Taula de continguts
57 les relacions: Algenib, Almagest, Alpheratz, Andròmeda VI, Any llum, Asterisme, Baham, Claudi Ptolemeu, Constel·lació, Constel·lació d'Andròmeda, Constel·lació d'Aquari, Constel·lació de la Guineueta, Constel·lació del Cavallet, Constel·lació del Cigne, Constel·lació del Dofí, Constel·lació del Llangardaix, Constel·lació dels Peixos, Creu d'Einstein, Enif, Estel, Estrella supergegant, Estrella variable, Galàxia de Seyfert, Galàxia espiral, Hemisferi nord, Hipparcos, Júpiter (planeta), Lent gravitatòria, Llista de constel·lacions per àrea, Llista dels estels més brillants, Magnitud absoluta, Magnitud aparent, Markab, Matar (estrella), Messier 15, Mitologia grega, NGC 7317, NGC 7318A, NGC 7318B, NGC 7319, NGC 7320, Nomenclatura de Bayer, Nomenclatura de Flamsteed, Pegàs (mitologia), Planeta extrasolar, Quadrat del Pegàs, Quasar, Quintet d'Stephan, Sadalbari, Scheat, ... Ampliar l'índex (7 més) »
Algenib
Situació d'Algenib a Pegàs i Imatge d'aquest estel. És un estel a la constel·lació del Pegàs de magnitud 2,8 (el 4t més brillant de la constel·lació) forma part de l'asterisme del quadrat de pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і Algenib
Almagest
Almagest (‘El més gran llibre’) és el nom llatinitzat d'un tractat d'astronomia escrit en el per Claudi Ptolemeu d'Alexandria, província romana d'Egipte.
Veure Constel·lació del Pegàs і Almagest
Alpheratz
Alpheratz (Alfa d'Andròmeda / α Andromedae) és l'estrella més brillant de la constel·lació d'Andròmeda, que es pot trobar al nord–est de Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і Alpheratz
Andròmeda VI
Andròmeda VI, també anomenada galàxia nana esferoïdal del Pegàs (Peg dSph), és una galàxia nana esferoïdal al voltant de 2,7 milions d'anys llum de distància a la constel·lació del Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і Andròmeda VI
Any llum
La capa externa és a un any llum del Sol i la línia groga de l'esquerra és l'òrbita del cometa 1910 A1. La capa interna és d'un mes llum. Un any llum o any de llum és una unitat de longitud que es fa servir en la divulgació per indicar distàncies astronòmiques, com la distància entre estels i galàxies.
Veure Constel·lació del Pegàs і Any llum
Asterisme
Un asterisme és un conjunt d'estels brillants d'una constel·lació o de constel·lacions properes que es reconeix independent de la constel·lació o constel·lacions de les quals formen part.
Veure Constel·lació del Pegàs і Asterisme
Baham
Baham o Biham (θ Pegasi / θ Peg / 26 Pegasi / HD 210418) és un estel de la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +3,50.
Veure Constel·lació del Pegàs і Baham
Claudi Ptolemeu
Claudi Ptolemeu (en grec antic:, Klaudios Ptolemaios); ca.
Veure Constel·lació del Pegàs і Claudi Ptolemeu
Constel·lació
Orió en el llibre ''Uranometria'' de Johann Bayer. Una constel·lació és un conjunt d'estels fixos o estrelles sense relació entre ells i que formen un dibuix imaginari i arbitrari al cel.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació
Constel·lació d'Andròmeda
Andròmeda (Andromeda) és una constel·lació que té 722º quadrats, i ocupa el lloc 19, en tossa, entre les 88 constel·lacions.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació d'Andròmeda
Constel·lació d'Aquari
Aquari (Aquarius) és una de les constel·lacions conegudes des de l'antiguitat, pertany al zodíac, el cercle per on corre aparentment el sol.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació d'Aquari
Constel·lació de la Guineueta
La Guineueta (Vulpecula) és una constel·lació de l'hemisferi nord situada a dins del Triangle d'Estiu, un asterisme que consisteix en les tres estrelles brillants Deneb, Vega i Altair. Fitxer:Vulpecula_IAU.svg Fitxer:VulpeculaCC.jpg Fitxer:Sidney_Hall_-_Urania's_Mirror_-_Lacerta,_Cygnus,_Lyra,_Vulpecula_and_Anser.jpg.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació de la Guineueta
Constel·lació del Cavallet
El Cavallet (Equuleus) és una de les més petites de les 88 constel·lacions modernes; només Crux és més petita.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació del Cavallet
Constel·lació del Cigne
El Cigne (Cygnus) és una constel·lació de l'hemisferi nord.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació del Cigne
Constel·lació del Dofí
El Dofí (Delphinus) és una petita constel·lació boreal molt a prop de l'equador celeste.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació del Dofí
Constel·lació del Llangardaix
El Llargandaix (Lacerta) és una de les 88 constel·lacions modernes segons la divisió de la Unió Astronòmica Internacional.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació del Llangardaix
Constel·lació dels Peixos
Els Peixos (Pisces), de símbol Símbol dels Peixos, és una de les vuitanta-vuit constel·lacions modernes que pertany al grup de constel·lacions del Zodíac.
Veure Constel·lació del Pegàs і Constel·lació dels Peixos
Creu d'Einstein
La Creu d'Einstein o Q2237+030 o QSO 2237+0305 és un quàsar que té la llum corbada per la influència gravitatòria d'altres objectes massius, creant el fenomen conegut com a lent gravitatòria.
Veure Constel·lació del Pegàs і Creu d'Einstein
Enif
Enif Enif (ε Pegasi / ε Peg / 8 Pegasi) és l'estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs amb magnitud aparent +2,38.
Veure Constel·lació del Pegàs і Enif
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Constel·lació del Pegàs і Estel
Estrella supergegant
En astronomia, una estrella supergegant és un tipus d'estrella molt voluminosa, devers 10 a 50 masses solars.
Veure Constel·lació del Pegàs і Estrella supergegant
Estrella variable
Una estrella variable és una estrella la lluminositat de la qual varia considerablement al llarg del temps.
Veure Constel·lació del Pegàs і Estrella variable
Galàxia de Seyfert
WFPC2, telescopi espacial Hubble, NASA Les galàxies de Seyfert són un tipus de galàxies amb un nucli que produeix emissió de línia espectral provinent de gas altament ionitzat; deuen el seu nom a l'astrònom Carl Keenan Seyfert, que va ser el primer a identificar-les el 1943.
Veure Constel·lació del Pegàs і Galàxia de Seyfert
Galàxia espiral
285x285px Una galàxia espiral és un cert tipus de galàxia originàriament descrit per Edwin Hubble el 1936 en la seva obra The Realm of the Nebulae ('El regne de les nebuloses') i, com a tal, forma part de la seqüència d'Hubble.
Veure Constel·lació del Pegàs і Galàxia espiral
Hemisferi nord
L'hemisferi nord o hemisferi boreal és una de les divisions clàssiques en què es divideix el planeta Terra.
Veure Constel·lació del Pegàs і Hemisferi nord
Hipparcos
Hipparcos (High Precision Parallax Collecting Satellite), abreviat HIP, va ser un satèl·lit astromètric llançat per l'Agència Espacial Europea (ESA) i dedicat a mesurar el paral·laxi i els moviments propis de més de 2,5 milions d'estrelles a menys de 150 pc de la Terra.
Veure Constel·lació del Pegàs і Hipparcos
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Constel·lació del Pegàs і Júpiter (planeta)
Lent gravitatòria
Esquema d'una lent gravitatòria. Efecte de la lent gravitatòria a l'observar el cúmul de galàxies Abell 1689. Imatge del telescopi espacial Hubble. (Amplieu la imatge per observar millor l'efecte). Es parla de lent gravitatòria quan un objecte massiu (galàxia, cúmul de galàxies) produeix una curvatura local de l'espaitemps, la qual cosa produeix un efecte de deflexió dels raigs lluminosos.
Veure Constel·lació del Pegàs і Lent gravitatòria
Llista de constel·lacions per àrea
Aquesta és una llista de les 88 constel·lacions modernes segons la seva àrea en l'esfera celeste, mesurada en graus quadrats.
Veure Constel·lació del Pegàs і Llista de constel·lacions per àrea
Llista dels estels més brillants
El que segueix és una llista dels estels més brillants fins a una magnitud de +2,5, determinada per les seves magnituds aparents màximes, totals o combinades vistes des de la Terra.
Veure Constel·lació del Pegàs і Llista dels estels més brillants
Magnitud absoluta
La magnitud absoluta, de símbol M, és una mesura de la brillantor intrínseca d'un astre, correspon a la magnitud aparent que tindria si estigués situat a una distància de 10 parsecs de la Terra, equivalent aproximadament a 32,6 anys llum.
Veure Constel·lació del Pegàs і Magnitud absoluta
Magnitud aparent
La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.
Veure Constel·lació del Pegàs і Magnitud aparent
Markab
Markab a la constel·lació ''Pegasi''. Markab (α Pegasi / α Peg / 54 Pegasi / HD 218045) http://simbad.u-strasbg.fr/simbad/sim-id?protocol.
Veure Constel·lació del Pegàs і Markab
Matar (estrella)
Matar (η Pegasi / η Peg / 44 Pegasi) és un estel en la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +2,95.
Veure Constel·lació del Pegàs і Matar (estrella)
Messier 15
Messier 15 (M15 o *NGC 7078) és un cúmul globular situat en la constel·lació Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і Messier 15
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Constel·lació del Pegàs і Mitologia grega
NGC 7317
NGC 7317 és una galàxia el·líptica (E4) pertanyent al Quintet d'Stephan situada en la direcció de la constel·lació del Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і NGC 7317
NGC 7318A
NGC 7318A (també coneguda com a UGC 12099 o PGC 69260) és una galàxia el·líptica a uns 300 milions d'anys llum de distància en la constel·lació Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і NGC 7318A
NGC 7318B
NGC 7318B (també coneguda com a UGC 12100 o PGC 69263) és una galàxia espiral a uns 300 milions d'anys llum de distància, en la constel·lació del Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і NGC 7318B
NGC 7319
NGC 7319 és una galàxia espiral barrada pertanyent al Quintet d'Stephan situada en la direcció de la constel·lació del Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і NGC 7319
NGC 7320
NGC 7320 és una galàxia espiral (Scd) pertanyent al Quintet d'Stephan situada en la direcció de la constel·lació del Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і NGC 7320
Nomenclatura de Bayer
La nomenclatura de Bayer és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom Johann Bayer en el seu atlas estel·lar Uranometria (1603).
Veure Constel·lació del Pegàs і Nomenclatura de Bayer
Nomenclatura de Flamsteed
La nomenclatura de Flamsteed és un sistema de designació d'estrelles introduït per l'astrònom John Flamsteed en una versió preliminar de la seva Historia coelestis Britannica i publicat per Edmond Halley i Isaac Newton el 1712 sense el permís de Flamsteed.
Veure Constel·lació del Pegàs і Nomenclatura de Flamsteed
Pegàs (mitologia)
En la mitologia grega, Pegàs, Pegas o Pègasos (en Πήγασος, Pégasos) era el cavall alat nascut del coll tallat de la Medusa, i aquí es relaciona amb el mite de Perseu.
Veure Constel·lació del Pegàs і Pegàs (mitologia)
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Constel·lació del Pegàs і Planeta extrasolar
Quadrat del Pegàs
El Gran Quadrant de Pegàs o Quadrat de Pegàs és un asterisme (o pseudoconstel·lació) visible durant la tardor de l'hemisferi nord.
Veure Constel·lació del Pegàs і Quadrat del Pegàs
Quasar
* Astronomia.
Veure Constel·lació del Pegàs і Quasar
Quintet d'Stephan
El Quintet d'Stephan és un grup de cinc galàxies situat en la constel·lació del Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і Quintet d'Stephan
Sadalbari
Sadalbari (μ Pegasi / μ Peg / 48 Pegasi / HD 216131) és un estel de la constel·lació del Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і Sadalbari
Scheat
Scheat a la seva constel·lació Scheat (β Pegasi / β Peg / 53 Pegasi) és la segona estrella més brillant de la constel·lació del Pegàs després d'Enif (ε Pegasi) i una de les que forma l'asterisme del Quadrat del Pegàs.
Veure Constel·lació del Pegàs і Scheat
Segle I
El segle I és un període que comprèn des de l'any 1 fins a l'any 100 dC.
Veure Constel·lació del Pegàs і Segle I
Tipus espectral
El tipus espectral és la manera de classificació dels estels usant la llei de desplaçament de Wien però això posa dificultats pels estels distants.
Veure Constel·lació del Pegàs і Tipus espectral
Unitat astronòmica
La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.
Veure Constel·lació del Pegàs і Unitat astronòmica
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Veure Constel·lació del Pegàs і William Herschel
1783
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Constel·lació del Pegàs і 1783
1972
1972 fon un any bixest del calendari gregorià (MCMLXXII).
Veure Constel·lació del Pegàs і 1972
51 del Pegàs
51 del Pegàs (51 Pegasi) és una estrella de tipus solar en la constel·lació de Pegàs, situada a uns 50 anys llum del sistema solar.
Veure Constel·lació del Pegàs і 51 del Pegàs
També conegut com Pegasus (constellation), Pegasus (constel·lació), Pegàs (constel.lació), Pegàs (constel·lació), Pegàs (constel•lació), Pegàs (consteŀlació).