Accés més ràpid que el navegador!
25 les relacions: Acacià, Agost, Ambròs de Milà, Antioquia de l'Orontes, Antoni Abat, Apamea, Arianisme, Basílica de Sant Ambròs, Danubi, Flaccil·la, Gervasi i Protasi, Gots, Julià l'Apòstata, Justina, Libani, Roma, Sant Pau Extramurs, Tabgatch, Tardor, Valentinià II, Wei del Nord, Zeus, 19 de juny, 23 de gener, 439.
Acacià
Els acacians o arrians purs foren una tendència de l'arrianisme, sorgida de la seva divisió en el concili de Selèucia el 359.
Nou!!: 386 і Acacià · Veure més »
Agost
L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies.
Nou!!: 386 і Agost · Veure més »
Ambròs de Milà
, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.
Nou!!: 386 і Ambròs de Milà · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: 386 і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Antoni Abat
Antoni Abat, també conegut com sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases (Memfis, 250 – Kolzim, 17 de gener de 356) va ser un anacoreta i sant d'origen egipci.
Nou!!: 386 і Antoni Abat · Veure més »
Apamea
Apamea Apamea fou una antiga ciutat de Síria a la vora del riu Orontes.
Nou!!: 386 і Apamea · Veure més »
Arianisme
Larianisme o arrianisme és un corrent religiós cristià del considerat heretgia pel catolicisme.
Nou!!: 386 і Arianisme · Veure més »
Basílica de Sant Ambròs
La basílica de Sant Ambròs (en italià: Basilica di Sant'Ambrogio) és una de les esglésies més antigues de Milà, dedicada al bisbe sant Ambròs.
Nou!!: 386 і Basílica de Sant Ambròs · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 386 і Danubi · Veure més »
Flaccil·la
Flaccil·la o Flaccil·la Èlia, en llatí Flacilla o Flacilla Elia, en grec antic Πλάκιλλα o Φλάκκιλλα) fou la primera dona de Teodosi I el Gran. Se suposa, a partir d'un text obscur de Temisti, que era filla d'Antoni, cònsol el 382, però no és del tot segur i molts autors la fan originària de la Bètica on hauria tingut una germana que fou la mare de Nebridi (casat amb Salvina filla de Gildó el Moro l'any 388). Va tenir amb Teodosi almenys tres fills: Arcadi, nascut el 377, Honori, nascut el 384, els dos van ser emperadors, i Pulquèria, nascuda abans del 379 però en data desconeguda. Pulquèria va morir abans que Flaccil·la la mort de la qual se situa el 385 a Scotoamin a Tràcia. Gregori de Nissa va compondre un poema fúnebre per la mort de Pulquèria. Alguns autors diuen que Flaccil·la va tenir un altre fill, Gracià, però és desconegut. Tots els autors la consideren pietosa i caritativa i l'Església Ortodoxa la va canonitzar.
Nou!!: 386 і Flaccil·la · Veure més »
Gervasi i Protasi
Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.
Nou!!: 386 і Gervasi i Protasi · Veure més »
Gots
Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.
Nou!!: 386 і Gots · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: 386 і Julià l'Apòstata · Veure més »
Justina
Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.
Nou!!: 386 і Justina · Veure més »
Libani
Libani (en llatí Libanius, en grec Λιβάνιος) va ser el més distingit entre els sofistes i retòrics grecs del.
Nou!!: 386 і Libani · Veure més »
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Nou!!: 386 і Roma · Veure més »
Sant Pau Extramurs
Sant Pau Extramurs és una de les quatre esglésies considerades com les més antigues de Roma.
Nou!!: 386 і Sant Pau Extramurs · Veure més »
Tabgatch
Els tabgatch (o t'o-pa) foren un poble turc que es va establir, el, a Ta-t'ong, al nord del Shansi, i que va acabar unificant el nord de la Xina.
Nou!!: 386 і Tabgatch · Veure més »
Tardor
Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.
Nou!!: 386 і Tardor · Veure més »
Valentinià II
Valentinià II - (nom en llatí:, 371-392) fou emperador romà del 375 al 387 i del 388 al 392.
Nou!!: 386 і Valentinià II · Veure més »
Wei del Nord
443 CE. Estàtua budista de '''Wei del Nord'''. Datació del 489. Tokyo National Museum. La Dinastia Wei del Nord, també coneguda com a Tuoba Wei (拓拔魏), Wei posteriors (後魏), o Yuan Wei (元魏), va ser una dinastia que va governar la Xina del 386, quan fou fundat per Touba Gui a Mongòlia i Shanxi com a successor de l'estat de Dai, fins al 534.
Nou!!: 386 і Wei del Nord · Veure més »
Zeus
En la mitologia grega, Zeus (en Ζεύς) és el déu suprem de l'Olimp.
Nou!!: 386 і Zeus · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 386 і 19 de juny · Veure més »
23 de gener
El 23 de gener és el vint-i-tresè dia de l'any en el calendari gregorià.
Nou!!: 386 і 23 de gener · Veure més »
439
El 439 (CDXXXIX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: 386 і 439 · Veure més »
