Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Ària (Pèrsia)

Índex Ària (Pèrsia)

Ària (persa antic Haraiva, Avestan Haraeuua; grec Areia) fou una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana; les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est; Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.

20 les relacions: Alexandria d'Ària, Ariana, Bactriana, Claudi Ptolemeu, Corasmis, Drangiana, Ghur, Hazarajat, Heròdot, Hindu Kush, Hircània, Imperi Part, Imperi Persa, Iran, Kirman, Margiana, Meixad, Sàtrapa, Sogdians, Treball de part.

Alexandria d'Ària

Alexandria d'Ària o Alexandria Àrion (Ἀλεξάνδρεια ἐν Ἀρίοις) fou una ciutat suposadament fundada per Alexandre el Gran a Ària o Ariana el 330 aC, que correspon a la moderna Herat, capital de la regió del Gran Khorasan, al nord-oest de l'Afganistan.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Alexandria d'Ària · Veure més »

Ariana

Mapa de l'Imperi d'Alexandre. Ariana (grec i llatí Ariane) fou una regió de l'imperi Persa i més tard selèucida, que abraçava el conjunt de Pèrsia pròpia, limitant al nord amb Bactriana, Margiana i Hircània; a l'est amb el riu Indus; al sud, amb l'oceà i el golf pèrsic; i a l'oest amb la Mèdia, la mar Càspia i les muntanyes al sud d'aquesta mar (Eratòstenes precisa més i diu que una part de la Paratacene, la part de la moderna Yedz i el Kerman, formava part de l'Ariana, però no pas la resta, el Fars).

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Ariana · Veure més »

Bactriana

La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'imperi persa i després de l'imperi selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Bactriana · Veure més »

Claudi Ptolemeu

Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); circa 85 - circa 165, altres autors diuen c. 100- c. 170) va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grecoegipci, anomenat comunament Ptolemeu o Tolemeu.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Claudi Ptolemeu · Veure més »

Corasmis

Els corasmis foren un poble de la Sogdiana esmentat per diversos autors.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Corasmis · Veure més »

Drangiana

Drangiana fou una satrapia o subsatrapia de la Pèrsia aquemènida i després dels selèucides, a la part oriental d'ambdós imperis.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Drangiana · Veure més »

Ghur

Ghur o Ghor, també apareix com a Gur o Gor, en persa Ghowr, és una regió muntanyosa de l'Afganistan on neixen l'Hari Rud, el Murghab i el Farah Rud.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Ghur · Veure més »

Hazarajat

Hazarajat Bandera de la nació hazara (sector turcofil) Bandera del Partit Hizb-i-Wahdat Hazarajat o Hazaristan (hindko/urduہزارہ, paixtu هزاره) és una regió del centre de l'Afganistan habitada pels hazares.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Hazarajat · Veure més »

Heròdot

Bust d'Heròdot al Museu de l'Àgora d'Atenes. Heròdot d'Halicarnàs (en grec), (Halicarnàs, 484 aC - Turis, 425 aC) va ser un historiador i geògraf grec.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Heròdot · Veure més »

Hindu Kush

L'Hindu Kush (en persa: هندوکش, en hindi: हिन्दु कुश) és una cadena muntanyosa alpina situada a cavall entre l'Afganistan -principalment- i el Pakistan.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Hindu Kush · Veure més »

Hircània

Mapa d'Iran i països del costat (incloent-hi el Turkmenistan), que mostra la ubicació d'Hircània, on avui es troba la província iraniana de Golestan Mapa de l'Imperi aquemènida amb Hircània Hircània o Verkâna (en llatí: Hyrcania, en grec: Hyrkania) fou una satrapia i regió de Pèrsia al sud de la mar Càspia (anomenada en l'antiguitat mar Hircània. Limitava al nord-est amb l'Oxus (Amudarià), que el separava de la Margiana; al sud-est, limitava amb la Margiana; al sud, amb les muntanyes Sariphi (avui Hazari), que la separaven d'Ariana i la satrapia de Pàrtia (al sud-oest); i a l'oest, amb les muntanyes Coronus i el riu Charindas, que la separaven de Mèdia Menor. Tot i això, els límits no en foren permanents al llarg de la seva història. El seu nom va originar el modern Gurgan o Djorkan, nom que porta una ciutat a l'est d'Astarabad. Al nord-est, hi vivien tribus escites com els danes (danae) i, a l'oest, els mardis o amardis i els tapuris.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Hircània · Veure més »

Imperi Part

L'imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Imperi Part · Veure més »

Imperi Persa

Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Imperi Persa · Veure més »

Iran

La República Islàmica de l'Iran és un país de l'Orient Mitjà.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Iran · Veure més »

Kirman

Kirman (en persa کرمان Kerman) fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Kirman · Veure més »

Margiana

Extensió de la Margiana cap al 300 aC superposada a les fronteres actuals Margiana (en grec Margiana, Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Margiana · Veure més »

Meixad

emam reza Meixad o Maixhad (en persa مشهد; en àrab مشهد, Maxhad, literalment «santuari», «tomba d'un màrtir») és la segona ciutat més gran en població de l'Iran i una de les ciutats santes de l'Islam.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Meixad · Veure més »

Sàtrapa

Satrapia o Sàtrapa (en grec: σατράπης satrápēs, de l'antic persa xšaθrapā(van), protector de la terra/país) és el nom que es va donar als governadors de les divisions administratives, entre 20 i 25, en què Darios I va dividir l'imperi Persa.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Sàtrapa · Veure més »

Sogdians

Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) foren un antic poble que vivia a la Sogdiana, semblants als bactrians, que estaven sota domini persa.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Sogdians · Veure més »

Treball de part

Imatge d'un part humà. El part, naixement o naiximent és un conjunt de processos fisiològics de la dona que tenen com a resultat el procés d'expulsió del fetus com a finalització de l'embaràs i inici del postpart.

Nou!!: Ària (Pèrsia) і Treball de part · Veure més »

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »