Accés més ràpid que el navegador!
40 les relacions: Ab urbe condita, Ab Urbe Condita, Alta edat mitjana, Anno Domini, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Any, Arquidam II, Biblioteca històrica, Calendari julià, Calendari romà, Careades, Cònsol romà, Cleó d'Atenes, Corfú, Diògenes Laerci, Diodor de Sicília, Esparta, Estrateg, Estret de Messina, Eurimedont d'Atenes, Filòsof, Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC), Gòrgias de Leontins, Hera, Història de la Guerra del Peloponnès, Isfora, Laques, Leontins, Luci Papiri Mugil·là (cònsol 422 aC), Mitilene, Plató, Platea (Grècia), Siracusa, Talent, Tebes (Grècia), Titus Livi, Tucídides, Vides i opinions de filòsofs eminents, 425 aC.
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Nou!!: 427 aC і Ab urbe condita · Veure més »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Nou!!: 427 aC і Ab Urbe Condita · Veure més »
Alta edat mitjana
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
Nou!!: 427 aC і Alta edat mitjana · Veure més »
Anno Domini
calcular la data de Pasqua Anno Domini (en llatí, a l'any del Senyor), abreujat AD, és un sufix que s'afegeix a una data i que indica que la xifra antecedent està referenciada a partir de l'any cristià del naixement de Jesucrist (Jesús de Natzaret), considerat l'inici de l'era cristiana.
Nou!!: 427 aC і Anno Domini · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: 427 aC і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: 427 aC і Antiga Grècia · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: 427 aC і Any · Veure més »
Arquidam II
Arquidam II (en llatí Archidamus, en grec antic Ἀρχίδαμος) fou rei d'Esparta el 17è dels europòntides, fill de Zeuxidam (anomenat Cinisc per molts espartans) que havia mort abans que el seu pare Leotíquides.
Nou!!: 427 aC і Arquidam II · Veure més »
Biblioteca històrica
La Biblioteca històrica (Bibliotheca historica) és un tractat d'història de Diodor de Sicília del on descriu la història i la cultura de diversos pobles de l'antiguitat barrejant mites, informacions de primera mà i reculls d'autors anteriors.
Nou!!: 427 aC і Biblioteca històrica · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: 427 aC і Calendari julià · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: 427 aC і Calendari romà · Veure més »
Careades
Careades (Charoeades, Kharoiádes, Χαροιάδης), o Cariades (Chariades) segons Justí, fou un general atenenc que va dirigir junt amb Laques la primera expedició atenenca a Sicília el 427 aC, i va morir poc després.
Nou!!: 427 aC і Careades · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: 427 aC і Cònsol romà · Veure més »
Cleó d'Atenes
Cleó (en llatí Cleon, en grec antic Κλέων "Kléon"), era fill de Cleanet.
Nou!!: 427 aC і Cleó d'Atenes · Veure més »
Corfú
Corfú (Κέρκυρα, Kérkira), antigament coneguda com a Corcira, és l'illa grega més septentrional de les situades a la mar Jònica, situada prop de la costa d'Albània, de la qual està separada per un petit estret d'entre 3 i 25 km.
Nou!!: 427 aC і Corfú · Veure més »
Diògenes Laerci
Diògenes Laerci (en llatí Diogenes Laertius, en grec Διογένης ὁ Λαέρτιος o Λαερτιεύς, de vegades també Λαέρτιος Διογένης) va ser un historiador de la filosofia i probablement un filòsof ell mateix.
Nou!!: 427 aC і Diògenes Laerci · Veure més »
Diodor de Sicília
Diodor de Sicília o Diodor Sícul (en llatí Diodorus Siculus, en grec antic Διόδωρος) va ser un historiador grec nascut a Sicília que va viure al contemporani de Juli Cèsar i d'August.
Nou!!: 427 aC і Diodor de Sicília · Veure més »
Esparta
Esparta (grec dòric: Σπάρτα, Sparta; grec modern: Σπάρτη, Sparti) o Lacedemònia (grec dòric: Λακεδαίμων, Lakedàimon) fou una destacada polis grega del Peloponès, precursora de la ciutat moderna del mateix nom.
Nou!!: 427 aC і Esparta · Veure més »
Estrateg
Bust de Pèricles, estrateg d'Atenes L'estrateg (en strategus) era un càrrec militar a l'antiga Grècia equivalent a general.
Nou!!: 427 aC і Estrateg · Veure més »
Estret de Messina
L'estret de Messina (en italià Stretto di Messina, en sicilià Strittu di Missina) és un estret que separa l'illa de Sicília de la península Itàlica (a la part de Calàbria) i comunica la mar Tirrena amb la mar Jònica.
Nou!!: 427 aC і Estret de Messina · Veure més »
Eurimedont d'Atenes
Eurimedont (Eurymedon), fill de Tucles, fou un general atenès del.
Nou!!: 427 aC і Eurimedont d'Atenes · Veure més »
Filòsof
Un filòsof és una persona que practica o investiga la filosofia.
Nou!!: 427 aC і Filòsof · Veure més »
Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC)
Gai Servili Estructe Ahala (Gaius Servilius Q. f. C. n. Structus Ahala) va ser cònsol de Roma l'any 427 aC.
Nou!!: 427 aC і Gai Servili Estructe Ahala (cònsol 427 aC) · Veure més »
Gòrgias de Leontins
Gòrgias de Leontins (Gorgias, Γοργίας; 483–375 BC) fou un orador i filòsof grec.
Nou!!: 427 aC і Gòrgias de Leontins · Veure més »
Hera
En la mitologia grega, Hera (Ἥρα) va ser la més gran de les deesses de l'Olimp.
Nou!!: 427 aC і Hera · Veure més »
Història de la Guerra del Peloponnès
Manuscrit de la ''Història'' de Tucídides, del segle X La Història de la Guerra del Peloponès és un relat escrit per Tucídides, un general atenenc que va combatre contra Esparta a la Guerra del Peloponès i va relatar el curs de la guerra.
Nou!!: 427 aC і Història de la Guerra del Peloponnès · Veure més »
Isfora
Isfora o eisfora (en grec antic εἰσφορά, literalment contribució o tribut) era un impost extraordinari sobre la propietat que es recaptava a Atenes només en temps de guerra, pagat tant pels ciutadans com pels estrangers (metecs) i votat a l'ekklesia o assemblea cada vegada que es necessitava.
Nou!!: 427 aC і Isfora · Veure més »
Laques
Laques (Laches) (nat vers el 475 aC a Atenes, Grècia; mort el 418 aC a Mantineia, Grècia) fill de Melànopos, fou un aristòcrata atenenc del segle V aC i general durant la guerra del Peloponès.
Nou!!: 427 aC і Laques · Veure més »
Leontins
Leontins (en llatí Leontini, en grec antic Λεοντῖνοι) actualment Lentini, era una ciutat de Sicília entre Siracusa i Catana (Catània) a uns 12 km de la costa, prop d'un llac anomenat actualment Lago di Lentini.
Nou!!: 427 aC і Leontins · Veure més »
Luci Papiri Mugil·là (cònsol 422 aC)
Luci Papiri Mugil·là (en Lucius Papirius L. F. L. N. Mugillanus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: 427 aC і Luci Papiri Mugil·là (cònsol 422 aC) · Veure més »
Mitilene
Mitilene (grec Μυτιλήνη (AFI), normalment transliterat Mytilene, en turc: Midilli, en català antic: Metellí) és la ciutat principal de l'illa de Lesbos, a Grècia.
Nou!!: 427 aC і Mitilene · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: 427 aC і Plató · Veure més »
Platea (Grècia)
Platea o Platees (en llatí Plataea o Plataeae, en grec antic Πλάταια o Πλαταιαί) fou una antiga ciutat de Beòcia separada de Tebes pel riu Asop.
Nou!!: 427 aC і Platea (Grècia) · Veure més »
Siracusa
Siracusa (en català medieval Saragossa o Saragossa de Sicília, en sicilià Sarausa) és una ciutat de l'illa de Sicília, a l'est de l'illa.
Nou!!: 427 aC і Siracusa · Veure més »
Talent
El talent (en grec antic τάλαντον) una unitat de massa grega que en el tipus estàndard de l'Àtica i dels Ptolemeus mesurava 27,47 kg.
Nou!!: 427 aC і Talent · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: 427 aC і Tebes (Grècia) · Veure més »
Titus Livi
Tit Livi, Titus Livi (en llatí: Titus Livius) o simplement Livi (Pàdua, 59 aC – 17 dC) fou un historiador romà.
Nou!!: 427 aC і Titus Livi · Veure més »
Tucídides
Bust de Tucídides, Museu Reial d'Ontàrio Tucídides (en Θουκυδίδης; entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l'autor de la Història de la Guerra del Peloponnès, on explica la guerra que va tenir lloc al entre Esparta i Atenes.
Nou!!: 427 aC і Tucídides · Veure més »
Vides i opinions de filòsofs eminents
Vides i opinions de filòsofs eminents (també Vides, opinions i sentències dels filòsofs més il·lustres o Sobre les vides, les opinions i les sentències dels filòsofs il·lustres; en grec Βίοι καὶ γνῶμαι τῶν ἐν φιλοσοφίᾳ εὐδοκιμησάντων) és una biografia dels filòsofs grecs escrita per Diògenes Laerci, a l'antiga Grècia, tal vegada durant la primera meitat del.
Nou!!: 427 aC і Vides i opinions de filòsofs eminents · Veure més »
425 aC
El 425 aC va ser un any del calendari romà prejulià.
Nou!!: 427 aC і 425 aC · Veure més »
