Taula de continguts
67 les relacions: Ablavi Murena, Alamans, Anatòlia, Antiga Grècia, Antioquia de l'Orontes, Armènia, Arsàcides, Artavasdes VII d'Armènia, Batalla d'Edessa, Cavalleria, Cònsol romà, Cebrià de Cartago, Cementiri, Censor romà, Ciriades, Cristià, Danubi, Deci (emperador romà), Dux bellorum, Edessa (Mesopotàmia), Edicte, Eufrates, Eutropi (historiador), Exèrcit, Francs, Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona, Gal·liè, Gàl·lia, Gens Licínia, Gordià III, Hispània, Imperi Sassànida, Incursió, Itàlia, Joan Zonaràs, Lactanci, Llatí, Llista d'emperadors romans, Llorenç màrtir, Marc Emilià, Mariniana, Màrtir, Mèsia, Mesopotàmia, Nòrica, Pannònia, Papa Sixt II, Rècia, Regne del Bòsfor, Sapor I, ... Ampliar l'índex (17 més) »
Ablavi Murena
Ablavi Murena (Ablavius Murena) és un personatge que apareix com a prefecte del pretori durant el regnat de l'emperador Valerià I, entre el 253 i el 269, en una carta de la Història Augusta.
Veure Valerià і Ablavi Murena
Alamans
Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.
Veure Valerià і Alamans
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Valerià і Anatòlia
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Valerià і Antiga Grècia
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Valerià і Antioquia de l'Orontes
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Valerià і Armènia
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Valerià і Arsàcides
Artavasdes VII d'Armènia
Artavasdes VII (en arménien Արտավազդ) fou rei d'Armènia del 252 al 283 i nominalment fins al 287.
Veure Valerià і Artavasdes VII d'Armènia
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Veure Valerià і Batalla d'Edessa
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Valerià і Cavalleria
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Veure Valerià і Cònsol romà
Cebrià de Cartago
Cebrià de Cartago, nascut Tasci Cecili Ciprià (Regió de Cartago, ca. 200 - Cartago, 14 de setembre de 258), va ser un bisbe de Cartago mort màrtir durant la persecució de Valerià.
Veure Valerià і Cebrià de Cartago
Cementiri
Cementiri Rochus, a Nuremberg Cementiri a Gjemnes (Noruega)Cementiri civil de Teresa a Bausen Un cementiri o cementeri és el lloc on reposen els cadàvers dels morts.
Veure Valerià і Cementiri
Censor romà
El censor (en llatí, censor) a l'antiga Roma era un magistrat encarregat dels pressupostos i els impostos (i de la moral pública).
Veure Valerià і Censor romà
Ciriades
Ciriades (en llatí Cyriades) va ser un dels trenta tirans, el primer de la llista que dona Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.
Veure Valerià і Ciriades
Cristià
Percentatge de cristians per estat Un cristià és una persona que forma part del cristianisme, una religió abrahàmica monoteista que es basa en la vida i els ensenyaments de Jesús de Natzaret.
Veure Valerià і Cristià
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Valerià і Danubi
Deci (emperador romà)
Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.
Veure Valerià і Deci (emperador romà)
Dux bellorum
Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.
Veure Valerià і Dux bellorum
Edessa (Mesopotàmia)
Edessa fou una antiga ciutat, actualment anomenada Şanlıurfa o Urfa, situada en allò que avui en dia és el sud-est de Turquia.
Veure Valerià і Edessa (Mesopotàmia)
Edicte
El ius edicendi o potestat de fer edictes pertanyia a les altes magistratures del poble romà, però era principalment exercida pels dos pretors, el pretor urbà i el pretor peregrí, la jurisdicció dels quals era exercida a les províncies pels praeses.
Veure Valerià і Edicte
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Valerià і Eufrates
Eutropi (historiador)
Eutropi (en llatí Eutropius) va ser un historiador romà conegut també de vegades com a Flavi Eutropi.
Veure Valerià і Eutropi (historiador)
Exèrcit
Països per nombre de soldats actius (2009) L'exèrcit (llatí exercitus, 'exercici', i després 'exercici militar') és un grup d'individus armats i organitzats destinats a fer la guerra o altres tasques de caràcter bèl·lic, generalment al servei d'un estat.
Veure Valerià і Exèrcit
Francs
Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.
Veure Valerià і Francs
Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Fructuós de Tarragona, llatí Fructuosus, (? - Tàrraco, 21 de gener del 259), també anomenat Fruitós, va ser bisbe de Tarragona i màrtir, i un dels màrtirs més antics documentats a la península Ibèrica.
Veure Valerià і Fructuós, Auguri i Eulogi de Tarragona
Gal·liè
Gal·liè (Gallienus, 218-268) fou emperador romà del 260 al 268.
Veure Valerià і Gal·liè
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Veure Valerià і Gàl·lia
Gens Licínia
La gens Licínia - Licinia gens - era una gens romana d'ascendència plebea, una de les que més va influir perquè els plebeus poguessin participar en el consolat.
Veure Valerià і Gens Licínia
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Veure Valerià і Gordià III
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Veure Valerià і Hispània
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Valerià і Imperi Sassànida
Incursió
britànics durant l'Operació Tir amb Arc, una incursió a Noruega durant la Segona Guerra Mundial Una incursió militar o, simplement, incursió és una operació militar ofensiva breu que té com a objectiu atacar un territori enemic sense ocupar-lo permanentment.
Veure Valerià і Incursió
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Valerià і Itàlia
Joan Zonaràs
Joan Zonaràs o Zonares (c. 1074 - d. de 1159) fou un teòleg i historiador romà d'Orient del, sota els emperadors Aleix I Comnè i Calojoannes (Joan II Comnè).
Veure Valerià і Joan Zonaràs
Lactanci
Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.
Veure Valerià і Lactanci
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Valerià і Llatí
Llista d'emperadors romans
Aquesta és una llista dels emperadors romans, amb indicació del període durant el qual van governar l'Imperi.
Veure Valerià і Llista d'emperadors romans
Llorenç màrtir
Llorenç de Roma (Laurentius en llatí) fou un dels set diaques de Roma, ciutat en què fou martiritzat en una graella l'any 258.
Veure Valerià і Llorenç màrtir
Marc Emilià
Marc Emilià o Marc Emili Emilià (en llatí), conegut simplement com a Emilià, va ser un general romà, aclamat emperador per les tropes de Mèsia, per haver vençut als gots.
Veure Valerià і Marc Emilià
Mariniana
Mariniana fou una dama romana d'alt rang que apareix en diverses monedes com a Divae Marinianae, amb data de l'any 254.
Veure Valerià і Mariniana
Màrtir
Diferents tipus de martiri, recollits per Stephan Lochner a l'obra ''Martiri dels Apòstols'' (1435) La representació de la Passió de Sant Fructuós que va tenir lloc el dia abans de la Beatificació de Tarragona al vespre, al Tarraco Arena Plaça.
Veure Valerià і Màrtir
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Veure Valerià і Mèsia
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Valerià і Mesopotàmia
Nòrica
La província Nòrica o del Nòric (Noricum) va ser una província romana creada l'any 16 aC, i el regne conquerit totalment el 15 aC.
Veure Valerià і Nòrica
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Veure Valerià і Pannònia
Papa Sixt II
Sixt II va ser el vint-i-quatrè bisbe de Roma entre els anys 257 i 258, considerat per tant papa de l'Església Catòlica.
Veure Valerià і Papa Sixt II
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Valerià і Rècia
Regne del Bòsfor
El Regne del Bòsfor o Regne del Bòsfor Cimmeri o Cimmèric (en grec antic Βασίλειον τοῦ Κιμμερικοῦ Βοσπόρου) va ser un estat sorgit de la unió de diverses polis gregues, encapçalades per la ciutat de Panticapèon, la capital, amb Eupatòria, Fanagòria, Feodòssia i Tanais, per fer front als escites o cimmeris, que dominaven l'interior i algunes zones del Caucas nord.
Veure Valerià і Regne del Bòsfor
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Valerià і Sapor I
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Valerià і Síria
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Veure Valerià і Senat Romà
Sext Aureli Víctor
Sext Aureli Víctor (en llatí Sextus Aurelius Victor) (vers 320-390) va ser un historiador romà del, que va viure sota Constanci Clor i successors.
Veure Valerià і Sext Aureli Víctor
Soldat
Un soldat, en el seu sentit més general, és qualsevol persona que forma part o bé serveix en un exèrcit, i es sotmet a una disciplina jerarquitzada, una reglamentació estricta i l’ús d’uniforme i símbols obligatoris a diferència d'un guerrer o milicià.
Veure Valerià і Soldat
Spoleto
Spoleto és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Perusa, amb una població de 39.339 habitants l'any 2010.
Veure Valerià і Spoleto
Terni
Terni és una ciutat d'Itàlia a la regió d'Úmbria, província de Terni, de la qual és la capital.
Veure Valerià і Terni
Tessalònica
Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.
Veure Valerià і Tessalònica
Trebonià Gal
Gai Vibi Trebonià Gal (en Gaius Vibius Trebonianus Gallus) fou un emperador romà del 251 al 253.
Veure Valerià і Trebonià Gal
Valerià el Jove
Valerià el Jove (en llatí Publius Licinius Valerianus o Licinius Valerianus Minor) va ser fill de l'emperador Valerià I, i germanastre de Gal·liè.
Veure Valerià і Valerià el Jove
Volusià
Volusià (en llatí) fou un emperador romà, fill de Trebonià Gal.
Veure Valerià і Volusià
Zòsim
Zòsim (Ζώσιμος Zósimos) va ser un historiador grec que va viure en temps de Teodosi II, durant la primera meitat del.
Veure Valerià і Zòsim
200
El 200 (CC) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Veure Valerià і 200
252
El 252 foun un any de traspàs iniciat en dijous de l'edat antiga.
Veure Valerià і 252
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Valerià і 253
254
El 254 (CCLIV) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Valerià і 254
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Valerià і 258
259
El 259 (CCLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Valerià і 259
També conegut com Publi Aureli Licini Valerià, Valerià I.