Accés més ràpid que el navegador!
131 les relacions: Adéu, Sabata, Agustí I de Mèxic, Agustín de Iturbide y Green, Agustín Jerónimo de Iturbide, Alejandro Arango y Escandón, Alemanys ètnics, Antonio García Cubas, Arnošt Förchtgott Tovačovský, Art mexicà, Artur Cuyàs i Armengol, Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro, Ópates, Émile comte de Kératry, Ball dels quaranta-un, Bandera de Mèxic, Batalla de Fortín, Batalla de Puebla, Benito Pablo Juárez García, Carles Felip d'Habsburg, Carles Lluís Josep Maria d'Àustria, Carlos Chávez, Carlos de Beistegui y de Yturbe, Carlota de Mèxic, Casa de la Corregidora, Castell de Bouchout, Castell de Chapultepec, Castell de Hesperange, Castell de Miramar, Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic, Cinco de Mayo, Ciutat de Mèxic, Deute il·legítim, Dinastia Habsburg-Iturbide, El Caire, El còndor, El tres de maig a Madrid, Enrique Romero Jiménez, Escut de Mèxic, Església Votiva (Viena), Estat d'Hidalgo, Estat de Morelos, Estat de Querétaro, Estats de Mèxic, Evolució territorial de Mèxic, Ferdinand, Fernando del Paso, Francesc Carles d'Àustria, Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, Francesc Josep I d'Àustria, Francisco Pimentel, ..., Franz Xaver Winterhalter, George Armstrong Custer, George Washington Williams, Grito de Dolores, Hans Birch Dahlerup, Hans Memling, Henri Rousseau, Història de França, Història de Mèxic, Houtave, Huichols, Imperi Habsburg, Jardineria del Barroc, Joan Prim i Prats, Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal, John Julius Norwich, José Mariano de Salas, José Zorrilla y Moral, Juan Álvarez Hurtado, Juan Nepomuceno Almonte, Karl von Scherzer, L'afusellament de Maximilià, Leopold I de Bèlgica, Llista d'emperadors de Mèxic, Llista de cavalls famosos, Llista de governadors de Yucatán, Llista de països desapareguts, Llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera, Llista de presidents de Mèxic, Llorenç Milans del Bosch i Mauri, Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues), Lokrum, Louis de Wecker, Manuel Orozco y Berra, María Ernestina Larráinzar Córdoba, Marcelo Azcárraga y Palmero, Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília), Maria Teresa de Portugal (arxiduquessa d'Àustria), Maximilià d'Habsburg, Maximilià I, Mèxic, Meetkerke, Melesio Morales, Miguel Miramón, Museu d'Antiguitats Egípcies, Museu de la Fotografia de Charleroi, Museu Nacional de les Cultures, Napoleó II, Napoleó III, Ordes imperials de Mèxic, Oscar al millor actor secundari, Oswald Achenbach, Pachuca de Soto, Pere II del Brasil, Pius IX, Porfirio Díaz, Premis Oscar de 1939, President de Mèxic, Puebla de Zaragoza, Rómulo Díaz de la Vega, Regència mexicana, Samuel Siegfried Karl von Basch, Santiago de Querétaro, Sebastián Lerdo de Tejada, Segon Imperi Francès, Segon Imperi Mexicà, Segona intervenció francesa a Mèxic, Setge de Puebla, Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria), Stephen Fuller Austin, Tepatitlán de Morelos, Tepic, Turisme a Mèxic, Vera Cruz (pel·lícula), Yaquis, Zuau, 1558, 1832, 1867, 19 de juny, 6 de juliol. Ampliar l'índex (81 més) »
Adéu, Sabata
Adeu, Sabata (títol original en italià: Indio Black, sai che ti dico: Sei un gran figlio di...) és una pel·lícula italiana dirigida per Frank Kramer, estrenada el 1970.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Adéu, Sabata · Veure més »
Agustí I de Mèxic
Cosme Damían Agustín de Iturbide y Arámburu (27 de setembre, 1783 - 19 de juliol, 1824), va ser un polític i militar mexicà, la participació del qual va ser decisiva per l'assoliment de la independència de Mèxic i de l'Amèrica Central.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Agustí I de Mèxic · Veure més »
Agustín de Iturbide y Green
Agustín de Iturbide y Green va néixer a Ciutat de Mèxic el 2 d'abril de 1863, va ser el fill únic d'Ángel de Iturbide (germà d'Agustín de Iturbide) i de la seva esposa estatunidenca Alicia Green.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Agustín de Iturbide y Green · Veure més »
Agustín Jerónimo de Iturbide
Agustín Jerónimo de Iturbide (Valladolid (actualment Morelia), Mèxic, 30 de setembre de 1807 - Nova York, Estats Units, 11 de desembre de 1866), va ser un militar mexicà, que fou hereu oficial de la corona de Mèxic en l'efímer Primer Imperi Mexicà entre 1822 i 1823 com a Príncep Imperial, presumpte hereu entre 1823 i 1824, i pretendent al tron de 1824 a 1864, any en què va cedir els seus drets a l'arxiduc Maximilià I de Mèxic quan es va establir el Segon Imperi Mexicà.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Agustín Jerónimo de Iturbide · Veure més »
Alejandro Arango y Escandón
va ser un advocat, poeta, traductor i acadèmic mexicà.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Alejandro Arango y Escandón · Veure més »
Alemanys ètnics
Els alemanys ètnics (alemany: Volksdeutsche) o simplement alemanys són aquells que es consideren ètnicament alemanys però que no viuen a Alemanya, ni necessàriament tenen la seva ciutadania.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Alemanys ètnics · Veure més »
Antonio García Cubas
Antonio García Cubas (Ciutat de Mèxic, 24 de juliol de 1832 - Ciutat de Mèxic, 9 de febrer de 1912) va ser un geògraf, historiador i escriptor mexicà.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Antonio García Cubas · Veure més »
Arnošt Förchtgott Tovačovský
Arnošt Förchtgott Tovačovský conegut com a Ernst Bohaboj Tovacowsky (Tovačov, 28 de desembre de 1825 - Viena, 18 de desembre de 1874) fou un compositor i mestre de capella txec.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Arnošt Förchtgott Tovačovský · Veure més »
Art mexicà
Detall del mural de Diego Rivera en el Palau Nacional (Mèxic) LArt mexicà consta d'una varietat d'arts visuals que s'han desenvolupat a l'àrea geogràfica ara coneguda com a Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Art mexicà · Veure més »
Artur Cuyàs i Armengol
Artur Cuyàs i Armengol (Barcelona, 25 d'abril de 1845 - Madrid 1925) fou un periodista i escriptor català.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Artur Cuyàs i Armengol · Veure més »
Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro
fou un militar asturià, senador per dret propi i Capità general de les Illes Balears.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro · Veure més »
Ópates
Els ópates –també anomenats tehuimes o tegüimes– són un grup ètnic d'indígenes mexicans a punt de desaparèixer com a unitat ètnica única diferenciada.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Ópates · Veure més »
Émile comte de Kératry
Émile comte de Kératry (París, Illa de França, 24 de març de 1832 - 6 d'abril, 1904) fou un militar, polític i escriptor francès.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Émile comte de Kératry · Veure més »
Ball dels quaranta-un
El «ball dels quaranta-un» va ser una batuda policial realitzada el 17 de novembre de 1901, durant el règim del president Porfirio Díaz.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Ball dels quaranta-un · Veure més »
Bandera de Mèxic
La Bandera de Mèxic consisteix en un rectangle dividit en tres franges verticals de mesures idèntiques.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Bandera de Mèxic · Veure més »
Batalla de Fortín
La batalla de Fortín va ser un enfrontament armat ocorregut el 19 d'abril de 1862 a Fortín, a l'Estat de Veracruz, Mèxic, entre tropes de l'exèrcit mexicà de la República, sota el comandament del coronel Félix Díaz Mori, i tropes franceses al servei del Segon Imperi Francés durant la Intervenció francesa a Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Batalla de Fortín · Veure més »
Batalla de Puebla
La Batalla de Puebla va tenir lloc el 5 de maig de 1862 a la ciutat de Puebla de Zaragoza, Mèxic durant la invasió francesa a aquest país.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Batalla de Puebla · Veure més »
Benito Pablo Juárez García
fou un president mexicà amerindi zapoteca.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Benito Pablo Juárez García · Veure més »
Carles Felip d'Habsburg
Carles Felip d'Habsburg-Lorena i Arenberg (Ciutat de Mèxic, Mèxic, 18 d'octubre de 1954) és el segon fill i primer home de l'arxiduc Félix d'Habsburg-Lorena i de la princesa i duquessa Ana Eugenia d'Arenberg, per línia paterna és net del Beat Carles I d'Àustria i IV d'Hongria i de l'emperadriu Zita, i nebot rebesnet de l'emperador Maximilià I de Mèxic i de l'emperadriu Carlota de Mèxic, i de l'emperador Francesc Josep I d'Àustria i l'emperadriu Isabel d'Àustria més coneguda com a "Sissi".
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Carles Felip d'Habsburg · Veure més »
Carles Lluís Josep Maria d'Àustria
Carles Lluís Josep Maria d'Àustria (Schönbrunn, 30 de juliol de 1833 - Viena, 1896) Arxiduc d'Àustria, príncep imperial de Bohèmia i d'Hongria amb el tractament d'altesa imperial.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Carles Lluís Josep Maria d'Àustria · Veure més »
Carlos Chávez
Carlos Antonio de Padua Chávez y Ramírez (Popotla proximitats de la Ciutat de Mèxic, 13 de juny de 1899 - Ciutat de Mèxic, 2 d'agost de 1978) fou un compositor, director, professor i periodista mexicà.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Carlos Chávez · Veure més »
Carlos de Beistegui y de Yturbe
Carlos de Beistegui y de Yturbe (París, 1895 - París, 17 de gener de 1970), també conegut com a Charles o Charlie de Beistegui, va ser un multimilionari, col·leccionista d'art, decorador i un dels personatges més extravagants de l'alta societat europea de mitjan.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Carlos de Beistegui y de Yturbe · Veure més »
Carlota de Mèxic
Charlotte de Bèlgica o Carlota de Mèxic (Palau de Laeken, 1840 - Castell de Bouchout (Bèlgica), 1927) fou Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial, dipositària de la resta de títols inherents als membres de la Casa de Saxònia-Coburg Gotha, princesa de Saxònia-Coburg Gotha, arxiduquessa d'Austria, duquessa de Saxònia i esposa del Vice-Rei dels Llombards i de Venècia i emperadriu de Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Carlota de Mèxic · Veure més »
Casa de la Corregidora
La Casa de la Corregidora és un edifici històric del centre de la Santiago de Querétaro (Mèxic), construït al, que es va utilitzar com a Casa Reial i presó.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Casa de la Corregidora · Veure més »
Castell de Bouchout
El castell de Bouchout, situat a Flandes al municipi de Meise, província del Brabant flamenc, és una fortalesa de plana belga del que l'origen es remunta al.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Castell de Bouchout · Veure més »
Castell de Chapultepec
El castell de Chapultepec (castillo de Chapultepec en castellà) és un palau construït sobre el turó de Chapultepec, que avui dia es troba al centre del parc de Chapultepec, un dels parcs més grans del món i antic jardí botànic de Tenochtitlan, amb 6 km² de superfície.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Castell de Chapultepec · Veure més »
Castell de Hesperange
El Castell de Hesperange (en francès: Château de Hesperange) és un castell en ruïnes situat per damunt de la ciutat de Hesperange al sud de Luxemburg.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Castell de Hesperange · Veure més »
Castell de Miramar
El Castell de Miramar, que està situat a la costa adjacent a Trieste (Itàlia), va ser construït al per voluntat de l'arxiduc Maximilià d'Habsburg sobre una extensió de 22 hectàrees per compartir-hi la seva estada amb la seva dona, la princesa Carlota de Bèlgica.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Castell de Miramar · Veure més »
Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic
La Catedral Metropolitana de l'Assumpció de la Santíssima Verge Maria al Cel és l'església catedralícia de l'arxidiòcesi catòlica romana de Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mèxic · Veure més »
Cinco de Mayo
Batalla de Puebla El Cinco de Mayo o Cinc de Maig és una data important en la història de Mèxic que correspon a la commemoració de la batalla de Puebla.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Cinco de Mayo · Veure més »
Ciutat de Mèxic
La ciutat de Mèxic (en castellà: Ciudad de México, CDMX, o només México), és la capital i la ciutat més gran de Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Ciutat de Mèxic · Veure més »
Deute il·legítim
En dret internacional, el deute il·legítim o deute odiós, és una teoria legal que sosté que el deute públic incorregut per un règim amb fins que no serveixi als millors interessos de la nació, no ha de ser executable.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Deute il·legítim · Veure més »
Dinastia Habsburg-Iturbide
Escut d'armes de la dinastia de '''Habsburg-Iturbide''' La dinastia Habsburg-Iturbide o Casa d'Habsburg-Iturbide fou la segona dinastia imperial després de la Dinastia Iturbide, l'antiga dinastia imperial de Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Dinastia Habsburg-Iturbide · Veure més »
El Caire
La ciutat del Caire (literalment ‘la Victoriosa’ o ‘la Triomfant’) és la capital d'Egipte.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і El Caire · Veure més »
El còndor
El còndor (títol original: El Condor) és un western estatunidenc dirigit per John Guillermin i estrenat el 1970.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і El còndor · Veure més »
El tres de maig a Madrid
pp.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і El tres de maig a Madrid · Veure més »
Enrique Romero Jiménez
«Gefes (sic) del alzamiento republicano federal de España en 1869», litografia d'Andrés de Salas. En la fila central i als extrems, a la dreta Enrique Romero i a l'esquerra el seu assassí, José Paúl y Angulo. Completen el quadro Fermín Salvochea Álvarez, Francesc Sunyer i Capdevila, Adolf Joarizti i Lasarte, Pere Caimó i Bascós, José Antonio Guerrero Ludeña, Froilán Carvajal y Rueda i Rafael Guillén Martínez. Biblioteca Nacional d'Espanya. ''Episodio de los combates en las calles de Málaga'', gravat de Bernardo Rico per dibuix de Daniel Urrabieta, ''El Museo Universal'', 7 de febrer de 1869, any XIII, núm. 6. El 31 de desembre de 1868, quan es discutia l'abandó de les barricades, Romero va dirigir als milicians nacionals de Màlaga una proclama que encapçalava: «Viure sense honra és la vida de l'afront. Morir amb glòria és la mort dels herois. Hem posat en armes una ciutat que sempre ha estat la primera en el perill de totes les llibertats, per a retirar-nos en derrota sense demostrar almenys que hi ha valor en els nostres pits?».Citat a Porredón, p. 17. Enrique Romero Jiménez (Màlaga, 1840 - Montevideo, 1880) va ser un sacerdot catòlic espanyol, membre del Partit Republicà Democràtic Federal.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Enrique Romero Jiménez · Veure més »
Escut de Mèxic
Lescut de Mèxic, creat arran de la independència el 1821, mostra una àguila daurada devorant una serp que subjecta amb la seva urpa, situada sobre un nopal o figuera de moro.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Escut de Mèxic · Veure més »
Església Votiva (Viena)
L'Església votiva (alemany: Votivkirche) és una església catòlica romana que es troba a Viena, Àustria.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Església Votiva (Viena) · Veure més »
Estat d'Hidalgo
Hidalgo, oficialment en castellà: Estado Libre y Soberano de Hidalgo (Estat Lliure i Sobirà d'Hidalgo) és un dels trenta-un estats que, juntament amb el Districte Federal, conformen les trenta-dues entitats federatives de Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Estat d'Hidalgo · Veure més »
Estat de Morelos
Morelos és un dels 31 estats de Mèxic, localitzat al centre del país.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Estat de Morelos · Veure més »
Estat de Querétaro
Querétaro (oficialment: Estado Libre y Soberano de Querétaro, fins al 2010: Querétaro de Arteaga) és un dels 31 estats que, conjuntament amb la Ciutat de Mèxic, constitueixen Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Estat de Querétaro · Veure més »
Estats de Mèxic
Els trenta-un estats de Mèxic són les entitats lliures i sobiranes que conformen una Unió federal, els Estats Units Mexicans.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Estats de Mèxic · Veure més »
Evolució territorial de Mèxic
Mapa de Mèxic, 1828 En aquesta entrada s'introduirà el tema de levolució territorial de Mèxic al llarg de la seva història com a país independent.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Evolució territorial de Mèxic · Veure més »
Ferdinand
* Geografia.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Ferdinand · Veure més »
Fernando del Paso
fou un escriptor, dibuixant, pintor, diplomàtic i acadèmic mexicà.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Fernando del Paso · Veure més »
Francesc Carles d'Àustria
Francesc Carles d'Àustria (Viena 1802 - 1878).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Francesc Carles d'Àustria · Veure més »
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic
Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic, conegut també amb els noms de Francesc II de Toscana o Francesc III de Lorena (8 de desembre de 1708, Nancy, ducat de Lorena – 1765, Viena, Sacre Imperi Romanogermànic) fou el duc de Lorena, gran duc de la Toscana i nomenat emperador romanogermànic gràcies al seu matrimoni amb l'arxiduquessa hereva Maria Teresa I d'Àustria.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Francesc I del Sacre Imperi Romanogermànic · Veure més »
Francesc Josep I d'Àustria
Francesc Josep I d'Àustria (1830-1916) amb uniforme de Mariscal de Camp, per Franz Xaver Winterhalter (1865) Francesc Josep I d'Àustria (Viena, Imperi Austríac 1830 - íd., Imperi Austrohongarès 1916) fou emperador d'Àustria, rei de Bohèmia i Hongria entre 1846 i 1916, esdevenint el penúltim sobirà d'una de les famílies més importants de la història europea, la Dinastia Habsburg.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Francesc Josep I d'Àustria · Veure més »
Francisco Pimentel
Francisco Javier Pimentel y Heras Soto (Aguascalientes, Aguascalientes (aleshores Zacatecas), 2 de desembre de 1832 - Ciutat de Mèxic, 14 de desembre de 1893) va ser un escriptor, historiador, lingüista, indigenista i acadèmic mexicà.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Francisco Pimentel · Veure més »
Franz Xaver Winterhalter
Franz Xaver Winterhalter (Menzenschwand, Gran Ducat de Baden, 20 d'abril de 1805 - Frankfurt del Main, 8 de juliol de 1873) va ser un pintor i litògraf alemany, conegut pels seus retrats de la reialesa europea de mitjan.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Franz Xaver Winterhalter · Veure més »
George Armstrong Custer
El tinent coronel George Armstrong Custer (New Rumley, Ohio, 6 de desembre de 1839 - Montana, 25 de juny de 1876) va ser un oficial de cavalleria dels Estats Units durant la Guerra Civil dels Estats Units i les guerres índies.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і George Armstrong Custer · Veure més »
George Washington Williams
George Washington Williams.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і George Washington Williams · Veure més »
Grito de Dolores
Miguel Hidalgo va reunir als pobladors el 15 de setembre de 1810. El Grito de Dolores (en català, Crit de Dolores) és considerat l'acte amb què va començar la guerra d'Independència de Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Grito de Dolores · Veure més »
Hans Birch Dahlerup
, fou un oficial de marina danès que va servir a l'armada austríaca.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Hans Birch Dahlerup · Veure més »
Hans Memling
fou un pintor de la segona meitat del de l'escola dels primitius flamencs establert a Bruges.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Hans Memling · Veure més »
Henri Rousseau
Henri Julien Félix Rousseau anomenat el Duaner Rousseau (Rousseau le Douanier), va néixer el 21 de maig de 1844 a Laval i va morir el 2 de setembre de 1910 a París.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Henri Rousseau · Veure més »
Història de França
França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Història de França · Veure més »
Història de Mèxic
Escut de MèxicMèxic és un país de Nord-amèrica i amb més de 100 milions d'habitants, el país castellano-parlant més gran del món.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Història de Mèxic · Veure més »
Houtave
Houtave és un nucli del municipi de Zuienkerke a la província de Flandes Occidental a la regió flamenca de Bèlgica.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Houtave · Veure més »
Huichols
Una tomba de Nayarit figura a la col·lecció permanent del Museu dels Nens d'Indianapolis. Els huichols o huitxols són un poble indígena de Mèxic que parla una llengua de la gran família de l'uto-asteca o nahua.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Huichols · Veure més »
Imperi Habsburg
La Monarquia Habsburg (Habsburgermonarchie), Imperi Habsburg (Habsburgerreich), Terres hereditaris dels Habsburg / Àustries (Habsburgische/Österreichische Erblande), Monarquia Austríaca (Österreichische Monarchie) de vegades citat també com a Monarquia del Danubi (Donaumonarchie), és la denominació no oficial entre els historiadors que reben els països i províncies que van ser governats per la branca austríaca menor de la Dinastia dels Habsburg fins a l'any 1780 i, després, per la branca successora dels Habsburg-Lorena, fins a l'any 1918.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Imperi Habsburg · Veure més »
Jardineria del Barroc
Jardins de Versalles, vista des de la ''Place d'Armes''. La jardineria del Barroc es va desenvolupar a Europa des del segle XVII fins a mitjan.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Jardineria del Barroc · Veure més »
Joan Prim i Prats
Joan Prim i Prats, marquès de Los Castillejos, comte de Reus, vescomte del Bruc, Gran d'Espanya (Reus, 6 de desembre de 1814 - Madrid, 30 de desembre de 1870) fou un militar i polític progressista català, molt influent en la política espanyola del.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Joan Prim i Prats · Veure més »
Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal
Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal (Ferrol, 19 de març de 1803 - Madrid, 13 d'abril de 1881) fou un militar i polític gallec, almirall de l'Armada Espanyola i ministre durant el regnat d'Isabel II d'Espanya.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Joaquín Gutiérrez de Rubalcaba Casal · Veure més »
John Julius Norwich
John Julius Cooper, 2n Vescomte de Norwich, CVO (Oldham, 15 de setembre de 1929 - Londres, 1 de juny de 2018) va ser un historiador anglès, diplomàtic, escriptor de viatges i presentador de televisió, conegut com a John Julius Norwich.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і John Julius Norwich · Veure més »
José Mariano de Salas
José Mariano de Salas (11 de maig de 1797, ciutat de Mèxic - 24 de desembre de 1867, ciutat de Mèxic) fou un general i polític mexicà que en dues ocasions, 1846 i 1859, fou president interí de Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і José Mariano de Salas · Veure més »
José Zorrilla y Moral
José Zorrilla y Moral (Valladolid, 21 de febrer de 1817 - Madrid, 23 de gener de 1893), fou un poeta i dramaturg castellà.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і José Zorrilla y Moral · Veure més »
Juan Álvarez Hurtado
Juan Alvarez Hurtado (n. a Atoyac, Guerrero el 27 de gener de 1790; m. a La Providència, Guerrero, el 21 d'agost de 1867) fou general i president interí de Mèxic el 1855.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Juan Álvarez Hurtado · Veure més »
Juan Nepomuceno Almonte
Juan Nepomuceno Almonte (15 de maig de 1803 – 21 de març de 1869) fou un polític diplomàtic mexicà que va participar durant les guerres de la Revolució de Texas, la Intervenció Nord-americana a Mèxic i la Guerra de Reforma.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Juan Nepomuceno Almonte · Veure més »
Karl von Scherzer
Karl von Scherzer els anys 1870 Karl Ritter von Scherzer (a vegades escrit Carl, Viena, 1 de maig de 1821 - Gorizia, 19 de febrer de 1903) va ser un explorador, diplomàtic i científic austríac.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Karl von Scherzer · Veure més »
L'afusellament de Maximilià
L'afusellament de Maximilià és un quadre del pintor francès Édouard Manet que relata l'execució de l'emperador mexicà Maximilià I de Mèxic, succeïda a Querétaro el 19 de juny de 1867.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і L'afusellament de Maximilià · Veure més »
Leopold I de Bèlgica
Leopold I (Coburg, 1798 - Brussel·les, 1865) fou un príncep saxó que es convertí en el primer rei dels belgues (1831 - 1865) per voluntat del Parlament sobirà de Bèlgica.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Leopold I de Bèlgica · Veure més »
Llista d'emperadors de Mèxic
Tot seguit hi ha una llista dels emperadors de Mèxic.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Llista d'emperadors de Mèxic · Veure més »
Llista de cavalls famosos
Ramsès II a la batalla de Kadesh Al llarg de la història hi ha hagut molts cavalls famosos per algun concepte.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Llista de cavalls famosos · Veure més »
Llista de governadors de Yucatán
Escut del Yucatan Aquesta és la llista de governadors de Yucatán.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Llista de governadors de Yucatán · Veure més »
Llista de països desapareguts
Màxima extensió de l'Imperi Romà. Expansió de l'Imperi Mongol. En aquesta llista hi ha alguns països que existiren algun cop, però que en l'actualitat ja no existeixen per causes diverses, bé perquè s'hagin unit amb altres països, bé perquè hagin canviat de nom, han estat conquerits, s'han independitzat, secessionat o dissolt.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Llista de països desapareguts · Veure més »
Llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera
A la llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera consten noms de personalitats històriques posteriora a 1800 que apareixen com a personatges en obres escèniques musicals: òperes, operetes, sarsueles i altres obres similars.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Llista de personatges històrics contemporanis a l'òpera · Veure més »
Llista de presidents de Mèxic
Des de la creació de la federació mexicana fins al 2008 cinquanta-vuit persones han ocupat el càrrec de president de Mèxic—sense prendre a compte els tres presidents conservadors durant la Guerra de Reforma, desconeguts pel president constitucional, però itinerant, Benito Pablo Juárez García; ni tampoc Gabriel Valencia que ocupà el càrrec tres dies, però no és reconegut per tots els historiadors, ni José María Iglesias, que va reclamar la presidència quan Sebastián Lerdo de Tejada fou destituït per les forces revolucionàries de Porfirio Díaz, per uns mesos abans d'exiliar-se.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Llista de presidents de Mèxic · Veure més »
Llorenç Milans del Bosch i Mauri
Llorenç Milans del Bosch i Mauri (Arenys de Munt, 4 de setembre de 1811 - Madrid, 20 de gener de 1878) fou un militar i polític català, fill del també militar Francesc Milans del Bosch i Arquer.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Llorenç Milans del Bosch i Mauri · Veure més »
Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues)
La princesa Lluïsa d'Orleans, reina de Bèlgica, pintada per Winterhalter. Lluïsa d'Orleans, reina dels belgues (Palerm 1812 - Oostende 1850).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Lluïsa d'Orleans (reina dels belgues) · Veure més »
Lokrum
Lokrum (en italià, Lacroma) coneguda també pel nom italià de Lacroma, ja que els venecians van estar-hi presents duant segles.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Lokrum · Veure més »
Louis de Wecker
Louis de Wecker, en alemany Ludwig Wecker o Ludwig von Wecker (Frankfurt del Main, 29 de setembre de 1832 - 24 de gener de 1906) fou un oftalmòleg i metge alemany i austríac, nacionalitzat francès en 1870.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Louis de Wecker · Veure més »
Manuel Orozco y Berra
Manuel Orozco y Berra va néixer a Ciutat de Mèxic, el 8 de juny de 1816 i va morir a la mateixa ciutat el 27 de gener de 1881.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Manuel Orozco y Berra · Veure més »
María Ernestina Larráinzar Córdoba
María Ernestina Larráinzar Córdoba (23 d'octubre de 185416 de gener de 1925) va ser una escriptora i professora mexicana d'origen italià que, juntament amb la seva germana Josefina, va fundar l'orde religiós Congregació de Filles Missioneres del Calvari.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і María Ernestina Larráinzar Córdoba · Veure més »
Marcelo Azcárraga y Palmero
Caricatura del General Azcárraga per M. Moliné, treta de la Campana de Gràcia (1896) Pergamí pel que l'Ajuntament de València nomena fill adoptiu Marcelo de Azcárraga el 8 de novembre de 1896. Marcelo Azcárraga y Palmero (Manila, 4 de setembre de 1832 - Madrid, 30 de maig de 1915) fou un militar i polític espanyol, germà de Manuel de Azcárraga Palmero, tres cops president del govern d'Espanya durant la restauració borbònica.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Marcelo Azcárraga y Palmero · Veure més »
Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília)
Maria Carolina d'Àustria (Schönbrunn 1752 - Castell de Hetzendorf 1814) va ser una arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia que va ser reina consort de Nàpols i Sicília arran del seu matrimoni amb el rei Ferran IV de Nàpols i III de Sicília.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Maria Carolina d'Àustria (reina de Nàpols i de Sicília) · Veure més »
Maria Teresa de Portugal (arxiduquessa d'Àustria)
Maria Teresa de Portugal, arxiduquessa d'Àustria (Kleinheubach 1855 - Viena 1944).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Maria Teresa de Portugal (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »
Maximilià d'Habsburg
* Maximilià d'Habsburg o Maximilià I de Mèxic (1832 – 1867), príncep imperial i arxiduc d'Àustria, príncep reial d'Hongria i de Bohèmia i emperador de Mèxic durant el Segon Imperi Mexicà (1864 -67).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Maximilià d'Habsburg · Veure més »
Maximilià I
* Maximilià I del Sacre Imperi Romanogermànic (Wiener Neustadt, Baixa Àustria, 1459 - Wels, Alta Àustria), emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (rei dels Romans) i Arxiduc d'Àustria.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Maximilià I · Veure més »
Mèxic
Mèxic (o Méjico,, yucatec: Meejiko, mixteca: Ñuu Koꞌyo;, totonaca: Méjiko), oficialment els Estats Units Mexicans, és una república federal constitucional de l'Amèrica del Nord.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Mèxic · Veure més »
Meetkerke
Meetkerke és un nucli del municipi de Zuienkerke a la província de Flandes Occidental a la regió flamenca de Bèlgica.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Meetkerke · Veure més »
Melesio Morales
Melesio Morales (Ciutat de Mèxic, 4 de desembre de 1838 − Ciutat de Mèxic, 12 de maig de 1908) va ser un dels més importants compositors mexicans del.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Melesio Morales · Veure més »
Miguel Miramón
Miguel Gregorio de la Luz Atenógenes Miramón y Tarelo (Ciutat de Mèxic, 29 de setembre de 1831 - Querétaro, 19 de juny de 1867) ocupà la presidència mexicana en dues ocasions: la primera com a president substitut del 21 de gener de 1859 al 13 d'agost de 1860 i la segona com a president interí del 14 d'agost al 23 de desembre de 1860.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Miguel Miramón · Veure més »
Museu d'Antiguitats Egípcies
Entrada al Museu. El Museu d'Antiguitats Egípcies o Museu Egipci, conegut popularment com a «Museu del Caire», és un museu amb uns fons arqueològic egipci de primera magnitud a la ciutat al Caire.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Museu d'Antiguitats Egípcies · Veure més »
Museu de la Fotografia de Charleroi
El Museu de la Fotografia (en idioma francès: Musée de la photographie) és un museu belga fundat el 1987 i situat en un antic monestir neogòtic al barri de Mont-sur-Marchienne de Charleroi (Bèlgica).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Museu de la Fotografia de Charleroi · Veure més »
Museu Nacional de les Cultures
El Museu Nacional de les Cultures és un museu nacional de la Ciutat de Mèxic dedicat a la difusió de les cultures del món, les del passat i les del present.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Museu Nacional de les Cultures · Veure més »
Napoleó II
Napoleó Francesc Josep Carles Bonaparte (París, 20 de març de 1811 - Viena, 22 de juliol de 1832), també conegut com a Napoleó II, Emperador dels francesos, era fill de Napoleó I i de l'emperadriu Maria Lluïsa.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Napoleó II · Veure més »
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Napoleó III · Veure més »
Ordes imperials de Mèxic
Els ordes imperials de Mèxic són les tres condecoracions instituïdes pel Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i pel Segon Imperi Mexicà (1864-1867) per distingir les persones que se'n consideraven mereixedores.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Ordes imperials de Mèxic · Veure més »
Oscar al millor actor secundari
LOscar al millor actor secundari és una de les categories dels Premis Oscar que anualment entrega l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques a Los Angeles, Califòrnia.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Oscar al millor actor secundari · Veure més »
Oswald Achenbach
va ser un pintor alemany associat a l’escola de pintura de Düsseldorf.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Oswald Achenbach · Veure més »
Pachuca de Soto
Pachuca de Soto, també anomenada Pachuca és la capital de l'estat mexicà d'Hidalgo, coneguda popularment com el bressol del futbol i del protestantisme mexicans, ambdues coses portades pels immigrants britànics que s'hi van establir per treballar a les mines de plata.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Pachuca de Soto · Veure més »
Pere II del Brasil
, encunyat El Magnànim, va ser emperador del Brasil des de l'any 1831 fins al 1889.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Pere II del Brasil · Veure més »
Pius IX
Pius IX (nascut Giovanni Maria Mastai Ferretti; 13 de maig de 1792 - 7 de febrer de 1878) va ser el cap de l'Església catòlica del 1846 al 1878, el regnat papal més longeu.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Pius IX · Veure més »
Porfirio Díaz
José de la Cruz Porfirio Díaz Mori (Oaxaca, 15 de setembre, 1830 - París, 2 de juliol, 1915) va ser un heroi de guerra mexicà, president (després considerat dictador) que governaria Mèxic des de 1876 a 1911.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Porfirio Díaz · Veure més »
Premis Oscar de 1939
Els Premis Oscar de 1939 (en anglès: 12th Academy Awards) foren presentats el 29 de febrer de 1940 en una cerimònia realitzada a l'Hotel Ambassador de Los Angeles.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Premis Oscar de 1939 · Veure més »
President de Mèxic
El president de Mèxic, oficialment el president dels Estats Units Mexicans, i de vegades presentat com a ciutadà president constitucional dels Estats Units Mexicans, és el cap d'estat, cap de govern, i comandant en cap de l'exèrcit, l'armada i la força aèria mexicanes.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і President de Mèxic · Veure més »
Puebla de Zaragoza
La ciutat mexicana de Puebla, el nom oficial de la qual és Heroica Puebla de Zaragoza, també coneguda amb el seu nom de fundació Puebla de los Ángeles o Angelópolis, és la capital i la ciutat més gran de l'estat homònim, i la quarta més gran de Mèxic, amb 1.485.941 milions d'habitants (2005).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Puebla de Zaragoza · Veure més »
Rómulo Díaz de la Vega
Rómulo Díaz de la Vega (n. a la ciutat de Mèxic el 23 de maig de 1800; m. a Puebla de Zaragoza, Puebla, el 3 d'octubre de 1877, fou un militar mexicà conservador i centralista. Combaté contra els francesos durant la Guerra dels Pastissos i contra els estatunidencs durant la invasió nord-americana el 1846 i 1847. Fou empresonat i enviat als Estats Units; retornà després de la signatura del Tractat de Guadalupe-Hidalgo i ocupà la comandància de diversos departaments del país. El 1855 passà a ser el president de facto. Sense ser elegit ni designat, ocupà la presidència de Mèxic per vint-i-dos dies. A causa de la buida de poder creada per la renúncia de Martín Carrera Sabat, Díaz de la Vega assumí la responsabilitat presidencial. Només mantingué l'ordre i respectà els ministres que havia anomenat Carrera Sabat, en esperar el general Juan Álvarez Hurtado que fou elegit com a president de Mèxic. Aquest, que viatjava cap a la ciutat de Mèxic, s'aturà a Cuernavaca i el demanà que l'entregués el comandament militar de la ciutat de Mèxic, la qual cosa feu immediatament. El 1859 el president Miguel Miramón el designà governador del Districte Federal. Fou part de la Junta de Notables que elegí Maximilià d'Habsburg com a emperador de Mèxic el 1863. El 1864 fou designat prefecte de l'Imperi a Jalisco. Després de la caiguda de l'imperi i la restauració de la república, es retirà a Puebla on morí el 1877.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Rómulo Díaz de la Vega · Veure més »
Regència mexicana
Agustí I de Mèxic. La regència mexicana va ser el govern del Primer Imperi Mexicà (1821-1823) i el Segon Imperi Mexicà (1864-1867) en absència de l'emperador de Mèxic durant tres períodes de govern.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Regència mexicana · Veure més »
Samuel Siegfried Karl von Basch
Samuel Siegfried Karl Ritter von Basch (9 de setembre de 1837, Praga25 d'abril de 1905) va ser un metge austríac - jueu més conegut com el metge personal de l'emperador Maximilià de Mèxic i l'inventor del mesurador de pressió arterial (també conegut com a esfigmomanòmetre).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Samuel Siegfried Karl von Basch · Veure més »
Santiago de Querétaro
La ciutat de Querétaro (oficialment Santiago de Querétaro) és la ciutat més gran i capital de l'estat mexicà homònim de Querétaro localitzat a la regió central del país.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Santiago de Querétaro · Veure més »
Sebastián Lerdo de Tejada
Sebastián Lerdo de Tejada y Corral (n. a Xalapa, Veracruz el 24 d'abril de 1823; m. al 21 d'abril de 1889 a la ciutat de Nova York) fou jurista i president de Mèxic de 1872 a 1876.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Sebastián Lerdo de Tejada · Veure més »
Segon Imperi Francès
El Segon Imperi Francès fa referència a una etapa històrica de França compresa entre el 1852 i 1870.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Segon Imperi Francès · Veure més »
Segon Imperi Mexicà
LImperi Mexicà és el nom donat a Mèxic en dues ocasions no consecutives durant el en les quals la forma de govern d'aquest país va ser la monarquia constitucional.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Segon Imperi Mexicà · Veure més »
Segona intervenció francesa a Mèxic
La intervenció francesa a Mèxic (en espanyol: Segunda intervención Francesa en México; en francès: Expédition du Mexique) fou una invasió de Mèxic per part del Segon Imperi Francès amb el suport inicial d'Espanya i el Regne Unit.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Segona intervenció francesa a Mèxic · Veure més »
Setge de Puebla
El Setge de Puebla va ser una acció militar que es produí del 16 de març al 17 de maig de 1863 a Puebla, Mèxic, entre les forces de França, dirigides per Élie-Frédéric Forey, i l'Exèrcit d'Orient mexicà, comandat per Jesús González Ortega.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Setge de Puebla · Veure més »
Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)
La princesa Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria. Sofia de Baviera, arxiduquessa d'Àustria (Múnic 1805 - Viena 1872).
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria) · Veure més »
Stephen Fuller Austin
Stephen Fuller Austin (Comtat de Whyte, 3 de novembre de 1793 - West Columbia (Texas), 27 de desembre de 1836) és conegut com el «Pare de Texas» (The Father of Texas, en anglès) pel fet que va liderar la segona i definitiva onada de colonització estatunidenca d'aquella regió aleshores mexicana, on conduí tres cents famílies des dels Estats Units.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Stephen Fuller Austin · Veure més »
Tepatitlán de Morelos
Tepatitlán de Morelos és una ciutat i municipi de Mèxic localitzat a la Regió Altos Sur en l'estat de Jalisco.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Tepatitlán de Morelos · Veure més »
Tepic
Tepic és una ciutat mexicana capital de l'estat de Nayarit, situada a 915 sobre el nivell del mar i amb una població de 305.176 habitants.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Tepic · Veure més »
Turisme a Mèxic
Chichén Itzá, una de les noves set meravelles del món. El turisme a Mèxic és una activitat econòmica important per al país i és una de les majors en el món, col·locat al país com la vuitena destinació a escala mundial en termes d'arribades de turistes internacionals i la primera destinació per a turistes estrangers dintre d'Amèrica Llatina.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Turisme a Mèxic · Veure més »
Vera Cruz (pel·lícula)
Vera Cruz és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Robert Aldrich i estrenada l'any 1954.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Vera Cruz (pel·lícula) · Veure més »
Yaquis
Bandera dels Yaqui d'Arizona Fotografia d'un grup de yaquis l'any 1910. Els yaquis són una tribu de parla uto-asteca, del subgrup xoixon divisió pima, que formen la secció taracahitan amb els tarahumare.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Yaquis · Veure més »
Zuau
Imatge d'un zuau el 1888. Zuau (del) és el nom que reberen certs regiments d'infanteria de l'exèrcit francès a partir de la dècada de 1830.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і Zuau · Veure més »
1558
; Països Catalans.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і 1558 · Veure més »
1832
;Països Catalans.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і 1832 · Veure més »
1867
Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і 1867 · Veure més »
19 de juny
El 19 de juny és el cent setantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і 19 de juny · Veure més »
6 de juliol
El 6 de juliol és el cent vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: Maximilià I de Mèxic і 6 de juliol · Veure més »
Redirigeix aquí:
Ferdinand Maximilian Joseph von Habsburg-Lothringen, Fernando Maximiliano José, Fernando Maximiliano José de Habsburgo-Lorena, Maximilian von Habsburg-Lothringen, Maximilià d'Àustria.
