Taula de continguts
216 les relacions: Abd-ar-Rahman as-Sufí, Agència Espacial Europea, Al-Àndalus, Al-Biruní, Alí ibn Ridwan, Alfa del Centaure, Algol, Almagest, Altair, Angelo Secchi, Animisme, Annie Jump Cannon, Antares (estrella), Antiga Grècia, Any llum, Arcturus, Aristòtil, Arthur Eddington, Associació estel·lar, Asterisme, Astre, Astrofísica, Astrologia, Astronomia babilònica, Astronomia egípcia, Astronomia en l'Antiga Grècia, Astronomia estel·lar, Astronomia islàmica medieval, Astronomia xinesa, Avicenna, Èpsilon de l'Indi, Òrbita, Barrera de potencial, Betelgeuse, Boston, Cadena protó-protó, Calendari gregorià, Calendari musulmà, Calendari solar, Cambridge University Press, Camp magnètic, Carboni, Carboni 12, Carta celeste, Catalitzador, Catàleg d'estels, Catàleg Tycho-2, Cúmul de galàxies, Cúmul de la Verge, Cúmul estel·lar, ... Ampliar l'índex (166 més) »
Abd-ar-Rahman as-Sufí
Abu-l-Hussayn Abd-ar-Rahman ibn Úmar ibn Sahl as-Sufí ar-Razí, més conegut senzillament com a Abd-ar-Rahman as-Sufí (7 de desembre del 903 - 25 de maig del 986) fou un astròleg i astrònom d'origen persa.
Veure Estel і Abd-ar-Rahman as-Sufí
Agència Espacial Europea
L'Agència Espacial Europea (European Space Agency, ESA, Agence spatiale européenne, ASE; Europäische Weltraumorganisation) és una organització intergovernamental de 22 estats participants dedicada a l'exploració de l'espai.
Veure Estel і Agència Espacial Europea
Al-Àndalus
XII d'al-Àndalus Al-Àndalus o lÀndalus és el territori de la península Ibèrica que restà sota poder musulmà durant l'edat mitjana, entre els anys 711 i 1492.
Veure Estel і Al-Àndalus
Al-Biruní
Abu-r-Rayhan Muhàmmad ibn Àhmad al-Biruní o Beruni, més conegut simplement com al-Biruní i, de vegades, com al-Khwarizmí (Kath, 15 de setembre del 973 - Gazni 13 de desembre del 1048) fou un erudit musulmà xiïta d'origen persa tadjik.
Veure Estel і Al-Biruní
Alí ibn Ridwan
Abu-l-Hàssan Alí ibn Ridwan al-Misrí, més conegut senzillament com Alí ibn Ridwan (Gizeh, c. 988 - el Caire, c. 1061) va ser un metge, astrònom i astròleg àrab egipci.
Veure Estel і Alí ibn Ridwan
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Veure Estel і Alfa del Centaure
Algol
Algol (Beta de Perseu / β Persei), coneguda col·loquialment com a lestrella del diable, (de l'àrab رأس الغول "Ras al-gul", que es tradueix com "cap de dimoni") és una estrella brillant de la constel·lació de Perseu.
Veure Estel і Algol
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Veure Estel і Almagest
Altair
Altair (Alfa de l'Àguila / α Aquilae) és l'estel més brillant de la constel·lació de l'Àguila i el dotzè estel més brillant del cel nocturn.
Veure Estel і Altair
Angelo Secchi
, va ser un jesuïta, astrònom italià, reconegut tant pels seus descobriments sobre la dinàmica de la cromosfera solar, com pels seus treballs pioners en espectrometria estel·lar, a partir dels quals va establir una classificació coneguda com a Classes de Secchi, base de les diferents classificacions estel·lars que es van desenvolupar posteriorment.
Veure Estel і Angelo Secchi
Animisme
Lanimisme és la creença que les coses no humanes tenen una essència espiritual.
Veure Estel і Animisme
Annie Jump Cannon
fou una astrònoma estatunidenca el treball de catalogació de la qual, amb la classificació espectral de Harvard, fou fonamental per a l'actual classificació estel·lar.
Veure Estel і Annie Jump Cannon
Antares (estrella)
Antares (α Scorpii) és el quinzè estel més brillant del cel nocturn i l'objecte més brillant de la constel·lació de l'Escorpió; juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus és un dels quatre estels més brillants situats a prop de l'eclíptica.
Veure Estel і Antares (estrella)
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Estel і Antiga Grècia
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Estel і Any llum
Arcturus
Arcturus (Alfa del Bover / α Boötis) és el quart estel més brillant del cel nocturn, amb una magnitud visual de -0,04, després de Sírius (α Canis Majoris), Canopus (α Carinae) i Alpha Centauri (α Centauri).
Veure Estel і Arcturus
Aristòtil
Aristòtil (Estagira, Grècia, 384 aC - Eubea, Grècia, 322 aC) va ser un filòsof de l'antiga Grècia.
Veure Estel і Aristòtil
Arthur Eddington
V Club for the meeting where Eddington presented his observations of the curvature of light around the sun, confirming Einstein's Theory of General Relativity. They include the line "A general discussion followed. The President remarked that the 83rd meeting was historic".--> fou un astrofísic britànic de principis del.
Veure Estel і Arthur Eddington
Associació estel·lar
El cúmul del Trapezi a la Nebulosa d'Orió, és una associació estel·lar OB. Una associació estel·lar és un cúmul estel·lar caracteritzat per una unió gravitacional molt feble, menys intensa que la que manté units els cúmuls oberts i els cúmuls globulars.
Veure Estel і Associació estel·lar
Asterisme
Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.
Veure Estel і Asterisme
Astre
Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.
Veure Estel і Astre
Astrofísica
L'LMC N 63A del romanent de supernova capturat en longituds d'ona de raigs X (blau), òptica (verd) i de ràdio (vermell). La resplendor de raigs X prové del material escalfat a uns deu milions de graus centígrads per una ona de xoc generada per l'explosió de la supernova.
Veure Estel і Astrofísica
Astrologia
L'home i l'astrologia Rellotge astrològic de Venècia Lastrologia (del grec: αστρολογία.
Veure Estel і Astrologia
Astronomia babilònica
Lastronomia de Babilònia és l'origen de l'astronomia occidental (segons Asger Aaboe).
Veure Estel і Astronomia babilònica
Astronomia egípcia
L'astronomia egípcia va ser una de les més destacades de l'edat antiga i barreja els coneixements sobre l'univers amb creences mitològiques.
Veure Estel і Astronomia egípcia
Astronomia en l'Antiga Grècia
L'astronomia grega va rebre importants influències d'altres civilitzacions de l'antiguitat, principalment Índia i Babilònia.
Veure Estel і Astronomia en l'Antiga Grècia
Astronomia estel·lar
S'anomena astronomia estel·lar l'estudi dels estels; la seva formació, evolució i final, així com les seves propietats i distribució.
Veure Estel і Astronomia estel·lar
Astronomia islàmica medieval
Lastronomia islàmica medieval fa referència als avanços en astronomia fets en el món islàmic sobretot entre els segles i. Aquest desenvolupament va ser escrit majoritàriament en àrab i va desenvolupar-se a l'Orient Pròxim, el nord d'Àfrica, l'Àndalus i l'Àsia Central.
Veure Estel і Astronomia islàmica medieval
Astronomia xinesa
Mapa de la Xina que mostra les constel·lacions del pol Nord. Segle VII Lastronomia xinesa és més antiga que l'occidental i ha evolucionat de manera independent; els experts consideren que els xinesos eren els observadors de fenòmens celestials més perseverants i precisos de tot el món, fins i tot abans dels estudis astronòmics dels àrabs.
Veure Estel і Astronomia xinesa
Avicenna
Abu-Alí at-Hussayn ibn Abdullah ibn Sina (Afshana, prop de Bukharà, 980 - Hamadan, 1037), més conegut senzillament com a Ibn Sina, va ser un filòsof i metge musulmà persa molt reconegut, autor de més de 450 obres, entre les quals destaca el Cànon de la Medicina.
Veure Estel і Avicenna
Èpsilon de l'Indi
Èpsilon de l'Indi (ε Indi) és una estrella situada a la petita constel·lació de l'Indi, a prop del Petit Núvol de Magalhães.
Veure Estel і Èpsilon de l'Indi
Òrbita
Un satèl·lit orbitant la Terra té una velocitat tangent i una acceleració cap endins. Caront. En física, l'òrbita és el camí que un objecte recorre a l'espai al voltant d'un altre objecte, sota la influència d'una força centrípeta.
Veure Estel і Òrbita
Barrera de potencial
miniatura En mecànica quàntica, la barrera de potencial finita és un problema model unidimensional que permet demostrar el fenomen de l'efecte túnel.
Veure Estel і Barrera de potencial
Betelgeuse
Betelgeuse Betelgeuse (Alfa d'Orió / α Orionis) és una gran estel roig a la constel·lació d'Orió, la segona més brillant.
Veure Estel і Betelgeuse
Boston
Boston (/ˈbɔːstən/), oficialment la Ciutat de Boston (anglès: City of Boston), és la capital i ciutat més poblada de l'estat de Massachusetts (Estats Units), així com la 24a ciutat més poblada del país.
Veure Estel і Boston
Cadena protó-protó
La cadena protó-protó domina en estrelles de la mida del Sol o més petites. La cadena protó-protó és una de les dues reaccions de fusió que es produeixen en les estrelles per a convertir l'hidrogen en heli, l'altre procés conegut és el cicle CNO.
Veure Estel і Cadena protó-protó
Calendari gregorià
Gregori XIII El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent.
Veure Estel і Calendari gregorià
Calendari musulmà
El calendari musulmà, calendari islàmic o calendari de l'Hègira (taqwīm-e hejri-ye qamari) és el calendari utilitzat en el món musulmà (a vegades en paral·lel amb el calendari gregorià) que determina les dates assenyalades de la religió islàmica.
Veure Estel і Calendari musulmà
Calendari solar
El calendari solar és aquell calendari els dies del qual indiquen la posició de la Terra en la seva revolució entorn del Sol.
Veure Estel і Calendari solar
Cambridge University Press
Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.
Veure Estel і Cambridge University Press
Camp magnètic
Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.
Veure Estel і Camp magnètic
Carboni
El carboni és l'element químic de símbol C i nombre atòmic 6.
Veure Estel і Carboni
Carboni 12
El carboni 12, o C-12, és el més abundant dels dos isòtops estables de l'element carboni, que representen un 98,89% del carboni; conté 6 protons, 6 neutrons i 6 electrons.
Veure Estel і Carboni 12
Carta celeste
Un mapa celestial del segle XVII, pel cartògraf holandès Frederik de Wit Una carta estel·lar, atles estel·lar o mapa d'estels és un plànol del cel nocturn.
Veure Estel і Carta celeste
Catalitzador
La hidrogenació de C.
Veure Estel і Catalitzador
Catàleg d'estels
Un catàleg d'estels és un catàleg astronòmic format per una llista d'estels.
Veure Estel і Catàleg d'estels
Catàleg Tycho-2
El Catàleg Tycho-2 és un catàleg astronòmic amb més de 2,5 milions de les estrelles més brillants.
Veure Estel і Catàleg Tycho-2
Cúmul de galàxies
Grup de galàxies '''HCG''' ('''Hickson Compact Group''') 87, vist des de l'observatori Gemini a Cerro Pachón, Xile Un cúmul de galàxies o amàs de galàxies és un conjunt d'estels units per la gravetat que conté des d'algunes galàxies (llavors, es parla de ''grup'') fins a alguns milers.
Veure Estel і Cúmul de galàxies
Cúmul de la Verge
El cúmul de la Verge o de Virgo és un cúmul de galàxies situat a uns 20 milions de pàrsecs de la Terra i gairebé al centre del supercúmul local o supercúmul de Virgo.
Veure Estel і Cúmul de la Verge
Cúmul estel·lar
miniatura Un cúmul estel·lar és un grup d'estrelles atretes entre si per la gravetat.
Veure Estel і Cúmul estel·lar
Cúmul globular
cúmul globular M80 Un cúmul globular és un grup esfèric d'estrelles velles (cúmul d'estrelles) que orbita entorn d'una galàxia com si fos un satèl·lit.
Veure Estel і Cúmul globular
Cecilia Payne-Gaposchkin
Cecilia Payne-Gaposchkin (10 de maig de 1900 - 7 de desembre de 1979) va ser una astrònoma i astrofísica britanicoamericana, destacada pel seu descobriment sobre la composició de les estrelles.
Veure Estel і Cecilia Payne-Gaposchkin
Cefeida
Una cefeida o variable cefeida és una classe particular d'estrella variable, la lluminositat de les quals varia de forma periòdica.
Veure Estel і Cefeida
Cel nocturn
La Lluna és el cos celeste més vist al ''' cel nocturn '''. El cel nocturn és l'aparença del cel durant la nit.
Veure Estel і Cel nocturn
Cicle CNO
Diagrama del cicle CNO El cicle CNO (carboni-nitrogen-oxigen) és una de les dues reaccions de fusió per les quals les estrelles converteixen hidrogen en heli, i n'és l'altra la cadena protó-protó.
Veure Estel і Cicle CNO
Civilització
Les ruïnes de Machu Picchu, de la civilització inca El terme civilització té una gran varietat de significats relacionats amb la societat humana.
Veure Estel і Civilització
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Estel і Claudi Ptolemeu
Col·lapse gravitatori
Col·lapse gravitatori d'una estrella En astronomia, el col·lapse gravitatori és la contracció d'un cos massiu a conseqüència de la seva pròpia força gravitatòria.
Veure Estel і Col·lapse gravitatori
Combustible
La fusta fou el primer combustible usat per la humanitat Un combustible és una substància emprada per a produir energia mitjançant la seva combustió.
Veure Estel і Combustible
Conjunció (astronomia)
Venus. Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste.
Veure Estel і Conjunció (astronomia)
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Estel і Constel·lació
Convecció
Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.
Veure Estel і Convecció
Corona solar
eclipsi solar total l'11 d'agost del 1999, a França La corona solar és la part exterior de l'atmosfera del Sol.
Veure Estel і Corona solar
Cromosfera
Imatge de la cromosfera del Sol La cromosfera és la regió de l'atmosfera solar situada entre la fotosfera i la corona solar.
Veure Estel і Cromosfera
Demòcrit
Demòcrit (Dēmocritus, en Δημόκριτος; Abdera, 460 aC - ? 370 aC) fou un filòsof presocràtic grec, deixeble de Leucip, que va ser el primer a postular, juntament amb el seu mestre, que tota la matèria està composta per petits elements indivisibles que ell va anomenar «àtoms».
Veure Estel і Demòcrit
Desig
Antonio Canova: ''Psique reanimada pel petó de l'amor'' El desig (del llatí desidium) és l'ànsia de satisfer una necessitat o una petició interior per a aconseguir alguna cosa.
Veure Estel і Desig
Deuteri
Tub de descàrrega de deuteriEl deuteri, D o ²H és un dels isòtops estables de l'hidrogen.
Veure Estel і Deuteri
Diagrama de Hertzsprung-Russell
Diagrama de Hertzsprung-Russell En astronomia, el diagrama de Hertzsprung-Russell (de vegades, diagrama H-R) mostra la relació entra la magnitud absoluta i el tipus espectral de les estrelles.
Veure Estel і Diagrama de Hertzsprung-Russell
Disc galàctic
El disc galàctic és la regió de les galàxies espirals que conté la major part dels estels, i també una part important de gas i de pols interestel·lar.
Veure Estel і Disc galàctic
Eclipsi de Lluna
Fases d'un eclipsi lunar Un eclipsi de Lluna o eclipsi lunar és un eclipsi que ocorre quan la Lluna està a l'ombra de la Terra.
Veure Estel і Eclipsi de Lluna
Edmond Halley
Placa dedicada a Edmond Halley a l'abadia de Westminster Edmund Halley o Edmond Halley (Haggerston, 29 d'octubre de 1656 segons el calendari julià/8 de novembre de 1656 segons el calendari gregorià - Greenwich, 14 de gener de 1742), astrònom, geofísic, matemàtic, meteoròleg i físic anglès.
Veure Estel і Edmond Halley
Efecte fotoelèctric
El diagrama mostra l'emissió d'electrons d'una placa metàl·lica, els fotons incidents provoquen l'ejecció d'electrons del metall Heinrich Hertz, pels volts de l'any 1890, descobridor de l'efecte fotoelèctric. L'efecte fotoelèctric és la capacitat de la llum per a alliberar electrons d'una superfície metàl·lica exposada a la llum o, en general, a una radiació electromagnètica i de la qual absorbeix fotons.
Veure Estel і Efecte fotoelèctric
Efecte túnel
Fig.1 Representació animada de l'efecte túnel d'una ona d'electrons L'efecte túnel quàntic és un efecte de la mecànica quàntica que permet transicions a través d'un nivell d'energia prohibit per la mecànica clàssica.
Veure Estel і Efecte túnel
Electró-volt
Un electró-volt (símbol: eV) —de vegades electronvolt, que també és correcte— és la quantitat d'energia adquirida per un electró lliure en travessar un camp elèctric amb una diferència de potencial d'un volt.
Veure Estel і Electró-volt
Elements orbitals
Elements orbitals. Els elements orbitals o elements d'un òrbita són un conjunt de paràmetres que permeten definir de manera unívoca les característiques de l'òrbita d'un astre, la seva disposició a l'espai i la posició de l'astre sobre l'òrbita.
Veure Estel і Elements orbitals
Endarrerida blava
accès.
Veure Estel і Endarrerida blava
Epicureisme
L'epicureisme és una doctrina creada per Epicur, la qual existí entre els III aC i III dC.
Veure Estel і Epicureisme
Equilibri hidroestàtic
Lequilibri hidroestàtic es produeix en un fluid en el qual les forces del gradient vertical de pressió i la gravetat estan en equilibri.
Veure Estel і Equilibri hidroestàtic
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Veure Estel і Espai exterior
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Veure Estel і Espectre
Espectroscòpia astronòmica
L'espectroscòpia astronòmica és la tècnica d'espectroscòpia emprada en astronomia.
Veure Estel і Espectroscòpia astronòmica
Estel (desambiguació)
* Astronomia.
Veure Estel і Estel (desambiguació)
Estel zombi
Les dues imatges mostren un abans i després de les fotografies capturades pel telescopi espacial Hubble de la NASA de la supernova 2012Z en la galàxia espiral NGC 1309. La X blanca en la part superior de la imatge principal marca la localització de la supernova en la galàxia Un estel zombi o estrella zombi és un resultat hipotètic d'un tipus de supernova Iax que deixa enrere un romanent estel·lar, en comptes d'una massa estel·lar dispersa.
Veure Estel і Estel zombi
Estrella (desambiguació)
* Astronomia.
Veure Estel і Estrella (desambiguació)
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Veure Estel і Estrella binària
Estrella compacta
En astronomia, el terme estrella compacta (també objecte compacte) s'usa per a referir-se col·lectivament a nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres i altres romanents estel·lars.
Veure Estel і Estrella compacta
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Veure Estel і Estrella de neutrons
Estrella de Wolf-Rayet
Estrella de Wolf-Rayet WR124 (imatge del telescopi espacial Hubble) Les estrelles de Wolf-Rayet (abreujades sovint com a WR) són estrelles massives, calentes i en una fase d'evolució gairebé al final del seu cicle.
Veure Estel і Estrella de Wolf-Rayet
Estrella doble
binària) i que es pot observar fàcilment amb un telescopi: β Cygni (Albireo) Una estrella doble són dues estrelles tals que, vistes des de la Terra a ull nu, es troben tan pròximes entre si que semblen una única estrella.
Veure Estel і Estrella doble
Estrella fulgurant
Erupció a la superfície de l'estrella Una estrella fulgurant és una estrella variable que pot experimentar dramàtics augments impredictibles del seu esclat d'alguns minuts o unes poques hores.
Veure Estel і Estrella fulgurant
Estrella múltiple
Una imatge artística de l'òrbita de HD 188753, un sistema estel·lar triple Una estrella múltiple és un sistema estel·lar que té tres o més estrelles que pareixen estar, vistes des de la Terra, molt a prop una de l'altra.
Veure Estel і Estrella múltiple
Evolució estel·lar
En astronomia, es denomina evolució estel·lar la seqüència de canvis que una estrella experimenta al llarg de la seva existència.
Veure Estel і Evolució estel·lar
Fakhr-ad-Din ar-Razí
Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad Fakhr-ad-Din ibn Úmar ibn al-Hussayn at-Taymí al-Bakrí at-Tabaristaní ar-Razí, més conegut com a Fakhr-ad-Din ar-Razí —en àrab أبو عبد الله محمد بن عمر بن الحسین فخر الدین الرازي— (Rayy, 1149 - Herat, 1209) va ser un teòleg, filòsof i científic persa que va viure a Herat.
Veure Estel і Fakhr-ad-Din ar-Razí
Félix Savart
Félix Savart (1791-1841) fou un físic francès conegut pels seus treballs en acústica i electromagnetisme.
Veure Estel і Félix Savart
Ferro
El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.
Veure Estel і Ferro
Filosofia grega
Plató La filosofia grega és un període de la història de la filosofia comprès, aproximadament, entre el sorgiment de la filosofia occidental en el període presocràtic (segle VI aC) i la filosofia hel·lenística, que finalitzaria, segons la data convencionalment acceptada, en l'any 30 aC.
Veure Estel і Filosofia grega
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Veure Estel і Fissió nuclear
Forat negre
El forat negre supermassiu situat al nucli de la galàxia Verge A. Es tracta de la primera imatge obtinguda d'un forat negre, l'abril de 2019 en el marc del projecte Event Horizon Telescope. En astronomia, un forat negre és una concentració de matèria d'altíssima densitat, tal que la seva força gravitatòria és tan elevada que la velocitat d'alliberament és superior a la velocitat de la llum.
Veure Estel і Forat negre
Formació estel·lar
Pilars de gas molecular en la nebulosa de l'àguila. Algunes estrelles estan encara formant-se en el seu interior. La formació d'estrelles és el procés pel qual les parts denses del núvols moleculars col·lapsen en una bola de plasma per a formar una estrella.
Veure Estel і Formació estel·lar
Fotòmetre d'absorció
Un fotòmetre En un ampli sentit, un fotòmetre és qualsevol instrument usat per mesurar la intensitat de la llum.
Veure Estel і Fotòmetre d'absorció
Fotografia
Fotografies Lent d'una càmera fotogràfica La fotografia és l'art i la tècnica que permet obtenir i guardar de manera permanent imatges, sobre una superfície de material sensible a la llum o en dispositius d'emmagatzematge de dades, basant-se en el principi de la càmera obscura.
Veure Estel і Fotografia
Fotosfera
La fotosfera és la zona des de la qual s'emet pràcticament tota la llum visible del Sol i es considera com la «superfície» solar, la qual, vista amb el telescopi, es presenta formada per grànuls brillants que es projecten sobre un fons més fosc.
Veure Estel і Fotosfera
Friedrich Bessel
Friedrich Wilhelm Bessel (Minden, Prússia, 22 de juliol de 1784 - Konigsberg, 17 de març de 1846), fou un matemàtic i astrònom alemany, sistematitzador de les funcions de Bessel (les quals, malgrat el seu nom, van ser descobertes per Daniel Bernoulli).
Veure Estel і Friedrich Bessel
Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Friedrich Georg Wilhelm von Struve, en rus: Василий Яковлевич Струве, Vasily Yákovlevich Struve, (Altona, 15 d'abril de 1793 - Sant Petersburg, 23 de novembre de 1864) fou un astrònom alemany del Bàltic, part d'una famosa dinastia d'astrònoms.
Veure Estel і Friedrich Georg Wilhelm von Struve
Fusió nuclear
Diagrama de fusió del deuteri i el triti per formar Heli 4. La fusió nuclear consisteix en una reacció en la qual dos nuclis atòmics (per exemple de deuteri) es converteixen en un nucli més pesant (en l'exemple heli), aquesta reacció va acompanyada de l'emissió de partícules (en l'exemple del deuteri un neutró).
Veure Estel і Fusió nuclear
Galàxia
anys llum de diàmetre i a 60 milions d'anys llum de la Terra La galàxia del Sombrero (M104), una galàxia espiral no barrada situada a la constel·lació de la Verge. NGC 1427A, un exemple de galàxia irregular, a 52 milions d'any llum de distància Una galàxia és un conjunt d'estrelles, estrelles compactes, núvols de gas, planetes, pols còsmica, matèria fosca i energia units gravitatòriament en una estructura més o menys definida.
Veure Estel і Galàxia
Galàxia d'Andròmeda
La galàxia d'Andròmeda, Messier 31, M31 o NGC 224, és una galàxia espiral gegant catalogada per Charles Messier el 1764.
Veure Estel і Galàxia d'Andròmeda
Gegant roig
Comparació entre un gegant roig, un estel carabassa i el nostre Sol En astronomia, un gegant roig és un estel gegant que ha evolucionat sortint de la seqüència principal.
Veure Estel і Gegant roig
Giordano Bruno
, de naixement Filippo Bruno, va ser un astrònom, filòsof, matemàtic i poeta italià.
Veure Estel і Giordano Bruno
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Estel і Gravetat
Grup Local
Esquema de la distribució d'algunes galàxies al Grup Local. El Grup Local és el grup de galàxies unides gravitatòriament en el que està inclosa la Via Làctia, galàxia on es troba el sistema solar.
Veure Estel і Grup Local
Halo galàctic
L'halo galàctic és la regió de l'espai que envolta les galàxies espirals, com ara la nostra galàxia, la Via Làctia.
Veure Estel і Halo galàctic
Hans Bethe
va ser un físic teòric alemany-americà que va fer importants contribucions a la física nuclear, l'astrofísica, l'electrodinàmica quàntica i la física de l'estat sòlid, i que va guanyar el Premi Nobel de Física l'any 1967 pel seu treball sobre la teoria de la nucleosíntesi estel·lar.
Veure Estel і Hans Bethe
Harvard College Observatory
El Harvard College Observatory (o HCO) és un observatori astronòmic.
Veure Estel і Harvard College Observatory
HD 269810
HD 269810 és una estrella blava del Gran Núvol de Magalhães; es tracta d'una de les estrelles amb major massa que s'han descobert a l'Univers mesurable, amb unes 150 masses solars.
Veure Estel і HD 269810
Heli
Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.
Veure Estel і Heli
Heli 3
L'heli 3 (3He o He-3) és un isòtop lleuger, estable i no radioactiu de l'heli compost per dos protons i un neutró, a diferència de l'heli-4, que té dos neutrons.
Veure Estel і Heli 3
Heli 4
L'àtom d'heli. A la imatge es mostren el nucli atòmic (en rosa) i la distribució del núvol d'electrons (en negre). El nucli (a dalt a la dreta) de l'heli 4 és, en realitat, esfèricament simètric i s'assembla molt al núvol d'electrons, encara que quan es tracta de nuclis més complicats això no sempre es compleix.
Veure Estel і Heli 4
Henry Draper Catalogue
El Henry Draper Catalogue (HD) és un catàleg estel·lar amb dades astromètriques i espectroscòpiques de més de 225.000 estrelles.
Veure Estel і Henry Draper Catalogue
Hidrogen
Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.
Veure Estel і Hidrogen
Hiparc de Nicea
va ser un astrònom, geògraf i matemàtic grec.
Veure Estel і Hiparc de Nicea
Homo universalis
Leonardo da Vinci, considerat l'arquetip de l'"humà renaixentista", és un dels ''homo universalis'' més reconegutsUn homo universalis (expressió llatina que es podria traduir com a 'humà d'esperit universal') o també polímata (del grec πολυμαθής, polymathēs, 'que coneix, comprèn o sap molt') és un individu que destaca en diverses branques del saber.
Veure Estel і Homo universalis
Ió (àtom)
304x304pxUn ió (del grec ἰών, 'ió') és una partícula carregada elèctricament constituïda per un àtom o molècula que no és elèctricament neutre.
Veure Estel і Ió (àtom)
Interferòmetre
Esquema d'un interferòmetre de Jamin. L'interferòmetre és un instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa.
Veure Estel і Interferòmetre
Iota Cephei
Iota Cephei (ι Cep, ι Cep, 32 Cephei, HD 216228) és una estrella de tercera magnitud del tipus K0III en la constel·lació de Cefeu, ocasionalment coneguda pel nom de Alvahet.
Veure Estel і Iota Cephei
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Veure Estel і Isaac Newton
Johannes Hevelius
Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 1611 – 28 de gener de 1687), fou un astrònom polonès.
Veure Estel і Johannes Hevelius
John Herschel
Imatge de John Herschel, creada per Alfred Edward Chalon (1780-1860) Sir John Frederick William Herschel 1r Baronet KH FRS (Slough, 7 de març de 1792 – Collingwood, Kent, 11 de maig de 1871)"Herschel | Sir | John Frederick William | 1792-1871 | astronomer" (biography), John Herschel va popularitzar l'ús de la data juliana en astronomia i en fotografia va inventar el procés de la cianotípia.
Veure Estel і John Herschel
Joseph von Fraunhofer
Joseph von Fraunhofer Joseph von Fraunhofer (Straubing, Baviera, 6 de març de 1787 – Múnic, 7 de juny de 1826) fou un òptic alemany.
Veure Estel і Joseph von Fraunhofer
Karl Schwarzschild
va ser un físic alemany.
Veure Estel і Karl Schwarzschild
Latitud
Els paral·lels i els meridians es tallen en angle recte La latitud és la distància angular, mesurada sobre un meridià, entre una localització terrestre (o de qualsevol altre planeta) i l'Equador.
Veure Estel і Latitud
Llista d'estrelles amb nom d'origen àrab
Els noms actuals de moltes estrelles prové de l'àrab, entre les estrelles visibles a ull nu en són prop de 200.
Veure Estel і Llista d'estrelles amb nom d'origen àrab
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Veure Estel і Llum
Lluminositat
La lluminositat o brillantor és la quantitat de flux lluminós que emet una font de llum en una direcció, en una unitat d'angle sòlid.
Veure Estel і Lluminositat
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Estel і Lluna
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Estel і Magnitud aparent
Magnitud fotogràfica
Abans de l'existència del fotòmetre capaç de mesura acuradament la lluentor dels objectes astronòmics, la magnitud aparent d'un objecte s'obtenia a prenent una fotografia amb una càmera.
Veure Estel і Magnitud fotogràfica
Massa
La massa és una magnitud física que expressa la noció comuna de quantitat de matèria.
Veure Estel і Massa
Massa estel·lar
La massa estel·lar és una frase que utilitzen els astrònoms per descriure la massa d'una estrella.
Veure Estel і Massa estel·lar
Matèria degenerada
El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.
Veure Estel і Matèria degenerada
Mecànica quàntica
freqüències ressonants de l'acústica). La mecànica quàntica, coneguda també com a física quàntica, química quàntica o com a teoria quàntica, és la branca de la física que estudia el comportament de la llum i de la matèria a escales microscòpiques, en què l'acció és de l'ordre de la constant de Planck.
Veure Estel і Mecànica quàntica
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Estel і Mesopotàmia
Metal·licitat
Es diu metal·licitat d'un estel, o d'un medi, al seu contingut en elements pesants, és a dir, convencionalment, elements de massa atòmica igual o superior a la del carboni.
Veure Estel і Metal·licitat
Mitologia
En la mitologia europea sant Jordi matà el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc. La mitologia és el conjunt relativament coherent de mites i sobretot símbols que il·lustra o fonamenta almenys la part irracional d'un sistema ideològic, de valors i de creences subjectiu d'una persona o d'un grup sociocultural.
Veure Estel і Mitologia
Mizar
Mizar (Zeta de l'Ossa Major / ζ Ursae MAjoris) és una estrella de la constel·lació Ossa Major i és la segona estrella des del final del mànec del Cullerot.
Veure Estel і Mizar
Mot patrimonial
Un mot patrimonial, mot hereditari o mot popular (per castellanisme, paraula patrimonial) és aquell que, present en una llengua, ve directament de la predecessora i ha passat per una evolució històrica.
Veure Estel і Mot patrimonial
Moviment propi
arc segons per any. En astronomia, s'anomena moviment propi el moviment aparent de les estrelles sobre l'esfera celeste.
Veure Estel і Moviment propi
Nana blanca
Comparació entre la nana blanca IK Pegasi B (centre baix), la seva companya de classe A IK Pegasi A (esquerra) i el Sol (dreta). Aquesta nana blanca té una temperatura en la superfície de 35.500 K. Una nana blanca és un romanent estel·lar que es genera quan una estrella de massa menor a 9-10 masses solars ha esgotat el seu combustible nuclear.
Veure Estel і Nana blanca
Nana groga
El Sol és un exemple de '''nana groga''' Una nana groga és una estrella de la seqüència principal de color groc amb una massa d'entre 1 M☉ i 1.4 M☉.
Veure Estel і Nana groga
Nana marró
Les nanes marrons són objectes substel·lars que, tot i que són més massius que els planetes gegants gasosos més massius, (a diferència d'una estel de seqüència principal), no són prou massius per mantenir la fusió nuclear d'hidrogen ordinari (1H) en heli en els seus nuclis.
Veure Estel і Nana marró
Nana negra
Una nana negra és una hipotètica nana blanca tan vella i freda que ja no emet calor ni llum.
Veure Estel і Nana negra
Nana roja
Una nana roja és un tipus d'estrella caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la seqüència principal i de tipus espectral K o M. La majoria d'estrelles són nanes roges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del Sol (si tenen masses menors a 0,08 masses solars, ja es consideren nanes marrons) i una temperatura superficial inferior a 3.500 K.
Veure Estel і Nana roja
NASA
La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.
Veure Estel і NASA
Navegació astronòmica
XVI. Sextant (1900). La navegació astronòmica engloba les tècniques que utilitzen els astres per a conèixer-ne la posició sobre el globus terrestre, en contraposició al de la navegació per estima, emprat principalment a la navegació de cabotatge, que no els fa servir.
Veure Estel і Navegació astronòmica
Núvol molecular
En uns pocs milions d'anys la llum de les estrelles brillants dispersarà aquest núvol de gas i pols. El núvol s'ha trencat de la nebulosa de la Quilla. Es poden veure estrelles noves a les proximitats, les seves imatges es troben envermellides per la llum blava dispersada per la pols.
Veure Estel і Núvol molecular
Nebulosa
Nebulosa de Nord-amèrica Les nebuloses són aglutinacions de gas i pols interestel·lar.
Veure Estel і Nebulosa
Nebulosa del Cranc
La nebulosa del Cranc (coneguda igualment com a M1, NGC 1952, Taurus A i Taurus X-1) és un romanent de supernova de tipus nebulosa de vent de púlsar.
Veure Estel і Nebulosa del Cranc
Nebulosa planetària
Aquesta animació accelerada mostra el col·lapse d'una gegant vermella amb l'ejecció de material formant l'embolcall de la nebulosa planetària i la formació d'una nana blanca. Una nebulosa planetària és una nebulosa d'emissió formada per gas incandescent i plasma ionitzat en expansió expulsat durant la fase de branca asimptòtica de les gegants, és a dir, un objecte astronòmic gasós format a partir de l'expulsió de les capes externes d'una estrella de massa baixa o intermèdia durant l'etapa final de la seva vida.
Veure Estel і Nebulosa planetària
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Veure Estel і Neutrí
Nomenclatura estel·lar
La nomenclatura estel·lar és competència de la Unió Astronòmica Internacional (UAI), l'autoritat internacional reconeguda per assignar noms a les estrelles i altres objectes astronòmics.
Veure Estel і Nomenclatura estel·lar
Nova
Una nova és una explosió termonuclear a la superfície d'una nana blanca, causada per l'acreció d'hidrogen.
Veure Estel і Nova
Nucleosíntesi de les supernoves
l'observatori de raigs X Chandra La nucleosíntesi de les supernoves fa referència a la producció de nous elements químics dins de les supernoves.
Veure Estel і Nucleosíntesi de les supernoves
Nucleosíntesi estel·lar
La nucleosíntesi estel·lar és el conjunt de reaccions nuclears que tenen lloc en les estrelles per a fabricar elements més pesats.
Veure Estel і Nucleosíntesi estel·lar
Objecte de Herbig-Haro
Els objectes de Herbig-Haro (HH) són una categoria de nebuloses d'emissió dèbilment lluminoses, visibles a l'interior o a les vores de les regions formadores d'estrelles.
Veure Estel і Objecte de Herbig-Haro
Observatori de Mount Wilson
El telescopi Hooker de 2,5 m, amb el qual Edwin Hubble va fer la majoria de les observacions que havien conduït al descobriment de l'expansió de l'univers. Lobservatori de Mount Wilson (Mount Wilson Observatory, o MWO) o observatori Wilson, és un observatori astronòmic situat a Los Angeles, a Califòrnia.
Veure Estel і Observatori de Mount Wilson
Observatori Yerkes
Observatori Yerkes Foto de 1897. Foto de l'any 2006 del telescopi refractor de 102 cm L'Observatori Yerkes és un observatori astronòmic operat per la Universitat de Chicago a Williams Bay, Wisconsin als Estats Units d'Amèrica.
Veure Estel і Observatori Yerkes
Paral·laxi
La paral·laxi: dos observadors, en '''A''' i en '''B''', veuen '''O''' en posicions diferents respecte del fons La paral·laxi (del mot Grec παράλλαξις, desplaçament contigu) és l'efecte del canvi de posició d'un observador respecte de l'objecte observat.
Veure Estel і Paral·laxi
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau).
Veure Estel і Púlsar
Pic de Gamow
Corba de Gamow representada juntament amb els dos factors que la formen. La major part de les reaccions nuclears es donen a la regió de màxima eficiència (15-30 keV), però, l'energia típica estel·lar és de 1keV. S'anomena pic de Gamow (Gamow peak en anglès) al punt òptim d'energia en el qual es donen la majoria de les reaccions nuclears a una estrella.
Veure Estel і Pic de Gamow
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Estel і Planeta
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Estel і Planeta extrasolar
Plasma (estat de la matèria)
En física i química, el plasma és un estat de la matèria en el qual pràcticament tots els àtoms estan ionitzats i lliures amb la presència d'una certa quantitat d'electrons lliures, no lligats a cap àtom o molècula.
Veure Estel і Plasma (estat de la matèria)
Positró
El positró o antielectró és l'antipartícula de l'electró, un leptó amb igual massa i espín que l'electró, però amb càrrega elèctrica oposada (positiva en comptes de negativa).
Veure Estel і Positró
Pròxima del Centaure
La més brillant és ''Rigil Kentaurus'', ''Alpha Centauri'' o ''Proxima Centauri'' Mides relatives del Sol, i el sistema triple d'Alfa del Centaure Pròxima del Centaure (Proxima Centauri) o Alfa del Centaure C (Alpha Centauri C) és l'estrella més propera a la Terra després del Sol.
Veure Estel і Pròxima del Centaure
Procés triple-alfa
Diagrama del procés triple-alfa. El procés triple alfa és el procés pel qual tres nuclis d'heli (partícules alfa) es transformen en un nucli de carboni.
Veure Estel і Procés triple-alfa
Proció
Proció (Procyon / α Canis Minoris / α Cmi / 10 Cmi) és una estrella binària de la constel·lació del Ca Menor i la vuitena més brillant del cel nocturn.
Veure Estel і Proció
Proti
El proti, o ¹H, és un àtom de l'element hidrogen.
Veure Estel і Proti
Protoestrella
Es denomina protoestrella o protoestel el núvol molecular format per hidrogen, heli i partícules de pols, que comença a contreure's fins que assoleix la seqüència principal en el diagrama de Hertzsprung-Russell.
Veure Estel і Protoestrella
Protoplaneta
(4) Vesta és un exemple de protoplaneta Els protoplanetes són cossos celestes considerats embrions planetaris, de grandària similar a la de la Lluna, presents als discos protoplanetaris.
Veure Estel і Protoplaneta
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Veure Estel і Quilogram
Radiació
Aquest diagrama mostra la constitució i poder de penetració de diferents radiacions ionitzants. Les partícules alfa són aturades per un full de paper mentre que per aturar les beta cal una placa d'alumini. Finalment, la radiació gamma és frenada per la matèria però calen 4 m de plom per aturar-les En física, radiació és l'emissió d'energia a l'espai en forma d'ones (electromagnètiques o gravitatòries) o bé en forma de partícules altament energètiques (neutrins, protons, ions, etc.).
Veure Estel і Radiació
Radiació gamma
La radiació gamma (que es representa amb la lletra grega γ) és una forma de radiació electromagnètica,la més energètica de l'espectre electromagnètic, és a dir, es tracta dels fotons de longitud d'ona més curta, o dit d'una altra manera dels fotons de freqüència més alta.
Veure Estel і Radiació gamma
Reacció química
Representació de l'exemple de la combustió del metà. Una reacció química és un procés que implica un canvi en l'estructura electrònica d'una o de diverses molècules, mitjançant el trencament i formació d'enllaços químics.
Veure Estel і Reacció química
Refracció
La refracció és el procés pel qual, quan una ona de llum incideix sobre la superfície de separació entre dos medis, una part de la seva energia es transmet al segon medi canviant-ne la direcció de propagació.
Veure Estel і Refracció
Richard Bentley
Richard Bentley FRS (Oulton, Leeds, 27 de gener de 1662 - Cambridge, 14 de juliol de 1742) va ser un filòsof, bibliotecari i crític anglès, estudiós de la literatura clàssica i lligat a la vida acadèmica de la seva època.
Veure Estel і Richard Bentley
Rigel
Rigel (Beta d'Orió / ß Orionis) és un estel de la constel·lació d'Orió, i el setè més brillant del cel nocturn, amb magnitud 0,18.
Veure Estel і Rigel
Rotació estel·lar
Aquesta il·lustració mostra l'aparença aplatada pels pols de l'estrela Achernar causada per la seva ràpida rotació. La rotació estel·lar és el moviment angular d'una estrella sobre el seu eix.
Veure Estel і Rotació estel·lar
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Estel і Saturn (planeta)
Sírius
Sírius (α Canis Majoris / α CMa) és l'estel més brillant del cel nocturn.
Veure Estel і Sírius
Seqüència principal
Diagrama Hertzsprung-Russell La seqüència principal d'un diagrama Hertzsprung-Russell és la corba en què es troben la majoria dels estels.
Veure Estel і Seqüència principal
Simetria esfèrica
La simetria esfèrica és la simetria respecte a un punt central, de manera que un sistema físic o geomètric té simetria esfèrica quan tots els punts a una certa distància del punt central són equivalents.
Veure Estel і Simetria esfèrica
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Estel і Sistema solar
SN 1006
SN 1006 va ser una supernova esdevinguda a principis de l'any 1006, àmpliament observada des de diferents llocs de la Terra.
Veure Estel і SN 1006
SN 1054
SN 1054 és una supernova que va ser molt visible des d'una gran part de la Terra l'any 1054.
Veure Estel і SN 1054
SN 185
SN 185 era una supernova que va fer-se visible l'any 185, a prop de la direcció de l'alfa del Centaure entre les constel·lacions del Compàs i el Centaure.
Veure Estel і SN 185
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Veure Estel і Sol
Spica
Spica (Alfa de la Verge / α Virginis) és l'objecte més brillant de la constel·lació de la Verge (Virgo) i un dels 20 estels més brillants del cel nocturn.
Veure Estel і Spica
Stanford Encyclopedia of Philosophy
L'Enciclopèdia de Filosofia de Stanford (SEP) és una enciclopèdia en línia, creada i mantinguda per la Universitat de Stanford, que combina elements de publicacions acadèmiques i d'enciclopèdies en línia de lliure accés.
Veure Estel і Stanford Encyclopedia of Philosophy
Supercúmul de la Verge
pla supergalàctic. El supercúmul de Virgo, o supercúmul local és un supercúmul de galàxies situat al supercúmul de Laniakea que conté al Grup Local i, per tant, a la Via Làctia.
Veure Estel і Supercúmul de la Verge
Supernova
Una supernova és una explosió estel·lar tremendament energètica i lluminosa.
Veure Estel і Supernova
Telescopi espacial Hubble
El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.
Veure Estel і Telescopi espacial Hubble
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Estel і Terra
Timocaris d'Alexandria
va ser un astrònom i filòsof grec.
Veure Estel і Timocaris d'Alexandria
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Estel і Tipus espectral
Transbordador espacial
El transbordador espacial, oficialment denominat «Space Transportation System» (STS o Sistema de Transport Espacial), va ser un sistema de naus espacials orbitals baixes retirat, parcialment reutilitzable, operat des del 1981 fins al 2011 per la National Aeronautics and Space Administration (NASA) dels EUA com a part del programa del transbordador espacial.
Veure Estel і Transbordador espacial
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Veure Estel і Tycho Brahe
Univers observable
Representació artística de l'univers observable en escala logarítmica, amb el Sistema Solar al centre fins al plasma invisible del Big Bang a la vora, passant pel cinturó de Kuiper, Alfa Centauri, les galàxies properes i la radiació de fons de microones Lunivers observable està format per les galàxies i altra matèria que, en principi, es poden observar en el temps present des de la Terra perquè la llum (i altres senyals) provinents d'aquests objectes han tingut temps d'arribar a la Terra des del començament de l'expansió de l'univers.
Veure Estel і Univers observable
Universitat Harvard
La Universitat Harvard (en anglès: Harvard University) és una universitat privada situada a Cambridge, Massachusetts, als Estats Units d'Amèrica, prop de la ciutat de Boston.
Veure Estel і Universitat Harvard
Variable Mira
Una imatge de Mira, feta amb llum de la part de l'espectre ultraviolat: Mira amb la seva cua Les variables Mira anomenades així per l'estrella Mira, són una classe d'estrelles variables polsants caracteritzades per ser de color vermell, amb períodes de pulsació més llargs que 100 dies, i amplitud de lluminositat més gran que una magnitud.
Veure Estel і Variable Mira
Vega
Vega (Alfa de la Lira / α Lyrae) és l'estel més brillant de la constel·lació de la Lira i el cinquè més brillant del cel nocturn, i culmina al zenit a les latituds mitjanes de l'hemisferi nord durant l'estiu.
Veure Estel і Vega
Vent solar
plasma del vent solar arribant a l'heliopausa El vent solar és un flux de partícules carregades (en la seva majoria protons d'alta energia, 500 keV) que sorgeixen de l'atmosfera exterior del Sol, la corona solar.
Veure Estel і Vent solar
Via Làctia
La Via Làctia és la galàxia que conté el sistema solar.
Veure Estel і Via Làctia
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Estel і William Herschel
Zeta del Serpentari
Zeta del Serpentari (ζ Ophiuchi) és una estrella localitzada a la constel·lació del Serpentari.
Veure Estel і Zeta del Serpentari
1943
;Països Catalans.
Veure Estel і 1943
61 del Cigne
61 del Cigne (61 Cygni) és una estrella de la constel·lació del Cigne.
Veure Estel і 61 del Cigne
També conegut com Estel fix, Estel massiu, Estels, Estel·lar, Estrela, Estrella, Estrella (astronomia), Estrelles, Forma d'estrella, Temperatura De Superfície.
, Cúmul globular, Cecilia Payne-Gaposchkin, Cefeida, Cel nocturn, Cicle CNO, Civilització, Claudi Ptolemeu, Col·lapse gravitatori, Combustible, Conjunció (astronomia), Constel·lació, Convecció, Corona solar, Cromosfera, Demòcrit, Desig, Deuteri, Diagrama de Hertzsprung-Russell, Disc galàctic, Eclipsi de Lluna, Edmond Halley, Efecte fotoelèctric, Efecte túnel, Electró-volt, Elements orbitals, Endarrerida blava, Epicureisme, Equilibri hidroestàtic, Espai exterior, Espectre, Espectroscòpia astronòmica, Estel (desambiguació), Estel zombi, Estrella (desambiguació), Estrella binària, Estrella compacta, Estrella de neutrons, Estrella de Wolf-Rayet, Estrella doble, Estrella fulgurant, Estrella múltiple, Evolució estel·lar, Fakhr-ad-Din ar-Razí, Félix Savart, Ferro, Filosofia grega, Fissió nuclear, Forat negre, Formació estel·lar, Fotòmetre d'absorció, Fotografia, Fotosfera, Friedrich Bessel, Friedrich Georg Wilhelm von Struve, Fusió nuclear, Galàxia, Galàxia d'Andròmeda, Gegant roig, Giordano Bruno, Gravetat, Grup Local, Halo galàctic, Hans Bethe, Harvard College Observatory, HD 269810, Heli, Heli 3, Heli 4, Henry Draper Catalogue, Hidrogen, Hiparc de Nicea, Homo universalis, Ió (àtom), Interferòmetre, Iota Cephei, Isaac Newton, Johannes Hevelius, John Herschel, Joseph von Fraunhofer, Karl Schwarzschild, Latitud, Llista d'estrelles amb nom d'origen àrab, Llum, Lluminositat, Lluna, Magnitud aparent, Magnitud fotogràfica, Massa, Massa estel·lar, Matèria degenerada, Mecànica quàntica, Mesopotàmia, Metal·licitat, Mitologia, Mizar, Mot patrimonial, Moviment propi, Nana blanca, Nana groga, Nana marró, Nana negra, Nana roja, NASA, Navegació astronòmica, Núvol molecular, Nebulosa, Nebulosa del Cranc, Nebulosa planetària, Neutrí, Nomenclatura estel·lar, Nova, Nucleosíntesi de les supernoves, Nucleosíntesi estel·lar, Objecte de Herbig-Haro, Observatori de Mount Wilson, Observatori Yerkes, Paral·laxi, Púlsar, Pic de Gamow, Planeta, Planeta extrasolar, Plasma (estat de la matèria), Positró, Pròxima del Centaure, Procés triple-alfa, Proció, Proti, Protoestrella, Protoplaneta, Quilogram, Radiació, Radiació gamma, Reacció química, Refracció, Richard Bentley, Rigel, Rotació estel·lar, Saturn (planeta), Sírius, Seqüència principal, Simetria esfèrica, Sistema solar, SN 1006, SN 1054, SN 185, Sol, Spica, Stanford Encyclopedia of Philosophy, Supercúmul de la Verge, Supernova, Telescopi espacial Hubble, Terra, Timocaris d'Alexandria, Tipus espectral, Transbordador espacial, Tycho Brahe, Univers observable, Universitat Harvard, Variable Mira, Vega, Vent solar, Via Làctia, William Herschel, Zeta del Serpentari, 1943, 61 del Cigne.