Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

В

Índex В

В, в (en cursiva В, в) és la tercera lletra de l'alfabet ciríl·lic, tercera lletra també dels alfabets rus, belarús, búlgar i ucraïnès.

20 les relacions: Alfabet búlgar, Alfabet belarús, Alfabet ciríl·lic, Alfabet grec, Alfabet llatí, Alfabet rus, B, Beta, Català, Codi binari, Codificació de caràcters, Decimal, Francès, Lletra, Rus, Síl·laba, Sistema hexadecimal, Sistema octal, Unicode, Б.

Alfabet búlgar

L'alfabet búlgar, incloent formes en cursiva de les lletres Lalfabet búlgar, българскa азбука bàlgarska àzbuka, s'utilitza per escriure la llengua búlgara.

Nou!!: В і Alfabet búlgar · Veure més »

Alfabet belarús

Lalfabet belarús (en belarús: беларускі алфавіт) és l'alfabet de l'idioma belarús basat en l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: В і Alfabet belarús · Veure més »

Alfabet ciríl·lic

1025-1050) Lalfabet ciríl·lic és un alfabet utilitzat per a escriure sis llengües eslaves (rus, ucraïnès, belarús, serbi, macedònic i búlgar), així com altres llengües parlades a Rússia i en altres estats de l'antiga Unió Soviètica, com ara el tàtar (una llengua turquesa) i l'udmurt (una llengua finoúgrica), l'abkhaz, l'àzeri, el bosnià, el txetxè, el kazakh, el komi, el moldau, el mongol, el tadjik, l'uzbek i el iacut.

Nou!!: В і Alfabet ciríl·lic · Veure més »

Alfabet grec

Lalfabet grec (en grec: Ελληνικό αλφάβητο) és un repertori de vint-i-quatre lletres que s'ha fet servir per a escriure la llengua grega des dels segles IX o VIII aC.

Nou!!: В і Alfabet grec · Veure més »

Alfabet llatí

Lalfabet llatí és el sistema d'escriptura alfabètic desenvolupat pels romans per escriure el llatí.

Nou!!: В і Alfabet llatí · Veure més »

Alfabet rus

L'alfabet rus modern és una variant de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: В і Alfabet rus · Veure més »

B

La B és la segona lletra de l'alfabet català i primera de les consonants.

Nou!!: В і B · Veure més »

Beta

La beta és la segona lletra de l'alfabet grec.

Nou!!: В і Beta · Veure més »

Català

El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).

Nou!!: В і Català · Veure més »

Codi binari

El codi binari és el sistema de codificació emprat per a la representació de textos, o processadors d'instruccions de computadora, utilitzant el sistema binari (sistema numèric de dos dígits, o bit: el "0" i el "1").

Nou!!: В і Codi binari · Veure més »

Codificació de caràcters

La codificació de caràcters és el mètode que permet convertir un caràcter d'un llenguatge natural (alfabet o sil·labari) en un símbol d'un altre sistema de representació, com un nombre o una seqüència de polsos elèctrics en un sistema electrònic, aplicant normes o regles de codificació.

Nou!!: В і Codificació de caràcters · Veure més »

Decimal

Representació de la divisió d'un enter en deu parts iguals Un decimal és una fracció de la desena part d'un nombre enter.

Nou!!: В і Decimal · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: В і Francès · Veure més »

Lletra

La lletra A de l'alfabet llatí es correspon a la lletra Alfa de l'alfabet grec Una lletra és cadascun dels signes que representen els sons d'un llenguatge, un signe gràfic per a designar un o més sons.

Nou!!: В і Lletra · Veure més »

Rus

El rus és la llengua eslava més parlada.

Nou!!: В і Rus · Veure més »

Síl·laba

mora. Una síl·laba és un conjunt de sons que es pronuncien en un únic cop de veu.

Nou!!: В і Síl·laba · Veure més »

Sistema hexadecimal

En matemàtiques i informàtica, el sistema hexadecimal (abreujat hex) és un sistema numèric amb base 16.

Nou!!: В і Sistema hexadecimal · Veure més »

Sistema octal

El sistema de numeració en base 8 s'anomena octal i utilitza els dígits de 0 a 7.

Nou!!: В і Sistema octal · Veure més »

Unicode

logo d'Unicode. Unicode és un estàndard internacional de codificació de caràcters, per a suports informàtics.

Nou!!: В і Unicode · Veure més »

Б

Б majúscula juntament amb les seves variants estàndard i serbomacedònia minúscules Б, б (en cursiva Б, б) és la segona lletra de l'alfabet ciríl·lic.

Nou!!: В і Б · Veure més »

Redirigeix aquí:

В (ciríl·lic).

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »