Accés més ràpid que el navegador!
113 les relacions: Adunat, Agricultura a l'antiga Grècia, Alcmeònides, Anacarsis, Antiga Atenes, Antiga Grècia, Antonomàsia, Arcont, Areòpag, Arma química, Aternia Tarpeia, Atlàntida, Aulus Manli Vulsó (decemvir), Èfeta, Època arcaica, Àgora d'Atenes, Baralla francesa, Bàticles, Bé comú, Bulé, Capitoli dels Estats Units, Cató el Vell, De la vellesa, Càl·lies-Hipònic, Ciló (polític), Cirra, Ciutadania, Clèobis i Bitó, Clístenes, Cleobul de Lindos, Cleofó (orador), Cleruquia, Colàcreta, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Constitució, Contornat, Corègia, Crítias (diàleg), Críties, Cresos, Dídim Calcènter, Democràcia atenesa, Demos, Diàsies, Dicastes, Diccionari Grec-Català, Dones a Atenes, Dracó d'Atenes, Dret a l'antiga Grècia, Ekklesia, Epibates, ..., Epimènides de Creta, Esclavitud, Esclavitud a l'antiga Grècia, Espuri Tarpeu Montà Capitolí, Euclides (arcont), Eupàtrides, Fill il·legítim, Funeral, Gimnàs (antiga Grècia), Ginecònom, Glíptica, Hectemori, Hesíode, Hipònic I, Història del pa, Històries (Heròdot), Isfora, Isonomia, Jocs Ístmics, Les set Arts Liberals, Lleis sumptuàries, Llista d'antics grecs, Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia, Llista de personatges històrics d'òpera, Llista de poetes de l'antiga Grècia, Mègara, Mimnerm, Mnesífil, Naucrària, Nàucratis, Nebre (metge), Nicòmac d'Atenes, Niloxen de Nàucratis, Noblesa, Nomofílac, Pederàstia a l'antiga Grècia, Periccíone, Pianèpsia, Pisístrat, Plató, Poesia gnòmica, Polis, Polizel de Rodes, Prítanis, Prostitució a l'antiga Grècia, Quios, Salamina, Segle VI aC, Set savis de Grècia, Sibil·la, Sofística, Sofista, Soló (desambiguació), Solon, Solos (Xipre), Teó d'Esmirna, Terrissa, Timarc d'Atenes, Timocràcia, Tribus gregues, Trirrem, Vides paral·leles, Zeugites (Atenes). Ampliar l'índex (63 més) »
Adunat
Adunat (en grec antic ἀδύνατος) era el nom de cadascuna de les persones que, a l'estat atenenc, estaven subvencionades per l'estat per malaltia o defectes físics que els feien impossible desenvolupar cap activitat física per guanyar-se la vida.
Nou!!: Soló і Adunat · Veure més »
Agricultura a l'antiga Grècia
Una olivera a Eubea, arbre que és la base de l'agricultura grega Lagricultura a l'antiga Grècia era la base de l'economia de la zona.
Nou!!: Soló і Agricultura a l'antiga Grècia · Veure més »
Alcmeònides
Els alcmeònides (Alcmaeonidae) eren un família noble d'Atenes, una branca dels Neleides o descendents de Neleu (l'heroi fill de Posidó), que van ocupar un paper destacat a la història d'Atenes del 1100 aC al 400 aC.
Nou!!: Soló і Alcmeònides · Veure més »
Anacarsis
Anacarsis (en llatí Anacharsis, en grec Ἀνάχαρσις) fou un príncep escita, segon Heròdot fill de Gnurus i germà de Saulios, rei dels escites de Tràcia.
Nou!!: Soló і Anacarsis · Veure més »
Antiga Atenes
El Partenó i les restes de l'acròpolis, vestigis de l'antiga Atenes La història d'Atenes representa l'origen de la història de les ciutats europees i de l'Europa actual.
Nou!!: Soló і Antiga Atenes · Veure més »
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Nou!!: Soló і Antiga Grècia · Veure més »
Antonomàsia
Lantonomàsia (del llatí antonomasia i del grec ἀντονομασία, antonomazein, "anomenar de manera diferent"), és una sinècdoque que consisteix a usar un epítet, un títol oficial, etc., en lloc del nom propi d'una persona o, inversament, l'ús d'un nom propi en lloc d'un apel·latiu.
Nou!!: Soló і Antonomàsia · Veure més »
Arcont
Arcont (en grec antic, transliterat árkhon) va ser el nom que rebien els governants en diverses polis de l'antiga Grècia; a Atenes, en particular, els arconts van tenir un poder destacat fins a la reforma de Temístocles (487/86 aC.) i eren al mateix temps màxima autoritat tant en l'àmbit civil com en el militar.
Nou!!: Soló і Arcont · Veure més »
Areòpag
L'Areòpag (en grec: Areios Pagos, Άρειος Πάγος; «el turó d'Ares») era la cort criminal d'Atenes i el lloc on es reunia el Consell.
Nou!!: Soló і Areòpag · Veure més »
Arma química
Una arma química (en anglès: Chemical weapon o CW) són aquelles que s’utilitzen per infringir la mort o danys en els éssers humans.
Nou!!: Soló і Arma química · Veure més »
Aternia Tarpeia
Aternia Tarpeia o Ateria Tarpeia, també esmentada com a lex Tarpeia, fou una llei de l'antiga Roma datada el 455 aC (300 de la fR) que fou aprovada en els comicis centuriats durant el consolat d'Espuri Tarpeu Montà Capitolí i Aule Ateri (o Aterni) Fontinal que autoritzava els diversos magistrats romans a castigar amb multa la desobediència a les seves ordres (abans només ho podien fer els cònsols).
Nou!!: Soló і Aternia Tarpeia · Veure més »
Atlàntida
El capità Nemo visitant les restes de l'Atlàntida. L'Atlàntida, segons la mitologia grega, hauria estat una illa o un continent enfonsat sota les aigües en temps remots a causa d'un terratrèmol.
Nou!!: Soló і Atlàntida · Veure més »
Aulus Manli Vulsó (decemvir)
Aulus Manli Vulsó (Aulus Manlius Cn.), va ser un magistrat romà.
Nou!!: Soló і Aulus Manli Vulsó (decemvir) · Veure més »
Èfeta
Un èfeta (en grec antic ἐφέτης) a l'antiga Grècia era un membre d'un tribunal d'Atenes constituït per jutjar certs casos d'homicidi.
Nou!!: Soló і Èfeta · Veure més »
Època arcaica
Guerrers grecs en un fragment de ceràmica de figures negres atribuït al Mestre del Dípilon. Cap al 760 aC Jocs Panatenàics. Cap al 530 aC Escultures del període arcaic (entre elles el ''Moscòfor'') trobades durant les excavacions de l'Acròpolis d'Atenes (fotografia de 1886). Època arcaica és un període de la història de l'antiga Grècia amb la qual la historiografia distingeix l'etapa en la qual l'Hèl·lade (Ἕλλάδα) va sortir del període anterior l'edat fosca, caracteritzada per la distribució de l'espai hel·lènic entre tribus«Tribu» és un terme llatí, utilitzat per a l'organització sociopolítica romana; que s'aproxima a l'ús que tenia la institució i la paraula grega phylé, fylé o phulē (φυλή —'raça', 'poble'—), del verb fyeszai o phuesthai (φύεσθαι, 'descendir de', 'tenir origen en').
Nou!!: Soló і Època arcaica · Veure més »
Àgora d'Atenes
Vista general de l'àgora d'Atenes Làgora d'Atenes (en grec: Αρχαία Αγορά της Αθήνας) era el centre de l'activitat comercial, social i política de l'antiga ciutat d'Atenes.
Nou!!: Soló і Àgora d'Atenes · Veure més »
Baralla francesa
Baralla estàndard de 32 cartes del patró de París La baralla francesa és un conjunt de naips o cartes, format per 52 cartes repartides en quatre pals: cors, diamants, trèvols i piques.
Nou!!: Soló і Baralla francesa · Veure més »
Bàticles
Bàticles (Bathycles) fou un famós artista escultor grec de Magnèsia del Meandre i cap d'una brigada d'artistes de la mateixa ciutat que van construir per encàrrec dels espartans, a la ciutat d'Amicles, el gran tron a l'Apol·lo Amicleu cobert amb un gran nombre de baixos relleus i aguantat i coronat per estàtues.
Nou!!: Soló і Bàticles · Veure més »
Bé comú
El bé comú o procomú és, en l'àmbit de la filosofia, l'economia i la ciència política, allò que és compartit i que és beneficiós per a tots o gran part dels membres d'una comunitat determinada, o, en alguns casos, allò que s'ha aconseguit per la ciutadania, ja sigui per acció col·lectiva o per la participació en l'acció política i el servei públic d'una comunitat determinada.
Nou!!: Soló і Bé comú · Veure més »
Bulé
L'Areòpag des de l'Acròpoli d'Atenes Pinàkia'', tauletes de bronze per a identificar els ciutadans (amb el nom propi, el nom del pare i el demos) de cara al sorteig dels jurats (Museu de l'Àgora d'Atenes) La bulé fou l'assemblea deliberant o consell a Grècia.
Nou!!: Soló і Bulé · Veure més »
Capitoli dels Estats Units
El Capitoli dels Estats Units. El Capitoli dels Estats Units (anglès: Capitol Building) és l'edifici que allotja les dues cambres del Congrés dels Estats Units.
Nou!!: Soló і Capitoli dels Estats Units · Veure més »
Cató el Vell, De la vellesa
Cató el Vell, De la Vellesa (en llatí: Cato Maior, De senectute) és una obra filosòfica de Ciceró escrita a finals de l'any 45 i principis del 44 aC, simulant un diàleg entre Cató el Vell —personatge que dona el títol a l'obra— amb els joves Escipió Emilià i Leli.
Nou!!: Soló і Cató el Vell, De la vellesa · Veure més »
Càl·lies-Hipònic
Càl·lies-Hipònic o Càl·lias-Hiponic（en Callias Hipponicus, en Καλλίας-Ἱππόνικος) era el nom d'una família atenenca coneguda per la seva riquesa, els membres de la qual, a partir del fill de Fènip (Phaenippos) reberen el nom alternativament, una vegada Càl·lies i una Hipònic. Tenien la dignitat hereditària de porta torxes als misteris d'Eleusis. Deien ser descendents del mític Triptòlem, segons explica Xenofont. Alguns membres rellevants de la família.
Nou!!: Soló і Càl·lies-Hipònic · Veure més »
Ciló (polític)
Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.
Nou!!: Soló і Ciló (polític) · Veure més »
Cirra
Cirra (en grec, Κίρρα) és un poble de Grècia que pertany a la perifèria de la Grècia Central, a la unitat perifèrica de Fòcida i al municipi de Delfos.
Nou!!: Soló і Cirra · Veure més »
Ciutadania
Tres membres d'una mateixa família reben la nacionalitat australiana, el 2 de setembre del 2010. Albert Einstein va obtenir la nacionalitat americana l'1 d'octubre del 1940. En aquesta imatge, rep el document que ho certifica de les mans del jutge Phillip Forman. La ciutadania és l'estatus reconegut pels costums o la llei i que permet a una persona ser membre d'un estat.
Nou!!: Soló і Ciutadania · Veure més »
Clèobis i Bitó
Vista posterior Clèobis i Bitó (en grec: Κλέοβις καì Βίτων) és el nom d'un grup escultòric, en marbre, de dues figures masculines nues.
Nou!!: Soló і Clèobis i Bitó · Veure més »
Clístenes
Clístenes (Grec) va ser un noble atenenc de la família dels Alcmeònides.
Nou!!: Soló і Clístenes · Veure més »
Cleobul de Lindos
Cleobul de Lindos (Κλεόβουλος, Kleóbūlos), fill d'Evagòres, fou un poeta grec del considerat un dels set savis de Grècia.
Nou!!: Soló і Cleobul de Lindos · Veure més »
Cleofó (orador)
Cleofó (en llatí Cleophon, en grec antic Κλεοφῶν) fou un demagog atenenc que segons Aristòfanes era d'origen traci.
Nou!!: Soló і Cleofó (orador) · Veure més »
Cleruquia
Una cleruquia (en grec antic: κληρουχία, klēroukhia) assignava lots de terra cívica (κλῆρος, klēros, «cleros») als ciutadans-soldats (κληροῦχος, klerûkos, «clerucs») per sorteig.
Nou!!: Soló і Cleruquia · Veure més »
Colàcreta
Colàcreta (κωλακρέτης) era el nom que rebia un dels magistrats més antics d'Atenes.
Nou!!: Soló і Colàcreta · Veure més »
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Nou!!: Soló і Col·lecció Fundació Bernat Metge · Veure més »
Constitució
Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa.
Nou!!: Soló і Constitució · Veure més »
Contornat
Contornat amb el bust de Sal·lusti Contornat és un tipus d'objecte en forma de medalla o de moneda feta normalment de bronze que es va emetre a l'època tardana de l'Imperi Romà, cap als segles IV i V. El nom deriva de la paraula italiana contorno, un solc profund fet al voltant de les dues cares.
Nou!!: Soló і Contornat · Veure més »
Corègia
La corègia ('en grec antic χορηγία) era un servei ordinari que s'oferia a l'antiga Grècia, i consistia a proporcionar un cor (χορός "chorós", literalment grup de cantants i dansaires per a les representacions) convenientment entrenat per als festivals.
Nou!!: Soló і Corègia · Veure més »
Crítias (diàleg)
Plató. Crítias, o L'Atlàntida és un dels últims diàlegs de Plató.
Nou!!: Soló і Crítias (diàleg) · Veure més »
Críties
Crítias—Critias, Kritías Κριτίας— (vers 460 aC - 403 aC), fill de Callaeschros (Cal·lescre) i net de Crítias, fou un sofista i orador grec deixeble de Sòcrates, i oncle carnal (i possiblement influència de joventut) de Plató.
Nou!!: Soló і Críties · Veure més »
Cresos
''Cresos damunt la pira'' Cresos (Croesus; vers 595 aC - després del 546 aC) fou el darrer rei de Lídia de la dinastia dels mèrmnades.
Nou!!: Soló і Cresos · Veure més »
Dídim Calcènter
Dídim Calcènter (Δίδυμος ὁ Χαλκέντερος, 'Dídim entranyes de bronze'), anomenat també Dídim d'Alexandria el Vell per distingir-lo de Dídim d'Alexandria el Jove, tot i que en vida mai no va ser anomenat així, fou un gramàtic grec d'Alexandria del, en temps de Ciceró i de l'emperador August.
Nou!!: Soló і Dídim Calcènter · Veure més »
Democràcia atenesa
Assemblea. La democràcia atenesa es va desenvolupar al voltant del segle VI aC a la ciutat-estat grega (coneguda com a polis) d'Atenes, que comprenia la ciutat d'Atenes i el territori circumdant d'Àtica.
Nou!!: Soló і Democràcia atenesa · Veure més »
Demos
Pinakia'', tauletes identificatives (nom, cognom, demos) emprades, per exemple, per triar un jurat. Museu de l'Àgora d'Atenes. A l'antiga Atenes, un demos o dem (del grec antic δῆμος) indicava, originalment, un districte o territori; per extensió, també una zona de terreny delimitat.
Nou!!: Soló і Demos · Veure més »
Diàsies
Les Diàsies (en Δῑάσια) eren unes festes de gran importància que se celebraven a Atenes, fora de les murades de la ciutat, en honor de Zeus Meliqui (Meilíkhios 'propici'), segons que diu Tucídides.
Nou!!: Soló і Diàsies · Veure més »
Dicastes
Dicastes (δικαστής) era, a l'antiga Grècia, el nom de cada un dels jutges que formava part del Dicastèrion o «tribunal del poble», a Atenes.
Nou!!: Soló і Dicastes · Veure més »
Diccionari Grec-Català
El Diccionari Grec-Català.
Nou!!: Soló і Diccionari Grec-Català · Veure més »
Dones a Atenes
p.
Nou!!: Soló і Dones a Atenes · Veure més »
Dracó d'Atenes
Dracó (en llatí Dracon, en grec antic Δράκων) fou l'autor del primer codi legal escrit d'Atenes anomenat Δεσμοί (Desmoi "llaços, cadenes"), per distingir-lo del νόμοί (Nomoi "llei, costum") de Soló.
Nou!!: Soló і Dracó d'Atenes · Veure més »
Dret a l'antiga Grècia
Una part de les Lleis de Gortina (Creta), de l'època arcaica, la més completa codificació jurídica grega que ha sobreviscut. L'expressió de Dret a l'antiga Grècia no es pot entendre en un determinat sistema jurídic, ja que cada polis es regia pel seu propi sistema de lleis, al règim jurídic de l'autonomia i l'autosuficiència (αὐτάρκεια).
Nou!!: Soló і Dret a l'antiga Grècia · Veure més »
Ekklesia
El Teatre de Dionís, al peu de l'Acròpoli d'Atenes. Un dels llocs de reunió de l'Ekklesia. Lecclesia o ekklesia (en grec antic: ἐκκλησία, en grec modern Εκκλησία, assemblea del poble) era la principal assemblea de la democràcia d'Atenes a l'antiga Grècia.
Nou!!: Soló і Ekklesia · Veure més »
Epibates
Epibates (en grec antic ἐπιβάται)) eren els soldats o mariners encarregats de la defensa dels vaixells a la marina atenenca. Eren diferents dels mariners i dels soldats de terra embarcats a les mateixes naus, com ara els hoplites, els peltastes o la cavalleria, segons diu Xenofont. Es creu que a cada trirrem atenenca hi havia deu epibates, com es dedueix de textos de Tucídides, que diu que hi havia 300 epibates per trenta naus i 400 per a quaranta trirrems. En algunes expedicions, com a conseqüència de l'augment de soldats amb armes pesants, es reduïa el nombre de deu a set. Heròdot parla de quaranta epibates per defensar un vaixell, però això era abans de la modernització de les tàctiques navals, quan la lluita al mar depenia més de la defensa de la nau per part dels homes armats que de la perícia dels mariners. Els atenesos van millorar les tàctiques confiant més en la maniobrabilitat i les habilitats dels mariners abans que en la defensa de les naus. Els epibates normalment es reclutaven entre els components de la quarta classe de ciutadans, els tetes, a partir del cens organitzat per Soló, però en cas de necessitat o d'extraordinari perill també en formaven part els ciutadans de censos superiors, com els zeugites o altres, que es veien obligats a allistar-se com a epibates. Els autors romans l'aplicaven de vegades als mariners però el nom usual era classiari milites (soldats de la flota), encara que aquesta paraula també l'usaven per designar als remers.
Nou!!: Soló і Epibates · Veure més »
Epimènides de Creta
Epimènides (en grec antic Epimenides) va ser un poeta i profeta de Creta nascut a Festos cap al, fill de Dosíades o Agesarces.
Nou!!: Soló і Epimènides de Creta · Veure més »
Esclavitud
''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.
Nou!!: Soló і Esclavitud · Veure més »
Esclavitud a l'antiga Grècia
estela funerària de Mnesarete, filla de Sòcrates. L'esclavitud a l'antiga Grècia va ser un component essencial en el desenvolupament econòmic i social del món grec de l'antiguitat i estigué vigent al llarg de la seva història.
Nou!!: Soló і Esclavitud a l'antiga Grècia · Veure més »
Espuri Tarpeu Montà Capitolí
Espuri Tarpeu Montà Capitolí (Spurius Tarpeius Montanus Capitolinus) va ser un magistrat romà que va assolir el consolat l'any 454 aC.
Nou!!: Soló і Espuri Tarpeu Montà Capitolí · Veure més »
Euclides (arcont)
Euclides (en llatí Eucleides, en grec antic Εὐκλείδης) va ser arcont epònim d'Atenes per l'any 403 aC.
Nou!!: Soló і Euclides (arcont) · Veure més »
Eupàtrides
Eupàtrides (en grec antic εὐπατρίδαι, 'els ben nascuts') és el nom amb què es coneixia des de molt antic una família aristocràtica a l'Àtica.
Nou!!: Soló і Eupàtrides · Veure més »
Fill il·legítim
Retrat de l'arxiduc Felip Antoni Garzon Celis, fill il·legítim de Gilbert Garzon i Mallive Celis. Fill il·legítim o bastard és el qualificatiu que es dona al fill nascut fora de la relació matrimonial legal o de pare desconegut.
Nou!!: Soló і Fill il·legítim · Veure més »
Funeral
Funeral reial al s.XIV Un funeral és la cerimònia funerària que acompanya i honora la mort d'una persona.
Nou!!: Soló і Funeral · Veure més »
Gimnàs (antiga Grècia)
Gimnàs de Pompeia, vist des de dalt del mur de l'estadi. La depressió al centre-esquerra era plena d'aigua i servia per a pràctiques de natació. A la dreta (parcialment oculta darrera d'un arbre) es troba una línia de troncs d'arbres carbonitzats, restes dels arbres que hi havia a la palestra i que es van cremar a l'erupció volcànica de l'any 79. El gimnàs a l'antiga Grècia era una institució dedicada a la instrucció física i espiritual.
Nou!!: Soló і Gimnàs (antiga Grècia) · Veure més »
Ginecònom
Ginecònom (en grec antic γυναικονόμοι) eren uns magistrats d'Atenes i d'altres estats de l'antiga Grècia que vigilaven la conducta de les dones atenenques i fins a cert pun també la dels homes i la dels joves.
Nou!!: Soló і Ginecònom · Veure més »
Glíptica
Segell cilíndric de jaspi i la seva estampació. Uruk, IV mil·lenni aC La glíptica és l'art de gravar o tallar les pedres fines.
Nou!!: Soló і Glíptica · Veure més »
Hectemori
Hectemori (en grec antic ἑκτημόριοι) era el nom que es donava una classe de conreadors de la terra d'Atenes abans del temps del legislador Soló.
Nou!!: Soló і Hectemori · Veure més »
Hesíode
Hesíode (Hesiodus en llatí, en grec clàssic) (Ascra a Beòcia, s. VIII-VII aC) fou un dels escriptors més notables de la primera literatura grega, famós per haver transcrit alguns dels mites més coneguts de la seva època.
Nou!!: Soló і Hesíode · Veure més »
Hipònic I
Hipònic I (en llatí Hipponicus, en grec antic Ἱππόνικος) fou un destacat ciutadà atenenc.
Nou!!: Soló і Hipònic I · Veure més »
Història del pa
El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.
Nou!!: Soló і Història del pa · Veure més »
Històries (Heròdot)
Les Històries (grec antic: Ἱστορίαι, 'historíai'; de vegades traduït en singular, Història) d'Heròdot és considerada una de les obres bàsiques d'història en la literatura occidental, escrita des del 450 fins al 420 aC en el dialecte jònic del grec clàssic.
Nou!!: Soló і Històries (Heròdot) · Veure més »
Isfora
Isfora o eisfora (en grec antic εἰσφορά, literalment contribució o tribut) era un impost extraordinari sobre la propietat que es recaptava a Atenes només en temps de guerra, pagat tant pels ciutadans com pels estrangers (metecs) i votat a l'ekklesia o assemblea cada vegada que es necessitava.
Nou!!: Soló і Isfora · Veure més »
Isonomia
La isonomia (en grec: ἰσονομία, 'igualtat davant la llei' amb la idea de repartiment equitatiu),Henry George Liddell, Robert Scott, A Greek-English LexiconThe Athenian Democracy in the Age of Demosthenes", Mogens Herman Hansen,, pp.
Nou!!: Soló і Isonomia · Veure més »
Jocs Ístmics
Els Jocs Ístmics o Istmia (en grec antic Ἴσθμια) eren uns jocs que se celebraven cada dos anys a l'Antiga Corint.
Nou!!: Soló і Jocs Ístmics · Veure més »
Les set Arts Liberals
Les set Arts Liberals és una pintura (tremp sobre fusta amb acabats d'or) de 50 × 159 cm realitzat per Giovanni di Ser Giovanni cap a 1460, el qual es troba al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Nou!!: Soló і Les set Arts Liberals · Veure més »
Lleis sumptuàries
Les lleis sumptuàries (en llatí leges sumptuariae) són les diverses lleis romanes que al llarg del temps van intentar controlar el luxe per equiparar la forma de vida de les diverses classes socials, per evitar l'ostentació i el menyspreu dels rics cap als pobres.
Nou!!: Soló і Lleis sumptuàries · Veure més »
Llista d'antics grecs
Aquesta és una llista d'antics grecs ordenada alfabèticament.
Nou!!: Soló і Llista d'antics grecs · Veure més »
Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia
Aquesta és una llista de les unitats de longitud de l'antiga Grècia.
Nou!!: Soló і Llista d'unitats de longitud de l'antiga Grècia · Veure més »
Llista de personatges històrics d'òpera
A la llista de personatges històrics d'òpera consten noms de personalitats històriques que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Soló і Llista de personatges històrics d'òpera · Veure més »
Llista de poetes de l'antiga Grècia
A continuació es presenta una llista dels poetes grecs més destacats de l'antiguitat clàssica.
Nou!!: Soló і Llista de poetes de l'antiga Grècia · Veure més »
Mègara
Situació geogràfica de Mègara Mègara (en Μέγαρα) va ser una ciutat de Grècia al golf Sarònic, en una plana entre les muntanes Geraneies i les Kerata, al peu d'un doble turó anomenat Cària (Καρία) i Alcathoe (Ἀλκαθόη).
Nou!!: Soló і Mègara · Veure més »
Mimnerm
Mimnerm (en llatí Mimnermus, en grec) va ser un famós poeta elegíac grec.
Nou!!: Soló і Mimnerm · Veure més »
Mnesífil
Mnesífil (en llatí Mnesiphilus, en grec antic) fou un orador i polític atenenc.
Nou!!: Soló і Mnesífil · Veure més »
Naucrària
Naucrària (en grec antic ναυκραρία), és el nom d'una subdivisió dels habitants de l'Àtica que es va fer en els primers temps, amb la finalitat de pagar tributs per les despeses militars.
Nou!!: Soló і Naucrària · Veure més »
Nàucratis
Nàucratis fou una colònia grega fundada en temps del faraó Psamètic I per gent de Milet al a la costa de la zona del Delta del Nil a Egipte, entre Memfis i Alexandria, propera a Sais.
Nou!!: Soló і Nàucratis · Veure més »
Nebre (metge)
Nebre (Nebrus) fou el tretzè descendent d'Asclepi, fill de Sostrat III i pare de Gnosídic i Cris.
Nou!!: Soló і Nebre (metge) · Veure més »
Nicòmac d'Atenes
Nicòmac (en llatí Nicomachus, en grec antic "Nikómakhos") fou un escrivà o escriba (γραμματεύς) atenenc que va arribar a ciutadà des d'un origen servil, segons un discurs de Lísies contra ell.
Nou!!: Soló і Nicòmac d'Atenes · Veure més »
Niloxen de Nàucratis
Niloxen de Nàucratis (en Niloxenus) és un personatge del Sopar dels set savis de Plutarc.
Nou!!: Soló і Niloxen de Nàucratis · Veure més »
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Nou!!: Soló і Noblesa · Veure més »
Nomofílac
Nomofílac o nomòfilax (plural llatí nomophy̆lăces, plural grec νομοφύλακες eren uns magistrats o persones d'alta autoritat que tenien el deure de controlar que no es proposés res que anés contra la constitució i de que ningú actués contra ella, segons Xenofont i Ciceró. També havien de garantir la custòdia segura de les lleis i dels registres escrits. Tenien doncs l'obligació de mantenir l'ordre establert de les coses i evitar innovadors canvis legislatius precipitats. Es troben oficials d'aquest tipus a Abdera, Milasa, Calcedònia i Corcira, però de vegades prenia un nom diferent, νομοδεῖκται ("nomodeíktai") a Andània i θεσμοφύλακες ("zesmophylaktes") a Elis. A Esparta hi havia cinc nomòfilax i un γραμματοφύλαξ ("grammatophilax") o guardià dels registres, de manera que de vegades es pensa que eren sis.
Nou!!: Soló і Nomofílac · Veure més »
Pederàstia a l'antiga Grècia
V-. ''L'home amb barba està representat en un tradicional gest de festeig pederasta, amb una mà buscant acariciar al jove i l'altra tocant la seva barbeta mirant-lo als ulls.''J.D. Beazley, "Alguns atuells de l'Àtica en el museu de Xipre", provinents de la British Academy 33 (1947); p.199; Dover supra n.55; p.94ff La pederàstia grega (del grec παιδεραστία), idealitzada pels grecs des de l'època arcaica, era una relació entre un jove adolescent (ἐρώμενος, erōmenos, 'estimat') i un home adult que no pertanyia a la seva família propera (ἐραστής, erastēs, 'amant').
Nou!!: Soló і Pederàstia a l'antiga Grècia · Veure més »
Periccíone
Periccíone (Periktione) va ser suposadament la mare de Plató.
Nou!!: Soló і Periccíone · Veure més »
Pianèpsia
Pianèpsia o Pianòpsia (en grec antic πυανέψια, πυανόψια) era un festival celebrat cada any a Atenes el dia 7 del mes de Pyanepsion.
Nou!!: Soló і Pianèpsia · Veure més »
Pisístrat
Pisístrat (Peisistratus; abans del 600-527 aC), fill d'Hipòcrates i parent de Soló per part de mare, fou un tirà d'Atenes.
Nou!!: Soló і Pisístrat · Veure més »
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Nou!!: Soló і Plató · Veure més »
Poesia gnòmica
La poesia gnòmica és un gènere de poesia que consisteix en un conjunt de màximes posades en vers com a auxili a la memòria.
Nou!!: Soló і Poesia gnòmica · Veure més »
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Nou!!: Soló і Polis · Veure més »
Polizel de Rodes
Polizel de Rodes (en llatí Polyzelus, en grec antic Πολύζηλος) fou un historiador grec de data incerta, nadiu de Rodes.
Nou!!: Soló і Polizel de Rodes · Veure més »
Prítanis
Els prítanis (prýtanis; plural πρυτάνεις) eren el poder executiu a la bulé de l'antiga Atenes.
Nou!!: Soló і Prítanis · Veure més »
Prostitució a l'antiga Grècia
aC La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica.
Nou!!: Soló і Prostitució a l'antiga Grècia · Veure més »
Quios
Quios (en grec antic Χίος, en català medieval illa del Xiu, en turc Sakız Adassi) és una illa grega de la mar Egea propera a la costa asiàtica; està separada de la costa per un estret d'uns 8 km d'ample.
Nou!!: Soló і Quios · Veure més »
Salamina
Panoràmica de la capital de l'illa, davant la badia del mateix nom Salamina o Sàlamis (Σαλαμίνα; en grec antic i en katharévussa, Σαλαμίς; antigament també Kúluri, Κούλουρη) és la més gran de les illes del Golf Sarònic, situada entre la costa occidental de l'Àtica i la costa oriental de Mègara, i que forma la part sud de la badia d'Eleusis.
Nou!!: Soló і Salamina · Veure més »
Segle VI aC
El segle VI aC inclou els anys compresos entre el 600 aC i el 501 aC i constitueix un dels moments de canvi més rellevants de l'edat antiga.
Nou!!: Soló і Segle VI aC · Veure més »
Set savis de Grècia
Els set savis de Grècia foren personatges grecs considerats els més savis de Grècia a l'època clàssica.
Nou!!: Soló і Set savis de Grècia · Veure més »
Sibil·la
Sibiŀla dèlfica, fresc de Miquel Àngel a la capella Sixtina La sibil·la (en grec antic Σίβυλλα) és un personatge de la mitologia grega i romana.
Nou!!: Soló і Sibil·la · Veure més »
Sofística
Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.
Nou!!: Soló і Sofística · Veure més »
Sofista
El terme sofista, del grec sophía (σοφία), «saviesa» i sophós (σοφός), «savi», és el nom que rebia a la Grècia clàssica al que feia la professió d'ensenyar la saviesa.
Nou!!: Soló і Sofista · Veure més »
Soló (desambiguació)
* Soló, un dels set savis de Grècia i legislador grec.
Nou!!: Soló і Soló (desambiguació) · Veure més »
Solon
* Geografia.
Nou!!: Soló і Solon · Veure més »
Solos (Xipre)
Solos (Soli) fou una important ciutat de la costa nord de la part occidental de Xipre, a la vora d'un petit riu, segons diu Estrabó.
Nou!!: Soló і Solos (Xipre) · Veure més »
Teó d'Esmirna
Teó d'Esmirna (en llatí Theon, en grec antic Θέων) fou un matemàtic grec nadiu d'Esmirna que va viure en temps de l'emperador Adrià, segons diu Claudi Ptolemeu, que el cita moltes vegades i va conservar les seves observacions sobre Mercuri i Venus.
Nou!!: Soló і Teó d'Esmirna · Veure més »
Terrissa
Fabricació d'una peça de terrissa amb el torn Atuell del període Jōmon (Japó) considerat el més antic del món. La terrissa, anomenada cantereria a molts indrets del País Valencià i les Terres de l'Ebre, és l'objecte o conjunt d'objectes, tals com olles, càntirs, gerres, perols, cassoles o tests, fets de terra argilosa afaiçonada quan és molla i pastada, i després cuita.
Nou!!: Soló і Terrissa · Veure més »
Timarc d'Atenes
Timarc d'Atenes (Timarchus) va ser un orador i estadista atenès, fill d'Arizel i aliat de Demòstenes.
Nou!!: Soló і Timarc d'Atenes · Veure més »
Timocràcia
En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític.
Nou!!: Soló і Timocràcia · Veure més »
Tribus gregues
El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).
Nou!!: Soló і Tribus gregues · Veure més »
Trirrem
La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.
Nou!!: Soló і Trirrem · Veure més »
Vides paral·leles
Les Vides paral·leles (en grec Βίοι Παράλληλοι, Bioi parallēlloi) són una col·lecció de biografies de personatges il·lustres de l'antiguitat clàssica, obra de l'historiador i assagista grec Plutarc de Queronea.
Nou!!: Soló і Vides paral·leles · Veure més »
Zeugites (Atenes)
Els zeugites eren membres del tercer cens creat amb les reformes constitucionals que Soló va introduir a Atenes. S'ignora si se'ls anomenava així perquè podien mantenir una jova de bous zeugotrophoûntes - Antonio Tovar tradueix el terme per "pagesos d'un parell" (Aristòtil, Constitució d'Atenes, 7, 3) -o per la manera tancada que tenien de lluitar, com si estiguessin "units per un jou" (zygón) en la falange.
Nou!!: Soló і Zeugites (Atenes) · Veure més »
