Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

368 aC

Índex 368 aC

El 368 aC fou un any del calendari romà prejulià.

29 les relacions: Alexandre de Feres, Alexandre II de Macedònia, Antiga Roma, Any, Assemblea Tribal Romana, Calendari julià, Calendari romà, Cartago, Dictador romà, Dinastia Zhou, Dionisi el Vell, Epaminondes, Estiu, Eurídice I de Macedònia, Farsàlia, Filip II de Macedònia, Gai Licini Calvus Estoló, Lleis Liciniae-Sextiae, Luci Sexti Sextí Laterà, Marc Furi Camil, Pelòpides, Primavera, Ptolemeu Alorita, Servi Corneli Maluginense (tribú), Servi Sulpici Pretextat, Sicília, Tardor, Tessàlia, Tribú amb potestat consular.

Alexandre de Feres

Alexandre de Feres (En llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) fou tirà de la ciutat de Feres a Tessàlia.

Nou!!: 368 aC і Alexandre de Feres · Veure més »

Alexandre II de Macedònia

Alexandre II (en grec antic Αλέξανδρος) fou el setzè rei de Macedònia.

Nou!!: 368 aC і Alexandre II de Macedònia · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: 368 aC і Antiga Roma · Veure més »

Any

Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.

Nou!!: 368 aC і Any · Veure més »

Assemblea Tribal Romana

Denari de l'any 63 aC amb una imatge que representa un votant LAssemblea Tribal Romana (comitia tributa) de la República Romana era l'assemblea democràtica dels ciutadans romans.

Nou!!: 368 aC і Assemblea Tribal Romana · Veure més »

Calendari julià

El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.

Nou!!: 368 aC і Calendari julià · Veure més »

Calendari romà

El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.

Nou!!: 368 aC і Calendari romà · Veure més »

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Nou!!: 368 aC і Cartago · Veure més »

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Nou!!: 368 aC і Dictador romà · Veure més »

Dinastia Zhou

La dinastia Zhou és la tercera dinastia xinesa segons la historiogràfia tradicional, i la segona, rere la dinastia Shang, de la qual es té constància per fonts escrites de la seva època.

Nou!!: 368 aC і Dinastia Zhou · Veure més »

Dionisi el Vell

Dionisi el Vell (Dyonisius; vers 431 aC-367 aC) fou tirà de Siracusa (405-367 aC).

Nou!!: 368 aC і Dionisi el Vell · Veure més »

Epaminondes

Antiga Grècia. Epaminondes o Epaminondas (en llatí Ĕpămīnōndas, en grec antic Ἐπαμεινώνδας, o Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.

Nou!!: 368 aC і Epaminondes · Veure més »

Estiu

Camp de gira-sols en un paisatge estiuenc. L'estiu és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: 368 aC і Estiu · Veure més »

Eurídice I de Macedònia

Eurídice I de Macedònia fou una princesa il·líria, reina de Macedònia pel seu matrimoni amb Amintes II de Macedònia.

Nou!!: 368 aC і Eurídice I de Macedònia · Veure més »

Farsàlia

Farsàlia (en grec modern: Φάρσαλα; Pharsālus; en turc Çatalca) és una població de Grècia situada a la Unitat perifèrica de Làrissa, a la riba esquerra de l'Enipeu.

Nou!!: 368 aC і Farsàlia · Veure més »

Filip II de Macedònia

Estàtua de Filip II de Macedònia Filip II de Macedònia (382 – 336 aC) fou rei d'aquesta zona al nord de Grècia del 356 al 336 aC.

Nou!!: 368 aC і Filip II de Macedònia · Veure més »

Gai Licini Calvus Estoló

Gai Licini Calvus Estoló (Gaius Licinius Calvus Stolo) va ser tribú de la plebs del al.

Nou!!: 368 aC і Gai Licini Calvus Estoló · Veure més »

Lleis Liciniae-Sextiae

Les lleis Liciniae-Sextiae proposades pels tribuns Caius Licinius i Lucius Sextius, que van establir l'abolició dels tribuns amb potestat consular a l'antiga Roma.

Nou!!: 368 aC і Lleis Liciniae-Sextiae · Veure més »

Luci Sexti Sextí Laterà

Luci Sext Sextí Laterà (Lucius Sextius Sex.) va ser un magistrat romà que formava part de la gens Sèxtia, una família romana d'origen plebeu.

Nou!!: 368 aC і Luci Sexti Sextí Laterà · Veure més »

Marc Furi Camil

Marc Furi Camil (en llatí Marcus Furius Camillus) (446 aC - 365 aC), sovint esmentat simplement com a Camil, va ser un magistrat romà, un dels més importants de la República Romana.

Nou!!: 368 aC і Marc Furi Camil · Veure més »

Pelòpides

Pelòpides o Pelòpidas (en llatí Pĕlŏpĭdas, en grec antic Πελοπίδας) fou un general i home d'estat tebà, fill d'Hippocle, descendent d'una família noble.

Nou!!: 368 aC і Pelòpides · Veure més »

Primavera

Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.

Nou!!: 368 aC і Primavera · Veure més »

Ptolemeu Alorita

Ptolemeu Alorita o Ptolemeu I d'Aloros(Πτολεμαῖος) fou rei i regent de Macedònia per uns dos o tres anys (vers 368 aC a 365 aC) a la mort d'Alexandre II de Macedònia. Diodor de Sicília diu que era fill d'Amintes II de Macedònia però això es creu que és un error. Dexip diu que no pertanyia a la casa reial. Durant el regnat d'Alexandre II (fill gran d'Amintes II), Ptolemeu estava al front d'una revolta en la que reclamava el tron. Pelòpides va fer fou cridat per arbitrar, i va confirmar a Alexandre com a rei; Pelòpides per assegurar el compliment del pacte es va emportar amb ell cap a Tebes alguns ostatges, però no gaire després de sortir Pelòpides del país, Alexandre fou assassinat (368 aC o 367 aC) segons Diòdor de Sicília per Ptolemeu Alorita (al que presenta com germà d'Alexandre) i segons Justí, per les intrigues de la seva mare Eurídice. Demòstenes diu que l'assassí es deia Apol·lòfanes. Amb connivència o no d'Eurídice, Ptolemeu va ser proclamat llavors rei sense oposició, però es va aixecar en armes un nou pretendent, Pausànies de Macedònia. Alorita es va salvar per la intervenció del general atenenc Ifícrates que va col·locar al tron a un germà menor d'Alexandre II, Perdicas III de Macedònia, i Alorita va romandre com a regent. Després d'això el partidaris d'Alexandre II es van revoltar novament i van demanar ajut a Pelòpides que va envair Macedònia amb una força de mercenaris. Ptolemeu li va sortir al pas i li va oferir la seva submissió, i va obtenir la confirmació com a regent, donant alguns ostatges com a garantia de la seva bona disposició amb els tebans, i va quedar obligat a abandonar les seves amistoses relacions amb els atenencs tot l'ajut que havia rebut d'Ifícrates. Va continuar administrant el poder fins que vers el 364 o 363 aC fou assassinat pel rei Perdicas III que no volia la seva tutela.

Nou!!: 368 aC і Ptolemeu Alorita · Veure més »

Servi Corneli Maluginense (tribú)

Servi Corneli Maluginense (Servius Cornelius P. F. M. N. Maluginensis) era un magistrat romà.

Nou!!: 368 aC і Servi Corneli Maluginense (tribú) · Veure més »

Servi Sulpici Pretextat

Servi Sulpici Pretextat (en llatí Servius Sulpicius Pretextatus) va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: 368 aC і Servi Sulpici Pretextat · Veure més »

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Nou!!: 368 aC і Sicília · Veure més »

Tardor

Imatge d'un bosc a la tardor. La tardor, primavera d'hivern, autumne, rerevera o autunjo (en alguerès) és una de les quatre estacions de l'any, de les zones temperades.

Nou!!: 368 aC і Tardor · Veure més »

Tessàlia

Mapa de la Tessàlia clàssica. Tessàlia (tr) és una regió de Grècia.

Nou!!: 368 aC і Tessàlia · Veure més »

Tribú amb potestat consular

Els tribuni militum consulari potestate («tribuns militars amb potestat consular»), comunament coneguts també com a tribuns consulars, van ser tribuns elegits amb poder consular durant l'anomenat «conflicte dels Ordres» a la República Romana, començant l'any 444 aC, i després de forma contínua des del 408 aC fins al 394 aC i el 391 aC de nou al 367 aC.

Nou!!: 368 aC і Tribú amb potestat consular · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »