Accés més ràpid que el navegador!
59 les relacions: Abwein, Acords d'armistici araboisraelians de 1949, Ajjul, Akçe, Al-Mazra'a ash-Sharqiya, Applied Research Institute - Jerusalem, Bani Zeid, Bíblia, Bir Zeit, Caterina d'Alexandria, Cens de Palestina de 1922, Cens de Palestina de 1931, Cisjordània, Cisterna, Consell de vila (Palestina), Cristià, Dúnam, Defter, Dervix, Edward Robinson (erudit), Fons Nacional Jueu, Gaza, Governació de Ramal·lah i al-Bireh, Governacions de Palestina, Graella palestina, Guerra araboisraeliana de 1948, Guerra dels Sis Dies, Haiximita, Imperi Aquemènida, Imperi Bizantí, Imperi Otomà, Israel, Jerusalem, Jifna, Jordània, Kobar, Liwa, Llibre de Josuè, Mamelucs, Mandat Britànic de Palestina, Mesquita, Mihrab, Moixav, Mont Sinaí, Nàhiya, Oficina Central d'Estadístiques de Palestina, Palestine Exploration Fund, Període hel·lenístic, Ramal·lah, Rawabi, ..., Reuters, Segona intifada, Silwad, Sinjil, Sionisme, Soldanat mameluc del Caire, Tel Aviv, Victor Guérin, Village Statistics, 1945. Ampliar l'índex (9 més) »
Abwein
Abwein—en àrab عبوين, ʿAbwayn— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 37 kilòmetres al nord de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Abwein · Veure més »
Acords d'armistici araboisraelians de 1949
Els acords d'armistici àraboisraelians de 1949 són un conjunt d'acords signat el 1949 entre Israel i els seus veïns Egipte, el Líban, Jordània, i Síria.
Nou!!: 'Atara і Acords d'armistici araboisraelians de 1949 · Veure més »
Ajjul
Ajjul—en àrab عجّول, ʿAjjūl— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situada 19 kilòmetres al nord de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Ajjul · Veure més »
Akçe
Akçe fou una moneda otomana de plata, coneguda a Europa com asper del grec aspron.
Nou!!: 'Atara і Akçe · Veure més »
Al-Mazra'a ash-Sharqiya
Al-Mazra'a ash-Sharqiya —en àrab المزرعه الشرقيّه, al-Mazraʿa ax-Xarqiyya— és un municipi palestí de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situat 15 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Al-Mazra'a ash-Sharqiya · Veure més »
Applied Research Institute - Jerusalem
LApplied Research Institute - Jerusalem (ARIJ) (en àrab معهد الابحاث التطبيقية - القدس, Maʿhad al-Abḥāṯ at-Taṭbīqiyya - al-Quds) és una ONG palestina fundada en 1990 amb seu principal a Betlem, Cisjordània.
Nou!!: 'Atara і Applied Research Institute - Jerusalem · Veure més »
Bani Zeid
Bani Zeid—en àrab بني زيد— és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 27 kilòmetres al nord-oest de Ramal·lah, a 45 kilòmetres al nord-oest de Jerusalem i 6 kilòmetres al sud-oest de Salfit.
Nou!!: 'Atara і Bani Zeid · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: 'Atara і Bíblia · Veure més »
Bir Zeit
Bir Zeit o Birzeit—en àrab بيرزيت, Bīrzayt— és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat al nord de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Bir Zeit · Veure més »
Caterina d'Alexandria
Caterina d'Alexandria, també coneguda com a Santa Caterina de la roda i la Gran Màrtir Santa Caterina (grec ἡ Ἁγία Αἰκατερίνη ἡ Μεγαλομάρτυς) és una santa cristiana i màrtir de dubtosa existència.
Nou!!: 'Atara і Caterina d'Alexandria · Veure més »
Cens de Palestina de 1922
El cens de Palestina de 1922 va ser el primer cens elaborat per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina, el 23 d'octubre de 1922.
Nou!!: 'Atara і Cens de Palestina de 1922 · Veure més »
Cens de Palestina de 1931
El cens de Palestina de 1931 va ser el segon cens dut a terme per les autoritats del Mandat Britànic de Palestina.
Nou!!: 'Atara і Cens de Palestina de 1931 · Veure més »
Cisjordània
Mapa de Cisjordània Cisjordània o Judea i Samaria és el territori de l'Orient Mitjà, localitzat a la vora occidental del riu Jordà, delimitat a l'est pel Jordà i la Mar Morta, i a l'oest per la línia verda, la línia d'alto el foc que separa el territori palestí de l'estat d'Israel.
Nou!!: 'Atara і Cisjordània · Veure més »
Cisterna
L'aljub de sota el pati d'armes del castell de Montsoriu 2.
Nou!!: 'Atara і Cisterna · Veure més »
Consell de vila (Palestina)
Un consell de vila és un tipus de govern local utilitzat a l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) per a les localitats palestines que habitualment tinguin una població d'entre 800-3,000 + habitants.
Nou!!: 'Atara і Consell de vila (Palestina) · Veure més »
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del Cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: 'Atara і Cristià · Veure més »
Dúnam
El dúnam —en àrab دونم, dūnam— o dönüm —en turc otomà دونم, en turc dönüm—, també anomenat dunum o donum o encara stremma vell, turc o otomà, és una unitat de superfície pròpia de l'Imperi otomà i encara en ús en diversos països que hi havien pertangut.
Nou!!: 'Atara і Dúnam · Veure més »
Defter
Un defter (plural: defterler) o daftar era un tipus de registre fiscal i cadastre immobiliari a l'Imperi Otomà.
Nou!!: 'Atara і Defter · Veure més »
Dervix
1860. Dervix (derivat de l'àrab i del persa درویش) són musulmans de confraries sufís.
Nou!!: 'Atara і Dervix · Veure més »
Edward Robinson (erudit)
Edward Robinson (10 d'abril de 1794 - 27 de gener de 1863) va ser un erudit bíblic estatunidenc.
Nou!!: 'Atara і Edward Robinson (erudit) · Veure més »
Fons Nacional Jueu
Nou arbre plantat a Israel per KKL El Fons nacional jueu (en hebreu: קרן קיימת לישראל) (transliteració: Keren Kayemet LeIsrael) (en anglès: Jewish National Fund) (JNF) és una fundació que posseeix i gestiona diversos centenars de milers d'hectàries de terres a l'estat d'Israel.
Nou!!: 'Atara і Fons Nacional Jueu · Veure més »
Gaza
Vista de la ciutat de Gaza Gaza —en àrab غَزَّة, Ḡazza; en hebreu עזה, Azzah— és una ciutat de Palestina que dóna nom a una de les dues parts en què estan dividits els territoris palestins (Franja de Gaza i Cisjordània) i capital d'aquesta zona.
Nou!!: 'Atara і Gaza · Veure més »
Governació de Ramal·lah i al-Bireh
La Governació de Ramal·lah i Al Bireh (en àrab: محافظة رام الله والبيرة, Muḥāfaẓat Rām Allāh wa l Bīra; hebreu נפת רמאללה ואל-בירה Nafat Rāmallāh VeAl Bīra) és una de les 16 governacions de l'Estat de Palestina.
Nou!!: 'Atara і Governació de Ramal·lah i al-Bireh · Veure més »
Governacions de Palestina
Mapa electoral de Palestina de 2006, les àrees on l'autoritat palestina és efectiva són en verd fosc i en verd clar aquelles on l'autoritat és formal Les governacions de l'Autoritat Nacional Palestina (àrab محافظات فلسطين) es refereixen a les divisions administratives dels territoris palestins.
Nou!!: 'Atara і Governacions de Palestina · Veure més »
Graella palestina
La graella palestina (anglès Palestine grid) va ser un sistema de coordenades geogràfiques usat en el Mandat Britànic de Palestina El sistema va ser escollit pel Departament d'Agrimensura del Govern de Palestina el 1922.
Nou!!: 'Atara і Graella palestina · Veure més »
Guerra araboisraeliana de 1948
La guerra araboisraeliana de 1948 coneguda pels israelians com la Guerra de la Independència (en hebreu מלחמת העצמאות, Milhemet ha-Atsmaüt) o Guerra de l'alliberament (מלחמת השחרור, Milhemet ha-Xihrur) i pels àrabs com la Catastròfe (en àrab النكبة, al-Nakba), va ser la primera d'una sèrie de guerres entre el període de la declaració d'Indepedència d'Israel i per tant la formació de l'estat d'Israel i els seus veïns àrabs dins del llarg conflicte araboisraelià.
Nou!!: 'Atara і Guerra araboisraeliana de 1948 · Veure més »
Guerra dels Sis Dies
La Guerra dels Sis Dies s'inscriu dintre del conjunt de guerres lliurades entre Israel i els seus veïns àrabs, després de la creació de l'Estat d'Israel (1947) en la Palestina del mandat de Gran Bretanya.
Nou!!: 'Atara і Guerra dels Sis Dies · Veure més »
Haiximita
Haiximita (de l'àrab هاشمي, hāximī) foren diverses dinasties àrabs provinents dels Banu Hàixim o "descendents de Hàixim ibn Abd-Manaf", que era el besavi del profeta Muhàmmad.
Nou!!: 'Atara і Haiximita · Veure més »
Imperi Aquemènida
Limperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Nou!!: 'Atara і Imperi Aquemènida · Veure més »
Imperi Bizantí
Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.
Nou!!: 'Atara і Imperi Bizantí · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi otomà (1299-1923) també conegut com a Imperi turc otomà, va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la dinastia Osman.
Nou!!: 'Atara і Imperi Otomà · Veure més »
Israel
Israel (en hebreu: יִשְרָאֵל, Yisrael; en àrab:, Isrā'īl), oficialment l'Estat d'Israel (en hebreu: מְדִינַת יִשְרָאֵל, Medinat Yisrael; en àrab: دَوْلَةْ إِسْرَائِيل, Dawlat Isrā'īl), és un Estat de l'Orient Mitjà, localitzat a la regió oriental de la mar Mediterrània.
Nou!!: 'Atara і Israel · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem —en hebreu יְרוּשָׁלַיִם, Yeruixalàyim; en àrab أورشليم القدس, Urxalim al-Quds (lit. «Jerusalem la Santa») o, senzillament, القدس, al-Quds; en llatí Hierosolyma; en grec Ιεροσόλυμα, Ierosólyma, o Ιερουσαλήμ, Ierusalēm—situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Nou!!: 'Atara і Jerusalem · Veure més »
Jifna
Jifna—en àrab جفنا, Jifnā— és una vila palestina en la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 8 kilòmetres al nord de Ramal·lah i 23 kilòmetres al nord de Jerusalem.
Nou!!: 'Atara і Jifna · Veure més »
Jordània
Jordània (en àrab الأردن, al-Urdun), oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Mitjà.
Nou!!: 'Atara і Jordània · Veure més »
Kobar
Kobar—en àrab كوبر, Kūbar— és una vila palestina de la governació de Ramal·lah i al-Bireh, al centre de Cisjordània, situada 13 km al nord-oest de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Kobar · Veure més »
Liwa
*Per l'oasi a l'emirat d'Abu Dhabi, vegeu al-Liwa Un liwà —en àrab لواء, liwāʾ; en turc otoma liva— fou una divisió administrativa de l'Imperi otomà.
Nou!!: 'Atara і Liwa · Veure més »
Llibre de Josuè
Batalla de Jericó, episodi del ''Llibre de Josuè''. El llibre de Josuè és el sisè de la Tanakh hebrea, i de l'Antic Testament de la Bíblia cristiana.
Nou!!: 'Atara і Llibre de Josuè · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (en àrab مماليك, mamālīk, "posseïts") van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: 'Atara і Mamelucs · Veure més »
Mandat Britànic de Palestina
El Mandat Britànic de Palestina (en anglès: Mandatory Palestine; en àrab: فلسطين, Filasṭīn; en hebreu: פָּלֶשְׂתִּינָה (א"י, Pālēśtīnā (EY), on "EY" vol dir "Eretz Yisrael", literalment Terra d'Israel) va ser una entitat geopolítica sota administració britànica, separada de la Síria Otomana després de la Primera Guerra Mundial. L'administració civil britànica a Palestina va estar en funcionament entre el 1920 i el 1948. En el transcurs de la seva existència, el territori era conegut simplement com Palestina, tot i que en els darrers anys han sorgit diversos noms i descripcions alternatives per definir la regió, com ara Mandat o Mandat de Palestina, Mandat britànic de Palestina o Palestina britànica. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-18), un alçament àrab i la Força Expedicionària Egípcia de l'Imperi Britànic, capitanejada pel general Edmund Allenby, van foragitar els turcs del Llevant, en el marc de la Campanya de Sinaí i Palestina. El Regne Unit s'havia mostrat d'acord, mitjançant la correspondència entre McMahon i Hussein, en afavorir la independència dels àrabs si aquests es revoltaven contra els otomans, però tots dos bàndols van fer interpretacions diferents d'aquests acords, i al final el Regne Unit i França van dividir el territori segons els acords de Sykes-Picot, considerats com un acte de traïció per part dels àrabs. Per complicar encara més la situació, la declaració de Balfour de 1917 prometia el suport britànic a una "llar nacional" jueva a Palestina. Quan va acabar la guerra, els britànics i els francesos van establir una "Administració del Territori Enemic Ocupat" conjunta al què havia estat la Síria otomana. Els britànics, a més, van aconseguir legitimar el seu control sobre el territori a l'obtenir un mandat de la Societat de Nacions el juny de 1922. L'objectiu formal del sistema de mandats de la Societat de Nacions era administrar aquelles parts del difunt Imperi Otomà, els quals havien estat sota el seu control al Pròxim Orient des del segle XVI, "fins aquell moment en què siguin capaços de mantenir-se per si mateixos." L'administració civil del mandat es va formalitzar quan la Societat de Nacions va consentir, el 1923, la creació del Mandat britànic de Palestina, consistent en dues àrees administratives: la regió situada a l'oest del riu Jordà, coneguda com Palestina i sota administració directe britànica fins al 1948; i el territori situat a l'est del Jordà, una regió semi-autònoma coneguda com Transjordània, dirigida per la família haiximita de Hijaz, i que va aconseguir la seva independència el 1946. Les tendències divergents sobre la naturalesa i els objectius del mandat ja es podien apreciar en les discussions sobre el nom de la nova entitat. Segons les minutes de la Novena Sessió de la Comissió Permanent sobre els Mandats de la Societat de Nacions: Durant el període del mandat britànic l'àrea va experimentar l'ascens de dos moviments nacionalistes importants, un entre els jueus i l'altre entre els àrabs. Els interessos nacionals en competició de les poblacions àrab i jueva de Palestina entre elles i contra les autoritats britàniques governants van provocar la Gran Revolta àrab de 1936-1939 i la insurgència jueva, culminant en la Guerra Civil de 1947-48. Després de la Guerra Civil i de la conseqüent Guerra araboisraeliana de 1948, es va establir un acord d'alto el foc el 1949, que incloïa la partició de l'antic mandat de Palestina entre el recent nascut estat d'Israel, amb majoria jueva, l'annexió de Cisjordània per part del regne de Jordània, i l'establiment del Govern de tota Palestina a la Franja de Gaza, sota protectorat d'Egipte.
Nou!!: 'Atara і Mandat Britànic de Palestina · Veure més »
Mesquita
Solimà I a Istanbul, en 1890. Històricament i tradicional, el minaret no és un element essencial de l'edifici. Mesquita a l'antiga Batavia, barri de Pekodjan, 1910-1921 Una mesquita (de l'àrab مسجد, masjid, oratori, possiblement a través de l'armeni mzkiṭ) és el temple de la religió islàmica.
Nou!!: 'Atara і Mesquita · Veure més »
Mihrab
Mirhab de l'oratori de la Aljaferia de Saragossa El mihrab (de l'àrab محراب, miḥrāb) és el nínxol que marca en les mesquites el lloc cap on han de mirar els qui resen i també alberga l'Alcorà.
Nou!!: 'Atara і Mihrab · Veure més »
Moixav
Un moixav (moshav en transcripció anglesa, hebreu:, plural: moixavim. traducció: «assentament, població») és un tipus de comunitat rural israeliana de caràcter cooperatiu, similar al quibuts, format per granges agrícoles individuals i promoguda pel sionisme laborista durant la segona ''aliyyà'' (onada d'immigració jueva).
Nou!!: 'Atara і Moixav · Veure més »
Mont Sinaí
Vista des del cim del '''mont Sinaí'''. El mont Sinaí (2.285 m) a la península del mateix nom (Egipte), és la muntanya on, segons l'Antic Testament, Moisès va rebre les Taules de la Llei amb els Deu Manaments.
Nou!!: 'Atara і Mont Sinaí · Veure més »
Nàhiya
La nàhiya —en àrab ناحية, nāḥiya, en plural نواحي, nawāḥī; en turc nahiye, en plural nahiyeler— és una divisió administrativa de segon o posterior nivell en estats de tradició islàmica, normalment agrupant diversos pobles o petites ciutats.
Nou!!: 'Atara і Nàhiya · Veure més »
Oficina Central d'Estadístiques de Palestina
L'Oficina Central d'Estadístiques de Palestina (PCBS) (en àrab: الجهاز المركزي للإحصاء الفلسطيني) és l'organització nacional encarregada de les estadístiques de Palestina.
Nou!!: 'Atara і Oficina Central d'Estadístiques de Palestina · Veure més »
Palestine Exploration Fund
Palestine Exploration Fund (en català "Fundació per a l'exploració de Palestina") és el nom d'una associació cultural britànica, també coneguda per les seves sigles PEF.
Nou!!: 'Atara і Palestine Exploration Fund · Veure més »
Període hel·lenístic
El període hel·lenístic o època hel·lenística (del segle IV aC al segle I aC), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi romà que el succeiria.
Nou!!: 'Atara і Període hel·lenístic · Veure més »
Ramal·lah
Vista de Ramallah Ramal·lah o Ramala —en àrab رام اﷲ, Rām Allāh— és una ciutat palestina d'uns 60.000 habitants, a Cisjordània, uns 15 quilòmetres al nord-est de Jerusalem.
Nou!!: 'Atara і Ramal·lah · Veure més »
Rawabi
Rawabi —en àrab روابي, Rawābī, literalment «Pujols»— és la primera ciutat planificada palestina, situada a Cisjordània i prop de Ramallah. S'ha elaborat un pla mestre per a la ciutat, que comptarà amb 10.000 habitatges distribuïts en sis barris, amb l'objectiu d'albergar una població de 40.000 habitants.
Nou!!: 'Atara і Rawabi · Veure més »
Reuters
La Reuters Group PLC és una agència d'informació fundada a Londres, el 1851, per Paul Julius Reuter, que proporciona notícies de tot el món a diaris i cadenes televisives.
Nou!!: 'Atara і Reuters · Veure més »
Segona intifada
La segona intifada o intifada d'al-Aqsa és el nom donat a la rebel·lió palestina que representà un període de violència intensificada entre palestins i israelians entre els anys 2000 i 2005.
Nou!!: 'Atara і Segona intifada · Veure més »
Silwad
Silwad—en àrab سلواد, Silwād— és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat a 5 kilòmetres de l'autopista Nablus-Jerusalem.
Nou!!: 'Atara і Silwad · Veure més »
Sinjil
Sinjil —en àrab سنجل, Sinjil— és un municipi palestí en la governació de Ramal·lah i al-Bireh al centre de Cisjordània, situat 21 kilòmetres al nord-est de Ramal·lah.
Nou!!: 'Atara і Sinjil · Veure més »
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) paraula derivada de Sió, nom d'un turó de Jerusalem) és un moviment polític que afirma el dret a l'existència d'un estat jueu que pren forma com a Israel. Es va desenvolupar durant la segona meitat del, sobretot entre els jueus d'Europa central i d'Europa de l'Est sota la pressió dels pogroms i de l'antisemitisme d'aquestes regions, però també a Europa occidental, en resposta al xoc causat pel Cas Dreyfus.
Nou!!: 'Atara і Sionisme · Veure més »
Soldanat mameluc del Caire
El Soldanat mameluc del Caire fou un estat monàrquic islàmic de cultura àrab establert al territori que actualment és Egipte, Líbia, i la regió del Llevant (Orient Pròxim), les regions costaneres de la meitat nord de la Mar Roja.
Nou!!: 'Atara і Soldanat mameluc del Caire · Veure més »
Tel Aviv
thumbtime.
Nou!!: 'Atara і Tel Aviv · Veure més »
Victor Guérin
Victor Guérin (París, 15 de setembre de 1821 – 21 de setembre de 1891) va ser un intel·lectual francès, explorador i arqueòleg aficionat.
Nou!!: 'Atara і Victor Guérin · Veure més »
Village Statistics, 1945
Village Statistics, 1945 va ser un treball de recerca conjunt preparat per l'Oficina del Govern d'Estadística i el Departament de Terres del Mandat Britànic de Palestina per al Comitè Anglo-Americà d'Investigació sobre Palestina, que va actuar a principis de 1946.
Nou!!: 'Atara і Village Statistics, 1945 · Veure més »
