Accés més ràpid que el navegador!
39 les relacions: Alexandre I Balas, Antíoc IV, Astrolabi, Cartago, Celtes, Censor romà, Cleòpatra Tea, Demetri I Soter, Gàl·lia, Hispània, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Imperi Selèucida, Llista de cònsols romans de la República, Lluna, Lusitans, Mitridates IV del Pont, Mitridates V Evèrgetes, Museu del Louvre, Nicomedes II Epífanes, Numídia, París, Pèrgam, Prúsies II, Pretendent al tron, Pretor, Ptolemeu VI Filomètor, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor, Regió de Síria, Regne del Pont, República Romana, Senat Romà, Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC), Tercera Guerra Púnica, Terra, Tit Quinti Flaminí (cònsol 150 aC), Venus de Milo, 1820.
Alexandre I Balas
Alexandre Balas, traduït com "el tro", "el llamp" o "el senyor", (en llatí Alexander Balas, en grec antic Αλέξανδρος Βάλας) fou rei selèucida de l'any 150 aC al 146 aC.
Nou!!: 150 aC і Alexandre I Balas · Veure més »
Antíoc IV
Moneda d'Antíoc IV. Al revers es mostra Apol·lo assegut. La inscripció grega diu ΑΝΤΙΟΧΟΥ ΘΕΟΥ ΕΠΙΦΑΝΟΥ ΝΙΚΗΦΟΡΟΥ ("Antíoc, imatge de déu, portador de la victòria"). Antíoc IV Epifanes, en llatí Antiochus Epiphanes, en grec Αντίοχος Επιφανής, és a dir, l'Il·lustre (circa 215 aC-163 aC) fou emperador de l'Imperi Selèucida del 174 aC al 163 aC). El seu nom original era Mitridates, però va agafar el nom d'Antíoc en pujar al tron. Era fill d'Antíoc III el gran i germà de Seleuc IV Filopàtor. Des del 188 aC va ser ostatge a Roma segons els acords del Tractat d'Apamea, i justament el 175 aC va ser bescanviat pel fill de Seleuc IV, Demetri que va ocupar el seu lloc. Seleuc IV va ser assassinat aquell any pel seu ministre Heliodor, que es va proclamar rei. Quan Antíoc va arribar li va ser fàcil amb ajut d'Àtal I de Pèrgam es va imposar al ministre Heliodor i es va proclamar rei en lloc de l'absent Demetri. Cleòpatra, la germana d'Antíoc, s'havia casat amb Ptolemeu V Epífanes i havia mort, i Antíoc va reclamar les províncies de Celesíria i Palestina que li havia donat com a dot. Els romans, en aquella època feien la guerra a Perseu de Macedònia, i Antíoc va veure una bona oportunitat per atacar Egipte. En quatre campanyes, (171 aC-168 aC), va recuperar les províncies que reclamava i va ocupar totalment Egipte, amb excepció d'Alexandria. Va empresonar al rei, Ptolemeu VI Filomètor però per no alarmar els romans el va alliberar deixant-lo com a rei vassall. Mentrestant, a Alexandria havien proclamat rei un germà del rei egipci, de nom Ptolemeu VIII Evergetes II i quan Antíoc es va retirar els dos germans van acordar regnar junts. A la seva tornada a Síria va passar per Jerusalem el 169 aC, on havia crescut el descontentament perquè el rei havia imposat la religió grega i l'uniformisme après dels seus anys d'ostatge a Roma, religió que havia estat assumida pels dos darrers grans pontífexs jueus, Menelau i el seu germà petit Jàson (el germà gran Onies IV havia estat exiliat a Egipte el 177 aC). Antíoc va saquejar el temple de Jerusalem, i va assassinar molts jueus i d'altres van ser venuts com esclaus; llavors va crear una ciutadella a Jerusalem on va establir una guarnició encarregada de vigilar el país. El 168 aC Antíoc va tornar a envair Egipte ocupant el país menys Alexandria, mentre la seva flota ocupava Xipre. Prop d'Alexandria Antíoc es va trobar amb el cònsol Gai Popil·li Laenes, que en nom de Roma el va convidar a sortir del país i de Xipre i el va amenaçar amb la guerra. Antíoc, doncs, va haver de retirar-se. No va passar massa temps del saqueig del temple de Jerusalem quan un fanàtic religiós de nom Mataties Asmoneu de Modin (descendent de Jashmonai) va organitzar una partida d'homes (potser un miler, entre ells cinc fills de Mataties: Joan o Gadis, Simó o Tasi, Judes o Macabeu, Eleazar o Anaran i Jonatan o Afo) per fer la guerra de guerrilla contra els selèucides a la regió al nord-est de Jerusalem. Mataties va morir el 167 aC i el va succeir el seu fill Judes Macabeu, quan ja s'havien aplegat uns sis mil homes, que van derrotar repetidament els selèucides. El 166 aC Antíoc IV va atacar el rei Artaxes I d'Armènia i el va derrotar, però només li va poder imposar una contribució de guerra. També es va reunir un exèrcit de quaranta mil homes i set mil genets per dominar la rebel·lió dels jueus, sota la direcció de tres generals: Ptolemeu, Nicànor i Gòrgies, però aquest exèrcit va ser derrotat en un atac sorpresa quan estava acampat prop d'Emaús a l'oest de Jerusalem. Es va enviar un nou exèrcit encara més gran (seixanta mil homes i cinc mil genets) l'any següent (165 aC) i també en va sortir derrotat quan acampaven prop de Bet Zur, la capital dels asmoneus, però després els macabeus van patir una derrota considerable a Jamnia. Antíoc IV va morir el 163 aC i el va succeir el seu fill infant Antíoc V Eupator (el Ben Nascut) sota regència del general Lísies. Bagasis i Ptolemeu de Commagena es van fer independents.
Nou!!: 150 aC і Antíoc IV · Veure més »
Astrolabi
vora Lastrolabi planisfèric, usualment anomenat astrolabi, és un instrument astronòmic de mesura i càlcul analògic que reprodueix sobre un disc el moviment aparent de l'esfera celeste entorn de la Terra.
Nou!!: 150 aC і Astrolabi · Veure més »
Cartago
Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.
Nou!!: 150 aC і Cartago · Veure més »
Celtes
En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.
Nou!!: 150 aC і Celtes · Veure més »
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Nou!!: 150 aC і Censor romà · Veure més »
Cleòpatra Tea
Cleòpatra Tea (en Cleopatra Thea, 'Cleòpatra la deessa'; circa 164 aC-121 aC), anomenada també Evèrgetes (Εὐεργέτης, 'Benefactora'), fou una reina selèucida, filla de Ptolemeu VI Filomètor d'Egipte i de Cleòpatra II.
Nou!!: 150 aC і Cleòpatra Tea · Veure més »
Demetri I Soter
Demetri I Soter (Δημήτριος Σωτήρ), inicialment conegut com a Demetri el Jove, fou un rei selèucida nominal durant uns mesos entre el 175 aC i el 174 aC, i finalment rei de ple dret del 162 aC al 150 aC.
Nou!!: 150 aC і Demetri I Soter · Veure més »
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Nou!!: 150 aC і Gàl·lia · Veure més »
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Nou!!: 150 aC і Hispània · Veure més »
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Nou!!: 150 aC і Imperi Cartaginès · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: 150 aC і Imperi Romà · Veure més »
Imperi Selèucida
LImperi Selèucida fou un dels estats sorgits de la descomposició de l'imperi d'Alexandre el Gran.
Nou!!: 150 aC і Imperi Selèucida · Veure més »
Llista de cònsols romans de la República
Aquesta llista de cònsols de Roma durant la República es basa en la cronologia de Marc Terenci Varró i les mencions de Titus Livi i Diodor de Sicília.
Nou!!: 150 aC і Llista de cònsols romans de la República · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: 150 aC і Lluna · Veure més »
Lusitans
Els lusitans (llatí: Lusitani, grec Λυσιτανοί o Λουσιτανοί) foren un poble de l'oest de la península Ibèrica i després el gentilici per extensió dels habitants de la província romana de Lusitània.
Nou!!: 150 aC і Lusitans · Veure més »
Mitridates IV del Pont
Mitridates IV del Pont Filopàtor Filadelf, també anomenat Mitridates VI (en grec antic Mιθριδάτης Φιλoπάτωρ Φιλάδελφoς; mort cap a l'any 150 aC) era rei del Pont.
Nou!!: 150 aC і Mitridates IV del Pont · Veure més »
Mitridates V Evèrgetes
Mitridates V Evèrgetes (Mithridátēs Euergétēs) va ser rei del Pont en un període incert, probablement des del fins al.
Nou!!: 150 aC і Mitridates V Evèrgetes · Veure més »
Museu del Louvre
El Museu del Louvre (en francès Musée du Louvre) o simplement el Louvre és un dels museus més importants i visitats del món.
Nou!!: 150 aC і Museu del Louvre · Veure més »
Nicomedes II Epífanes
Tetradracma de Nicomedes II. Museu de Prehistòria de València. Nicomedes II Epífanes (en llatí Nicomedes en grec antic Νικομήδης "Nikomédes") fou rei de Bitínia del 149 aC al 128 aC.
Nou!!: 150 aC і Nicomedes II Epífanes · Veure més »
Numídia
Numídia (Numidia) va ser una regió històrica del nord d'Àfrica situada al llarg de la costa entre Mauretània i la zona d'influència de Cartago, convertida en temps dels romans en la província romana d'Àfrica.
Nou!!: 150 aC і Numídia · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: 150 aC і París · Veure més »
Pèrgam
Trajà a Pèrgam Pèrgam (Pergamum o Pergamus; en Πέργαμον) fou una antiga ciutat de Mísia al districte de Teuthrània, al nord del riu Caic (Caicus), prop del lloc on rebia els rius Selí (Selinus, que passava per la ciutat) i Celti (Celtius).
Nou!!: 150 aC і Pèrgam · Veure més »
Prúsies II
Prúsies II (en llatí Prusias, en grec antic Προυσίας) fou rei de Bitínia possiblement de l'any 180 aC al 149 aC conegut com a Κυνηγός "Kynegos" (Caçador).
Nou!!: 150 aC і Prúsies II · Veure més »
Pretendent al tron
Un pretendent al tron és algú que aspira a un tron perquè creu que hi té dret, però que encara no ha estat generalment reconegut, sigui perquè el tron ja està ocupat per algú altre o perquè ha estat abolit.
Nou!!: 150 aC і Pretendent al tron · Veure més »
Pretor
El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.
Nou!!: 150 aC і Pretor · Veure més »
Ptolemeu VI Filomètor
Moneda de Ptolemeu VI Ptolemeu VI Filomètor（Πτολεμαῖος) (vers 185 aC-145 aC) fou rei d'Egipte del 180 aC al 145 aC.
Nou!!: 150 aC і Ptolemeu VI Filomètor · Veure més »
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Nou!!: 150 aC і Publi Corneli Escipió Africà Major · Veure més »
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor
Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor o el Jove (Publius Cornelius Scipio Aemilianus Africanus Minor), nascut l'any 185 aC i mort el 129 aC, va ser un militar i magistrat romà.
Nou!!: 150 aC і Publi Corneli Escipió Emilià Africà Menor · Veure més »
Regió de Síria
La regió de Síria (tr; en jeroglífic luvi: Sura/i; Συρία), coneguda a la literatura moderna com a «Gran Síria», «Síria-Palestina», o «el Llevant», és una regió a l'est de la mar Mediterrània.
Nou!!: 150 aC і Regió de Síria · Veure més »
Regne del Pont
El Regne del Pont (en llatí Regnum Pontii) va ser un regne situat a la part nord de l'Àsia Menor.
Nou!!: 150 aC і Regne del Pont · Veure més »
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Nou!!: 150 aC і República Romana · Veure més »
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Nou!!: 150 aC і Senat Romà · Veure més »
Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC)
Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. Galba) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 150 aC і Servi Sulpici Galba (cònsol 144 aC) · Veure més »
Tercera Guerra Púnica
La Tercera Guerra Púnica (Tertium Bellum Punicum) va ser la darrera de les guerres entre Cartago i la República Romana.
Nou!!: 150 aC і Tercera Guerra Púnica · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: 150 aC і Terra · Veure més »
Tit Quinti Flaminí (cònsol 150 aC)
Tit Quinti Flaminí (en Titus Quinctius T. f. T. n. Flamininus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: 150 aC і Tit Quinti Flaminí (cònsol 150 aC) · Veure més »
Venus de Milo
La Venus de Milo és una cèlebre escultura grega del final de l'època hel·lenística (cap al 130-100 aC) que podria representar la deessa de l'amor Afrodita (Venus, pels romans) i que deu el seu nom al fet que es va trobar a l'illa de Melos (Milo), al mar Egeu.
Nou!!: 150 aC і Venus de Milo · Veure més »
1820
Sense descripció.
Nou!!: 150 aC і 1820 · Veure més »
