Accés més ràpid que el navegador!
18 les relacions: Ab urbe condita, Antígon II Gònatas, Any, Api Claudi Cec, Beòcia, Calendari julià, Calendari romà, Cònsol romà, Colós de Rodes, Danubi, Demetri Poliorceta, Dromiquetes rei dels getes, Getes, Imperi Romà, Lisímac de Tràcia, Menandre, Samnites, Tebes (Grècia).
Ab urbe condita
Imatge d'una de les primeres monedes romanes datades ''ab urbe condita''. Ab urbe condita (AUC o a.u.c, també Anno urbis conditae) és un terme llatí que significa «des de la fundació de la ciutat» (de Roma), que segons la tradició es produí l'any 753 aC.
Nou!!: 292 aC і Ab urbe condita · Veure més »
Antígon II Gònatas
Antígon II Gònatas (en grec Ἀντίγονος Γονατᾶς) fou rei de Macedònia.
Nou!!: 292 aC і Antígon II Gònatas · Veure més »
Any
Un any és el període que triga la Terra a fer una revolució al voltant del Sol.
Nou!!: 292 aC і Any · Veure més »
Api Claudi Cec
Placa commemorativa a Api Claudi Cec (Museu de la civilització romana). Personatge considerat significatiu pel que fa al seu esforç per fer que la cultura romana adoptès les formes més destacades de la civilització grega.G. Clemente, p.43 miniatura Api Claudi Cec (Appius Claudius C. f. Ap.) era fill del dictador romà Gai Claudi Cras.
Nou!!: 292 aC і Api Claudi Cec · Veure més »
Beòcia
Beòcia és una regió de l'antiga Grècia, situada a l'oest de l'Àtica, amb capital a Orcomen i centre principal a Tebes.
Nou!!: 292 aC і Beòcia · Veure més »
Calendari julià
El calendari julià, proposat per Juli Cèsar a l'AUC 708 (46 aC), fou una reforma del calendari romà.
Nou!!: 292 aC і Calendari julià · Veure més »
Calendari romà
El primitiu calendari de Roma fixava la durada dels mesos en 29 dies, 12 hores i 44 minuts, amb mesos lunars de 29 o 30 dies.
Nou!!: 292 aC і Calendari romà · Veure més »
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Nou!!: 292 aC і Cònsol romà · Veure més »
Colós de Rodes
El Colós de Rodes (grec antic: Ὁ Ἥλιος Ῥόδιος, Ὁ Κολοσσὸς Ῥόδιος – ho Hélios Rhódios, ho Kolossòs Rhódios, llatí: Colossus Solis Rhodi o Solis Colossus Rhodi, grec modern: Κολοσσός της Ρόδου– Kolossós tis Rhódu) va ser una gegantina estàtua del déu Hèlios construïda a l'illa de Rodes en el per Cares de Lindos.
Nou!!: 292 aC і Colós de Rodes · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: 292 aC і Danubi · Veure més »
Demetri Poliorceta
Moneda amb l'efígie de Demetri Poliorceta. Demetri Poliorceta, o Demetri l’Assetjador, (Demetrius Poliorcetes) o Demetri I de Macedònia (337 aC-283 aC) fou rei de Macedònia.
Nou!!: 292 aC і Demetri Poliorceta · Veure més »
Dromiquetes rei dels getes
Dromiquetes (en llatí Dromichaetes, en grec antic Δρομιχαίτης) va ser rei dels getes, contemporani de Lisímac de Tràcia.
Nou!!: 292 aC і Dromiquetes rei dels getes · Veure més »
Getes
Els getes (en llatí getae, en grec antic Γέται) eren un poble que els autors antics situaven entre els grups de nacions tràcies, que habitava a l'actual Bulgària, al nord de Tràcia i en veïnatge amb els roxolans (del grup sàrmata).
Nou!!: 292 aC і Getes · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: 292 aC і Imperi Romà · Veure més »
Lisímac de Tràcia
Lisímac de Tràcia (en llatí Lysimachus, en grec antic Λυσίμαχος) (nascut circa el 350 aC, mort el 281 aC) fou rei de Tràcia i de Macedònia.
Nou!!: 292 aC і Lisímac de Tràcia · Veure més »
Menandre
Menandre (Μένανδρος, Menander; Atenes, ca. 342/341 aC — Atenes, ca. 292/290 aC) fou un poeta grec, el més distingit dels poetes de la nova comèdia.
Nou!!: 292 aC і Menandre · Veure més »
Samnites
- Els samnites (en llatí clàssic: Samnīs, -ītis, en forma singular i Samnītes, -ium, en plural) eren una ètnia indoeuropea seminòmada que habitava al centre de la península Itàlica des del 1000 aC aproximadament.
Nou!!: 292 aC і Samnites · Veure més »
Tebes (Grècia)
Tebes (Θήβα, Thíva; Θῆβαι, Thḗbai; en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia de la regió de Beòcia situada a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada del Citeró, que separa Beòcia de l'Àtica.
Nou!!: 292 aC і Tebes (Grècia) · Veure més »
