Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Alides, Arshgul, Auraba, Banu Ifran, Califat Abbàssida, Dècada del 790, Dinastia Idríssida, Emirat maghrawa de Tlemcen, Fakhkh, Fazaz, Genètica de poblacions del Marroc, Ghiata, Harun ar-Raixid, Història de Fes, Història del Magrib, Idrís al-Àsghar, Kosayla, Maghila, Masmuda, Matghara, Moulay Idriss Zerhoun, Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, Muhàmmad ibn Idrís, Nédroma, Rei del Marroc, Tadla-Azilal, Tamasna, Tànger, Tlemcen, Volúbilis, Yahya ibn Abd Allah, 789.
Alides
Alides és el nom donat als descendents d'Alí ibn Abi-Tàlib.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Alides · Veure més »
Arshgul
Arshgul fou una antiga ciutat d'Algèria entre Orà i la frontera marroquina, a la desembocadura del riu Tafna enfront de l'illa Rachgoun.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Arshgul · Veure més »
Auraba
Els Awraba són una tribu amaziga que formava part de la confederació dels al-Barani, que es van distingir durant la lluita contra la conquesta àrab del Magrib el segle VII i després de la incorporació de Dinastia Idríssida al.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Auraba · Veure més »
Banu Ifran
Els Banu Ifran són la principal tribu dels amazics zenata o zanata descendents suposats d'Islitan ibn Misra ibn Zakiya ibn Wadiran ibn Aditat.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Banu Ifran · Veure més »
Califat Abbàssida
Els abbàssides (o) foren una dinastia de califes que governà políticament i religiosa el món musulmà des del 750 fins al 1258, amb un prolongament a Egipte fins al 1517, quan el seu paper va ser assumit pel soldà de Turquia (Imperi Otomà).
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Califat Abbàssida · Veure més »
Dècada del 790
Sense descripció.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Dècada del 790 · Veure més »
Dinastia Idríssida
Extensió dels dominis idríssides La dinastia idríssida fou una nissaga alida, de la branca hassanita, que regnà al Marroc i Tlemcen del 789 al 974.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Dinastia Idríssida · Veure més »
Emirat maghrawa de Tlemcen
Lemirat maghrawa de Tlemcen fou un estat governat pels amazics maghrawa a la regió oberta Tilimsen (Tlemcen), que amb diverses alternatives va durar del 788/789 al 979.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Emirat maghrawa de Tlemcen · Veure més »
Fakhkh
Fakkh fou una vila propera a la Meca, actualment anomenada al-Shuhada, a l'Aràbia Saudita.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Fakhkh · Veure més »
Fazaz
Fazaz és una regió natural del Marroc al nord-oest de l'Atles mitjà al sud de Fes i Meknes, poblat per tribus amazigues (Beni Mtir, Beni Mglid, Gerwan, Zemmur i Zayan).
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Fazaz · Veure més »
Genètica de poblacions del Marroc
La genètica de poblacions del Marroc engloba la història genètica del poble marroquí, i la influència genètica d'aquesta ascendència en les poblacions mundials.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Genètica de poblacions del Marroc · Veure més »
Ghiata
Els ghiata, també ghyata, rhiata o rhyata són una tribu de parla àrab d'origen amazic del nord-est del Marroc, ocupant una àrea que envolta la ciutat de Taza.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Ghiata · Veure més »
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Harun ar-Raixid · Veure més »
Història de Fes
Bab el-Semarine, segle XIV La història de Fes va des de la fundació de la ciutat al o fins a l'actualitat.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Història de Fes · Veure més »
Història del Magrib
La història del Magrib compren diversos períodes sobre un territori que actualment comprenen els països del nord d'Àfrica exceptuant Egipte.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Història del Magrib · Veure més »
Idrís al-Àsghar
Idrís al-Àzhar ibn Idrís ibn Abd-Al·lah al-Kàmil ——, més conegut simplement com a Idrís al-Àzhar o, també, com a Idrís al-Àsghar (‘Idrís el Petit’) o com a Idrís II, (791-828) fou el segon sobirà de la dinastia idríssida del Magrib.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Idrís al-Àsghar · Veure més »
Kosayla
Kosayla ibn Lamzam (Kusayla ibn Lamzam o Kasila ibn Lamzam) fou un heroi nacional amazic, cap de la lluita per la seva independència.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Kosayla · Veure més »
Maghila
Els Maghila (gentilici maghiles) foren una antiga tribu amaziga de la branca dels Buitr.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Maghila · Veure més »
Masmuda
Els masmudes fou un dels gran grups humans dels amazics de la família dels Baranis, de la que també formaven part els sanhadjes.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Masmuda · Veure més »
Matghara
Matghara és el nom d'una tribu amaziga zeneta del gran grup dels butr, germans del matmata, kunya, lamaya, saddina, madyuna, maghila i altres formant en conjunt el grup anomenat Banu Fatin.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Matghara · Veure més »
Moulay Idriss Zerhoun
Moulay Idriss Zerhoun (en àrab مولاي إدريس, Mūlāy Idrīs; en amazic ⵎⵓⵍⴰⵢ ⴷⵔⵉⵙ ⵣⵕⵀⵓⵏ) és un municipi de la prefectura de Meknès, de la regió de Fes-Meknès, al Marroc.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Moulay Idriss Zerhoun · Veure més »
Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya
Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib an-Nafs az-Zakiyya, més conegut com a Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya, fou un rebel alida.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Muhàmmad an-Nafs az-Zakiyya · Veure més »
Muhàmmad ibn Idrís
Muhàmmad (I) ibn Idrís (? - 837) fou emir de la dinastia idríssida del Magrib.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Muhàmmad ibn Idrís · Veure més »
Nédroma
Nédroma o Nedroma (Nadroma en nedromi, Nadruma ندرومة en àrab) és una població d'Algèria, província de Tlemcen, al nord-oest del país prop de la frontera amb el Marroc (45 km) i a 58 km de Tlemcen, en un massís muntanyós anomenat els Traras o Massís de Trara, a la part nord del djebal Fillaoucène (Fillawsen) al peu del coll de Taza, al costat d'un riu i amb abundància de bosc i enfront de la plana de Mezaourou a 17 km de la mar a la que s'arriba seguint el riu.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Nédroma · Veure més »
Rei del Marroc
El Rei del Marroc és l'autoritat màxima del regne del Marroc, segons la constitució d'aquest país.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Rei del Marroc · Veure més »
Tadla-Azilal
La regió de Tadla-Azilal (en àrab: تادلة أزيلال; en amazic ⵜⴰⴷⵍⴰ ⴰⵥⵉⵍⴰⵍ, Tamnaḍt n Tadla Azilal) era una de les setze regions en què està organitzat el Marroc abans de la reforma administrativa de 2015.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Tadla-Azilal · Veure més »
Tamasna
Tamasna, també Tamesna (de vegades erròniament Tamasma o Tamesma), és una antiga regió natural del Marroc que rep el nom de la paraula amaziga tamasna, que vol dir ‘palmell de la mà’ o ‘plana’.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Tamasna · Veure més »
Tànger
Tànger és una ciutat del nord del Marroc a les costes de l'estret de Gibraltar, capital de la regió de Tànger-Tetuan.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Tànger · Veure més »
Tlemcen
Tlemcen és una ciutat d'Algèria, i la capital de la província del mateix nom.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Tlemcen · Veure més »
Volúbilis
Volúbilis fou una ciutat de la Mauritània Tingitana, a la vora del riu Subur, a la via entre Tocolòsida i Tingis, a només 7 km d'aquesta darrera i a poc més de 50 km del mar.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Volúbilis · Veure més »
Yahya ibn Abd Allah
Yahya ibn Abd-Al·lah ibn al-Hàssan ibn al-Hàssan ibn Alí ibn Abi-Tàlib (nascut vers 745/746 fou un alida de Medina, iman zaydita al Daylam. Va ser educat per l'imam xiïta imamita Djafar al-Sadik. Va participar en la revolta del hasanita Sahib Fakkh a Medina el 786, que va fracassar i es va refugiar junt amb el seu germà Idris (després Idris I del Marroc) i altres amb un membre del clan dels Khuzaa que els va ajudar a fugir en vaixell a Abissínia. Un temps després van retornar i van reunir un grup de fidels prop de la Meca; es va decidir que Idris aniria al Magreb en busca de suport i Yahya aniria al Iemen. Sembla que Yahya va estar al Iemen, Alta Mesopotàmia, Armènia i a Bagdad on fou descobert i va haver de fugir al Iemen altre cop refugiant-se a Sanaa; després d'un temps va marxar al Khurasan. Va saber de la mort d'Idris I enverinat per un agent del califa. Després sembla que va estar a Djuzdjan, a Balkh i a Transoxiana i que s'hauria refugiat amb un kaghan turc (potser l'afshin d'Ushrusana); quan al-Fadl ibn Yahya al-Barmaki fou enviat a capturar-lo va haver de derrotar a l'afshin; llavors va entrar en contacte amb Sharwin ibn Surkhab, dirigent bawàndida de Firim al Tabaristan al que va demanar asil polític per tres anys, que li fou concedit però Sharwin el va enviar a Djustan, rei de Daylam, que el podia protegir millor i va arribar allí el 791/792 on se li van unir un cert nombre de partidaris procedents de diversos llocs. El 792 va proclamar la revolta. Yahya va acceptar una amnistia per a ell i 70 partidaris. El califa i al-Fadl li van donar sengles cartes d'amnistia i d'aman. Fou rebut amb honors pel califa i encara que el volia mantenir a Bagdad, va ser autoritzar a fer el pelegrinatge i a visitar a la família a Athyab, prop de Suwayka al Hijaz. El califa va nomenar governador de Medina a dos membres de la família d'al-Zubayr, marcadament anti-alides: Abd Allah ibn Musab ibn Thabit (796-797) i després el seu fill Bakkar (797-809). Bakkar va escriure al califa queixant-se que Yahya actuava com un segon califa i que la població l'estimava i milers de persones viatjaven per visitar-lo, i considerava que planejava una revolta. Finalment Harun al-Rashid el va fer tornar a Bagdad. El califa va voler fer anul·lar la seva amnistia però els erudits que havien d'estudiar la carta la van declarar inviolable; llavors es va haver de recórrer a un fakih de nom Abu l-Bakhtari Wahb ibn Wahb per declarar-la nul·la. El califa va entregar a Yahya al barmàquida Djafar ibn Yahya ibn Khalid, que havia dit al califa que estava disposat a matar-lo, però després fou convençut per l'alida per deixar-lo escapar, el que va fer amb la condició de passar a territori bizantí on havia de restar fins a la mort d'Harun al-Rashid. En la fugida Yahya fou capturat a Massisa i portat davant de Muhammad ibn Khalid ibn Barmak que el va reconèixer i es va adonar que els barmàquides corrien perill si se sabia que no era mort i que un d'ells l'havia deixat escapar; així que va informar al califa per mostrar la seva fidelitat i Harun va fer matar Djafar ibn Yahya (802) i va arrestar altres barmàquides als que va confiscar els béns, lliurant-se de córrer aquesta sort només Muhammad ibn Khalid. Yahya fou entregat a al-Sindhi ibn Shahak, prefecte de policia de Bagdad, que ja havia matat tres anys abans a Musa al-Kazim. Yahya va morir presoner sembla que el 803, segons el seu net Idris ibn Muhammad, de fam i set.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і Yahya ibn Abd Allah · Veure més »
789
Sense descripció.
Nou!!: Idrís al-Àkbar і 789 · Veure més »
