Accés més ràpid que el navegador!
67 les relacions: Abd-ar-Rahman as-Sufí, Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad, Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad, Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla, Abu-r-Rayyan Àhmad, Abu-Sulayman al-Mantiqí, Abu-Tàghlib, Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, Al-Mayadin, Al-Quhí, Al-Sijzí, Al-Ubulla, Ala ibn Hàssan ibn Alí, Annàzides, At-Tàï (abbàssida), Badh, Bahà-ad-Dawla (búyida), Balutxis, Balutxistan (regió), Bimaristan, Buwàyhides, Càrmates, Comtat de Gorgan, Dawla, Dinastia marwànida (Diyarbakir), Diyà-ad-Dawla, Edat d'or de l'islam, Fakhr-ad-Dawla, Firuzabad, Gorgan (ciutat), Hamdànides, Hasanwàyhida, Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz, Història d'Isfahan, Història de l'Iraq, Història de Xiraz, Història dels kurds, Hussayn ibn Imran, Ibn Abbad, Ilyàsida, Isfahan, Istakhr, Izz-ad-Dawla Bakhtiyar, Jannabites, Kalhat, Karbala, Kazerun, Kermanxah, Kirman, Kufs, ..., Malthai, Medina, Muàyyid-ad-Dawla, Muïzz al-Dawla, Najaf, Nuh II ibn Mansur, Qabus ibn Wuixmaguir, Qazvín, Ram-Hurmuz, Rei dels reis, Rukn-ad-Dawla, Safàrides, Samsam-ad-Dawla, Seljúcides de Kirman, Taj-ad-Dawla, Xàraf-ad-Dawla, Ziyàrides. Ampliar l'índex (17 més) »
Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Abd-ar-Rahman as-Sufí · Veure més »
Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad
Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad, més conegut com Abu-l-Fadl ibn al-Amid o, senzillament, Ibn al-Amid, fou visir dels buwàyhides, fill d'un mercader de Qom que va exercir algunes funcions destacades al Khurasan i que el 933 era visir del ziyarida Wuixmaguir a Rayy, i l'any següent era un dels principals dignataris de Mardawij ibn Ziyar, general i emir daylamita que va governar al Jibal del 931 al 935, poc abans que aquest fou assassinat a Isfahan.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Abu l-Fadl Muhammad ibn al-Husayn ibn Muhammad · Veure més »
Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad
Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad (947/948 - 977) fou gran visir buwàyhida, fill i successor d'Abu-l-Fadl Muhàmmad ibn al-Hussayn ibn Muhàmmad.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Abu-l-Fat·h Alí ibn Muhàmmad · Veure més »
Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla
Abu-n-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla fou un emir kurd de la dinastia Hasanwàyhida.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Abu-l-Najm Badr ibn Hassanwayh Nàssir-ad-Dawla · Veure més »
Abu-r-Rayyan Àhmad
Abu-r-Rayyan Àhmad ibn Muhàmmad al-Isfahaní fou visir dels buwàyhides.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Abu-r-Rayyan Àhmad · Veure més »
Abu-Sulayman al-Mantiqí
Abu-Sulayman Muhàmmad ibn Tàhir ibn Bahram as-Sijistaní al-Mantiqí, més conegut simplement com a Abu-Sulayman al-Mantiqí (912-985) fou un filòsof persa, per la seva nisba segurament de Sistan, però que va viure a Bagdad, deixeble de Matta ibn Yunus (+939).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Abu-Sulayman al-Mantiqí · Veure més »
Abu-Tàghlib
Abu-Tàghlib Fadl-Al·lah al-Ghadànfar ibn al-Hàssan ibn Abi-l-Hayjà Abd-Al·lah ibn Hamdan, més conegut senzillament com Abu-Tàghlib (?- 979) fou emir hamdànida a Mossul.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Abu-Tàghlib · Veure més »
Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya
Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya, més conegut simplement com a Ibn Baqiyya, fou visir del buwàyhida Izz-ad-Dawla Bakhtiyar.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Abu-Tàhir Muhàmmad ibn Baqiyya · Veure més »
Al-Mayadin
Al-Mayadin és una ciutat de l'est de Síria a la governació de Dayr ez-Zawr.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Al-Mayadin · Veure més »
Al-Quhí
Abu-Sahl Wàyjan ibn Rústam al-Quhí o, més senzillament, Abu-Sahl al-Quhí o al-Quhí, va ser un matemàtic i astrònom persa del.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Al-Quhí · Veure més »
Al-Sijzí
Abu-Saïd Àhmad ibn Muhàmmad ibn Abd-al-Jalil as-Sijzí, més conegut senzillament com a as-Sijzí, fou un matemàtic persa del.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Al-Sijzí · Veure més »
Al-Ubulla
Al-Ubulla fou una antiga ciutat de l'Iraq, al delta del Tigris i Eufrates, al nord del golf Pèrsic, centre principal de comerç amb l'Índia i l'Extrem Orient.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Al-Ubulla · Veure més »
Ala ibn Hàssan ibn Alí
Abu-l-Qàssim Ala ibn Hàssan ibn Alí (mort el 997) fou visir dels buwàyhides Xàraf-ad-Dawla i Samsam-ad-Dawla.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Ala ibn Hàssan ibn Alí · Veure més »
Annàzides
La dinastia dels annàzides, annàzida o Banu Annaz d'origen kurd, va governar a la zona entre els moderns Iraq i l'Iran entre el 991 i el 1117.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Annàzides · Veure més »
At-Tàï (abbàssida)
Abu-Bakr Abd-al-Karim at-Tàï bi-L·lah, més conegut per la primera part del seu làqab com at-Tàï (932-1003), califa abbàssida de Bagdad (974-991).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і At-Tàï (abbàssida) · Veure més »
Badh
Abu-Xujà Badh ibn Dustak o, més senzillament, Badh (? - 990) fou un emir del Diyar Bakr, origen de la dinastia marwànida.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Badh · Veure més »
Bahà-ad-Dawla (búyida)
Bahà-ad-Dawla wa-Diyà-al-Mil·la Abu-Nasr Fíruz ibn Àdud-ad-Dwla, més conegut per la primera part del seu làqab com Bahà-ad-Dawla (972-22 de desembre de 1012) fou emir (sovint anomenat sultà) buwàyhida o búyida de l'Iraq, Fars i Kirman.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Bahà-ad-Dawla (búyida) · Veure més »
Balutxis
Home balutxi Els balutxis són un poble que viu al Balutxistan (avui repartit entre Pakistan i l'Iran) des d'èpoques molt antigues; se suposa que van venir de Síria al començament de l'era cristiana.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Balutxis · Veure més »
Balutxistan (regió)
Balutxistan és una regió històrica del sud d'Àsia, dividida entre el Pakistan, l'Iran i l'Afganistan.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Balutxistan (regió) · Veure més »
Bimaristan
Un bimaristan és una instal·lació mèdica pròpia del món musulmà medieval que actuava com a hospital.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Bimaristan · Veure més »
Buwàyhides
La dinastia buwàyhida o búyida, dels Banu Buwayh o dels buwàyhides o búyides fou una dinastia xiïta que va governar l'Iraq i Pèrsia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Buwàyhides · Veure més »
Càrmates
Els càrmates (de l'àrab, en singular) van ser un moviment políticoreligiós dels segles IX i X sorgit del xiisme ismaïlita.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Càrmates · Veure més »
Comtat de Gorgan
Gurgan o Gorgan, Vrkana en antic persa, Djurdjan en àrab, és una regió històrica de l'Iran, modernament a la província de Golestan amb capital a Gorgan (ciutat) al nord-est de l'Iran.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Comtat de Gorgan · Veure més »
Dawla
El mot àrab ad-Dawla significa ‘la dinastia’ o ‘l'Estat’ i s'empra en molts títols honorífics o làqabs al món islàmic.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Dawla · Veure més »
Dinastia marwànida (Diyarbakir)
La dinastia marwànida o dels marwànides foren una dinastia d'origen kurd que governà la regió de Diyarbakir (Mesopotàmia) entre 983 i 1085.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Dinastia marwànida (Diyarbakir) · Veure més »
Diyà-ad-Dawla
Diyà-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Baix Iraq o Bàssora per un temps vers 983-985.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Diyà-ad-Dawla · Veure més »
Edat d'or de l'islam
Mapa de l'expansió islàmica, 622-750 (marró cap a 622-632; taronja fosc 632-661; taronja clar 661-750) Ledat d'or islàmica està tradicionalment datada entre la meitat del i la meitat del.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Edat d'or de l'islam · Veure més »
Fakhr-ad-Dawla
Fakhr-ad-Dawla Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Hàssan, més conegut simplement pel seu làqab com a Fakhr-ad-Dawla (952-997) fou el tercer fill del sultà buwàyhida o búyida Rukn-ad-Dawla.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Fakhr-ad-Dawla · Veure més »
Firuzabad
Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Firuzabad · Veure més »
Gorgan (ciutat)
Gorgan (mazanderani: Vergen) és una ciutat de l'Iran, capital de la Província de Golestan i del comtat de Gorgan.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Gorgan (ciutat) · Veure més »
Hamdànides
Vista de la ciutadella d'Alep, construïda sota el poder dels hamdànides Els hamdànides (en sing.) o Banu Hamdan foren una dinastia que va governar a Mossul i Alep mitjançant dues branques.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Hamdànides · Veure més »
Hasanwàyhida
La dinastia hasanwàyhida o dels hasanwàyhides fou una nissaga kurda.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Hasanwàyhida · Veure més »
Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz
Abu-Alí (al-)Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz fou un governador i militar buwàyhida.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Hàssan ibn Ustadh-Húrmuz · Veure més »
Història d'Isfahan
Dibuix de la plaça Naqsh-e Jahan als voltants de l'any 1839 La història d'Isfahan és molt extensa per la seva condició de ciutat central de Pèrsia i de capital en alguns períodes.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Història d'Isfahan · Veure més »
Història de l'Iraq
Aquest article inclou una descripció de la prehistòria al present a la regió de l'estat actual de l'Iraq a Mesopotàmia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Història de l'Iraq · Veure més »
Història de Xiraz
Xiraz té una història de més de mil tres-cents anys en els quals ha arribat a ser més d'una vegada la capital de Pèrsia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Història de Xiraz · Veure més »
Història dels kurds
La història dels kurds com a grup etnolingüístic comença a les regions muntanyoses del sud del Caucas (Zagros i Taure), zona geogràfica coneguda com a Kurdistan.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Història dels kurds · Veure més »
Hussayn ibn Imran
Hussayn ibn Imran fou emir de la Batiha, fill i successor d'Imran ibn Xahin, fundador de la dinastia dels Banu Xahin.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Hussayn ibn Imran · Veure més »
Ibn Abbad
Abu-l-Qàssim Ismaïl ibn Abbad ibn al-Abbàs ibn Abbad ibn Àhmad ibn Idrís, més conegut senzillament com a Ibn Abbad, i com a Kafi-l-Kufat o as-Sàhib (Istakhr 14 de setembre de 938-Rayy 30 de març del 995) fou un home de lletres i visir buwàyhida del.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Ibn Abbad · Veure més »
Ilyàsida
Ilyàsida (persa Al-e Elyas) fou una dinastia musulmana de Kirman (Califat Abbàssida) del.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Ilyàsida · Veure més »
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Isfahan · Veure més »
Istakhr
Istakhr o, erròniament, Ishtakhr (persa pahlevi: Stakhr, armeni: Stahr; siríac; Israhr; hebreu: Istahar) fou una ciutat de Fars a uns 5 km al nord de Persèpolis.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Istakhr · Veure més »
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar
Izz-ad-Dawla Bakhtiyar ibn Muïzz-ad-Dawla al-Buwayhí fou un sultà buwàyhida, fill i successor de Muïzz-ad-Dawla (932-967).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Izz-ad-Dawla Bakhtiyar · Veure més »
Jannabites
Els jannabites foren una nissaga de ''daïs'' càrmates que va governar l'Aràbia oriental del 886 al 1078, primer sota un gran poder personal i després com a dirigents en consell d'una mena de república de Bahrayn.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Jannabites · Veure més »
Kalhat
Kalhat, Qalhat o Galhat és un antic establiment de les tribus Banu Salima i Malik ibn Fahm al nord-est d'Oman a uns 20 km al nord de Sur, a la regió d'Ash Sharqiyah.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Kalhat · Veure més »
Karbala
El santuari i part de la ciutat Karbala, també coneguda com Karbala al-Muqàddassa o Karbala la Santa és una ciutat a l'Iraq, situada a uns 100 km al sud-oest de Bagdad a les coordenades 32.61°N, 44.08°E.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Karbala · Veure més »
Kazerun
Kazerun, Kazarun o Kazirun és una ciutat de Fars a l'Iran entre Xiraz i Bushehr.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Kazerun · Veure més »
Kermanxah
Kermanxah és una ciutat de l'Iran, capital de la província de Kermanxah, a l'oest del país, i del comtat de Kermanxah.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Kermanxah · Veure més »
Kirman
Kirman fou una regió històrica del centre de l'Iran a Pèrsia, originada en l'antiga satrapia de Carmània esmentada per Estrabó, Claudi Ptolemeu i Ammià Marcel·lí entre altres i que derivaria del nom de Carmana, una població i capital regional.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Kirman · Veure més »
Kufs
Kufs és una forma arabitzada pel persa Kufič que designa a un poble establert al Kirman al temps de la conquesta àrab.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Kufs · Veure més »
Malthai
Malthai, apareix també com Maltai i Maltay, Maalthaya i Maaltha, en siríac ‘porta d'entrada’, el seu nom assiri fou Malitay, és una ciutat de la governació de Dahok a la regió autònoma del Kurdistan, a la riba d'un afluent del Tigris, el Noahr Dahok, a uns 60 km al nord de Mossul.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Malthai · Veure més »
Medina
Medina, o, segons el seu nom oficial, al-Madina al-Munàwwara (en àrab, literalment ‘la Ciutat Il·luminada’), també anomenada Madínat an-Nabí (àrab: , ‘la Ciutat del Profeta’) o Madínat Rassul Al·lah (àrab: , ‘la Ciutat del Missatger de Déu’), és una ciutat de la regió de l'Hijaz, a l'Aràbia Saudita, capital de la província d'Al-Madina.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Medina · Veure més »
Muàyyid-ad-Dawla
Muàyyid-ad-Dawla Abu-Mansur Buya ibn Rukn-ad-Dawla Hàssan, més conegut simplement com Muàyyid-ad-Dawla, fou emir buwàyhida d'Isfahan, Rayy i la major part del Djibal.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Muàyyid-ad-Dawla · Veure més »
Muïzz al-Dawla
Abu-l-Hussayn Àhmad ibn Abi-Xujà Fanakhusraw Buya Muïzz-ad-Dawla (915/916 - 967) fou un dels tres emirs buwàyhides originals, fundadors de la dinastia.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Muïzz al-Dawla · Veure més »
Najaf
Mesquita de l'imam Alí, a Najaf Najaf (pronunciat an-Nàjaf) és una ciutat de l'Iraq, situada a uns 160 km al sud de Bagdad, a 10 km a la vora del desert, en un altiplà àrid.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Najaf · Veure més »
Nuh II ibn Mansur
Abu-l-Qàssim Nuh II ibn Mansur ibn Nuh, pòstumament anomenat «al-Amir ar-Radi», ‘l'Emir Estimat’, fou un emir samànida de Transoxiana (976-997) i de Khurasan (976-992).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Nuh II ibn Mansur · Veure més »
Qabus ibn Wuixmaguir
Mausoleu de Qabus ibn Wuixmaguir, construït en 1007 Xams-al-Maali Abu-l-Hàssan Qabus ibn Wuixmaguir ibn Ziyar ibn Wardan, més conegut senzillament com a Qabus ibn Wuixmaguir fou un sobirà de la dinastia ziyàrida de Tabaristan i Gurgan.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Qabus ibn Wuixmaguir · Veure més »
Qazvín
Qazvín, també transcrit Qazwin, o Ghazvin, és una ciutat de l'l'Iran capital de la província de Qazvin.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Qazvín · Veure més »
Ram-Hurmuz
Ram-Hurmuz o Ramhormoz és una antiga població de la província del Khuzestan, antiga Samangan, a 84 km al sud-est d'al-Ahwaz.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Ram-Hurmuz · Veure més »
Rei dels reis
Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Rei dels reis · Veure més »
Rukn-ad-Dawla
Abu-Alí al-Hàssan ibn Buya o Buwayh, conegut com a Rukn-ad-Dawla (+ setembre del 976), fou el primer sobirà búyida o buwàyhida del centre i nord de Pèrsia (vers 935-976).
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Rukn-ad-Dawla · Veure més »
Safàrides
La dinastia safàrida o dels safàrides de l'Iran va governar un imperi centrat en el Sistan, una regió fronterera entre els actuals Afganistan i Iran, entre 861 i 1003.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Safàrides · Veure més »
Samsam-ad-Dawla
Samsam-ad-Dawla (964-998) fou un príncep (emir) buwàyhida, fill gran d'Àdud-ad-Dawla.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Samsam-ad-Dawla · Veure més »
Seljúcides de Kirman
La dinastia seljúcida de Kirman fou una nissaga que va governar Kirman entre el 1048 i el 1187.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Seljúcides de Kirman · Veure més »
Taj-ad-Dawla
Taj-ad-Dawla fou emir buwàyhida del Khuzestan per un temps vers 983-985.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Taj-ad-Dawla · Veure més »
Xàraf-ad-Dawla
Xàraf-ad-Dawla o Abu-l-Fawaris Xirdhil Xàraf-ad-Dawla (~967 - 6 de setembre del 989) fou un emir, a vegades esmentat erròniament com a sultà, buwàyhida fill d'Àdud-ad-Dawla i d'una esclava turca.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Xàraf-ad-Dawla · Veure més »
Ziyàrides
La dinastia ziyàrida o dels ziyàrides fou una nissaga de Tabaristan (i sovint Gurgan) d'origen daylamita que va existir del 928 al 1077.
Nou!!: Àdud-ad-Dawla і Ziyàrides · Veure més »
Redirigeix aquí:
'Adud al-Dawla, Adud al-Dawla, Adud-ad-Dawla.
