Accés més ràpid que el navegador!
68 les relacions: Adam, Ageu, Antic eslau, Apocalipsi, Apocalipsi d'Abraham, Apocalipsi d'Esdres, Apocalipsi de Pere, Apocalipsi siríaca de Baruc, Àrab sirià, Babilònia, Bíblia, Canaan, Català, Cànon (Bíblia), Crist, Cristianisme, Déu, Domicià, Elies, Epígon, Escatologia, Església Apostòlica Armènia, Església Ortodoxa Etíop, Essenis, Evangeli, Ezequiel, Fariseus, Gneu Pompeu Magne, Hel·lenisme, Henoc, Imperi Romà, Isaïes (profeta), Jacob, Jerusalem, Jueus, Llibre d'Henoc, Llibre d'Isaïes, Llibre de Daniel, Llibre de Joel, Llibre dels Jubileus, Malaquies, Messies, Metàfora, Moisès, Neró, Northrop Frye, Nova Jerusalem, Palestina, Parusia, Patriarca, ..., Pau de Tars, Primera Guerra Judeo-romana, Profeta, Pseudònim, Sacerdot, Saduceus, Sant Pere, Saviesa, Segle I, Segle I aC, Segle II aC, Segon Llibre d'Henoc, Temple de Jerusalem, Testament dels Dotze Patriarques, Vulgata, Ximon bar Kokhebà, Zacaries, Zelotes. Ampliar l'índex (18 més) »
Adam
Adam (‘tel·lúric’) fou el primer home, segons el Gènesi, i com a tal el veneren el judaisme, el cristianisme, l'islam i altres religions menors.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Adam · Veure més »
Ageu
Segons la Bíblia, Ageu (en hebreu חַגַּי) va ser un profeta jueu, que va viure al en els anys de la dominació persa, que criticà durament el pessimisme del grup.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Ageu · Veure més »
Antic eslau
L'antic eslau, també conegut com a antic eslau eclesiàstic, antic búlgar o eslavònic, va ser la primera llengua eslava literària, basada en el dialecte eslau de la regió de Tessalònica, i emprada al pels germans romans d'Orient Ciril i Metodi, que el van utilitzar per a la traducció de la Bíblia i altres textos antics eclesiàstics grecs, i per a alguns dels seus propis escrits.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Antic eslau · Veure més »
Apocalipsi
LApocalipsi de Joan o Llibre de les Revelacions és l'últim llibre del Nou Testament, escrit vers el 95 dC.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Apocalipsi · Veure més »
Apocalipsi d'Abraham
L'Apocalipsi d'Abraham és un llibre d'origen jueu basat en personatges de l'Antic Testament però considerat com a apòcrif, donat que probablement va ser escrit durant el segle I. El llibre ha sobreviscut únicament en la seva versió en antic eslau en sis manuscrits medievals i conté possibles alteracions per part dels bogomils.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Apocalipsi d'Abraham · Veure més »
Apocalipsi d'Esdres
L'Apocalipsi d'Esdres és un llibre pseudoepígraf, escrit en el, que figura com apèndix en algunes edicions de la Bíblia.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Apocalipsi d'Esdres · Veure més »
Apocalipsi de Pere
LApocalipsi de Pere és un llibre apòcrif del Nou testament falsament atribuït a l'apòstol Pere, que data, segons la majoria dels estudiosos, del primer terç del.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Apocalipsi de Pere · Veure més »
Apocalipsi siríaca de Baruc
LApocalipsi siríaca de Baruc, també coneguda com a 2Baruc, és un llibre pseudo-epígraf jueu, escrit a finals del, després de la caiguda de Jerusalem (any 70) o a inicis del.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Apocalipsi siríaca de Baruc · Veure més »
Àrab sirià
El sirià o siri és un dels dialectes orientals de la llengua àrab, i és parlat principalment a Síria.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Àrab sirià · Veure més »
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Nou!!: Literatura apocalíptica і Babilònia · Veure més »
Bíblia
La Bíblia és el conjunt de textos religiosos del cristianisme.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Bíblia · Veure més »
Canaan
Canaan (cananeu: כנען, hebreu (dialecte cananeu meridional): כְּנַעַן,, hebreu modern: Knàan; grec: Χαναάν; llatí: Canaan; arameu:; àrab کنعان) era la terra dels cananeus, a on actualment s'ubiquen Israel, Gaza i Cisjordània, juntament amb algunes zones del Líban i Síria.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Canaan · Veure més »
Català
El català (denominació oficial a Catalunya, a les Illes Balears, a Andorra, a la ciutat de l'Alguer i tradicional a Catalunya del Nord) o valencià (denominació oficial al País Valencià i tradicional al Carxe) és una llengua romànica parlada a Catalunya, el País Valencià (tret d'algunes comarques i localitats de l'interior), les Illes Balears (on també rep el nom de mallorquí, menorquí, eivissenc o formenterer segons l'illa), Andorra, la Franja de Ponent (a l'Aragó), la ciutat de l'Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord, el Carxe (un petit territori de Múrcia habitat per pobladors valencians), i en comunitats arreu del món (entre les quals destaca la de l'Argentina, amb 200.000 parlants).
Nou!!: Literatura apocalíptica і Català · Veure més »
Cànon (Bíblia)
Còdex Vaticà Cànon és un conjunt de llibres que integren la Bíblia segons una religió concreta que els considera així divinament inspirats i els distingeix d'altres llibres que no es consideren revelats.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Cànon (Bíblia) · Veure més »
Crist
Crist Pantocràtor de Sant Climent de Taüll Crist (del llatí christus, i aquest del grec antic 'χριστoς', khristós) és la traducció de Messies, paraula hebrea que significa 'l'ungit ', és a dir, una persona consagrada per unció divina.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Crist · Veure més »
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Cristianisme · Veure més »
Déu
200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Déu · Veure més »
Domicià
Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).
Nou!!: Literatura apocalíptica і Domicià · Veure més »
Elies
Segons la Bíblia, Elies o Elias (—forma plena—, —forma reduïda—; en llatí Ēlīās; en grec Ἠλίας) va ser un dels profetes de l'Antic Testament.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Elies · Veure més »
Epígon
* Epígon o epígons, hereus o descendents dels diàdocs, primers descendents dels generals d'Alexandre el Gran.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Epígon · Veure més »
Escatologia
El Judici Final, fresc de Michelangelo a la Capella Sixtina L'escatologia (del grec antic ἔσχατος darrer i λόγος paraula, estudi: 'estudi de la fi') tracta del destí del món, la vida després de la mort, el temps etern o les esperances de cada religió, és a dir, del conjunt de creences i coneixements que transcendeixen els límits temporals pròpiament humans.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Escatologia · Veure més »
Església Apostòlica Armènia
LEsglésia Apostòlica Armènia (Hay Aṙak’elakan Ekeġec’i), també anomenada Església Gregoriana Apostòlica Armènia, és una de les Esglésies ortodoxes orientals, i una de les comunitats cristianes més antigues de la història.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Església Apostòlica Armènia · Veure més »
Església Ortodoxa Etíop
Església de Sant. Jordi, és una església monolítica de Lalibela. L'Església unitària ortodoxa etíop, coneguda també com a Església Copta d'Etiòpia, Ésglésia Tawahedo o simplement Església Etíop, és una església ortodoxa oriental, en el passat part de l'Església Copta però ara autocèfala, és a dir, que té el seu propi patriarca (des de 1959; abans depenia del patriarca copte d'Alexandria).
Nou!!: Literatura apocalíptica і Església Ortodoxa Etíop · Veure més »
Essenis
La mar Morta des de Massada Els essenis eren els membres d'una secta jueva fundada cap al, les principals comunitats de la qual es van establir a la riberes de la mar Morta.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Essenis · Veure més »
Evangeli
'Papir 52', el manuscrit més antic conegut del Nou Testament Els evangelis constitueixen, per al cristianisme, el nucli primigeni i fonamental d'aquesta fe.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Evangeli · Veure més »
Ezequiel
Segons la Bíblia Ezequiel (en hebreu modern, ‘Déu enfortirà’) va ser un sacerdot i profeta jueu exiliat a Babilònia.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Ezequiel · Veure més »
Fariseus
Discussió sobre els tributs entre Jesús i els fariseus, segons Gustave Doré Els fariseus (Pərūšīm) va ser un moviment social i una escola de pensament jueus a l'est de la Mediterrània durant l'època del judaisme del Segon Temple.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Fariseus · Veure més »
Gneu Pompeu Magne
Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Gneu Pompeu Magne · Veure més »
Hel·lenisme
L'hel·lenisme és l'estudi de la civilització de l'antiga Grècia, especialment el grec antic, literatura i pensament.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Hel·lenisme · Veure més »
Henoc
Al llibre del Gènesi capítol cinquè Henoc (tot i que és més conegut pel nom que adoptà com a profeta: Idrís) és fill de Jèred i net de Mahalalel.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Henoc · Veure més »
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Imperi Romà · Veure més »
Isaïes (profeta)
Isaïes o Isaïas (en hebreu: ישעיהו; en llatí: Isāĭās; en grec: Ἠσαΐας) (transliterat: Yeshayahu), és un nom que en català es pot traduir com: Jahvè és salvació. Va ser el primer dels grans profetes d'Israel. Nascut al Segle VIII aC, probablement entre el 770 i el 760 aC, a Jerusalem, dins d'una família benestant, estava emparentat amb la família reial (cosí d'Azaries segons la tradició talmúdica). Profetitzà durant la crisi causada per l'expansió de l'imperi assiri. Per les seves pròpies declaracions se sap que va estar casat amb una profetessa i que tingué dos fills. Va ser "profeta de la cort" al Temple de Jerusalem, i va ser sacerdot de diversos reis. Va actuar durant els regnats de Jotam (745-742 aC9, Acaz (741-726 aC) i Ezequies (725-697 aC). Va ser un període molt agitat, i el profeta hi al·ludeix en els seus escrits: la guerra sirio-efraïmita, la mort del rei assiri Teglatfalassar III, la rebel·lió del regne del Nord contra Salmanassar V, els intents independentistes d'Ezequies ajudat per Egipte, i l'amenaça a la ciutat de Jerusalem per Sennàquerib. És considerat un dels profetes majors. S'estima que el ministeri profètic d'Isaïes va arribar a durar a prop de mig segle. Durant la seva primera etapa va predicar molts dels temes dels quals havia fet menció el profeta Amós, censurant el luxe excessiu de les dones de l'alta societat, condemnant la injustícia dels tribunals i atacant la corrupció dels savis i polítics. Isaïes va escriure com a mínim la primera part del llibre de la Bíblia que coneixem com a Llibre d'Isaïes. La seva obra mostra que era un gran poeta, amb estil brillant i de composició harmoniosa. Els crítics coincideixen que és l'autor dels capítols 1 a 12, 15 a 24 i 33 a 35, i es discuteix l'autoria de la resta del llibre. Els capítols 36 a 39 estan escrits en tercera persona i possiblement foren escrits per altres autors. Una de les seves profecies més conegudes va donar-la l'any 735, quan els reis d'Aram i d'Israel van fer una coalició contra Judà, i pretenien substituir el rei Acaz per un sobirà favorable a una coalició antiasiriana. El profeta va dir a Acaz que tingués fe i confiança en Jehovà, l'únic que el podria salvar. Però el rei, sense fer cas dels signes del cel, va immolar el seu fill a les divinitats paganes. Isaïes va donar aleshores l'anomenat "oracle d'Emmanuel", que més endavant va tornar a repetir al llarg del llibre. Deia que la prova de que Déu estava amb el seu poble era el naixement d'un nen a l'harem reial que es diria Emmanuel, al·ludint potser a Ezequies, el fill d'Acaz. Aquesta profecia va influir en el pensament cristià posterior que va considerar que Emmanuel seria el Messies. La incredulitat del rei i del poble van portar un càstig diví, i Samaria va ser capturada i es va arruïnar. Ezequies va voler arribar a un pacte amb Egipte per a sortir dels domini dels assiris, però Isaïes va predir que no seria possible. A la mort del rei assiri Sargon II, que s'havia apoderat de Samaria, va dir que el seu successor seria encara més terrible, però que Jerusalem se'n sortiria. En efecte, Sennàquerib, el successor, va haver de retirar-se del setge de Jerusalem a causa de diverses epidèmies al seu exèrcit i la sublevació d'algunes províncies al seu regne. Com a profeta, Isaïes era un home inspirat per la divinitat. Entrava en èxtasi quan "la mà de Jehovà" el tocava, i unes vegades tenia visions i altres escoltava "la veu de Déu". En els seus oracles anunciava dates concretes sobre quan passarien els fets. Era el profeta de la santedat purificadora de Déu, entesa sempre com a glòria i majestat de Jehovà. El poble sempre és mostrat com a ingrat cap al seu Déu. La part del llibre anomenat Deutero-Isaïes, que comprèn els capítols 40 a 55, està format per una sèrie de profecies destinades a donar forces als jueus desterrats a Babilònia, poc abans de què el rei Cir el Gran els permetés tornar a la seva pàtria. Els capítols 56-66 tracten de la reconstrucció del Temple. Fitxer:Isaiah.jpg|Icona russa del s. XVIII (Monestir de la Transfiguració, Kizhi, Carèlia) Fitxer:Dijon mosesbrunnen2.jpg|Escultura de Claus Sluter (s. XV), al Pou de Moisès de Dijon.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Isaïes (profeta) · Veure més »
Jacob
Jacob, posteriorment anomenat Israel, és considerat un patriarca dels israelites i és una figura important de les religions abrahàmiques, com el judaisme, el cristianisme i l'islam.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Jacob · Veure més »
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Jerusalem · Veure més »
Jueus
Els jueus (en hebreu: יְהוּדִים, Yëhûdim; i en jiddisch: ייִד, Yid), també coneguts com a poble jueu són una nació i un grup etnoreligiós que es van originar en els israelites o hebreus de l'antic proper orient.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Jueus · Veure més »
Llibre d'Henoc
El Llibre d'Henoc o Llibre d'Enoc (abreujat 1Enoc) és un llibre apòcrif pseudoepigràfic, intertestamentari, que forma part del cànon de l'Església ortodoxa etíop, però que no és acceptat com a canònic per les altres esglésies cristianes.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Llibre d'Henoc · Veure més »
Llibre d'Isaïes
El llibre d'Isaïes és un llibre de la Bíblia, concretament de l'Antic Testament, que s'inclou dins els anomenats Llibres profètics.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Llibre d'Isaïes · Veure més »
Llibre de Daniel
El profeta Daniel a la Capella Sixtina. El Llibre de Daniel és un llibre bíblic de l'Antic Testament i de la Tanakh o Bíblia Hebrea.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Llibre de Daniel · Veure més »
Llibre de Joel
El llibre de Joel forma part de l'Antic Testament, dins del grup dels profetes.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Llibre de Joel · Veure més »
Llibre dels Jubileus
El Llibre dels Jubileus, també anomenat Gènesi petit, i Testament de Moisès, és un text apòcrif o dels pseudo-epígrafs escrit entorn de l'any 100 aC.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Llibre dels Jubileus · Veure més »
Malaquies
* Biografies.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Malaquies · Veure més »
Messies
En el judaisme, el messies (משיח, "l'ungit"; en hebreu estàndard) és un descendent del Rei David, que refarà la nació d'Israel i restaurarà el regne de David, tot portant la pau al món.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Messies · Veure més »
Metàfora
La metàfora (del grec metaphorá, 'translació, metàfora') és un recurs literari.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Metàfora · Veure més »
Moisès
Moisès o Moisés és un personatge bíblic que, segons el relat de l'Èxode, va alliberar el poble jueu de l'opressió a què es veia sotmès per Egipte.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Moisès · Veure més »
Neró
Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Neró · Veure més »
Northrop Frye
Northrop Frye (Sherbrooke, Quebec, 14 de juliol de 1912- Toronto, 23 de gener de 1991) és un crític literari quebequès que va començar dins les files de l'estructuralisme, el qual va aplicar a la teoria literària.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Northrop Frye · Veure més »
Nova Jerusalem
Nova Jerusalem, Il·lustració de l'Apocalipsi de Bamberg. La Nova Jerusalem (també anomenada el tabernacle de Déu, ciutat sagrada, ciutat de Déu, i Jerusalem celestial, així com Jerusalem de dalt i Sió), a la Bíblia és una ciutat literal o figurada que simbolitza una reconstrucció física o restauració espiritual.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Nova Jerusalem · Veure més »
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Palestina · Veure més »
Parusia
La parusia, per la majoria dels cristians, és l'esdeveniment, esperat al final de la història, de la segona vinguda de Crist a la terra.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Parusia · Veure més »
Patriarca
Patriarca (del grec antic πατριά, "descendència " i ἄρχων, "cap", "dirigent") era el títol donat antigament als bisbes de les cinc seus més importants de l'Imperi Romà i donat encara avui als caps de les esglésies orientals i honoríficament a alguns bisbes de l'Església catòlica.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Patriarca · Veure més »
Pau de Tars
Pau de Tars conegut també com l'Apòstol dels Gentils i com Pau apòstol (originalment Saül de Tars o Saule, i després Pau), (Tars entre l'any 7 i l'any 10 - Roma 64 o 67), es considera una figura important en el desenvolupament, l'evangelisme i la predicació del cristianisme al món conegut de l'Imperi Romà, important intèrpret dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Pau de Tars · Veure més »
Primera Guerra Judeo-romana
La Primera Guerra Judeo-romana o la Gran Revolta Jueva (en hebreu המרד הגדול, ha-Méred ha-Gadol), fou la primera de les tres principals rebel·lions dels jueus de la província de Judea contra l'Imperi Romà, i tingué lloc entre els anys 66 i 73 dC (la segona fou la Guerra de Kitus (115-117), i la tercera la revolta de Bar Kokhebà (132-135). Començà l'any 66, a causa de les tensions religioses entre grecs i jueus. Acabà quan les legions romanes, comandades per Tit, assetjaren i destruïren Jerusalem, saquejaren i incendiaren el Temple de Jerusalem (l'any 70), van destruir les principals fortaleses jueves (especialment Massada, l'any 73), i esclavitzaren o massacraren a gran part de la població jueva.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Primera Guerra Judeo-romana · Veure més »
Profeta
Un profeta (del grec antic: προφήτης transliterat: profétés) és una persona que ha tingut una trobada amb la divinitat, que li ha ordenat revelar a la humanitat un missatge, usualment sobre allò que passarà en el futur.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Profeta · Veure més »
Pseudònim
Banksy és el nom artístic d'un grafiter El pseudònim o nom artístic és un nom fals utilitzat per un artista per signar les obres sense ser reconegut.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Pseudònim · Veure més »
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Sacerdot · Veure més »
Saduceus
Els saduceus són els membres d'una de les quatre grans comunitats jueves de l'antiga Judea, junt amb els fariseus, els essenis i els zelotes.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Saduceus · Veure més »
Sant Pere
Sant Peretr; Šimʿōn bar Yōnāh; tr o tr, ‘Simó el Pur’; tr o tr; tr; Petrus; Aziz Petrus.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Sant Pere · Veure més »
Saviesa
iota subscrita marcant el datiu en la primera paraula, s'interpreta com «A la saviesa de Celso». Prudència, saviesa i coneixement al segle XV La saviesa o sapiència és un atribut de l'ésser humà, que li permet prendre decisions justes i perfectament equilibrades, i posar el coneixement en acció; és un caràcter que es desenvolupa amb l'aplicació de la intel·ligència a l'experiència pròpia, obtenint conclusions que ens donen un major enteniment, que al seu torn ens capaciten per a reflexionar, traient conclusions que ens donen discerniment de la veritat, sobre el que és bo i el que és dolent.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Saviesa · Veure més »
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Segle I · Veure més »
Segle I aC
s dC El segle I aC és un període de l'edat antiga marcat per la forta crisi a Roma, que acaba suposant un canvi de règim amb l'esfondrament de la república i l'inici de l'imperi.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Segle I aC · Veure més »
Segle II aC
El segle II aC està dins del període hel·lenístic i comprèn els anys inclosos entre el 200 aC i el 101 aC.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Segle II aC · Veure més »
Segon Llibre d'Henoc
El Segon Llibre d'Henoc (normalment abreujat com 2 Henoc, i conegut també com a Henoc eslau o Els secrets d'Henoc) i "El Llibre dels Secrets d'Henoc II" és un text apocal·líptic pseudoepígraf de data incerta i autoria desconeguda.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Segon Llibre d'Henoc · Veure més »
Temple de Jerusalem
Maqueta del Segon temple de Jerusalem. Dibuix del Temple segons la visió d'Ezequiel. ''Mont del Temple'' Arc de Titus: Triomf de l'emperador Titus a la Quadrriga, acompanyat de la Deessa de la Victòria Alada. Arc de Titus: Trofeus del saqueig del Temple de Jerusalem (menorah, un fanal de set braços, la taula de pa amb els vasos sagrats, les trompetes de plata), les tauletes enumeren els objectes robats i les ciutats conquerides. El Temple de Jerusalem fou un santuari del poble d'Israel, situat a l'esplanada del mont Mòria, a la ciutat de Jerusalem, on actualment hi ha les mesquites de La Roca i d'Al-Aqsa.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Temple de Jerusalem · Veure més »
Testament dels Dotze Patriarques
Els Testaments dels Dotze Patriarques fills de Jacob o simplement Testament dels Patriarques és un llibre apòcrif bíblic pseudo-epígraf, intertestamentari, que conté discursos i recomanacions atribuïdes als dotze fills de Jacob.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Testament dels Dotze Patriarques · Veure més »
Vulgata
Evangeli de Joan, de la Vulgata clementina. La Vulgata és la versió llatina de la Bíblia realitzada al principi del i oficialitzada pel concili de Trento (1545–63).
Nou!!: Literatura apocalíptica і Vulgata · Veure més »
Ximon bar Kokhebà
Ximon bar Kokhebà (en hebreu: שמעון בר כוכבא) fou el líder jueu que dirigí la Segona Revolta Jueva contra l'Imperi Romà l'any 132 dC, i que va establir un estat jueu independent que dirigí durant tres anys com a Nassí ("Príncep" o "President").
Nou!!: Literatura apocalíptica і Ximon bar Kokhebà · Veure més »
Zacaries
En el cristianisme, Zacaries fou un sacerdot jueu marit d'Elisabet, cosina de Maria, la mare de Jesús, i pare de sant Joan Baptista.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Zacaries · Veure més »
Zelotes
Els zelotes eren grups radicals a l'Israel del fundat per Judes el Galileu poc després de néixer Jesús.
Nou!!: Literatura apocalíptica і Zelotes · Veure més »
