Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Èlide

Índex Èlide

Èlide. Èlide fou un territori de Grècia, la capital del qual fou la ciutat d'Elis.

70 les relacions: Acaia, Acroreia, Afrodita, Agàstenes, Agonoteta, Alaric I, Alexandre el Gran, Antípater (regent de Macedònia), Arcàdia, Argos (Argòlida), Atenes, Atlios, Augies, Èlide buida, Corint, Dècada del 570 aC, Dècada del 580 aC, Dècada del 640 aC, Dècada del 740 aC, Elis, Epaminondes, Esparta, Fileu, Fill, Glarentza, Grècia, Guerra del Peloponès, Guillem I d'Acaia, Hèrcules, Homer, Imperi Bizantí, Jofre I d'Acaia, Julià l'Apòstata, Larissos, Leuctres, Lliga Etòlia, Mantinea, Mar Jònica, Messènia, Nícies, Olímpia, Pare, Patres, Pèlops, Peloponès, Peneu (Peloponès), Pilos (Messènia), Pisa (Èlide), Pisatis, Posidó, ..., Queronea, República de Venècia, Riu Alfeu, Tebes (Grècia), Trifília, 1208, 312 aC, 323 aC, 362 aC, 364 aC, 365 aC, 366 aC, 368 aC, 371 aC, 394, 396, 402 aC, 418 aC, 420 aC, 421 aC. Ampliar l'índex (20 més) »

Acaia

(http://sharemap.org/public/Ancient_peloponnese versió interactiva) Acaia fou una regió de l'antiga Grècia a la costa nord-oest del Peloponès.

Nou!!: Èlide і Acaia · Veure més »

Acroreia

Situació del districte d'Acroreia a l'Èlide Acroreia era el districte muntanyós de la part nord de l'Èlide.

Nou!!: Èlide і Acroreia · Veure més »

Afrodita

Afrodita (αφροδιτα Αφροδιτη) era en la mitologia grega, la deessa de l'amor, la bellesa i la fecunditat.

Nou!!: Èlide і Afrodita · Veure més »

Agàstenes

Agàstenes fou rei d'Èlida, fill d'Augies al que va succeir al tron.

Nou!!: Èlide і Agàstenes · Veure més »

Agonoteta

Agonoteta fou la persona que en els antics jocs grecs decidia les disputes i premis, equivalent als moderns arbitres.

Nou!!: Èlide і Agonoteta · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Èlide і Alaric I · Veure més »

Alexandre el Gran

Estàtua d'Alexandre el Gran a Tessalònica Alexandre III el Gran o Alexandre el Magne (grec: Μέγας Αλέξανδρος) (21 de juliol del 356 aC - 10 de juny del 323 aC) va ser rei del Regne grec de Macedònia (336-323 aC), conqueridor de l'Imperi persa i un dels líders militars més importants del món antic.

Nou!!: Èlide і Alexandre el Gran · Veure més »

Antípater (regent de Macedònia)

Antípater(Ἀντίπατρος) fou un general macedoni, regent del Regne de Macedònia i pare de Cassandre. Va servir a Filip II de Macedònia i després de la batalla de Queronea (338 aC) el rei li va encarregar conduir a Atenes els cossos dels atenencs caiguts a la batalla. Juntament amb Parmeni va aconsellar a Alexandre de no fer l'expedició a Àsia fins a haver-se casat i haver assegurat la successió. Quan el rei va marxar a Àsia el va deixar com a regent a Macedònia (334 aC) i va combatre a Memnó de Rodes que atiava la revolta a Tràcia i va acabar la guerra contra Agis III d'Esparta. Sembla que durant l'absència del rei van sorgir algunes diferències entre Antípater i Olímpies, mare d'Alexandre. El 324 aC va ser cridat a Àsia per portar les tropes de refresc que havia demanat Alexandre, i Cràter va ser enviat com a regent a Macedònia amb els soldats veterans que retornaven. A la mort d'Alexandre el 323 aC l'assemblea de generals va designar a Antípater com a regent de Macedònia i les ciutats gregues es van sollevar dirigides per Atenes. Antípater fou derrotat per Leòstenes i assetjat a Làmia, mentre l'ambaixada enviada a Atenes per oferir la pau era rebutjada. L'arribada del general Leònatos amb forces macedònies va obligar els atenencs a aixecar el setge de Làmia. Leònatos era aliat d'Olímpies i enemic d'Antípater, i va morir en combat contra les forces gregues ara dirigides per Antífilos que havia substituït a Leòstenes. Tot seguit a Antípater es va unir Cràter i conjuntament van derrotar els grecs a Crannon; la lliga grega es va dissoldre i Antípater va tractar moderadament als derrotats, però amb fermesa. Atenes va haver d'admetre una guarnició macedònia i posar fi a la democràcia, el que va lliurar a Demòstenes i als líders del partit democràtic de la seva execució. Va tornar a Macedònia i va donar a la seva filla Fila en matrimoni a Cràter. A finals d'any va marxar contra Etòlia. Enemistat amb Perdicas d'Orèstia, proclamat regent suprem, va passar a Àsia i va encarregar a Cràter de lluitar contra Èumenes de Cardia i el mateix va marxar contra Perdicas que en aquell moment havia iniciat una lluita contra Ptolemeu. Mort Perdicas la suprema regència va retornar a Antípater que va convocar una reunió a Triparadisos (Síria) on es va imposar a la reina Eurídice III de Macedònia que reclamava la regència i va repartir les províncies entre els generals aliats (321). A finals del 321 va tornar a Europa deixant la regència d'Àsia al seu aliat Antígon el borni amb l'encàrrec de lluitar contra Èumenes, l'antic lloctinent de Perdicas. El 320 aC es va posar malalt. Mentre era malalt va rebre a Demades d'Atenes que demanava la sortida de la guarnició macedònia d'Atenes; Demades fou detingut i executat en presentar-se proves de què havia mantingut correspondència amb Perdicas. A la seva mort va deixar la regència al general Polipercó, amb exclusió del seu fill Cassandre. Categoria:Diàdocs Categoria:Reis de Macedònia.

Nou!!: Èlide і Antípater (regent de Macedònia) · Veure més »

Arcàdia

L'Arcàdia fou una regió de l'antiga Grècia al centre del Peloponès, limitada a l'est per l'Argòlida, al nord per l'Acaia, a l'oest per l'Èlide i al sud per Messènia i Lacònia.

Nou!!: Èlide і Arcàdia · Veure més »

Argos (Argòlida)

La ciutat moderna d'Argos, i una part de l'excavació de l'Argos antiga. Argos és una ciutat de Grècia, al Peloponès, capital del nomós de l'Argòlida.

Nou!!: Èlide і Argos (Argòlida) · Veure més »

Atenes

Atenes (en grec modern Αθήνα, en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.

Nou!!: Èlide і Atenes · Veure més »

Atlios

Atlios fou el primer rei de l'Èlida, suposat fill de Zeus i Protogènia (la filla de Deucalió).

Nou!!: Èlide і Atlios · Veure més »

Augies

Augies o Augias (Augeas o Augias) fou un poeta grec de la comèdia mitjana.

Nou!!: Èlide і Augies · Veure més »

Èlide buida

Èlide Èlide buida era el districte nord de la regió d'Èlide, i on era la capital Elis.

Nou!!: Èlide і Èlide buida · Veure més »

Corint

Corint és una ciutat del Peloponès a Grècia, capital del nomós del seu mateix nom.

Nou!!: Èlide і Corint · Veure més »

Dècada del 570 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і Dècada del 570 aC · Veure més »

Dècada del 580 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і Dècada del 580 aC · Veure més »

Dècada del 640 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і Dècada del 640 aC · Veure més »

Dècada del 740 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і Dècada del 740 aC · Veure més »

Elis

La ciutat d'Elis (en àtic ἡ Ἦλις, dòric Ἆλις) fou la capital de l'Èlida.

Nou!!: Èlide і Elis · Veure més »

Epaminondes

Epaminondes (Epaminondas, Ἐπαμεινώνδας, Ἐπαμινώνδας) fou un home d'estat i general tebà fill de Polimnis (vers 418 aC-362 aC); era de noble família però pobre, i va ser instruït per Lisis de Tàrent, un filòsof pitagòric.

Nou!!: Èlide і Epaminondes · Veure més »

Esparta

Territori d'Esparta. Esparta (en llatí Sparta, en grec Σπαρτη, Sparte) o Lacedemònia (en grec Λακεδαιμων, Lakedaimon) era una ciutat estat de l'antiga Grècia, situada a la península del Peloponès a la vora del riu Eurotes.

Nou!!: Èlide і Esparta · Veure més »

Fileu

Fileu (en grec antic Φυλεύς) va ser un heroi, fill d'Augias, rei de l'Èlida.

Nou!!: Èlide і Fileu · Veure més »

Fill

Un pare amb el seu fill. Un fill o filla (del llatí "fīlius") és el descendent directe d'un animal o persona.

Nou!!: Èlide і Fill · Veure més »

Glarentza

Glarentza o Clarença (en grec:, en llatí) fou una ciutat que va existir durant l'edat mitjana.

Nou!!: Èlide і Glarentza · Veure més »

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, Elláda; en grec antic: Ἑλλάς, Hellás), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία Ellīnikī́ Dīmokratía) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Nou!!: Èlide і Grècia · Veure més »

Guerra del Peloponès

La guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 aC al 404 aC i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

Nou!!: Èlide і Guerra del Peloponès · Veure més »

Guillem I d'Acaia

Guillem I d'Acaia (?-1209), més conegut com a Guillem de Champlitte, anomenat El Xampanyès en record dels seus orígens, fou fundador del Principat d'Acaia el 1205.

Nou!!: Èlide і Guillem I d'Acaia · Veure més »

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Nou!!: Èlide і Hèrcules · Veure més »

Homer

Homer, Ὅμηρος en grec antic, és el suposat autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: els poemes orals la Ilíada i lOdissea.

Nou!!: Èlide і Homer · Veure més »

Imperi Bizantí

Imperi Bizantí o Imperi Romà d'Orient són els noms convencionals utilitzats per a descriure l'Imperi Romà durant l'edat mitjana, centrat a la seva capital de Constantinoble.

Nou!!: Èlide і Imperi Bizantí · Veure més »

Jofre I d'Acaia

Jofre I d'Acaia, també anomenat Jofre de Villehardouin, (en francès: Geoffroi de Villehardouin) fou el segon príncep d'Acaia del 1209 al 1228.

Nou!!: Èlide і Jofre I d'Acaia · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (331/332 – 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Èlide і Julià l'Apòstata · Veure més »

Larissos

Larissos (en grec Λάρισσος, en llatí Larissus o Larisus) fou un riu del Peloponès que feia frontera entre l'Acaia i l'Èlide.

Nou!!: Èlide і Larissos · Veure més »

Leuctres

Leuctres (Leuctra, Λεῦκτρα) fou una ciutat de Beòcia a la via entre Tèspies i Platees, en territori de Tèspies.

Nou!!: Èlide і Leuctres · Veure més »

Lliga Etòlia

La Lliga Etòlia va ser una federació de ciutats de la regió d'Etòlia a l'antiga Grècia, formada a principis del segle IV aC.

Nou!!: Èlide і Lliga Etòlia · Veure més »

Mantinea

Mantinea (Mantineia, Μαντίνεια), la moderna Paleópoli, fou una de les antigues i poderoses ciutats d'Arcàdia, a la frontera amb l'Argòlida, al sud d'Orcomen i nord de Tegea.

Nou!!: Èlide і Mantinea · Veure més »

Mar Jònica

La mar Jònica, o el mar Jònic (ant. Mar del Grec) la Mar Jònica, és una àrea de la mar Mediterrània situada entre la península Itàlica meridional (la Calàbria, la Basilicata i la Pulla) i Sicília, a l'oest, i Albània i Grècia a l'est, al sud del canal d'Òtranto, que la uneix amb la mar Adriàtica.

Nou!!: Èlide і Mar Jònica · Veure més »

Messènia

Messènia (Μεσσηνία) fou una antiga regió del sud-oest del Peloponès.

Nou!!: Èlide і Messènia · Veure més »

Nícies

Nícies d'Atenes (Nicias, Nikías) (470 aC-413 aC) fou un general atenenc de la guerra del Peloponès.

Nou!!: Èlide і Nícies · Veure més »

Olímpia

Olímpia (llatí i grec: Olympia) era un temple i una cova sagrats dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.

Nou!!: Èlide і Olímpia · Veure més »

Pare

Un pare amb el seu fill El pare és l'individu mascle dels animals que fertilitza un ou o un òvul que dóna lloc a un nou individu, que és el seu fill.

Nou!!: Èlide і Pare · Veure més »

Patres

Patres (grec: Πάτρα) és una ciutat de Grècia que es troba a la prefectura d'Acaia, de la qual és la capital.

Nou!!: Èlide і Patres · Veure més »

Pèlops

Pèlops Pèlops i Hipodàmia; Metropolitan Museum, Ciutat de Nova York Pèlops (en grec antic: Πέλοψ), segons la mitologia grega, fou un heroi grec, fill de Tàntal i de Dione (segons la genealogia més divulgada).

Nou!!: Èlide і Pèlops · Veure més »

Peloponès

El Peloponès o Peloponnès (en grec Πελοπόννησος Pelopónnisos) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint.

Nou!!: Èlide і Peloponès · Veure més »

Peneu (Peloponès)

El riu Peneu (grec Πηνειός Peneiós, llatí Peneus) fou el riu principal de l'Èlida.

Nou!!: Èlide і Peneu (Peloponès) · Veure més »

Pilos (Messènia)

Pilos (en grec Πύλος, habitualment transliterat Pylos) (en català medieval: Port Jonc, també coneguda amb el seu nom en italià, Navarino, en àrab Iruda, en turc Anavarin, en francès Navarin) és una ciutat de Grècia al Peloponès, capital de la prefectura de Messènia amb 5.401 habitants al cens del 2001.

Nou!!: Èlide і Pilos (Messènia) · Veure més »

Pisa (Èlide)

Pisa fou una ciutat del Peloponès a l'Èlide, antiga capital del districte independent de Pisatis després conquerit per Elis.

Nou!!: Èlide і Pisa (Èlide) · Veure més »

Pisatis

Pidatis i territoris veíns El Pisatis era el districte central d'Èlide.

Nou!!: Èlide і Pisatis · Veure més »

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (en grec Ποσειδών) era un dels Olímpics, fill de Cronos i de Rea, i el déu dels oceans.

Nou!!: Èlide і Posidó · Veure més »

Queronea

Queronea (grec antic Χαιρώνεια, Khairốneia, llatí Chaeroneia) és una ciutat i una unitat municipal de les 5 que conformen el municipi de Levàdia, dins la unitat perifèrica de Beòcia a la perifèria Grècia Central (Grècia).

Nou!!: Èlide і Queronea · Veure més »

República de Venècia

La Sereníssima República de Venècia va ser una ciutat estat situada al nord d'Itàlia, a la riba de la mar Adriàtica, i té la ciutat de Venècia com a centre.

Nou!!: Èlide і República de Venècia · Veure més »

Riu Alfeu

L'Alfeu (grec, Alfeiós o Alfeós; llatí Alpheius o Alpheus) fou el principal riu del Peloponès.

Nou!!: Èlide і Riu Alfeu · Veure més »

Tebes (Grècia)

Tebes (en grec antic Θῆβαι (romanitzat com Thēbai), en català medieval, Estives) és una ciutat de Grècia, a 48 km al nord-oest d'Atenes, al nord de la serralada de Citeró, que separa la Beòcia de l'Àtica, i al sud de la plana de Beòcia.

Nou!!: Èlide і Tebes (Grècia) · Veure més »

Trifília

Trifília, sud d'Èlide Trifília era el districte del sud d'Èlide i el més petit dels tres districtes d'aquest país.

Nou!!: Èlide і Trifília · Veure més »

1208

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Èlide і 1208 · Veure més »

312 aC

L'any 312 aC rebé aquest nom a l'edat mitjana, quan es va prendre la referència del naixement de Jesús per datar els anys.

Nou!!: Èlide і 312 aC · Veure més »

323 aC

; Roma: Els samnites, confiant en què la renúncia del dictador Papiri Cursor suposava una disminució del poder romà, van trencar la treva aviat.

Nou!!: Èlide і 323 aC · Veure més »

362 aC

L'any 362 aC fou un any de l'edat antiga conegut com a any 392 Ab urbe condita als calendaris romans de l'època.

Nou!!: Èlide і 362 aC · Veure més »

364 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 364 aC · Veure més »

365 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 365 aC · Veure més »

366 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 366 aC · Veure més »

368 aC

L'any 368 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Èlide і 368 aC · Veure més »

371 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 371 aC · Veure més »

394

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 394 · Veure més »

396

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 396 · Veure més »

402 aC

L'any 402 aC fou un any comú denominat així des de l'adopció del calendari gregorià, ja que a l'època se'l coneixia amb altres denominacions segons el calendari emprat.

Nou!!: Èlide і 402 aC · Veure més »

418 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 418 aC · Veure més »

420 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 420 aC · Veure més »

421 aC

Sense descripció.

Nou!!: Èlide і 421 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Èlida, Èlida (regió), Èlide (regió).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »