Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Alexandre d'Alexandria, Alexandria, Armènia, Basílica del Sant Sepulcre, Ciutat del Vaticà, Constanci Gal, Constantí I el Gran, Crist, Cristianisme, Egipte, Flavi Juli Crisp, Flàvia Maximiana Fausta, Gòlgota, Geòrgia, Imperi Romà, Jerusalem, Julià l'Apòstata, Licini II, Metròfanes de Bizanci, Mirian III d'Ibèria, Mujong, Nazari (retòric), Nina de Geòrgia, Panegíric, Presó, Procopi (emperador), Prostitució, Publili Optacià Porfiri, Regne d'Ibèria, Retòrica, Sienpei, Zhao anteriors.
Alexandre d'Alexandria
Alexandre d'Alexandria (Egipte, 250 - Alexandria, 17 d'abril de 326) va ser el dinovè papa d'Alexandria i patriarca de la Seu de Sant Marc.
Nou!!: 326 і Alexandre d'Alexandria · Veure més »
Alexandria
Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.
Nou!!: 326 і Alexandria · Veure més »
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Nou!!: 326 і Armènia · Veure més »
Basílica del Sant Sepulcre
La basílica del Sant Sepulcre és una estructura arquitectònica religiosa situada en un lloc anomenat Gòlgota (de l'arameu Golgotha, 'calavera'), on segons els Evangelis s'esdevingué la crucifixió de Crist.
Nou!!: 326 і Basílica del Sant Sepulcre · Veure més »
Ciutat del Vaticà
El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .
Nou!!: 326 і Ciutat del Vaticà · Veure més »
Constanci Gal
Constanci Gal, o Flavi Juli Gal, o Flavi Claudi (Juli) Constanci Gal (Flavius Claudius –Julius- Constantius Gallus) fou fill de Juli Constanci i de Gal·la, i net de Constanci Clor, nebot per tant de Constantí I el Gran; era també el germà gran (però per mare diferent) de Julià l'Apòstata.
Nou!!: 326 і Constanci Gal · Veure més »
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Nou!!: 326 і Constantí I el Gran · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: 326 і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: 326 і Cristianisme · Veure més »
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Nou!!: 326 і Egipte · Veure més »
Flavi Juli Crisp
Gai Flavi Juli Crisp (Caius Flavius Julius Crispus) (305 - 326), fou un príncep romà, fill primogènit de Constantí I el Gran i de la seva primera dona, Minervina.
Nou!!: 326 і Flavi Juli Crisp · Veure més »
Flàvia Maximiana Fausta
Flàvia Maximiana Fausta (en llatí Flavia Maximiana Fausta) (Roma, 289-326), era filla de Maximià Herculi i d'Eutròpia i es va casar l'any 307 amb Constantí el Gran amb el que va tenir Constantí II, Constanci II i Constant.
Nou!!: 326 і Flàvia Maximiana Fausta · Veure més »
Gòlgota
Gòlgota. Gòlgota o Calvari és el nom donat a la muntanya dels afores de Jerusalem on la tradició diu que Jesús fou crucificat.
Nou!!: 326 і Gòlgota · Veure més »
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Nou!!: 326 і Geòrgia · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: 326 і Imperi Romà · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 326 і Jerusalem · Veure més »
Julià l'Apòstata
Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.
Nou!!: 326 і Julià l'Apòstata · Veure més »
Licini II
Licini II (en llatí Flavius Valerius Licinianus Licinius) va ser fill de l'emperador Licini I i de Constància o Constantina (germana de Constantí I el Gran).
Nou!!: 326 і Licini II · Veure més »
Metròfanes de Bizanci
Metròfanes de Bizanci (Bizanci?, s. III - 326) va ser bisbe de Bizanci entre els anys 306 i 314.
Nou!!: 326 і Metròfanes de Bizanci · Veure més »
Mirian III d'Ibèria
Mirian III fou rei d'Ibèria del 284 al 361.
Nou!!: 326 і Mirian III d'Ibèria · Veure més »
Mujong
前燕对东北亚的控制 Els mujong foren un clan dels sienpei que van fundar una de les efímeres dinasties xineses del nord al.
Nou!!: 326 і Mujong · Veure més »
Nazari (retòric)
Nazari (en llatí Nazarius) va ser un retòric romà que va florir al segles i A la col·lecció dels Panegyrici Veteres apareix el «Nazarii Panegyricus Constantino Augusto» llegit a Roma al cinquè any dels cèsars Crisp i Constantí (vers 326) encara que la major part del panegíric és dedicat a Constantí I el Gran, el pare, que no era present a la lectura.
Nou!!: 326 і Nazari (retòric) · Veure més »
Nina de Geòrgia
Ninó o Nina (Capadòcia, 296 – monestir de Bodbe, 338 o 340) fou una missionera cristiana que predicà i introduí el cristianisme a Geòrgia.
Nou!!: 326 і Nina de Geòrgia · Veure més »
Panegíric
Un panegíric és un discurs i un gènere literari al qual s'elogia una persona, antigament l'emperador romà o un alt càrrec imperial.
Nou!!: 326 і Panegíric · Veure més »
Presó
Presó d'Alcatraz, una presó antiga de l'Agència Federal de Presons. Una presó és un edifici o conjunt d'edificis on es confina gent que ha estat privada de llibertat per no haver respectat certes normes d'una societat (a la majoria de països aquestes normes són definides per les lleis).
Nou!!: 326 і Presó · Veure més »
Procopi (emperador)
Procopi (Procopius fou emperador romà a la part oriental de l'Imperi del 365 al 366. Era parent (cosí) de Julià l'Apòstata a través de la mare de Julià, Basilina, que fou la segona dona de Constantí, segon fill de Constanci Clor. Va néixer a Cilícia vers el 326. Constanci II el va fer el seu secretari i el va nomenar tribú militar. Julià el va nomenar comes i li va donar el govern de Mesopotàmia durant la guerra contra Pèrsia el 363. Fou llavors quan Julià l'hauria designat hereu pel cas de morir. Fou però Jovià el que es va proclamar emperador a la mort de Julià. Procopi va rebre l'encàrrec de conduir el cos de l'emperador a Tars; Jovià sospitava de la seva lleialtat, i Procopi es va dirigir a Cesarea de Capadòcia en lloc de retornar als quarters imperials, el que va confirmar les sospites de l'emperador, que va enviar tropes contra Procopi, que es va escapar amb la seva família cap al Bòsfor Cimmeri. Recelós de ser traït pels bàrbars, va deixar el país i va tornar a l'Àsia Menor secretament i quan el seu retorn fou finalment conegut per Valentinià I i Valent, successors de Jovià (364) es va amagar a les muntanyes a casa d'un senador de nom Estrategi, que vivia prop de Calcedònia. Estrategi el va ajudar i junts van trobar nombrosos partidaris a Constantinoble, oposats a Valent. L'eunuc Eugeni fou un dels principals còmplices de Procopi i es va manifestar disposat a deposar a Valent i donar-li l'Imperi oriental; el complot va esclatar el 365 i fou proclamat emperador el 28 de setembre del 365 mentre Valent era a Cesarea de Capadòcia. L'emperador es va dirigir cap a la capital per recuperar el poder mentre Procopi anava a l'Àsia Menor amb un exèrcit amb el que va arribar fins al riu Sangari i va aconseguir que un cos del seu rival desertés cap al seu bàndol. No obstant això, Valent va arribar davant Calcedònia, que va assetjar, però fou derrotat sota les seves muralles i es va haver de retirar a Frígia; Marcel, general de Procopi, va ocupar llavors Cízic i així Procopi va esdevenir amo de Bitínia. Totes aquestes victòries el van fer confiar i la seva conducta posterior li va procurar la pèrdua de suports. A la primavera del 366 la guerra es va reprendre, i l'exèrcit de Procopi, dirigit pel príncep persa Hormisdes, refugiat a l'Imperi, fou derrotat pel general Arbetió (Arbetion). La batalla decisiva es va lliurar a Bacòlia a Frígia el 27 de maig del 366: Procopi dirigia el seu exèrcit i Valent l'oposat. Finalment, Procopi fou derrotat i va haver de fugir amb alguns fidels. Es va refugiar a les muntanyes on al cap de pocs dies fou agafat per dos dels seus propis servidors i entregat a Valent, que immediatament el va fer executar (junt amb els dos traïdors). Els partidaris de Procopi van patir una ferotge repressió. Categoria:Emperadors romans Categoria:Persones d'Adana Categoria:Polítics romans d'Orient Categoria:Polítics asiàtics.
Nou!!: 326 і Procopi (emperador) · Veure més »
Prostitució
''Femmes de Maison'' d'Henri de Toulouse-Lautrec (1885) La prostitució és un negoci que inclou totes aquelles pràctiques sexuals a canvi de diners.
Nou!!: 326 і Prostitució · Veure més »
Publili Optacià Porfiri
Publili Optacià Porfiri (Publilius Optatianus Porfyrius) fou un poeta romà del temps de Constantí I el Gran, probablement originari de la província d'Àfrica.
Nou!!: 326 і Publili Optacià Porfiri · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: 326 і Regne d'Ibèria · Veure més »
Retòrica
La retòrica o eloqüència és «l'art de parlar bé» o «l'art de l'eloqüència», en altres paraules, és l'art o la tècnica de la persuasió, normalment mitjançant l'ús de la paraula.
Nou!!: 326 і Retòrica · Veure més »
Sienpei
Els sien-pei (o sienpei) foren una horda nòmada probablement mongola que vivia als límits de la moderna Manxúria.
Nou!!: 326 і Sienpei · Veure més »
Zhao anteriors
Han Zhao fou una dinastia del nord de la Xina del.
Nou!!: 326 і Zhao anteriors · Veure més »
