Accés més ràpid que el navegador!
17 les relacions: Ab urbe condita, Acadèmia platònica, Calendari romà, Cònsol romà, Censor romà, Comicis romans, Dictador romà, Escolarca, Imperi Romà, Lex Publilia de censoribus, Patrici (classe romana), Plebs, Publilia de legibus, Quint Publili Filó, Senat Romà, Tiberi Emili Mamercí, Xenòcrates de Calcedònia.
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Nou!!: 339 aC і Ab urbe condita · Veure més »
Acadèmia platònica
Plató, segons Rafael, fragment de L'escola d'Atenes LAcadèmia (en grec: Ἀκαδημία) també citada com Escola d'Atenes fou una institució científica i pedagògica fundada per Plató (428/427 aC – 348/347 aC) cap a l'any 387 aC als afores d'Atenes.
Nou!!: 339 aC і Acadèmia platònica · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: 339 aC і Calendari romà · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: 339 aC і Cònsol romà · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: 339 aC і Censor romà · Veure més »
Comicis romans
Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.
Nou!!: 339 aC і Comicis romans · Veure més »
Dictador romà
El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.
Nou!!: 339 aC і Dictador romà · Veure més »
Escolarca
A l'antiga Grècia, un escolarca (en σχολάρχης, skolarkhēs) era el dirigent d'una escola, especialment una de les antigues escoles filosòfics de l'Atenes clàssica com l'Acadèmia platònica o el Liceu d'Aristòtil.
Nou!!: 339 aC і Escolarca · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: 339 aC і Imperi Romà · Veure més »
Lex Publilia de censoribus
La lex Publilia de censoribus va ser una antiga llei romana proposada per Quint Publili Filó l'any 339 aC.
Nou!!: 339 aC і Lex Publilia de censoribus · Veure més »
Patrici (classe romana)
Els patricis, segons els primers historiadors, eren una de les dues divisions en què des del seu inici estava dividida la societat romana.
Nou!!: 339 aC і Patrici (classe romana) · Veure més »
Plebs
La plebs és una paraula llatina usada a l'antiga Roma que se suposa que vol dir 'el poble, 'la gent comuna', 'la multitud', els plebeus, en contraposició a una altra classe social privilegiada, els patricis.
Nou!!: 339 aC і Plebs · Veure més »
Publilia de legibus
La lex Publilia de legibus va ser una antiga llei romana que disposava que el senat romà havia d'autoritzar les lleis que havien de ser votades als comicis centuriats abans de poder iniciar la votació.
Nou!!: 339 aC і Publilia de legibus · Veure més »
Quint Publili Filó
Quint Publili Filó (en Quintus Publilius Q. F. Q. N. Philo) va ser un magistrat romà i un general destacat a la Segona Guerra samnita.
Nou!!: 339 aC і Quint Publili Filó · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: 339 aC і Senat Romà · Veure més »
Tiberi Emili Mamercí
Tiberi Emili Mamercí (en llatí Tiberius Aemilius Tib. F. Tib. N. Mamercinus) va ser un magistrat romà que va viure al.
Nou!!: 339 aC і Tiberi Emili Mamercí · Veure més »
Xenòcrates de Calcedònia
Xenòcrates de Calcedònia (en llatí Xenocrates, en grec antic) va ser un filòsof grec de Calcedònia, a Bitínia.
