Accés més ràpid que el navegador!
139 les relacions: Abdó i Senén, Ablavi Murena, Acoli, Anarquia militar, Antioquia ad Cragum, Antioquia de l'Orontes, Aparició de la Verge a Sant Llorenç, Api Claudi Censorí, Arquebisbat de Split-Makarska, Art persa, Art sassànida, Artavasdes VII d'Armènia, Auguri de Tarragona, Aureli, Aurelià, Aureol, Balista, Bas (cognom), Basílica de Damous El Karita, Batalla d'Edessa, Batalla de Barbalissos, Batalla de Châlons (274), Batalla de Pons Aureoli, Biblioteca d'Alexandria, Bisbat de Roma, Calcedònia, Cebrià de Cartago, Ceioni Albí, Celdoni i Ermenter, Ciriades, Claudi II el Gòtic, Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona, Cornèlia Salonina, Crisi del segle III, Cristianisme a l'Imperi Romà, Cronologia de l'antiga Roma, Darab, Dècada del 250, De Casibus Virorum Illustrium, Deci (emperador romà), Diòcesi d'Astorga, Dionís d'Alexandria (bisbe), Edessa (Mesopotàmia), Emilià Alexandrí, Emperador romà, Eusebi de Laodicea, Fèlix de Nola (bisbe), Felicitas, Flavi Vopisc, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, ..., Gai Fulvi Quiet, Gal·liè, Galeri, Gervasi i Protasi, Guerres romano-perses, Gundixapur, Herennià, Hipòlit (senador), Història Augusta, Història d'Armènia, Història de l'Imperi Romà, Història de les campanyes militars romanes, Història de Turquia, Història del cristianisme, Història del cristianisme a Espanya, Imperi de les Gàl·lies, Imperi de Palmira, Imperi Romà d'Occident, Imperi Sassànida, Ingenu, Juli Capitolí, Justa, Kayseri, La Passió de Sant Fructuós, Legió III Augusta, Legió III Parthica, Legió perduda, Legió XIV Gemina, Licinià, Llista d'emperadors romans, Llorenç màrtir, Macrià Major, Macrià Menor, Magne d'Anagni, Marc Aureli Probe, Marc Emilià, Marcel de Tànger, Mariniana, Mesopotàmia (província romana), Michel Christol, Milà, Muralla de l'istme de Corint, Mussi Emilià, Naqsh-e Rostam, Nicòstrat de Trebisonda, Nisibis, Novacianisme, Novacià, Odenat, Palmira, Papa Dionís, Papa Luci I, Papa Sixt II, Patrística, Patrons de bombers, Pau l'Ermità, Pòstum I, Persecució de Dioclecià, Persecució dels cristians, Pisó Tessàlic, Polieucte de Melitene, Pomponi Bas (cònsol 259), Ponç de Cimier, Pròcul (usurpador), Prefecte de la ciutat, Primers centres de la cristiandat, Publi, Publi Licini Corneli Valerià Saloní, Ragoni Clar, Regalià, Retaule dels sants Abdó i Senén, Sant Calze, Sapor I, Saturní I, Secchia, Silbanac, Tíber, Tit I, Tomba de Sant Pere, Trebel·li Pol·lió, Trebel·lià, Trebonià Gal, Trenta Tirans (Imperi Romà), Ulpi Crinit, Valerià (desambiguació), Valerià el Jove, Xuixtar, 257, 260. Ampliar l'índex (89 més) »
Abdó i Senén
Abdó i Senén (o Abdó i Senent) (? - c. 254), en diversos calendaris i martirologis antics Abdo, Abdus, i Sennes, Sennis, Zennen són reconeguts sants per l'Església Catòlica Romana, i la seua festa se celebra el 30 de juliol.
Nou!!: Valerià і Abdó i Senén · Veure més »
Ablavi Murena
Ablavi Murena (Ablavius Murena) és un personatge que apareix com a prefecte del pretori durant el regnat de l'emperador Valerià I, entre el 253 i el 269, en una carta de la Història Augusta.
Nou!!: Valerià і Ablavi Murena · Veure més »
Acoli
Acoli (en llatí Acholius) va ser magister admissionum durant el regnat de Valerià I (253-260).
Nou!!: Valerià і Acoli · Veure més »
Anarquia militar
L'Anarquia militar és un període de la Crisi del segle III que va assolar l'Imperi Romà entre el 235 i el 270, en la qual regnaren una multitud d'emperadors sense poder.
Nou!!: Valerià і Anarquia militar · Veure més »
Antioquia ad Cragum
Antioquia ad Cragum (en grec antic Ἀντιόχεια επὶ Κράγω) o també Antioquia Petita (en llatí Antiochia Parva) era una fortalesa de Cilícia que Estrabó situa vora una roca anomenada Cragos (llatí Cragum) entre el riu Selinunt i el port de Charadrus o Karadran.
Nou!!: Valerià і Antioquia ad Cragum · Veure més »
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Nou!!: Valerià і Antioquia de l'Orontes · Veure més »
Aparició de la Verge a Sant Llorenç
L'aparició de la Verge a Sant Llorenç és una obra d'El Greco realitzada poc després de la seva arribada a Espanya.
Nou!!: Valerià і Aparició de la Verge a Sant Llorenç · Veure més »
Api Claudi Censorí
Api Claudi Censorí (Appius Claudius Censorinus), o bé simplement Censorí, va ser un dels trenta tirans segons diu Trebel·li Pol·lió que van voler ocupar el tron de Roma.
Nou!!: Valerià і Api Claudi Censorí · Veure més »
Arquebisbat de Split-Makarska
Larquebisbat de Split-Makarska - Splitsko-makarska nadbiskupija en croat; Archidioecesis Spalatensis-Macarscensis - és una seu de l'Església catòlica a Croàcia.
Nou!!: Valerià і Arquebisbat de Split-Makarska · Veure més »
Art persa
L'art persa (en persa, هنر ایرانی) o l'art iranià té un dels patrimonis artístics més rics de la història mundial i ha estat molt present en molts mitjans, com ara l'arquitectura, la pintura, el teixit, la ceràmica, la cal·ligrafia, l'orfebreria i l'escultura.
Nou!!: Valerià і Art persa · Veure més »
Art sassànida
Ardaixir I rep l'anell de poder d'Ahura Mazda, relleu en roca Bol platejat amb el rei caçant, un tema típic de la metal·listeria sassànida Lart sassànida inclou la producció artística que es produí durant la dinastia del mateix nom que va regir lÀsia Occidental entre els segles i, abans de la conquesta musulmana de Pèrsia, i va acabar al voltant de l'any 651.
Nou!!: Valerià і Art sassànida · Veure més »
Artavasdes VII d'Armènia
Artavasdes VII (en arménien Արտավազդ) fou rei d'Armènia del 252 al 283 i nominalment fins al 287.
Nou!!: Valerià і Artavasdes VII d'Armènia · Veure més »
Auguri de Tarragona
Auguri de Tarragona o Sant Auguri (mort el 21 de gener del 259) va ser un clergue cristià hispanorromà.
Nou!!: Valerià і Auguri de Tarragona · Veure més »
Aureli
* Aureli (metge).
Nou!!: Valerià і Aureli · Veure més »
Aurelià
Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).
Nou!!: Valerià і Aurelià · Veure més »
Aureol
Aurèol (en llatí Aureolus) va ser un usurpador del tron imperial romà cap a l'any 268.
Nou!!: Valerià і Aureol · Veure més »
Balista
Balista (en llatí Balista) va ser un suposat emperador romà.
Nou!!: Valerià і Balista · Veure més »
Bas (cognom)
Bas (Bassus) va ser un cognomen romà.
Nou!!: Valerià і Bas (cognom) · Veure més »
Basílica de Damous El Karita
La basílica de Damous El Karita (del llatí o ‘Casa de la Caritat’) fou la basílica més gran de l'antiga Cartago, les poques restes de la qual estan avui situades a la moderna Carthage, molt properes al Cementiri dels Pares Blancs.
Nou!!: Valerià і Basílica de Damous El Karita · Veure més »
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Nou!!: Valerià і Batalla d'Edessa · Veure més »
Batalla de Barbalissos
La Batalla de Barbalissos es va lliurar a Barbalissos l'any 253, entre l'imperi Sassànida i Roma.
Nou!!: Valerià і Batalla de Barbalissos · Veure més »
Batalla de Châlons (274)
La batalla de Châlons es va lliurar al febrer o març de 274 entre l'emperador romà Luci Domici Aurelià (270–275) i el seu rival, l'emperador Tètric I (271–274) de la Gàl·lia a la regió que avui dia és Châlons-en-Champagne.
Nou!!: Valerià і Batalla de Châlons (274) · Veure més »
Batalla de Pons Aureoli
Trebel·li Pol·lió, un dels autors de la Història Augusta que va viure en temps de Constantí I el Gran, va explicar les vides dels emperadors romans Valerià I, Valerià el Jove, de Gal·liè, dels trenta tirans i de Claudi el Gòtic.
Nou!!: Valerià і Batalla de Pons Aureoli · Veure més »
Biblioteca d'Alexandria
Exterior de la biblioteca modernaInterior de la biblioteca moderna La biblioteca d'Alexandria va ser la biblioteca més cèlebre de l'antiguitat.
Nou!!: Valerià і Biblioteca d'Alexandria · Veure més »
Bisbat de Roma
El bisbat de Roma (italià: diocesi di Roma; llatí: Dioecesis Urbis seu Romana) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Laci.
Nou!!: Valerià і Bisbat de Roma · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Valerià і Calcedònia · Veure més »
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Nou!!: Valerià і Cebrià de Cartago · Veure més »
Ceioni Albí
Ceioni Albí (en llatí Ceionius Albinus) va ser un notable romà, probablement parent de l'emperador Albí, que va ser executat per ordre de Septimi Sever.
Nou!!: Valerià і Ceioni Albí · Veure més »
Celdoni i Ermenter
Ermenter (o Armenter o Emeteri, del llatí Emeterius o Hemeterius) i Celdoni (o Celoni, del llatí Celedonius), també coneguts com a Sants Màrtirs i morts cap al 300, van ser dos soldats romans, probablement germans.
Nou!!: Valerià і Celdoni i Ermenter · Veure més »
Ciriades
Ciriades (en llatí Cyriades) va ser un dels trenta tirans, el primer de la llista que dona Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Nou!!: Valerià і Ciriades · Veure més »
Claudi II el Gòtic
Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.
Nou!!: Valerià і Claudi II el Gòtic · Veure més »
Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona
Es tracta d'un conjunt escultòric funerari localitzat al presbiteri de l'església de Sant Feliu de Girona, constituït per vuit sarcòfags esculturats, dos d'ells de temàtica romana pagana i els altres sis de temàtica paleocristiana.
Nou!!: Valerià і Conjunt de sarcòfags romans de Sant Feliu de Girona · Veure més »
Cornèlia Salonina
Júlia Cornèlia Salonina († Mediolànum, 268) va ser una Augusta, esposa de l'emperador romà Gal·liè i mare de Valerià II, Saloní i Marinià.
Nou!!: Valerià і Cornèlia Salonina · Veure més »
Crisi del segle III
La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.
Nou!!: Valerià і Crisi del segle III · Veure més »
Cristianisme a l'Imperi Romà
Sant Jaume el Just. Quan Jesucrist va néixer l'Imperi Romà es trobava en el seu apogeu i dominava tot el Mediterrani.
Nou!!: Valerià і Cristianisme a l'Imperi Romà · Veure més »
Cronologia de l'antiga Roma
Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.
Nou!!: Valerià і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »
Darab
Darab (anteriorment Darabgerd, àrab Darabjird o Darabdjird) és una vila iraniana, capital del comtat del mateix nom, a la província de Fars, situada a una plana a uns 228 km al sud-est de Xiraz.
Nou!!: Valerià і Darab · Veure més »
Dècada del 250
Sense descripció.
Nou!!: Valerià і Dècada del 250 · Veure més »
De Casibus Virorum Illustrium
De Casibus Virorum Illustrium és un recull de biografies d'homes famosos escrit per Giovanni Boccaccio i suposa la contrapart masculina del llibre De mulieribus claris, on escriu els perfils de les dones més cèlebres.
Nou!!: Valerià і De Casibus Virorum Illustrium · Veure més »
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Nou!!: Valerià і Deci (emperador romà) · Veure més »
Diòcesi d'Astorga
La diòcesi d'Astorga es té la seu episcopal en la Catedral de Santa María, a la ciutat lleonesa d'Astorga.
Nou!!: Valerià і Diòcesi d'Astorga · Veure més »
Dionís d'Alexandria (bisbe)
Dionís d'Alexandria va ser bisbe d'Alexandria de l'any 247 al 265.
Nou!!: Valerià і Dionís d'Alexandria (bisbe) · Veure més »
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Nou!!: Valerià і Edessa (Mesopotàmia) · Veure més »
Emilià Alexandrí
Emilià o potser Mussi Emilià (en llatí Lucius Mussius Aemilianus) va ser un dels usurpadors del títol d'emperador romà.
Nou!!: Valerià і Emilià Alexandrí · Veure més »
Emperador romà
L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.
Nou!!: Valerià і Emperador romà · Veure més »
Eusebi de Laodicea
Eusebi de Laodicea (vers 220-268) fou bisbe de Laodicea.
Nou!!: Valerià і Eusebi de Laodicea · Veure més »
Fèlix de Nola (bisbe)
Fèlix de Nola, bisbe (mort a Nola el 95) és venerat com a sant per l'Església catòlica, amb festivitat pròpia el 15 de novembre.
Nou!!: Valerià і Fèlix de Nola (bisbe) · Veure més »
Felicitas
Felicitas era una deessa de la mitologia romana, personificació de la felicitat.
Nou!!: Valerià і Felicitas · Veure més »
Flavi Vopisc
Flavi Vopisc (en llatí Flavius Vopiscus) va ser un dels sis escriptors de la Historiae Augustae, probablement el darrer, ja que parla de Trebel·li Pol·lió, Juli Capitolí i Eli Lampridi (aquest darrer podria ser el mateix que Espartià).
Nou!!: Valerià і Flavi Vopisc · Veure més »
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Nou!!: Valerià і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona · Veure més »
Gai Fulvi Quiet
Gai Fulvi Quiet (en llatí Caius Fulvius Quietus) va ser un dels usurpadors del tron imperial romà coneguts com els Trenta Tirans, que figura a la llista de Trebel·li Pol·lió inclosa a la Historia Augusta.
Nou!!: Valerià і Gai Fulvi Quiet · Veure més »
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Nou!!: Valerià і Gal·liè · Veure més »
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Nou!!: Valerià і Galeri · Veure més »
Gervasi i Protasi
Gervasi i Protasi (Milà, s. II - 180 o 303) eren dos germans bessons milanesos, mort com a màrtirs per la fe cristiana.
Nou!!: Valerià і Gervasi i Protasi · Veure més »
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.
Nou!!: Valerià і Guerres romano-perses · Veure més »
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Nou!!: Valerià і Gundixapur · Veure més »
Herennià
Herennià va ser un dels trenta tirans que menciona Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta.
Nou!!: Valerià і Herennià · Veure més »
Hipòlit (senador)
Hipòlit (en llatí Hippolytus) va ser un suposat senador romà, mencionat per Jeroni d'Estridó, que va fer escrits a favor del cristianisme i contra els gentils.
Nou!!: Valerià і Hipòlit (senador) · Veure més »
Història Augusta
Història Augusta és el nom modern d'una col·lecció de pseudobiografies dels emperadors romans dels segles segon i tercer.
Nou!!: Valerià і Història Augusta · Veure més »
Història d'Armènia
Imperi armeni Els armenis van entrar a Urartu vers el 610 aC.
Nou!!: Valerià і Història d'Armènia · Veure més »
Història de l'Imperi Romà
l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.
Nou!!: Valerià і Història de l'Imperi Romà · Veure més »
Història de les campanyes militars romanes
Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.
Nou!!: Valerià і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »
Història de Turquia
La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.
Nou!!: Valerià і Història de Turquia · Veure més »
Història del cristianisme
Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.
Nou!!: Valerià і Història del cristianisme · Veure més »
Història del cristianisme a Espanya
Crist crucificat'', de Diego Velázquez. El cristianisme a Espanya té una llarga història de gairebé dos mil anys, segons la llegenda que remunta els seus orígens a l'evangelització de la península ibèrica, al, per l'apòstol Jaume el Major (connectat a les històries de la Mare de Déu del Pilar de Saragossa i del miraculós transport del seu cadàver fins a Compostel·la), i per Sant Pau, el viatge del qual a Hispània és improbable, però de qui almenys consta la seva voluntat expressa d'emprendre'l.
Nou!!: Valerià і Història del cristianisme a Espanya · Veure més »
Imperi de les Gàl·lies
LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.
Nou!!: Valerià і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »
Imperi de Palmira
Zenòbia mirant per última vegada Palmira LImperi de Palmira o Imperi Palmirenc va ser un efímer estat de l'Orient Pròxim escindit de l'Imperi Romà, format a partir de la revolta del regne de Palmira, un regne nabateu sotmès a Roma, l'any 260 amb la suposada intenció de dominar els dos que el flanquejaven, el romà i el sassànida i a partir de la crisi del segle III.
Nou!!: Valerià і Imperi de Palmira · Veure més »
Imperi Romà d'Occident
L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.
Nou!!: Valerià і Imperi Romà d'Occident · Veure més »
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Nou!!: Valerià і Imperi Sassànida · Veure més »
Ingenu
Ingenu (en llatí Ingenuus) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió relaciona a la Història Augusta.
Nou!!: Valerià і Ingenu · Veure més »
Juli Capitolí
Juli Capitolí (Julius Capitolinus) va ser un historiador romà que va escriure les biografies de diversos emperadors i pretendents recollits a la Història Augusta.
Nou!!: Valerià і Juli Capitolí · Veure més »
Justa
s al Còdex Manesse Una justa o born era un combat entre dos cavallers, muntats a cavall i armats amb sengles llances.
Nou!!: Valerià і Justa · Veure més »
Kayseri
Kayseri (en turc i oficialment; en grec, Καισάρεια, Kesària), antigament anomenada Cesarea de Capadòcia, és una ciutat de Turquia, capital de la província de Kayseri, que forma una municipalitat metropolitana amb cinc districtes metropolitans (Kocasinan, Melikgazi, Hacılar, İncesu i Talaa).
Nou!!: Valerià і Kayseri · Veure més »
La Passió de Sant Fructuós
La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça. A la imatge, els guàrdies capturen a Fructuós de Tarragona. La Passió de Sant Fructuós és una obra teatral que es representa amb música en directe sobre la vida de Fructuós de Tarragona.
Nou!!: Valerià і La Passió de Sant Fructuós · Veure més »
Legió III Augusta
La legió III Augusta va ser una legió romana creada per August l'any 43 aC.
Nou!!: Valerià і Legió III Augusta · Veure més »
Legió III Parthica
La legió III Parthica va ser una legió romana creada per Septimi Sever l'any 197, per a la seva campanya contra l'Imperi Part.
Nou!!: Valerià і Legió III Parthica · Veure més »
Legió perduda
La legió perduda de Cras, o simplement la legió perduda, és el nom amb que es coneix a una hipotètica legió romana composta per part dels prop de 10.000 legionaris fets presoners després de la batalla de Carres pels parts l'any 53 aC.
Nou!!: Valerià і Legió perduda · Veure més »
Legió XIV Gemina
La Legió XIV Gemina (catorzena legió 'bessona') va ser una legió romana creada possiblement per Juli Cèsar l'any 57 aC quan anava a atacar la Gàl·lia Belga.
Nou!!: Valerià і Legió XIV Gemina · Veure més »
Licinià
Juli Valent Licinià (en llatí Julius Valens Licinianus) usurpà el tron imperial romà l'any 250.
Nou!!: Valerià і Licinià · Veure més »
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Nou!!: Valerià і Llista d'emperadors romans · Veure més »
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Nou!!: Valerià і Llorenç màrtir · Veure més »
Macrià Major
Macrià Major (en llatí Macrianus) va ser un dels trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Nou!!: Valerià і Macrià Major · Veure més »
Macrià Menor
Macrià Menor (en llatí Macrianus Iunior) va ser un dels trenta tirans que menciona Trebel·li Pol·lió a la Historia Augusta.
Nou!!: Valerià і Macrià Menor · Veure més »
Magne d'Anagni
Magne d'Anagni o de Trani (finals del segle II, Trani - † 19 d'agost de 251, Ceccano) fou bisbe de Trani.
Nou!!: Valerià і Magne d'Anagni · Veure més »
Marc Aureli Probe
Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.
Nou!!: Valerià і Marc Aureli Probe · Veure més »
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Nou!!: Valerià і Marc Emilià · Veure més »
Marcel de Tànger
Marcel de Tànger o Marcel el Centurió (ca. mijtan - 298) va ser un militar de l'exèrcit romà, martiritzat com a cristià i venerat com a sant per l'Església catòlica.
Nou!!: Valerià і Marcel de Tànger · Veure més »
Mariniana
Mariniana fou una dama romana d'alt rang que apareix en diverses monedes com a Divae Marinianae, amb data de l'any 254.
Nou!!: Valerià і Mariniana · Veure més »
Mesopotàmia (província romana)
La província romana de Mesopotàmia va ser una província creada pels romans entre els rius Eufrates i Tigris, que va tenir dos extensions molt diferents en els dos períodes en què va existir.
Nou!!: Valerià і Mesopotàmia (província romana) · Veure més »
Michel Christol
Michel Christol (25 d'octubre de 1942, Castèlnòu de Guers, França) és un historiador francès especialista en l'Antiguitat Romana i particularment en epigrafia.
Nou!!: Valerià і Michel Christol · Veure més »
Milà
Milà (Milan en llombard, miˈlãː, Milano en italià, miˈlaːno) és la ciutat principal del nord d'Itàlia, capital de la regió de la Llombardia, una de les regions italianes més desenvolupades.
Nou!!: Valerià і Milà · Veure més »
Muralla de l'istme de Corint
La muralla de l'istme de Corint (o simplement muralla de l'istme) era una obra defensiva situada a l'istme de Corint.
Nou!!: Valerià і Muralla de l'istme de Corint · Veure més »
Mussi Emilià
Mussi Emilià (en llatí Mussius Aemilianus) va ser un usurpador del tron imperial romà que va regnar potser sota el nom d'Alexandre o Emilià Alexandrí, encara que hi ha confusió entre els dos personatges si és que eren dos.
Nou!!: Valerià і Mussi Emilià · Veure més »
Naqsh-e Rostam
Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.
Nou!!: Valerià і Naqsh-e Rostam · Veure més »
Nicòstrat de Trebisonda
Nicòstrat de Trebisonda (Nicostratos, Nikóstratos) fou un escriptor grec nadiu de Trebisonda, que vivia en temps de l'emperador Aurelià.
Nou!!: Valerià і Nicòstrat de Trebisonda · Veure més »
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Nou!!: Valerià і Nisibis · Veure més »
Novacianisme
El novacianisme fou una secta cristiana que seguia la doctrina de l'antipapa Novacià, que negava la readmissió en la comunió dels lapsi, els cristians batejats que havien negat la seva fe o realitzat un sacrifici ritual als déus pagans sota la pressió de la persecució sancionada per l'emperador Deci, en 250 dC.
Nou!!: Valerià і Novacianisme · Veure més »
Novacià
Novacià (en Novatianus) va ser un eclesiàstic que havia nascut, segons Filostorgi, a Frígia.
Nou!!: Valerià і Novacià · Veure més »
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Nou!!: Valerià і Odenat · Veure més »
Palmira
Palmira (el seu significat és ‘Palma’ o ‘Ciutat de les Palmeres’) fou una important ciutat de Síria en un oasi a l'interior del país ben regat per nombrosos rierols, a 215 km al nord-est de Damasc i 180 km al sud-oest de l'Eufrates, a Deir al-Zor.
Nou!!: Valerià і Palmira · Veure més »
Papa Dionís
Dionís fou el vint-i-quatrè Bisbe de Roma del 22 de juliol del 259 fins a la seva mort el 26 de desembre del 268.
Nou!!: Valerià і Papa Dionís · Veure més »
Papa Luci I
Luci I (?, ? - Roma, 5 de març del 254) va ser el vint-i-dosè bisbe de Roma i el vint-i-unè successor de sant Pere, exercint un breu mandat entre mitjans del 253 i els primers mesos del 254.
Nou!!: Valerià і Papa Luci I · Veure més »
Papa Sixt II
Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.
Nou!!: Valerià і Papa Sixt II · Veure més »
Patrística
La patrística és la fase en la història de l'organització i la teologia cristianes que abasta des de la fi del cristianisme primitiu, amb la consolidació del cànon neotestamentari, fins al voltant del.
Nou!!: Valerià і Patrística · Veure més »
Patrons de bombers
Els patrons dels bombers són aquells sants o santes que els cossos de bombers de regions amb creença catòlica, ortodoxa o anglicana, han adoptat com a protectors de la seva professió.
Nou!!: Valerià і Patrons de bombers · Veure més »
Pau l'Ermità
Pau de Tebes, també conegut com a Pau l'Eremita, Pau l'Ermità o Pau l'Anacoreta (Egipte, ? - Tebaida, 341), fou un anacoreta, el primer dels eremites cristians.
Nou!!: Valerià і Pau l'Ermità · Veure més »
Pòstum I
Marc Cassià Latini Pòstum (Marcus Cassianius Latinius Postumus; ? - 267) va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió menciona a la Història Augusta.
Nou!!: Valerià і Pòstum I · Veure més »
Persecució de Dioclecià
''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.
Nou!!: Valerià і Persecució de Dioclecià · Veure més »
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Nou!!: Valerià і Persecució dels cristians · Veure més »
Pisó Tessàlic
Pisó (en llatí Piso o també Piso Frugi) va ser un emperador romà, un dels anomenats trenta tirans.
Nou!!: Valerià і Pisó Tessàlic · Veure més »
Polieucte de Melitene
Polieucte de Melitene (mort el 10 de gener de 259) va ésser un soldat romà, mort màrtir a Melitene (Armènia) i venerat com a sant per diverses confessions cristianes.
Nou!!: Valerià і Polieucte de Melitene · Veure més »
Pomponi Bas (cònsol 259)
Pomponi Bas (en llatí Pomponius Bassus) va ser un magistrat romà.
Nou!!: Valerià і Pomponi Bas (cònsol 259) · Veure més »
Ponç de Cimier
Ponç o Poni (Provença, començament del s. III - Cimier, Niça, ca. 258) va ser un predicador cristià de la Gàl·lia, mort màrtir.
Nou!!: Valerià і Ponç de Cimier · Veure més »
Pròcul (usurpador)
Pròcul (Proculus), (mort c. 281) va ser un usurpador romà, un dels «pretendents menors», segons la Història Augusta, que va prendre el porpra contra l'emperador Probe en 280, encara que això es discuteix.
Nou!!: Valerià і Pròcul (usurpador) · Veure més »
Prefecte de la ciutat
Prefecte de la ciutat o Prefecte urbà (en llatí Praefectus urbi, originàriament Custos urbis) va ser una magistratura regular romana establerta pels reis.
Nou!!: Valerià і Prefecte de la ciutat · Veure més »
Primers centres de la cristiandat
El cristianisme primitiu (generalment es considera el període des del seu origen fins al 325) s'estengué des de la Mediterrània Oriental per tot l'Imperi Romà i més enllà, arribant tant a l'est com a l'Índia.
Nou!!: Valerià і Primers centres de la cristiandat · Veure més »
Publi
* Cine Publi, sala d'exhibició cinematogràfica ubicada al Passeig de Gràcia de Barcelona.
Nou!!: Valerià і Publi · Veure més »
Publi Licini Corneli Valerià Saloní
Publi Licini Corneli Valerià Saloní (en llatí Publius Licinius Cornelius Valerianus Saloninus) va ser el fill de l'emperador romà Gal·liè i de la seva dona Cornèlia Salonina i net de l'emperador Valerià I. Quan el seu avi i el seu pare van assolir el títol d'august el 253, el jove va ser declarat cèsar.
Nou!!: Valerià і Publi Licini Corneli Valerià Saloní · Veure més »
Ragoni Clar
Ragoni Clar (Ragonius Clarus) va ser un militar romà del.
Nou!!: Valerià і Ragoni Clar · Veure més »
Regalià
Regalià (en llatí Regalianus tal com apareix a les monedes), o també Regallianus o Regillianus segons Víctor i Zòsim, va ser un dels trenta tirans que Trebel·li Pol·lió descriu a la Historia Augusta.
Nou!!: Valerià і Regalià · Veure més »
Retaule dels sants Abdó i Senén
El Retaule dels sants Abdó i Senén és un retaule pictòric d'estil gòtic català realitzada al tremp d'ou per l'artista Jaume Huguet l'any 1460 per a l'església de Sant Pere de Terrassa.
Nou!!: Valerià і Retaule dels sants Abdó i Senén · Veure més »
Sant Calze
XVI mostra el Calze de la catedral de València A la tradició cristiana el Sant Calze és el recipient que Jesús de Natzaret va fer servir al Sant Sopar per a servir el vi i que s'esmenta als evangelis de Mateu, Marc i Lluc.
Nou!!: Valerià і Sant Calze · Veure més »
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Nou!!: Valerià і Sapor I · Veure més »
Saturní I
Saturní I (en llatí Saturninus) va ser un usurpador del tron imperial romà, un dels Trenta tirans mencionats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta, que el defineix com un dels millors generals romans i molt apreciat per Valerià I. Enfrontat a Gal·liè les seves legions el van proclamar emperador.
Nou!!: Valerià і Saturní I · Veure més »
Secchia
El Secchia és un riu del nord d'Itàlia afluent del riu Po des del sud.
Nou!!: Valerià і Secchia · Veure més »
Silbanac
Silbanac (en llatí Mar. Silbanacus) és un personatge enigmàtic, que se suposa va ser un usurpador del tron imperial romà en temps de Felip l'Àrab o potser entre els emperdors Emilià i Valerià.
Nou!!: Valerià і Silbanac · Veure més »
Tíber
El Tíber (en italià Tevere) és el riu principal de la Itàlia central a la conca tirrènica, amb 405 km de longitud.
Nou!!: Valerià і Tíber · Veure més »
Tit I
Tit I (en Titus, en Τίτος) mort l'any 272, va ser bisbe de Bizanci probablement de l'any 242 al 272.
Nou!!: Valerià і Tit I · Veure més »
Tomba de Sant Pere
El baldaquí de Sant Pere, de Bernini, a la basílica actual de Sant Pere. La tomba de Sant Pere es troba just a sota d'aquesta estructura. La tomba de Sant Pere és un lloc sota la basílica de Sant Pere que inclou diverses tombes i una estructura que van dir les autoritats del Vaticà que es van construir per commemorar la ubicació de la tomba de sant Pere.
Nou!!: Valerià і Tomba de Sant Pere · Veure més »
Trebel·li Pol·lió
Trebel·li Pol·lió (Trebellius Pollio) va ser un historiador romà.
Nou!!: Valerià і Trebel·li Pol·lió · Veure més »
Trebel·lià
Trebel·lià (en llatí Trebellianus) va ser un usurpador del tron imperial romà.
Nou!!: Valerià і Trebel·lià · Veure més »
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Nou!!: Valerià і Trebonià Gal · Veure més »
Trenta Tirans (Imperi Romà)
El Trenta Tirans són una sèrie de trenta personatges enumerats a la Història Augusta per Trebel·li Pol·lió com a usurpadors del tron imperial romà.
Nou!!: Valerià і Trenta Tirans (Imperi Romà) · Veure més »
Ulpi Crinit
Ulpi Crinit (en llatí Ulpius Crinitus) va ser un general del temps de l'emperador Valerià I. Deia ser descendent de l'emperador Trajà.
Nou!!: Valerià і Ulpi Crinit · Veure més »
Valerià (desambiguació)
Valerià (Valerianus) és un prenom català d'origen llatí.
Nou!!: Valerià і Valerià (desambiguació) · Veure més »
Valerià el Jove
Valerià el Jove (en llatí Publius Licinius Valerianus o Licinius Valerianus Minor) va ser fill de l'emperador Valerià I, i germanastre de Gal·liè.
Nou!!: Valerià і Valerià el Jove · Veure més »
Xuixtar
Xuixtar - شوشتر, Tustar - és una ciutat i antiga fortalesa a la província de Khuzestan a l'Iran a uns 92 km d'Ahwaz, la capital provincial.
Nou!!: Valerià і Xuixtar · Veure més »
257
Sense descripció.
Nou!!: Valerià і 257 · Veure més »
260
Sense descripció.
Nou!!: Valerià і 260 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Publi Aureli Licini Valerià, Valerià I.
