Accés més ràpid que el navegador!
24 les relacions: Alexandre de Rodes, Antiòquida, Antiga Corint, Atímia, Baquíada, Bulé, Calendari àtic, Caró de Làmpsac, Ciló (polític), Ekklesia, Epídosis, Fènies, Hel·lenotami, Lisístrata, Minoa (Amorgós), Misthós, Olímpia, Poletes, Posidoni, Pritaneu, Sil·logi, Telèclides, Tolos d'Atenes, Tribus gregues.
Alexandre de Rodes
Alexandre de Rodes (en llatí Alexander, en grec antic Ἀλέξανδρος) va ser un dirigent polític de Rodes, un dels caps del partit popular.
Nou!!: Prítanis і Alexandre de Rodes · Veure més »
Antiòquida
Antiòquida (Ἀντιοχίς) era el nom d'una tribu de l'antiga Atenes que tenia tretze demos o districtes.
Nou!!: Prítanis і Antiòquida · Veure més »
Antiga Corint
Corint (en Κόρινθος, Kórinthos) va ser una ciutat estat (polis) ubicada a l'istme de Corint, l'estreta franja de terra que uneix el Peloponnès amb la Grècia continental, a mig camí entre Atenes i Esparta.
Nou!!: Prítanis і Antiga Corint · Veure més »
Atímia
Atímia (en grec antic ἀτιμία, privat de l'honor) era la paraula grega que designava la privació de drets civils o de ciutadania, parcial o completa, temporal o perpetua.
Nou!!: Prítanis і Atímia · Veure més »
Baquíada
Els Baquíades (en grec antic Βακχιάδαι "Bakkhiadai") eren un clan heràclida que tenia el seus orígens en Baquis, un rei de Corint del 926 aC al 891 aC, que va governar aquesta ciutat fins a l'abolició de la monarquia (cap al 748 aC) i després encara al front d'una oligarquia fins a la seva deposició per Cípsel el 657 aC.
Nou!!: Prítanis і Baquíada · Veure més »
Bulé
L'Areòpag des de l'Acròpoli d'Atenes Pinàkia'', tauletes de bronze per a identificar els ciutadans (amb el nom propi, el nom del pare i el demos) de cara al sorteig dels jurats (Museu de l'Àgora d'Atenes) La bulé fou l'assemblea deliberant o consell a Grècia.
Nou!!: Prítanis і Bulé · Veure més »
Calendari àtic
El calendari àtic en vigor a totes les ciutats de l'Àtica, va ser el que es va fer servir durant tota l'antiguitat clàssica (segles VIII aC al IV aC), però que encara estava en ús al segle II com així ho demostra el fet de posar el nom de l'emperador romà Adrià a un dels mesos.
Nou!!: Prítanis і Calendari àtic · Veure més »
Caró de Làmpsac
Caró de Làmpsac (en llatí Charon, en grec antic Χάρων "Kháron"), fou un historiador i logògraf grec nascut a Làmpsac.
Nou!!: Prítanis і Caró de Làmpsac · Veure més »
Ciló (polític)
Ciló (en llatí Cylon, en grec antic Κύλων "Kílon") fou un noble atenenc que va guanyar un premi a la doble carrera (δίαυλος) als jocs olímpics del 640 aC, i es va casar amb la filla de Teàgenes el tirà de Mègara.
Nou!!: Prítanis і Ciló (polític) · Veure més »
Ekklesia
El Teatre de Dionís, al peu de l'Acròpoli d'Atenes. Un dels llocs de reunió de l'Ekklesia. Lecclesia o ekklesia (en grec antic: ἐκκλησία, en grec modern Εκκλησία, assemblea del poble) era la principal assemblea de la democràcia d'Atenes a l'antiga Grècia.
Nou!!: Prítanis і Ekklesia · Veure més »
Epídosis
Epídosis (en grec antic ἐπιδόσεις) eren unes contribucions voluntàries en diners, armes o vaixells, que feien els ciutadans atenencs quan l'estat ho necessitava per causes extraordinàries, generalment per guerres o desgràcies.
Nou!!: Prítanis і Epídosis · Veure més »
Fènies
Fànies o Fènies (en llatí Phanias o Phaenias, en grec antic Φανίας, Φαινίας), les dues formes del nom les dona Suides, fou un filòsof peripatètic nascut a Eresos a Lesbos, deixeble d'Aristòtil i contemporani i amic de Teofrast.
Nou!!: Prítanis і Fènies · Veure més »
Hel·lenotami
Hel·lenotami (en grec antic Ἑλληνοταμίαι) equivalent a tresorers, eren uns magistrats d'Atenes a l'antiga Grècia nomenats per rebre les contribucions dels estats aliats.
Nou!!: Prítanis і Hel·lenotami · Veure més »
Lisístrata
Edició italiana de ''Lisístrata'' d'Aristòfanes Lisístrata (en grec àtic: Λυσιστράτη) és una comèdia escrita pel principal representant de la vella comèdia, Aristòfanes.
Nou!!: Prítanis і Lisístrata · Veure més »
Minoa (Amorgós)
Minoa (en grec, Μινῴα) és el nom d'una antiga ciutat de l'illa d'Amorgós (Grècia), situada sobre un turó al costat de l'actual port de Katapola.
Nou!!: Prítanis і Minoa (Amorgós) · Veure més »
Misthós
En l'Antiga Grècia, el misthós (en grec antic: μισθός/misthós), literalment 'salari, paga') era una retribució acordada a Atenes per a aquells que exercien una funció pública, com ser membre de la Bulé (misthós bouleutikós) o de l'Heliea (misthós héliastikos). Introduït per fomentar la participació en la vida pública, aquesta mesura va permetre als ciutadans d'escassos recursos optar a càrrecs públics. Aquesta retribució va ser instituïda per Pèricles, probablement entre 454 i 450 ae.Aristòtil, Constitució dels atenesos xxvii.3-4 per als jurats dels tribunals populars, que rebien un misthós de tres òbols.Claude Mossé, p. 38 Hermann Bengtson posposa aquesta mesura per als jutges als primers anys de la Guerra d'Arquidam; G. W. Bowersock la data en els anys 445 i 441 ae. El misthós héliastikos pagat als jutges integrants de l'Heliea, segons Aristòfanes, podia bastar per viure, ja que exercien la seua activitat 300 dies a l'any. Segons la historiadora francesa Claude Mossé, l'afirmació del comediògraf atenés és una exageració.Claude Mossé, p. 38 Segons Aristòtil, Pèricles pretenia contrarestar la popularitat del seu rival polític Cimó, la fortuna personal del qual li permetia ser molt generós amb el poble.Aristòtil, Constitució dels atenesos xxvii.3-4 Originàriament, el misthós era de dos òbols diaris, és a dir, el terç del sou mitjà diari. Era finançat amb el tribut dels membres de la Confederació de Delos. Aquesta institució va ser abrogada al 411 ae després del règim oligàrquic dels Quatre-cents, a causa de la molt mala situació en què es trobava Atenes per la Guerra del Pel·loponés. Es deia també misthós la soldada dels tetes (remers) i dels hoplites atenencs, i la dieta dels bulés i altres magistrats. La institució de la mistoforia segurament va ser l'aspecte més important de l'obra de Pèricles en matèria constitucional i la majoria dels autors antics criticaven aquesta mesura de l'estadista atenés. La mistoforia es va estendre a altres activitats diferents de les judicials. Els bulés rebien un misthós, del qual s'ignora el muntant exacte, al segle V ae. Al segle IV ae el misthós bouletikós era de cinc òbols. Els pritans rebien una dracma. Després s'instituí un misthós per a la resta de magistratures, excepte tal vegada per als estrategs, reclutats en la classe censatària dels pentacosiomedimnos. Els arconts rebien quatre òbols i és probable que s'instituís aquest misthós entre els anys 459 i 450 ae, quan s'admeteren els zeugites a l'arcontat. En canvi, no sembla que els areopagites reberen cap retribució, la qual cosa palesa el caràcter gairebé sols honorífic de la seua funció. L'establiment de la mistoforia fou segurament una mesura extremament important, que va permetre als ciutadans més pobres participar en la vida pública de la ciutat, i fins i tot a accedir a algunes magistratures.
Nou!!: Prítanis і Misthós · Veure més »
Olímpia
Olímpia (en llatí Olympia, en grec antic Ολυμπία) era un temple i un bosc sagrat (anomenat altis) dedicats al déu Zeus (Zeus Olímpic), a poca distància de Pisa, a l'Èlide.
Nou!!: Prítanis і Olímpia · Veure més »
Poletes
Poletes (en grec antic πωληταί) era un cos de deu magistrats atenencs adscrits a l'erari públic, encarregats de les concessions de terres públiques i explotacions mineres i d'administrar les taxes procedents de duanes, confiscacions i altres.
Nou!!: Prítanis і Poletes · Veure més »
Posidoni
Posidoni d'Apamea, en llatí Poseidonius, en grec antic Ποσειδώνιος ὁ Ἀπαμεύς, també conegut com a Posidoni de Rodes, ὁ Ῥόδιος, (Apamea, Síria, 135 aC — Rodes, 51 aC) fou un polític, geògraf, astrònom, historiador i filòsof estoic grec.
Nou!!: Prítanis і Posidoni · Veure més »
Pritaneu
Santuari de Dodona, n. 6 el Pritaneu, n. 7, extensió Pritaneu (Prytaneum) era el nom donat pels antics grecs a l'edifici que acollia el poder executiu de la ciutat.
Nou!!: Prítanis і Pritaneu · Veure més »
Sil·logi
Sil·logi o Sil·logis (en grec antic plural συλλογεῖς, en plural llatí Syllogeis) era el nom d'uns funcionaris estatals a l'antiga Atenes, paraula que significa recol·lectors.
Nou!!: Prítanis і Sil·logi · Veure més »
Telèclides
Telèclides (en llatí Telecleides, en grec antic Τηλεκλείδης) fou un poeta còmic atenenc de la vella comèdia contemporani de Crates i Cratí i que va viure una mica abans d'Aristòfanes, probablement a la primera meitat del.
Nou!!: Prítanis і Telèclides · Veure més »
Tolos d'Atenes
El Tolos d'Atenes era un edifici circular (tolos) situat a l'àgora.
Nou!!: Prítanis і Tolos d'Atenes · Veure més »
Tribus gregues
El terme tribu, aplicat als antics pobles d'origen grec, se sol emprar per a designar dues realitats diferents, que responen a diferents substantius grecs, "ètnia" (ἔθνος) i "tribu" (φυλή).
Nou!!: Prítanis і Tribus gregues · Veure més »
