Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Revolució social espanyola de 1936

Índex Revolució social espanyola de 1936

La revolució social espanyola de 1936 va començar després del cop d'estat del 18 de juliol que va desencadenar la Guerra civil espanyola, i va acabar amb la repressió dels fets de maig del 1937.

85 les relacions: Abolició del mercat, Albert Meltzer, Alejandro Lamela, Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, Anarquisme, Anarquisme a Espanya, Anticlericalisme a Espanya, Augustin Souchy, Aurora de esperanza, Autogestió, Carne de fieras, Casa Soler i Palet, Centre Catòlic de Granollers, Cinema anarquista, Columna de Ferro, Comitè Executiu Popular de València, Comitès de Defensa de la CNT, Confederació Nacional del Treball, Consell Regional de Defensa d'Aragó, Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya, Cop d'estat del 18 de juliol, Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona, Cultura Popular, David Antona Rodríguez, Emma Goldman, En la brecha, Església de Santa Maria del Remei, Eusebi Carbó i Carbó, Exili republicà espanyol, Federació Anarquista Ibèrica, Fets de la Fatarella, Frederica Montseny i Mañé, Garbí (revista), Gaston Leval, Guerra Civil espanyola, Hermós Plaja i Saló, Història de Barcelona, Història de Castella i Lleó, Institut français d'histoire sociale, Jaume Miravitlles i Navarra, Joan Rovira Marqués, Joaquín Ascaso Budría, José Luis Rey Vila, Josefa Carpena-Amat, Josep Maria Planes i Martí, Josep Sabaté i Llopart, Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català, Juan Andrade Rodríguez, Karl Korsch, Kati Horna, ..., Llibertàries (pel·lícula), Llista de feministes, Luis Agustín Vicente, Luis Andrés Edo, María Mateo Bruna, Margarida Gironella, Maria Auxili Noguera Manubens, Marta Venceslao Pueyo, Martha Ackelsberg, Milícies Confederals de la CNT de Llevant, Milícies Confederals de la CNT del Centre, Miquel Gayolà i Gardella, Moviment obrer a Espanya, Mujeres Libres, Mujeres Libres (periòdic), Partit Obrer d'Unificació Marxista, Patrulles de control, Pere Vallès i Sucarrats, Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola, Possibilisme llibertari, Premi Crítica Serra d'Or de Recerca, República, Segona República Espanyola, Segona República Espanyola en guerra, Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, Socialisme, Solidaritat Internacional Antifeixista, Stuart Christie, Túnel de la mort d'Usera, Teresa Mañé i Miravet, Txeca (Espanya), Vaga revolucionària d'octubre de 1934, Vagues generals d'Espanya, Víctimes de la Guerra Civil espanyola, Vladímir Antónov-Ovséienko. Ampliar l'índex (35 més) »

Abolició del mercat

L'abolicionisme del mercat és la creença que el mercat econòmic hauria de ser completament eliminat de societat.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Abolició del mercat · Veure més »

Albert Meltzer

va ser un activista i escriptor anarcocomunista anglès.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Albert Meltzer · Veure més »

Alejandro Lamela

Alejandro Lamela (Lugo, 1910 – Tolosa de Llenguadoc, març de 1991) fou un dirigent anarcosindicalista gallec.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Alejandro Lamela · Veure més »

Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola

La Catalunya anarquista o Catalunya revolucionària va ser la part de Catalunya controlada per milícies anarquistes, sindicats obrers i partits durant el transcurs de la Guerra Civil espanyola, des del fallit cop d'Estat i la conseqüent revolució social el 1936 fins a la fi del conflicte l'any 1939.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Anarcosindicalisme a Catalunya durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Anarquisme

El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments. b) Com un moviment històric i una teoria política que té els seus orígens a final del, amb William Godwin com a pioner amb el clàssic text anarquista An Enquiry Concerning Political Justice (1798), així com amb les accions dels sans-cullotes i els enragés durant la revolució francesa, i amb els radicals de Gran Bretanya Thomas Spence i William Blake. El terme anarquista fou utilitzat per primera vegada en la Revolució Francesa per a descriure els sans-cullotes (sense calçons), les treballadores franceses que durant la Revolució propugnaven l'abolició del govern. L'anarquisme com a moviment social es va donar al, amb una filosofia bàsica trenada per personatges com Bakunin, Proudhon, Kropotkin, Goldman, Reclus i Malatesta. En la seva forma clàssica, l'anarquisme era una part important del moviment socialista dels anys precedents a la Gran Guerra, però el seu socialisme era llibertari, no marxista. Morris apunta que "La tendència d'escriptores com David Pepper (1996) de crear una dicotomia entre socialisme i anarquisme és un error en termes històrics i conceptuals." Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista l'estat i les multinacionals són unes de les múltiples estructures opressores utilitzades per a justificar l'autoritat d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels exèrcits, monarquies, religions, mercats, així com per qualsevol de les estructures de poder del capitalisme; i advoca per societats sense estat sobre la base d'associacions lliures no jeràrquiques.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Anarquisme · Veure més »

Anarquisme a Espanya

Anarquisme a Espanya fa referència al desenvolupament de la ideologia anarquista al territori d'Espanya.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Anarquisme a Espanya · Veure més »

Anticlericalisme a Espanya

Caricatura sobre la relació del carlisme amb el clergat de la revista satírica ''La Flaca'', de 1870, amb el trilema carlista «''Déu, Pàtria i Rei''». La història de lanticlericalisme a Espanya sol dividir-se en dos grans períodes.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Anticlericalisme a Espanya · Veure més »

Augustin Souchy

Augustin Souchy (1892-1984) va ser un anarquista, anarcosindicalista, antimilitarista i periodista alemany.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Augustin Souchy · Veure més »

Aurora de esperanza

Aurora de esperanza és una pel·lícula espanyola estrenada el 1937, dirigida per Antonio Sau Olite i produïda per S.I.E. Films.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Aurora de esperanza · Veure més »

Autogestió

Lautogestió significa autogovern, és a dir, independència i autonomia en la gestió.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Autogestió · Veure més »

Carne de fieras

Carne de fieras és una pel·lícula espanyola dirigida per Armand Guerra el 1936.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Carne de fieras · Veure més »

Casa Soler i Palet

La Casa Soler i Palet, antiga Biblioteca Soler i Palet, és un edifici de carrer de la Font Vella, al centre de Terrassa, inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Casa Soler i Palet · Veure més »

Centre Catòlic de Granollers

El Centre Catòlic de Granollers va ser una entitat amb objectius benèfics i recreatius constituïda legalment el 1886 tot i que hi ha constància de la seva activitat almenys des de 1881.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Centre Catòlic de Granollers · Veure més »

Cinema anarquista

El cinema anarquista tracta en les seves històries un punt de vista anarquista o amb temes relacionats amb l'anarquisme, sia aquest documental o ficció, però no té per què estar fet seguint organitzativament amb estructura anarquista.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Cinema anarquista · Veure més »

Columna de Ferro

La Columna de Ferro era una unitat militar de l'exèrcit republicà durant la guerra civil espanyola. Bandera usada pel Batalló Rakosi, grup de voluntaris hongaresos integrats originalment en la Columna de Ferro. Després del Cop d'estat del 18 de juliol, el grup Nosotros format pels anarquistes valencians José Pellicer Gandia, Segarra, Cortés, Genoll i Berga es convertiria en l'impulsor principal de la Columna de Ferro, al costat d'altres militants llibertaris com Rafael Martí (Pancho Villa), Francisco Mars, Diego Navarro o Pedro Pellicer, germà de José Pellicer.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Columna de Ferro · Veure més »

Comitè Executiu Popular de València

El Comitè Executiu Popular de València va ser una entitat revolucionària creada el 22 de juliol de 1936 per fer front al cop d'estat del 18 de juliol de 1936 que donaria inici a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Comitè Executiu Popular de València · Veure més »

Comitès de Defensa de la CNT

L'origen de les milícies de la CNT en la Guerra Civil espanyola està en els Comitès de Defensa de la CNT.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Comitès de Defensa de la CNT · Veure més »

Confederació Nacional del Treball

La Confederació Nacional del Treball, CNT (Confederación Nacional del Trabajo, en castellà), és una central sindical espanyola d'estructura confederal d'ideologia anarcosindicalista, fundada al Saló de les Belles Arts de Barcelona el 30 d'octubre de 1910.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Confederació Nacional del Treball · Veure més »

Consell Regional de Defensa d'Aragó

Escut del Consell Regional de Defensa d'Aragó El Consell Regional de Defensa d'Aragó (CRDA), o també Consell d'Aragó, fou una entitat administrativa creada el setembre de 1936 sota la Segona República Espanyola de Francisco Largo Caballero i en el context de la Revolució social espanyola de 1936, a l'inici la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Consell Regional de Defensa d'Aragó · Veure més »

Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya

La Conselleria de Defensa va ser un organisme dependent de la Generalitat de Catalunya creada oficialment el 2 d'agost de 1936i que va existir durant els primers anys de la Guerra Civil Espanyola per a fer-se càrrec de les qüestions militars, malgrat el fet que les competències de defensa eren exclusives al govern de la República.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya · Veure més »

Cop d'estat del 18 de juliol

El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 —Glorioso Alzamiento Nacional per al bàndol franquista— fou una revolta militar dirigida contra el govern de la Segona República el fracàs general del qual va conduir a la Guerra Civil espanyola i, derrotada la República, a l'establiment de la dictadura franquista, que va mantenir-se en el poder a Espanya fins a 1975.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Cop d'estat del 18 de juliol · Veure més »

Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona

El Cop d'Estat del juliol de 1936 a Barcelona, també conegut com a Batalla de Barcelona, són els esdeveniments succeïts a la capital de Catalunya arran de la rebel·lió militar que va donar origen a la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Cop d'estat del juliol del 1936 a Barcelona · Veure més »

Cultura Popular

Cultura Popular va ser un Comitè Nacional constituït amb la finalitat de coordinar les activitats culturals de les organitzacions i partits que integraven el Front Popular durant la revolució social espanyola de 1936, si bé l'inici de la guerra civil va obligar a tenir com a objectius prioritaris la creació de biblioteques en el front i als hospitals.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Cultura Popular · Veure més »

David Antona Rodríguez

David Antona Rodríguez (Bercimuelle, província de Salamanca, 22 de novembre de 1904 - 15 de març de 1945) va ser un paleta i militant anarcosindicalista espanyol, destacat dirigent durant la Guerra Civil Espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і David Antona Rodríguez · Veure més »

Emma Goldman

Emma Goldman (Kaunas, Imperi Rus, 27 de juny del 1869 - Toronto, Canadà, 14 de maig del 1940) fou una anarquista coneguda pel seu activisme, escrits i discursos.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Emma Goldman · Veure més »

En la brecha

En la brecha és un curtmetratge de documental polític de 1937 produït per la Indústria de l'Espectacle de Barcelona col·lectivitzada per la CNT i dirigit per Ramon Quadreny i Orellana.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і En la brecha · Veure més »

Església de Santa Maria del Remei

L'Església de Santa Maria del Remei és un temple parroquial a la plaça de la Concòrdia del Barri de les Corts de Barcelona, catalogada com a bé cultural d'interès local.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Església de Santa Maria del Remei · Veure més »

Eusebi Carbó i Carbó

Eusebi Carbó i Carbó (Palamós, Baix Empordà, 31 de desembre de 1883 - Ciutat de Mèxic, 16 de gener de 1958) fou un mestre i propagandista anarcosindicalista i anarquista català.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Eusebi Carbó i Carbó · Veure més »

Exili republicà espanyol

Lexili republicà espanyol es refereix al conjunt de ciutadans de l'Estat espanyol que durant la Guerra Civil espanyola de 1936 a 1939 i la immediata postguerra es van veure abocats a abandonar el territori i desplaçar-se a altres països per motius ideològics i de consciència o per temor a les represàlies per part del bàndol vencedor i del règim polític autoritari instaurat a Espanya, i que van romandre a l'estranger fins que l'evolució de les circumstàncies internes del país els va permetre tornar gradualment, encara que van ser molts els que finalment es van integrar en les societats que els van donar refugi, contribuint al seu desenvolupament en alguns casos destacats.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Exili republicà espanyol · Veure més »

Federació Anarquista Ibèrica

La Federació Anarquista Ibèrica (FAI) és una organització fundada el 1927 a València, com a continuació de dues organitzacions anarquistes, la portuguesa Unió Anarquista Portuguesa (en portuguès União Anarquista Portuguesa) i l'espanyola Federació Nacional de Grups Anarquistes d'Espanya (en castellà Federación Nacional de Grupos Anarquistas de España), formant un àmbit d'actuació ibèric i part de la Internacional de Federacions Anarquistes.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Federació Anarquista Ibèrica · Veure més »

Fets de la Fatarella

Ubicació de la Fatarella respecte a la Terra Alta Els Fets de la Fatarella foren una sèrie de conflictes violents esdevinguts els darrers dies del gener del 1937 al poble de la Fatarella (Terra Alta) a conseqüència de la resistència dels seus habitants als intents de col·lectivització de les seves terres.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Fets de la Fatarella · Veure més »

Frederica Montseny i Mañé

va ser una líder anarquista, política i escriptora catalana.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Frederica Montseny i Mañé · Veure més »

Garbí (revista)

Garbí va ser una revista mensual en català de caràcter pedagògic i estudiantil, publicada a Barcelona entre 1931 i 1936.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Garbí (revista) · Veure més »

Gaston Leval

Gaston Leval, nom de guerra de Robert Pillar (Saint-Denis, 20 d'octubre de 1895 - Saint-Cloud, 8 d'abril de 1978), fou un anarcosindicalista francès, combatent i historiador de la Revolució social espanyola de 1936.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Gaston Leval · Veure més »

Guerra Civil espanyola

La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Guerra Civil espanyola · Veure més »

Hermós Plaja i Saló

Hermós Plajá i Saló (Palamós, Baix Empordà, 28 d'abril de 1889 - Palafrugell, 23 de març de 1982) fou un tipògraf, editor i militant anarcosindicalista català.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Hermós Plaja i Saló · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Castella i Lleó

Límits actuals de Castella i Lleó La comunitat autònoma de Castella i Lleó és el resultat de la unió el 1983 de nou províncies: les tres que, després de la divisió territorial de 1833, per la qual es van crear les províncies, es van adscriure a la Regió de Lleó i sis adscrites a Castella la Vella, exceptuant en aquest últim cas les províncies de Santander (actual Comunitat Autònoma de Cantàbria) i Logronyo (actual Comunitat Autònoma de La Rioja).

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Història de Castella i Lleó · Veure més »

Institut français d'histoire sociale

L'Institut français d'histoire sociale (també conegut per les seves sigles IFHS) és una institució científica francesa creada el desembre de l'any 1948 per Georges Bourgin (director general dels Arxius de França) i Édouard Dolléans (a l'època professor a la facultat de dret de la Universitat de París i historiador del moviment obrer) amb la voluntat de reunir i unificar documentació i arxius privats existents sobre la temàtica dels moviments socials i els seus actors.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Institut français d'histoire sociale · Veure més »

Jaume Miravitlles i Navarra

Jaume Miravitlles i Navarra (Figueres, 18 de febrer del 1906 - Barcelona, 10 de novembre del 1988) fou un polític i escriptor català.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Jaume Miravitlles i Navarra · Veure més »

Joan Rovira Marqués

Joan Rovira Marqués (Altafulla, 29 de gener de 1884 - Barcelona, 11 de desembre de 1937) fou un destacat cooperativista i sindicalista català.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Joan Rovira Marqués · Veure més »

Joaquín Ascaso Budría

Joaquín Ascaso Budría (Saragossa? Almudévar?, 1906 o 1907 - Caracas, març de 1977) fou un anarcosindicalista de la CNT i la FAI, president del Consell Regional de Defensa d'Aragó entre 1936 i 1937.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Joaquín Ascaso Budría · Veure més »

José Luis Rey Vila

José Luis Rey Vila (Cadis, 1900 - París, 1983) fou cartellista, il·lustrador, dibuixant i pintor andalús conegut per l'àlies SIM, que va utilitzar en la seva obra durant els anys 1936 i 1937.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і José Luis Rey Vila · Veure més »

Josefa Carpena-Amat

Josefa Carpena-Amat, més coneguda com a Pepita Carpeña (Barcelona, 19 de desembre de 1919 - Marsella, 5 de juny de 2005) fou una feminista i anarcosindicalista catalana, exiliada pel franquisme.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Josefa Carpena-Amat · Veure més »

Josep Maria Planes i Martí

Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 31 de gener de 1907 - Barcelona, 24 d'agost de 1936) fou un periodista català, pioner del periodisme d'investigació a Catalunya.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Josep Maria Planes i Martí · Veure més »

Josep Sabaté i Llopart

Josep Sabaté i Llopart, dit PepeEphéméride Anarchiste, (L'Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat, 17 d'agost de 1910 – Barcelona, Barcelonès, 17 d'octubre de 1949) fou un anarcosindicalista i guerriller antifranquista català.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Josep Sabaté i Llopart · Veure més »

Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català

Les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català (o Joventuts d'Esquerra Republicana d'Estat Català) més conegudes per les seves sigles JEREC, van ser una organització política nacionalista catalana que va tenir un paper molt destacat a Catalunya després de la proclamació de la II República Espanyola i fins a 1936, quan la seva importància decau ràpidament.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Català · Veure més »

Juan Andrade Rodríguez

Juan Andrade Rodríguez (Madrid, 3 de febrer de 1898 – 1 de maig de 1981) va ser un polític, periodista i editor comunista espanyol.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Juan Andrade Rodríguez · Veure més »

Karl Korsch

Karl Korsch (Tostedt, Baixa Saxònia, 15 d'agost de 1886 - Cambridge, Massachusetts, EUA, 21 d'octubre de 1961) fou un filòsof alemany, teòric i militant del comunisme de consells.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Karl Korsch · Veure més »

Kati Horna

Kati Horna (Szilasbalhàs, Budapest, 19 de maig de 1912 - Ciutat de Mèxic, 19 d'octubre de 2000) fou una fotògrafa anarquista que va desenvolupar el seu treball a Hongria, París, Espanya i Mèxic.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Kati Horna · Veure més »

Llibertàries (pel·lícula)

Llibertàries (originalment en castellà, Libertarias) és una pel·lícula espanyola de Vicente Aranda Ezquerra estrenada el 1996.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Llibertàries (pel·lícula) · Veure més »

Llista de feministes

Aquesta llista de les persones més notables del moviment feminista s'ordena alfabèticament per cognoms, dins de cada període històric.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Llista de feministes · Veure més »

Luis Agustín Vicente

Luis Agustin Vicente, dit El Metralla (Llorca, 22 de gener de 1920) és un anarquista i guerriller antifranquista.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Luis Agustín Vicente · Veure més »

Luis Andrés Edo

Luís Andrés Edo (7 de novembre de 1925 - 14 de febrer de 2009) va ser un historiador i militant del moviment anarcosindicalista espanyol de la CNT.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Luis Andrés Edo · Veure més »

María Mateo Bruna

María Mateo Bruna (Torrijo del Campo, província de Terol, 12 de gener de 1902 - Tolosa de Llenguadoc, 22 de juliol de 1992) fou una anarquista i feminista espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і María Mateo Bruna · Veure més »

Margarida Gironella

Margarida Gironella (Darnius, 1886 - Ciutat de Mèxic, 1964) fou una anarquista catalana, companya de l'anarcosindicalista Eusebi Carbó i Carbó.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Margarida Gironella · Veure més »

Maria Auxili Noguera Manubens

Escola de Premia de Mar on va viure la Beata Mª Auxili. Margarida Josefa Carolina Noguera Manubens (Manresa, 3 de juliol de 1870 - Barcelona, 31 de juliol de 1936), més coneguda com la beata Maria Auxili Noguera Manubens, fou una de les germanes Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Maria Auxili Noguera Manubens · Veure més »

Marta Venceslao Pueyo

Marta Venceslao Pueyo (Vitòria, 1976) és una antropòloga basca i professora de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Marta Venceslao Pueyo · Veure més »

Martha Ackelsberg

Martha A. Ackelsberg (Nova York, 1946) és una politòloga estatunidenca i acadèmica especialitzada en estudis de la dona.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Martha Ackelsberg · Veure més »

Milícies Confederals de la CNT de Llevant

Les Milícies Confederals de la CNT de Llevant són les milícies reclutades per la CNT a les seccions del País Valencià, Regió de Múrcia i Albacete que lluitaren durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Milícies Confederals de la CNT de Llevant · Veure més »

Milícies Confederals de la CNT del Centre

Les Milícies Confederals de la CNT del Centre són les milícies reclutades per la CNT a les seccions de Madrid, Castella i Lleó i Castella-La Manxa que lluitaren durant la guerra civil espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Milícies Confederals de la CNT del Centre · Veure més »

Miquel Gayolà i Gardella

Miquel Gayolà i Gardella (Girona, 28 de febrer de 1901 - Girona, 29 de juliol de 1996) fou un obrer metal·lúrgic, dirigent sindical i polític gironí.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Miquel Gayolà i Gardella · Veure més »

Moviment obrer a Espanya

El moviment obrer a Espanya es va iniciar a Catalunya en les dècades de 1830 i 1840 encara que va ser en el Sexenni Democràtic quan neix realment amb la fundació al Congrés Obrer de Barcelona de 1870 de la Federació Regional Espanyola de la Primera Internacional (FRE-AIT).

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Moviment obrer a Espanya · Veure més »

Mujeres Libres

Mujeres Libres (en català, Dones Lliures) va ser una organització anarcosindicalista formada per dones que va existir a Espanya d'abril de 1936 a febrer de 1939, durant la Guerra Civil espanyola, i fou especialment important durant la revolució social espanyola de 1936.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Mujeres Libres · Veure més »

Mujeres Libres (periòdic)

Mujeres Libres és el títol de l'òrgan de premsa de l'organització anarquista espanyola Mujeres Libres.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Mujeres Libres (periòdic) · Veure més »

Partit Obrer d'Unificació Marxista

El Partit Obrer d'Unificació Marxista (POUM) va ser un partit marxista d'àmbit de l'Estat espanyol, amb presència majoritària a Catalunya i el País Valencià, fundat el 1935.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Partit Obrer d'Unificació Marxista · Veure més »

Patrulles de control

Les Patrulles de Control foren uns escamots més o menys espontanis formats per militants d'organitzacions obreres i/o d'esquerres just després del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 per perseguir tota persona que consideressin sospitosa de colpista o simplement de no revolucionària.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Patrulles de control · Veure més »

Pere Vallès i Sucarrats

Pere Vallès i Sucarrats (Abrera, 1887 - Barcelona, 26 de febrer de 1951) fou pagès i alcalde d'Abrera durant l'any 1934, i també del 1936 al 1938, durant la Segona República Espanyola, per Esquerra Republicana de Catalunya.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Pere Vallès i Sucarrats · Veure més »

Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola

UNED per l'arquitecte José Ignacio Linazasoro i en espai d'oci i cultura, inaugurat en el 2006 El fenomen de la persecució dels membres de l'Església Catòlica que s'emmarca en el context històric de la Guerra Civil espanyola comprèn a milers de persones, religiosos i laics, que formen part del conjunt de Víctimes de la Guerra Civil espanyola, i inclou també la destrucció de patrimoni religiós artístic i documental.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Persecució religiosa durant la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Possibilisme llibertari

El possibilisme llibertari va ser una tesi d'un sector del moviment llibertari en Espanya que sense renunciar a les finalitats clàssiques de l'anarquisme de lluita per la superació de l'Estat i el capitalisme va acceptar elements del règim demoliberal de la II República Espanyola per desenvolupar la seva activitat.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Possibilisme llibertari · Veure més »

Premi Crítica Serra d'Or de Recerca

El Premi Crítica Serra d'Or, en la categoria de Recerca és un guardó atorgat anualment per la revista Serra d'Or, editada per Publicacions de l'Abadia de Montserrat.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Premi Crítica Serra d'Or de Recerca · Veure més »

República

Una república és un estat o un país dirigit per persones que basen el seu poder polític en la voluntat democràtica del poble en què els ciutadans tenen el dret al vot, la qual cosa dona al govern el fonament de legitimitat i sobirania.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і República · Veure més »

Segona República Espanyola

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de la monarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil espanyola i que va donar pas a la dictadura colpista del general Franco).

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Segona República Espanyola · Veure més »

Segona República Espanyola en guerra

Bandera de la Segona República Espanyola. Evolució de la zona republicana al llarg de la guerra La Segona República Espanyola en guerra és la història de la Segona República Espanyola durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-1939 i que constitueix l'últim període de la seva història.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Segona República Espanyola en guerra · Veure més »

Sindicat d'Arquitectes de Catalunya

Josep Torres i Clavé, director del Sindicat d'Arquitectes de Catalunya El Sindicat d'Arquitectes de Catalunya, també conegut per les sigles SAC, va ser una organització sorgida el 1936, a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, en substitució del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Sindicat d'Arquitectes de Catalunya · Veure més »

Socialisme

El socialisme és un conjunt de doctrines en oposició a l'individualisme, que propugnen una reforma radical de l'organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció i de canvi de la de distribució de la riquesa, així com les teories i moviments polítics associats amb ells.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Socialisme · Veure més »

Solidaritat Internacional Antifeixista

Solidaritat Internacional Antifeixista (SIA) fou una organització no governamental fundada a Espanya el 27 de maig de 1937 per la Confederació Nacional del Treball (CNT) amb altres organitzacions llibertàries, la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) i la Federació Ibèrica de Joventuts Llibertàries (FIJL), components de Moviment Llibertari Espanyol.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Solidaritat Internacional Antifeixista · Veure més »

Stuart Christie

Stuart Christie (Partick, Glasgow, 10 de juliol de 1946 - 15 d'agost de 2020), va ser un anarquista, editor i escriptor escocès, arrestat als 18 anys quan portava explosius per atemptar contra Franco.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Stuart Christie · Veure més »

Túnel de la mort d'Usera

El Túnel de la Mort d'Usera va ser l'escenari al qual van tenir lloc diversos casos reals, però poc estudiats per la historiografia, de desaparició forçada i assassinat de diverses persones a Madrid, a la zona republicana, durant la Guerra Civil espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Túnel de la mort d'Usera · Veure més »

Teresa Mañé i Miravet

Teresa Mañé i Miravet, també coneguda com a Soledad Gustavo (Vilanova i la Geltrú, Garraf, 29 de novembre de 1865-Perpinyà, 5 de febrer de 1939), fou una escriptora, mestra i periodista catalana lliurepensadora, referent de l'anarquisme espanyol.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Teresa Mañé i Miravet · Veure més »

Txeca (Espanya)

Edifici del Círculo de Bellas Artes el soterrani del qual va albergar la denominada ''txeca de Belles arts'', en realitat un organisme oficial denominat Comitè Provincial de Recerca Pública. Una txeca (anteriorment escrit també txeka) era una instal·lació que durant la guerra civil espanyola utilitzaven els milicians del bàndol republicà —especialment els partits i sindicats d'esquerra- per detenir, interrogar, jutjar de forma sumaríssima i executar sospitosos de simpatitzar amb el bàndol contrari.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Txeca (Espanya) · Veure més »

Vaga revolucionària d'octubre de 1934

La Revolució de 1934 o vaga general revolucionària d'octubre de 1934 fou un moviment vaguístic revolucionari que es va produir entre els dies 5 i 19 d'octubre de 1934 durant el bienni radical-cedista de la II República.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Vaga revolucionària d'octubre de 1934 · Veure més »

Vagues generals d'Espanya

Grup d'internacionalistes espanyols, fundadors de la Primera Internacional (AIT), en Madrid, a l'octubre de 1868. Giuseppe Fanelli apareix en el centre amb una llarga barba. Les vagues generals d'Espanya són vagues de caràcter general que afecten simultàniament a totes les activitats laborals, i que es desenvolupen en el territori espanyol durant l'edat contemporània i inscrites en la història contemporània d'Espanya.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Vagues generals d'Espanya · Veure més »

Víctimes de la Guerra Civil espanyola

Localització geogràfica de les fosses o llocs d'enterrament de la Guerra Civil espanyola de les quals es disposa informació. Símbols segons l'actuació realitzada sobre cadascuna d'elles. Verd: Fossa encara no intervinguda. Blanc: Fossa encara no oposada. Groc: Transferida a la Valle de los Caídos. Roig: parcialment o totalment exhumada. Acord amb les circumstàncies de l'homicidi. Font: http://mapadefosas.mjusticia.es Ministeri de Justícia d'Espanya Les víctimes de la Guerra Civil espanyola són totes aquelles persones que van morir a causa de la brutal repressió provocada arran del cop d'estat del 18 de juliol de 1936 i durant tota la durada de la Guerra Civil espanyola tant pels dirigents del bàndol nacional com pels del bàndol republicà, que perseguia l'eliminació física de l'adversari.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Víctimes de la Guerra Civil espanyola · Veure més »

Vladímir Antónov-Ovséienko

Vladímir Aleksàndrovitx Antónov-Ovséienko (en rus Влади́мир Алекса́ндрович Анто́нов-Овсе́енко, en ucraïnès: Володи́мир Олекса́ндрович Анто́нов-Овсі́єнко) (Txerníhiv, 9 de març de 1883 – Moscou, 10 de febrer de 1938) fou, primer, un destacat bolxevic i, després, un representant diplomàtic de la Unió Soviètica, cònsol a Barcelona durant l'anomenada guerra civil espanyola.

Nou!!: Revolució social espanyola de 1936 і Vladímir Antónov-Ovséienko · Veure més »

Redirigeix aquí:

La revolució anarquista del 19 de juliol, Revolució Social Espanyola de 1936, Revolució de 1936, Revolució espanyola, Revolució espanyola de 1936, Revolució social de 1936.

SortintEntrant
Hey! Estem a Facebook ara! »