Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Émile Borel, Constant d'Apéry, Derivada, Diable, Divisió, Equació, Equació funcional, Ernesto Cesàro, Eugène Charles Catalan, Funció eta de Dirichlet, Funció zeta de Riemann, Heurística, Leonhard Euler, Matemàtiques, Mitjana aritmètica, Niels Henrik Abel, Nombre enter, Nombre natural, Nombres de Bernoulli, Otto Hölder, Problema de Basilea, Producte de Cauchy, Sèrie (matemàtiques), Sèrie alternada, Sèrie de Dirichlet, Sèrie de Grandi, Sèrie de Taylor, Sèrie geomètrica, Suma, Sumatori, Sumatori d'Euler, Sumatori de Borel, Test de divergència, Valor absolut, Zero, 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯, 11 de març, 1749, 1826, 1882, 1883, 1887, 1890, 1891, 19 de desembre, 2003, 2007.
Émile Borel
fou un matemàtic i polític francès.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Émile Borel · Veure més »
Constant d'Apéry
La constant d'Apéry es defineix com el valor de la funció zeta de Riemann per a un valor de la variable igual a 3, ζ(3): És a dir, la constant d'Apéry és el límit de la sèrie dels inversos dels cubs:.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Constant d'Apéry · Veure més »
Derivada
pendent de la recta que és tangent a la corba. La recta de color vermell és sempre tangent a la corba blava; el seu pendent és la derivada. En càlcul infinitesimal, la derivada és una mesura de com canvia una funció en modificar el valor de les seves variables.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Derivada · Veure més »
Diable
Representació del Diable com es veu en el ''Còdex Gigas''. Diables - un detall del fresc del Monestir de RilaEl diable(en llatí Diabolus del grec διάβολος diàbolos, derivat del verb ''διαβάλλω'' « diabállô », que significa « el que divideix » o « el que desuneix » o fins i tot « el que destrueix ») és l'esperit que personifica el mal.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Diable · Veure més »
Divisió
La divisió és una operació aritmètica que serveix per expressar matemàticament l'acció de repartir una entitat entre un cert nombre d'elements.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Divisió · Veure més »
Equació
date.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Equació · Veure més »
Equació funcional
En matemàtiques i en les seves aplicacions, una equació funcional és qualsevol equació que especifica una funció de forma implícita.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Equació funcional · Veure més »
Ernesto Cesàro
Ernesto Cesàro (Nàpols, 12 de març de 1859 – Torre Annunziata, 12 de setembre de 1906) fou un matemàtic italià que va treballar en temes de geometria diferencial.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Ernesto Cesàro · Veure més »
Eugène Charles Catalan
Eugène Charles Catalan (Bruges, 1814 - Lieja, 1894) va ser un matemàtic francobelga, especialista en teoria de nombres.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Eugène Charles Catalan · Veure més »
Funció eta de Dirichlet
argument. En matemàtiques la funció eta de Dirichlet es defineix com on ζ és la funció zeta de Riemann.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Funció eta de Dirichlet · Veure més »
Funció zeta de Riemann
La funció zeta de Riemann ζ(s) és una funció de variable complexa s definida, per a qualsevol s amb part real > 1, per \zeta(s).
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Funció zeta de Riemann · Veure més »
Heurística
Lheurística és una forma de treball per resoldre problemes, aprendre, o fer descobriments que utilitza mètodes pràctics que no garanteixen una solució òptima o perfecta, però que són suficients per als objectius immediats.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Heurística · Veure més »
Leonhard Euler
fou un matemàtic i físic suís que va viure a Rússia i al Regne de Prússia durant la major part de la seva vida.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Leonhard Euler · Veure més »
Matemàtiques
Representacions matemàtiques de diversos camps La matemàtica (encara que, per a referir-se, a l'estudi i ciència, s'acostuma a utilitzar el plural matemàtiques) és aquella ciència que estudia patrons en les estructures de cossos abstractes i en les relacions que s'estableixen entre ells (del mot derivat del grec μάθημα, máthēma: ciència, coneixement, aprenentatge; μαθηματικός, mathēmatikós).
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Matemàtiques · Veure més »
Mitjana aritmètica
Construcció geomètrica per a trobar les mitjanes aritmètica (A), quadràtica (Q), geomètrica (G) i harmònica (H) de dos nombres a i b. La mitjana aritmètica o terme mitjà és un paràmetre estadístic associat a un conjunt de dades numèriques que s'obté sumant els valors de totes les dades i dividint-lo pel nombre d'elements del conjunt.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Mitjana aritmètica · Veure més »
Niels Henrik Abel
Niels Henrik Abel (Findö, Noruega, 5 d'agost de 1802 - Froland, Noruega, 6 d'abril de 1829), va ser un matemàtic noruec.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Niels Henrik Abel · Veure més »
Nombre enter
Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Nombre enter · Veure més »
Nombre natural
Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3…, 19, 20, 21..., que es poden utilitzar per a comptar els elements d'un conjunt finit.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Nombre natural · Veure més »
Nombres de Bernoulli
En matemàtiques, els Nombres de Bernoulli, denotats normalment per B_n (o bé b_n per diferenciar-los dels nombres de Bell), són una seqüència de nombres racionals amb connexions profundes amb la teoria de nombres.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Nombres de Bernoulli · Veure més »
Otto Hölder
va ser un matemàtic alemany que va fer importants contribucions a la teoria de grups.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Otto Hölder · Veure més »
Problema de Basilea
El problema de Basilea és un problema famós en teoria de nombres, plantejat per primer a vegada per Pietro Mengoli el 1644, tot i que la fou Jakob Bernoulli qui el donà a conèixer més àmpliament (i d'ell prové el seu nom, ja que Jakob Bernoulli residia a Basilea).
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Problema de Basilea · Veure més »
Producte de Cauchy
En anàlisi matemàtica, el producte de Cauchy és una operació referida a algunes sèries.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Producte de Cauchy · Veure més »
Sèrie (matemàtiques)
La sèrie geomètrica 1 + 1/2 + 1/4 + 1/8 +... convergeix a 2. En matemàtiques, una sèrie és la suma dels termes d'una successió.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sèrie (matemàtiques) · Veure més »
Sèrie alternada
En matemàtiques, una sèrie que alterna és una sèrie infinita de la forma amb an ≥ 0 (o an ≤ 0) per a tot n. Una suma finita d'aquesta classe és un suma alternada.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sèrie alternada · Veure més »
Sèrie de Dirichlet
Una sèrie de Dirichlet (en honor al matemàtic alemany Gustav Dirichlet) és qualsevol sèrie infinita de la forma La sèrie de Dirichlet més famosa és la funció zeta de Riemann: També és una sèrie de Dirichlet, per exemple,: on μ(n) és la funció de Möbius, així com altres funcions relacionades amb la funció zeta.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sèrie de Dirichlet · Veure més »
Sèrie de Grandi
La sèrie infinita 1 − 1 + 1 − 1 + · · ·, de vegades és anomenada sèrie de Grandi, en honor del matemàtic, filòsof i sacerdot Guido Grandi, qui, el 1703, va realitzar treballs destacats sobre aquesta sèrie.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sèrie de Grandi · Veure més »
Sèrie de Taylor
El polinomi de Taylor aproxima una funció en el veïnat d'un punt. A mesura que augmenta el grau del polinomi, millor és l'aproximació. Aquest gràfic mostra la funció sinus (en negre) i els seus polinomis de Taylor de graus 1, 3, 5, 7, 9, 11 i 13. La funció exponencial (en blau) i la suma dels primers ''n''+1 termes de la seva sèrie de Taylor centrada a 0 (en vermell) En matemàtiques, i més específicament en càlcul infinitesimal, la sèrie de Taylor és una representació d'una funció com una suma infinita de termes calculats a partir dels valors de les derivades de la funció en un punt concret.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sèrie de Taylor · Veure més »
Sèrie geomètrica
La suma de les àrees dels quadrats porpra és un terç de l'àrea del quadrat gran. En matemàtiques, una sèrie geomètrica és una sèrie, els termes de la qual estan en progressió geomètrica, per tant el quocient entre dos termes successius és una constant.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sèrie geomètrica · Veure més »
Suma
La suma o addició és una operació aritmètica bàsica que permet saber la quantitat total d'elements d'un conjunt com a resultat d'ajuntar tots els elements de dos conjunts inicials.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Suma · Veure més »
Sumatori
El sumatori és l'addició d'un conjunt de nombres; el resultat és la seva suma o total.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sumatori · Veure més »
Sumatori d'Euler
El sumatori d'Euler és un mètode de sumabilitat per a sèries convergents i divergents.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sumatori d'Euler · Veure més »
Sumatori de Borel
En matemàtiques, un sumatori de Borel és una generalització de la idea habitual d'addició d'una sèrie.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Sumatori de Borel · Veure més »
Test de divergència
En matemàtiques, el test de divergència del terme n-èsim o test del tèrmeKaczor p.336 és un test simple per avaluar la divergència d'una sèrie infinita.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Test de divergència · Veure més »
Valor absolut
Valor absolut de la funció f(x).
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Valor absolut · Veure més »
Zero
El zero és tant un nombre com un numeral, que segueix el menys u i precedeix l'u.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і Zero · Veure més »
1 + 1 + 1 + 1 + ⋯
alt.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 1 + 1 + 1 + 1 + ⋯ · Veure més »
11 de març
L'11 de març és el setantè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 11 de març · Veure més »
1749
Llinda d'una casa de Besalú.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 1749 · Veure més »
1826
;Països Catalans.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 1826 · Veure més »
1882
Barcelona, carrer de Pelai.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 1882 · Veure més »
1883
;Països Catalans.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 1883 · Veure més »
1887
;Països Catalans.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 1887 · Veure més »
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 1890 · Veure més »
1891
;Països Catalans.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 1891 · Veure més »
19 de desembre
El 19 de desembre és el tres-cents cinquanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 19 de desembre · Veure més »
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 2003 · Veure més »
2007
2007 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià.
Nou!!: 1 − 2 + 3 − 4 + ... і 2007 · Veure més »
Redirigeix aquí:
1 - 2 + 3 - 4 + . . ., 1 - 2 + 3 - 4 + ..., 1 - 2 + 3 - 4 + · · ·, 1 − 2 + 3 − 4 +, 1 − 2 + 3 − 4 + . . ., 1 − 2 + 3 − 4 + · · ·, 1 − 2 + 3 − 4 + …, 1−2+3−4+···.
