Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

150 aC

Índex 150 aC

Sense descripció.

38 les relacions: Alexandre I Balas, Antíoc IV, Astrolabi, Cartago, Celtes, Censor romà, Cleòpatra Thea, Demetri I Sòter, Gàl·lia, Hispània, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Llista de cònsols romans de la República, Lluna, Lusitans, Masinissa I, Mitridates IV del Pont, Mitridates V Evergetes, Museu del Louvre, Nicomedes II Epífanes, Numídia, París, Pèrgam, Prúsies II, Pretendent al tron, Pretor, Ptolemeu VI Filomètor, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Regió de Síria, Regne del Pont, Roma, Senat romà, Servi Sulpici Servi Galba, Terra, Tit Quinti Flaminí II, Venus de Milo, 1820.

Alexandre I Balas

Alexandre Balas (traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor") fou rei selèucida del 150 aC al 146 aC.

Nou!!: 150 aC і Alexandre I Balas · Veure més »

Antíoc IV

Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en grec Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (v. 215 aC–163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original fou Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Philopator. Des del 188 aC fou ostatge a Roma i justament el 175 aC fou bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri. Amb ajut de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. El 170 aC Egipte va reclamar la retrocessió de Celesíria i preventivament Antíoc IV va fer una campanya contra Egipte (169 aC), país que va ocupar menys Alexandria. Ptolemeu VI Filomètor fou fet presoner però fou deixat com a rei vassall per no alarmar els romans, però a Alexandria fou proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VII Evergetes i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem (169 aC), on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres foren venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb Gai Popili Laenas, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra; Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (vers un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. Vegeu Macabeus. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit fou desfet en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) fou enviat l'any següent (165 aC) i també fou derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Baccasis de Mèdia i Ptolemeu de Commagena es van fer independents. Categoria:Reis selèucides.

Nou!!: 150 aC і Antíoc IV · Veure més »

Astrolabi

persa del segle XVIII. Un astrolabi és un instrument de navegació, que mesurava l'altura del sol o de l'estrella polar, depenent si era de dia o de nit, i mitjançant una sèrie de càlculs els mariners podien deduir la latitud a la qual es trobaven.

Nou!!: 150 aC і Astrolabi · Veure més »

Cartago

Els ports púnics de Cartago Cartago —en àrab قرطاج, Qartāj; en francès Carthage— és una ciutat de Tunísia, dins la governació de Tunis, a uns 10 km al nord-est de Tunis.

Nou!!: 150 aC і Cartago · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: 150 aC і Celtes · Veure més »

Censor romà

El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).

Nou!!: 150 aC і Censor romà · Veure més »

Cleòpatra Thea

Cleòpatra Thea (v. 164 aC-121 aC) anomenada Evergetes (Benefactora), fou una reina selèucida, filla de Ptolemeu VI Filomètor d'Egipte i dóna successivament de tres reis selèucides, Alexandre I Balas, Demetri II Nicàtor i Antíoc VII Sidetes.

Nou!!: 150 aC і Cleòpatra Thea · Veure més »

Demetri I Sòter

Demetri I Sòter, inicialment conegut com a Demetri el jove fou nominal rei selèucida per uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC i després del 162 aC al 150 aC.

Nou!!: 150 aC і Demetri I Sòter · Veure més »

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Nou!!: 150 aC і Gàl·lia · Veure més »

Hispània

Mapa de l'imperi romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'imperi romà a la península Ibèrica.

Nou!!: 150 aC і Hispània · Veure més »

Imperi Romà

L'imperi Romà, successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del segle I. L'últim emperador de la part occidental de l'Imperi va ser deposat el 476.

Nou!!: 150 aC і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Selèucida

Limperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.

Nou!!: 150 aC і Imperi Selèucida · Veure més »

Llista de cònsols romans de la República

Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró.

Nou!!: 150 aC і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »

Lluna

La Lluna, tintada de vermell i taronja, tal com es veu des de la Terra durant un eclipsi lunar La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra.

Nou!!: 150 aC і Lluna · Veure més »

Lusitans

Els lusitans (llatí Lusitani, grec Λυσιτανοί o Λουσιτανοί) foren un poble de l'oest de la península Ibèrica i després el gentilici per extensió dels habitants de la província romana de Lusitània.

Nou!!: 150 aC і Lusitans · Veure més »

Masinissa I

Masinissa I fou rei dels massils del 206 aC al 202 aC i del Regne de Numídia del 202 aC al 148 aC.

Nou!!: 150 aC і Masinissa I · Veure més »

Mitridates IV del Pont

Mitridates IV del Pont Filopàtor Filadelf (Mitridates VI) (Grec antic: Mιθριδάτης Φιλoπάτωρ Φιλάδελφoς; mort vers 150 aC) fou rei del Pont probablement vers el 170 aC o 160 aC.

Nou!!: 150 aC і Mitridates IV del Pont · Veure més »

Mitridates V Evergetes

Mitridates V Evergetes (Mitridates VII) (Mithridátēs Euergétēs) fou rei del Pont vers el i fins al, fill de Farnaces I del Pont i successor del seu oncle Mitridates IV del Pont Filopàtor.

Nou!!: 150 aC і Mitridates V Evergetes · Veure més »

Museu del Louvre

El Museu del Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.

Nou!!: 150 aC і Museu del Louvre · Veure més »

Nicomedes II Epífanes

Tetradracma de Nicomedes II. Museu de Prehistòria de València. Nicomedes II Epífanes (Nicomedes, Nikomédes) fou rei de Bitínia del 149 aC al 128 aC.

Nou!!: 150 aC і Nicomedes II Epífanes · Veure més »

Numídia

Numídia (en llatí Numidia) fou l'antic territori al nord d'Àfrica que es trobava entre el Regne de Mauritània i la província romana d'Àfrica, equivalent a la part est de l'actual Algèria i oest de Tunísia.

Nou!!: 150 aC і Numídia · Veure més »

París

París (en francès: Paris), és la capital i la major ciutat de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com la Regió Parisenca, creuada pel Sena, és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.

Nou!!: 150 aC і París · Veure més »

Pèrgam

Trajà a Pèrgam Pèrgam (en llatí, Pergamum o Pergamus; en grec, Pergamon) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caicos (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selinos (Selinus, que passava per la ciutat) i Celtios (Celtius).

Nou!!: 150 aC і Pèrgam · Veure més »

Prúsies II

Prúsies II (Prusias) fou rei de Bitínia del 180 aC al 149 aC conegut com a Kynegos (Casador).

Nou!!: 150 aC і Prúsies II · Veure més »

Pretendent al tron

Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.

Nou!!: 150 aC і Pretendent al tron · Veure més »

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Nou!!: 150 aC і Pretor · Veure més »

Ptolemeu VI Filomètor

Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor(Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.

Nou!!: 150 aC і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió - Publius Cornelius Scipio -, conegut més tard com a Africà (Africanus) per no confondre'l amb el seu pare Publi Corneli Escipió (cònsol 218 aC) i distingit com a Major, fou un militar i magistrat romà durant la Segona Guerra Púnica i un home d'estat de la República romana.

Nou!!: 150 aC і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor

Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove —Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor— (185 aC - 129 aC) fou un militar i magistrat romà fill de Luci Emili Paul·le Macedònic el conqueridor de Macedònia, però adoptat per Publi Corneli Escipió Emilià Africà que no tenia fills i del qual la mare era germana de Paule.

Nou!!: 150 aC і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »

Regió de Síria

Síria (en grec: Συρία, en llatí: Syría) fou el nom clàssic que es va donar a tota la regió del llevant incloent Fenícia, Síria pròpia i Palestina (anomenada generalment Celesíria, que vol dir 'Síria buida').

Nou!!: 150 aC і Regió de Síria · Veure més »

Regne del Pont

El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) fou un estat de la part nord de l'Àsia Menor.

Nou!!: 150 aC і Regne del Pont · Veure més »

Roma

Roma és la capital d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Nou!!: 150 aC і Roma · Veure més »

Senat romà

SPQR El Senat romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Nou!!: 150 aC і Senat romà · Veure més »

Servi Sulpici Servi Galba

Servi Sulpici Servi Galba (Servius Sulpicius Servius F. Galba) fou un magistrat romà.

Nou!!: 150 aC і Servi Sulpici Servi Galba · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: 150 aC і Terra · Veure més »

Tit Quinti Flaminí II

Tit Quint Flaminí (Titus Quintius Flamininus) fou un magistrat romà.

Nou!!: 150 aC і Tit Quinti Flaminí II · Veure més »

Venus de Milo

La Venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos (Milo), al mar Egeu.

Nou!!: 150 aC і Venus de Milo · Veure més »

1820

Sense descripció.

Nou!!: 150 aC і 1820 · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »