Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Descarregar
Accés més ràpid que el navegador!
 

Àtom

Índex Àtom

Un àtom és la part més petita que forma part d'un sistema químic.

181 les relacions: Aigua, Albert Einstein, Anglaterra, Antihidrogen, Antimatèria, Antoine Lavoisier, Argó, Argent (element), Bari (element), Bariogènesi, Beril·li, Big Bang, Bombolla local, Bor, Botànica, Branca asimptòtica de les gegants, Camp magnètic, Carboni, Carboni-14, Catió, Càrrega elèctrica, Cesi, Compost químic, Cristall, Datació radiomètrica, Demòcrit d'Abdera, Desintegració alfa, Deuteri, Diàmetre, Diòxid de carboni, Dinamarca, Dmitri Mendeléiev, Edat antiga, Edat de la Terra, Electró, Element químic, Element transurànic, Elements clàssics, Energia, Enllaç químic, Epicureisme, Ernest Marsden, Ernest Rutherford, Erwin Schrödinger, Espín, Espectre, Espectrometria de masses, Estrella, Experiment de Rutherford, Experiment de Stern-Gerlach, ..., Ferro, Fissió nuclear, Fluid, Fotó, França, Francis William Aston, Frederick Soddy, Funció d'ones, Fusió nuclear, Gas, Gas noble, Gilbert Newton Lewis, Ginebra, Grec antic, Hans Geiger, Heli, Heli-3, Hidrogen, Història de la mecànica quàntica, Ió (àtom), Illa d'estabilitat, Imant, Irving Langmuir, Isòtop, James Chadwick, Jean Baptiste Perrin, John Dalton, Joseph John Thomson, Línia espectral, Leucip, Lise Meitner, Liti, Llei de les proporcions múltiples, Llum, Louis-Victor de Broglie, Massa, Massa atòmica, Matèria fosca, Mecànica quàntica, Medi interestel·lar, Mescla, Metall, Metà, Microscopi, Model atòmic de Bohr, Model atòmic de Rutherford, Model atòmic de Thomson, Molècula, Molècula diatòmica, Moviment brownià, Muó, Nature, Núvol d'electrons, Núvol molecular, Neó, Nebulosa, Neptuni, Neutró, Niels Bohr, Nitrogen, Nombre atòmic, Nombre enter, Nombre màssic, Nombre natural, Nucleó, Nucleosíntesi primordial, Nucli atòmic, Ona, Or, Orbital atòmic, Organització Europea per a la Recerca Nuclear, Otto Hahn, Otto Robert Frisch, Oxigen, Partícula alfa, Partícula beta, Partícula elemental, Partícula subatòmica, Physics Today, Plom, Plutoni, Positró, Premi Nobel de Química, Principi d'incertesa de Heisenberg, Procés R, Procés S, Protó, Proti, Punt (geometria), Quantitat de moviment, Química, Quilogram, Radi atòmic, Radioactivitat, Radioisòtop, Raigs catòdics, Reacció química, Robert Boyle, Robert Brown, Sal (química), Science, Silicat, Sistema solar, Sol, Solució química, Supernova, Taula periòdica, Teoria atòmica, Terra, Unbihexi, Unió Internacional de Química Pura i Aplicada, Univers, Via Làctia, Werner Heisenberg, 1661, 1789, 1803, 1827, 1879, 1904, 1905, 1909, 1911, 1913, 1916, 1919, 1922, 1926, 1938, 1944, 450 aC. Ampliar l'índex (131 més) »

Aigua

Gota d'aigua Laigua és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Nou!!: Àtom і Aigua · Veure més »

Albert Einstein

Albert Einstein AFI (Ulm, Wurtemberg, 14 de març del 1879 - Princeton, Nova Jersey, 18 d'abril del 1955) va ser un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i nord-americà.

Nou!!: Àtom і Albert Einstein · Veure més »

Anglaterra

Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.

Nou!!: Àtom і Anglaterra · Veure més »

Antihidrogen

Un antihidrogen està format per un antiprotó i un positró. En física, l'antihidrogen és l'antiàtom equivalent a l'hidrogen comú.

Nou!!: Àtom і Antihidrogen · Veure més »

Antimatèria

antiprotons del CERN. En física de partícules, l'antimatèria és l'extensió del concepte d'antipartícula a la matèria.

Nou!!: Àtom і Antimatèria · Veure més »

Antoine Lavoisier

Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.

Nou!!: Àtom і Antoine Lavoisier · Veure més »

Argó

L'argó és un element químic de nombre atòmic 18 i símbol Ar.

Nou!!: Àtom і Argó · Veure més »

Argent (element)

Largent (del llatí argentum) o plata és un element químic de nombre atòmic 47 situat en el grup 11 de la taula periòdica dels elements i de símbol és Ag.

Nou!!: Àtom і Argent (element) · Veure més »

Bari (element)

El bari és un element químic de la taula periòdica, el símbol del qual és Ba i el seu nombre atòmic és 56.

Nou!!: Àtom і Bari (element) · Veure més »

Bariogènesi

En cosmologia, la bariogènesi és un terme genèric utilitzat per a referir-se als hipotètics processos físics que podrien haver produït una asimetria entre barions i anti-barions durant els primers instants de la creació de l'univers, resultant en quantitats elevades de matèria ordinària residual en l'univers avui dia.

Nou!!: Àtom і Bariogènesi · Veure més »

Beril·li

El beril·li és un element químic de símbol Be i nombre atòmic 4.

Nou!!: Àtom і Beril·li · Veure més »

Big Bang

El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.

Nou!!: Àtom і Big Bang · Veure més »

Bombolla local

La bombolla local és una cavitat en el medi interestel·lar en el braç d'Orió de la Via Làctia.

Nou!!: Àtom і Bombolla local · Veure més »

Bor

El bor és un element químic de la taula periòdica que té el símbol B i nombre atòmic 5.

Nou!!: Àtom і Bor · Veure més »

Botànica

Eines tradicionals utilitzades en botànica La botànica, del grec βοτάνη ('herba'), és la ciència que s'ocupa dels vegetals o de tots els organismes tradicionalment considerats com a vegetals.

Nou!!: Àtom і Botànica · Veure més »

Branca asimptòtica de les gegants

Evolució d'estrelles de diferents masses representades en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La fase de la branca asimptòtica de les gegants apareix marcada com a BAG per al cas d'una estrella de 2 masses solars. La branca asimptòtica de les gegants (BAG, en anglès ''asymptotic giant branch'') és un període de l'evolució estel·lar que experimenten totes les estrelles de massa intermèdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides.

Nou!!: Àtom і Branca asimptòtica de les gegants · Veure més »

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Nou!!: Àtom і Camp magnètic · Veure més »

Carboni

El carboni és un element químic de nombre atòmic 6.

Nou!!: Àtom і Carboni · Veure més »

Carboni-14

El carboni-14 (símbol 14C), també dit radiocarboni, és un isòtop radioactiu del carboni, amb un nucli format per 6 protons i 8 neutrons.

Nou!!: Àtom і Carboni-14 · Veure més »

Catió

Un catió és un ió (sigui àtom o molècula) amb càrrega elèctrica positiva, això és, amb defecte d'electrons.

Nou!!: Àtom і Catió · Veure més »

Càrrega elèctrica

La càrrega elèctrica (habitualment representada com Q) és una propietat fonamental associada a les partícules subatòmiques que segueix la llei de conservació i determina el seu comportament davant les interaccions electromagnètiques.

Nou!!: Àtom і Càrrega elèctrica · Veure més »

Cesi

El cesi, de símbol Cs, és un element químic de nombre atòmic 55 i massa atòmica 132.90545 uma.

Nou!!: Àtom і Cesi · Veure més »

Compost químic

Un compost químic és una substància pura formada per dos o més elements químics i que pot descompondre's en aquests per mètodes químics apropiats.

Nou!!: Àtom і Compost químic · Veure més »

Cristall

Cristall de bismut Un cristall és una forma sòlida, en què els constituents, àtoms, molècules, o ions, estan empaquetats de manera ordenada i amb patrons de repetició que s'estenen en les tres dimensions espacials.

Nou!!: Àtom і Cristall · Veure més »

Datació radiomètrica

La datació radiomètrica és un procediment tècnic emprat per a determinar l'edat absoluta de roques, minerals i restes orgàniques.

Nou!!: Àtom і Datació radiomètrica · Veure més »

Demòcrit d'Abdera

Demòcrit d'Abdera o senzillament Demòcrit (Democritus, Demókritos Δημόκριτος) (Abdera, Tràcia, una colònia de Teos, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, mestre de Nausífanes que, juntament amb Leucip, va ser el primer a postular que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».

Nou!!: Àtom і Demòcrit d'Abdera · Veure més »

Desintegració alfa

Partícula alfa La desintegració alfa és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula alfa i es transforma en un nucli amb 4 unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.

Nou!!: Àtom і Desintegració alfa · Veure més »

Deuteri

Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o 2H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.

Nou!!: Àtom і Deuteri · Veure més »

Diàmetre

Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.

Nou!!: Àtom і Diàmetre · Veure més »

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni o anhídrid carbònic), és un gas incolor, inodor, i insípid.

Nou!!: Àtom і Diòxid de carboni · Veure més »

Dinamarca

Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark) és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Faroe.

Nou!!: Àtom і Dinamarca · Veure més »

Dmitri Mendeléiev

Dmitri Ivànovitx Mendeléiev, Дмитрий Иванович Менделеев, AFI / dmʲitrʲɪj ɪˈvanəvʲɪtɕ mʲɪndʲɪˈlʲejɪf /; (Tobolsk, 8 de febrer del 1834 - Sant Petersburg, 2 de febrer del 1907) fou un químic i inventor rus.

Nou!!: Àtom і Dmitri Mendeléiev · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi romà el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Àtom і Edat antiga · Veure més »

Edat de la Terra

La Terra vista per l'Apollo 17 L’edat de la Terra és d'uns 4.540 milions d'anys Aquesta edat s'ha determinat per datació radiomètrica de material meteorític i és coherent amb l'edat de les mostres de roques terrestres i lunars més antigues que es coneixen.

Nou!!: Àtom і Edat de la Terra · Veure més »

Electró

En física, l'electró (símbol e-) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.

Nou!!: Àtom і Electró · Veure més »

Element químic

La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.

Nou!!: Àtom і Element químic · Veure més »

Element transurànic

Els elements transurànics (del llatí "més enllà de l'urani") són els elements químics de nombre atòmic superior a 92.

Nou!!: Àtom і Element transurànic · Veure més »

Elements clàssics

L'al·legoria dels quatre elements, de Louis Finson (1611) Els quatre elements clàssics són l'aigua, la terra, el foc i l'aire.

Nou!!: Àtom і Elements clàssics · Veure més »

Energia

Lenergia és una magnitud física que és un atribut present en qualsevol sistema físic i que es pot manifestar en forma de treball útil, de calor, de llum o altres maneres.

Nou!!: Àtom і Energia · Veure més »

Enllaç químic

L'enllaç químic és el fenomen físicoquímic pel qual dos o més àtoms o ions s'uneixen per a formar compostos químics, obtenint així una major estabilitat.

Nou!!: Àtom і Enllaç químic · Veure més »

Epicureisme

L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els segles III aC i III dC.

Nou!!: Àtom і Epicureisme · Veure més »

Ernest Marsden

Experiment de Rutherford Sir Ernest Marsden (Lancashire, 1889 - Wellington, 1970), físic britànic coparticipant del famós experiment de Rutherford amb partícules alfa.

Nou!!: Àtom і Ernest Marsden · Veure més »

Ernest Rutherford

Ernest Rutherford, 1r Baró Rutherford Nelson OM, FRS (Brightwater, Nova Zelanda, Imperi Britànic, 1871 - Cambridge, Anglaterra, Regne Unit, 1937) fou un físic, químic i professor universitari britànic que fou guardonat amb el Premi Nobel de Química de l'any 1908.

Nou!!: Àtom і Ernest Rutherford · Veure més »

Erwin Schrödinger

Erwin Rudolf Josef Alexander Schrödinger (Viena, Imperi austrohongarès, 12 d'agost de 1887 - Viena, Àustria 4 de gener de 1961) fou un físic i professor universitari austríac, famós per les seves contribucions al desenvolupament de la mecànica quàntica.

Nou!!: Àtom і Erwin Schrödinger · Veure més »

Espín

En física, lespín o spin és un moment angular intrínsec associat amb partícules microscòpiques.

Nou!!: Àtom і Espín · Veure més »

Espectre

L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.

Nou!!: Àtom і Espectre · Veure més »

Espectrometria de masses

Feix d'ions per electrospray en un espectròmetre de massa. L'espectrometria de masses és una tècnica experimental que permet la mesura de ions derivats d'una molècula.

Nou!!: Àtom і Espectrometria de masses · Veure més »

Estrella

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrela o estrella i antigament i dialectalment estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Nou!!: Àtom і Estrella · Veure més »

Experiment de Rutherford

Segons Thomson les partícules alfa travessarien la làmina metàl·lica sense desviar-se gaire, però Rutherford va comprovar que algunes es desviaven molt, i d'altres fins i tot rebotaven L'experiment de Rutherford, anomenat també com l'experiment de Geiger-Marsden o l'experiment de la làmina d'or, va ser realitzat per Hans Geiger i Ernest Marsden (un estudiant de vint anys), sota la direcció d'Ernest Rutherford en els Laboratoris de Física de la Universitat de Manchester l'any 1909 i donat a conèixer el 1911.

Nou!!: Àtom і Experiment de Rutherford · Veure més »

Experiment de Stern-Gerlach

A mecànica quàntica, l' experiment de Stern–Gerlach, que rep el nom dels seus creadors Otto Stern i Walther Gerlach, és un cèlebre experiment (dut a terme el 1922) que deflectava partícules en caps magnètics inhomogenis, emprat sovint per il·lustrar els principis bàsics de la mecànica quàntica.

Nou!!: Àtom і Experiment de Stern-Gerlach · Veure més »

Ferro

El ferro és un element químic de nombre atòmic 26, situat en el grup 8 de la taula periòdica.

Nou!!: Àtom і Ferro · Veure més »

Fissió nuclear

Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.

Nou!!: Àtom і Fissió nuclear · Veure més »

Fluid

L'aigua i l'aire són dos dels fluids més habituals Un fluid és una substància que es pot deformar amb facilitat; a diferència d'un sòlid, quan s'hi aplica un esforç tangencial, i per petit que aquest sigui, sempre apareixerà una deformació en forma de gradient de velocitats.

Nou!!: Àtom і Fluid · Veure més »

Fotó

|mean_lifetime.

Nou!!: Àtom і Fotó · Veure més »

França

França (en francès France), oficialment la República Francesa (en francès République française) és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Àtom і França · Veure més »

Francis William Aston

Francis William Aston (Birmingham, Anglaterra 1877 - Londres 1945) fou un físic, químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1922.

Nou!!: Àtom і Francis William Aston · Veure més »

Frederick Soddy

Frederick Soddy (Eastbourne, Anglaterra, Regne Unit, 1877 - Brighton, Anglaterra, Regne Unit, 1956) fou un químic i professor universitari anglès guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1921.

Nou!!: Àtom і Frederick Soddy · Veure més »

Funció d'ones

Funció d'ona per a una partícula bidimensional tancada en una caixa; les línies de nivell sobre el plànol inferior estan relacionades amb la probabilitat de presència En mecànica quàntica, una funció d'ona (Ψ) és una forma de descriure l'estat físic d'un sistema de partícules.

Nou!!: Àtom і Funció d'ones · Veure més »

Fusió nuclear

Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).

Nou!!: Àtom і Fusió nuclear · Veure més »

Gas

Un gas és un estat de la matèria en què les forces interatòmiques o intermoleculars entre els diferents àtoms o molècules d'una substància són tan petites que la substància no adopta ni forma ni volum fix, tendint a expandir-se tant com sigui possible per ocupar el recipient que el conté.

Nou!!: Àtom і Gas · Veure més »

Gas noble

Els gasos nobles són un grup d'elements químics amb propietats molt similars: en condicions estàndard, tots són gasos inodors, incolors i monoatòmics, amb una reactivitat molt baixa.

Nou!!: Àtom і Gas noble · Veure més »

Gilbert Newton Lewis

Gilbert Newton Lewis, ForMemRS, (1875 – 1946) fou un químic-físic nord-americà conegut pel descobriment de l'enllaç covalent i el seu concepte de parells d'electrons, les estructures de Lewis i altres contribucions a la teoria de l'enllaç de valència que han donat forma a les teories modernes dels enllaços químics.

Nou!!: Àtom і Gilbert Newton Lewis · Veure més »

Ginebra

Ginebra o tradicionalment Geneva (en francès Genève, en francoprovençal Genèva) és la segona ciutat més poblada de Suïssa (després de Zuric) i és la ciutat més poblada de la Romandia, la part francòfona de Suïssa.

Nou!!: Àtom і Ginebra · Veure més »

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia Antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Nou!!: Àtom і Grec antic · Veure més »

Hans Geiger

Johannes (Hans) Wilhelm Geiger (Neustadt an der Weinstraße, Imperi Alemany, 30 de setembre de 1882 - Potsdam, 24 de setembrede 1945), fou un físic alemany.

Nou!!: Àtom і Hans Geiger · Veure més »

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Nou!!: Àtom і Heli · Veure més »

Heli-3

L'Heli-3 o 3He és una llum, un isòtop estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.

Nou!!: Àtom і Heli-3 · Veure més »

Hidrogen

Lhidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Nou!!: Àtom і Hidrogen · Veure més »

Història de la mecànica quàntica

llum quàntica de Albert Einstein a 1905 i el descobriment en 1907 del nucli atòmic positiu fet per Ernest Rutherford. La història de la mecànica quàntica entrellaçada amb la història de la química quàntica comença essencialment amb el descobriment dels raigs catòdics realitzat per Michael Faraday el 1838, la introducció del terme cos negre per Gustav Kirchhoff l'hivern de 1859-1860, el suggeriment fet per Ludwig Boltzmann el 1877 sobre la discretització dels estats d'energia d'un sistema físic, i la hipòtesi quàntica de Max Planck el 1900, que deia que qualsevol sistema de radiació d'energia atòmica podia teòricament ser dividit en un nombre d'elements d'energia discrets E\,, de forma que cadascun d'aquests elements d'energia fos proporcional a la freqüència \nu\,, amb les que cadascun d'ells podia irradiar energia de manera individual, resumit en la fórmula: E.

Nou!!: Àtom і Història de la mecànica quàntica · Veure més »

Ió (àtom)

Enllaç iònic entre el liti (que es converteix en un catió i el fluor, que es converteix en un anió En física i química, un ió és un àtom o molècula que no té una càrrega elèctrica neutra.

Nou!!: Àtom і Ió (àtom) · Veure més »

Illa d'estabilitat

L'illa d'estabilitat El terme illa d'estabilitat es refereix a la possibilitat d'elements amb "nombres màgics" particularment estables de protons i neutrons.

Nou!!: Àtom і Illa d'estabilitat · Veure més »

Imant

Un imant d'alnico Un imant és un cos o dispositiu que genera un camp magnètic, o dit d'una altra manera, amb un moment magnètic significatiu, i per això tendeix a alinear-se amb altres imants (per exemple, amb el camp magnètic terrestre).

Nou!!: Àtom і Imant · Veure més »

Irving Langmuir

Irving Langmuir (Nova York, EUA, 1881 - Falmouth, 1957) fou un físic i químic estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1932.

Nou!!: Àtom і Irving Langmuir · Veure més »

Isòtop

Els isòtops d'un element químic són àtoms amb el mateix nombre atòmic però diferent nombre màssic.

Nou!!: Àtom і Isòtop · Veure més »

James Chadwick

Sir James Chadwick CH (Manchester, Anglaterra 1891 - Cambridge 1974) fou un físic anglès guardonat amb el Premi Nobel de Física de l'any 1935 pel descobriment del neutró.

Nou!!: Àtom і James Chadwick · Veure més »

Jean Baptiste Perrin

Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Àtom і Jean Baptiste Perrin · Veure més »

John Dalton

John Dalton (Eaglesfield, Cumberland, Anglaterra, 6 de setembre de 1766 - Manchester, Anglaterra, 27 de juliol de 1844) fou un naturalista, químic, matemàtic i meteoròleg anglès.

Nou!!: Àtom і John Dalton · Veure més »

Joseph John Thomson

Joseph John Thomson o J. J. Thomson (Cheetham Hill, Manchester, 18 de desembre de 1856 - Cambridge, 30 d'agost de 1940) fou un professor universitari i físic anglès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1906 i descobridor de l'electró.

Nou!!: Àtom і Joseph John Thomson · Veure més »

Línia espectral

Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.

Nou!!: Àtom і Línia espectral · Veure més »

Leucip

Leucip (Leucippus) (segle V aC) fou, si és que realment existí (fet negat per Epicur), un filòsof grec originari d'Elis o de Milet, o potser d'Abdera.

Nou!!: Àtom і Leucip · Veure més »

Lise Meitner

Lise Meitner (Viena, Àustria, 7 de novembre de 1878-Cambridge, Anglaterra, 27 d'octubre de 1968) fou una física austríaca d'origen jueu, nacionalitzada sueca.

Nou!!: Àtom і Lise Meitner · Veure més »

Liti

El liti és un element químic de símbol Li i nombre atòmic 3.

Nou!!: Àtom і Liti · Veure més »

Llei de les proporcions múltiples

Símbols atòmics de Dalton La llei de les proporcions múltiple o llei de Dalton fou descoberta l'any 1803 pel científic anglès John Dalton quan elaborava la seva teoria atòmica basada en les altres lleis ponderals.

Nou!!: Àtom і Llei de les proporcions múltiples · Veure més »

Llum

Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.

Nou!!: Àtom і Llum · Veure més »

Louis-Victor de Broglie

Louis-Victor Pierre Raymond de Broglie, 7è duc de Broglie (Dieppe, França 1892 - París 1987) fou un físic i professor universitari francès guardonat l'any 1929 amb el Premi Nobel de Física.

Nou!!: Àtom і Louis-Victor de Broglie · Veure més »

Massa

La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.

Nou!!: Àtom і Massa · Veure més »

Massa atòmica

Desviació de dos isòtops de masses atòmiques diferents en un camp magnètic d'un espectròmetre de masses. Model atòmic de Rutherford La massa atòmica, simbolitzada ma, és la massa d'un àtom en el seu estat fonamental expressada habitualment, però no necessàriament, en unitats de massa atòmica.

Nou!!: Àtom і Massa atòmica · Veure més »

Matèria fosca

En cosmologia, matèria fosca és un tipus de matèria hipotètica, de composició desconeguda, que no interacciona amb la radiació electromagnètica, però la presència de la qual es pot inferir a partir dels efectes gravitatoris sobre galàxies.

Nou!!: Àtom і Matèria fosca · Veure més »

Mecànica quàntica

freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.

Nou!!: Àtom і Mecànica quàntica · Veure més »

Medi interestel·lar

El medi interestel·lar (MIE) és el gas i la pols còsmica que omplen l'espai interestel·lar.

Nou!!: Àtom і Medi interestel·lar · Veure més »

Mescla

En química, una mescla o barreja és una substància formada per dos o més components no combinats químicament de tal forma que no ocorre una reacció química i cadascun dels components manté la seva identitat i propietats químiques.

Nou!!: Àtom і Mescla · Veure més »

Metall

pàgines.

Nou!!: Àtom і Metall · Veure més »

Metà

El metà és l'hidrocarbur alcà més senzill possible.

Nou!!: Àtom і Metà · Veure més »

Microscopi

El microscopi és un instrument òptic constituït per dos sistemes de lents -l'ocular i l'objectiu-, que permeten augmentar extraordinàriament la magnitud de la mostra per a observar, fent visible allò que no es veu a ull nu.

Nou!!: Àtom і Microscopi · Veure més »

Model atòmic de Bohr

Model atòmic de Bohr El model atòmic de Bohr és un model que representa, de manera gràfica, la matèria en la seva dimensió atòmica, proposat pel físic danès Niels Bohr l'any 1913.

Nou!!: Àtom і Model atòmic de Bohr · Veure més »

Model atòmic de Rutherford

A sobre, el model atòmic de Thomson i a sota el '''model atòmic de Rutherford''' El 1911 Ernest Rutherford va publicar un model atòmic, ja que l'evidència demostrava que el model atòmic de Thomson no podia explicar els resultats que havia trobat en el seu famós experiment.

Nou!!: Àtom і Model atòmic de Rutherford · Veure més »

Model atòmic de Thomson

Model atòmic de Thomson El Model atòmic de Thomson, és el model que proposà al segle XX J. J. Thomson per a descriure l'estructura dels àtoms.

Nou!!: Àtom і Model atòmic de Thomson · Veure més »

Molècula

Representació esquemàtica dels àtoms (boles negres) i els enllaços moleculars (barres blanques) d'una molècula de C60, és a dir, un compost format per seixanta àtoms de carboni En química, una molècula (del nou llatí molecula, que és un diminutiu del mot moles, 'massa') és un grup elèctricament neutre i suficientment estable d'almenys dos àtoms en una configuració definida, units per enllaços químics forts (covalents o enllaç iònic).

Nou!!: Àtom і Molècula · Veure més »

Molècula diatòmica

Una molècula diatòmica (del grec δι, dos i άτομον, àtom) són molècules formades exactament per dos àtoms del mateix o diferent element químic.

Nou!!: Àtom і Molècula diatòmica · Veure més »

Moviment brownià

El moviment brownià és el moviment irregular i aleatori que segueixen petites partícules immerses en un fluid.

Nou!!: Àtom і Moviment brownià · Veure més »

Muó

El muó és una partícula de càrrega -1, i massa de 0,1056 GeV/c2.

Nou!!: Àtom і Muó · Veure més »

Nature

Nature és una de les revistes científiques més antigues i famoses.

Nou!!: Àtom і Nature · Veure més »

Núvol d'electrons

Una representació d'un àtom d'heli. La foscor del núvol d'electrons correspon a la línia de visió integral respecte de la funció de probabilitat de l'òrbita de l'electró 1s. El nucli està ampliat, no està a escala, i mostra els protons i neutrons en rosa, de color morat. En realitat, el nucli és també de simetria esfèrica. Un núvol d'electrons o núvol atòmic, és la regió que envolta a el nucli atòmic i en la qual graviten els electrons.

Nou!!: Àtom і Núvol d'electrons · Veure més »

Núvol molecular

En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols. Imatge del telescopi espacial Hubble presa al 1999 Un núvol molecular, també conegut com a viver estel·lar si hi ha formació estel·lar al seu interior, és un tipus de núvol interestel·lar en què la seva densitat i mida permet la formació de molècules, majoritàriament hidrogen molecular (H2).

Nou!!: Àtom і Núvol molecular · Veure més »

Neó

El neó és un element químic de nombre atòmic 10 i símbol Ne.

Nou!!: Àtom і Neó · Veure més »

Nebulosa

Nebulosa Nord-amèrica Una nebulosa és una regió del medi interestel·lar format per gas i per pols.

Nou!!: Àtom і Nebulosa · Veure més »

Neptuni

El neptuni és un element sintètic de la taula periòdica, el símbol del qual és Np i el seu nombre atòmic és 93.

Nou!!: Àtom і Neptuni · Veure més »

Neutró

El neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.

Nou!!: Àtom і Neutró · Veure més »

Niels Bohr

Niels Henrik David Bohr (Copenhaguen, 7 d'octubre del 1885 - 18 de novembre del 1962) fou un físic danès, guardonat amb el Premi Nobel de Física el 1922, un dels «pares» de la teoria quàntica.

Nou!!: Àtom і Niels Bohr · Veure més »

Nitrogen

El nitrogen, o azot, és l'element químic de símbol N, nombre atòmic 7 i massa atòmica 14,00674 u.

Nou!!: Àtom і Nitrogen · Veure més »

Nombre atòmic

Z - Nombre atòmic El nombre atòmic, usualment representat per la lletra Z, és el nombre de protons present en el nucli atòmic.

Nou!!: Àtom і Nombre atòmic · Veure més »

Nombre enter

Els nombres enters són els que designen quantitats no fraccionables en parts més petites que la unitat.

Nou!!: Àtom і Nombre enter · Veure més »

Nombre màssic

El nombre màssic o nombre de massa representa el nombre de nucleons d'un nucli atòmic, és a dir la suma dels protons i dels neutrons presents en el nucli d'un àtom.

Nou!!: Àtom і Nombre màssic · Veure més »

Nombre natural

Un nombre natural és qualsevol dels nombres 0, 1, 2, 3..., 19, 20, 21, 22,..., 1059..., un milió..., que es poden usar per a comptar els elements d'un conjunt finit.

Nou!!: Àtom і Nombre natural · Veure més »

Nucleó

Un nucleó és qualsevol de les partícules (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.

Nou!!: Àtom і Nucleó · Veure més »

Nucleosíntesi primordial

En cosmologia, la nucleosíntesi primordial és el període entre 200 i 1.000 segons després del ''big bang'', durant el qual es van formar determinats elements lleugers.

Nou!!: Àtom і Nucleosíntesi primordial · Veure més »

Nucli atòmic

Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma, però que -tanmateix- n'ocupa un volum relativament molt petit.

Nou!!: Àtom і Nucli atòmic · Veure més »

Ona

Una ona és una propagació d'una pertorbació d'alguna propietat d'un medi, per exemple: densitat, pressió, camp elèctric o camp magnètic, que es propaga a través de l'espai transportant energia.

Nou!!: Àtom і Ona · Veure més »

Or

Lor (del llatí aurum) és un element químic de nombre atòmic 79 situat al grup 11 de la taula periòdica.

Nou!!: Àtom і Or · Veure més »

Orbital atòmic

Els orbitals atòmics són els estats estacionaris de la funció d'ona d'un electró (funcions pròpies de l'hamiltonià (H) en l'equació de Schrödinger HΨ.

Nou!!: Àtom і Orbital atòmic · Veure més »

Organització Europea per a la Recerca Nuclear

LOrganització Europea per a la Recerca Nuclear (més coneguda com a CERN, l'acrònim del seu nom original en francès, Conseil Européen pour la Recherche Nucléaire) és una institució de recerca internacional en física de partícules, especialment dedicada al treball amb acceleradors de partícules.

Nou!!: Àtom і Organització Europea per a la Recerca Nuclear · Veure més »

Otto Hahn

Otto Hahn (Frankfurt del Main, Alemanya 1879 - Göttingen 1968) fou un químic alemany guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1944.

Nou!!: Àtom і Otto Hahn · Veure més »

Otto Robert Frisch

Otto Frisch a Copenhaguen el 1963 Otto Robert Frisch (1 d'octubre de 1904 a Viena; † 22 de setembre de 1979 a Cambridge) va ser un físic britànic d'origen austríac.

Nou!!: Àtom і Otto Robert Frisch · Veure més »

Oxigen

L'oxigen, dels ètims grecs ὀξύς (oxys) ("àcid", del gust dels àcids) i -γενής (-genēs) ("productor", literalment "engendrador"), és l'element químic de nombre atòmic 8.

Nou!!: Àtom і Oxigen · Veure més »

Partícula alfa

Aquest diagrama presenta els diferents tipus de radiació ionitzant i la seva capacitat de penetrar la matèria. Un simple full de paper atura les partícules alfa, mentre que les partícules beta ho fan davant un fulla d'alumini. Els raigs gamma s'amorteixen quan penetren matèria densa; calen quatre metres de formigó per a aturar-los Les partícules alfa (α) o radiació alfa són nuclis d'heli (dos protons i dos neutrons) que es produeixen en la desintegració radioactiva d'alguns isòtops.

Nou!!: Àtom і Partícula alfa · Veure més »

Partícula beta

electrons, és detinguda per un full de paper d'alumini. La radiació gamma és absorbida quan penetra en un material dens. Una partícula beta (β) és un electró que surt disparat d'un succés radioactiu.

Nou!!: Àtom і Partícula beta · Veure més »

Partícula elemental

Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.

Nou!!: Àtom і Partícula elemental · Veure més »

Partícula subatòmica

Una partícula subatòmica és una unitat bàsica constituent de la matèria que per si sola no conserva les propietats d'un element químic.

Nou!!: Àtom і Partícula subatòmica · Veure més »

Physics Today

Fisics Today és la revista d'afiliació de l'American Institute of Physics que va ser establerta el 1948.

Nou!!: Àtom і Physics Today · Veure més »

Plom

El plom és un metall conegut per l'home des de fa milers d'anys.

Nou!!: Àtom і Plom · Veure més »

Plutoni

El plutoni és un element químic, que en la taula periòdica té el símbol Pu i el nombre atòmic 94.

Nou!!: Àtom і Plutoni · Veure més »

Positró

El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró: és una partícula amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).

Nou!!: Àtom і Positró · Veure més »

Premi Nobel de Química

Jacobus van 't Hoff, primer guardonat amb el Premi Nobel de Química l'any 1901. El Premi Nobel de Química és un dels Premis Nobel que s'atorguen anualment i és el premi més prestigiós que s'atorga en l'apartat de química.

Nou!!: Àtom і Premi Nobel de Química · Veure més »

Principi d'incertesa de Heisenberg

Gràfic del principi d'incertesa de Heisenberg El principi d'incertesa de Heisenberg o principi d'indeterminació de Heisenberg postula que no es pot saber, alhora i amb total precisió, el valor de certs objectes observables, com per exemple la posició i el moment d'una partícula.

Nou!!: Àtom і Principi d'incertesa de Heisenberg · Veure més »

Procés R

El procés R (de 'ràpid') és un procés de captura de neutrons per elements radioactius que es dóna en condicions d'alta temperatura i alta densitat neutrònica.

Nou!!: Àtom і Procés R · Veure més »

Procés S

El procés S o captura lenta de neutrons és un tipus de nucleosíntesi que requereix condicions de menor densitat neutrònica i menor temperatura en les estrelles que el procés R. En aquestes condicions, l'índex de captura neutrònica pels nuclis és lent si el comparem amb la velocitat de desintegració beta.

Nou!!: Àtom і Procés S · Veure més »

Protó

El protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).

Nou!!: Àtom і Protó · Veure més »

Proti

El proti, o 1H, és un àtom de l'element hidrogen.

Nou!!: Àtom і Proti · Veure més »

Punt (geometria)

El punt és el lloc on es tallen dues línies i, per tant, una part de l'espai que no té dimensió.

Nou!!: Àtom і Punt (geometria) · Veure més »

Quantitat de moviment

La quantitat de moviment o moment lineal (p) d'un cos és el producte de la seva massa per la seva velocitat mesurades en un determinat sistema de referència.

Nou!!: Àtom і Quantitat de moviment · Veure més »

Química

La química és la branca de la física que estudia la composició, estructura i propietats de la matèria i els canvis que aquesta experimenta durant les reaccions químiques.

Nou!!: Àtom і Química · Veure més »

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional (SI).

Nou!!: Àtom і Quilogram · Veure més »

Radi atòmic

El radi atòmic és la distància des del centre del nucli atòmic a l'orbital electrònic més extern d'un àtom que estiga en equilibri.

Nou!!: Àtom і Radi atòmic · Veure més »

Radioactivitat

Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat és un fenomen físic al qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionucleids, es transformen espontàniament en nucleids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.

Nou!!: Àtom і Radioactivitat · Veure més »

Radioisòtop

Un radioisòtop, isòtop radioactiu o isòtop inestable, és un tipus d'isòtop que es caracteritza per tenir un nucli atòmic inestable que es transforma espontàniament en un altre més estable alhora que deixa anar radioactivitat.

Nou!!: Àtom і Radioisòtop · Veure més »

Raigs catòdics

Els raigs catòdics, descoberts per Johann Wilhelm Hittorf el 1869, són un feix d'electrons emès per un càtode i accelerat per un camp elèctric.

Nou!!: Àtom і Raigs catòdics · Veure més »

Reacció química

Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.

Nou!!: Àtom і Reacció química · Veure més »

Robert Boyle

Robert Boyle (Lismore Castle, 25 de gener de 1627 - Londres, 31 de desembre de 1691) fou un físic i químic angloirlandès.

Nou!!: Àtom і Robert Boyle · Veure més »

Robert Brown

Robert Brown (Montrose, Escòcia, 21 de desembre de 1773 - Londres, Anglaterra, 10 de juny de 1858) fou un reconegut botànic de principis del segle XIX.

Nou!!: Àtom і Robert Brown · Veure més »

Sal (química)

Cristall de sal En química, una sal és un compost iònic que resulta de la reacció de neutralització d'un àcid i una base.

Nou!!: Àtom і Sal (química) · Veure més »

Science

Science (terme anglès que vol dir "Ciència") és la revista i òrgan d'expressió de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Nou!!: Àtom і Science · Veure més »

Silicat

Un silicat (SiO44-) és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Nou!!: Àtom і Silicat · Veure més »

Sistema solar

El sistema solarLes majúscules del nom varia.

Nou!!: Àtom і Sistema solar · Veure més »

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Nou!!: Àtom і Sol · Veure més »

Solució química

Preparació d'una solució d'aigua i sal En química, una solució o dissolució (del llatí disolutio) és una mescla o barreja homogènia a nivell molecular de dues o més substàncies pures que no reaccionen entre si.

Nou!!: Àtom і Solució química · Veure més »

Supernova

Restes de la supernova de Kepler, també coneguda com a ''SN 1604''. Aquesta imatge és un fotomuntatge amb imatges del telescopi espacial Hubble, l'observarori de raigs-X Chandra i el telescopi espacial Spitzer Una supernova és una explosió estel·lar més energètica que una nova.

Nou!!: Àtom і Supernova · Veure més »

Taula periòdica

Imatge de la taula periòdica dels elements químics La taula periòdica és una representació esquemàtica mitjançant la disposició en una graella o taula dels elements químics, ordenats per nombre atòmic creixent i de forma que s'hi reflecteix la llei periòdica formulada per Dmitri Mendeléiev, això és, la semblança dels elements químics cada cert nombre de nombres atòmics.

Nou!!: Àtom і Taula periòdica · Veure més »

Teoria atòmica

En física i en química la teoria atòmica és una teoria sobre la natura de la matèria que estableix que la matèria és composta per unitats discretes anomenades àtoms, concepte oposat a la possibilitat que la matèria pugui ser dividida indefinidament en parts més petites.

Nou!!: Àtom і Teoria atòmica · Veure més »

Terra

La Terra és el tercer planeta en distància respecte al Sol, el més dens i el cinquè en mida dels vuit planetes del sistema solar.

Nou!!: Àtom і Terra · Veure més »

Unbihexi

Unbihexi és el nom temporal d'un element superpesant encara no sintetitzat, amb el símbol temporal Ubh i nombre atòmic 126.

Nou!!: Àtom і Unbihexi · Veure més »

Unió Internacional de Química Pura i Aplicada

La Unió Internacional de Química Pura i Aplicada (IUPAC), de l'anglès (International Union of Pure and Applied Chemistry) és una organització no governamental, dedicada als progressos de la química.

Nou!!: Àtom і Unió Internacional de Química Pura i Aplicada · Veure més »

Univers

L'univers és la totalitat del continu espaitemps en què es troba la humanitat, juntament amb tota la matèria i energia que conté.

Nou!!: Àtom і Univers · Veure més »

Via Làctia

La Via Làctia és una galàxia en forma d'espiral (més concretament d'espiral barrada), on es troba el sistema solar.

Nou!!: Àtom і Via Làctia · Veure més »

Werner Heisenberg

Werner Karl Heisenberg (Würzburg, Alemanya, 1901 - Munic, Alemanya, 1976) fou un físic alemany guardonat l'any 1932 amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs sobre mecànica quàntica.

Nou!!: Àtom і Werner Heisenberg · Veure més »

1661

Sense descripció.

Nou!!: Àtom і 1661 · Veure més »

1789

Llinda d'una casa del carrer del Pont de Santa Pau.

Nou!!: Àtom і 1789 · Veure més »

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Nou!!: Àtom і 1803 · Veure més »

1827

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1827 · Veure més »

1879

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1879 · Veure més »

1904

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1904 · Veure més »

1905

Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.

Nou!!: Àtom і 1905 · Veure més »

1909

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1909 · Veure més »

1911

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1911 · Veure més »

1913

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1913 · Veure més »

1916

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1916 · Veure més »

1919

Llinda d'un edifici del carrer Major d'Olot.

Nou!!: Àtom і 1919 · Veure més »

1922

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1922 · Veure més »

1926

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1926 · Veure més »

1938

;Països Catalans.

Nou!!: Àtom і 1938 · Veure més »

1944

Pont sobre el riu Llobregat a la Pobla de Lillet.

Nou!!: Àtom і 1944 · Veure més »

450 aC

Sense descripció.

Nou!!: Àtom і 450 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Atòmic, Estructura atòmica, Àtoms.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »