Accés més ràpid que el navegador!
76 les relacions: Alfons IV de Ribagorça, Aragó (cognom), Baronia d'Entença, Baronia de Castellvell, Baronia que fou d'en Guillem d'Entença, Benidorm, Bernat Joan de Cabrera, Blanca de Nàpols, Brisura, Callosa d'en Sarrià, Cançoneret de Ripoll, Casal d'Aragó, Castell de Benavarri, Castell de Requesens, Castelló d'Empúries, Comtat d'Empúries, Comtat de Prades, Comtat de Ribagorça, Constança d'Aragó i d'Anjou, Corts de València (1325), Corts de València (1329-1330), Corts de València (1336-1337), Corts de València (1339), Corts de València (1342), Corts de València (1349), Corts de València (1354), Dénia, Elionor d'Aragó, senyora de Valls, Elisabet d'Aragó i d'Anjou, En guàrdia!, Escut de Benidorm, Felip Dalmau I de Rocabertí, Gandia, Gastó I de Foix, Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant, Hug VI d'Empúries, Iàtova, Jaume de Prades i de Foix, Jaume el Just, Joan d'Aragó i d'Anjou, Joan de Cabrera, Joan de Prades, Joana de Foix, Joana de Rocabertí i de Fenollet, L'Abdet, L'Hospitalet de l'Infant, La Roca d'Albera, Llista de comtes d'Empúries, Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans, Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia, ..., Lloctinent de Catalunya, Margarida de Prades, Martí l'Humà, Monells, Monestir de Montsió, Orba, Orxeta, Pere d'Aragó, Pere de Prades, Pere I de Xipre, Pere IV, Portal de Prades, Pratdip, Ramon Berenguer, Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou, Reial Monestir de Santa Maria de Poblet, Riu Millars, Saltiri anglocatalà, Sant Pere de l'Hospitalet de l'Infant, Santa Maria de Castelló d'Empúries, Sanui, Senyera reial, Senyoriu de Gandia, Teresa d'Entença, Torre de la Casa la Torre, Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant. Ampliar l'índex (26 més) »
Alfons IV de Ribagorça
Escut d'Armes de Alfons IV de Ribagorça Alfons IV de Ribagorça, dit el Vell (1332-1412), també conegut com a Alfons d'Aragó i Foix o Alfons de Gandia, fou marquès de Villena i comte de Ribagorça (1381-1412), senyor de Gandia (1359-1399) i després duc de Gandia (1399-1412) i comte de Dénia.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Alfons IV de Ribagorça · Veure més »
Aragó (cognom)
Aragó és un nom de família dels descendents del reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Aragó (cognom) · Veure més »
Baronia d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença La baronia d'Entença fou una jurisdicció senyorial que tingué com a centre el castell d'Entença (Baixa Ribagorça).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Baronia d'Entença · Veure més »
Baronia de Castellvell
Turó del Castell, amb el mas del Castell en primer terme, a Castellví de Rosanes Escut d'armes de la casa d'Entença. La Baronia de Castellvell fou una baronia establerta el per Ramon Borrell, comte de Barcelona, durant la repoblació de la marca amb els sarraïns.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Baronia de Castellvell · Veure més »
Baronia que fou d'en Guillem d'Entença
Baronia que fou d'en Guillem d'Entença és el nom amb què es va conèixer inicialment una senyoria que l'any 1313 Guillem d'Entença havia cedit en convinença al rei Jaume II, que es va fer efectiva el 1321 en morir Guillem.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Baronia que fou d'en Guillem d'Entença · Veure més »
Benidorm
Benidorm (IPA) és una ciutat del País Valencià situada a la comarca de la Marina Baixa, a la província d'Alacant.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Benidorm · Veure més »
Bernat Joan de Cabrera
Bernat Joan de Cabrera (abans del ~1400 - Mòdica, Sícilia 1466), vescomte de Cabrera i de Bas i comte de Mòdica.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Bernat Joan de Cabrera · Veure més »
Blanca de Nàpols
Blanca d'Anjou o Blanca de Nàpols (Nàpols, 1283 - Barcelona, 13 d'octubre de 1310) fou princesa de Nàpols i reina consort de la Corona d'Aragó (1295 - 1310) pel seu matrimoni amb Jaume el Just.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Blanca de Nàpols · Veure més »
Brisura
Escut '''brisat''' al cap amb un lambel En heràldica, la brisura (del francès brisure, de briser, 'trencar') és qualsevol modificació que s'introdueix a les armories d'una família per tal de distingir-ne les diferents branques o bé els bastards.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Brisura · Veure més »
Callosa d'en Sarrià
Callosa d'en Sarrià és una població del País Valencià situada a la comarca històrica de la Marina situada a la vall de l'Algar.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Callosa d'en Sarrià · Veure més »
Cançoneret de Ripoll
El Cançoneret de Ripoll (en llatí: Carmina Riuipullensa), és un breu cançoner en català i occità datat a mitjans del, en tot cas després del 1346, quan Pere III el Cerimoniós organitzà una trobada poètica, la qual és esmentada en el mateix cançoner.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Cançoneret de Ripoll · Veure més »
Casal d'Aragó
senyal reial és aquell que era del comte de Barcelona». Casal d'Aragó és la denominació històrica que adoptà el llinatge dels comtes de Barcelona quan esdevingueren reis d'Aragó.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Casal d'Aragó · Veure més »
Castell de Benavarri
El castell de Benavarri, també conegut com a Castell dels Comtes de Ribargorça, és un castell medieval que es troba en la localitat de Benavarri, pertanyent a la província d'Osca, a Aragó.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Castell de Benavarri · Veure més »
Castell de Requesens
El castell de Requesens està situat sobre un turó, que domina totes les valls meridionals del puig Neulós, a uns 7 km a l'est del veïnat de Requesens.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Castell de Requesens · Veure més »
Castelló d'Empúries
Castelló d'Empúries és una vila i municipi de Catalunya situat a la comarca de l'Alt Empordà.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Castelló d'Empúries · Veure més »
Comtat d'Empúries
El comtat d'Empúries fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Comtat d'Empúries · Veure més »
Comtat de Prades
El comtat de Prades, nom simplificat a causa del seu ús generalitzat del comtat de les Muntanyes de Prades, és un títol nobiliari català erigit el 1324 pel rei Jaume II d'Aragó a favor del seu fill, l'infant Ramon Berenguer.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Comtat de Prades · Veure més »
Comtat de Ribagorça
El Comtat de Ribagorça fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Comtat de Ribagorça · Veure més »
Constança d'Aragó i d'Anjou
Constança d'Aragó (València, 4 d'abril de 1300 - Castillo de Garcimuñoz, 19 d'octubre de 1327) fou infanta d'Aragó.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Constança d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Corts de València (1325)
Les Corts de València de 1325, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Jaume II d'Aragó.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Corts de València (1325) · Veure més »
Corts de València (1329-1330)
Les Corts de València de 1329-1330, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Alfons el Benigne, en Sogorb estant, el 15 de març de 1329, quan es dirigia a València, per al dia 1 d'abril.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Corts de València (1329-1330) · Veure més »
Corts de València (1336-1337)
Les Corts de València de 1336-1337, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, el 14 d'agost de 1336, poc després d'arribar a València, al 10 de setembre del mateix any.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Corts de València (1336-1337) · Veure més »
Corts de València (1339)
Les Corts de València de 1339, Corts Generals del regne de València, foren convocades el 30 de desembre de 1338 per Pere el Cerimoniós, per a l'1 de febrer de 1339, per a tractar sobre l'afer de l'homenatge exigit pel rei a Jaume III de Mallorca, i per a tractar la qüestió de les donacions territorial fetes per Alfons el Benigne a la reina Elionor i als seus fills.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Corts de València (1339) · Veure més »
Corts de València (1342)
Les Corts de València de 1342, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós el 21 d'agost, des de Barcelona, per al 29 de setembre, per tal d'aconseguir un subsidi per a finançar la guerra contra Jaume III de Mallorca.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Corts de València (1342) · Veure més »
Corts de València (1349)
Les Corts de València de 1349, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós l'11 de desembre de 1348, sols entrar a València després d'haver-hi derrotar la Unió, per al dia 28 de desembre, amb l'objectiu de netejar la legislació foral de tota norma que tornés a possibilitar un conflicte semblant, al mateix temps que s'iniciava la repressió contra els principals líders unionistes.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Corts de València (1349) · Veure més »
Corts de València (1354)
Les Corts de València de 1354, Corts Generals del regne de València, foren convocades per Pere el Cerimoniós, a Sant Mateu estant, el 20 de febrer de 1354, per a celebrar-se a València el 19 de març, per tal de jurar el primogènit Joan com a successor al tron, en previsió que el rei pogués morir en la imminent campanya de Sardenya.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Corts de València (1354) · Veure més »
Dénia
Dénia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Marina Alta i també de la comarca històrica del Marquesat de Dénia.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Dénia · Veure més »
Elionor d'Aragó, senyora de Valls
Escut del comtat de Prades Elionor Maria d'Aragó, reina consort de Xipre (1359-1369), era filla del matrimoni de l'infant Pere I, comte de Ribagorça i Prades, amb Joana de Foix.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Elionor d'Aragó, senyora de Valls · Veure més »
Elisabet d'Aragó i d'Anjou
Elisabet d'Aragó i d'Anjou (1302 - Estíria 1330), princesa d'Aragó i reina consort d'Alemanya (1315-1330).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Elisabet d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
En guàrdia!
En guàrdia! és un programa de Catalunya Ràdio dirigit i presentat per Enric Calpena.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і En guàrdia! · Veure més »
Escut de Benidorm
L'escut de Benidorm és un símbol representatiu sense oficialitzar de Benidorm, municipi del País Valencià, a la Marina Baixa.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Escut de Benidorm · Veure més »
Felip Dalmau I de Rocabertí
Rocabertí Felip Dalmau (I) de Rocabertí i de Montcada fou vescomte de Rocabertí entre 1342 i 1392.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Felip Dalmau I de Rocabertí · Veure més »
Gandia
Gandia és una ciutat del País Valencià, capital de la comarca de la Safor.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Gandia · Veure més »
Gastó I de Foix
Armes de Gastó I de Foix Revers del segell de Gastó I de Foix Gastó I de Foix i VIII de Bearn (1288 - Maubuisson, Aquitània 1315) fou comte de Foix i vescomte de Bearn, Marsan i Castellbò (1302-1315), baró de Castellví de Rosanes, Montcada, Vic, Muntanyola i Vacarisses, i cosenyor d'Andorra.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Gastó I de Foix · Veure més »
Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant
L'Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant, o Hospital del Coll de Balaguer, és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional del municipi de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Hospital per a vianants de l'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
Hug VI d'Empúries
Hug VI d'Empúries i I de Cardona (?, ?) fou comte d'Empúries (1322-1325), vescomte de Cardona (1332-1334) i primer baró de Guadalest (Marina Baixa).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Hug VI d'Empúries · Veure més »
Iàtova
Iàtova (en castellà i oficialment, Yátova) és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Foia de Bunyol.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Iàtova · Veure més »
Jaume de Prades i de Foix
Jaume de Prades i de FoixEnciclopèdia.cat o Jaume d'Aragó i de Foix (ca. 1340 - València, 30 de maig de 1396), fou bisbe de Tortosa i de València, i pseudocardenal prevere del títol de Sant Climent i més tard pseudocardenal bisbe de Sabina.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Jaume de Prades i de Foix · Veure més »
Jaume el Just
Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Jaume el Just · Veure més »
Joan d'Aragó i d'Anjou
Joan d'Aragó i d'Anjou (1304 - el Pobo, Saragossa, 19 d'agost de 1334) fou un infant d'Aragó dedicat a la vida religiosa.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Joan d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Joan de Cabrera
Joan I de Cabrera (Mòdica, Ragusa 1405 - X 1474) fou un noble català, vescomte de Cabrera i de Bas i quart comte de Mòdica i comte d'Osona.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Joan de Cabrera · Veure més »
Joan de Prades
Escut d'Armes de Joan de Prades Joan d'Aragó i de Foix o Joan I de Prades (1335 - 1414), senescal de Catalunya i comte de Prades i baró d'Entença (1358-1414).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Joan de Prades · Veure més »
Joana de Foix
Joana de Foix (? - 1358), infanta de Foix i comtessa consort de Ribagorça (1331-1358), d'Empúries (1331-1341) i Prades (1349-1358).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Joana de Foix · Veure més »
Joana de Rocabertí i de Fenollet
Joana de Rocabertí i Fenollet fou filla del vescomte de Rocabertí Felip Dalmau I de Rocabertí i d'Esclarmunda de Fenollet, filla del vescomte d'Illa-Canet.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Joana de Rocabertí i de Fenollet · Veure més »
L'Abdet
LAbdet és una població situada a la vall de Guadalest, Alacant, i pertany administrativament a la població propera de Confrides.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і L'Abdet · Veure més »
L'Hospitalet de l'Infant
L'Hospitalet de l'Infant és un centre urbà de la costa tarragonina, integrat al terme municipal de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i situat a l'extrem sud-occidental de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і L'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
La Roca d'Albera
La Roca d'Albera (en francès Laroque-des-Albères) és un poble, cap de la comuna del mateix nom, de 2.148 habitants, a la comarca del Rosselló, (Catalunya del Nord).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і La Roca d'Albera · Veure més »
Llista de comtes d'Empúries
or i gules Aquesta llista de comtes d'Empúries inclou una relació cronològica dels titulars del comtat d'Empúries, des de la seva creació el 798, amb les dates en què van posseir aquest títol.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Llista de comtes d'Empúries · Veure més »
Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans
Aquesta llista de llocs d'enterrament de sobirans indica on es troben les tombes de monarques, titulars i consorts, de territoris sobirans que es poden trobar en llocs de l'ambit catalanoparlant.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Llista de panteons i tombes de sobirans als Països Catalans · Veure més »
Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia
El 1356, Dénia es eregit en comtat.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Llista dels senyors, comtes i marqueses de Dénia · Veure més »
Lloctinent de Catalunya
XVII. El lloctinent o virrei de Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles ,,, i.Víctor FERRO: El Dret Públic Català.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Lloctinent de Catalunya · Veure més »
Margarida de Prades
Armes de Margarida de Pradesen un taulell de ceràmica valenciana possiblement procedent de l'antic Palau Reial de València (segle XV) Margarida de Prades (Falset, 1387 - Riudoms, 23 de juliol de 1429) fou reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, de Còrsega (nominal) i de Sicília, duquessa consort (nominal) d'Atenes i de Neopàtria, i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló, de Cerdanya i d'Empúries (1409 - 1410), pel seu matrimoni amb el rei Martí l'Humà.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Margarida de Prades · Veure més »
Martí l'Humà
84-393-3575-X Martí l'Humà o l'Eclesiàstic, anomenat també Martí I d'Aragó i Martí I de Catalunya-Aragó (Perpinyà, 29 de juliol de 1356 - Barcelona, 31 de maig de 1410), fou sobirà dels territoris de la Corona d’Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, de Mallorca, de València i de Sardenya i Còrsega, i comte de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410), als quals n'afegiria altres posteriorment com el comtat d'Empúries (1402, 1407-1410) i, a la mort del seu fill Martí el Jove, també el regne de Sicília (1409-1410).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Martí l'Humà · Veure més »
Monells
Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca del Baix Empordà.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Monells · Veure més »
Monestir de Montsió
El monestir de Santa Maria de Montsió es troba actualment a Esplugues de Llobregat, al carrer de l'Església, número 82.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Monestir de Montsió · Veure més »
Orba
Orba és un municipi situat a l'interior de la comarca de la Marina Alta al País Valencià.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Orba · Veure més »
Orxeta
Orxeta és un municipi de la comarca de la Marina Baixa, al País Valencià.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Orxeta · Veure més »
Pere d'Aragó
* Pere I d'Aragó i Pamplona (1069 - Vall d'Aran, 1104), rei d'Aragó i Pamplona (1094-1104), comte de Ribagorça i Sobrarb (1085-1104).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Pere d'Aragó · Veure més »
Pere de Prades
Escut d'Armes de Pere de Prades També anomenat Pere d'Entença (1352 - Sicília, 1395), quart comte de Prades i baró d'Entença.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Pere de Prades · Veure més »
Pere I de Xipre
Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Pere I de Xipre · Veure més »
Pere IV
* Pere IV d'Alexandria, patriarca d'Alexandria (642-651).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Pere IV · Veure més »
Portal de Prades
El Portal de Prades és una obra de Prades (Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Portal de Prades · Veure més »
Pratdip
Pratdip és un municipi de la comarca del Baix Camp.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Pratdip · Veure més »
Ramon Berenguer
* Ramon Berenguer I (1023 - 1076), comte de Barcelona.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Ramon Berenguer · Veure més »
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou
Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou (1308 - ca. 1366) fou príncep d'Aragó, comte de Prades i baró d'Entença (1324-1341) i comte d'Empúries (1341-1364).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Ramon Berenguer d'Aragó i d'Anjou · Veure més »
Reial Monestir de Santa Maria de Poblet
Vídeo aeri del monestir El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet és un monestir de l'orde del Cister fundat l'any 1150.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Reial Monestir de Santa Maria de Poblet · Veure més »
Riu Millars
Riu Millars al seu pas per Aranyel El Millars (en castellà, Mijares) és un riu de la conca mediterrània de la península Ibèrica que naix al Castellar l'Aragó, a la serra de Gúdar, a uns 1.600 metres d'altitud.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Riu Millars · Veure més »
Saltiri anglocatalà
El Saltiri anglocatalà és un manuscrit il·luminat del llibre dels Salms, iniciat al voltant de l'any 1200 a Canterbury i acabat a Barcelona al voltant de l'any 1340 per Ferrer Bassa. Se'l coneix també com Saltiri de Canterbury pel seu origen, i Saltiri auri, ja que incorpora daurats complementant la policromia. El còdex original es conserva a París, a la Biblioteca Nacional de França amb la signatura «Lat. 8846». El llibre vincula la iconografia gòtica anglesa i la gòtica catalana. Un saltiri és un recull dels salms, un llibre emprat a l'edat mitjana durant l'ofici diví. Es tracta d'un saltiri triplement glossat, ja que conté tres versions dels salms a tres columnes: l'hebrea, la romana i la gal·licana, la versió popular a Occident difosa per l'església a les Gàl·lies. Consta de 356 pàgines, més de 140 miniatures enriquides amb or i 190 lletres inicials ornamentals. La part anglesa segueix la línia iconogràfica del Saltiri d'Utrecht, del, definit per la tradició carolíngia amb influència romana d'Orient. La part catalana està marcada per l'estil italianitzant que Ferrer Bassa havia introduït a la Corona d'Aragó després de la seva estada a la Toscana.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Saltiri anglocatalà · Veure més »
Sant Pere de l'Hospitalet de l'Infant
Sant Pere de l'Hospitalet de l'Infant és una església de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant (Baix Camp) inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Sant Pere de l'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
Santa Maria de Castelló d'Empúries
Santa Maria de Castelló d'Empúries, Catedral de l'Empordà o Catedral de Castelló d'Empúries és una església gòtica situada al barri del Puig Salner del nucli antic de Castelló d'Empúries (Alt Empordà).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Santa Maria de Castelló d'Empúries · Veure més »
Sanui
L'antic municipi de Sanui s'uní el 1969 amb el d'Alins de Llitera.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Sanui · Veure més »
Senyera reial
Escut d'armes de la Corona d'Aragó amb la Senyera Reial Armand de Fluvià: ''«Els segells més antics que tenim d'un sobirà català són els del comte Ramon Berenguer IV... L'escut porta el senyal dels pals»'' Els quatre pals (1995); pàg. 51-52) Menéndez Pidal: «... ''Porque los palos de oro y gules, hasta el fin de la edad media, tuvieron el caràcter preponderante o único de armas familiares de los descendientes de Ramon Berenguer IV''» El escudo de España (2004); pàg. 99 ·Alberto Montaner Frutos: «... ''puede establecerse sin lugar a dudas que los palos de oro y gules nacen como emblema personal de Ramon Berenguer IV y, al hereadarlos sus hijos se convierten en el símbolo de su família, la Casa de Aragón, sin ligazón alguna con un territorio determinado.''» ''El señal del rey de Aragón'' (1995); pàg. 35 Ramon Berenguer comte de Barcelona, quart del seu nom (f.34r)... Mai no va voler ser anomenat rei, sinó administrador del regne, ni canvià les armes comtals, i àdhuc el Senyal Reial és aquell que era del comte de Barcelona. (f34.v)» ''Numquam tamen voluit rex appellari, sed administrator regni, nec arma comitatus mutare, unde adhuc signa regalia sunt illa que comitis Barchinone erant''. La senyera reial fou la senyera privativa i històrica dels reis d'Aragó i comtes de Barcelona.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Senyera reial · Veure més »
Senyoriu de Gandia
El senyoriu, senyoria o senyoratge de Gandia fou títol nobiliari concedit per Jaume II el Just al seu fill, l'infant Pere de Ribagorça, el 1323.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Senyoriu de Gandia · Veure més »
Teresa d'Entença
Escut d'armes de la casa d'Entença. Teresa d'Entença (vers 1300 - Saragossa, 20 d'octubre de 1327) fou comtessa d'Urgell i vescomtessa d'Àger (1314-1327) i infanta d'Aragó, muller d'Alfons III el Benigne i mare de Pere III el Cerimoniós.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Teresa d'Entença · Veure més »
Torre de la Casa la Torre
La Torre de la Casa la Torre,Torre de Vandellòs o Ca la Torre és un monument protegit com a bé cultural d'interès nacional a la vila de Vandellòs (al Baix Camp).
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Torre de la Casa la Torre · Veure més »
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant
Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant és un municipi de Catalunya situat a la comarca del Baix Camp, anomenat Vandellòs fins al 1990.
Nou!!: Pere d'Aragó i d'Anjou і Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant · Veure més »
Redirigeix aquí:
Pere I d'Empúries, Pere IV de Ribagorça, Pere d’Aragó i d’Anjou, Ramon Berenguer de Prades.
