Accés més ràpid que el navegador!
84 les relacions: Abd al-Wasi Djabali, Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din, Al-Khaziní, Al-Mústadhhir (abbàssida), Al-Mústarxid (abbàssida), Al-Muqtafí (abbàssida), Ala al-Din Husayn, Alamut, Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla, Andaraba, Arslan Arghun, Atabeg, Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin, Bahram ibn Xahriyar, Bahram Xah, Balkh, Barkyaruq, Bawàndides, Búrides, Burhànida, Bursúquides, Comtat de Gorgan, Conquestes musulmanes al subcontinent indi, Dinastia Anuixtigínida, Dinastia seljúcida, Djand, Dubays ibn Sàdaqa, Firuzkuh (gúrides), Gaznèvides, Gúrides, Genguis Khan, Gran Khorasan, Gurkhan, Hasan ibn Rustam, Hazarasp, Herat, Història d'Isfahan, Història de l'Azerbaidjan, Història de l'Iraq, Història del Panjab, Història del Turkmenistan, Història dels kurds, Il-Arslan, Ildegiz, Imad-ad-Din Zengi I, Imperi Anuixtigínida, Imperi Seljúcida, Isfahan, Kara-khitai, Karlucs, ..., Khizilkhum, Kutxan, Literatura persa, Llista de sultans seljúcides, Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Marw al-Rudh, Massud ibn Muhàmmad, Mazar-e Xarif, Màlik Arslan Xah, Màlik Dinar, Merv, Mubarik Xah Sanjarí, Muhàmmad ibn Màlik-Xah, Nixapur, Nizàmides, Qarakhànida, Qazvín, Qútham ibn al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib al-Haiximí, Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403), Ruyan, Samarcanda, Sarakhs, Sistan, Soldanat de Rum, Tabas Gilaki, Tamerlà com a guerrer errant, Termez, Toghrul II, Tolui, Transoxiana, Tus, Xah Ghazi Rustam V, Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla, Yazd. Ampliar l'índex (34 més) »
Abd al-Wasi Djabali
Abd al-Wasi Djabali ben Abd al-Djami (mort el 1160), fou un poeta persa, nascut al Ghardjistan, panegirista del soldà seljúcida Sandjar, a la cort del qual va restar els catorze darrers anys de la seva vida.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Abd al-Wasi Djabali · Veure més »
Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din
Abu-l-Fadl Nasr ibn Tàhir Taj-ad-Din (vers 1065-1164) fou emir dels darrers safàrides (anomenats per Duzdjani màliks o reis de Nimruz i Sistan; Djuzdjani li dona el nom amb un lleuger canvi: Abu-l-Fat·h), successor del seu pare Tàhir ibn Muhàmmad Baha-ad-Dawla vers el 1090/1091 i va morir el 1164 amb una edat a l'entorn dels cent anys.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Abu-l-Fadl Nasr Taj-ad-Din · Veure més »
Al-Khaziní
Abu-l-Fath Abd-ar-Rahman Mansur al-Khaziní o simplement Abu-l-Fath al-Khaziní (en àrab:أبو الفتح الخازني, en persa ابولفتح خازنی) (entre 1115–1130) va ser un astrònom islàmic medieval d'ètnia romana d'Orient de Merv (actualment situat al Turkmenistan).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Al-Khaziní · Veure més »
Al-Mústadhhir (abbàssida)
Abu-l-Abbàs Àhmad al-Mústadhhir bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústadhhir (abril/maig 1078-1118), fou califa abbàssida de Bagdad (1094-1118).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Al-Mústadhhir (abbàssida) · Veure més »
Al-Mústarxid (abbàssida)
Abu-l-Mansur al-Fadl al-Mústarxid bi-L·lah ——, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Mústarxid (1092-1135), fou califa abbàssida de Bagdad (1118-1135).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Al-Mústarxid (abbàssida) · Veure més »
Al-Muqtafí (abbàssida)
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad al-Muqtafí li-amr-Al·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com a al-Muqtafí (9 d'abril de 1096-1160), fou califa abbàssida de Bagdad (1136-1160).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Al-Muqtafí (abbàssida) · Veure més »
Ala al-Din Husayn
Ala al-Din Husayn ibn Izz al-Din Husayn, de malnom Djahansuz (mort 1161), fou un sultà gúrida (1149-1161) que va portar a la família shansabànida de Ghur a ser el major poder regional.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Ala al-Din Husayn · Veure més »
Alamut
Alamut Alamut (Alamūt, 'Senyal de l'Àliga';, 'Castell de la Mort') fou una fortalesa de muntanya avui en ruïnes l'Iran, al centre de les muntanyes Alborz al sud de la mar Càspia, propera a Gazor Khan i a dos dies i mig caminant al nord-nord-est de Qazwin, i uns 100 km de la moderna Teheran, que va donar nom a l'estat ismaïlita format per aquesta fortalesa i fins a unes 40 més.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Alamut · Veure més »
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla
Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla (? 1064 - Tamixa, 1142) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Ali ibn Xahriyar Ala al-Dawla · Veure més »
Andaraba
Andaraba (també Andarab) és un poblet del Turkmenistan, proper a Merv.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Andaraba · Veure més »
Arslan Arghun
Arslan Arghun (mort 1097) fou sultà seljúcida del Khurasan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Arslan Arghun · Veure més »
Atabeg
Atabeg fou un títol d'alt dignatari sota els seljúcides.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Atabeg · Veure més »
Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin
Atziz ibn Muhammad ibn Anushtigin (1098-1156) fou khwarizmshah de Khwarizm.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Atsiz ibn Muhammad ibn Anuixtigin · Veure més »
Bahram ibn Xahriyar
Bahram ibn Shahriyar fou un ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Bahram ibn Xahriyar · Veure més »
Bahram Xah
Bahram Xah ibn Massud o, senzillament, Bahram Xah (1084-1157) fou sultà gaznèvida del 1117 al 1157, fill de Massud III Alà-ad-Dawla.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Bahram Xah · Veure més »
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Balkh · Veure més »
Barkyaruq
Abu-al-Mudhàffar Rukn-ad-Dunya-wa-d-Din Barkyaruq ibn Jalal-ad-Dawla Màlik-Xah, més conegut senzillament pel seu sobrenom Barkyaruq (sobrenom que provindria de l'expressió turquesa Berk Yaruq, que significa ‘llum constant’, ‘llum ferma’) (?, 1079/1080 - Barudjird, 1105) fou el quart sultà seljúcida (1094–1105).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Barkyaruq · Veure més »
Bawàndides
Símbol del regne de Tapúria Els bawàndides (en farsi Al-e Bavand) fou una dinastia de sobirans que va regir Tabaristan del al XIV.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Bawàndides · Veure més »
Búrides
Els búrides foren una dinastia d'origen turc que va governar Damasc del 1104 al 1154.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Búrides · Veure més »
Burhànida
La dinastia Burhànida (persa Al-e Borhan) fou una dinastia de caps espirituals i cívics de Bukharà als segles i. Tenia origen a Merv.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Burhànida · Veure més »
Bursúquides
Els bursúquides foren una petita dinastia hereditària de Tustar i Dinawar, descendents de Bursuq, amir seljúcida.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Bursúquides · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Comtat de Gorgan · Veure més »
Conquestes musulmanes al subcontinent indi
Les conquestes musulmanes al subcontinent indi van tenir lloc principalment del al XVI, tot i que ja s'havien fet campanyes invasions al Pakistan modern i campanyes omeies a l'Índia, durant l'època dels regnes Rajput al segle VIII.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Conquestes musulmanes al subcontinent indi · Veure més »
Dinastia Anuixtigínida
La dinastia anuixtigínida, més coneguda com la dinastia dels Khwarazm-xah o Khwarizm-xah (erròniament ja que aquest títol fou propi de diverses dinasties) fou una dinastia musulmana iniciada a la regió de Khwarizm, centrada al voltant de Khivà, que va governar lImperi Khwarizm del 1077 al 1220 i en alguns territoris del 1224 fins al 1231.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Dinastia Anuixtigínida · Veure més »
Dinastia seljúcida
300x300px La dinastia seljúcida o, simplement, els seljúcides fou una dinastia oghuz sunnita i contribuí a la tradició turcopersa a l'Orient Pròxim i l'Àsia Central durant l'edat mitjana.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Dinastia seljúcida · Veure més »
Djand
Jand, Djand, Jend o Jund fou una antiga ciutat del Sirdarià inferior al Kazakhstan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Djand · Veure més »
Dubays ibn Sàdaqa
Abu-l-Aazz Dubays (II) ibn Sàdaqa Nur-ad-Dawla fou emir mazyàdida d'al-Hilla, fill de Sàdaqa ibn Mansur.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Dubays ibn Sàdaqa · Veure més »
Firuzkuh (gúrides)
Firuzkuh fou la capital de la dinastia gúrida (shansàbanida), situada prop del lloc del poble actual de Jam (Afganistan), a la vora del Hari Rud.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Firuzkuh (gúrides) · Veure més »
Gaznèvides
Els gaznèvides foren una dinastia musulmana persa i un imperi d'origen mameluc turquès, que en el seu moment d'esplendor va governar grans parts de Pèrsia, Khorasan, gran part de Transoxiana i el nord-est del subcontinent indi del 977 fins al 1186.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gaznèvides · Veure més »
Gúrides
Situació geo-política a Àsia pels volts del 1200. Es pot apreciar l'extensió del Soldanat gúrida i els seus veïns Els gúrides, autoanomenats xansabànides, foren una dinastia persa musulmana que rebé el seu nom del territori de Ghur a l'Afganistan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gúrides · Veure més »
Genguis Khan
Genguis Khan, de nom Temujin (c. 1162-1227), fou el primer emperador mongol.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Genguis Khan · Veure més »
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gran Khorasan · Veure més »
Gurkhan
Gurkhan fou el títol dels sobirans suprems kara-khitay entre 1130 i 1218.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Gurkhan · Veure més »
Hasan ibn Rustam
Hasan ibn Rustam V Ala al-Dawla Sharaf al-Muluk (s. XI) fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Hasan ibn Rustam · Veure més »
Hazarasp
Hazarasp (Mil Cavalls) fou una antiga ciutat del Khwarizm a la riba esquerra de l'Oxus o Amudarià.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Hazarasp · Veure més »
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Herat · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Azerbaidjan
Azerbaidjan (en àzeri) és un estat a la regió caucàsica d'Euràsia.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Història de l'Azerbaidjan · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Història de l'Iraq · Veure més »
Història del Panjab
La història del Panjab abraça els esdeveniments de la regió fins al seu repartiment el 1947 primer en dues províncies segons la religió i després entre l'Índia i el Pakistan, quan cada part inicia una història pròpia separada.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Història del Panjab · Veure més »
Història del Turkmenistan
Mentre l'antiga història del Turkmenistan es troba en gran part amortallada en el misteri, el seu passat des de l'arribada de les tribus iràniques indoeuropees al voltant del 2000 aC és sovint el punt de partida de la història discernible de l'àrea.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Història del Turkmenistan · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Història dels kurds · Veure més »
Il-Arslan
Il-Arslan ("El Lleó") (nom complet: Taj ad-Dunya wa ad-Din Abul-Fath Il-Arslan ibn Atsiz, en persa: تاج الدین ابوالفتح ایل ارسلان بن اتسز) (va morir el març de 1172) va ser el Xa de Khwarizm des del 1156 fins al 1172.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Il-Arslan · Veure més »
Ildegiz
Xams al-Din Ildegiz, Eldiguz, Ildeguz, Ildegoz, Eldigiz i altres variacions (en àzeri: شمس الدین الدنگز, شمس الدین الدنیز Şəmsəddin Eldəniz, mort el 1175) fou el fundador de la dinastia ildegízida o dels atabegs de l'Azerbaidjan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Ildegiz · Veure més »
Imad-ad-Din Zengi I
Abu-l-Mudhàffar Zankí ibn Aq-Súnqur ibn Abd-Al·lah al-Atàbak al-Màlik al-Mansur Imad-ad-Din, més conegut simplement com a Imad-ad-Din Zengi I (c. 1085 - 14 de setembre 1146) va ser atabeg de Mossul, Alep, Hama i Edessa i fundador de la dinastia dels zengites, a la qual va donar el seu nom.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Imad-ad-Din Zengi I · Veure més »
Imperi Anuixtigínida
L'Imperi Anuixtigínida (conegut també com Imperi Khwarizm) va ser un imperi musulmà sunnita turco-persa que va governar grans parts de l'actual Àsia Central, Afganistan i l'Iran (regió del Khwarizm) en el període aproximat de 1077 a 1231, primer com a vassalls de l'Imperi seljúcida, i de Kara-khitai (dinastia Liao occidental), i més tard com a governants independents, fins a la conquesta mongola al segle XIII.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Imperi Anuixtigínida · Veure més »
Imperi Seljúcida
LImperi Seljúcida va ser la creació d'una ètnia turca originaris del nord del mar d'Aral i es va estendre pels actuals Iran, Iraq i l'Àsia Menor entre els segles i. En el es van islamitzar adoptant la branca del sunnisme d'aquesta religió.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Imperi Seljúcida · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Isfahan · Veure més »
Kara-khitai
El kanat karakitai, imperi kara-kitan o imperi de l'Est (en mongol Хар Хятан; Kara Kidan; en xinès 西遼; en pinyin Xī Liáo) fou un imperi fundat pels mongols kitan de l'Àsia Central del 1124-1218.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Kara-khitai · Veure més »
Karlucs
Els karlucs o karluks (també qarluqs, qarluks, karluqs, en àrab i persa: halluh transcrit en àrab Kharlukh i en persa Khallukh, xinès: 葛邏祿;葛逻禄.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Karlucs · Veure més »
Khizilkhum
Khizilkhum (en turc: Kızılkum, en uzbek: Qizilqum, en kazakh: Қызылқұм) és l'onzè desert més gran del món.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Khizilkhum · Veure més »
Kutxan
Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Kutxan · Veure més »
Literatura persa
El ''Panchatantra'': Còpia del manuscrit persa datat del 1429 a Herat: presenta la rondalla del xacal buscant la perdició del lleó La literatura persa (persa :ادبیات پارسی) abasta un període cultural de 2.500 anys, tot i que la majoria dels documents preislàmics s'han perdut.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Literatura persa · Veure més »
Llista de sultans seljúcides
La llista de sultans seljúcides és la següent.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Llista de sultans seljúcides · Veure més »
Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-l-Qàssim Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah Mughith-ad-Dunya wa-d-Din fou un sultà seljúcida de Pèrsia occidental i Iraq (1118-1131).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Marw al-Rudh
Merv, Merw o Marw al-Rudh (o;, ‘Marw del Riu’) també Petita Merv fou una antiga ciutat a la riba del Murghab, al Gran Khorasan, al lloc on el riu abandona les muntanyes del Gharčistan (Ghardjistan) i entren a l'estepa, pròximes a l'actual població de Bala Murghab a l'Afganistan, capital del districte de Murghab i de la província de Badghis a l'Afganistan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Marw al-Rudh · Veure més »
Massud ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Massud Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah, més conegut senzillament com a Massud ibn Muhàmmad (? - 13 de setembre de 1152) fou un sultà seljúcida que va regnar a Pèrsia occidental i l'Iraq del 1134 al 1152.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Massud ibn Muhàmmad · Veure més »
Mazar-e Xarif
La gran mesquita blava de '''Mazar-e Xarif''' Mazar-e Xarif és la quarta ciutat més gran de l'Afganistan, amb uns 300.600 habitants (estimació de l'any 2006).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Mazar-e Xarif · Veure més »
Màlik Arslan Xah
Abu-l-Mulk Màlik Arslan Xah Sultan-ad-Dawla ibn Massud ibn Ibrahim, més conegut senzillament com a Màlik Arslan o Arslan-Xah o Màlik Arslan Xah o Arslan Xah ibn Massud fou sultà gaznèvida (1116-1118).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Màlik Arslan Xah · Veure més »
Màlik Dinar
Màlik Dinar (? - 1195) fou un dels caps oghuz que va aconseguir el poder al Gran Khorasan a la mort del sultà Sanjar (1157).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Màlik Dinar · Veure més »
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary. Forma part del Patrimoni de la Humanitat en la llista de la UNESCO. De la metròpoli que va ser, en queda una vasta superfície de terra ondulada de la qual sobresurten les restes de les muralles, un parell de mausoleus i la ciutadella del castell del soldà. Els terratrèmols i els vents han destruït el poc que els mongols van deixar dempeus. De tota manera, es creu que la major part de les restes de Merv continuen enterrades. Els habitants moderns de la regió són turcmans de la tribu Tekke o Teke, i tadjiks; hi ha minories balutxis i brahuis. La capital regional és a Bayram Ali.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Merv · Veure més »
Mubarik Xah Sanjarí
Mubarik Xah Sanjarí, Mubarak Shah Sanjari o Mubarek Shah Sanjari fou un amir de la tribu turcmana dels sanjar, amic de Tamerlà, que dominava la zona de Makhan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Mubarik Xah Sanjarí · Veure més »
Muhàmmad ibn Màlik-Xah
Abu-Xujà Ghiyath-ad-Dunya wa-d-Din Muhàmmad ibn Màlik-Xah o, més senzillament, Muhàmmad ibn Màlik-Xah (gener de 1082-abril de 1118) conegut també com a Muhàmmad I (Muhammad I Tapar o Muhammad I ibn Malik Shah, fou gran sultà seljúcida (1105-1118) a l'Iraq i Pèrsia occidental. El seu malnom "Tapar" vol dir "El que aconsegueix" o "El que troba". Era germanastre de Barkyaruq i va rebre l'Azerbaidjan i l'Arran quan el seu germà va pujar al tron el 1092. El seu germà Sanjar va rebre els territoris orientals. Tant Sandjar com Muhammad eren germans de Barkyaruq per part de pare però eren de diferent mare i foren incitats a la revolta per Majd al-Mulk, fill de Nizam al-Mulk que havia perdut el càrrec de visir per decisió de Barkyaruq, en favor d'un germà, Muayyid al-Mulk, que era el seu rival i que després va donar suport a Muhàmmad. Una guerra civil va seguir amb constants canvis d'aliança i en la qual la victòria afavoria de vegades a uns i de vegades a altres. Un acord va establir que Muhammad governaria Azerbaidjan i Armènia sota sobirania de Barkyaruq, però Muhammad no va quedar satisfet i aviat va reprendre la lluita i fou derrotat fugint a Armènia. Finalment Barkyaruq, malalt a causa d'aquestes guerres, va acabar acceptant el 1104 la partició del sultanat, conservant el Djibal amb Rayy i Tabaristan, Fars, Khuzestan, la meitat de l'Iraq i Hedjaz, mentre el seu germà Muhàmmad rebia l'altra meitat de l'Iraq, Isfahan, la frontera de l'oest, Azerbaidjan i Síria i l'encàrrec de fer la guerra santa. Sandjar per la seva banda, a l'Orient, havia de llegir la khutba en nom de Muhammad i en nom propi però no en nom de Barkyaruq, i rebia el títol de malik. El sultà Barkyaruq va morir l'any següent (1105) i encara que a Bagdad fou proclamat el seu fill Malik Shah II, Muhàmmad I el va eliminar (el va fer matar) i es va assegurar tot el poder. Es va haver d'enfrontar als prínceps seljúcides Mengü-Bars ibn Böri-Bars i a Kilidj Arslan ibn Sulayman ibn Kutlumush, que reclamaven territoris (1106-1107). El 1107 va nomenar visir a Nizam al-Mulk Dita al-Mulk Ahmad, germà de Muayyid al-Mulk. Un altre problema eren els amirs turcs i els caps àrabs: Kerbugha a l'alta Mesopotàmia i després el seu successor Djekermish (Čokermish), quasi independents a Mossul; els ortúquides al Diyar Bakr; els principats turcmans a Armènia i els rawwàdides a Ani, dels que va néixer el poder de Sukman al-Kutbi, antic oficial seljúcida, que es va proclamar Shah-i Armin a Akhlat; els mazyàdides a la Batiha; els senyors kurds a les muntanyes del Kurdistan i Luristan; les províncies de la mar Càspia amb les seves dinasties locals; i les zones muntanyoses del Khorasan; a més de senyories buwàyhides, i de grans oficials feudataris seljúcides, la més coneguda la dels fills de Bursuk a Tustar. L'emir mazyàdida Sadaka ibn Mansur, inicialment un aliat estret de Muhammad, fou derrotat i mort en combat l'hivern del 1107 a 1108. L'amir de Fars i Khuzestan, Čawli Sakawu es va sotmetre a Muhàmmad I que el va nomenar governador de Mossul en el lloc de l'amir Čokermish i el seu fill Zengi, i després altres amirs turcs foren enviats a governar Mossul, especialment els atabegs del seu fill Masud, Aq-Súnqur al-Bursuqí i Ay Aba Djuyush Beg (Čawush Beg). Muhàmmad I volia intervenir en ajut dels prínceps de Síria contra els croats. El senyor de Trípoli del Líban deposat, Fakhr al-Mulk ibn Ammar, es va refugiar a la seva cort i Muhàmmad va enviar forces a Trípoli que alleujar el setge a la que els croats la sotmetien. Amb el califa abbàssida, Muhàmmad I hi va tenir bones relacions i entre 11108 i 1110 una germana seva, Khatun al-Isma, es va casar amb el califa al-Mústadhhir (1094-1118). Amb el regne de Geòrgia va rebutjar un atac georgià a Gandja. Quant als kurds shabankara que feien atacs de pillatge al Fars, va fer una campanya de càstig que va encarregar a Čawli Sakawu al que va tornar a nomenar com a governador de Fars i Khuzestan. També va fer un atac contra els ismaïlites d'Alamut, poc abans de morir. Muhàmmad va morir l'abril de 1118 als 36 anys, d'una malaltia i el va succeir el seu fill i hereu Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah. Fou el darrer sultà gran seljúcida amb poder efectiu arreu dels seus dominis, i després d'ell ja es van imposar els atabegs turcs disminuint l'autoritat del sultà.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Muhàmmad ibn Màlik-Xah · Veure més »
Nixapur
Nixapur és una ciutat de la província de Razavi Khorasan al nord-est de l'Iran, situada en una plana fèrtil als peus de la serralada Binalud, a 1.250 m d'altitud, a prop de Mashad, que n'és la capital regional.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Nixapur · Veure més »
Nizàmides
Els nidhàmides (en àrab an-Nidhamiyyun) foren una família destacada de visirs i als funcionaris seljúcides iniciada per Nidham-al-Mulk; el nom es dona també als seus clients i partidaris.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Nizàmides · Veure més »
Qarakhànida
Els qarakhànides o karakhànides (dinastia qarakhànida, també karakhànida) foren una dinastia turca que va governar principalment a Kashgària del al XII.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Qarakhànida · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Qazvín · Veure més »
Qútham ibn al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib al-Haiximí
Qútham ibn al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib al-Haiximí fou un company del profeta Muhàmmad.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Qútham ibn al-Abbàs ibn Abd-al-Múttalib al-Haiximí · Veure més »
Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403)
La regorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí es va produir el 1403 després de la mort de Muhammad Sultan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Reorganització dels governs de Fars, Isfahan, Azerbaidjan i l'Iraq Arabí (1403) · Veure més »
Ruyan
El Ruyan (en mazandarani رویان) fou un districte del nord de Pèrsia, a la costa de la mar Càspia, format per la part occidental del Mazanderan o Tabaristan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Ruyan · Veure més »
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Samarcanda · Veure més »
Sarakhs
Sarakhs fou una important vila de Khorasan a la part oriental de les muntanyes de Köpet Dagh, a la riba del riu Tadjant o Tedjen; era a la ruta entre Nixapur i Merv.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Sarakhs · Veure més »
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Sistan · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Soldanat de Rum · Veure més »
Tabas Gilaki
Tabas (abans Tabas-al Tamr, més tard Tabas Gilaki, avui dia Tabas, en persa: طبس) fou una antiga ciutat de Pèrsia oriental al Kuhistan occidental, al centre del Gran Desert a un encreuament de rutes, i avui a la província de Yedz a l'Iran.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Tabas Gilaki · Veure més »
Tamerlà com a guerrer errant
Tamerlà, també anomenat Timur, que acabaria fundant l'Imperi Timúrida, va passar un període exiliat com a «guerrer errant».
Nou!!: Àhmad Sanjar і Tamerlà com a guerrer errant · Veure més »
Termez
Termez (en uzbek: Termiz, històricament Tirmidh) és una ciutat al sud de l'Uzbekistan, prop de la frontera amb l'Afganistan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Termez · Veure més »
Toghrul II
Tuğrul, Toghril o Toghrul II al-Dawla wa l-Din (1109 - tardor de 1134) fou sultà seljúcida fill del sultà Muhàmmad ibn Màlik-Xah i germà de Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah (1118 -1131).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Toghrul II · Veure més »
Tolui
Tolui (mongol Толуй; xinès 拖雷, Tuōléi) (vers 1190 - 1232) fou el fill més jove de Genguis Khan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Tolui · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Transoxiana · Veure més »
Tus
Tus és una antiga ciutat-regió de l'Iran a la província de Razavi Khorasan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Tus · Veure més »
Xah Ghazi Rustam V
Xah Ghazi Rustam (V) ibn Alí Nusrat-ad-Din fou ispahbad bawàndida del Tabaristan.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Xah Ghazi Rustam V · Veure més »
Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla
Shahriyar V ibn Karin Husam al Dawla (farsi: شهریار), fou ispahbad bawàndida del Tabaristan (1074-1114) fill i successor de Karin II ibn Surkhab Fou vassall dels seljúcides com el seu pare, i com aquest portava el títol dispahbad i rei de Mazanderan (Esfahbaḏ-e Esfahbaḏān, Malek-e Māzandarān) i era xiïta.
Nou!!: Àhmad Sanjar і Xahriyar V ibn Karin Husam al-Dawla · Veure més »
Yazd
Takyeh Amir Chakhmagh Yezd o Yazd (Persa: یزد, Yezd) és una ciutat de l'Iran central, capital de la província de Yazd o Yazd, i el centre de la cultura zoroastriana (al restaven unes 200 famílies a la ciutat i unes 640 a la comarca, practicant aquesta religió, en contacte amb els seus correligionaris de l'Índia, que a final de segle van augmenar arribant a entre 7 i 10.000).
Nou!!: Àhmad Sanjar і Yazd · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ahmad Sanjar, Sandjar, Sanjar, Sultan Sanjar.
