Comunicació

1031 les relacions: Abadia de Cluny, Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues, Acó (gal), Administració provincial romana, Adversus haereses, Aegus, Age of Empires: The Rise of Rome, Agen, Agripina la Major, Aigües Sèxties, Ailly-sur-Noye, Ala Gallorum Indiana, Alamans, Alamània, Alaric I, Alaric II, Alèsia, Al·lecte, Albà de Magúncia, Albí (cognomen), Alemanya, Alexandre Deulofeu i Torres, Alexandre Sever, Alexandria, Alix (còmic), Alosa eurasiàtica, Alps Cottis, Alta edat mitjana, Altiplà de Millevaches, Amadis (Massenet), Amador de Ròcamador, Amand de Maastricht, Ambaixada romana (Mutina, 43 aC), Ambicat, Ambivarets, Ambròs de Milà, Ambrons, Amiens, Ammià Marcel·lí, Anàbasi d'Alexandre el Gran, Andarta, Andèol del Vivarès, André Chastagnol, Ankara, Annius de Viterbo, Antemiol, Antic Règim, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antiguitat tardana, ..., Any dels cinc emperadors, Api Claudi Pulcre (cònsol 38 aC), Appuleia agraria, Aqüeducte, Aquitans, Aquitània, Ara Pacis, Aram (Septimània), Argentea i Vulfurà de Còrdova, Armadura, Armòrica, Arnobi el Jove, Arquebisbat d'Arle, Arquebisbat d'Avinyó, Arquebisbat de Cartago, Arquebisbat de Dublín, Arquebisbat de Gènova, Arquebisbat de Lió, Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino, Arquelau de Judea, Art hel·lenístic, Art romà, Artemidor d'Efes, Artio, Arvande, Arverns, Arxiu eclesiàstic, Assentament del poble got a Aquitània, Astèrix, Astèrix a Itàlia, Astèrix i els normands, Astèrix i els víkings, Ataülf, Atlàntida (Falla), Aubrac, August, August de Prima Porta, Auguste Longnon, Aulus Hirci, Aurèlia (mare de Juli Cèsar), Aurelià, Aurelià d'Arle, Aurenja, Ausoni d'Angulema, Austremoni de Clarmont, Avaricum, Àlcim Ecdidi Avit, Àtila, Bagacum Nerviorum, Bagaudes, Baiocasses, Baix Llobregat, Balanus, Batalla d'Aduatuca (54 aC), Batalla d'Aigües Sèxties, Batalla d'Alàlia, Batalla d'Argentorat, Batalla d'Argentovaria, Batalla d'Himera (480 aC), Batalla d'Ilerda, Batalla de Baecula, Batalla de Châlons (274), Batalla de Cissa, Batalla de Covadonga, Batalla de Déols, Batalla de Dijon, Batalla de Dirràquium (48 aC), Batalla de Farsàlia, Batalla de Fontenoy-en-Puisaye, Batalla de l'Arar, Batalla de Lugdúnum, Batalla de Magetobriga, Batalla de Mogontiacum, Batalla de Noreia, Batalla de Ravenna (476), Batalla de Tapsos, Batalla de Tàrent (212 aC), Batalla de Tolbiac, Batalla de Tziral·lum, Batalla de Vouillé, Batalla del Bagrades (49 aC), Batalla del Frígid, Batalla del Metaure, Batalla del mont Graupi, Batalla del Roine, Batalla dels Camps Catalàunics, Batalla dels Vosges, Bataus, Bavaria (estàtua), Bàrbar, Bèlgica, Belgae, Belgues, Belisama, Beltane, Bestué, Bibracte, Bisbat antic de Londres, Bisbat d'Amiens, Bisbat d'Auxerre, Bisbat d'Orange, Bisbat de Beneventum, Bisbat de Besiers, Bisbat de Carpentràs, Bisbat de Cavaillon, Bisbat de Léon, Bisbat de Llemotges, Bisbat de Thérouanne, Bisbat de Viena del Delfinat, Bisbat de Viviers, Bituitus, Bois (poble celta), Bordighera, Borvo, Boulogne-sur-Mer, Bourges, Bretó, Bretons, Briga (topònim), Brigantis, Brigàntia (deessa), Britànnia, Bro Gwened, Brutus de Bretanya, Burgundis, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Camavis, Camp (agricultura), Camp de Mart, Canomals, Canusi, Caps francs, Caracal·la (vestit), Carausi, Carí, Carcassona, Carles Martell, Carnuts, Carro de guerra, Casa romana, Cassi de Clarmont, Cast, Castell de Chinon, Catalunya, Catarisme, Catedral de Bourges, Catedral de Sant Quintí, Cats (Germània), Catus Decià, Cauci, Caucs, Cavalleria pesant, Còmmode, Celtes, Celtibèric, Celtibers, Celtic Kings: Rage of War, Ceràmica romana, Ceretans, Cesaraugusta, Cesari d'Arle, Cessair, Cicolluis, Cimbres, Ciutat d'Autun, Ciutat fortificada de Carcassona, Clar d'Albi, Classe social a l'antiga Roma, Claudi, Claudi II el Gòtic, Client (Roma), Clodi Albí, Clodoveu I, Cohort urbana, Colonització grega, Columbia (nom), Columna d'Igel, Columna de Júpiter, Columnes d'Hèrcules, Comerç a l'antiga Roma, Comes, Compiègne, Comtats catalans, Conan Meriadec, Concili d'Aquileia, Condatis, Condroz, Conquesta carolíngia d'Hispània, Conquesta feudal hispànica, Conquesta romana d'Hispània, Conquesta romana de Britànnia, Consenci, Constanci (secretari d'Àtila), Constanci II, Constanci III, Constant II (usurpador), Constantí I el Gran, Contra Publi Vatini, Copa d'Higiea, Copdegarròtix, Coq au vin, Corneli Fusc, Cornualla (Bretanya), Creu celta, Crisi del segle III, Crispí i Crispinià, Crist crucificat (Velázquez), Cristianisme cèltic, Cristianisme germànic, Cronologia de l'antiga Roma, Cultura dels camps d'urnes, Cultura gal·loromana, Cultura occidental, Dalmau de Pavia, Dama del Llac, Dardanus, Dál Riata, Dècada del 290, Dècada del 450, Dècada del 500, Dècim Juni Brut Albí, Dècim Magne Ausoni, Déu de la guerra, De Verborum Significatione, Dea Matrona, Deïtat tutelar, Denominació d'Origen Penedès, Desideri de Langres, Deva Victrix, Dionís de París, Dionís l'Areopagita, Dis Pater, Doctor de l'Església, Domícia Lucil·la, Domicià d'Huy, Domicià II, Dominat, Dona a l'antiga Roma, Donació de Pipí, Donat II el gran, Dones a la societat celta, Donjon, Drogó de Metz, Druides (pel·lícula), Drus (família), Drus el Vell, Dubi Avit, Dume, Dumnònia, Dun (topònim), Economia de l'Imperi Romà d'Orient, Edat antiga, Edat antiga als Països Catalans, Edat mitjana, Edat mitjana als Països Catalans, Egidi, El lliri blanc, El Pertús, Eluveitie, Emperadors il·liris, Enímia de Burlatis, Enòmau (gladiador), Epistulae ad familiares, Epona, Eppillus, Era Hispànica, Escalda, Escordiscs, Escultura romana, Església catòlica a França, Església de Sant Feliu de Girona, Església llatina, Eslaus meridionals, Espàrtac (pel·lícula de 1960), Essedari, Esteve II (papa), Estilicó, Esus, Esuvis, Eteri d'Osma, Eugeni de Toledo (màrtir), Eumeni, Euquèria, Euqueri (consell eclesiàstic), Euqueri de Lió, Euric, Eusèbia (emperadriu), Eusebi de Nicomèdia, Eutropi de Saintes, Evangelització, Exèrcit consular, Exsuperi, Fabi Valent, Faraïlda de Gant, Faust de Riés, Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença, Feliu de Girona, Fermí de Pamplona, Ferriol de Llemotges, Ferriol de Viena, Fir Bolg, Flavi Claudi Constantí, Flavi Dalmaci, Flavi Gracià, Flavi Honori, Flavi Juli Constant, Flavi Víctor, Florenci (prefecte del pretori), Florenci de Viena, Florià, Folk metal, Fonts de la historicitat de Jesús, Formatge, Fortalesa de Brest, França, Francès, Francesos, Francs, Francs salis, Frisiabons, Fronimi d'Agde, Front de Perigús, Frontera natural, Gacià de Tours, Gai Antisti Regí, Gai Antoni Híbrida, Gai Arpini, Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC), Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC), Gai Carrines el Jove, Gai Claudi Marcel Major, Gai Furni (tribú 50 aC), Gai Juli Víctor, Gai Leli, Gai Livi Salinàtor (cònsol), Gai Sexti Calví, Gai Trebaci Testa, Gai Treboni, Gai Valeri Catul, Gai Valeri Flac (cònsol), Gai Vibi Pansa, Gai Volusè Quadrat, Gal (llengua), Galați, Galàcia, Gal·licanisme, Galeri, Gals, Gàlata (llengua), Gàlata moribund, Gàlates, Gàl·lia Belga, Gàl·lia Cèltica, Gàl·lia Celta, Gàl·lia Cisalpina, Gállego, Gens Antístia, Gens Aurèlia, Gens Auruncúlia, Gens Sedàcia, Geografia de França, Germània Superior, Germànic Cèsar, Germànics, Geronci (general), Gildas de Rhuys, Girona, Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC), Gneu Papiri Carbó, Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC), Gneu Pompeu Magne, Gneu Servili Gemin, Gneu Tremel·li Escrofa, Godigisel, Goibniu, Gondicari, Gondobald, Gots, Gracià (usurpador), Gran Bretanya prehistòrica, Grecobudisme, Gregori (prefecte de la Gàl·lia), Gregori de Tours, Grudis, Guerra címbria, Guerra de les Gàl·lies, Guerra de les Gàl·lies (llibre), Guerra de Sertori, Guerra romanogal·la, Guerres Marcomanes, Guerres romano-perses, Gundebald, Gunderic, Gundomar, Guntram Bosó, Harudes, Hazparne, Hèruls, Hedus, Herodes I Agripa, Hesperi (romà), Hilari d'Arle, Hilari de Carcassona, Hilari de Poitiers, Hilari de Tolosa, Hilda de Whitby, Himilcó (406 aC), Hiperbòria, Hispània Tarraconense, Història antiga de Bretanya, Història d'Anglaterra, Història d'Aran, Història d'Hongria, Història d'Itàlia, Història d'Occitània, Història de Barcelona, Història de Cartago, Història de Catalunya, Història de Creta, Història de Dinamarca, Història de França, Història de l'estructura de l'exèrcit romà, Història de l'Imperi Romà, Història de l'italià, Història de la música catalana, Història de la regió mediterrània, Història de les campanyes militars romanes, Història de les Illes Balears, Història de Luxemburg, Història de Mallorca, Història de Roma, Història de Sardenya, Història de Turquia, Història del cristianisme, Història del pa, Història del País Basc, Història del vi, Història dels Pirineus, Història universal, Historia Regum Britanniae, Historiografia grega, Home de vímet, Honest de Nimes, Huns, Ibèria, Ibers, Icovellauna, Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient, Imperator, Imperi Carolingi, Imperi de les Gàl·lies, Imperi Romà, Imperi Romà d'Occident, Imperivm, In Verrem, Indumentària a l'antiga Roma, Invasió anglosaxona de la Gran Bretanya, Invasions bàrbares, Ireneu de Lió, Itàlia, Iverni, Jaciment romà de Quinta da Abicada, Jaciments d'estany i el seu comerç en l'antiguitat, Júlia Mamea, Joan Arcaf, Joan Cassià, Joan el Secretari, Joví, Jovià, Jueus a Espanya, Juli Calè, Juli Cèsar, Juli Flor, Juli Glassicià, Juli Nepot, Juli Saturní, Julià de Le Mans, Julià l'Apòstata, Just de Canterbury, Justa Grata Honòria, Justina, Khíntila, L'escut arvern, L'or de Tolosa, La Blancaneu i els set nans, La Vall de Bianya, La Vestale, Lactanci, Laietània, Lampadi, Latobriges, Legió I Flavia Gallicana Constantia, Legió I Flavia Martis, Legió I Italica, Legió II Gallica, Legió IV Italica, Legió IX Hispana, Legió VII Claudia Pia Fidelis, Legió VIII Augusta, Legió XVI Gallica, Legió XVII, Legió XXI Rapax, Legió XXX Ulpia Victrix, Lelià, Lepòntic, Lequites, Les Paretetes dels Moros, Lexovis, Lió, Libi Sever, Librarius, Licí, Limes Germanicus, Limonum, Literatura grega antiga, Literatura romana, Litori, Llacunes de Ruidera, Llatí vulgar, Lleó Bituricense, Llebrer espanyol, Llegenda de l'origen troià dels gals, Llegenda dels orígens troians dels francs, Llengües cèltiques, Llengües cèltiques continentals, Llengües de l'Imperi Romà, Llengües gal·loromàniques, Llengües preromanes, Llengües romàniques, Llengua literària, Llengua picta, Llista d'escultors romans, Llista d'exploracions, Llista de jaciments arqueològics de Catalunya, Llista de llibres sobre el rei Artús, Llista de papes de Roma, Llista de vies romanes, Llorenç de Canterbury, Llucià, Llucià de Beauvais, Locusta, Lomazzo, Lotari II de Lotaríngia, Lounès Matoub, Luci Anneu Flor, Luci Antoni, Luci Apuleu Saturní (pretor 166 aC), Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC), Luci Aurunculeu Cota, Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC), Luci Canidi Cras, Luci Cinci Aliment, Luci Corneli Lèntul (cònsol 199 aC), Luci d'Adrianòpolis, Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC), Luci Escriboni Libó (pretor), Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC), Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC), Luci Minuci Basili, Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC), Luci Quinti Flaminí, Luci Rosci, Luci Rosci Fabat, Luci Vari Cotila, Lucil·lià, Lugdúnum dels Cònvenes, Lunigiana, Lutècia, Luxemburg celta, Macrobi, Magne Màxim, Magnenci, Magnenci Decenci, Magnus Fèlix Ennodi, Majorià, Mallorca, Mamert de Viena, Mamurra, Manci d'Èvora, Maniqueisme, Marçal de Llemotges, Marc Antoni Gnifó, Marc Aureli Cota (cònsol), Marc Aureli Escaure, Marc Aureli Probe, Marc Àper, Marc Claudi Marcel (militar), Marc Cluvi Rufus, Marc Favoni, Marc Furi Bibàcul, Marc Juni Silà (cònsol 25 aC), Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir), Marc Licini Cras Dives (triumvir), Marc Lol·li, Marc Trebel·li Màxim, Marc Vipsani Agripa, Marca de Bretanya, Marca Hispànica, Marcel·lí d'Ambrun, Marcionisme, Marcodúrum, Marina romana, Marsella, Martí de Tours, Martirologi Jeronimià, Massís Armoricà, Maurici d'Agaunum, Maximià, Maynooth, Màquina, Màrcia Eufèmia, Mòmmol, Mediolanum Aulercorum, Mel·lobaudes, Melitó de Canterbury, Mercuri (mitologia), Meroveu, Mestre dels soldats, Meti, Metz, Mil·liari, Mil·liari de Sant Hipòlit de la Salanca, Mineria a l'Europa medieval, Mite dels orígens troians, Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics, Mitologia bretona, Mitologia gal·lesa, Mitologia irlandesa, Modron, Monestir, Monte Testaccio, Museu de la Civilització Romana, Museu Monogràfic d'Empúries, Nacions celtes, Namnetes, Narbo Martius, Nazari i Cels, Nèustria, Neuma, Nicolas Sanson, Nina de Geòrgia, Noms d'Alemanya, Norma (Bellini), Normands, Noruega, Nuberu, Obra historiogràfica de Juli Cèsar, Occident, Occitans, Occità gascó, Oesen, Oppidum, Orbe (Vaud), Orde de canonges regulars, Orde de Sant Benet, Orgètorix, Oribasi, Orient grec i Occident llatí, Origen dels bascos, Oromarsacs, Osi de Còrdova, Osterwieck, Ostrogots, Països Baixos durant l'era romana, Palatí, Pal·ladi d'Ambrun, Pal·ladi d'Escòcia, Panegírics vells, Panegyrici Latini, Papa Eleuteri, Papa Eusebi, Papa Fabià, Papa Hilari, Papa Lleó I, Papa Lli, Papa Melquíades, Parteni (patrici), Pas del Rin, Pastor de Palència, Patrici de Màlaga, Patrons de bombers, Pau de Narbona, Pau de Tricastin, Pília (esposa d'Àtic), Pòstum, Pòstum II, Pelèndons, Pelegrí d'Auxerre, Peonis, Període cartaginès al País Valencià, Període iber a Catalunya, Període romà a Catalunya, Període romà a Occitània, Període romà al País Valencià, Pere I de Palència, Pere Marcel·lí Fèlix Liberi, Perigús, Persecució de Dioclecià, Pesta de Justinià, Petroni de Bolonya, Pilar dels Nautes, Placídia, Poblat de Mesas do Castelinho, Poblat ibèric de Montbarbat, Pobles preromans d'Occitània, Polis, Politeisme celta, Porolissum, Postumi Albí, Potí de Lió, Prefecte del pretori, Prehistòria a França, Pretori, Primat (eclesiàstic), Primera batalla de Bedriacum, Primera Guerra Púnica, Principat de Catalunya, Priscil·lià, Privat de Mende, Pro Marcello, Pro Rabirio perduellionis reo, Procés de romanització, Procopi Antemi, Proeresi, Publi Considi, Publi Licini Corneli Valerià Saloní, Publi Licini Cras Dives (llegat), Publi Sulpici Rufus (pretor), Publi Umbrè, Publi Valeri Flac (acusador), Publi Vatini (tribú), Publi Ventidi Bas, Pupiè, Quint Ati Var, Quint Aureli Símmac, Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC), Quint Cecili Metel Pius Escipió, Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC), Quint Fufi Calè (cònsol), Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC), Quint Mamili Turrí, Quint Marci Rex (cònsol 118 aC), Quint Minuci Rufus (cònsol 197 aC), Quint Pedi (cònsol), Quint Sertori, Quint Tituri Sabí, Racional (indumentària), Radagais, Radegunda, Ragnacari, Ragoni Clar, Ràuracs, Règul de Senlis, Ròmul Augústul, Rústic de Narbona, Reciari, Reda (carruatge), Regnat de Cleòpatra, Regne d'Aquitània, Regne de França, Regne de Kent, Regne de Tolosa, Regne Vàndal, Regne Visigot, Regnes bàrbars, Regnes germànics, Rei Artús, Religió a l'antiga Roma, República Romana, República Transpadana, Requesens, Revolta de Budicca, Ricimer, Riothamus, Ritu hispà, Riu Var, Rol·ló, Romanització a Bascònia i Aquitània, Romanització de Menorca, Rorici d'Usès, Rosci, Ruïnes lusitanoromanes de Boca do Rio, Rubicó, Rutens, Rutili Claudi Namacià, Sabó, Sadurní de Tolosa, Saint-Avertin, Salasses, Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2007, Salmodi d'Aimostier, Salvià, Samarobriva, Samhain, Sant Gal, Sant Just Desvern, Sant Quintí, Sant Sebastià (1480-1490), Santa Agnès de Poitiers, Santa Blandina, Santa Marcel·lina, Santuari Federal de les Tres Gàl·lies, Saqueig de Roma (410), Sara la Negra, Sarn Helen, Savoia (departament), Sàntons, Sàrmates, Sàrnia, Sèquans, Sòrdons, Scarpona, Sebastià, Sedrida, Segobriges, Segon Triumvirat, Segona Guerra Civil romana, Segona Guerra Púnica, Selvi de Tolosa, Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC), Set apòstols de la Gàl·lia, Setge, Setge d'Arle (425), Setge d'Arle (508), Setge de Namur, Setge de Narbona (436), Setge de Sagunt, Sext Juli Gabinià, Sext Pompeu Pius, Sexualitat a l'antiga Roma, Siagri (rei dels romans), Sidoni Apol·linar, Siena, Silchester, Simbologia i adoració del foc, Sobre el govern de les províncies consulars, Soissons, Sorrento, Spartacus (sèrie), Spartacus: Gods of the Arena, Suïssa, Suïssa sota l'antiga Roma, Sucellos, Sueus, Sufix -acum, Sulpici I de Bourges, Tabernae, Taifals, Taranis, Tarascosaure, Tartigny, Taula Claudina, Tauroboli, Tàrraco, Tèncters, Tètric I, Túrons, Teatre gal·loromà de Mandeure, Telescopi òptic, Teodoric I (rei dels visigots), Teodoric II (rei dels visigots), Terentil·la, Teutatès, Teutons, Theatrum Orbis Terrarum, Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi), Tiberi Claudi Neró (pretor), Tillia tepe, Tit Munaci, Tit Sexti Africà, Tolosa de Llenguadoc, Tolosates, Tonanci Ferriol, Tractat de Brindisi, Tròfim d'Arle, Trebonia de provinciis consularibus, Tribocs, Trirrem, Trocmes, Trofeu dels Alps, Tropes auxiliars romanes, Tulinges, Turingis, Turnacum, Unel·les, Uniformisme lingüístic a França, Unitats de mesura romanes, Urna de Sant Càndid, Valais, Valònia, Valentinià I, Valeri de Coserans, Valerià, Vangíons, Vardan II Mamikonian, Vasak de Siunia, Vàndals, Vémars, Velai, Venanci Fortunat, Verònica (santa), Vercingetòrix, Vergobret, Vespasià, Vi a l'antiga Roma, Vi d'Itàlia, Vi en l'antiga Grècia, Vi francès, Via Agripa, Via Aquitània, Via Augusta, Via Aurèlia, Via Domícia, Via romana, Vicenç de Cotlliure, Vicenç de Lerins, Victorí, Victorí (vicari), Vidre romà, Viena del Delfinat, Vilafranca de Mar, Vil·la romana de Torre Llauder, Vil·la romana del Romeral, Virgini Rufus, Visigots, Vitruvi, Waal (riu), Warnant-Dreye, Wends, Wilhelm Meyer-Lübke, Wulfhere, Zaban, Zagreu, Zenodor (escultor), 113 aC, 15 de maig, 150 aC, 151 aC, 177, 186, 208, 213, 218 aC, 22, 251, 257, 264, 277, 287, 297, 350, 354, 368, 371, 383, 388, 392, 397, 407, 416, 417, 418, 425, 430, 436, 437, 440, 460, 463, 464, 469, 472, 479, 481, 500, 517, 548, 57 aC, 5è districte de París, 7 d'abril, 72 aC. Ampliar l'índex (981 més) » « Shrink índex

Abadia de Cluny

Labadia de Cluny, és una antiga abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regió de Borgonya-Franc Comtat, en el centre-est de França.

Nou!!: Gàl·lia і Abadia de Cluny · Veure més »

Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues

L'Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues (en francès: Académie des inscriptions et belles-lettres), és una societat científica fundada per Jean-Baptiste Colbert el 1663 en l'àmbit de les Humanitats.

Nou!!: Gàl·lia і Acadèmia de les inscripcions i llengües antigues · Veure més »

Acó (gal)

Acó (en llatí Acco) va ser un cap dels gals sènons de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Acó (gal) · Veure més »

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Nou!!: Gàl·lia і Administració provincial romana · Veure més »

Adversus haereses

Adversus haereses (Contra les heretgies) és una obra de cinc volums escrita per Ireneu de Lió al.

Nou!!: Gàl·lia і Adversus haereses · Veure més »

Aegus

Aegus (en llatí Aegus) va ser un cap dels gals al·lòbroges que juntament amb el cap Roscillus va servir amb Juli Cèsar amb gran fidelitat durant la guerra a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Aegus · Veure més »

Age of Empires: The Rise of Rome

Age of Empires: The Rise of Rome és l'expansió del joc RTS Age of Empires.

Nou!!: Gàl·lia і Age of Empires: The Rise of Rome · Veure més »

Agen

Agen (pronunciat en occità; en francès) és un municipi francès, situat al departament d'Òlt i Garona i a la regió de la Nova Aquitània.

Nou!!: Gàl·lia і Agen · Veure més »

Agripina la Major

Agripina la Major, dita també Vipsània Agripina (Vipsania Agrippina o Agrippina Major; Atenes, 23 d'octubre de 14 aC - 18 d'octubre de 33 dC) va ser la filla més jove de Marc Vipsani Agripa i de Júlia (filla d'August).

Nou!!: Gàl·lia і Agripina la Major · Veure més »

Aigües Sèxties

Aigües Sèxties (en Aquae Sextiae; en Ὕδατα Σέξτια) va ser una ciutat de la Gàl·lia que es correspon amb l'actual ciutat d'Ais de Provença (departament de les Boques del Roine, al nord de Marsella).

Nou!!: Gàl·lia і Aigües Sèxties · Veure més »

Ailly-sur-Noye

Ailly-sur-Noye és un municipi francès, situat al departament del Somme i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Gàl·lia і Ailly-sur-Noye · Veure més »

Ala Gallorum Indiana

LAla Gallorum Indiana va ser una unitat auxiliar de l'exèrcit romà, reclutada a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Ala Gallorum Indiana · Veure més »

Alamans

Imatge del Limes Germanicus. Els alamans (en alemany: Alemannen, en llatí alamanni), van ser una unió de tribus germàniques establertes a la part sud mitjana i inferior del riu Elba, a prop del riu Main, on foren mencionats per primera vegada per Dió Cassi el 213.

Nou!!: Gàl·lia і Alamans · Veure més »

Alamània

Divisió de la Gàl·lia el 481. El Regne alaman en verd Alamània (Alamannia en la seva forma llatina), citada per primera vegada l'any 289, també anomenada Regne bàrbar d'Alemanya o Regne dels alamans tot i que no designa un territori unificat governat per un sol rei, sinó una confederació de petits regnes que cohabitaren en aquesta zona geogràfica, fou un dels regnes germànics establerts a la província romana de Germània Superior, amb els territoris avui a Suïssa, Baden-Württemberg i Alsàcia.

Nou!!: Gàl·lia і Alamània · Veure més »

Alaric I

Alaric I (d'Athal-ric, «noble i poderós»; Tomis, Estíria ~370 - ?) fou rei dels visigots del 395 al 410.

Nou!!: Gàl·lia і Alaric I · Veure més »

Alaric II

Alaric II (? - Vouillé 507) anomenat «el Jove» per Procopi, va ser rei dels visigots entre el 484 i el 507, al capdamunt del regne de Tolosa durant el període de federació amb l'Imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Alaric II · Veure més »

Alèsia

Alèsia fou una ciutat de la Gàl·lia, fundada pels mandubis.

Nou!!: Gàl·lia і Alèsia · Veure més »

Al·lecte

Al·lecte (en llatí Allectus) mort l'any 296 va ser un emperador romà proclamat a Britània l'any 293.

Nou!!: Gàl·lia і Al·lecte · Veure més »

Albà de Magúncia

Albà de Magúncia (Grècia o Albània, s.IV - Magúncia, Renània, 406) fou un bisbe a terres germàniques.

Nou!!: Gàl·lia і Albà de Magúncia · Veure més »

Albí (cognomen)

Albí (Albinus) va ser un cognomen romà predominant, sobretot, dins la gens Postúmia, de la qual era la branca principal.

Nou!!: Gàl·lia і Albí (cognomen) · Veure més »

Alemanya

Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.

Nou!!: Gàl·lia і Alemanya · Veure més »

Alexandre Deulofeu i Torres

Alexandre Deulofeu i Torres (l'Armentera, Alt Empordà, 1903 - Figueres, Alt Empordà, 1978) va ser un polític i filòsof de la història català.

Nou!!: Gàl·lia і Alexandre Deulofeu i Torres · Veure més »

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Nou!!: Gàl·lia і Alexandre Sever · Veure més »

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Nou!!: Gàl·lia і Alexandria · Veure més »

Alix (còmic)

Alix és un personatge de la bande dessinée franco-belga, protagonista d’una sèrie de còmics amb el mateix nom, creada, escrita i dibuixada per Jacques Martin a partir de 1948.

Nou!!: Gàl·lia і Alix (còmic) · Veure més »

Alosa eurasiàtica

L'alosa (vulgar o comuna), torrudana, terrerol, terrerola, terrola, torredana (Alauda arvensis) és una espècie de petit ocell passeriforme.

Nou!!: Gàl·lia і Alosa eurasiàtica · Veure més »

Alps Cottis

Els Alps Cottis (en llatí Alpes Cottiae o Alpes Cottianae) eren un territori que primer va dependre de Roma i després es va convertir en província romana.

Nou!!: Gàl·lia і Alps Cottis · Veure més »

Alta edat mitjana

L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.

Nou!!: Gàl·lia і Alta edat mitjana · Veure més »

Altiplà de Millevaches

Vista de l'altiplà L'altiplà de Millevaches (en occità Miuvachas) és un gran altiplà granític francès de 3.300 km² que s'estén per la major part del departament de la Corresa i també ocupa el departament de la Cruesa i de l'Alta Viena, tots a la regió del Llemosí.

Nou!!: Gàl·lia і Altiplà de Millevaches · Veure més »

Amadis (Massenet)

Amadis és una òpera en quatre actes (el primer és un pròleg) de Jules Massenet sobre un llibret en francès de Jules Claretie, basat en la novel·la de cavalleria castellana Amadís de Gaula, de Garci Rodríguez de Montalvo.

Nou!!: Gàl·lia і Amadis (Massenet) · Veure més »

Amador de Ròcamador

Amador és un personatge llegendari, fundador del santuari de la Mare de Déu de Ròcamador.

Nou!!: Gàl·lia і Amador de Ròcamador · Veure més »

Amand de Maastricht

Amand de Maastricht, (Nantes circa 584 - Elnon o Elnone, moderna Abadia de Saint-Amand, 679) va un religiós franc, eremita, missioner a Flandes i bisbe de Tongres i Maastricht; és considerat l'introductor del cristianisme a Bèlgica.

Nou!!: Gàl·lia і Amand de Maastricht · Veure més »

Ambaixada romana (Mutina, 43 aC)

El Senat romà va enviar una ambaixada a Mutina l'any 43 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Ambaixada romana (Mutina, 43 aC) · Veure més »

Ambicat

Ambicat (Ambicatus o Ambigatus) era rei dels celtes de la Gàl·lia durant el regnat de Tarquini Prisc a Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Ambicat · Veure més »

Ambivarets

Els ambivarets (llatí Ambivareti) eren un petit poble gal de la Gàl·lia, client dels puixants hedus, que els van agrupar dins de la coalició contra els romans l'any 52 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Ambivarets · Veure més »

Ambròs de Milà

, nascut Aureli Ambrosi, venerat com sant Ambròs, va ser bisbe de Milà, teòleg i una de les figures eclesiàstiques més influents del.

Nou!!: Gàl·lia і Ambròs de Milà · Veure més »

Ambrons

Els ambrons van ser una tribu procedent de la península de Jutlàndia, que són esmentats per primera vegada en els textos en relació a la història de Roma del.

Nou!!: Gàl·lia і Ambrons · Veure més »

Amiens

Amiens (en francès; en català també Amens) és una ciutat i un municipi de França, capital del departament del Somme, a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Gàl·lia і Amiens · Veure més »

Ammià Marcel·lí

Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.

Nou!!: Gàl·lia і Ammià Marcel·lí · Veure més »

Anàbasi d'Alexandre el Gran

LAnàbasi d'Alexandre el Gran o Les campanyes d'Alexandre és una obra de l'autor Flavi Arrià, datada del, que explica les conquestes militars d'Alexandre el Gran, i n'és la font més important que es conserva.

Nou!!: Gàl·lia і Anàbasi d'Alexandre el Gran · Veure més »

Andarta

En la mitologia celta, Andarta era una deessa guerrera adorada al sud de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Andarta · Veure més »

Andèol del Vivarès

Andèol del Vivarès o Aniol, en francès Andéol du Vivarais (Esmirna, Anatòlia, segle II - Viviers, Gàl·lia, 1 de maig de 208) fou un religiós que va evangelitzar el sud de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Andèol del Vivarès · Veure més »

André Chastagnol

André Chastagnol (21 de febrer de 1920, París - 2 de setembre de 1996, París, França) fou un historiador francès especialista en literatura i epigrafia llatines.

Nou!!: Gàl·lia і André Chastagnol · Veure més »

Ankara

Ankara és la capital de Turquia i la segona ciutat més gran del país després d'Istanbul.

Nou!!: Gàl·lia і Ankara · Veure més »

Annius de Viterbo

Anni de Viterbo. Fresc de la Sala del Consell del Palazzo dei Priori (Palau del Prior) de Viterbo. Joannis Annius Viterbensis, també conegut a Catalunya com Anni o Annio de Viterbo (Viterbo, 1437 - Roma, 1502), va ser un frare dominic, teòleg, erudit, historiador i mestre del Sacre Palau durant els temps del papa Alexandre VI (Papa Borja).

Nou!!: Gàl·lia і Annius de Viterbo · Veure més »

Antemiol

Antemiol, en llatí Anthemiolus, (mort l'any 471) era fill de l'emperador romà d'Occident Procopi Antemi (467-472) i de Màrcia Eufèmia, filla de l'emperador romà d'Orient Marcià.

Nou!!: Gàl·lia і Antemiol · Veure més »

Antic Règim

Revolució francesa (1789). Les seves ruïnes van ser objecte d'un comerç semblant al que, 200 anys més tard, van tenir les restes del mur de Berlín LAntic Règim (francès: Ancien Régime) va ser un terme que els revolucionaris francesos van emprar per a designar pejorativament el sistema de govern anterior a la Revolució francesa de 1789, la monarquia absoluta de Lluís XVI, i que es va aplicar també a la resta de les monarquies europees amb un funcionament similar; posteriorment, ha esdevingut un concepte historiogràfic aplicat a diversos països de l'Europa moderna.

Nou!!: Gàl·lia і Antic Règim · Veure més »

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Nou!!: Gàl·lia і Antiga Roma · Veure més »

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Nou!!: Gàl·lia і Antiguitat clàssica · Veure més »

Antiguitat tardana

V conservat a la Biblioteca Apostòlica Vaticana El terme antiguitat tardana s'usa per a designar un període de transició entre l'antiguitat clàssica i l'edat mitjana tant a Europa com a la conca mediterrània en general.

Nou!!: Gàl·lia і Antiguitat tardana · Veure més »

Any dels cinc emperadors

L'Any dels cinc emperadors fa referència l'any 193, en el qual hi hagué cinc diferents emperadors o pretendents al tron.

Nou!!: Gàl·lia і Any dels cinc emperadors · Veure més »

Api Claudi Pulcre (cònsol 38 aC)

Api Claudi Pulcre (Appius Claudius Pulcher, sovint Clodius, Clodi) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Api Claudi Pulcre (cònsol 38 aC) · Veure més »

Appuleia agraria

Apuleia agraria va ser una llei establerta a proposta d'Apuleu Saturní, tribú de la plebs el 652 de la fundació de Roma (101 aC), sota els cònsols Gai Mari i Luci Valeri Flac, que repartia les terres de la Gàl·lia que pogués sotmetre el cònsol Màrius; la llei també establia que el Senat Romà hauria d'aprovar en quinze dies tot el que el poble hagués votat, i en cas contrari podrien ser expulsats del senat i haurien de pagar una multa de 480 asos.

Nou!!: Gàl·lia і Appuleia agraria · Veure més »

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Nou!!: Gàl·lia і Aqüeducte · Veure més »

Aquitans

Els antics aquitans (llatí: Aquitani) eren un poble preindoeuropeu que habitava la zona que actualment és el sud de la regió administrativa de la Nova Aquitània i el sud-oest del Migdia-Pirineus, anomenada Gallia Aquitania pels romans, a la regió compresa entre els Pirineus, l'oceà Atlàntic i la Garona (actualment, sud-oest d'Occitània).

Nou!!: Gàl·lia і Aquitans · Veure més »

Aquitània

Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.

Nou!!: Gàl·lia і Aquitània · Veure més »

Ara Pacis

LAra Pacis Augustae ('altar de la Pau d'August') és un monument commemoratiu de l'època de l'Imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Ara Pacis · Veure més »

Aram (Septimània)

Aram fou duc o governador de la Gal·lia Narbonesa o Septimània sota el rei Teodoric.

Nou!!: Gàl·lia і Aram (Septimània) · Veure més »

Argentea i Vulfurà de Còrdova

Argèntea (Bobastro, - Còrdova, 13 de maig de 931) va ser una dona musulmana convertida al cristianisme.

Nou!!: Gàl·lia і Argentea i Vulfurà de Còrdova · Veure més »

Armadura

Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.

Nou!!: Gàl·lia і Armadura · Veure més »

Armòrica

Armòrica és la regió de la Gàl·lia que correspon, aproximadament, la zona entre Pornic (prop de Nantes) a Dieppe aplegant l'actual Bretanya, el nord-oest del país del Loira i la totalitat del litoral de Normandia.

Nou!!: Gàl·lia і Armòrica · Veure més »

Arnobi el Jove

Arnobi el Jove (Arnobius) fou un bisbe de la Gàl·lia del autor de dues petites obres que han perviscut fins als nostres dies, i que sovint han estat atribuïdes a Arnobi el Vell.

Nou!!: Gàl·lia і Arnobi el Jove · Veure més »

Arquebisbat d'Arle

El bisbat i després arquebisbat d'Arle fou una antiga diòcesi catòlica que tenia seu a la ciutat d'Arle, a Provença.

Nou!!: Gàl·lia і Arquebisbat d'Arle · Veure més »

Arquebisbat d'Avinyó

Apt. L'ex catedral de Sant Zefirino a Carpentras. Cavaillon. L'ex catedral de Santa Maria de Nazareth a Vaison-la-Romaine. XIV. La basílic menor de San Pere a Avinyó. El arquebisbat d'Avinyó (francès: Archidiocèse d'Avignon, llatí: Archidioecesis Avenionensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Marsella.

Nou!!: Gàl·lia і Arquebisbat d'Avinyó · Veure més »

Arquebisbat de Cartago

Restes de la basílica ''Majorum'' (també anomenada ''de Meildfa'') a Cartago, on hi ha una inscripció dedicada a les santes Perpètua i Felicitat. navate, la més gran de Cartago, ornada de més de 100 columnes. Larquebisbat de Cartago (llatí: Archidioecesis Carthaginensis) és una seu de l'Església Catòlica a Tunísia, antigament seu residencial, però avui seu titular.

Nou!!: Gàl·lia і Arquebisbat de Cartago · Veure més »

Arquebisbat de Dublín

Santíssima Trinitat de Dublín, avui pertanyent a l'Església d'Irlanda. Sant Kevin de Glendalough, patró de l'arxidiòcesi. Sant Llorenç O'Toole, patró de l'arxidiòcesi. Larquebisbat de Dublín (gaèlic: Ard-Deoise Bhaile Átha Cliath; anglès: Archdiocese of Dublin; llatí: Archidioecesis Dublinensis) és una seu metropolitana de l'Església Catòlica a Irlanda.

Nou!!: Gàl·lia і Arquebisbat de Dublín · Veure més »

Arquebisbat de Gènova

Larxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria.

Nou!!: Gàl·lia і Arquebisbat de Gènova · Veure més »

Arquebisbat de Lió

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió.

Nou!!: Gàl·lia і Arquebisbat de Lió · Veure més »

Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino

Larquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino (italià: Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino; llatí: Archidioecesis Senensis-Collensis-Ilcinensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica, que pertany a la regió eclesiàstica Toscana.

Nou!!: Gàl·lia і Arquebisbat de Siena-Colle di Val d'Elsa-Montalcino · Veure més »

Arquelau de Judea

Moneda d'Herodes Arquelau Arquelau de Judea (en llatí Archelaus, en grec antic Ἀρχέλαος) va ser fill d'Herodes el Gran i de Maltace, una dona samaritana.

Nou!!: Gàl·lia і Arquelau de Judea · Veure més »

Art hel·lenístic

Museu Pio-Clementino Vaticà Lart hel·lenístic és l'art del període clàssic que es dua terme entre la mort d'Alexandre Magne i l'emergència de l'antiga Roma que significa la batalla d'Àccium en 31 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Art hel·lenístic · Veure més »

Art romà

Eros de Centocelle, còpia romana d'un original grec tradicionalment atribuït a Praxíteles Per art romà s'entén l'art de l'antiga Roma, des de la fundació fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, sigui a la ciutat de Roma o en la resta d'Itàlia i en les províncies orientals i occidentals.

Nou!!: Gàl·lia і Art romà · Veure més »

Artemidor d'Efes

Artemidor d'Efes (en llatí Artemidorus, en grec antic Αρτεμίδωρος) fou un geògraf grec que va viure a finals del segle II aC i a principis del I aC.

Nou!!: Gàl·lia і Artemidor d'Efes · Veure més »

Artio

En la mitologia celta, Artio era una deessa, que sembla haver estat especialment venerada pel poble cèltic dels helvecis, tot i que hi ha dades que indiquen que va ser igualment venerada en altres llocs de l'àmbit cultural celta, incloent la Hispània cèltica (per exemple, entre els beturis), o en Astúries i el País Basc.

Nou!!: Gàl·lia і Artio · Veure més »

Arvande

Arvande (en llatí Arvandus) va ser prefecte (governador) de les Gàl·lies al.

Nou!!: Gàl·lia і Arvande · Veure més »

Arverns

Els arverns (llati Arverni) foren una de les principals tribus de la Gàl·lia que van rivalitzar amb els hedus per la supremacia.

Nou!!: Gàl·lia і Arverns · Veure més »

Arxiu eclesiàstic

El Crismó Els arxius eclesiàstics, també anomenats arxius de l'església, són els responsables de la custòdia, conservació i comunicació de la documentació generada per l'Església Catòlica, l'Església Protestant i altres comunitats cristianes, agrupades sota la denominació d'esglésies cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Arxiu eclesiàstic · Veure més »

Assentament del poble got a Aquitània

Aquitània (en verd) dins la Gàl·lia Fou el rei que envaí Aquitània el 416 Lassentament del poble got a Aquitània tingué lloc al.

Nou!!: Gàl·lia і Assentament del poble got a Aquitània · Veure més »

Astèrix

Astèrix, abans Astèrix el Gal (escrit Asterix en les primeres edicions), és una sèrie de còmics francesa creada el 29 d'octubre de 1959 pel guionista René Goscinny i el dibuixant Albert Uderzo al nº 1 de la revista francesa Pilote.

Nou!!: Gàl·lia і Astèrix · Veure més »

Astèrix a Itàlia

Astèrix a Itàlia (en francès Astérix et la Transitalique) és el trenta-seté àlbum del personatge de còmic creat per Goscinny i Uderzo —el tercer dibuixat per Didier Conrad i guionitzat per Jean-Yves Ferri després de la jubilació d'est últim—, en el qual Astèrix i Obèlix viatgen per la Península Itàlica.

Nou!!: Gàl·lia і Astèrix a Itàlia · Veure més »

Astèrix i els normands

Astèrix i els normands (francès: Astérix et les Normands) és el novè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1966.

Nou!!: Gàl·lia і Astèrix i els normands · Veure més »

Astèrix i els víkings

Astèrix i els (en francès, Astérix et les vikings) és una pel·lícula d'animació franco-danesa de 2006 dirigida per Stefan Fjeldmark i Jesper Møller.

Nou!!: Gàl·lia і Astèrix i els víkings · Veure més »

Ataülf

Ataülf dathal (noble) i wulf (llop, guerrer), «guerrer noble»; (? - Barcino, 415) fou rei dels visigots de Tolosa entre el 410 i el 415.

Nou!!: Gàl·lia і Ataülf · Veure més »

Atlàntida (Falla)

Atlàntida és una cantata escènica del compositor andalús Manuel de Falla sobre el poema èpic L'Atlàntida, de Jacint Verdaguer.

Nou!!: Gàl·lia і Atlàntida (Falla) · Veure més »

Aubrac

Situació de l'Aubrac al Massís Central. L'Aubrac és un altiplà volcànic i granític situat al centre del Massís Central.

Nou!!: Gàl·lia і Aubrac · Veure més »

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Nou!!: Gàl·lia і August · Veure més »

August de Prima Porta

August de Prima Porta amb policromia reconstruïda segons les restes de pigments trobats a l'estàtua La cuirassa en una còpia de bronze LAugust de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d'abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Livia, a la ciutat de Roma.

Nou!!: Gàl·lia і August de Prima Porta · Veure més »

Auguste Longnon

Auguste Honoré Longnon (París, 18 d'octubre de 1844 – París, 12 de juliol de 1911) fou un historiador i arxiver francès.

Nou!!: Gàl·lia і Auguste Longnon · Veure més »

Aulus Hirci

Aulus Hirci (Aulus Hirtius A. F.) va ser un cavaller romà, amic personal i polític de Juli Cèsar, qui el va nomenar cònsol per a l'any 43 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Aulus Hirci · Veure més »

Aurèlia (mare de Juli Cèsar)

Aurèlia Cota (en Aurelia Cotta) va ser la dona de Gai Juli Cèsar i la mare de Juli Cèsar i dues filles més.

Nou!!: Gàl·lia і Aurèlia (mare de Juli Cèsar) · Veure més »

Aurelià

Luci Domici Aurelià — — (9 de setembre 214 o 215 - setembre o octubre 275), conegut com a Aurelià, fou emperador de Roma (270-275).

Nou!!: Gàl·lia і Aurelià · Veure més »

Aurelià d'Arle

Aurelià d'Arle (Gàl·lia, final del s. V - Lió, 16 de juny de 551) va ser un Bisbe d'Arle.

Nou!!: Gàl·lia і Aurelià d'Arle · Veure més »

Aurenja

Aurenja (nom occità; el nom oficial francès és Orange) és un municipi occità, situat al departament francès de la Valclusa i a la regió de Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia і Aurenja · Veure més »

Ausoni d'Angulema

Ausoni (Mortagne-sur-Gironde, Gàl·lia, Imperi Romà- Angulema, s. IV o V) va ser un religiós gal·loromà, primer bisbe d'Angulema.

Nou!!: Gàl·lia і Ausoni d'Angulema · Veure més »

Austremoni de Clarmont

Austremoni de Clarmont (Itàlia?, - Clarmont d'Alvèrnia, ca. 252) va ser el primer bisbe de Clarmont, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Austremoni de Clarmont · Veure més »

Avaricum

Avaricum fou l'antic nom de Bourges, que va ser la capital del poble gal dels bitúrigs, a la vall del riu Evre (antic Avara).

Nou!!: Gàl·lia і Avaricum · Veure més »

Àlcim Ecdidi Avit

Àlcim Ecdidi Avit (en llatí Alcimus Ecdidius Avitus, o Alcimus Ecdicius Avitus) va ser un escriptor i bisbe llatí del.

Nou!!: Gàl·lia і Àlcim Ecdidi Avit · Veure més »

Àtila

Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.

Nou!!: Gàl·lia і Àtila · Veure més »

Bagacum Nerviorum

Bagacum fou una ciutat del poble belga dels nervis, segurament la seva principal ciutat.

Nou!!: Gàl·lia і Bagacum Nerviorum · Veure més »

Bagaudes

Durant l'antic Imperi Romà, primer al sud de les Gàl·lies i després a les Hispànies, reberen el nom genèric de bagaudes aquelles partides revoltades de camperols pobres lliures, esclaus i/o soldats desertors que s'enfrontaren violentament contra els latifundis i l'autoritat imperial.

Nou!!: Gàl·lia і Bagaudes · Veure més »

Baiocasses

Els baiocasses (llatí: Baiocasses) foren un poble gal de la Lugdunense que apareix a "Notitia", esmentat també per Plini el Vell com a Badiocasses o Viducasses i per Ausoni com a Baiocassis.

Nou!!: Gàl·lia і Baiocasses · Veure més »

Baix Llobregat

Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.

Nou!!: Gàl·lia і Baix Llobregat · Veure més »

Balanus

Balanus fou un cabdill gal de més enllà dels Alps.

Nou!!: Gàl·lia і Balanus · Veure més »

Batalla d'Aduatuca (54 aC)

La batalla d'Aduatuca, anomenada també batalla del Jeker i lluitada el 54 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla d'Aduatuca (54 aC) · Veure més »

Batalla d'Aigües Sèxties

La batalla d'Aigües Sèxties va succeir l'any 102 aC, entre les legions romanes del cònsol Gai Màrius i les tribus germàniques dels teutons i els seus aliats, els ambrons.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla d'Aigües Sèxties · Veure més »

Batalla d'Alàlia

La batalla d'Alàlia fou una batalla naval esdevenguda entre els foceus, que uns anys abans havien fundat la colònia d'Alàlia, i una coalició de púnics i etruscs.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla d'Alàlia · Veure més »

Batalla d'Argentorat

La batalla d'Argentorat, coneguda igualment com a batalla d'Estrasburg, fou un enfrontament que es produí el 357 entre l'exèrcit romà d'Occident, encapçalat pel cèsar Julià, i diversos grups d'alamans, comandats pel capitost Gundomar.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla d'Argentorat · Veure més »

Batalla d'Argentovaria

La Batalla d'Argentovaria va tenir lloc al maig de l'any 378 entre l'Imperi Romà i un exèrcit invasor de lentienenses, a Argentovaria (avui dia prop de Colmar, França).

Nou!!: Gàl·lia і Batalla d'Argentovaria · Veure més »

Batalla d'Himera (480 aC)

La Batalla d'Himera (480 aC) fou un enfrontament armat entre grec i púnics, que suposadament es va lliurar el mateix dia que la més famosa Batalla de Salamina, o el mateix dia que la Batalla de les Termòpiles (480 aC).

Nou!!: Gàl·lia і Batalla d'Himera (480 aC) · Veure més »

Batalla d'Ilerda

Juli Cèsar La batalla d'Ilerda és un episodi de la Segona Guerra Civil Romana entre les tropes de Juli Cèsar i Gneu Pompeu que va tenir lloc el 49 aC a la ciutat romana d'Ilerda, actual Lleida.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla d'Ilerda · Veure més »

Batalla de Baecula

La Batalla de Baecula va ser un enfrontament armat que va tenir lloc l'any 208 aC, durant la Segona Guerra Púnica, entre l'exèrcit cartaginès, sota el comandament d'Àsdrubal Barca i l'exèrcit romà, sota les ordres de Publi Corneli Escipió, l'Africà.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Baecula · Veure més »

Batalla de Châlons (274)

La batalla de Châlons es va lliurar al febrer o març de 274 entre l'emperador romà Luci Domici Aurelià (270–275) i el seu rival, l'emperador Tètric I (271–274) de la Gàl·lia a la regió que avui dia és Châlons-en-Champagne.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Châlons (274) · Veure més »

Batalla de Cissa

La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Cissa · Veure més »

Batalla de Covadonga

La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722. Després de la batalla es va crear un principat cristià independent a les muntanyes nord-occidentals de la península, que posteriorment es convertiria en el regne d'Astúries, convertint-se en un bastió de la resistència cristiana a l'expansió del domini musulmà. Per aquest motiu, la Batalla de Covadonga ha estat considerada, per molts historiadors, com el catalitzador de la Reconquesta del domini cristià sobre tota la península ibèrica. Per a alguns historiadors com José Luis Corral, professor d'Història medieval a la Universitat de Saragossa, la Batalla de Covadonga mai va existir i atribueix la seva invenció a la cort de cronistes del Rei Alfons III, aquesta resolució es basa en el fet que no s'ha trobat mai cap escrit de la batalla, ni en documents musulmans ni cristians de.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Covadonga · Veure més »

Batalla de Déols

La batalla de Déols va ser una batalla de l'antiga Roma esdevinguda a la Gàl·lia en el, possiblement el 469(o potser el 470 o el 471).

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Déols · Veure més »

Batalla de Dijon

La batalla de Dijon de l'any 500 fou una de les batalles lluitades pels merovingis durant la formació del regne franc.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Dijon · Veure més »

Batalla de Dirràquium (48 aC)

La batalla de Dirràquium fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, que tingué lloc el 10 de juliol de 48 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Dirràquium (48 aC) · Veure més »

Batalla de Farsàlia

La Batalla de Farsàlia fou una de les més decisives dins del marc de la Segona guerra civil romana.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Farsàlia · Veure més »

Batalla de Fontenoy-en-Puisaye

A la mort de Lluís I el Pietós el 840, va esclatar una nova guerra civil pel repartiment de l'imperi.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Fontenoy-en-Puisaye · Veure més »

Batalla de l'Arar

La batalla de l'Arar, lluitada el 58 aC, va ser una de les primeres batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de l'Arar · Veure més »

Batalla de Lugdúnum

La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí. La victòria de Sever li va permetre proclamar-se únic emperador de l'Imperi Romà. Es diu que aquesta batalla va ser la més gran, més llarga i més sagnant lluitada mai entre tropes romanes. L'historiador Cassi Dió va escriure que les tropes enfrontades arribaven a 300.000, (en un altre lloc diu 150.000) en cada bàndol. Aquesta xifra és discutida doncs representaria tres quartes parts de tots els soldats de l'Imperi en aquells temps. Malgrat això, s'accepta que el nombre total de soldats i auxiliars era major de 100.000 i probablement podria haver arribat a 150.000.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Lugdúnum · Veure més »

Batalla de Magetobriga

La batalla de Magetobriga és un episodi de l'enfrontament entre celtes i germànics durant el primer segle abans de Crist.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Magetobriga · Veure més »

Batalla de Mogontiacum

La batalla de Mogontiacum (actual Magúncia o Mainz) va ser un enfrontament entre els francs i una aliança dels vàndals, sueus i alans i va tenir lloc el 31 de desembre 406.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Mogontiacum · Veure més »

Batalla de Noreia

La batalla de Noreia (o batalla de Nòrica) del 112 aC va ser l'enfrontament amb el qual va començar la Guerra Cimbria entre la república Romana i les tribus protogermàniques migratòries, cimbres i teutons.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Noreia · Veure més »

Batalla de Ravenna (476)

La batalla de Ravenna fou lliurada entre les restes de l'exèrcit romà d'Occident i els hèruls, dirigits pel seu capitost, Odoacre, a principis de setembre del 476 a Itàlia.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Ravenna (476) · Veure més »

Batalla de Tapsos

La Batalla de Tapsos va tenir lloc el 6 d'abril de l'any 46 aC a la rodalia de Tapsos, (modern Ras Dimasse, Tunísia).

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Tapsos · Veure més »

Batalla de Tàrent (212 aC)

La Batalla de Tàrent va tenir lloc l'any 212 aC i va ser un enfrontament dins del marc de la Segona Guerra Púnica, entre Cartago i la República Romana.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Tàrent (212 aC) · Veure més »

Batalla de Tolbiac

La batalla de Tolbiac es va lliurar entre els francs de Clodoveu I i els alamans, i la seva data és tradicionalment fixada el 496.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Tolbiac · Veure més »

Batalla de Tziral·lum

La batalla de Tziral·lum, d'Adrianòpolis o batalla de Campus Serenus va ser una de les guerres civils que es van donar durant la tetrarquia romana (306-324).

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Tziral·lum · Veure més »

Batalla de Vouillé

La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla de Vouillé · Veure més »

Batalla del Bagrades (49 aC)

La Batalla del Bagrades fou un enfrontament de la Segona guerra civil romana, entre els bàndols dels Populares, liderats per Juli Cèsar, i la facció conservadora del Senat romà coneguda com a Optimats i liderada per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla del Bagrades (49 aC) · Veure més »

Batalla del Frígid

La Batalla del Frígid, també anomenada la Batalla del Riu Frígid, va tenir lloc entre el 5 i el 6 de setembre del 394, entre l'exèrcit de l'emperador de l'Orient Teodosi I i l'exèrcit de l'usurpador Flavi Eugeni.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla del Frígid · Veure més »

Batalla del Metaure

La batalla del Metaure fou un combat lliurat el 207 aC entre Asdrúbal, germà d'Anníbal i els cònsols romans Gai Claudi Neró i Marc Livi Salinàtor, en la qual el primer fou totalment derrotat i mort.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla del Metaure · Veure més »

Batalla del mont Graupi

La batalla del mont Graupi (Mons Graupius) va tenir lloc el 84, a la zona dels Grampians, a Escòcia, durant la conquesta romana de Britània.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla del mont Graupi · Veure més »

Batalla del Roine

La batalla del Roine va ser un enfrontament que va tenir lloc la tardor de l'any 218 aC, durant la segona guerra Púnica, entre l'exèrcit d'Hanníbal Barca que avançava cap a Roma i la tribu gal·la dels volques, que defensaven la ribera est del riu Roine.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla del Roine · Veure més »

Batalla dels Camps Catalàunics

La batalla dels Camps Catalàunics o batalla de Châlons va ser una batalla que va enfrontar una coalició romana liderada pel general Flavi Aeci i el rei visigot Teodoric I contra l'aliança dels huns comandada pel rei Àtila.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla dels Camps Catalàunics · Veure més »

Batalla dels Vosges

La batalla dels Vosges, coneguda també com a batalla a Alsàcia o batalla de l'Ochsenfeld i lluitada l'estiu de 58 aC, va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Gàl·lia і Batalla dels Vosges · Veure més »

Bataus

Els bataus, bataves o batavis (en Batāvi) eren un poble germànic que vivia al que ara són els Països Baixos.

Nou!!: Gàl·lia і Bataus · Veure més »

Bavaria (estàtua)

Rudolf Epp: Bavaria i la Theresienwiese a Múnic (cap a 1900) Bavaria amb Ruhmeshalle Bavaria i Ruhmeshalle de nit Vista posterior de Bavaria El rostre de Bavaria Bavaria (nom en llatí de Baviera) és la figura al·legòrica femenina que simbolitza a Baviera.

Nou!!: Gàl·lia і Bavaria (estàtua) · Veure més »

Bàrbar

Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.

Nou!!: Gàl·lia і Bàrbar · Veure més »

Bèlgica

Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.

Nou!!: Gàl·lia і Bèlgica · Veure més »

Belgae

Els belgues o belgae (plural del llatí Belga) eren els membres d'un poble antic, assentat a l'Europa occidental poc abans de l'era cristiana, concretament a la Gàl·lia septentrional.

Nou!!: Gàl·lia і Belgae · Veure més »

Belgues

Els belgues (Belgen, Belges, Belgier) són els habitants del regne de Bèlgica, estat federal a l'Europa Occidental.

Nou!!: Gàl·lia і Belgues · Veure més »

Belisama

En la mitologia celta, Belisama (en grec, Bηλησαμα) era una deessa adorada en la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Belisama · Veure més »

Beltane

Beltane o Beltaine (en irlandès antic: «foguera» o «foc lluminós») és el festival gaèlic del Dia de Maig.

Nou!!: Gàl·lia і Beltane · Veure més »

Bestué

Església de Bestué consagrada a Sant Pere Bestué és un poble del Pirineu aragonès que pertany al municipi de Pórtoles, a la comarca del Sobrarb (província d'Osca).

Nou!!: Gàl·lia і Bestué · Veure més »

Bibracte

Mapa de l'''oppidum'' de Bibracte. Bibracte (en llatí Bibracte) va ser la capital dels hedus segons Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Bibracte · Veure més »

Bisbat antic de Londres

Saint Peter-on-the-Wall'',Utilitzada com a localització d'un videoclip de https://www.youtube.com/watch?v.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat antic de Londres · Veure més »

Bisbat d'Amiens

L'antic palau episcopal d'Amiens, seu dels bisbes fins al 1905. Vitrall de la catedral. Les tres portes de la façana principal de la catedral, construïda entre el 1220 I el 1230. Albert. L'església abacial de Corbie. església abacial de Saint-Riquier. El bisbat d'Amiens (francès: Diocèse d'Amiens, llatí: Dioecesis Ambianensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Reims.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat d'Amiens · Veure més »

Bisbat d'Auxerre

XVI, i avui seu de la prefectura de l'Yonne. V. La capella del seminari d'Auxerre, edificada entre el 1706 i el 1709. XII. El bisbat d'Auxerre (francès: Diocèse d'Auxerre, llatí: Dioecesis Antissiodorensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat d'Auxerre · Veure més »

Bisbat d'Orange

Orange - Diocèse d'Orange, Dioecesis Arausiensis -) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, Actualment és una seu titular.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat d'Orange · Veure més »

Bisbat de Beneventum

El Bisbat de Beneventum (en llatí: Dioecesis Beneventensis) és una seu suprimida i seu titular de l'Església Catòlica.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Beneventum · Veure més »

Bisbat de Besiers

Vista de la roca i de la catedrale de Béziers El bisbat de Béziers (francès: Diocèse de Béziers, occità: Diocèsi de Besièrs, llatí: Dioecesis Biterrensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Narbona.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Besiers · Veure més »

Bisbat de Carpentràs

La làpida de Boezio, bisbe del 583 al 604, inumat a Venasque. El bisbat de Carpentràs (francès: Diocèse de Carpentras, llatí: Dioecesis Carpentoractensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Carpentràs · Veure més »

Bisbat de Cavaillon

XII. El bisbat de Cavaillon (francès: Diòcese de Cavaillon, llatí: Dioecesis Cavallicensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Cavaillon · Veure més »

Bisbat de Léon

Les diòcesis històriques de Bretanya abans de la Revolució Francesa. L'antic seminari de Saint-Pol-de-Léon, construït el 1708, avui seu del ''lycée du Kreisker''. El darrer palau episcopal de Saint-Pol-de-Léon, acabat el 1706 i engrandit el 1750, avui '' Hôtel de ville''. L'església abacial del Relec, fundada vers el 1132. L'abadia de ''Notre-Dame'' de Daoulas, fundada el 1173. Icona moderna de sant Pau Aurelià, que la tradició sosté com a fundador de la diòcesi. El bisbat de Leon (francès: Diocèse de Léon, llatí: Dioecesis Leonensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Léon · Veure més »

Bisbat de Llemotges

catedral de Sant Esteve. sant Marçal, el relicari de santa Valèria i el sarcòfag dels companys de Marçal, Alpinià i Austriclinià Gaetano Lapis, ''Aparició del Nen Jesús a sant Antoni de Pàdua''. Aquest miracle hauria tingut lloc a Llemotges el 1226 o el 1227. L'església de l'abadia de ''Saint-Pierre'' de Solignac, fundada per sant Eloi el 631 o 632. El bisbat de Llemotges (francès: Diocèse de Limoges, llatí: Dioecesis Lemovicensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Poitiers.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Llemotges · Veure més »

Bisbat de Thérouanne

La llista dels bisbes de Thérouanne conservada a l'església de ''Saint-Martin'' de Thérouanne. Audomar. Saint-Omer. El bisbat de Thérouanne (francès: Diòcese de Thérouanne, llatí: Dioecesis Morinensis) és una seu suprimida de l'Església Catòlica a França.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Thérouanne · Veure més »

Bisbat de Viena del Delfinat

Larquebisbat de Viena del Delfinat (francès: Archidiocèse de Vienne, llatí: Archidioecesis Viennensis Allobrogorum) al Delfinat és una jurisdicció eclesiàstica de França, que hauria estat el primer bisbat de la Gàl·lia vers el 160.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Viena del Delfinat · Veure més »

Bisbat de Viviers

Estàtua del Sagrat Cor a Viviers El bisbat de Viviers (francès: Diocèse de Viviers, llatí: DioecesisVivariensis) és una seu de l'Església Catòlica a França, sufragània de l'arquebisbat de Lió.

Nou!!: Gàl·lia і Bisbat de Viviers · Veure més »

Bituitus

Bituitus o segons algunes inscripcions, Betultus era un cabdill dels arverns a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Bituitus · Veure més »

Bois (poble celta)

Els bois -boi en singular- (en boii, en grec antic Βοῖος) van ser un poble celta que s'establí en diversos indrets europeus.

Nou!!: Gàl·lia і Bois (poble celta) · Veure més »

Bordighera

Bordighera (en lígur, Burdighéa) és un municipi de la Riviera, a la regió italiana de la Ligúria, famós per la seva tradició turística.

Nou!!: Gàl·lia і Bordighera · Veure més »

Borvo

El déu Borvo (també anomenat Bormo, Bormanus, Bormanicus, Borbanus, Boruoboendua, Bandua, Vabusoa, Labbonus o Borus) era la divinitat celta dels minerals i se'l relacionava amb les capacitats sanadores i mecicinals de les fonts d'aigües borbollejants.

Nou!!: Gàl·lia і Borvo · Veure més »

Boulogne-sur-Mer

Boulogne-sur-Mer és un municipi francès al departament del Pas de Calais (regió dels Alts de França).

Nou!!: Gàl·lia і Boulogne-sur-Mer · Veure més »

Bourges

Bourges, antigament coneguda com a Borges o Borges de Berric, és un municipi francès, situat al departament de Cher i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Gàl·lia і Bourges · Veure més »

Bretó

El bretó (en bretó: Brezhoneg) és una llengua celta parlada a l'oest de Bretanya, a l'estat francès.

Nou!!: Gàl·lia і Bretó · Veure més »

Bretons

Els bretons (bretó bretoned) són un grup ètnic de la Bretanya, que forma part políticament de França.

Nou!!: Gàl·lia і Bretons · Veure més »

Briga (topònim)

Antigues poblacions amb l'arrel ''-briga'' (en blau) i ''-bri'' o derivats (en groc) a la península Ibèrica Briga és una arrel present a nombrosos topònims d'origen celta, documentats especialment a la Hispània preromana, amb el significat de ciutat, fortalesa o, més literalment, "lloc alt".

Nou!!: Gàl·lia і Briga (topònim) · Veure més »

Brigantis

Els brigantis o brigantins (en llatí Brigantii) eren una tribu celta dels vindèlics de Rècia, a l'est del llac Brigantinus.

Nou!!: Gàl·lia і Brigantis · Veure més »

Brigàntia (deessa)

Brigàntia o Brigindo va ser una deessa de la mitologia celta, coneguda tant a la Gàl·lia romana com a Britània, que es va adorar a l'antiguitat tardana.

Nou!!: Gàl·lia і Brigàntia (deessa) · Veure més »

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Britànnia · Veure més »

Bro Gwened

Bro Gwened o Bro Erec (francès Pays Vannetais) és un dels nou broioù (països) en què és dividida la Bretanya històrica.

Nou!!: Gàl·lia і Bro Gwened · Veure més »

Brutus de Bretanya

Brutus de Bretanya o Brutus de Troia és un personatge mitològic, descendent de l'heroi troià Enees, el qual apareix en les llegendes medievals britàniques com a fundador i primer rei de Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Brutus de Bretanya · Veure més »

Burgundis

Els burgundis foren un poble francès oriental originària d'Escandinàvia, que a partir de l'any 200 va iniciar una migració massiva cap a l'Europa central, seguida pels vàndals, cap a Pomerània (actuals Polònia i nord-est d'Alemanya).

Nou!!: Gàl·lia і Burgundis · Veure més »

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Nou!!: Gàl·lia і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Camavis

Els camavis (en llatí Chamavi, en grec antic Καμαυοί, Καμαβοί, Χάμαβοι) eren un poble germànic, potser el mateix que els gambrivis que menciona Estrabó.

Nou!!: Gàl·lia і Camavis · Veure més »

Camp (agricultura)

Camp a l'estiu Vincent van Gogh, Auvers, 1890 En l'agricultura un camp és un terreny o una zona de cultiu.

Nou!!: Gàl·lia і Camp (agricultura) · Veure més »

Camp de Mart

Mapa esquemàtic de Roma amb el '''Camp de Mart''' fora de la Muralla Serviana, la línia vermella El camp de Mart a l'antiga Roma era una esplanada al nord de la Muralla Serviana, construïda pel rei Servi Tul·li.

Nou!!: Gàl·lia і Camp de Mart · Veure més »

Canomals

Canomals va ser un llogaret medieval, desaparegut com a tal ja a l'edat mitjana.

Nou!!: Gàl·lia і Canomals · Veure més »

Canusi

Canusi o Ganusi (en llatí Canusius o Ganusius, en grec antic Γανούσιος) fou un historiador grec, aparentment contemporani de Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Canusi · Veure més »

Caps francs

III. En taronja, l'Imperi romà; en verd els pobles francs. Aquesta llista de caps francs inclou una relació no exhaustiva dels diferents cabdills de certa rellevància entre el grup ètnic dels francs, establert primerament més enllà de les fronteres de la Germània imperial, vers el i posteriorment, dispersats per la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Caps francs · Veure més »

Caracal·la (vestit)

La caracal·la va ser una peça de vestir usada pels gals, no molt diferent de la lacerna romana.

Nou!!: Gàl·lia і Caracal·la (vestit) · Veure més »

Carausi

Marc Aureli Mauseu Carausi (Marcus Aurelius Mausaeus Carausius) va ser un militar romà d'origen gal que va usurpar tron imperial, declarant-se emperador de Britània i el nord de la Gàl·lia l'any 286.

Nou!!: Gàl·lia і Carausi · Veure més »

Carí

p.

Nou!!: Gàl·lia і Carí · Veure més »

Carcassona

Carcassona (pronunciat) és una vila occitana del Llenguadoc situada en el departament de l'Aude i a la regió d'Occitània.

Nou!!: Gàl·lia і Carcassona · Veure més »

Carles Martell

Carles Martell (Herstal, actualment a Valònia, Bèlgica, 23 d'agost del 686 – 22 d'octubre del 741) fou majordom de palau dels tres regnes francs: Austràsia (714 - 741) i Nèustria i Borgonya (717 - 741).

Nou!!: Gàl·lia і Carles Martell · Veure més »

Carnuts

Els carnuts (llatí Carnutes) foren un poble de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Carnuts · Veure més »

Carro de guerra

El carro de guerra és un tipus de carro usat en activitats relacionades amb la guerra.

Nou!!: Gàl·lia і Carro de guerra · Veure més »

Casa romana

Planta i alçat d'una ''domus'' itàlica idealitzada La casa romana, domus en llatí, va ser l'habitacle típic de l'antiga Roma, ben conegut gràcies a l'anomenada Casa del Menandre (pel nom d'un fresc del poeta Menandre trobada a les seves ruïnes), que es considerava el tipus de casa urbana habitual durant la República i l'Imperi, a diferència de les vil·les, habitatges situats fora de les muralles de la ciutat (vil·la suburbana), o al mig del camp, on disposaven d'espais annexos per a les feines agrícoles (vil·la rústica).

Nou!!: Gàl·lia і Casa romana · Veure més »

Cassi de Clarmont

Cassi de Clarmont (Alvèrnia, s. III - Clarmont, ca. 264) va ésser un senador gal·loromà converit al cristianisme.

Nou!!: Gàl·lia і Cassi de Clarmont · Veure més »

Cast

Cast (Castus) era un esclau gal que, juntament amb el traci Espàrtac, el company de la Gàl·lia Crix, el celta Cànic i Enòmau, va ser un dels líders dels esclaus rebels durant la Tercera Guerra Servil (73 -71 aC).

Nou!!: Gàl·lia і Cast · Veure més »

Castell de Chinon

La fortalesa reial de Chinon és un castell situat a la comuna francesa de Chinon, al departament d'Indre-et-Loire, construït sobre un promontori rocós que domina el Vienne i la ciutat.

Nou!!: Gàl·lia і Castell de Chinon · Veure més »

Catalunya

Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Gàl·lia і Catalunya · Veure més »

Catarisme

El catarisme fou una confessió cristiana de tipus gnòstica, difosa des del fins al, amb fluxos i refluxos, per l'Àsia Menor, els Balcans, el nord d'Itàlia, Occitània, Renània, la Xampanya i Catalunya; així doncs, el catarisme s'estengué per tota la Cristiandat, tant en l'àmbit occidental llatí, com en l'àrea oriental romana d'Orient ortodoxa.

Nou!!: Gàl·lia і Catarisme · Veure més »

Catedral de Bourges

|esquerra La catedral de Sant Esteve de Bourges,situada a la Regió Centre de França.Construida entre la fi del i la fi del és la seu de la diòcesi de Bourges i considerada una de les joies de l'art gòtic francès.

Nou!!: Gàl·lia і Catedral de Bourges · Veure més »

Catedral de Sant Quintí

La Catedral de Sant Quintí (Sint-Quintinuskathedraal, en flamenc) de Hasselt està consagrada a Sant Quintí.

Nou!!: Gàl·lia і Catedral de Sant Quintí · Veure més »

Cats (Germània)

Els cats o cates (en llatí Chatti o també Catti, en grec antic Χάττοι) eren una de les grans tribus de Germània, que van substituir en l'hegemonia del territori als queruscs, quan aquests van decaure en la seva influència.

Nou!!: Gàl·lia і Cats (Germània) · Veure més »

Catus Decià

Catus Decià (en Catus Decianus) era el procurador de Britània quan va esclatar la revolta contra els romans dirigida per Budica.

Nou!!: Gàl·lia і Catus Decià · Veure més »

Cauci

Els cauci (grec Καῦκοι) eren un grup tribal de l'antiga Irlanda coneguts per un únic esment del geògraf Claudi Ptolemeu qui els situava en la regió dels comtats de Dublín i Wicklow.

Nou!!: Gàl·lia і Cauci · Veure més »

Caucs

Els caucs o xaucs (en llatí chauci o cauchi, o també cauci, en grec antic Καῦχοι, Καῦκοι), coneguts també com a curs (cursi), eren una tribu germànica que vivia a l'est dels frisis o frisons entre els rius Ems i Elba, limitant a l'orient amb els saxons, al nord-oest amb els longobards i al nord amb els angrivaris, i ocupaven el país d'Oldenburg i Hannover.

Nou!!: Gàl·lia і Caucs · Veure més »

Cavalleria pesant

El relleu més antic que es coneix en què figura un cavaller amb armadura pesant, Imperi Sassànida, Taq-i Bostan, vora Kermanshah, Iran (s. IV). Reconstrucció d'una antiga unitat de cavalleria anomenada catafractes. La cavalleria pesant fou un tipus de cavalleria la funció principal de la qual consistia a entrar en combat directe amb les forces enemigues (tropes de xoc).

Nou!!: Gàl·lia і Cavalleria pesant · Veure més »

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Nou!!: Gàl·lia і Còmmode · Veure més »

Celtes

En un sentit ampli, celtes (grec: Κέλτoι) és el terme utilitzat per lingüistes i historiadors per a descriure el poble, o conjunt de pobles, de l'edat del ferro que parlaven llengües celtes pertanyents a una de les branques de les llengües indoeuropees.

Nou!!: Gàl·lia і Celtes · Veure més »

Celtibèric

Llengües paleohispàniques El celtibèric és una llengua paleohispànica coneguda per testimonis directes, és a dir una llengua que es parlava a la península Ibèrica abans que la llengua llatina hi esdevingués la llengua dominant i de la que se n'han conservat textos.

Nou!!: Gàl·lia і Celtibèric · Veure més »

Celtibers

Els celtibers eren un dels grups de pobles celtes que habitaven la península Ibèrica.

Nou!!: Gàl·lia і Celtibers · Veure més »

Celtic Kings: Rage of War

Celtic Kings: Rage of War és un joc d'ordinador d'estratègia en temps real que és necessari la utilització del CD o DVD.

Nou!!: Gàl·lia і Celtic Kings: Rage of War · Veure més »

Ceràmica romana

MARQ, Alacant) Sota el terme de ceràmica romana s'uneixen produccions de terrissa de molt diverses procedències, categories tècniques i zones de comercialització o difusió.

Nou!!: Gàl·lia і Ceràmica romana · Veure més »

Ceretans

Els ceretans o cerretans (Cerretani, Ceretani o Ceretes; Κερρητανοὶ) foren un antic poble que poblà la cara sud del Pirineu durant la protohistòria i l'antiguitat.

Nou!!: Gàl·lia і Ceretans · Veure més »

Cesaraugusta

NOTA Caesaraugusta o Caesar Augusta va ser el nom de la ciutat romana de Saragossa, fundada com a colònia immune de Roma en l'any 14 aC,Guillermo Fatás (dir.), Guía Histórico-Artística de Zaragoza, Zaragoza, Institución «Fernando el Católico»-Ayto.

Nou!!: Gàl·lia і Cesaraugusta · Veure més »

Cesari d'Arle

Cesari d'Arle (Chalon-sur-Saône, ca. 468 - Arle, 27 d'agost de 543) fou un eclesiàstic dels segles V i VI, monjo i escollir bisbe d'Arle el 502.

Nou!!: Gàl·lia і Cesari d'Arle · Veure més »

Cessair

Segons la mitologia irlandesa, Cessair (també pronunciat Cesair i Ceasair; anglicitzat Kesair) fou, segons el Lebor Gabála Érenn, la líder dels primers habitants d'Irlanda abans del diluvi universal.

Nou!!: Gàl·lia і Cessair · Veure més »

Cicolluis

Cicolluis o Cicoluis (també conegut com Cicollus, Cicolus, Cicollui o Cichol) és un déu de la mitologia Celta adorat pels antics pobles Gals que té un paral·lel a Irlanda.

Nou!!: Gàl·lia і Cicolluis · Veure més »

Cimbres

Cimbres (en llatí cimbri, en grec antic Κίμβροι) eren un poble germànic o celta del nord d'Europa central.

Nou!!: Gàl·lia і Cimbres · Veure més »

Ciutat d'Autun

Autun és una ciutat francesa, situat al departament de Saona i Loira i a la regió de Borgonya - Franc Comtat.

Nou!!: Gàl·lia і Ciutat d'Autun · Veure més »

Ciutat fortificada de Carcassona

La Ciutat fortificada de Carcassona és el conjunt urbà i arquitectònic a la vila antiga de Carcassona construïda a l'edat mitjana bastida com a defensa per la contínua inestabilitat política i declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat el 1997.

Nou!!: Gàl·lia і Ciutat fortificada de Carcassona · Veure més »

Clar d'Albi

Clar d'Albi o d'Aquitània (Nord d'Àfrica - Leitora, Gascunya, entre 95 i 420) fou el llegendari primer bisbe d'Albi i de Leitora.

Nou!!: Gàl·lia і Clar d'Albi · Veure més »

Classe social a l'antiga Roma

La pertinença a una classe social o a una altra tenia un paper d'altíssima importància en les vides dels habitants de l'antiga Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Classe social a l'antiga Roma · Veure més »

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Nou!!: Gàl·lia і Claudi · Veure més »

Claudi II el Gòtic

Marc Aureli Claudi (Marcus Aurelius Claudius), conegut com a Claudi el Gòtic per unes victòries contra aquests invasors, fou un emperador romà que va tenir un regnat breu, del 268 al 270, ja que una malaltia va posar fi a la seva vida.

Nou!!: Gàl·lia і Claudi II el Gòtic · Veure més »

Client (Roma)

Client, del llatí cliens (parent amb el verb cluere, «obeir»), era una classe social de l'antiga Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Client (Roma) · Veure més »

Clodi Albí

Clodi Albí (25 de novembre de 147 - 19 de febrer de 197) va ser un efímer emperador romà, de nom complet Dècim Clodi Ceioni Septimí Albí (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus).

Nou!!: Gàl·lia і Clodi Albí · Veure més »

Clodoveu I

Clodoveu I (466 - 511), també Clovis, Chlodowech o Chlodwig fou rei dels francs (481 - 511) de la dinastia merovíngia..

Nou!!: Gàl·lia і Clodoveu I · Veure més »

Cohort urbana

Les cohorts urbanes (en llatí cohortes urbanae) van ser unes unitats militars de l'antiga Roma creades per August per contrapesar l'enorme poder de la Guàrdia Pretoriana a la ciutat de Roma i servir de cos policial.

Nou!!: Gàl·lia і Cohort urbana · Veure més »

Colonització grega

Mapa de les principals colònies gregues i fenícies La colonització grega comprèn l'expansió dels grecs a l'edat antiga, primer per les conques de la Mediterrània i del mar Negre, i després també per extenses regions d'Àsia.

Nou!!: Gàl·lia і Colonització grega · Veure més »

Columbia (nom)

Columbia personificada en la bandera dels Estats Units portant un barret frigi, que significa llibertat i lluita per la llibertat, d'un pòster patriòtic de la Primera Guerra Mundial. Columbia és un nom històric i poètic usat per als Estats Units i també com un dels noms de la seva personificació femenina.

Nou!!: Gàl·lia і Columbia (nom) · Veure més »

Columna d'Igel

Rèplica en colors del mausoleu d'Igel (Landesmuseum, Trèveris) La columna d'Igel (en alemany, Igeler Säule) és un monument funerari romà del segle, situat a Igel, a 9 km a l'oest de Trèveris, al marge esquerre del riu Mosel·la, a Alemanya.

Nou!!: Gàl·lia і Columna d'Igel · Veure més »

Columna de Júpiter

Reconstrucció de l'original, hui en un museu, enfront del Parlament de Magúncia Reconstrucció de la columna de Hausen an der Zaber al nou castell de Stuttgart Una columna de Júpiter (en alemany Jupitergigantensäule o simplement Jupitersäule) és un monument arqueològic erigit en la Magna Germania en temps de l'Imperi romà.

Nou!!: Gàl·lia і Columna de Júpiter · Veure més »

Columnes d'Hèrcules

Representació de les columnes d'Hèrcules a Gibraltar Les columnes d'Hèrcules (Herculis Columnae, en αἱ Ἡρακλέους στῆλαι, hai Hērakléous stêlai), també pilars d'Hèrcules, és el que rebien antigament les roques que guardaven l'entrada a la mar Mediterrània a la zona de l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Gàl·lia і Columnes d'Hèrcules · Veure més »

Comerç a l'antiga Roma

Un sesterci d'Adrià El comerç romà va ser el motor que va conduir a l'economia de finals de la República i principis de l'Imperi.

Nou!!: Gàl·lia і Comerç a l'antiga Roma · Veure més »

Comes

Comes (en plural comites) era un rang romà que inicialment equivalia a 'company' per distingir-lo de socius ('soci').

Nou!!: Gàl·lia і Comes · Veure més »

Compiègne

Compiègne (oficialment en francès: Compiègne, en picard: Compiène) és una comuna francesa, situada al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Gàl·lia і Compiègne · Veure més »

Comtats catalans

Els comtats catalans són un grup de comtats que aparegueren formats als volts de l'actual Catalunya arran de la conquesta carolíngia.

Nou!!: Gàl·lia і Comtats catalans · Veure més »

Conan Meriadec

Conan Meriadec (Cynan Meiriadog en gal) fou un rei llegendari de Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Conan Meriadec · Veure més »

Concili d'Aquileia

El Concili d'Aquileia va ser un sínode de l'església catòlica, realitzat a Aquileia l'any 381 dC, fou part de la lluita entre les idees arrianes i ortodoxes en el cristianisme.

Nou!!: Gàl·lia і Concili d'Aquileia · Veure més »

Condatis

En la mitologia celta, Condatis («on es troben les aigües») era una deïtat adorada principalment al nord de la Britània, però també a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Condatis · Veure més »

Condroz

Mapa del CondrozColor taronja: les ''Ardenes condrusines''Vermell: el CondrozGris: resta de Valònia El Condroz és una regió natural de Valònia (Bèlgica), que s'estén per les províncies de Lieja, Namur i Hainaut.

Nou!!: Gàl·lia і Condroz · Veure més »

Conquesta carolíngia d'Hispània

La conquesta carolíngia d'Hispània constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquesta, durant la qual diversos regnes cristians emprengueren la conquesta de l'Àndalus.

Nou!!: Gàl·lia і Conquesta carolíngia d'Hispània · Veure més »

Conquesta feudal hispànica

La conquesta feudal hispànica és un relat historiogràfic que il·lustra les etapes en què els pobles cristians i catòlics del nord de la península Ibèrica van conquerir de forma intermitent, al llarg d'una època de set segles, tota la resta dels territoris hispànics cap al sud sota sobirania de l'Àndalus.

Nou!!: Gàl·lia і Conquesta feudal hispànica · Veure més »

Conquesta romana d'Hispània

La conquesta romana d'Hispània es va iniciar el 218 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Conquesta romana d'Hispània · Veure més »

Conquesta romana de Britànnia

La conquesta romana de Britànnia inclou els fets que van des de l'arribada de les primeres tropes romanes a Britànnia fins a la seva annexió a l'Imperi Romà, amb el procés de romanització dels seus habitants que va comportar.

Nou!!: Gàl·lia і Conquesta romana de Britànnia · Veure més »

Consenci

Consenci (Consentius; Mallorca o bé la Tarraconensis, final del s. IV - Mallorca o bé la Tarraconensis, començament del s.V) va ser un escriptor laic, del que només ens han arribat tres de les cartes de la correspondència creuada amb Agustí d'Hipona.

Nou!!: Gàl·lia і Consenci · Veure més »

Constanci (secretari d'Àtila)

Constanci (en llatí Constantius) era un romà nascut a la Gàl·lia que va arribar a secretari privat d'Àtila i del seu germà Bleda, als que Aeci va recomanar.

Nou!!: Gàl·lia і Constanci (secretari d'Àtila) · Veure més »

Constanci II

Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.

Nou!!: Gàl·lia і Constanci II · Veure més »

Constanci III

Constanci III (Flavius Constantius) fou emperador romà d'Occident des del 8 de febrer del 421 fins a la seva mort el 2 de setembre del mateix any.

Nou!!: Gàl·lia і Constanci III · Veure més »

Constant II (usurpador)

Constant (en llatí Constans) era el fill més gran de Constantí, usurpador de l'Imperi l'any 407.

Nou!!: Gàl·lia і Constant II (usurpador) · Veure més »

Constantí I el Gran

Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.

Nou!!: Gàl·lia і Constantí I el Gran · Veure més »

Contra Publi Vatini

Contra Publi Vatini (en llatí: In P. Vatinium) és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró pronunciat l'any 56 aC com a part del procés judicial contra Publi Sesti.

Nou!!: Gàl·lia і Contra Publi Vatini · Veure més »

Copa d'Higiea

Copa d'Higiea: símbol de farmàcia La copa d'Higiea està formada per una copa (remei) i una serp (el poder) embolicada a la copa.

Nou!!: Gàl·lia і Copa d'Higiea · Veure més »

Copdegarròtix

Copdegarròtix (també anomenat Abraracúrcix) és un personatge de ficció, cap del poble d'Astèrix i Obèlix al còmic Astèrix, de René Goscinny i Albert Uderzo.

Nou!!: Gàl·lia і Copdegarròtix · Veure més »

Coq au vin

Pas inicial de la seva elaboració El coq au vin (en francès: "gall al vi") és un plat emblemàtic de la gastronomia francesa, elaborat amb talls de gall marinats, després estofats en vi negre o blanc, realçat amb un bouquet garni, cansalada, xampinyons, pastanagues i cebes.

Nou!!: Gàl·lia і Coq au vin · Veure més »

Corneli Fusc

Corneli Fusc (en llatí Cornelius Fuscus) va ser un militar roma, mort l'any 86.

Nou!!: Gàl·lia і Corneli Fusc · Veure més »

Cornualla (Bretanya)

Cornualla (en bretó Kernev, Bro-Gernev, en francès Cornouaille) és una de les comarques tradicionals ("països", en bretó broioù) en què es dividia l'antiga Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Cornualla (Bretanya) · Veure més »

Creu celta

Una creu celta amb el braç vertical més llarg que l'horitzontal La creu celta combina una creu amb un anell que rodeja la intersecció.

Nou!!: Gàl·lia і Creu celta · Veure més »

Crisi del segle III

La crisi del fou un període que assolà els territoris de l'Imperi Romà a partir de les primeres invasions dels bàrbars.

Nou!!: Gàl·lia і Crisi del segle III · Veure més »

Crispí i Crispinià

Crispí i Crispinià van ser dos germans cristians, martiritzats al final del a Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Crispí i Crispinià · Veure més »

Crist crucificat (Velázquez)

El Crist crucificat o Crist de San Plácido, és una pintura a l'oli sobre llenç de Diego Velázquez, conservada al Museu del Prado des de 1829.

Nou!!: Gàl·lia і Crist crucificat (Velázquez) · Veure més »

Cristianisme cèltic

Una creu cristiana amb disseny de creu celta a Irlanda El cristianisme cèltic o cristianisme insular (també anomenat Església celta o Església britànica) es refereix a grans trets a les pràctiques cristianes de l'alta edat mitjana desenvolupades en les illes Britàniques durant l'última fase de la dominació romana al voltant de les àrees costaneres del Mar d'Irlanda.

Nou!!: Gàl·lia і Cristianisme cèltic · Veure més »

Cristianisme germànic

segle IX(Stuttgart Psalter, fol. 23, il·lustració del Salm 91:13) Els pobles germànics van ser cristianitzats durant el transcurs de l'Antiguitat tardana i l'alta edat mitjana.

Nou!!: Gàl·lia і Cristianisme germànic · Veure més »

Cronologia de l'antiga Roma

Això és una cronologia d'esdeveniments de l'antiga Roma, des de la Fundació de Roma fins a l'últim intent de l'Imperi Romà d'Orient per reconquerir Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Cronologia de l'antiga Roma · Veure més »

Cultura dels camps d'urnes

La cultura dels camps d'urnes o cultura sorotàptica pertany a la part final del període de l'edat del bronze.

Nou!!: Gàl·lia і Cultura dels camps d'urnes · Veure més »

Cultura gal·loromana

Hom designa amb cultura gal·loromana el conjunt d'art, d'arquitectura, de religió i d'usos i costums que van desenvolupar-se a Gàl·lia durant l'ocupació romana des del temps d'August fins a la caiguda de Roma, el 486.

Nou!!: Gàl·lia і Cultura gal·loromana · Veure més »

Cultura occidental

Plató, juntament amb Sòcrates i Aristòtil, va ser membre fundador de la filosofia occidental La cultura occidental (de vegades equiparada amb civilització occidental o civilització europea) es refereix a les cultures d'origen europeu.

Nou!!: Gàl·lia і Cultura occidental · Veure més »

Dalmau de Pavia

Dalmau de Pavia (San Dalmazzo, Dalmazio) (mort el 254 o 304 dC) és venerat com a sant per l'Església catòlica romana.

Nou!!: Gàl·lia і Dalmau de Pavia · Veure més »

Dama del Llac

''La Dama del Llac'', en una il·lustració feta per Lancelot Speed La Dama del Llac, com diu la llegenda, treu Excàlibur fora del llac La Dama del Llac és el nom amb el qual es coneixen diversos personatges de la llegenda del rei Artur, interrelacionats entre si, que tenen probablement un origen comú.

Nou!!: Gàl·lia і Dama del Llac · Veure més »

Dardanus

Dàrdan, Dàrdanos o Dardanus (en llatí) és un nom propi d'origen grec que fa referència a.

Nou!!: Gàl·lia і Dardanus · Veure més »

Dál Riata

Dál Riata (també anomenat Dalriada o Dalriata) va ser un regne gaèlic situat a la costa oest d'Escòcia, juntament amb alguns territoris de les costes nord-orientals d'Irlanda.

Nou!!: Gàl·lia і Dál Riata · Veure més »

Dècada del 290

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і Dècada del 290 · Veure més »

Dècada del 450

Representació dels huns apropant-se a la ciutata de Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Dècada del 450 · Veure més »

Dècada del 500

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і Dècada del 500 · Veure més »

Dècim Juni Brut Albí

Dècim Juni Brut Albí (Decimus Junius Brutus Albinus) va ser un dels assassins de Juli Cèsar, que no s'ha de confondre amb Marc Juni Brut, també assassí de Cèsar i molt més conegut.

Nou!!: Gàl·lia і Dècim Juni Brut Albí · Veure més »

Dècim Magne Ausoni

Dècim Magne Ausoni (en llatí Decimus Magnus Ausonius) va ser un poeta llatí i mestre en retòrica nascut a Bordeus al voltant de l'any 310.

Nou!!: Gàl·lia і Dècim Magne Ausoni · Veure més »

Déu de la guerra

Una estàtua de Neith, la deessa de la guerra de l'antic Egipte. A la corona porta la cobra de Wadjet. El déu (o deessa) de la guerra és el nom genèric de la divinitat que regeix la guerra, la violència o l'oposició entre contraris.

Nou!!: Gàl·lia і Déu de la guerra · Veure més »

De Verborum Significatione

De Verborum Significatione, també conegut com a De Verborum Signficatu, El Lexicó de Fest, o amb el nom sencer De Verborum Significatione Libri XX (en català, "Vint Llibres sobre el Significat de les Paraules") és un epítom de les obres de Verri Flac compilat, editat i anotat per Sext Pompeu Fest.

Nou!!: Gàl·lia і De Verborum Significatione · Veure més »

Dea Matrona

Escultura en pedra de la deessa Matrona A la mitologia celta o gal·la, la Dea Matrona ("deessa mare") és la deessa que dóna el seu nom al riu Marne (antic riu Matrŏna) un dels afluents del Sena i un dels rius més llargs de l'antiga Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Dea Matrona · Veure més »

Deïtat tutelar

Una deïtat tutelar és un esperit o deïtat a càrrec de ser guardià, patró o protector d'un lloc particular, accident geogràfic, persona, llinatge, nació, cultura o professió en una religió politeista o animista.

Nou!!: Gàl·lia і Deïtat tutelar · Veure més »

Denominació d'Origen Penedès

La Denominació d'Origen Penedès és la zona de major producció de Catalunya, al llarg de la comarca històrica del Penedès.

Nou!!: Gàl·lia і Denominació d'Origen Penedès · Veure més »

Desideri de Langres

Desideri de Langres (Bavari, avui barri de Gènova, s. III - 264? o segle IV) fou el tercer bisbe de Langres (Gàl·lia).

Nou!!: Gàl·lia і Desideri de Langres · Veure més »

Deva Victrix

Deva Victrix, o simplement Deva, fou una ciutat-fortalesa legionària ubicada a la província romana de Britània.

Nou!!: Gàl·lia і Deva Victrix · Veure més »

Dionís de París

Dionís o Donís o Dionisi de París (en francés: Saint Denis) fou el primer bisbe, llegendari, de la ciutat de París.

Nou!!: Gàl·lia і Dionís de París · Veure més »

Dionís l'Areopagita

Dionisi l'Areopagita, impròpiament anomenat Dionís l’Areopagina (en grec antic: Διονύσιος ὁ Ἀρεοπαγίτης, en llatí: Dionysius Areiopageita), va ser un erudit grec d'Atenes i jutge de l'Areòpag, esmentat per Suides com el més erudit dels grecs.

Nou!!: Gàl·lia і Dionís l'Areopagita · Veure més »

Dis Pater

Dis Pater era un déu romà relacionat amb del món subterrani, identificat des de molt antic amb el déu grec Plutó.

Nou!!: Gàl·lia і Dis Pater · Veure més »

Doctor de l'Església

En l'Església Catòlica, un Doctor de l'Església és un sant que ha estat proclamat per un papa o un concili ecumènic com a mestre eminent de la fe.

Nou!!: Gàl·lia і Doctor de l'Església · Veure més »

Domícia Lucil·la

Domícia Lucil·la (en llatí Domitia Lucilla) anomenada també Domícia Calvil·la (Domitia Calvilla) va ser una dama romana que va morir entre els anys 155 i 161.

Nou!!: Gàl·lia і Domícia Lucil·la · Veure més »

Domicià d'Huy

Domicià d'Huy (nascut a Gàl·lia el ? - mort a Huy (Regne Franc, actualment Bèlgica) el 7 de maig de 560) és un sacerdot i bisbe catòlic.

Nou!!: Gàl·lia і Domicià d'Huy · Veure més »

Domicià II

Es creu que Domicià II (en llatí Domitius Domitianus) va ser un comandant militar romà, tot i que la seva existència encara ens és confusa, el qual durant un curt període, l'any 270 o 271, usurpà del tron imperial de l'Imperi de les Gàl·lies, format per les províncies de la Gàl·lia i Britànnia.

Nou!!: Gàl·lia і Domicià II · Veure més »

Dominat

El Dominat és com es coneix a la segona fase de govern de l'Imperi Romà, després del Principat.

Nou!!: Gàl·lia і Dominat · Veure més »

Dona a l'antiga Roma

p.

Nou!!: Gàl·lia і Dona a l'antiga Roma · Veure més »

Donació de Pipí

Representació idealitzada de la '''donació de Pipí''' al Papa Esteve II (754) La Donació de Pipí, coneguda també com el Tractat de Quierzy, va ser la restitució a l'Església l'any 754 per part del primer monarca carolingi Pipí el Breu de les terres que havien perdut a mans dels llombards.

Nou!!: Gàl·lia і Donació de Pipí · Veure més »

Donat II el gran

Donat II el Gran (en llatí Donatus Magnus) (– circa 355) va ser el cap dels donatistes.

Nou!!: Gàl·lia і Donat II el gran · Veure més »

Dones a la societat celta

Àrea actual de les llengües celtes La posició social de les dones celtes de l'antiguitat no es pot determinar amb certesa per la qualitat de les fonts.

Nou!!: Gàl·lia і Dones a la societat celta · Veure més »

Donjon

''Donjon'' d'Étampes segons un dibuix de Eugène Viollet-le-DucEl donjon (terme d'origen francès) és un element arquitectònic que pertany bàsicament al feudalisme.

Nou!!: Gàl·lia і Donjon · Veure més »

Drogó de Metz

Drogó de Metz també conegut com a Dreux o Drogone(17 de junio, 801 - 8 de diciembre 855) bisbe de Metz i abat de l'abadia de Luxeuil, va ser un fill il·legítim de l'emperador Carlemany i la seva concubina Regina.

Nou!!: Gàl·lia і Drogó de Metz · Veure més »

Druides (pel·lícula)

Druides (Vercingétorix: La Légende du druide roi) és una pel·lícula èpica de drama històric del 2001 dirigida per Jacques Dorfmann.

Nou!!: Gàl·lia і Druides (pel·lícula) · Veure més »

Drus (família)

Drus (Drusus) era el nom d'una família romana distingida que pertanya a la gens Lívia.

Nou!!: Gàl·lia і Drus (família) · Veure més »

Drus el Vell

Neró Claudi Drus, (Nero Claudius Drusus) conegut normalment com a Drus el Vell o Drus el Major (Drusus Major) va ser el germà petit de l'emperador Tiberi, fill de Lívia Drusil·la i de Tiberi Claudi Neró.

Nou!!: Gàl·lia і Drus el Vell · Veure més »

Dubi Avit

Dubi Avit (en llatí Dubius Avitus) va ser un magistrat romà nomenat prefecte (governador) de les Gàl·lies i la Germània Inferior durant el regnat de Neró, càrrec en el qual va substituir Paulí.

Nou!!: Gàl·lia і Dubi Avit · Veure més »

Dume

280x280px Església de Dume Dume fou una freguesia portuguesa del municipi de Braga, amb 3,93 km² d'àrea i 3.251 habitants (en el cens del 2011).

Nou!!: Gàl·lia і Dume · Veure més »

Dumnònia

Dumnònia fou un regne que va existir en l'època de a la Britània postromana entre els segles IV i VIII, situat a l'extrem sud-oest d'Anglaterra.

Nou!!: Gàl·lia і Dumnònia · Veure més »

Dun (topònim)

Dunamase, al centre d'Irlanda (del gaèlic ''Dún Másc'', "Fortalesa d'en Másc") Dun és un topònim o un element de topònim habitual a les zones de població o d'antiga població cèltica.

Nou!!: Gàl·lia і Dun (topònim) · Veure més »

Economia de l'Imperi Romà d'Orient

La seda constituïa un dels pilars de l'economia romana d'Orient, servint no només com a matèria de vestit o de tapisseria, sinó també com un article de prestigi que recompensava als alts funcionaris del règim i honorava els dignataris estrangers. Leconomia de l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Gàl·lia і Economia de l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Nou!!: Gàl·lia і Edat antiga · Veure més »

Edat antiga als Països Catalans

Els Països Catalans no insulars compartien, abans de la colonització romana, la cultura dels ibers que s'estenia des de Montpeller a Alacant (aquesta ciutat va ser fundada, però, pel cartaginès Amílcar).

Nou!!: Gàl·lia і Edat antiga als Països Catalans · Veure més »

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Nou!!: Gàl·lia і Edat mitjana · Veure més »

Edat mitjana als Països Catalans

L'edat mitjana als Països Catalans és el període històric en què els Països Catalans assoleixen progressivament una personalitat jurídica pròpia, associada a un context geogràfic determinat.

Nou!!: Gàl·lia і Edat mitjana als Països Catalans · Veure més »

Egidi

Egidi (Aegidius) fou un comandant romà que va servir inicialment sota l'emperador Marc Mecili Avit i després va ser nomenat mestre dels soldats de la Gàl·lia per l'emperador Majorià (457-461).

Nou!!: Gàl·lia і Egidi · Veure més »

El lliri blanc

El lliri blanc (francès: L'Iris blanc) és el quarantè àlbum de còmic dAstèrix, publicat el 26 octobre 2023, amb guió, per primera vegada, per Fabcaro i dibuixat per Didier Conrad.

Nou!!: Gàl·lia і El lliri blanc · Veure més »

El Pertús

El Pertús ((/, oficialment en francès Le Perthus) o el Portús (forma oficial al Principat de Catalunya), és un poble i comuna nord-catalana del Vallespir, situada en el coll del mateix nom. Forma nucli urbà conjuntament amb el barri del Portús (antigament anomenat els Límits), del municipi alt-empordanès de la Jonquera. Juntament amb l'Albera i les Cluses constitueix l'extrem oriental de la comarca vallespirenca. Fins al 1836, el Pertús estava inclòs en els termes comunals de l'Albera i de les Cluses (el camí ral, l'actual carretera, formava el límit de les dues comunes), i hi havia l'única escola pública de tota la comuna de l'Albera.

Nou!!: Gàl·lia і El Pertús · Veure més »

Eluveitie

Eluveitie («l'helveci» o «jo sóc l'helveci» en gal) és un grup de celtic pagan metal procedent de Suïssa, creat amb la idea de reviure la cultura de l'antiga Helvècia gal·la.

Nou!!: Gàl·lia і Eluveitie · Veure més »

Emperadors il·liris

Els emperadors il·liris són la sèrie d'emperadors romans que van governar l'Imperi Romà entre 268 i 285.

Nou!!: Gàl·lia і Emperadors il·liris · Veure més »

Enímia de Burlatis

Enímia de Burlatis (Gàl·lia, final del segle VI - Burlatis, actual Santa Enimia, Losera, 628) fou una monja occitana, abadessa.

Nou!!: Gàl·lia і Enímia de Burlatis · Veure més »

Enòmau (gladiador)

Enòmau (Oenomaus) era un gladiador gal, de l'escola gladiadors de Lèntul Batiat a Càpua.

Nou!!: Gàl·lia і Enòmau (gladiador) · Veure més »

Epistulae ad familiares

Epistulae ad familiares (en català: Cartes als familiars) és el nom donat pels editors renaixentistes al recull de cartes remeses i rebudes per Ciceró entre els anys 62 i 43 aC, i publicades pel seu secretari i llibert Tiró després de la seva mort.

Nou!!: Gàl·lia і Epistulae ad familiares · Veure més »

Epona

- Epona (Ἵππωνα) o Rosette és la deessa celta dels cavalls, de la fertilitat i de la natura, associada amb l'aigua, la curació i la mort indistintament, equivalent a Cibeles.

Nou!!: Gàl·lia і Epona · Veure més »

Eppillus

Eppillus (en cèltic: "cavall petit") era el rei dels atrebats, una tribu britànica aliada i client de Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Eppillus · Veure més »

Era Hispànica

Lera hispànica o era del Cèsars és una variant del calendari julià difosa a Hispània probablement d'ençà el i emprada fins al, segons els regnes, que s'adoptà el sistema Anno Domini.

Nou!!: Gàl·lia і Era Hispànica · Veure més »

Escalda

L'Escalda (en neerlandès: Schelde, en francès: Escaut, en anglès Scheldt, en llatí Scaldis) és un riu que neix a França prop de Gouy (Aisne).

Nou!!: Gàl·lia і Escalda · Veure més »

Escordiscs

Els escordiscs (en llatí Scordisci, en grec antic Σκορδίσκοι) van ser una poderosa tribu celta (o segons altres il·líria o molt barrejats amb els il·liris) que vivien a la part sud de la Baixa Pannònia entre els rius Savus, Dravus i Danubi.

Nou!!: Gàl·lia і Escordiscs · Veure més »

Escultura romana

''August de Prima Porta'' (Museus Vaticans) L'escultura romana comprèn l'obra escultòrica que es va desenvolupar en tota l'àrea d'influència de l'Imperi Romà, amb el focus central a Roma; això succeí entre el i el.

Nou!!: Gàl·lia і Escultura romana · Veure més »

Església catòlica a França

LEsglésia catòlica a França és part integrant de l'Església catòlica.

Nou!!: Gàl·lia і Església catòlica a França · Veure més »

Església de Sant Feliu de Girona

Sant Feliu o Sant Fèlix és una basílica al Barri Vell de Girona col·legiata originària dels primers temps del cristianisme.

Nou!!: Gàl·lia і Església de Sant Feliu de Girona · Veure més »

Església llatina

LEsglésia llatina o d'Occident (Ecclesia Latina i a lAnuari Pontifici: Chiesa Latina) és la més gran de les vint esglésies sui iuris integrants de l'Església catòlica.

Nou!!: Gàl·lia і Església llatina · Veure més »

Eslaus meridionals

Estats en què les llengües eslaves meridionals són oficials Els eslaus meridionals o sud-eslaus són la ramificació del sud dels pobles eslaus que viuen a la península Balcànica: Bulgària i els estats de l'antiga Iugoslàvia.

Nou!!: Gàl·lia і Eslaus meridionals · Veure més »

Espàrtac (pel·lícula de 1960)

Espàrtac (títol original en anglès Spartacus) és una pel·lícula estatunidenca dirigida per Stanley Kubrick estrenada el 1960.

Nou!!: Gàl·lia і Espàrtac (pel·lícula de 1960) · Veure més »

Essedari

Essedari (plural essedaris, llatí essedarii) era el nom que es donava a l'antiga Roma als gladiadors que combatien sobre carruatges o carros (esseda), a l'estil practicat a les províncies de la Gàl·lia i de Britània.

Nou!!: Gàl·lia і Essedari · Veure més »

Esteve II (papa)

Esteve II va ser papa de l'Església Catòlica des del 26 de març de l'any 752 fins al 26 d'abril del 757.

Nou!!: Gàl·lia і Esteve II (papa) · Veure més »

Estilicó

Serena i el seu fill Euqueri Estilicó (en llatí Flavius Stilicho o Stilico, en grec) (vers 359-408) va ser un general i polític romà d'origen vàndal.

Nou!!: Gàl·lia і Estilicó · Veure més »

Esus

Esus és un déu principal gal de la mitologia celta famós per la seva representació en el bloc del Pilar dels Nautes.

Nou!!: Gàl·lia і Esus · Veure més »

Esuvis

Els esuvis (en llatí Esuvii o Esubii), foren un poble de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Esuvis · Veure més »

Eteri d'Osma

Eteri (en llatí Etherius), també citat com Heteri, va ser un bisbe titular d'Osma a finals de segle VIII.

Nou!!: Gàl·lia і Eteri d'Osma · Veure més »

Eugeni de Toledo (màrtir)

Eugeni de Toledo és un sant màrtir llegendari, venerat a l'Església catòlica, especialment a Toledo.

Nou!!: Gàl·lia і Eugeni de Toledo (màrtir) · Veure més »

Eumeni

Eumeni (Eumenius) va ser un orador d'origen grec però nascut a Augustodunum a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Eumeni · Veure més »

Euquèria

Euquèria, en llatí Eucheria fou una poeta romana autora de 16 poemes elegíacs, en què apareixen una sèrie de situacions absurdes.

Nou!!: Gàl·lia і Euquèria · Veure més »

Euqueri (consell eclesiàstic)

Euqueri fou un bisbe gal del i començaments del que fou membre del consell eclesiàstic de la Gàl·lia els anys 524, 527 i 529.

Nou!!: Gàl·lia і Euqueri (consell eclesiàstic) · Veure més »

Euqueri de Lió

Euqueri de Lió (Lugdúnum?, ca. 380 - 449) va ser bisbe de Lió a la primera meitat del.

Nou!!: Gàl·lia і Euqueri de Lió · Veure més »

Euric

Euric -de ehu (força) i ric (poderós, ric); - (?, 415 - Arle, 484) també conegut com a Evaric o Erwig, fou el rei visigot del Regne de Tolosa del 466 al 484, germà de Teodoric II i casat amb la princesa burgúndia Ragnailda.

Nou!!: Gàl·lia і Euric · Veure més »

Eusèbia (emperadriu)

Eusèbia, en llatí Eusebia o Flavia Eusebia, va ser una dama romana, la segona esposa de l'emperador Constanci II.

Nou!!: Gàl·lia і Eusèbia (emperadriu) · Veure més »

Eusebi de Nicomèdia

Eusebi de Nicomèdia (? - Constantinoble, 341) va ser bisbe de Nicomèdia al.

Nou!!: Gàl·lia і Eusebi de Nicomèdia · Veure més »

Eutropi de Saintes

Eutropi de Saintes (Roma o Pèrsia, s. I o III - Saintes, Charente Maritime, s. I o ca. 250) és un sant llegendari que, segons la tradició, el primer bisbe de Saintes (Poitou-Charentes, França).

Nou!!: Gàl·lia і Eutropi de Saintes · Veure més »

Evangelització

Es coneix com a evangelització l'acte de predicar l'Evangeli de Jesús, és a dir, de difondre el cristianisme.

Nou!!: Gàl·lia і Evangelització · Veure més »

Exèrcit consular

Lexèrcit consular romà era una unitat militar romana utilitzada en temps de la República.

Nou!!: Gàl·lia і Exèrcit consular · Veure més »

Exsuperi

Exsuperi (en llatí Exsuperius) va ser un retòric romà membre d'una família originària de Bordeus a la Gàl·lia que va viure al.

Nou!!: Gàl·lia і Exsuperi · Veure més »

Fabi Valent

Fabi Valent (en llatí Fabius Valens) va ser un general romà.

Nou!!: Gàl·lia і Fabi Valent · Veure més »

Faraïlda de Gant

Farailda o Faraildis —Veerle en neerlandès, Pharaïlde en francès— (650, nord de la Gàl·lia; fou una santa que va viure de 650 a 740, el que és en tot cas una excepció per a l'època; va néixer a l'actual Brabant Flamenc i va viure a Steenokkerzeel a Bèlgica, passant una bona part de la seva vida a la ciutat de Bruay-sur-l'Escaut al nord de França; se li atribueixen tres miracles.

Nou!!: Gàl·lia і Faraïlda de Gant · Veure més »

Faust de Riés

Catedral de Riés Faust de Riés o Faustus Regensis (Britània, 405-410 - Riés, 490-495) va ser un bisbe gal·loromà.

Nou!!: Gàl·lia і Faust de Riés · Veure més »

Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença

Fèlix, Fortunat i Aquileu (Valença, Droma, s. II - 212) són tres figures possiblement llegendàries, creades a partir dels sants reals Fèlix i Fortunat d'Aquileia.

Nou!!: Gàl·lia і Fèlix, Fortunat i Aquil·leu de Valença · Veure més »

Feliu de Girona

Feliu, Fèlix de Girona o Feliu l'Africà fou un màrtir gironí mort durant l'última persecució de Dioclecià contra els cristians.

Nou!!: Gàl·lia і Feliu de Girona · Veure més »

Fermí de Pamplona

Fermí o Fermí de Pamplona fou un bisbe i sant hispà, patró de Navarra, que va viure a la segona meitat del, va predicar a Amiens i hi va morir màrtir en 303.

Nou!!: Gàl·lia і Fermí de Pamplona · Veure més »

Ferriol de Llemotges

Ferriol de Llemotges (Gàl·lia, - Llemotges, ca. 591-597) fou un bisbe de Llemotges.

Nou!!: Gàl·lia і Ferriol de Llemotges · Veure més »

Ferriol de Viena

Ferriol (Gàl·lia, segona meitat del - Viena del Delfinat, ca. 250 o 304) fou un militar romà, mort màrtir per la fe cristiana.

Nou!!: Gàl·lia і Ferriol de Viena · Veure més »

Fir Bolg

Ambaixadors dels Fir Bolg i els Tuath Dé es troben abans de la batalla de Moytura, il·lustració de J. C. Leyendecker a l'obra de T. W. Rolleston ''Myths & Legends of the Celtic Race'', 1911 En la mitologia irlandesa els Fir Bolg (Fir Bholg, Firbolg) foren una de les races que habitaren l'illa d'Irlanda abans de l'arribada dels Tuatha Dé Danann.

Nou!!: Gàl·lia і Fir Bolg · Veure més »

Flavi Claudi Constantí

Flavi Claudi Constantí (en llatí), conegut com a Constantí II (Arelatum, 316 - 340) fou emperador romà del 337 al 340, a càrrec de la part occidental del territori imperial.

Nou!!: Gàl·lia і Flavi Claudi Constantí · Veure més »

Flavi Dalmaci

Flavi Dalmaci era un membre de la dinastia Constantina, que exercí el càrrec de censor i cònsol i va morir durant la revolta de l'any 337.

Nou!!: Gàl·lia і Flavi Dalmaci · Veure més »

Flavi Gracià

Flavi Gracià o simplement Gracià (Sírmium, Pannònia, 19 d'abril del 359- 25 d'agost del 383) fou emperador romà, nomenat pel seu pare Valentinià I, el qual el va responsabilitzar de les províncies d'occident el 367.

Nou!!: Gàl·lia і Flavi Gracià · Veure més »

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Nou!!: Gàl·lia і Flavi Honori · Veure més »

Flavi Juli Constant

Flavi Juli Constant (Flavius Julius Constans 320-350) fou emperador romà del 337 al 350.

Nou!!: Gàl·lia і Flavi Juli Constant · Veure més »

Flavi Víctor

Flavi Víctor (Flavius Victor) fou emperador romà, fill de Magne Màxim que governava a Hispània, Gàl·lia i Britània, i de la seva dona, Elena.

Nou!!: Gàl·lia і Flavi Víctor · Veure més »

Florenci (prefecte del pretori)

Florenci (en llatí Florentius) va ser prefecte del pretori de les Gàl·lies durant el regnat de Constanci II.

Nou!!: Gàl·lia і Florenci (prefecte del pretori) · Veure més »

Florenci de Viena

Florenci de Viena (Gàl·lia, s. IV) fou un bisbe de Viena del Delfinat.

Nou!!: Gàl·lia і Florenci de Viena · Veure més »

Florià

Marc Anni Florià (en Marcus Annius Florianus) era el germanastre de l'emperador Tàcit, i a la seva mort es va proclamar successor.

Nou!!: Gàl·lia і Florià · Veure més »

Folk metal

Eluveitie, una de les bandes més representatives del folk metal, en concert. El folk metal és una variant de la música metal caracteritzada per la fusió amb la música folk,A http://www.eatingmetal.com/Paganmetal.html si bé la major part de les vegades només se solen considerar com a músics de folk metal els que fusionen el metal amb l'estil musical del folclore de les cultures europees preromàniques, en especial la cèltica i la germànica.

Nou!!: Gàl·lia і Folk metal · Veure més »

Fonts de la historicitat de Jesús

La Pedra de Pilat de Cesarea actualment s'exposa al Museu d'Israel. Les fonts de la historicitat de Jesús són principalment cristianes, però també n'hi ha d'altres de rellevants.

Nou!!: Gàl·lia і Fonts de la historicitat de Jesús · Veure més »

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Nou!!: Gàl·lia і Formatge · Veure més »

Fortalesa de Brest

La Fortalesa de Brest (Château de Brest en francès i Kastell Brest en bretó) està situada a la ciutat de Brest, al Departament de Finisterre de la Regió de Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Fortalesa de Brest · Veure més »

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Nou!!: Gàl·lia і França · Veure més »

Francès

El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.

Nou!!: Gàl·lia і Francès · Veure més »

Francesos

Els francesos (en francès, les Français) són els ciutadans de França, que prenen el seu nom dels francs (que vol dir "lliures"), una tribu germànica que envaí la Gàl·lia cap a la fi de l'Imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Francesos · Veure més »

Francs

Els francs eren un dels pobles germànics de la part occidental d'Europa.

Nou!!: Gàl·lia і Francs · Veure més »

Francs salis

Els Francs salis (en textos llatins: Salii) eren un subgrup dels primers francs, els quals apareixen en textos històrics a partir del.

Nou!!: Gàl·lia і Francs salis · Veure més »

Frisiabons

Els frisiabons o frisevons (en llatí Frisiaboni o Frisiabones o Frisaevones) eren un poble suposadament gal o probablement germànic que Plini el Vell situa al nord de la Gàl·lia entre els sunucs i els betasis.

Nou!!: Gàl·lia і Frisiabons · Veure més »

Fronimi d'Agde

Fronimi (Fronimius) fou bisbe d'Agde entre vers el 569 i el 585.

Nou!!: Gàl·lia і Fronimi d'Agde · Veure més »

Front de Perigús

Front o Frontó de Perigús (Lencais, Gàl·lia, segle I - Perigús, c. 100) fou un personatge llegendari, suposat primer bisbe de Perigús.

Nou!!: Gàl·lia і Front de Perigús · Veure més »

Frontera natural

La República francesa l'any 1800. Les fronteres de França coincidien amb les fronteres naturals establertes pels revolucionaris francesos. Una frontera natural és una frontera entre estats sobirans que és concomitant amb formacions naturals com són els rius, serralades de muntanyes, o deserts.

Nou!!: Gàl·lia і Frontera natural · Veure més »

Gacià de Tours

Gacià de Tours o Gracià (Itàlia?, - Tours, Aude, ca. 307) va ésser el primer bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Gacià de Tours · Veure més »

Gai Antisti Regí

Gai Antisti Regí (en Caius Antistius Reginus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Antisti Regí · Veure més »

Gai Antoni Híbrida

Gai Antoni (en Gaius Antonius M. f. C. n.) anomenat Híbrida (Hybrida, 'híbrid') perquè era, segons Plini, homo semiferus, un home monstruós.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Antoni Híbrida · Veure més »

Gai Arpini

Gai Arpini (en llatí Caius Arpineius) va ser un cavaller romà amic de Quint Tituri Sabí, legat de Juli Cèsar a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Arpini · Veure més »

Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC)

Gai Aureli Cota (en Gaius Aurelius Cotta) va ser germà del tribú de la plebs Luci Aureli Cota i del cònsol Marc Aureli Cota.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Aureli Cota (cònsol 75 aC) · Veure més »

Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC)

Gai Canini Rèbil (en llatí Caius Caninius Rebilus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Canini Rèbil (cònsol 45 aC) · Veure més »

Gai Carrines el Jove

Gai Carrines el jove (en llatí Caius Carrinas o Gaius Carrinas) va ser un militar romà.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Carrines el Jove · Veure més »

Gai Claudi Marcel Major

Gai Claudi Marcel Major (en llatí Caius Claudius C. F. M. N. Marcellus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Claudi Marcel Major · Veure més »

Gai Furni (tribú 50 aC)

Gai Furni (en Gaius Furnius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Furni (tribú 50 aC) · Veure més »

Gai Juli Víctor

Gai Juli Víctor (en Gaius Julius Victor) fou un escriptor i retòric romà del, de possible origen gal.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Juli Víctor · Veure més »

Gai Leli

Gai Leli (en llatí Caius Lelius o Gaius Lelius) va ser un magistrat romà, general i estadista.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Leli · Veure més »

Gai Livi Salinàtor (cònsol)

Gai Livi Salinàtor (Gaius Livius Salinator) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Livi Salinàtor (cònsol) · Veure més »

Gai Sexti Calví

Gai Sexti Calví (Gaius Sextius Calvinus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Sexti Calví · Veure més »

Gai Trebaci Testa

Gai Trebaci Testa (Caius Trebatius Testa) va ser un jurista romà contemporani de Ciceró i de juristes famosos, com ara Servi Sulpici Lemònia Ruf.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Trebaci Testa · Veure més »

Gai Treboni

Gai Treboni (en llatí Caius Trebonius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Treboni · Veure més »

Gai Valeri Catul

va ser un poeta romà del segle I aC, un dels més destacats dels Poetae noui.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Valeri Catul · Veure més »

Gai Valeri Flac (cònsol)

Gai Valeri Flac (en llatí Caius Valerius Flaccus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Valeri Flac (cònsol) · Veure més »

Gai Vibi Pansa

Gai Vibi Pansa (en Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Vibi Pansa · Veure més »

Gai Volusè Quadrat

Gai Volusè Quadrat (en llatí Caius Volusenus Quadratus) era un militar romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gai Volusè Quadrat · Veure més »

Gal (llengua)

El gàl·lic o gal és una llengua indoeuropea del grup cèltic extinta des del.

Nou!!: Gàl·lia і Gal (llengua) · Veure més »

Galați

Galați és una ciutat de l'est de Romania, capital de la província homònima.

Nou!!: Gàl·lia і Galați · Veure més »

Galàcia

Galàcia (Galatia) era el territori on habitaven els gals d'Anatòlia, anomenats gàlates, més tard concretat a un territori delimitat del centre de l'Àsia Menor, que primer va ser una tetrarquia i després província romana.

Nou!!: Gàl·lia і Galàcia · Veure més »

Gal·licanisme

El gal·licanisme és una doctrina teològica sostinguda pel clericat francès que limita la jurisdicció de la Santa Seu a França i la sotmet al concili i als costums d'església francesa.

Nou!!: Gàl·lia і Gal·licanisme · Veure més »

Galeri

Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.

Nou!!: Gàl·lia і Galeri · Veure més »

Gals

L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).

Nou!!: Gàl·lia і Gals · Veure més »

Gàlata (llengua)

Galàcia durant l'Imperi Romà El gàlata és una llengua morta celta parlada antigament a Galàcia, a l'Anatòlia (actual Turquia) fins al.

Nou!!: Gàl·lia і Gàlata (llengua) · Veure més »

Gàlata moribund

Vista posterior El Gàlata moribund (en italià: Galata morente), també nomenat Gal moribund, és una antiga còpia romana en marbre d'una estàtua grega ja desapareguda, probablement feta en bronze, que va ser encarregada entre el 230 i 220 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Gàlata moribund · Veure més »

Gàlates

Els gàlates (llatí: Galatae, també dits Gallograeci, en grec antic Γαλάται o Γαλάτες) van ser un poble d'origen gal que, provinents de la Gàl·lia, es van assentar a la Galàcia, una regió d'Àsia Menor.

Nou!!: Gàl·lia і Gàlates · Veure més »

Gàl·lia Belga

La Gàl·lia Belga (en llatí Gallia Belgica) va ser una província romana que ocupava el nord-est de les Gàl·lies.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Belga · Veure més »

Gàl·lia Cèltica

a.n.e. La Gàl·lia Cèltica (en llatí: Gallia Celtica) era una de les tres principals regions de la Gàl·lia, d'acord amb la història de Juli Cèsar en el seu llibre ''De Bello Gallico'' (58-51 / 50 a.n.e.). La Gàl·lia Cèltica estava habitada pels celtes, anomenats gals pels romans.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Cèltica · Veure més »

Gàl·lia Celta

La Gàl·lia Celta o Gàl·lia Lugdunense fou una província romana que ocupava la part central de les Gal·lies.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Celta · Veure més »

Gàl·lia Cisalpina

Situació de la Gàl·lia Cisalpina Gàl·lia Cisalpina o Gàl·lia Citerior (en llatí Gallia Cisalpina), va ser el nom que els romans van donar a la regió del nord d'Itàlia.

Nou!!: Gàl·lia і Gàl·lia Cisalpina · Veure més »

Gállego

El Gállego és un afluent del marge esquerre de l'Ebre.

Nou!!: Gàl·lia і Gállego · Veure més »

Gens Antístia

Denari de Gaius Antistius, 146 aC. La gens Antístia (gens Antistia) va ser una gens plebea de l'antiga Roma que apareix a medalles i inscripcions de vegades sota el nom dAntestia.

Nou!!: Gàl·lia і Gens Antístia · Veure més »

Gens Aurèlia

La gens Aurèlia (en gens Aurelia) van ser els membres d'una antiga família romana d'origen plebeu.

Nou!!: Gàl·lia і Gens Aurèlia · Veure més »

Gens Auruncúlia

La gens Aurunculeia (en Aurunculeia gens) va ser una gens romana d'origen plebeu que va usar com a cognomen familiar el de Cota.

Nou!!: Gàl·lia і Gens Auruncúlia · Veure més »

Gens Sedàcia

La gens Sedàcia (en llatí Gens Sedatia), ocasionalment escrit Sedata, va ser una gens d'origen plebeu procedent de la Gàl·lia, que va florir d'ençà el segle I al.

Nou!!: Gàl·lia і Gens Sedàcia · Veure més »

Geografia de França

Amb una superfície de 551.500 km²; (675.417 km²; amb els territoris d'ultramar), França s'estén 1.000 km de nord a sud i d'est a oest (la distància més gran nord-sud: Bray-Dunes - Cervera de la Marenda. És el tercer major país d'Europa, després de Rússia i Ucraïna (el segon, si es compten els territoris d'ultramar). La França metropolitana té quatre fronts marítims (de nord a sud): el Mar del Nord, el Canal de la Mànega, l'oceà Atlàntic i la Mar Mediterrània. La longitud total de les seves costes ateny 3.427 km. A excepció de la seva frontera nord-est, el país es troba delimitat principalment per mars, l'oceà i fronteres naturals: Rin, Serralada del Jura, Alps, Pirineus.

Nou!!: Gàl·lia і Geografia de França · Veure més »

Germània Superior

La província romana de la Germània superior el 120 La Germània Superior fou una província romana creada per Cèsar August en un territori conquistat anys enrere per Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Germània Superior · Veure més »

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Nou!!: Gàl·lia і Germànic Cèsar · Veure més »

Germànics

Els germànics eren un conjunt de pobles que habitaven al nord de l'Imperi romà i que van contribuir decisivament a la seva caiguda.

Nou!!: Gàl·lia і Germànics · Veure més »

Geronci (general)

Geronci (en Gerontius)va ser un general romà d'origen germànic (segons alguns britó) a qui l'usurpador Constantí III va nomenar com a comandant del seu exèrcit després de la mort dels seus primers generals Neviogastes i Justinià.

Nou!!: Gàl·lia і Geronci (general) · Veure més »

Gildas de Rhuys

Gildas de Rhuys (Strathclyde, Escòcia, vers 496 o 516 - Rhuys, Bretanya, França, vers 570) fou un eclesiàstic i monjo destacat de l'església celta-cristiana a Britània.

Nou!!: Gàl·lia і Gildas de Rhuys · Veure més »

Girona

Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.

Nou!!: Gàl·lia і Girona · Veure més »

Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC)

Gneu Domici Ahenobarb (en llatí Gneus Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 122 aC) · Veure més »

Gneu Papiri Carbó

Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius CN. F. C. N. Carbó), va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Gneu Papiri Carbó · Veure més »

Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC)

Gneu Papiri Carbó (en llatí Cneus Papirius Carbo) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Gneu Papiri Carbó (cònsol 113 aC) · Veure més »

Gneu Pompeu Magne

Gneu Pompeu Magne — Gnaeus Pompeius Magnus —, sovint citat només com a Pompeu (Roma, 30 de setembre del 106 aC - Egipte Ptolemaic, 20 de setembre del 48 aC), fou un famós general i estadista al final de la República Romana fill del també reputat general Gneu Pompeu Estrabó.

Nou!!: Gàl·lia і Gneu Pompeu Magne · Veure més »

Gneu Servili Gemin

Gneu Servili Gemin (Gnaeus Servilius P. f. Q. n. Geminus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gneu Servili Gemin · Veure més »

Gneu Tremel·li Escrofa

Gneu Tremel·li Escrofa (en llatí Cnaeus Tremellius Scrofa) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Nou!!: Gàl·lia і Gneu Tremel·li Escrofa · Veure més »

Godigisel

Godigisel (359-406) fou rei dels vàndals asdings que vivien a Germània a la regió del riu Oder.

Nou!!: Gàl·lia і Godigisel · Veure més »

Goibniu

Goibniu és un déu irlandès de la mitologia celta, que equival al Vulcà romà.

Nou!!: Gàl·lia і Goibniu · Veure més »

Gondicari

Gondicari (Gundahar o Gundicar o Guntari. Llatí: Guntharius; Grec antic: Γυντιαρίο&#962), (385-436) fou el primer rei del burgundis a la Gàl·lia del 411 al 436.

Nou!!: Gàl·lia і Gondicari · Veure més »

Gondobald

Gondobald - etimològicament guerrer audaç, de gunth, batalla, i bald, audàcia) fou un príncep merovingi, suposat fill de Clotari I, que va regnar a Aquitània del 584 al 585 (menys de tres mesos). Guntram de Borgonya el qualifica de fals príncep o fals merovingi (Ballomer) i diu que el seu pare era moliner o llaner; alguns que era pintor de frescos en temps de Clotari I. Fou criat a la cort de Khildebert I de París (que no tenia fills) al que fou presentat com a fill de Clotari I, que el va tractar com un nebot i va rebre una acurada educació, i uns atributs de príncep caracteritzats per la portada de cabells llargs conforme a la tradició merovíngia, i l'estudi de la literatura i poesia. Clotari no el va reconèixer i el va fer rapar. Mort Clotari (511) el va succeir a París el seu fill Caribert I, que el va recollir com a germà i li va permetre tornar a portar el cabell llarg, però després el seu germà Sigebert I rei d'Asutràsia, gelós, el va convidar a la seva cort, el va fer rapar i el va fer tancar a Colònia. Es va escapar i va arribar a Itàlia on fou acollit pel general Narsès en una data entre 561 i 567. Es va casar, va tenir fills i va entrar a la cort de Tiberi II de Constantinoble. El duc d'Austràsia, Guntram Bosó, en el curs d'un viatge o una ambaixada a Constantinoble, el va cridar al seu país i li va deixar entendre que com que Khilperic i Guntram no tenien successors i Khildebert era molt jove tenia moltes possibilitats d'accedir al tron, i que a més feia aquest pas en nom dels grans senyors d'Austràsia. Gondobald, després d'obtenir l'autorització de l'emperador Tiberi II, va sortir de l'Imperi Romà d'Orient amb molts tresors o diners d'origen incert, i va desembarcar a Marsella (582) amb els seus dos fills, nascuts a Grècia, ben disposat a prendre el poder. A Marsella fou acollit pel bisbe Teodor, sota ordes de la noblesa austrasiana i principalment del patrici Mòmol, que li va donar cavalls i escorta per unir-se a aquest patrici, antic general de Guntram de Borgonya, que vivia retirat a Avinyó, ciutat que pertanyia a Khildebert II, i que com a participant en el complot, estava disposat a revoltar-se contra el rei Guntram i prendre el control de la ciutat. Mòmol va rebre a Gondobald a la ciutat i va treballar per engrandir el partit de Gondobald, al que va aconseguir afegir a Desideri de Tolosa, que de moment va mantenir en secret la seva opció. La idea inicial era apoderar-se del regne de Borgonya, i sembla que fins i tot el rei Khildebert II d'Austràsia, aconsellat per senyors austrasians, li va donar un cert suport. Però Guntram Bosó, ambicionant les riqueses de Gondobald, el va trair. Va empresonar a Teodor i un altre bisbe, Epifani, i es va apoderar d'una part dels tresors de Gondobald que va compartir amb el governador de l'altra part de Marsella (que pertanyia a Guntram) i va anar a amagar a l'Alvèrnia. Al sentir-se abandonat per Guntram Bosó, Gondobald es va retirar d'Avinyó per no comprometre a Mòmol, i es va refugiar a una illa de la mar a l'espera de veure que passava, illa que probablement era una del grup de les illes de Lérins. Guntram Bosó després d'anar a l'Alvèrnia es va dirigir a la cort de Metz per donar compte del seu viatge a Constantinoble, quan fou arrestat per oficials borgonyons i portat a la cort, on Guntram el Sant li va tirar en cara haver portat a Gondebald a la Gàl·lia. Però el duc va desviar la responsabilitat cap a Mòmol i es va oferir, per demostrar la seva innocència, a anar a assetjar a Mòmol a Avinyó i portar-lo a la cort borgonyona de grau o per força i com a garantia va deixar un fill com a ostatge. Una vegada lliure va retornar a l'Alvèrnia, de la que sembla era governador per compte de Khildebert II i va reunir un exèrcit d'arverns i gent del Velai i es va dirigir cap a Avinyó (583). Assabentat el patrici Mòmol d'aquesta iniciativa, el va esperar al Roine, sense passar el qual no es podia arribar a la ciutat, i va fer disposar unes barques amb les plaques tan mal lligades que se separaven al cap de pocs moviments; quan Guntram Bosó va arribar a la riba del Roine va trobar les barques que li van semblar en bon estat, i les va utilitzar per fer travessar les seves forces, però després de navegar uns metres es van desfer pel moviment dels remers i van començar a fer aigua; els soldats van haver de saltar per guanyar la riba nadant; molts als que les forces van mancar foren emportats pel corrent i altres van poder arribar un costat o a l'altre. No obstant amb les forces que restaven Guntram Bosó va poder assetjar Avinyó. Mòmol no es va posar nerviós i va aguantar bé; llavors va convidar a una conferència a Guntram Bosó a la vora de la rasa plena d'aigua; Bosó que ignorava la profunditat la volia passar per trobar a Mòmol a l'altre costat; aquest li va assegurar que podia passar sense problema, i quan ho va fer va resultar massa fonda i va estar a punt d'ofegar-se. Mentre Khildebert va ser informat del setge d'Avinyó, ciutat que li pertanyia, i va enviar contra Guntram Bosó al duc Gondulf amb orde de forçar l'aixecament del setge, el que aquest va fer, capturant a Guntram Bosó. Vers el 583 els antics enemics Austràsia i Nèustria (Khilperic I i Khildebert II) es van aliar contra Borgonya (abans aliada d'Austràsia) amb la idea de recuperar la meitat de Marsella que Guntram havia usurpat amb l'ajut de Dinami de Provença; la noblesa asutrasiana estava dirigida pel bisbe Egidi de Reims, que esperava amb aquesta aliança apartar del poder a Guntram i després influir en el jove rei Khildebert II. Aquest darrer sembla que estava d'acord amb Mòmol i en certa manera afavoria a Gondobald del qual el patrici s'havia declarat protector. La guerra va acabar amb un acord de pau pel que la meitat de Marsella fou retornada a Khildebert II al començament del 584. Aquest mateix any 584 va morir Khilperic I de Nèustria i la seva esposa, Fredegunda, per por de ser castigada pels seus crims, es va refugiar (amb una part del tresor) a la catedral de París amb el bisbe Ragnemod; Fredegunda havia cridat a Guntram de Borgonya, que al cap de poc es va acostar a París i va agafar a la reina sota la seva protecció, junt amb el fill únic, de 4 mesos, de nom Clotari II (després conegut com a Clotari II el Gran). Khildebert que estava a Meaux, es va acostar també a París però els habitants li van refusar l'entrada; el rei asutrasià va enviar ambaixadors a Guntram per demanar renovar l'aliança i entregar a la reina a la que Khildebert atribuïa amb raó la mort del seu pare Sigebert I i tots els mals que Khilperic havia fet a Austràsia; però Gontran estava indignat perquè acabava de trobar uns papers que provaven una aliança de Khilperic i Khildebert per arrabassar a Guntram els seus estats, i va refusar la petició. Llavors els ambaixadors van demanar almenys la restitució dels territoris austrasians usurpats per Nèustria (Carci, Albigès, Velai i Gavaldà) que ara estaven sota govern de Desideri de Tolosa, però Guntram va refusar també aquesta petició al·legant que la successió de Caribert I (561-567) havia quedat anul·lada per la violació del jurament que Sigebert I i Khilperic I havien fet (junt amb Guntram) segons el qual aquell dels tres que entrés a París sense participació dels altres dos (cadascun tenia un terç de la ciutat) perdria la resta de l'herència (Guntram al·legava que els dos reis havien entrat a París sense el seu consentiment) i que per tant tenia el dret a tota l'herència de Caribert, de la qual el Tolosà i l'Albigès eren part. Però Desideri de Tolosa havia entrat secretament a la conjura i va adoptar mesures pel destí d'aquestes regions en favor de Gondobald que seria proclamat rei d'Aquitània. Desideri, que fou dels primers a saber la mort de Khilperic, es va declarar obertament per Gondobald. Una de les seves primeres mesures fou arrestar a la princesa Rigonta o Rigonda, filla única de Khilderic I i Fredegunda, que estava de camí en el seu viatge a Hispània on s'havia de casar amb Recared i desconeixia encara la mort del seu pare el rei, i de la qual volia les seves riqueses (joies i efectes personals); la princesa fou posada sota custòdia en lloc segur amb una guàrdia escollida i amb una assignació petita pel seu manteniment. Rigonda, esperant encara pitjor tractament, va trobar la manera d'escapar escapant de la vigilància a la que era sotmesa i es va refugiar al final d'octubre del 584 a l'església de Nostra Senyora de la Daurada a Tolosa, per restar-hi com un asil inviolable; llavors va enviar un criat a la seva mare la reina Fredegunda per informar-la de la seva situació i que havia estat abandonada per la major part de la gent del seu seguici. Fredegunda va entrar en fúria i va maltractar al missatger, un dels que havien estat lleials a la seva filla, i va fer capturar a tots els que l'havien abandonat i havien tornat a la cort. Tot seguit Desideri es va reunir amb Mòmol a Avinyó, on també es va trobar amb Gondobald que hi havia anat poc abans, i tots els conjurats van sortir (desembre del 584) amb l'exèrcit i tresors disposats a conquerir l'Aquitània austrasiana i posar l'Aquitània de Nèustria sota el poder de Gondobald. Després de travessar el massís Central, Gondobald fou proclamat rei a Brives (moderna Brive-la-Gaillarde), al Llemosí, i llavors es va dedicar a recórrer les ciutats del seu regne acompanyat de Desideri. Va rebre la submissió de les ciutats que havien estat de Khilperic I però també de les de Khildebert II i les de Guntram el Sant. Aquest darrer va començar a actuar el 585 i va reunir un gran exèrcit amb el que va sotmetre el Poitou abans que ho pogués fer Gondebald. En endavant els esdeveniments van anar en contra de Gondobald, Desideri i Mòmol. Gondobald va rebre el jurament a Angulema, i després es va dirigir a Perigeux on el bisbe Carteri no el va rebre honorablement el que li va costar injúries del nou rei; a Tolosa el bisbe Magnulf va refusar de reconèixer-lo refusant l'entrada a la ciutat tant al rei com al duc Desideri i van posar la ciutat en estat de defensa, però només presentar-se Gondobald i Desideri davant les muralles amb les seves forces, que els habitants, considerant-se incapaços de resistir, van obrir les portes i els van deixar entrar lliurement; una vegada establerta l'autoritat a Tolosa el rei es va apoderar dels tresors de Rigonda segrestats per Desideri; el bisbe Magnulf el va rebre a la seva seu i li va oferir un gran sopar en el qual va dir que no sabia si era fill de Clotari però que tant si ho era com si no, no podria tenir èxit en la seva empresa. Gondebald va assegurar ser fill de Clotari i per tant que una part de França li pertanyia per dret i va assegurar que aniria a París per establir la seu del seu regne; Magnulf va replicar que per aconseguir això caldria que no quedés cap persona de la raça dels francs; el duc Mòmol, indignat, va aturar el bisbe dient que hauria de tenir vergonya de contestar de manera tan extravagant a un gran rei; també el duc Desideri va replicar al bisbe i el va tractar indignament fins a donar-li algunes puntades de peu i cops de puny, i cops de bastó. El bisbe fou lligat com un criminal i enviat a l'exili i els seus béns foren confiscats. El seu bisbat fou promès a Sagitari, el bisbe de Gap deposat per la seva vida escandalosa, i un partidari decidit de Gondobald. Rigonda, tot i el seu refugi a l'església de la Daurada, fou agafada i enviada també a l'exili. El majordom o gran mestre de la seva casa, Waddon, que Fredegunda li havia assignat com home de confiança per dirigir el seu viatge a Hispània, es va passar a Gondobald seguint els passos de Bladast, un general i duc del rei Khilperic, i d'altres nobles. Els principals suports que tenia Gondobald (a més de Desideri i Mòmol) eren el duc Bladast d'Aquitània, el comte de Bordeus Garacari, Waddon, mestre de palau de la princesa Rigonta, i els bisbes Sagitari de Gap, Bertran de Bordeus, Pal·ladi de Saintes, Orestes de Bazas, Faustià de Dax (ordenat per orde de Gondobald per Pal·ladi de Saintes) i Ursinus de Cahors (ordenat per amics de Betran de Bordeus); el seu domini abraçava tots els territoris al sud de la Garona. La part més fidel era la Novempopulània de la que Bladast era duc. Després d'assegurar el domini de Tolosa, Gondobald es va dirigir a Bordeus on fou rebut pel comte local Garacari i el bisbe Bertran. Fins aquell moment tot anava bé. Llavors Gondobald va decidir enviar a Guntram dos ambaixadors, per demanar el reconeixement dels seus drets a una part del regne, i amenaçar amb la guerra en cas de refús; Gondobald va assegurar al rei borgonyó que ja dominava tots els territoris al sud del riu Dordonya fins als Pirineus. El rei Guntram, després d'escoltar als ambaixadors, els va fer arrestar i torturar i els va forçar a revelar tot el que sabien dels plans del seu senyor. Els ambaixadors van revelar que Gondobald tenia secretament el suport de tots els senyors d'Austràsia. Guntram va sospitar fins i tot que el seu nebot Khildebert podia estar donant suport a Gondobald i va decidir la reconciliació amb aquest rei. El va cridar a la seva cort i va fer repetir als ambaixadors el que havien revelat. Llavors el rei borgonyó davant de tots els nobles borgonyons presents i del rei Khildebert II i els nobles austrasians que l'acompanyaven, va declarar que estant sense hereus, reconeixia al rei d'Austràsia com el seu únic i legitim successor i com a garantia li va posar una llança a la mà en forma de ceptre i li va cedir (retornar) tots els estats que el seu pare Sigebert I havia heretat de Caribert I entre els quals s'incloïa l'Albigès i països veïns. Després el va comminar a no tractar amb Gondobald i a no refiar-se de la seva mare Brunilda que considerava instigadora del complot de Gondebald. Amb això la noblesa austrasiana que donava suport a la rebel·lió va quedar desmantellada. El primer que es va separar del seu partit fou el dux Desideri de Tolosa que es va retirar a alguns castells ben fortificats que posseïa a l'Albigès. Guntram va enviar un exèrcit contra Gondobald sota les ordes del duc Leudegisil, el seu conestable, i el patrici Àgila, exèrcit que va arribar al riu Dordonya per observar els moviments de Gondobald. Després d'uns dies va avançar contra aquest que estava acampat a la riba de la Garona. Abandonat per diversos senyors i amb l'exèrcit de Guntram als talons, Gondobald va travessar la Garona amb el bisbe Sagitari i els ducs Mòmol, Bladast i Waddon, i va arribar al país de Comenge dirigint-se a la vila del mateix nom al cim d'una muntanya corresponent a la moderna Saint-Bertrand-de-Comminges en un encreuament de camins que permetia fugir cap a Hispània i era fàcil de defensar; Gondobald va enganyar al bisbe de la vila i a la població i es van apoderar de la ciutat i ciutadella; es van trobar grans magatzems amb blat i vi que els hi garantia provisions per anys. Mentre les forces de Guntram havien creuat la Garona i saquejaven el país; el santuari de Saint-Vincent du Mas de l'Agenès, en el camí de Bordeus a Agen, fou cremat; l'exèrcit va seguir cap al Comenge i encara que van perdre molts homes massacrats pels habitants locals, el primer dia de quaresma, l'11 de febrer del 585, van arribar a la ciutat on era Gondobald i la van assetjar; el setge es va aturar el 23 de febrer quan Bladast va fugir després de cremar la residència dels bisbes i es va sotmetre a la clemència de Guntram. Leudegisil es va adonar que l'exemple de Bladast li podia servir per atreure a altres senyors, ja que el setge de Commenge es preveia llarg i difícil per la posició avantatjosa que ocupava i per la resistència dels assetjats que no tenien res a perdre, i va enviar en secret missatgers a Mòmol i altres conjurats per obtenir l'entrega de Gondobald a canvi de les seves vides. Finalment Mòmol, Sagitari i Waddon va trair a Gondobald; es van reunir amb ell i li van assegurar que els generals de Guntram els havien contactat i els havien assegurat que no tenien cap mal designi contra Gondebald i que seria ben rebut pel rei borgonyó si el volia anar a trobar, ja que sabien que com que Guntram no tenia fills i Gondebald era el seu germà (germanastre) estaria satisfet de tenir-lo al seu costat. Gondobald va malfiar i es va oposar però finalment, després del jurament que li va fer Mòmol, del que no podia esperar la traïció, es va dirigir cap a la porta de la vila on Olló, comte de Berry, i un duc de nom Bosó, l'esperaven per capturar-lo i entregar-lo als assetjants. La malfiança de Gondobald es va demostrar encertada llavors: Olló li va donar una empenta per fer-lo caure per un penya-segat de la rodalia, i va cridar: "aquí hi ha el vostre ballomer que es diu germà i fill de rei". Gondobald però no va caure més que a terra i Olló llavors li va tirar una llança que no va fer efecte per la cuirassa que portava el rei; Gondobald intentava aixecar-se i retornar cap a la ciutat quan Bosó li va tirar una pedra al cap i el va matar. L'endemà l'exèrcit de Guntram manat per Leudegisil entrava a la ciutat que va obrir les portes; la vila for saquejada i tota la població fou massacrada incloent-hi els sacerdots; la ciutat fou finalment cremada amb les seves esglésies i altres edificis quedant reduïda a cendres. La sort de Mòmol i Sagitari no fou millor: Leudegisil, malgrat la paraula donada, els va fer matar, si bé després de rebre orde en aquest sentit de Guntram. Waddon es va escapar i es va salvar de morir, retirant-se amb la reina Brunilda que el va acollir i el va cobrir de regals. Els dos fills de Gondebald es van poder refugiar a Hispània. Fredegunda havia estat enviada en exili a Rouen per Guntram, havia decidit donar suport a Gondobald, i va enviar un missatger a Tolosa, amb l'excusa de contactar amb la seva filla Rigonda, però quan el missatger va arribar va saber la mort de Gondobald, i el missatger només va poder escortar de retorn a Rigonda que es va reunir amb la seva mare sense béns i sense haver-se casat amb Recared. Leudegisil en el seu retorn va assolar la regió entre Comenges i Borgonya i quan va arribar va entregar el tresor de Rigonda a Guntram que els va distribuir entre els pobres i les esglésies i el mateix va fer amb els béns que el duc Mòmol havia deixat a Avinyó valorats en 250 talents de plata i 30 d'or, confiscats pel rei borgonyó, si bé en va donar la meitat al seu nebot Khildebert. Només restava Desideri disposat a fer la pau amb Guntram a qualsevol preu; va enviar al rei a diversos bisbes de la seva confiança i respectats pel rei i especialment l'abat Irier pel que Guntram tenia especial veneració. Finalment es va acordar l'entrevista i Desideri es va tirar als peus del rei, que no sols el va perdonar sinó que el va reenviar a Tolosa on va conservar el govern que Guntram va poder confirmar perquè en adoptar com a hereu a Khildebert II considerava reunits els dos regnes i a l'hereu només a l'espera de l'herència completa. Finalment, en aquest any 585, Guntram va estar ocupat en una expedició a Septimània en revenja per l'arrest i execució del seu cunyat Hermenegild, príncep visigot.

Nou!!: Gàl·lia і Gondobald · Veure més »

Gots

Els gots eren un dels pobles germànics originaris d'Escandinàvia que van expandir-se per mig Europa amenaçant el poder de l'Imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Gots · Veure més »

Gracià (usurpador)

Gracià (en llatí Gratianus) va ser un usurpador del tron imperial romà l'any 407.

Nou!!: Gàl·lia і Gracià (usurpador) · Veure més »

Gran Bretanya prehistòrica

Complex de Stonehenge, erigit cap al 2500 o 2000 aC La Gran Bretanya prehistòrica comprèn des de la presència humana en el sòl britànic, fins a la invasió romana, el 43 dC.

Nou!!: Gàl·lia і Gran Bretanya prehistòrica · Veure més »

Grecobudisme

El grecobudisme és el sincretisme cultural entre l'època hel·lenística i el budisme, que es va desenvolupar durant 800 anys a l'Àsia del Sud, en el territori que avui dia ocupen els estats de l'Afganistan i Pakistan, des del fins al.

Nou!!: Gàl·lia і Grecobudisme · Veure més »

Gregori (prefecte de la Gàl·lia)

Gregori (en llatí Gregorius) va ser un polític i militar romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Gregori (prefecte de la Gàl·lia) · Veure més »

Gregori de Tours

Gregori de Tours (Clarmont d'Alvèrnia, ca. 538 - Tours, 17 de novembre de 594) va ser un historiador i hagiògraf gal·loromà i bisbe de Tours.

Nou!!: Gàl·lia і Gregori de Tours · Veure més »

Grudis

Els grudis (en llatí: Grudii) van ser un poble celta del nord de la Gàl·lia esmentat per Juli Cèsar, que era dependent dels nervis.

Nou!!: Gàl·lia і Grudis · Veure més »

Guerra címbria

La Guerra Címbria (113 aC-101 aC) es va lliurar entre la república Romana i les tribus protogermàniques de cimbres i teutons, que migraven del nord d'Europa cap a territoris sota domini romà, provocant amb això l'enfrontament.

Nou!!: Gàl·lia і Guerra címbria · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies

La Guerra de les Gàl·lies fou un conflicte militar del entre les tribus de la Gàl·lia (territori entre l'atlàntic i el Rin, aproximadament les actuals França i Bèlgica) i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.

Nou!!: Gàl·lia і Guerra de les Gàl·lies · Veure més »

Guerra de les Gàl·lies (llibre)

La Guerra de les Gàl·lies (en llatí, abreujat: De Bello Gallico) és un dels llibres més coneguts de Juli Cèsar, on narra en tercera persona la conquesta de la Gàl·lia dels anys 58 aC al 51 aC i les expedicions a Britània.

Nou!!: Gàl·lia і Guerra de les Gàl·lies (llibre) · Veure més »

Guerra de Sertori

La Guerra de Sertori fou un conflicte entre una coalició de Romans i Ibers contra els representants del règim del dictador romà Luci Corneli Sul·la.

Nou!!: Gàl·lia і Guerra de Sertori · Veure més »

Guerra romanogal·la

Al voltant del 390 aC, diverses tribus gal·les havien començat a envair Itàlia des del nord expandint la seva cultura per tot Europa, cosa pràcticament desconeguda per als romans, amb tenien interessos purament locals, però que es van alertar quan els sènons, una tribu especialment guerrera,Luci Anneu Flor, Epitome de Gestis Romanorum, 1.13 va envair la província etrusca de Siena des del nord i va atacar la ciutat de Clusium, no molt allunyada de l'esfera d'influència de Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Guerra romanogal·la · Veure més »

Guerres Marcomanes

Les Guerres Marcomanes (anomenades pels Romans bellum Germanicum o expeditio Germanica) foren una sèrie de guerres que duraren més de dotze anys, des del 166 al 180, entre l'Imperi Romà i diversos pobles germànics de l'alt i mitjà Danubi, principalment els Marcomans i els Quades.

Nou!!: Gàl·lia і Guerres Marcomanes · Veure més »

Guerres romano-perses

Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles  i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el). Els conflictes es van iniciar al i van concloure amb la victoriosa campanya de l'emperador Heracli, el 628 - 630.

Nou!!: Gàl·lia і Guerres romano-perses · Veure més »

Gundebald

Gundebald o Gondebald fou rei de Burgúndia.

Nou!!: Gàl·lia і Gundebald · Veure més »

Gunderic

Gunderic (379-428) fou rei dels vàndals asdings fill i successor del rei Godigisel.

Nou!!: Gàl·lia і Gunderic · Veure més »

Gundomar

Gnodomari (Chnodomarius) o Gondomari (Chondomarius), més conegut per Gundomar, fou rei dels alamans.

Nou!!: Gàl·lia і Gundomar · Veure més »

Guntram Bosó

Guntram Bosó o Gontran Bosó fou duc d'Austràsia (governador del Llemosí) i un dels principals nobles del país al darrer terç del.

Nou!!: Gàl·lia і Guntram Bosó · Veure més »

Harudes

Els harudes (en llatí harudes) eren una tribu germànica que formava part dels aliats del sueu Ariovist en la seva guerra contra Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Harudes · Veure més »

Hazparne

Hazparne (en francès i oficialment Hasparren) és una localitat i comuna francesa situada en el departament dels Pirineus Atlàntics, a la regió de la Nova Aquitània i el territori històric de Lapurdi.

Nou!!: Gàl·lia і Hazparne · Veure més »

Hèruls

Els hèruls (en llatí heruli, eruli o aeruli, en grec antic Ἕρουλοι, Ἔρουλοι, Αἴρουλοι també Ἕλουροι, i Αἴλουροι) eren un poble germànic emparentat amb els gots.

Nou!!: Gàl·lia і Hèruls · Veure més »

Hedus

Els hedus (llatí Aedui, Haedui o Hedui) foren un poble gal originat en una branca dels sèquans dels que estaven separats a l'est pel riu Arar (Saona).

Nou!!: Gàl·lia і Hedus · Veure més »

Herodes I Agripa

Herodes I Agripa (Herodes Agrippa), al qual Flavi Josep esmenta com Agripa el Gran, fou fill d'Aristòbul i Berenice i net d'Herodes el Gran, nascut vers l'any 10 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Herodes I Agripa · Veure més »

Hesperi (romà)

Hesperi (en llatí Hesperius o Decimius Hilarianus Hesperius) era fill del poeta Ausoni i de Attúsia Lucana Sabina.

Nou!!: Gàl·lia і Hesperi (romà) · Veure més »

Hilari d'Arle

Hilari d'Arle - Hilarius Arelatensis - (començaments del, Gàl·lia Belga - 449, Arle) fou un eclesiàstic gal, de noble família.

Nou!!: Gàl·lia і Hilari d'Arle · Veure més »

Hilari de Carcassona

Hilari de Carcassona (Hylarius, Hilaris, Yllarius) fou el primer bisbe de Carcassona, a mitjan.

Nou!!: Gàl·lia і Hilari de Carcassona · Veure més »

Hilari de Poitiers

Hilari de Poitiers, en llatí Hilarius Pictaviensis, (Pictavium, actual Poitiers, ca. 300 - ca. 368) fou un eclesiàstic i escriptor del, nascut a Poitiers, ciutat de la que va ser bisbe.

Nou!!: Gàl·lia і Hilari de Poitiers · Veure més »

Hilari de Tolosa

Hilari de Tolosa (Hylarius, Hilaris, Yllarius) fou un bisbe de Tolosa del, un dels primers de la diòcesi.

Nou!!: Gàl·lia і Hilari de Tolosa · Veure més »

Hilda de Whitby

Hilda de Whitby (Northumbria, 614 - Whitby, 17 de novembre de 680) va ser abadessa de la Abadia de Whitby.

Nou!!: Gàl·lia і Hilda de Whitby · Veure més »

Himilcó (406 aC)

Himilcó (Himilco) fou un militar cartaginès fill d'Hannó, comandant juntament amb Anníbal (409 aC), fill de Giscó, de la gran expedició a Sicília (406 aC).

Nou!!: Gàl·lia і Himilcó (406 aC) · Veure més »

Hiperbòria

àrea polar. En la mitologia grega, Hiperbòria era una regió situada en les terres septentrionals encara desconegudes, al nord de Tràcia.

Nou!!: Gàl·lia і Hiperbòria · Veure més »

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Nou!!: Gàl·lia і Hispània Tarraconense · Veure més »

Història antiga de Bretanya

La història antiga de Bretanya enclou des de la seva prehistòria fins al Regne de Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Història antiga de Bretanya · Veure més »

Història d'Anglaterra

Escut d'Anglaterra Anglaterra és el territori més extens i més poblat del Regne Unit.

Nou!!: Gàl·lia і Història d'Anglaterra · Veure més »

Història d'Aran

La història d'Aran és la que transcorre al territori de la vall d'Aran.

Nou!!: Gàl·lia і Història d'Aran · Veure més »

Història d'Hongria

(1) Il·luminat de ''Chronica Hungarorum''; (2) Fortalesa romana de Pannònia; (3) Escut d'armes d'Hongria; (4) Solimà I de l'Imperi Otomà; (5) Leopold I d'Habsburg; (6) Mapa posterior a la caiguda dels règims soviètics; (7) Pont de Budapest, representació de la recuperació hongaresa; (8) Bandera d'Hongria; (9) Francesc Rákóczi II en un bitllet de 500 florins; (10) Tanc alemany Königstiger al palau de Buda, Budapest, l'any 1944 La història d'Hongria contempla les mutacions socials, econòmiques i polítiques que hi ha hagut en territori hongarès des de la prehistòria fins hui.

Nou!!: Gàl·lia і Història d'Hongria · Veure més »

Història d'Itàlia

La història d'Itàlia és una de les més importants de tot Europa i de tot el món.

Nou!!: Gàl·lia і Història d'Itàlia · Veure més »

Història d'Occitània

Bandera històrica d'Occitània, utilitzada extraoficialment en molts territoris occitans Mapa polític d'Occitània. Destacades amb punts negres les ciutats de Tolosa de Llenguadoc, Bordeus, Capbreton, Marsella, Viella i Clermont-Ferrand La història d'Occitània és el conjunt d'esdeveniments històrics transcorreguts al territori conegut com a Occitània.

Nou!!: Gàl·lia і Història d'Occitània · Veure més »

Història de Barcelona

Port de Barcelona, gravat de Joseph Friedrich Leopold (ca. 1720) La història de Barcelona s'estén al llarg de 4.000 anys, des de l'acabament del neolític, amb les primeres restes trobades al territori de la ciutat, fins a l'actualitat.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Barcelona · Veure més »

Història de Cartago

Extensió del territori cartaginès abans de la Primera Guerra Púnica. L'estudi de la història de Cartago es considera sovint problemàtic.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Cartago · Veure més »

Història de Catalunya

Situació de Catalunya actual respecte els Països Catalans. Catalunya és un territori històric format originalment a partir dels comtats establerts pels francs, al nord-est de la península Ibèrica, en temps de Carlemany.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Catalunya · Veure més »

Història de Creta

frescs del palau de Cnossos. Civilització minoica Creta és l'illa més gran de Grècia i una de les més meridionals d'aquest país, estat del qual forma part des de 1913.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Creta · Veure més »

Història de Dinamarca

La història de Dinamarca es remunta uns 12.000 anys enrere, fins al final de l'última edat de gel, amb les primeres proves de poblament humà.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Dinamarca · Veure més »

Història de França

França és un dels estats més antics d'Europa, encara que només apareix amb aquest nom a partir de l'edat mitjana en una data difícil de precisar de manera irrefutable.

Nou!!: Gàl·lia і Història de França · Veure més »

Història de l'estructura de l'exèrcit romà

Estàtua eqüestre de l'emperador Marc Aureli als Museus Capitolins de Roma La història de l'estructura de l'exèrcit romà recull els principals canvis en l'organització i la constitució de les forces armades de l'antiga Roma, que han estat descrites com «la institució militar més eficaç i duradora de la història».

Nou!!: Gàl·lia і Història de l'estructura de l'exèrcit romà · Veure més »

Història de l'Imperi Romà

l'Imperi Romà La història de l'Imperi Romà va començar amb August i va finalitzar el 1453 amb la caiguda de Constantinoble, i va estar marcada per l'ascens i caiguda dels seus màxims responsables.

Nou!!: Gàl·lia і Història de l'Imperi Romà · Veure més »

Història de l'italià

La història de la llengua italiana és la descripció diacrònica de les transformacions que la llengua italiana ha conegut al llarg del temps.

Nou!!: Gàl·lia і Història de l'italià · Veure més »

Història de la música catalana

El Palau de la Música vist des de l'escenari. La història de la música catalana inclou tota la música cantada en català o creada per compositors catalanoparlants des dels períodes inicials de la història fins a l'actualitat.

Nou!!: Gàl·lia і Història de la música catalana · Veure més »

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Nou!!: Gàl·lia і Història de la regió mediterrània · Veure més »

Història de les campanyes militars romanes

Màxima extensió de l'Imperi Romà el 117, després de les campanyes de Trajà. El mapa mostra el nom de les províncies romanes. La història de les campanyes militars romanes va des dels seus conflictes inicials amb els seus veïns tribals i els pobles etruscos d'Itàlia fins al domini de la Mediterrània i més enllà, incloent-hi les províncies de Britània i Àsia Menor en l'apogeu de l'imperi fins a la lluita final de l'Imperi Romà d'Occident per la seva pròpia existència contra els invasors huns, vàndals i germànics, després de la divisió de l'imperi en els imperis d'Orient i d'Occident.

Nou!!: Gàl·lia і Història de les campanyes militars romanes · Veure més »

Història de les Illes Balears

Mapa insular de les Illes Balears Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, situat a l'est del País Valencià, al sud de Catalunya i el Golf de Lleó, a l'oest de Sardenya i al nord de l'Atles Tell, (Magreb), actualment són una comunitat autònoma d'Espanya.

Nou!!: Gàl·lia і Història de les Illes Balears · Veure més »

Història de Luxemburg

(1) Vila romana a Luxemburg, vestigi de l'ocupació llatina al microestat (2) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (2) La Vil·la Eugénie de Biarritz, des d'on es mantingueren les negociacions crítiques entre Napoleó III i Bismarck; (3) Còdex Mariendalensis escrit en variant propera al luxemburguès actual; (4) Fotografia retrat del gran duc Adolf de Luxemburg; (5) Jean-Claude Juncker, protagonista del cas LuxLeaks i expresident de la Comissió de la Unió Europea; (6) Antiga bandera de Luxemburg amb el lleó del comtat de Limburg, adoptat pel govern luxemburguès, imatge simbòlica dels Grans Països Baixos; (7) Imatge de la Gran Guerra on s'hi pot apreciar ciutadans luxemburguesos celebrant l'alliberament per part dels Aliats Per la seua forma geogràfica i política actual, el Gran Ducat de Luxemburg és una creació de la diplomàtica del.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Luxemburg · Veure més »

Història de Mallorca

31 de desembre de 1229 Mallorca és una illa de la Mediterrània, que forma part de les Illes Balears, amb les quals ha compartit la seva història.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Mallorca · Veure més »

Història de Roma

Imatge del Fòrum romà La història de la ciutat de Roma comprèn els dos mil vuit-cents anys transcorreguts des de la seva fundació, cap a mitjan.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Roma · Veure més »

Història de Sardenya

Menhirs de Pranu Muttedu La història de Sardenya és molt antiga i rica, i comença des del paleolític inferior.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Sardenya · Veure més »

Història de Turquia

La història de Turquia abasta la història de la regió ara coneguda com a Turquia (mot derivat del llatí medieval Turchia, és a dir, 'terra dels turcs'), incloent-hi les àrees conegudes com a Anatòlia i Tràcia oriental, des de la prehistòria fins a l'època de la república turca moderna.

Nou!!: Gàl·lia і Història de Turquia · Veure més »

Història del cristianisme

Branques del cristianisme La història del cristianisme es refereix a la religió cristiana, els seus seguidors i l'Església amb les seves diverses denominacions, des del fins al present.

Nou!!: Gàl·lia і Història del cristianisme · Veure més »

Història del pa

El pa és un aliment bàsic que de vegades ha estat associat a les classes humils (Il·lustració de Giovanni Giacometti) La història del pa en l'alimentació corre paral·lela a la història de l'ús de cereals per part de l'home.

Nou!!: Gàl·lia і Història del pa · Veure més »

Història del País Basc

Mapa dels territoris que constitueixen el País Basc (Euskal Herria) L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques La història del País Basc tracta sobre la història del poble basc, un poble d'origen no indoeuropeu actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Gàl·lia і Història del País Basc · Veure més »

Història del vi

El déu "Bacus" (segons els romans) o "Dionís" (segons els grecs). Pintat per Diego Velázquez La història del vi s'ha entrellaçat amb la història d'altres activitats humanes com l'agricultura, la gastronomia, les activitats lúdiques de les civilitzacions, així com de la humanitat mateixa.

Nou!!: Gàl·lia і Història del vi · Veure més »

Història dels Pirineus

Aquest article tracta sobre la història humana dels Pirineus.

Nou!!: Gàl·lia і Història dels Pirineus · Veure més »

Història universal

La història universal és el conjunt de fets i processos que s'han desenvolupat entorn a l'ésser humà, des de l'aparició dels primers homínids fins a l'actualitat.

Nou!!: Gàl·lia і Història universal · Veure més »

Historia Regum Britanniae

Història Regum Britanniae ('Història dels reis de Bretanya', en llatí) és una crònica pseudohistórica de Gran Bretanya, escrita pel gal·lès Geoffrey de Monmouth entre els anys 1130 i 1136.

Nou!!: Gàl·lia і Historia Regum Britanniae · Veure més »

Historiografia grega

Heròdot, «pare de la historiografia», i Tucídides, «pare del rigor històric». Per historiografia grega s'entén l'escriptura de professionals de la història sobre l'antiga Grècia, que comença al fins al, des d'Heròdot fins a Zòsim, passant per Tucídides, Posidoni, Polibi i d'altres.

Nou!!: Gàl·lia і Historiografia grega · Veure més »

Home de vímet

Un home de vímet era una estàtua de vímet d'un ésser humà utilitzat pels antics druides (sacerdots del paganisme celta) per al sacrifici humà per a la crema en efígie, d'acord amb Juli Cèsar en el seu De bello gallico.

Nou!!: Gàl·lia і Home de vímet · Veure més »

Honest de Nimes

Honest fou un predicador cristià del, prevere de Nimes.

Nou!!: Gàl·lia і Honest de Nimes · Veure més »

Huns

Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.

Nou!!: Gàl·lia і Huns · Veure més »

Ibèria

Moneda ibèrica de Bora (Jaén). Ibèria és el nom amb què els grecs coneixien des de temps remots la costa mediterrània occidental, entre el Roine i l'estret de Gibraltar.

Nou!!: Gàl·lia і Ibèria · Veure més »

Ibers

Els ibers són un conjunt de pobles que les fonts clàssiques (Hecateu de Milet, Aviè, Heròdot, Estrabó, etc.) identifiquen a la costa oriental de la península Ibèrica amb aquest nom, almenys del ençà.

Nou!!: Gàl·lia і Ibers · Veure més »

Icovellauna

Icovellauna era una deessa celta adorada en la Gàl·lia, sobretot a l'est de Bèlgica.

Nou!!: Gàl·lia і Icovellauna · Veure més »

Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient

Belisari El període de les Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient s'inicia el 534, amb la conquesta romana d'Orient d'aquesta part del Regne Vàndal, i finalitza en una data incerta situada entre principis del i principis del.

Nou!!: Gàl·lia і Illes Balears sota l'Imperi Romà d'Orient · Veure més »

Imperator

Imperator, en llatí, era el grau militar equivalent a general.

Nou!!: Gàl·lia і Imperator · Veure més »

Imperi Carolingi

Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la ficció de la translatio imperii).

Nou!!: Gàl·lia і Imperi Carolingi · Veure més »

Imperi de les Gàl·lies

LImperi de les Gàl·lies o Imperi Gàl·lic fou l'estat independent sorgit a les Gàl·lies, Hispània i Britània del 260 al 274 durant la Crisi del segle III.

Nou!!: Gàl·lia і Imperi de les Gàl·lies · Veure més »

Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Nou!!: Gàl·lia і Imperi Romà · Veure més »

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Nou!!: Gàl·lia і Imperi Romà d'Occident · Veure més »

Imperivm

Imperivm és una saga de 6 videojocs desenvolupats per l'empresa Haemimont Games i distribuïts per FX Interactive.

Nou!!: Gàl·lia і Imperivm · Veure més »

In Verrem

Província romana de Sicília In Verrem ('Discursos contra Verres', dites també Verrines) són una sèrie de discursos de Ciceró pronunciats l'any 70 aC contra Verres, exgovernador de Sicília, per abusos comesos durant la seva gestió a la província, amb motiu del procés que es va iniciar contra ell.

Nou!!: Gàl·lia і In Verrem · Veure més »

Indumentària a l'antiga Roma

Toga romana El vestit a l'antiga Roma constava de dos tipus de peces igual com el vestit grec, anomenades indutus o indumenta (les interiors) i amictus (les exteriors).

Nou!!: Gàl·lia і Indumentària a l'antiga Roma · Veure més »

Invasió anglosaxona de la Gran Bretanya

La invasió anglosaxona de la Gran Bretanya descriu el procés que va canviar la llengua i la cultura de la major part d'Anglaterra de romanobritànica a germànica.

Nou!!: Gàl·lia і Invasió anglosaxona de la Gran Bretanya · Veure més »

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Nou!!: Gàl·lia і Invasions bàrbares · Veure més »

Ireneu de Lió

va ser un bisbe grec conegut pel seu paper en l'orientació i l'expansió de les comunitats cristianes en el que ara el sud de França i, més àmpliament, per al desenvolupament de la teologia cristiana combatent l'heretgia i definint l'ortodòxia.

Nou!!: Gàl·lia і Ireneu de Lió · Veure més »

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Nou!!: Gàl·lia і Itàlia · Veure més »

Iverni

Els iverni (grec Ἰούερνοι, Iouernoi) eren un grup tribal de l'antiga Irlanda que foren esmenats per primer cop en la Geographia de Claudi Ptolemeu que habitaren a l'extrem sud-oest de l'illa.

Nou!!: Gàl·lia і Iverni · Veure més »

Jaciment romà de Quinta da Abicada

El jaciment romà de Quinta da Abicada es troba a Mexilhoeira Grande, a Portimão.

Nou!!: Gàl·lia і Jaciment romà de Quinta da Abicada · Veure més »

Jaciments d'estany i el seu comerç en l'antiguitat

Mapa amb la ubicació coneguda dels jaciments d'estany explotats en l'antiguitat L'estany és un metall essencial en la fabricació de bronze i la seua adquisició ha format part important de l'activitat humana en l'edat del bronze i cultures posteriors durant la història antiga.

Nou!!: Gàl·lia і Jaciments d'estany i el seu comerç en l'antiguitat · Veure més »

Júlia Mamea

Júlia Mamea era filla de Júlia Mesa i neboda (política) de Septimi Sever, cosina germana de Caracal·la i tia d'Elagàbal.

Nou!!: Gàl·lia і Júlia Mamea · Veure més »

Joan Arcaf

Joan Arcaf (Joannes Archaph) fou un cismàtic egipci contemporani d'Atanasi d'Alexandria.

Nou!!: Gàl·lia і Joan Arcaf · Veure més »

Joan Cassià

Cassià conegut com a Joannes Massiliensis o Joannes Eremita (c. 360 - c. 435) fou el principal teòric dels semipelagians i fundador de fraternitats monàstiques a l'Europa occidental.

Nou!!: Gàl·lia і Joan Cassià · Veure més »

Joan el Secretari

Joan el Secretari (en llatí Joannes Augustus o Ioannes) va ser un usurpador del tron imperial romà (423-425) contra Valentinià III.

Nou!!: Gàl·lia і Joan el Secretari · Veure més »

Joví

Joví (en llatí Jovinus) va ser un senador gal·loromà que es va proclamar emperador l'any 411 i es va mantenir en el poder fins al 413.

Nou!!: Gàl·lia і Joví · Veure més »

Jovià

Jovià (en llatí:, 331 - 17 de febrer del 364) fou un general i emperador romà (26 de juny de 363 - 17 de febrer de 364).

Nou!!: Gàl·lia і Jovià · Veure més »

Jueus a Espanya

Mapa de l'expulsió i reassentament dels jueus en el s. XV Els jueus a Espanya, també coneguts com a sefardites (de l'hebreu ספרד Sefarad, península Ibèrica) foren una de les més importants comunitats de la diàspora jueva.

Nou!!: Gàl·lia і Jueus a Espanya · Veure més »

Juli Calè

Juli Calè (en Julius Calenus) va ser un gal de la tribu dels hedus que va ser tribú de l'exèrcit de Vitel·li.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Calè · Veure més »

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Cèsar · Veure més »

Juli Flor

Juli Flor (en llatí Julius Florus) va ser un poeta i orador romà nascut a la Gàl·lia, famós per la seva eloqüència, que va formar part de la delegació de Tiberi Claudi Neró enviada per August a posar a Tigranes al tron d'Armènia.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Flor · Veure més »

Juli Glassicià

Gai Juli Alpí Glassicià (en Julius Classicianus) va ser procurador romà de Britània des de l'any 61 fins a la seva mort el 65.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Glassicià · Veure més »

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Nou!!: Gàl·lia і Juli Nepot · Veure més »

Juli Saturní

Juli Saturni o Saturní II (en llatí Julius Saturninus) va ser un usurpador del tron imperial romà.

Nou!!: Gàl·lia і Juli Saturní · Veure més »

Julià de Le Mans

Julià de Le Mans (Roma?, s. III - Sarthe, Gàl·lia, s. III o IV) fou el primer bisbe de Le Mans.

Nou!!: Gàl·lia і Julià de Le Mans · Veure més »

Julià l'Apòstata

Flavi Claudi Julià (Flavius Claudius Julianus; 331/332 - 26 de juny del 363), anomenat pels cristians Julià l'Apòstata, fou un emperador romà que governà des del 361 fins al 363.

Nou!!: Gàl·lia і Julià l'Apòstata · Veure més »

Just de Canterbury

Just de Canterbury (Roma, s. VI - Canterbury, Anglaterra, 10 de novembre de 627) fou un monjo benedictí italià, bisbe de Canterbury.

Nou!!: Gàl·lia і Just de Canterbury · Veure més »

Justa Grata Honòria

Honoria (al mig), amb el seu germà Valentinià III i la seva mare Gal·la Placídia (Brescia, Museu de Santa Giulia). Justa Grata Honòria (Ravenna 419 -Constantinoble ~457) va ser la germana de l'Emperador Romà d'Occident Valentinià III.

Nou!!: Gàl·lia і Justa Grata Honòria · Veure més »

Justina

Justina (~340 - ~391) va ser la segona muller de l'emperador romà Valentinià I (que regnà entre 364 i 375) i la mare de Valentinià II (que regnà entre 375 i 392), Gal·la, Grata i Justa.

Nou!!: Gàl·lia і Justina · Veure més »

Khíntila

Estàtua de Khíntila a Madrid Khíntila fou rei dels visigots d'Hispània del 636 al 639.

Nou!!: Gàl·lia і Khíntila · Veure més »

L'escut arvern

L'escut arvern (títol original en francès: Le Bouclier arverne) és l'onzè àlbum de la sèrie Astèrix el gal de René Goscinny (guió) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francès el 1968, aconseguint vendes rècord per a l'època (més d'un milió de còpies).

Nou!!: Gàl·lia і L'escut arvern · Veure més »

L'or de Tolosa

volques tectòsages, en la qual es basa la crònica de L'or de Tolosa. L'Or de Tolosa (Aurum Tolosanum) és la denominació que s'utilitza per referir-se a un tresor que va capturar l'antic procònsol romà Quint Servili Cepió de l'antiga ciutat de Tolosa (actual Tolosa de Llenguadoc, Occitània), sota control de la tribu gal·la dels volques tectòsages, una facció dels quals, els Tolosates, havia fundat la ciutat.

Nou!!: Gàl·lia і L'or de Tolosa · Veure més »

La Blancaneu i els set nans

(La) Blancaneu coneguda també com (La) Blancaneu i els set nans (títol original en alemany: Schneewittchen) és el títol d'un conte de fades o conte popular europeu del, que avui és conegut àmpliament arreu del món.

Nou!!: Gàl·lia і La Blancaneu i els set nans · Veure més »

La Vall de Bianya

La Vall de Bianya (també anomenat simplement Bianya) és un municipi de la Garrotxa, a les Comarques Gironines.

Nou!!: Gàl·lia і La Vall de Bianya · Veure més »

La Vestale

La Vestale ('La vestal') és una òpera en tres actes de Gaspare Spontini (1774-1851), sobre un llibret en francès de Victor-Joseph Étienne de Jouy.

Nou!!: Gàl·lia і La Vestale · Veure més »

Lactanci

Luci Cecili (o Celi) Firmià Lactanci (Firmium c.245- Trèveris c.325) fou un escriptor llatí i apologeta cristià nascut al nord d'Àfrica, deixeble del mestre africà de retòrica Arnobi de Sicca.

Nou!!: Gàl·lia і Lactanci · Veure més »

Laietània

Laietània era la zona on antigament hi habitaven els laietans.

Nou!!: Gàl·lia і Laietània · Veure més »

Lampadi

Lampadi (en llatí Lampadius) va ser un senador romà del segles  i V que es va destacar pel seu patriotisme i els seus principis polítics en un temps en què el senat era servil al poder.

Nou!!: Gàl·lia і Lampadi · Veure més »

Latobriges

Els latobriges (en llatí: Latobrigi) van ser un poble que alguns fan celta i altres germànic (però més probablement eren celtes).

Nou!!: Gàl·lia і Latobriges · Veure més »

Legió I Flavia Gallicana Constantia

La Legió I Flavia Gallicana Constantia (Legió I Flàvia Gal·la «digna de confiança») va ser una legió romana que només es menciona a la Notitia Dignitatum.

Nou!!: Gàl·lia і Legió I Flavia Gallicana Constantia · Veure més »

Legió I Flavia Martis

La Legió I Flavia Martis va ser una legió romana de la que se'n té notícia perquè el seu nom apareix a la Notitia Dignitatum.

Nou!!: Gàl·lia і Legió I Flavia Martis · Veure més »

Legió I Italica

Denari de Septimi Sever del 193 que commemora la I ''Italica''. Al revers es pot llegir LEG I ITAL. La Legió I Italica va ser una legió romana reclutada el 22 de setembre de l'any 66 per part de l'emperador Neró.

Nou!!: Gàl·lia і Legió I Italica · Veure més »

Legió II Gallica

La Legió II Gallica va ser una legió romana creada abans del 35 aC, ja que en aquesta data els veterans de la legió es van establir a Arausio (l'actual Aurenja a la Provença).

Nou!!: Gàl·lia і Legió II Gallica · Veure més »

Legió IV Italica

La legió IV Italica ('quarta legió itàlica') va ser una legió romana que es coneix perquè la menciona la Notitia Dignitatum, un document de l'Imperi Romà procedent de la Cancelleria Reial que dona detalls de l'administració de l'Imperi, dels oficials i de les unitats de l'exèrcit, tant de la cort com de tot l'imperi datat cap a l'any 400.

Nou!!: Gàl·lia і Legió IV Italica · Veure més »

Legió IX Hispana

La Legió IX Hispana (Novena legió «hispana»), també Legió VIIII Hispana Macedonia Victrix, fou una legió romana creada a mitjans del, juntament amb la Legió VI Ferrata, la Legió VII Claudia i la Legió VIII Augusta per Gneu Pompeu Magne l'any 65 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Legió IX Hispana · Veure més »

Legió VII Claudia Pia Fidelis

La Legió VII Claudia Pia Fidelis va ser una legió romana de les més primerenques de l'exèrcit romà imperial, formada per Gneu Pompeu Magne juntament amb la Legió VIII Augusta, la IX Hispana i la X Gemina.

Nou!!: Gàl·lia і Legió VII Claudia Pia Fidelis · Veure més »

Legió VIII Augusta

La Legió VIII Augusta va ser una legió romana fundada per Gneu Pompeu Magne juntament amb les legions VI Ferrata, VII Claudia Pia Fidelis i IX Hispana.

Nou!!: Gàl·lia і Legió VIII Augusta · Veure més »

Legió XVI Gallica

La Legió XVI Gallica, (setzena legió «de la Gàl·lia») va ser una legió romana fundada per Octavi per lluitar contra Sext Pompeu Pius que havia ocupat Sicília i posava en perill els subministraments a Roma.

Nou!!: Gàl·lia і Legió XVI Gallica · Veure més »

Legió XVII

La Legió XVII va ser una legió romana fundada per Octavi l'any 41 aC i destruïda l'any 9 a la batalla del bosc de Teutoburg.

Nou!!: Gàl·lia і Legió XVII · Veure més »

Legió XXI Rapax

La Legió XXI Rapax (vint-i-unena legió 'depredadora') va ser una legió romana creada per August l'any 31 aC, segurament integrant soldats d'altres legions més antigues i incorporant-hi nous soldats itàlics.

Nou!!: Gàl·lia і Legió XXI Rapax · Veure més »

Legió XXX Ulpia Victrix

Mapa de l'Imperi Romà sota l'emperador Adrià, mostrant la '''Legió XXX Ulpia Victrix''' estacionada al riu Rin, a Castra Vetera (Xanten, Alemanya), a la província de Germània Inferior. XXX ''Ulpia Victrix'' va donar suport al comandant de Pannònia, Septimi Sever, en la seva lluita pel tron imperial. Aquest denari va ser encunyat el 193 en honor de la legió. La Legió trigèsima Ulpia Victrix va ser una legió romana creada per l'emperador Trajà l'any 100 per combatre en les Guerres dàcies.

Nou!!: Gàl·lia і Legió XXX Ulpia Victrix · Veure més »

Lelià

Ulpi Corneli Lelià (Ulpius Cornelius Laelianus) va ser un usurpador del tron imperial gal.

Nou!!: Gàl·lia і Lelià · Veure més »

Lepòntic

El lepòntic és una llengua indoeuropea del grup cèltic continental, extinta entre els anys 400 i 200 aC, aproximadament.

Nou!!: Gàl·lia і Lepòntic · Veure més »

Lequites

Els germans Lec i Txec, fundadors llegendaris de les terres eslaves occidentals de Lechia (Polònia) i Bohèmia a "Chronica Polonorum" (1506) per Maciej Miechowita Otó III; de d'un llibre de l'Evangeli datat el 990. Lequites (llatí: Lechites, polonès Lechici) és un nom donat a certes poblacions eslaves occidentals, incloent-hi els avantpassats dels moderns polonesos, els pomeranis històrics i els polabis, parlants de llengües del grup lequític.

Nou!!: Gàl·lia і Lequites · Veure més »

Les Paretetes dels Moros

La vil·la romana de les Paretetes dels Moros, a Montcada (Horta Nord, País Valencià), ubicada dins la partida del Bordellet, a pocs metres del nucli urbà i a nou quilòmetres de la ciutat de València.

Nou!!: Gàl·lia і Les Paretetes dels Moros · Veure més »

Lexovis

Els lexovis (en llatí: Lexovii, en grec antic Ληξόβιοι) eren un poble celta de la Gàl·lia que vivien a l'oest de la desembocadura del Sena (territori de Lisieux i potser a Bayeux on vivien els baiocasses).

Nou!!: Gàl·lia і Lexovis · Veure més »

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants. Situada al nord del corredor natural de la vall del Roine (que uneix Lió amb Marsella) i entre el Massís Central a l'oest i els Alps a l'est, la ciutat de Lió ocupa una posició estratègica en la circulació nord-sud a Europa. Antiga capital de la Gàl·lia durant l'Imperi Romà; durant l'edat mitjana, Lió es va convertir en una ciutat comercial i després al segle en una plaça financera de primer ordre. La seva prosperitat econòmica va augmentar successivament pel monopoli de la seda i després per l'aparició d'indústries, sobretot tèxtils i de productes químics. Avui dia és un important centre industrial especialitzat en indústries químiques, farmacèutiques i biotecnològiques. Lió és la segona ciutat universitària de França, acollint a la seva àrea metropolitana a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats i nombroses escoles d'enginyers i "grandes écoles". A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO l'any 1998 Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país.

Nou!!: Gàl·lia і Lió · Veure més »

Libi Sever

Libi Sever (en llatí) fou emperador romà del 461 al 465.

Nou!!: Gàl·lia і Libi Sever · Veure més »

Librarius

A la Roma antiga, un librarius (en llatí plural librarii) podia ser un copista, un secretari o una persona que mantenia al dia els llibres de l'administració imperial.

Nou!!: Gàl·lia і Librarius · Veure més »

Licí

Licí (Licinus) era un cognomen romà que es troba en diverses gens, i que a més és origen del nomen gentilicium dels Licinis, amb el qual sovint es confon.

Nou!!: Gàl·lia і Licí · Veure més »

Limes Germanicus

El Limes Germanicus (en llatí, que es pot traduir com 'frontera germànica') era una important línia de frontera (limes) amb forts que separaven les províncies romanes antigues de Germania Superior i Raetia, i dividir l'Imperi Romà i les tribus germàniques insubmises, des de l'any 83 fins al 260.

Nou!!: Gàl·lia і Limes Germanicus · Veure més »

Limonum

Limonum o Lemonum, moderna Poitiers, era la capital dels píctons (pictones) o pictaus (pictavi), una de les nacions de gals celtes del sud del Loira.

Nou!!: Gàl·lia і Limonum · Veure més »

Literatura grega antiga

grec del començament de les ''Els treballs i els dies'' d'Hesíode La literatura grega antiga és la literatura escrita en la llengua grega antiga des dels primers textos fins a l'època de l'imperi bizantí.

Nou!!: Gàl·lia і Literatura grega antiga · Veure més »

Literatura romana

El llatí és la llengua més coneguda entre les llengües mortes i deu el seu nom al Laci ―comarca d'Itàlia, on es trobava Roma-.

Nou!!: Gàl·lia і Literatura romana · Veure més »

Litori

Litori (m. Tolosa, 439) va ser un general de l'Imperi Romà d'Occident que va servir principalment a la Gàl·lia, sota les ordres i com a lloctinent de Flavi Aeci.

Nou!!: Gàl·lia і Litori · Veure més »

Llacunes de Ruidera

Les llacunes de Ruidera venen d'un aqüífer situat a El campo de Montiel.

Nou!!: Gàl·lia і Llacunes de Ruidera · Veure més »

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Nou!!: Gàl·lia і Llatí vulgar · Veure més »

Lleó Bituricense

Lleó Bituricense (Leo o Leon) fou bisbe de Bourges a la meitat del.

Nou!!: Gàl·lia і Lleó Bituricense · Veure més »

Llebrer espanyol

El llebrer espanyol o galgo és una raça de gos llebrer autòctona d'Espanya.

Nou!!: Gàl·lia і Llebrer espanyol · Veure més »

Llegenda de l'origen troià dels gals

La llegenda de l'origen troià dels gals és un dels mites de l'origen troià dels pobles europeus.

Nou!!: Gàl·lia і Llegenda de l'origen troià dels gals · Veure més »

Llegenda dels orígens troians dels francs

La llegenda dels orígens troians dels francs és un mite fundacional que va aparèixer al i es va utilitzar habitualment fins a la segona meitat del.

Nou!!: Gàl·lia і Llegenda dels orígens troians dels francs · Veure més »

Llengües cèltiques

Les llengües cèltiques són un grup d'idiomes pertanyents a la família indoeuropea, en la qual s'hi inclou el gaèlic irlandès, el gaèlic escocès, el manx, el gal·lès, el còrnic i el bretó.

Nou!!: Gàl·lia і Llengües cèltiques · Veure més »

Llengües cèltiques continentals

En colors clars, pobles celtes continentals Les llengües cèltiques continentals, avui extingides, són les llengües de la branca cèltica que es van parlar en tot el continent europeu, per tal de distingir-les de les llengües cèltiques insulars de les illes de Gran Bretanya i Irlanda.

Nou!!: Gàl·lia і Llengües cèltiques continentals · Veure més »

Llengües de l'Imperi Romà

Àfrica romana), amb la inscripció llatina «Silenci! Deixeu dormir els braus» ''(Silentiu dormiant tauri)'' i la conversa animada de cinc comensals (possiblement gladiadors) representats com en una bafarada:–Estem a punt de despullar-nos ''(Nos nudi fiemus)''–Hem vingut per beure ''(Bibere venimus)''–Ara parles molt ''(Iam multum loquimini)''–Siguem cridats ''(Avocemur)''–En portem tres rondes de beguda? ''(Nos tres tenemus)''Aquesta escena podria ser una expressió proverbial.Richard Brilliant, «Scenic Representations», dins ''http://libmma.contentdm.oclc.org/cdm/ref/collection/p15324coll10/id/156533 Age of Spirituality: Late Antique and Early Christian Art, Third to Seventh Century'' (Metropolitan Museum of Art, 1979), pp. 96-97. El llatí i el grec antic eren les principals llengües de l'Imperi Romà, però també hi coexistien altres llengües que eren importants a escala regional.

Nou!!: Gàl·lia і Llengües de l'Imperi Romà · Veure més »

Llengües gal·loromàniques

Les llengües gal·loromàniques són un grup de llengües romàniques (descendents del llatí vulgar) que es localitzen a l'antiga Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Llengües gal·loromàniques · Veure més »

Llengües preromanes

Llengües preromanes de la península Ibèrica Les llengües preromanes són aquelles que es parlaven en un determinat territori abans de l'arribada dels romans.

Nou!!: Gàl·lia і Llengües preromanes · Veure més »

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Nou!!: Gàl·lia і Llengües romàniques · Veure més »

Llengua literària

La llengua literària és la varietat lingüística utilitzada en l'escriptura de la llengua. Normalment es pot identificar amb el registre formal d'una llengua, i es contraposa a la varietat parlada o registre informal (o col·loquial), de la qual pot diferir sensiblement.

Nou!!: Gàl·lia і Llengua literària · Veure més »

Llengua picta

El picte és una de les llengües celtes de classificació més controvertida.

Nou!!: Gàl·lia і Llengua picta · Veure més »

Llista d'escultors romans

Aquesta és una llista arbitrària d'escultors romans.

Nou!!: Gàl·lia і Llista d'escultors romans · Veure més »

Llista d'exploracions

Aquesta llista d'exploracions és una cronologia que fa un recompte de les principals expedicions científiques, comercials, religioses o militars que van contribuir a l'expansió del coneixement geogràfic de les diferents civilitzacions.

Nou!!: Gàl·lia і Llista d'exploracions · Veure més »

Llista de jaciments arqueològics de Catalunya

Aquesta és una llista incompleta dels jaciments arqueològics de Catalunya.

Nou!!: Gàl·lia і Llista de jaciments arqueològics de Catalunya · Veure més »

Llista de llibres sobre el rei Artús

''Llyfr Taliesin'' (Llibre de Taliesin), folio 13 (facsímil 1868). Les obres literàries sobre el rei Artús o sobre temes i personatges relacionats amb ell o amb la seva cort són molt nombroses.

Nou!!: Gàl·lia і Llista de llibres sobre el rei Artús · Veure més »

Llista de papes de Roma

Llista de Papes enterrats a la Basílica de Sant Pere del Vaticà La llista de papes de Roma és un índex temporal dels diferents caps de l'església catòlica.

Nou!!: Gàl·lia і Llista de papes de Roma · Veure més »

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Nou!!: Gàl·lia і Llista de vies romanes · Veure més »

Llorenç de Canterbury

Llorenç de Canterbury (Roma?, mitjan - Canterbury, 2 de febrer de 619), va ser un monjo benedictí que formà part de la missió enviada pel papa Gregori I a Anglaterra el 597.

Nou!!: Gàl·lia і Llorenç de Canterbury · Veure més »

Llucià

Llucià de Samòsata (Lucianus Samosatensis) va ser un important escriptor grec d'origen sirià, nascut a Samòsata, a la Commagena, cap a l'any 120.

Nou!!: Gàl·lia і Llucià · Veure més »

Llucià de Beauvais

Llucià de Beauvais (Roma - † ca. 290, Montmille) és un sant venerat per l'Església Catòlica que visqué al.

Nou!!: Gàl·lia і Llucià de Beauvais · Veure més »

Locusta

Locusta o també Lucusta (en llatí Locusta, que vol dir llagosta) va ser una fetillera nascuda a la Gàl·lia el segle I dC.

Nou!!: Gàl·lia і Locusta · Veure més »

Lomazzo

Lomazzo (Lomazz en el dialecte local, AFI) és un municipi italià de 9.945 habitants de la província de Como, a la Llombardia.

Nou!!: Gàl·lia і Lomazzo · Veure més »

Lotari II de Lotaríngia

Lotari II (835 – Piacenza, 8 d'agost de 869) va ser fill de Lotari I. Durant la guerra civil franca va acompanyar el seu pare en la campanya a la Gàl·lia comandant els saxons després de la Batalla de Fontenoy-en-Puisaye.

Nou!!: Gàl·lia і Lotari II de Lotaríngia · Veure més »

Lounès Matoub

Lounès Matoub, comunament anomenat Matoub Lounès (en cabilenc, Lwennas Meɛṭub), és un poeta i cantant de la Cabília, conegut sobretot per la seva reivindicació de la identitat amaziga.

Nou!!: Gàl·lia і Lounès Matoub · Veure més »

Luci Anneu Flor

Luci Anneu Florus o Publi Aneu Florus (en llatí Lucius Annaeus Florus o Publius Annaeus Florus) (?, segle I — ?, segle II) va ser un historiador i poeta romà.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Anneu Flor · Veure més »

Luci Antoni

Luci Antoni (en Lucius Antonius M. F.), anomenat Pietas, va ser fill de Marc Antoni Crètic i germà petit del triumvir Marc Antoni.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Antoni · Veure més »

Luci Apuleu Saturní (pretor 166 aC)

Luci Apuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus), va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Apuleu Saturní (pretor 166 aC) · Veure més »

Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC)

Luci Apuleu Saturní (Lucius Appuleius Saturninus) va ser un polític i magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Apuleu Saturní (tribú 102 aC) · Veure més »

Luci Aurunculeu Cota

Luci Aurunculeu Cotta (en llatí Lucius Aurunculeus Cotta) va ser un militar romà que va servir com a legat a l'exèrcit de Juli Cèsar a la Gàl·lia i es va distingir tant pel seu valor com per la seva prudència.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Aurunculeu Cota · Veure més »

Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC)

Luci Calpurni Pisó Cesoní (Lucius Calpurnius L. F. C. N. Piso Caesoninus) era un magistrat romà suposat fill de Luci Calpurni Pisó Cesoní, cònsol el 148 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Calpurni Pisó Cesoní (cònsol 112 aC) · Veure més »

Luci Canidi Cras

Luci Canidi Cras (en llatí Lucius Canidius Crassus) va ser un militar i polític romà que era a la Gàl·lia l'any 43 aC quan Marc Antoni, després de la batalla de Mutina, es va refugiar en aquestes terres.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Canidi Cras · Veure més »

Luci Cinci Aliment

Luci Cinci Aliment (en llatí Lucius Cincius Alimentus) va ser un famós annalista i jurista romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Cinci Aliment · Veure més »

Luci Corneli Lèntul (cònsol 199 aC)

Luci Corneli Lèntul (Lucius Cornelius L. f. L. n. Lentulus), era probablement fill de Luci Corneli Lèntul Caudí, que va ser edil curul el 209 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Corneli Lèntul (cònsol 199 aC) · Veure més »

Luci d'Adrianòpolis

Luci d'Adrianòpolis (en llatí Lucius, en grec Λούκιος) va ser un bisbe d'Adrianòpolis del, probable successor d'Eutropi.

Nou!!: Gàl·lia і Luci d'Adrianòpolis · Veure més »

Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC)

Luci Domici Ahenobarb (en llatí Lucius Domitius Cn. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Domici Ahenobarb (cònsol 54 aC) · Veure més »

Luci Escriboni Libó (pretor)

Luci Escriboni Libó (en Lucius Scribonius Libo) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Escriboni Libó (pretor) · Veure més »

Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC)

Luci Gel·li Publícola (en llatí Lucius Gellius Publicola) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Gel·li Publícola (cònsol 72 aC) · Veure més »

Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC)

Luci Juli Cèsar (en llatí Lucius Julius L. F. L. N. Caesar) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Juli Cèsar (cònsol 64 aC) · Veure més »

Luci Minuci Basili

Luci Minuci Basili (en llatí Lucius Minucius Basilius) va ser un dels assassins de Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Minuci Basili · Veure més »

Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC)

Luci Munaci Planc a l'ajuntament de Basilea Luci Munaci Planc (en Lucius Munatius L. F.) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Munaci Planc (cònsol 42 aC) · Veure més »

Luci Quinti Flaminí

Luci Quinti Flaminí (en Lucius Quinctius T. f. L. n. Flamininus) era un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Quinti Flaminí · Veure més »

Luci Rosci

* Luci Rosci, ambaixador romà.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Rosci · Veure més »

Luci Rosci Fabat

Luci Rosci Fabat (en llatí Lucius Roscius Fabatus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Rosci Fabat · Veure més »

Luci Vari Cotila

Luci Vari Cotila (en llatí Lucius Varius Cotyla) va ser un dels amics íntims i company de Marc Antoni, encara que Ciceró diu que Marc Antoni el va fer assotar en públic pels seus esclaus en dues ocasions durant un banquet.

Nou!!: Gàl·lia і Luci Vari Cotila · Veure més »

Lucil·lià

Lucil·lià, en llatí Lucillianus, mort l'any 363, va ser un militar de l'exèrcit romà probablement originari de Pannònia.

Nou!!: Gàl·lia і Lucil·lià · Veure més »

Lugdúnum dels Cònvenes

Lugdúnum dels Cònvenes (Lugdūnum Convĕnārum, literalment 'turó de Lug dels cònvenes') fou la capital del cònvenes, un poble aquità del sud-oest de la Gàl·lia romana.

Nou!!: Gàl·lia і Lugdúnum dels Cònvenes · Veure més »

Lunigiana

Vista de Lunigiana entre Filattiera i Aulla. Mapa dels municipis de Lunigiana (en color vermell) La Lunigiana és un territori històric d'Itàlia, que avui es troba dins de les províncies de La Spezia i Massa i Carrara.

Nou!!: Gàl·lia і Lunigiana · Veure més »

Lutècia

Lutècia (llatí Lutetia o Lutetia Parisiorum, grec Λουκοτεκία) era una ciutat de la Gàl·lia al límit entre la Cèltica i la Bèlgica, al territori dels gals parisis (parisii) a la regió del Sena.

Nou!!: Gàl·lia і Lutècia · Veure més »

Luxemburg celta

Titelberg, un ''oppidum'' celta El Luxemburg celta va existir durant el període comprès entre aproximadament l'any 600 aC fins al 100 dC, quan els celtes van habitar el que avui és el territori del Gran ducat de Luxemburg.

Nou!!: Gàl·lia і Luxemburg celta · Veure més »

Macrobi

Macrobi Ambrosi Teodosi (Macrobius Ambrosius Theodosius) va ser un gramàtic i filòsof romà que va viure a final del i començament del.

Nou!!: Gàl·lia і Macrobi · Veure més »

Magne Màxim

Moneda amb el rostre del emperador Magne Màxim —Magnus Clemens Maximus — (vers 335-388) fou emperador romà d'Occident del 383 al 388.

Nou!!: Gàl·lia і Magne Màxim · Veure més »

Magnenci

referències religioses. Flavi Màxim Magnenci o Flavi Popili Magnenci (Flavius Maximus Magnentius o Flavius Popilius Magnentius) fou emperador romà del 350 al 353.

Nou!!: Gàl·lia і Magnenci · Veure més »

Magnenci Decenci

Magnenci Decenci (en llatí Magnentius Decentius, que de fet apareix a les monedes com Magn. Decentius i podria ser també per Magne Decenti) va ser un militar romà nomenat cèsar l'any 351 per l'emperador Magnenci, després de la mort de Constant l'any 350.

Nou!!: Gàl·lia і Magnenci Decenci · Veure més »

Magnus Fèlix Ennodi

Magnus Fèlix Ennodi (en llatí Magnus Felix Ennodius) (Arle, Gàl·lia, 476 - Pavia, Itàlia, 17 de juliol del 521) va ser un religiós gal, bisbe de Pavia.

Nou!!: Gàl·lia і Magnus Fèlix Ennodi · Veure més »

Majorià

ostrogots final columnes Juli Valeri Majorià (en llatí) fou emperador romà del 457 al 461.

Nou!!: Gàl·lia і Majorià · Veure més »

Mallorca

Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.

Nou!!: Gàl·lia і Mallorca · Veure més »

Mamert de Viena

Mamert de Viena (Viena del Delfinat?, ca. 400 - Arle o Viena, 475) fou un arquebisbe de Viena del Delfinat.

Nou!!: Gàl·lia і Mamert de Viena · Veure més »

Mamurra

Mamurra (en llatí Mamurra) era un cavaller romà nascut a Formiae, comandant d'enginyers (praefectus fabrum) a l'exèrcit de Juli Cèsar a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Mamurra · Veure més »

Manci d'Èvora

Manci o Manç d'Èvora, en llatí Mancius i en portuguès São Manços és un personatge llegendari que, segons una tradició medieval, fou el primer bisbe d'Èvora i de Lisboa, al.

Nou!!: Gàl·lia і Manci d'Èvora · Veure més »

Maniqueisme

Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.

Nou!!: Gàl·lia і Maniqueisme · Veure més »

Marçal de Llemotges

Marçal de Llemotges va ser el primer bisbe de Llemotges.

Nou!!: Gàl·lia і Marçal de Llemotges · Veure més »

Marc Antoni Gnifó

Marc Antoni Gnifó (en llatí Marcus Antonius Gnipho) va ser un retòric romà que va viure al.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Antoni Gnifó · Veure més »

Marc Aureli Cota (cònsol)

Marc Aureli Cota (Marcus Aurelius Cotta) va ser un magistrat romà, germà del cònsol i governador de la Gàl·lia Gai Aureli Cota i del tribú de la plebs Luci Aureli Cota.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Aureli Cota (cònsol) · Veure més »

Marc Aureli Escaure

Marc Aureli Escaure (en llatí Marcus Aurelius Scaurus)va ser un magistrat romà que va viure al.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Aureli Escaure · Veure més »

Marc Aureli Probe

Marc Aureli Probe (Marcus Aurelius Probus) fou emperador romà del 276 al 282.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Aureli Probe · Veure més »

Marc Àper

Marc Àper (en llatí Marcus Aper) va ser un orador romà nascut a la Gàl·lia que va arribar pels seus mèrits a qüestor, tribú i pretor.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Àper · Veure més »

Marc Claudi Marcel (militar)

Marc Claudi Marcel (en llatí Marcus Claudius Marcellus) va ser un militar i jutge romà de desconeguda relació amb la família Claudi Marcel, tot i que en formava part, i també de la gens Clàudia.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Claudi Marcel (militar) · Veure més »

Marc Cluvi Rufus

Marc Cluvi Rufus (Marcus Cluvius Rufus) va ser un magistrat romà i historiador del dC.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Cluvi Rufus · Veure més »

Marc Favoni

Marc Favoni (en Marcus Favonius) va ser un polític i magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Favoni · Veure més »

Marc Furi Bibàcul

Marc Furi Bibàcul (en llatí Marcus Furius Bibaculus) va ser un poeta romà.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Furi Bibàcul · Veure més »

Marc Juni Silà (cònsol 25 aC)

Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Juni Silà (cònsol 25 aC) · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en llatí Marcus Licinius Crassus Dives) va ser el fil gran del triumvir Marc Licini Cras Dives i de Tertúl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Licini Cras Dives (fill de Cras el triumvir) · Veure més »

Marc Licini Cras Dives (triumvir)

Marc Licini Cras Dives (en Marcus Licinius P. f. M. n. Crassus Dives) (~105 aC - 53 aC), més conegut com a Cras el Triumvir, va ser un rellevant aristòcrata, general i polític de l'antiga república romana.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Licini Cras Dives (triumvir) · Veure més »

Marc Lol·li

Marc Lol·li (en Marcus Lollius M. f.) va ser un magistrat romà que pertanyia a la gens Lòl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Lol·li · Veure més »

Marc Trebel·li Màxim

Marc Trebel·li Màxim (en Marcus Trebellius Maximus) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Trebel·li Màxim · Veure més »

Marc Vipsani Agripa

Marc Vipsani Agripa (en Marcus Vipsanius Agrippa; Dalmàcia, 63 aC - Campània, 12 aC) va ser un militar i polític romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Marc Vipsani Agripa · Veure més »

Marca de Bretanya

La Marca de Bretanya en l'Imperi Carolingi Fortaleses de la Marca de Bretanya La Marca de Bretanya fou una entitat creada al segle VIII amb la unió de diversos comtats francs.

Nou!!: Gàl·lia і Marca de Bretanya · Veure més »

Marca Hispànica

La Marca Hispànica fou una marca de l'Imperi Carolingi establerta a final del en forma de múltiples comtats que acomplien una funció militar fronterera que perdurà fins a mitjan però que no tengué mai estatus jurídic ni validesa política.

Nou!!: Gàl·lia і Marca Hispànica · Veure més »

Marcel·lí d'Ambrun

Marcel·lí d'Ambrun (nord d'Àfrica, s. IV - Ambrun, Gàl·lia, 374) fou el primer bisbe d'Ambrun.

Nou!!: Gàl·lia і Marcel·lí d'Ambrun · Veure més »

Marcionisme

El marcionisme fou una de les primeres heretgies del cristianisme.

Nou!!: Gàl·lia і Marcionisme · Veure més »

Marcodúrum

Marcodúrum és el lloc del nord de la Gàl·lia on els ubis (ubii) foren aniquilats per les tropes de Civilis, a la vora del Rin.

Nou!!: Gàl·lia і Marcodúrum · Veure més »

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Nou!!: Gàl·lia і Marina romana · Veure més »

Marsella

Marsella (Marselha en occità, Marseille en francès) és una ciutat francesa i occitana que es troba al departament de les Boques del Roine i a la regió Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia і Marsella · Veure més »

Martí de Tours

Martí de Tours (Martinus en llatí, Pannònia, actual Hongria, 316 o 317 - Candes, Gàl·lia, 8 de novembre de 397) va ser un bisbe de Tours, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Martí de Tours · Veure més »

Martirologi Jeronimià

El Martirologi Jeronimià, molt conegut en la seva forma llatina Martyrologium Hieronymianum, és una llista de màrtirs cristians, erròniament atribuïda a Jeroni d'Estridó.

Nou!!: Gàl·lia і Martirologi Jeronimià · Veure més »

Massís Armoricà

El Massís Armoricà és un massís muntanyós que cobreix una àmplia zona al nord-oest de França, inclosa la Bretanya, la part occidental de Normandia i el País del Loira.

Nou!!: Gàl·lia і Massís Armoricà · Veure més »

Maurici d'Agaunum

Maurici d'Agaunum (Tebes, Alt Egipte, segona meitat del - Saint-Maurici, Valais, Suïssa, 21 de juliol de l'any 303 o 304) va ser un militar de l'exèrcit romà, comandant de la Legió Tebana.

Nou!!: Gàl·lia і Maurici d'Agaunum · Veure més »

Maximià

Marc Aureli Valeri Maximià (Marcus Aurelius Valerius Maximianus; nascut cap al 250 i mort cap al juliol del 310), conegut igualment com a Maximià Herculi, fou emperador romà entre el 286 i el 305.

Nou!!: Gàl·lia і Maximià · Veure més »

Maynooth

Maynooth (məˈnuːθ; en gaèlic irlandès, Maigh Nuad) és una ciutat universitària del nord del Comtat de Kildare, a Irlanda.

Nou!!: Gàl·lia і Maynooth · Veure més »

Màquina

Màquina per fer cigarretes de James Albert Bonsack, patentada el 1881. Una màquina és un conjunt independent de mecanismes dissenyat amb l'objectiu de realitzar una o més tasques determinades.

Nou!!: Gàl·lia і Màquina · Veure més »

Màrcia Eufèmia

Màrcia Eufèmia, en llatí, Aelia Marcia Euphemia, fou una emperadriu romana consort, esposa de l'emperador romà d'Occident, Procopi Antemi.

Nou!!: Gàl·lia і Màrcia Eufèmia · Veure més »

Mòmmol

Mòmmol o Euni Mòmmol (en llatí Eunius Mummolus o Mommolus o Mummulus, en francès Mummol o Momble- († 585),, probablement un gal·loromà, fill del comte d'Auxerre Pœonius (Peoni). Mòmmol fou comte d'Auxerre a partir del 561, i fou també general i patrici de la Provença borgonyona al servei del rei franc Guntram de Borgonya de 569 a 581.

Nou!!: Gàl·lia і Mòmmol · Veure més »

Mediolanum Aulercorum

Mediolanum era la ciutat principal dels aulercs eburovices a la Gàl·lia, per la qual cosa els romans l'anomenaren Mediolanum Aulercorum.

Nou!!: Gàl·lia і Mediolanum Aulercorum · Veure més »

Mel·lobaudes

Mel·lobaudes o Mal·lobaudes (en llatí Mellobaudes o Mallobaudes) era un rei dels francs del temps de l'emperador Gracià (367-383).

Nou!!: Gàl·lia і Mel·lobaudes · Veure més »

Melitó de Canterbury

Mel·lit o Mel·lit de Canterbury, també anomenat Mel·litó, o Mellitus (mort el 24 d'abril del 624) va ser el primer bisbe de Londres, el tercer arquebisbe de Canterbury i un dels membres de la missió gregoriana enviada a Anglaterra per convertir els anglosaxons.

Nou!!: Gàl·lia і Melitó de Canterbury · Veure més »

Mercuri (mitologia)

XVII). Mercuri (en llatí Mercurius), déu de la mitologia romana, era missatger dels déus, protector del comerç i fill de Júpiter i Maia Maiestas.

Nou!!: Gàl·lia і Mercuri (mitologia) · Veure més »

Meroveu

Meroveu (en llatí) fou un rei dels francs, avi de Clodoveu I fundador efectiu de la monarquia dels francs.

Nou!!: Gàl·lia і Meroveu · Veure més »

Mestre dels soldats

Mestre dels soldats (magister militum, magister armorum, equitum et peditum utriusque militias, o abreujat Magister armorum) va ser el nom de dos oficials instituïts per Constantí I el Gran encarregats de dirigir els exèrcits imperials, un al front de la cavalleria i l'altre de la infanteria.

Nou!!: Gàl·lia і Mestre dels soldats · Veure més »

Meti

Meti (Mettius) fou un antic praenomen romà dels temps més antics de la història de Roma usat pels sabins i pels llatins.

Nou!!: Gàl·lia і Meti · Veure més »

Metz

Metz (pronunciat en francès) és un municipi francès, capital del departament de Mosel·la a la regió del Gran Est, situada a la confluència dels rius Mosel·la i Seille.

Nou!!: Gàl·lia і Metz · Veure més »

Mil·liari

Rèplica d'un mil·liari a la Via Claudia Augusta prop d'Unterdiessen (Alemanya). Un mil·liari o pedra mil·liar (procedent del llatí miliarium) és una columna cilíndrica, oval o paral·lelepípeda que es posava a la vora de les calçades romanes per assenyalar les distàncies cada mil passus (passes dobles romanes) és a dir, cada milla romana, la qual cosa equival a una distància d'uns 1.481 metres aproximadament.

Nou!!: Gàl·lia і Mil·liari · Veure més »

Mil·liari de Sant Hipòlit de la Salanca

El Mil·liari de Sant Hipòlit de la Salanca és una pedra mili·liar que servia de fita de distància de la Via Domícia romana, i que es conserva a l'església parroquial de la comuna nord-catalana de Sant Hipòlit de la Salanca (Rosselló).

Nou!!: Gàl·lia і Mil·liari de Sant Hipòlit de la Salanca · Veure més »

Mineria a l'Europa medieval

Plànol de mines a Banská Štiavnica a Eslovàquia (1726) de Luigi Ferdinando Marsigli, una il·lustració de la mineria en l'era premoderna. La Mineria a l'Europa medieval cobreix el lapse de temps des del segle V fins al començament del Renaixement en el.

Nou!!: Gàl·lia і Mineria a l'Europa medieval · Veure més »

Mite dels orígens troians

El mite dels orígens troians és un mite fundacional pel qual diverses ciutats, pobles i dinasties van reivindicar els seus orígens troians (potser com a resultat de la circulació de l’Eneida), amb l’objectiu de legitimar i essencialitzar la seva identitat i els seus orígens antics i nobles.

Nou!!: Gàl·lia і Mite dels orígens troians · Veure més »

Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics

Jaume Mir Els mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics són aquells mites creats per explicar l'origen dels pobladors indígenes de les Illes Balears a l'antiguitat.

Nou!!: Gàl·lia і Mites clàssics sobre l'origen dels baleàrics · Veure més »

Mitologia bretona

La mitologia bretona és la base de les creences de Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Mitologia bretona · Veure més »

Mitologia gal·lesa

VI'') La mitologia gal·lesa es compon tant de les tradicions populars desenvolupades a Gal·les com de les tradicions desenvolupades pels celtes britons en altres llocs abans del final del primer mil·lenni.

Nou!!: Gàl·lia і Mitologia gal·lesa · Veure més »

Mitologia irlandesa

La mitologia irlandesa és el recull de mites sobre déus i herois d'Irlanda que van sorgir en l'antiguitat i van perviure fins a l'edat mitjana, en què van ser cristianitzats i assimilats o van ser considerats simples llegendes.

Nou!!: Gàl·lia і Mitologia irlandesa · Veure més »

Modron

Modron ("mare") és una figura de la mitologia gal·lesa coneguda com la mare de l'heroi Mabon ap Modron ("Mabon de Modron").

Nou!!: Gàl·lia і Modron · Veure més »

Monestir

Sant Benet, en la imatge la reconstrucció actual de després de la batalla de Monte Cassino. El monestir va ser construït sobre un antic emplaçament pagà, un temple d'Apol·lo que corona el turó, rodejat per un mur sobre la fortificació de la xicoteta ciutat de Cassino, i recentment saquejat pels gots. El primer pas de Benet va ser destruir l'escultura d'Apol·lo i l'altar. El temple va ser dedicat a Joan Baptista. Una vegada instal·lat allí, Benet mai el va deixar. A Monte Cassino, va escriure la Regla benedictina que es va convertir en el principi fundador del monaquisme occidental. A Monte Cassino, va rebre la visita de Tòtila, rei dels ostrogots, tal vegada en 543 (l'única data històrica per a Benet). Monestir de Sant Cugat Un monestir és un tipus d'edificació per a la reclusió dels religiosos, que hi viuen en comú un o diversos monjos.

Nou!!: Gàl·lia і Monestir · Veure més »

Monte Testaccio

Monte Testaccio o Monte dei cocci és un pujol artificial que va anar consolidant entre els segles I i IV a la ciutat de Roma com a principal abocador de la ciutat.

Nou!!: Gàl·lia і Monte Testaccio · Veure més »

Museu de la Civilització Romana

Vista de la columnata del museu El Museu de la Civilització Romana presenta diversos aspectes de la civilització romana, incloent-hi els costums i tradicions.

Nou!!: Gàl·lia і Museu de la Civilització Romana · Veure més »

Museu Monogràfic d'Empúries

El Museu Monogràfic d'Empúries (MAC-Empúries) és un museu situat dins del jaciment arqueològic d'Empúries creat en 1932 i actualment integrat al Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC).

Nou!!: Gàl·lia і Museu Monogràfic d'Empúries · Veure més »

Nacions celtes

Bretanya Bandera amb combinació de les banderes de les nacions cèltiques Les nacions celtes són els territoris a l'oest d'Europa on hi ha sobreviscut les llengües cèltiques o trets culturals celtes.

Nou!!: Gàl·lia і Nacions celtes · Veure més »

Namnetes

Els namnetes (llatí Namnetes o Nanetes) eren un poble gal que vivia al nord del Liger (Loira) fins a la mar; el riu els separava dels píctons o pictaus (pictones o pictavi).

Nou!!: Gàl·lia і Namnetes · Veure més »

Narbo Martius

Narbo Martius era el nom en llatí d'una ciutat de la Gàl·lia, capital de la Província, que d'aquesta ciutat va agafar el nom de Gàl·lia Narbonense.

Nou!!: Gàl·lia і Narbo Martius · Veure més »

Nazari i Cels

Nazari i Celsus (San NazaroAlso Nazzaro, Nazario e San Celso) eren dos màrtirs dels quals no se sap res, excepte el descobriment dels seus cossos per Ambròs de Milà.

Nou!!: Gàl·lia і Nazari i Cels · Veure més »

Nèustria

'''Nèustria''', l'any 852 Nèustria va ser un dels regnes de la monarquia franca durant la dinastia merovíngia, que agrupava les províncies del nord i el nord-oest de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Nèustria · Veure més »

Neuma

Fragment d'un manuscrit medieval amb notació neumàtica aquitana adiastemàtica Un neuma és un signe de la notació musical emprat a l'edat mitjana.

Nou!!: Gàl·lia і Neuma · Veure més »

Nicolas Sanson

Nicolas Sanson (1600-1667) fou un cartògraf francès, erradament considerat per alguns el creador de la geografia francesa.

Nou!!: Gàl·lia і Nicolas Sanson · Veure més »

Nina de Geòrgia

Ninó o Nina (Capadòcia, 296 – monestir de Bodbe, 338 o 340) fou una missionera cristiana que predicà i introduí el cristianisme a Geòrgia.

Nou!!: Gàl·lia і Nina de Geòrgia · Veure més »

Noms d'Alemanya

d'un terme bàltic, que significa probablement «poble» A causa de la seva situació geogràfica, al centre d'Europa i envoltada de pobles diversos, i de la materialització tardana de la seva unitat, Alemanya es coneix amb diferents noms que varien depenent de les llengües, inspirats pels pobles que l'han composta.

Nou!!: Gàl·lia і Noms d'Alemanya · Veure més »

Norma (Bellini)

Norma és una òpera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani, basat en una tragèdia d'Alexandre Soumet.

Nou!!: Gàl·lia і Norma (Bellini) · Veure més »

Normands

Els normands (literalment, 'humans del nord'; àrab: majus) van ser un poble que emergí durant la primera meitat del a la zona de la Normandia, fruit de la unió entre conqueridors d'origen viking (principalment danesos) amb la població local (tant franca com gal·loromana).

Nou!!: Gàl·lia і Normands · Veure més »

Noruega

Noruega (en noruec bokmål:; en nynorsk), oficialment el Regne de Noruega, és un estat sobirà situat a la meitat occidental de la península d'Escandinàvia, a l'Europa del Nord.

Nou!!: Gàl·lia і Noruega · Veure més »

Nuberu

Un nuberu és un personatge mitològic que forma part de la mitologia asturiana, però també és present a la mitologia càntabra, gallega i del nord de Castella.

Nou!!: Gàl·lia і Nuberu · Veure més »

Obra historiogràfica de Juli Cèsar

Edició de 1783 de la Guerra de les Gàl·lies Juli Cèsar va destacar, sobretot, per la seva faceta política i militar, però també ho va fer notablement en la producció literària.

Nou!!: Gàl·lia і Obra historiogràfica de Juli Cèsar · Veure més »

Occident

Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.

Nou!!: Gàl·lia і Occident · Veure més »

Occitans

Els occitans (los occitans en occità; les Occitans en francès) són un poble europeu que té l'origen al nord-oest del Mediterrani i resideix en la seua majoria al sud de França, i en menor grau a territoris fronterers amb aquest país, una zona anomenada col·lectivament Occitània.

Nou!!: Gàl·lia і Occitans · Veure més »

Occità gascó

El gascó (en occità: gascon) és el dialecte més occidental de l'occità, prou diferenciat per raó d'un substrat basc.

Nou!!: Gàl·lia і Occità gascó · Veure més »

Oesen

El Bourg d'Oisans és principal ciutat de l'Oisans. L'Oesen és una regió natural dels Alps francesos, situada entre els departaments de l'Isère i dels Alts Alps i per tant, entre les regions del Roine-Alps i de la Provença-Alps-Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia і Oesen · Veure més »

Oppidum

'''''Oppidum''''' celta de l'Europa Central, segle I aC El terme oppidum (del llatí oppidum, pl. oppida: lloc elevat, fortificació) és un terme genèric que designa un lloc elevat, un turó o altiplà, les defenses naturals del qual s’han vist reforçades per la intervenció humana.

Nou!!: Gàl·lia і Oppidum · Veure més »

Orbe (Vaud)

Orbe o Orbach (antigament, en llatí: Urba) és un comú i ciutat històrica de Suïssa del cantó de Vaud, al districte del Jura-Nord vaudois i antic cap del districte d'Orbe.

Nou!!: Gàl·lia і Orbe (Vaud) · Veure més »

Orde de canonges regulars

Un orde de canonges regulars (o Ordo Canonicorum Regularium en llatí) és un orde religiós format pels canonges (és a dir, preveres) d'una comunitat (una canonja, una catedral, etc.) que observen la vida en comú, segons una regla, i la combinen amb l'ofici clerical i la vida apostòlica.

Nou!!: Gàl·lia і Orde de canonges regulars · Veure més »

Orde de Sant Benet

L'Orde de Sant Benet (en llatí, Ordo Sancti Benedicti; OSB) i més coneguda sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.

Nou!!: Gàl·lia і Orde de Sant Benet · Veure més »

Orgètorix

Orgetòrix (llatí Orgetorix) fou un dels màxims dirigents del poble dels helvecis.

Nou!!: Gàl·lia і Orgètorix · Veure més »

Oribasi

Oribasi (en llatí Oribasius, Oreibásios o Oribásios en Ορειβάσιος o Οριβάσιος) (vers 325 - vers 400) va ser un destacat metge grec que a Suides s'indica que va néixer a Sardes mentre que Eunapi el fa originari de Pèrgam.

Nou!!: Gàl·lia і Oribasi · Veure més »

Orient grec i Occident llatí

Orient grec i Occident llatí és un concepte utilitzat per distingir entre les dues parts del món grecoromà, concretament les regions orientals que tenien el grec com a lingua franca (Anatòlia, Grècia, els Balcans, el Llevant i Egipte) i les regions occidentals que tenien el llatí (Magrib, Europa Central, Gàl·lia, Ibèria, Itàlia i les Illes Britàniques).

Nou!!: Gàl·lia і Orient grec i Occident llatí · Veure més »

Origen dels bascos

L'arbre de Guernica és el símbol de les llibertats basques. Lorigen dels bascos tracta sobre l'origen d'aquest poble d'arrel no indoeuropea actualment assentat al País Basc.

Nou!!: Gàl·lia і Origen dels bascos · Veure més »

Oromarsacs

Els oromarsacs (en llatí oromarsaci) eren un poble de la Gàl·lia a la part nord, que segons Plini el Vell vivien a la regió del riu Scaldis cap al sud, propers als menapis i mòrins.

Nou!!: Gàl·lia і Oromarsacs · Veure més »

Osi de Còrdova

Hosi (Hosius) també Osi (Osius) o Hosi de Còrdova (Còrdova, 256 - 357) fou un bisbe hispà, Pare de l'Església i conseller de l'emperador Constantí I. És venerat com a sant per certes confessions cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Osi de Còrdova · Veure més »

Osterwieck

Osterwieck és una ciutat al Districte del Harz de l'estat de Saxònia-Anhalt a Alemanya a la riba del riu Ilse, al nord de Wernigerode.

Nou!!: Gàl·lia і Osterwieck · Veure més »

Ostrogots

Els ostrogots són un dels pobles germànics.

Nou!!: Gàl·lia і Ostrogots · Veure més »

Països Baixos durant l'era romana

Reconstrucció d'una torre de sentinella a prop de Fectio (Països Baixos). Durant un període de 450 anys, des del 55 aC fins al 410 dC, la part meridional dels Països Baixos va estar integrada a l'Imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Països Baixos durant l'era romana · Veure més »

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem. Històricament, en aquest turó hi havia el temple de la tríada palatina: Júpiter, la seva esposa Juno i la filla Minerva. El temple el va construir el rei Tarquini Prisc i es considerava el més destacat de la ciutat. Es va salvar dels gals quan van ocupar Roma el 390 aC. La mitologia romana, tal com explica lEneida de Virgili, per exemple, afirma que la ciutat de Roma va ser fundada al mont Palatí per Evandre de Pal·làntion i altres grecs antics abans de la guerra de Troia, i que va anomenar Pallantium a la ciutat en honor del seu fill, Pal·lant. Alguns autors antics parlen de la Roma quadrata i en donen aquesta explicació: segons Plutarc, Dionisi d'Halicarnàs i Apià, seria l'antecedent de la ciutat de Roma, fundada al turó del Palatí pels antics habitants de la zona, probablement sabins. Durant la República el palatí va acollir les residències de diverses personalitats polítiques i aristocràtiques: Marc Valeri Volús, cònsol l'any 505 aC, Gneu Octavi, cònsol el 165 aC i avantpassat d'August, Tiberi Semproni Grac, cònsol el 177 aC i pare dels dos famosos tribuns de la plebs Tiberi i Gai Grac, Marc Fulvi Flac, cònsol l'any 125 aC, Marc Livi Drus, tribú de la plebs l'any 91 aC, Ciceró i el seu germà Quint, Tit Anni Papià Miló, amic de Ciceró i assassí de Publi Clodi, que possiblement també va viure al Palatí, Quint Hortensi Hòrtal, l'orador (la seva casa la va comprar August), el triumvir Marc Antoni i Tiberi Claudi Neró, pare de l'emperador Tiberi. Els emperadors August, Tiberi, Calígula i Neró hi van construir palaus sumptuosos. Septimi Sever hi va fer el Septizodium. Avui en dia en queden algunes restes, com les domus Flàvia i Augustana i la casa de Lívia, i el jardí renaixentista anomenat Orti Farnesiani.

Nou!!: Gàl·lia і Palatí · Veure més »

Pal·ladi d'Ambrun

Pal·ladi d'Ambrun o d'Embrun, sant Patllari o Batllori(en francès, Pallade o Pélade) (mort c. 541) va ser un bisbe d'Embrun.

Nou!!: Gàl·lia і Pal·ladi d'Ambrun · Veure més »

Pal·ladi d'Escòcia

Pal·ladi, Palladius en llatí, (408/431 - 457/461) va ser el primer bisbe dels cristians d'Irlanda anterior a Patrici d'Irlanda.

Nou!!: Gàl·lia і Pal·ladi d'Escòcia · Veure més »

Panegírics vells

Panegírics vells foren una sèrie de discursos d'alabança que les ciutats o regions, sobretot de les Gàl·lies, enviaven als emperadors per felicitar-lo per esdeveniments favorables, per donar les gràcies per beneficis rebuts, o per sol·licitar la protecció o el favor.

Nou!!: Gàl·lia і Panegírics vells · Veure més »

Panegyrici Latini

Panegyrici Latini o Panegírics Llatins és una col·lecció de dotze discursos panegírics que enalteixen les activitats de diversos emperadors romans, realitzats per diferents autors de l'Imperi entre finals del segle I EC i finals de l'IV EC.

Nou!!: Gàl·lia і Panegyrici Latini · Veure més »

Papa Eleuteri

Eleuteri va néixer a Nicòpolis, Epir.

Nou!!: Gàl·lia і Papa Eleuteri · Veure més »

Papa Eusebi

Eusebi (Grècia, Imperi Romà d'Orient, ? - Siracusa, Sicília, Imperi Romà d'Occident, agost o setembre del 308/310) va ser el trenta-unè bisbe de Roma, i trentè successor de Sant Pere.

Nou!!: Gàl·lia і Papa Eusebi · Veure més »

Papa Fabià

Fabià (?, ? - Roma, 20 de gener de 250) va ser papa de Roma del 236 al 250, màrtir i santificat per diverses esglésies cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Papa Fabià · Veure més »

Papa Hilari

Hilari (Sardenya? - Roma 468) va ser bisbe de Roma de 461 a 468.

Nou!!: Gàl·lia і Papa Hilari · Veure més »

Papa Lleó I

Lleó I (c. 400 - 10 de novembre de 461), també conegut com a Lleó el Gran va ser bisbe de Roma des del 29 de setembre de 440 fins a la seva mort.

Nou!!: Gàl·lia і Papa Lleó I · Veure més »

Papa Lli

Lli o Linus (Volterra?, Toscana, ? - Roma, 23 de setembre de 76 o 79) va ser el segon bisbe de Roma, successor de sant Pere.

Nou!!: Gàl·lia і Papa Lli · Veure més »

Papa Melquíades

Melquíades o MilcíadesAltres formes d'anomenar-lo són Melcíades, Meltíades, o Miltides.

Nou!!: Gàl·lia і Papa Melquíades · Veure més »

Parteni (patrici)

Parteni (Parthenius o Partenius) (Arle vers 485 - Trèveris 548) fou un funcionari gal·loromà d'origen arvern que va servir alhora als ostrogots i als francs.

Nou!!: Gàl·lia і Parteni (patrici) · Veure més »

Pas del Rin

El Rin Mapa de Gàl·lia amb detall dels saqueigs durant la invasió de 407 El pas del Rin per un grup heterogeni de bàrbars que incloïa vàndals, alans i sueus va tenir lloc, segons les fonts tradicionals, el 31 de desembre de l'any 406 i van penetrar en territori de l'Imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Pas del Rin · Veure més »

Pastor de Palència

Pastor hauria estat un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència a mitjan, entre el 433 i el 457, que hauria mort desterrat a Orleans.

Nou!!: Gàl·lia і Pastor de Palència · Veure més »

Patrici de Màlaga

Patrici (Màlaga?, - Gàl·lia, 16 de març de 307) va ésser un eclesiàstic hispanoromà, primer bisbe de Màlaga.

Nou!!: Gàl·lia і Patrici de Màlaga · Veure més »

Patrons de bombers

Els patrons dels bombers són aquells sants o santes que els cossos de bombers de regions amb creença catòlica, ortodoxa o anglicana, han adoptat com a protectors de la seva professió.

Nou!!: Gàl·lia і Patrons de bombers · Veure més »

Pau de Narbona

Pau de Narbona o Pau Sergi (Itàlia?, - Narbona, Aude, segona meitat del segle III) va ésser el primer bisbe de Narbona, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Pau de Narbona · Veure més »

Pau de Tricastin

Pau de Tricastin (Reims, Gàl·lia, - Saint-Paul-Trois-Châteaux, començament del s. V) fou un personatge llegendari, de qui es diu que fou bisbe de Tricastin, vila a la qual donaria el seu nom actual.

Nou!!: Gàl·lia і Pau de Tricastin · Veure més »

Pília (esposa d'Àtic)

Pília (en llatí Pilia) fou una dama romana esposa de Tit Pomponi Àtic, l'amic de Ciceró.

Nou!!: Gàl·lia і Pília (esposa d'Àtic) · Veure més »

Pòstum

Pòstum (en Postumus) que originàriament significava una persona nascuda després de la mort del seu pare, era primer un praenomen però també s'utilitzava com a cognomen de la Gens Postúmia.

Nou!!: Gàl·lia і Pòstum · Veure més »

Pòstum II

Pòstum II o Pòstum Junior (el Jove) (en llatí Postumus Iunior), i figura a la Historia Augusta com un dels anomenats trenta tirans que van usurpar el poder contra l'emperador romà Gal·liè.

Nou!!: Gàl·lia і Pòstum II · Veure més »

Pelèndons

Els pelèndons (llatí: Pellendones) foren un poble celtiber de la Tarraconense, a les fonts del Duero i l'Ebre, a l'est dels arevacs.

Nou!!: Gàl·lia і Pelèndons · Veure més »

Pelegrí d'Auxerre

Pelegrí d'Auxerre o Peregrinus en llatí (261 - † ca. 304) és venerat com el primer bisbe d'Auxerre i el constructor de la primera catedral de la ciutat.

Nou!!: Gàl·lia і Pelegrí d'Auxerre · Veure més »

Peonis

Els peonis (en Παίονες, Pàiones) van ser un poble del nord de Grècia que va ocupar el país que després es va dir Macedònia, amb centre al riu Àxios.

Nou!!: Gàl·lia і Peonis · Veure més »

Període cartaginès al País Valencià

El període cartaginès al País Valencià descriu els fets que es van produir en el País Valencià durant l'ocupació cartaginesa.

Nou!!: Gàl·lia і Període cartaginès al País Valencià · Veure més »

Període iber a Catalunya

El període iber a Catalunya s'encavalca per una banda amb la prehistòria i amb el període romà per l'altra.

Nou!!: Gàl·lia і Període iber a Catalunya · Veure més »

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Nou!!: Gàl·lia і Període romà a Catalunya · Veure més »

Període romà a Occitània

El territori actualment conegut com a Occitània fou dominat pels romans, totalment o parcialment, des del 210 aC fins al 475.

Nou!!: Gàl·lia і Període romà a Occitània · Veure més »

Període romà al País Valencià

El període romà al País Valencià és el període següent al període iber i al període cartaginès.

Nou!!: Gàl·lia і Període romà al País Valencià · Veure més »

Pere I de Palència

Pere hauria estat un religiós hispanovisigot, bisbe de Palència als voltants de l'any 506.

Nou!!: Gàl·lia і Pere I de Palència · Veure més »

Pere Marcel·lí Fèlix Liberi

Petrus Marcellinus Felix Liberius, sovint citat com Liberi, (c. 465 - c. 554) va ser un aristòcrata i oficial romà de l'antiguitat tardana, la carrera del qual va incloure els més alts càrrecs tant del Regne Ostrogot d'Itàlia com de l'Imperi Romà d'Orient.

Nou!!: Gàl·lia і Pere Marcel·lí Fèlix Liberi · Veure més »

Perigús

Perigús (en occità Peireguers o Periguers '; en francès Périgueux) és una comuna francesa, situada al departament de la Dordonya i a la regió de la Nova Aquitània, i capital històrica de la regió del Perigord.

Nou!!: Gàl·lia і Perigús · Veure més »

Persecució de Dioclecià

''L'última oració dels màrtirs cristians'', per Jean-Léon Gérôme (1883). La persecució de Dioclecià tenia l'únic objectiu de frenar la ràpida expansió del cristianisme, aquesta persecució fou la més violenta de totes. La persecució de Dioclecià, també coneguda com a «Gran Persecució», fou la darrera i potser la més cruel persecució dels cristians a l'Imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Persecució de Dioclecià · Veure més »

Pesta de Justinià

Jesús per la vida d'un enterramorts afectat per la pesta durant la pesta de Justinia (Josse Lieferinxe, c. 1497-1499) Una característica de la pesta de Justinià era la necrosi de la mà. Un mapa de l'Imperi Romà d'Orient el 550 (una dècada després de la pesta de Justinià) amb les conquestes de Justinià mostrades en verd La Pesta de Justinià (541-542 dC) amb recidives fins al 750 va ser una pandèmia que va afectar l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Nou!!: Gàl·lia і Pesta de Justinià · Veure més »

Petroni de Bolonya

Petroni de Bolonya (Gàl·lia?, final del s. IV - Bolonya, 450) fou un bisbe de Bolonya entre 431 i 450.

Nou!!: Gàl·lia і Petroni de Bolonya · Veure més »

Pilar dels Nautes

El Pilar dels Nautes és una columna monumental gal·loromana erigida en honor de l'emperador Tiberi pels nautes parisencs de Lutècia.

Nou!!: Gàl·lia і Pilar dels Nautes · Veure més »

Placídia

Placídia va ser una emperadriu consort romana, esposa de l'emperador romà d'Occident, Olibri.

Nou!!: Gàl·lia і Placídia · Veure més »

Poblat de Mesas do Castelinho

El poblat de Mesas do Castelinho és un jaciment arqueològic prop del llogaret de Santa Clara-a-Nova, al municipi d'Almodôvar, a Portugal.

Nou!!: Gàl·lia і Poblat de Mesas do Castelinho · Veure més »

Poblat ibèric de Montbarbat

El poblat ibèric de Montbarbat es troba en el cim de la muntanya del mateix nom, de 331 metres d'altitud, sobre la Serralada Litoral, a l'extrem nord-occidental del terme municipal de Lloret de Mar, al límit amb Maçanet de la Selva.

Nou!!: Gàl·lia і Poblat ibèric de Montbarbat · Veure més »

Pobles preromans d'Occitània

Entre els pobles preromans d'Occitània, els primers pobladors coneguts del territori d'Occitània, podem distingir, per una banda, tres grups de tribus, i de l'altra, els colonitzadors grecs.

Nou!!: Gàl·lia і Pobles preromans d'Occitània · Veure més »

Polis

A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.

Nou!!: Gàl·lia і Polis · Veure més »

Politeisme celta

Representació de Cernunnos al ''Pilar dels navegants''. Talla de Teutatès a la base de la columna d'un temple. El politeisme celta, comunament conegut com a paganisme celta, comprèn les creences i pràctiques religioses a les quals es va adherir la gent de l'edat de ferro d'Europa occidental coneguda ara com els celtes, aproximadament entre 500 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Politeisme celta · Veure més »

Porolissum

Porolissum era una antiga ciutat romana de Dàcia.

Nou!!: Gàl·lia і Porolissum · Veure més »

Postumi Albí

Els Postumi Albí (Postumius Albinus), més antigament Postumi Albus (Postumius Albus) foren una branca familiar de la gens Postúmia.

Nou!!: Gàl·lia і Postumi Albí · Veure més »

Potí de Lió

Potí (en francès, Pothin) va ser el primer bisbe de Lió i el primer de tota la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Potí de Lió · Veure més »

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Nou!!: Gàl·lia і Prefecte del pretori · Veure més »

Prehistòria a França

Lascaux Venus de Lespugue La prehistòria a França es refereix al període francés que precedeix l'inici de la història (entesa aquesta com el registre escrit dels esdeveniments del passat).

Nou!!: Gàl·lia і Prehistòria a França · Veure més »

Pretori

Pretori (Praetorium) va ser al començament el nom de la tenda dels generals romans als campaments.

Nou!!: Gàl·lia і Pretori · Veure més »

Primat (eclesiàstic)

Escut d'armes d'un Primat catòlic (no cardenal) Primat és un títol o rang de certs bisbes en certes esglésies cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Primat (eclesiàstic) · Veure més »

Primera batalla de Bedriacum

La Primera batalla de Bedriacum va ser un enfrontament armat entre les tropes de l'emperador Marc Salvi Otó i Aule Vitel·li, que en sortí vencedor.

Nou!!: Gàl·lia і Primera batalla de Bedriacum · Veure més »

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Nou!!: Gàl·lia і Primera Guerra Púnica · Veure més »

Principat de Catalunya

El Principat de Catalunya, per antonomàsia el Principat o també Catalunya, fou l'estat medieval i modernSesma 2000, pàg.

Nou!!: Gàl·lia і Principat de Catalunya · Veure més »

Priscil·lià

Orosi, al seu ''Communitorium d'errore Priscillianistarum et Origenistarum''. Priscil·lià d'Àvila (Gal·lècia?, vers 340 - Civitas Treverorum, actual Trèveris 385) fou bisbe hispà, fundador del priscil·lianisme considerada heretgia per l'Església Catòlica Romana.

Nou!!: Gàl·lia і Priscil·lià · Veure més »

Privat de Mende

Privat de Mende (Clarmont d'Alvèrnia, començament del - Mende, Losera, ca. 255 o 260) fou un eremita, bisbe de Mende.

Nou!!: Gàl·lia і Privat de Mende · Veure més »

Pro Marcello

Bust de ''Marcus Claudius Marcellus'' Pro Marcello, millor De Marcello, és un dels discursos cesarians que va pronunciar Marc Tul·li Ciceró l'any 46 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Pro Marcello · Veure més »

Pro Rabirio perduellionis reo

Bust de Ciceró, per Bertel Thorvaldsen, còpia de l'original romà. Es troba al Museu Thorvaldsen, Copenhagen. La Defensa de Gai Rabiri, acusat d'alta traïció (Pro Rabirio perduellionis reo, o bé Pro C. Rabirio perduellionis reo ad Quirites oratio) és el discurs de Ciceró en defensa d'un dels senadors més importants de Roma, Gai Rabiri, que fou acusat de participar en l'assassinat de Luci Apuleu Saturní, un tribú de la plebs que era considerat un demagog.

Nou!!: Gàl·lia і Pro Rabirio perduellionis reo · Veure més »

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Nou!!: Gàl·lia і Procés de romanització · Veure més »

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Nou!!: Gàl·lia і Procopi Antemi · Veure més »

Proeresi

Proeresi (llatí Proaeresius, armeni Պարույր, Parouyr, grec Προαιρέσιος c. 276 – c. 368), va ser un destacat retòric roma d'origen armeni, nascut a Armènia vers el 276, de família ben relacionada però pobre.

Nou!!: Gàl·lia і Proeresi · Veure més »

Publi Considi

Publi Considi (en llatí Publius Considius) va ser un militar romà que va servir sota Juli Cèsar a la Gàl·lia l'any 58 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Publi Considi · Veure més »

Publi Licini Corneli Valerià Saloní

Publi Licini Corneli Valerià Saloní (en llatí Publius Licinius Cornelius Valerianus Saloninus) va ser el fill de l'emperador romà Gal·liè i de la seva dona Cornèlia Salonina i net de l'emperador Valerià I. Quan el seu avi i el seu pare van assolir el títol d'august el 253, el jove va ser declarat cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Publi Licini Corneli Valerià Saloní · Veure més »

Publi Licini Cras Dives (llegat)

Publi Licini Cras Dives (en llatí Publius Licinius Crassus Dives) va ser el fill petit del triumvir Dives I i de Tertúl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Publi Licini Cras Dives (llegat) · Veure més »

Publi Sulpici Rufus (pretor)

Publi Sulpici Rufus (Publius Sulpicius Rufus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Publi Sulpici Rufus (pretor) · Veure més »

Publi Umbrè

Publi Umbrè (Publius Umbrenus) fou un dels secretaris de Catilina.

Nou!!: Gàl·lia і Publi Umbrè · Veure més »

Publi Valeri Flac (acusador)

Publi Valeri Flac (en llatí Publius Valerius Flaccus) va ser l'acusador de Publi Papiri Carbó.

Nou!!: Gàl·lia і Publi Valeri Flac (acusador) · Veure més »

Publi Vatini (tribú)

Publi Vatini (en llatí Publius Vatinius) va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Publi Vatini (tribú) · Veure més »

Publi Ventidi Bas

Publi Ventidi Bas (en llatí Publius Ventidius Bassus) va ser un magistrat romà nadiu del Picè.

Nou!!: Gàl·lia і Publi Ventidi Bas · Veure més »

Pupiè

Marc Clodi Pupiè Màxim (en llatí) fou dels emperadors romans de l'any 238.

Nou!!: Gàl·lia і Pupiè · Veure més »

Quint Ati Var

Quint Ati Var (en Quintus Attius Varus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Ati Var · Veure més »

Quint Aureli Símmac

Quint Aureli Símmac (en Quintus Aurelius Symmachus) va ser un erudit, orador i home d'estat romà que va viure al final del.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Aureli Símmac · Veure més »

Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC)

Quint Cecili Metel Crètic (Quintus Caecilius Metellus Creticus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Cecili Metel Crètic (cònsol 69 aC) · Veure més »

Quint Cecili Metel Pius Escipió

Quint Cecili Metel Pius Escipió (en llatí Quintus Caecilius Q. F. Metellus Pius Scipio) va ser un magistrat romà i comandant militar de la República Romana.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Cecili Metel Pius Escipió · Veure més »

Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC)

Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (en Quintus Fabius Q. Aemiliani F. Q. N. Maximus Allobrogicus) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Fabi Màxim Al·lobrògic (cònsol 121 aC) · Veure més »

Quint Fufi Calè (cònsol)

Quint Fufi Calè (en Quintus Fufius Q. f. C. n. Calenus) va ser un magistrat romà pertanyent a la gens Fúfia.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Fufi Calè (cònsol) · Veure més »

Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC)

Quint Lutaci Càtul (en Quintus Lutatius Q. F. Catulus) va ser cònsol romà l'any junt amb Mari.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Lutaci Càtul (cònsol 102 aC) · Veure més »

Quint Mamili Turrí

Quint Mamili Turrí (en Quintus Mamilius Q. F. Q. N. Turrinus) era un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Mamili Turrí · Veure més »

Quint Marci Rex (cònsol 118 aC)

Quint Marci Rex (en llatí Quintus Marcius Q. F. Q. N. Rex) va ser cònsol romà l'any 118 aC juntament amb Marc Porci Cató Licinià el Jove.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Marci Rex (cònsol 118 aC) · Veure més »

Quint Minuci Rufus (cònsol 197 aC)

Quint Minuci Rufus (en Quintus Minucius C. f. C. n. Rufus) va ser un magistrat romà que visqué a cavall dels segles  i aC.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Minuci Rufus (cònsol 197 aC) · Veure més »

Quint Pedi (cònsol)

Quint Pedi (en llatí Quintus Pedius) va ser besnebot de Juli Cèsar (net de Júlia Major, la germana de Cèsar) segons Suetoni, o potser de Júlia Menor, ja que es diu que la seva mare era Àcia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Júlia Menor, germana de Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Pedi (cònsol) · Veure més »

Quint Sertori

Hispània Citerior Quint Sertori (en llatí Quintus Sertorius) va ser el lloctinent de Gai Mari i un dels caps del partit popular a Roma i governador d'Hispània fins a la seva mort.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Sertori · Veure més »

Quint Tituri Sabí

Quint Tituri Sabí (en llatí Quintus Titurius Sabinus) va ser un legat de Juli Cèsar a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Quint Tituri Sabí · Veure més »

Racional (indumentària)

El racional era entre els jueus un ornament propi del Summe Sacerdot (Èxode 28:15); però era una peça de valor, puix que constava de dotze pedres precioses, per on es representaven les dotze tribus d'Israel.

Nou!!: Gàl·lia і Racional (indumentària) · Veure més »

Radagais

Radagais o Radagàs (Rhodogastus, Radagaisus,, segons Zòsim) va ser un notable líder bàrbar de discutit origen.

Nou!!: Gàl·lia і Radagais · Veure més »

Radegunda

Radegunda (Turíngia, 518-Poitiers, 13 d'agost de 587) va ser la segona esposa del rei merovingi Clotari I i, per tant, reina consort del regne franc de Soissons.

Nou!!: Gàl·lia і Radegunda · Veure més »

Ragnacari

Ragnacari, fou un rei dels francs a Cambrai, mort pel seu cosí Clodoveu I.

Nou!!: Gàl·lia і Ragnacari · Veure més »

Ragoni Clar

Ragoni Clar (Ragonius Clarus) va ser un militar romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Ragoni Clar · Veure més »

Ràuracs

Els ràuracs (en llatí Rauraci o Raurici, en grec antic Ῥαυρικοί) van ser un poble gal de la regió de Basilea.

Nou!!: Gàl·lia і Ràuracs · Veure més »

Règul de Senlis

Règul de Senlis, en francès Rieul (segona meitat del segle IV - Senlis, primera meitat del segle V), és un religiós tardorromà, evangelitzador de la zona de Senlis (Oise) i primer bisbe d'aquesta ciutat.

Nou!!: Gàl·lia і Règul de Senlis · Veure més »

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Nou!!: Gàl·lia і Ròmul Augústul · Veure més »

Rústic de Narbona

Rústic de Narbona (Marsella, Tolosa o Narbona, ca. 390 - Narbona, 461) fou monjo de l'abadia de Lérins i bisbe de Narbona de 427 a 461.

Nou!!: Gàl·lia і Rústic de Narbona · Veure més »

Reciari

Un reciari clava el seu trident a un ''secutor'' en un mosaic trobat a la vil·la de Nennig, Alemanya (aprox. segles II-III dC). Reciari (Retiarii) era el nom d'un tipus de gladiador armat amb una llança trident (tridens o fuscina) i una xarxa, amb la qual havia d'agafar el seu rival, a qui rematava amb el trident.

Nou!!: Gàl·lia і Reciari · Veure més »

Reda (carruatge)

Carro romà de quatre rodes Reda (Reda o Redha) era un carruatge romà de viatge.

Nou!!: Gàl·lia і Reda (carruatge) · Veure més »

Regnat de Cleòpatra

pp.

Nou!!: Gàl·lia і Regnat de Cleòpatra · Veure més »

Regne d'Aquitània

El regne d'Aquitània fou un regne franc establert a la regió d'Aquitània en l'edat mitjana en dos períodes diferents no successius compostos per un breu període en època merovíngia (628-632) i posteriorment en època carolíngia (781 - 884).

Nou!!: Gàl·lia і Regne d'Aquitània · Veure més »

Regne de França

El Regne de França fou el sistema polític de la regió de l'actual França entre l'edat mitjana i l'edat moderna (final del) -la darrera corresponent al període conegut com lantic règim- i precedeix la proclamació de la Primera República Francesa.

Nou!!: Gàl·lia і Regne de França · Veure més »

Regne de Kent

El Regne de Kent (Cantaware Rīce en anglès antic i Regnum Cantuariorum en llatí) fou un regne medieval situat en els territoris del sud-est de la Gran Bretanya.

Nou!!: Gàl·lia і Regne de Kent · Veure més »

Regne de Tolosa

El Regne de Tolosa fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.

Nou!!: Gàl·lia і Regne de Tolosa · Veure més »

Regne Vàndal

El Regne Vàndal (en llatí Regnum Vandalum), o regne dels vàndals i els alans (Regnum Vandalorum et Alanorum), fou un regne establert pels vàndals germànics sota Genseric, al nord d'Àfrica i al Mediterrani, entre el 435 i el 534 dC.

Nou!!: Gàl·lia і Regne Vàndal · Veure més »

Regne Visigot

El Regne visigot o Regne dels visigots va ser un regne que va ocupar l'actual sud-oest de França i la península Ibèrica des dels segles  fins al.

Nou!!: Gàl·lia і Regne Visigot · Veure més »

Regnes bàrbars

Europa just després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident Els regnes bàrbars foren els primers regnes establerts a l'antic territori de l'Imperi Romà d'Occident pels pobles germànics, iranians, amazics, etc.

Nou!!: Gàl·lia і Regnes bàrbars · Veure més »

Regnes germànics

XIV. Els regnes germànics van ser els estats, que es van establir a partir de finals del fins ben mitjans de l'edat mitjana, per pobles de parla germànica procedents d'Europa del Nord i de l'Est.

Nou!!: Gàl·lia і Regnes germànics · Veure més »

Rei Artús

El Rei Artús o Artur fou un líder brità dels segles  i, el qual, segons les històries i romanços medievals, encapçalà la defensa de Bretanya (entenent per aquesta denominació tant la continental com la insular) davant dels VI.

Nou!!: Gàl·lia і Rei Artús · Veure més »

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Nou!!: Gàl·lia і Religió a l'antiga Roma · Veure més »

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Nou!!: Gàl·lia і República Romana · Veure més »

República Transpadana

La República Transpadana (en italià Repubblica Transpadana) fou un estat satèl·lit creat per Napoleó de la Primera República Francesa que va existir al nord de la península Itàlica.

Nou!!: Gàl·lia і República Transpadana · Veure més »

Requesens

Requesens és un veïnat del municipi altempordanès de la Jonquera, situat a l'extrem oriental del terme, a uns cinc-centsmetres sobre el nivell del mar (poble i castell).

Nou!!: Gàl·lia і Requesens · Veure més »

Revolta de Budicca

Es coneix com a la Revolta de Budicca la rebel·lió de les tribus britones contra l'ocupació romana de les Illes Britàniques, liderada per la reina Budicca.

Nou!!: Gàl·lia і Revolta de Budicca · Veure més »

Ricimer

Flavi Ricimer (Flavius Ricimerus; ? – 18 d'agost de 472) fou un cap bàrbar fill d'un reietó sueu i d'una princesa visigoda, net del rei visigot Vàlia.

Nou!!: Gàl·lia і Ricimer · Veure més »

Riothamus

Riothamus (també Riothame, Riothime, Riotime) és un personatge del.

Nou!!: Gàl·lia і Riothamus · Veure més »

Ritu hispà

Pàgina miniada de la Bíblia de Lleó, a. 960. El ritu hispà, també anomenat mossàrab o visigòtic és una forma del ritu catòlic, diferent del ritu llatí, que es consolidà vers el a la península Ibèrica, sent practicada als territoris hispànics fins al.

Nou!!: Gàl·lia і Ritu hispà · Veure més »

Riu Var

El Var és un riu de Provença, amb una llargada de 120 km que neix al sud de Barceloneta de Provença i desemboca a la mar Mediterrània prop de Niça.

Nou!!: Gàl·lia і Riu Var · Veure més »

Rol·ló

Rol·ló (en danès i noruec: Rollo, en francès: Rollon) (vers 860-vers 932) va ser un capitost viking que esdevingué el primer duc de Normandia (911-927).

Nou!!: Gàl·lia і Rol·ló · Veure més »

Romanització a Bascònia i Aquitània

La romanització a Bascònia i Aquitània està succintament descrita en els textos dels historiadors romans, com Ptolemeu, Plini el Vell, Titus Livi, Estrabó o el mateix Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Romanització a Bascònia i Aquitània · Veure més »

Romanització de Menorca

Es denomina romanització de Menorca al procés que va comportar l'ocupació militar romana: la colonització i la gradual aculturació de la població indígena talaiòtica que, al capdavall, portaria a la seva extinció definitiva com a cultura diferenciada.

Nou!!: Gàl·lia і Romanització de Menorca · Veure més »

Rorici d'Usès

Rorici (Roricius) fou bisbe d'Usès al segle VI (vers 533 a 538).

Nou!!: Gàl·lia і Rorici d'Usès · Veure més »

Rosci

* Luci Elià Rosci, cònsol l'any 100.

Nou!!: Gàl·lia і Rosci · Veure més »

Ruïnes lusitanoromanes de Boca do Rio

El conjunt de les ruïnes lusitanoromanes de Boca do Rio, també conegut com a Vil·la romana de Boca do Rio, és un monument al municipi de Vila do Bispo, al districte de Faro, a Portugal.

Nou!!: Gàl·lia і Ruïnes lusitanoromanes de Boca do Rio · Veure més »

Rubicó

Localització del Rubicó El Rubicó (Rubicon, Ῥουβικων) és el nom d'un riu del nord-est d'Itàlia.

Nou!!: Gàl·lia і Rubicó · Veure més »

Rutens

Els rutens (en llatí: Ruteni, en grec Ῥουτῆνοι o Ῥουτανοί, 'Rhouténoi' o 'Rhoutànoi') van ser un poble gal situat entre la Gàl·lia Cèltica, segons diu Claudi Ptolemeu, i la província Narbonense, segons Estrabó.

Nou!!: Gàl·lia і Rutens · Veure més »

Rutili Claudi Namacià

Rutili Claudi Namacià (Rutilius Claudius Namatianus; fl.) va ser un poeta romà, destacable per la seva obra De Reditu Suo («Sobre el seu retorn») en dístics elegíacs, que descriu un viatge en vaixell per la costa des de Roma a la Gàl·lia l'any 417.

Nou!!: Gàl·lia і Rutili Claudi Namacià · Veure més »

Sabó

Sabó de Marsella Sabó de tocador o sabonet El sabó és un producte o substància que s'utilitza per a la higiene personal i per a netejar o rentar determinats objectes.

Nou!!: Gàl·lia і Sabó · Veure més »

Sadurní de Tolosa

Sadurní o, a les contrades pirinenques i prepirinenques Serni, en llatí Saturninus, en occità Sarnin, (mort a Tolosa, ca. 257), va ésser el primer bisbe de Tolosa, considerat un dels apòstols dels gals.

Nou!!: Gàl·lia і Sadurní de Tolosa · Veure més »

Saint-Avertin

Saint-Avertin és un municipi francès, situat al departament d'Indre i Loira i a la regió de Centre - Vall del Loira.

Nou!!: Gàl·lia і Saint-Avertin · Veure més »

Salasses

Els salasses (llatí: Salassi, grec Σαλασσοί) foren una poderosa tribu alpina del nord d'Itàlia que vivien a la moderna Vall d'Aosta, antiga Durias o Dora Baltea.

Nou!!: Gàl·lia і Salasses · Veure més »

Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2007

El 25è Saló Internacional del Còmic de Barcelona es va celebrar entre el dijous 19 i el diumenge 22 d'abril de 2007 al pavelló nr.

Nou!!: Gàl·lia і Saló Internacional del Còmic de Barcelona de 2007 · Veure més »

Salmodi d'Aimostier

Salmodi o Psalmodi d'Aimostier, també conegut en francès com a Psalmet, Sauman o Saumay, (Irlanda o Escòcia, s. VII - Aimostier, Alta Viena, Llemosí, França, ca. 690) fou un eremita escot, instal·lat prop de Llemotges.

Nou!!: Gàl·lia і Salmodi d'Aimostier · Veure més »

Salvià

Salvià (Salvianus) fou un escriptor eclesiàstic del, que, encara que mai no fou bisbe, és anomenat per Gennadi de Marsella com "el mestre dels bisbes".

Nou!!: Gàl·lia і Salvià · Veure més »

Samarobriva

Samarobriva va ser una ciutat del poble dels ambians (ambiani) de la Gàl·lia a la vora del Samara (Somme).

Nou!!: Gàl·lia і Samarobriva · Veure més »

Samhain

El Samhain (pronunciat /s'amhajn/) era una suposada festivitat celta celebrada entre el 31 d'octubre a l'1 de novembre.

Nou!!: Gàl·lia і Samhain · Veure més »

Sant Gal

Sant Gal (Irlanda, ca. 550 - Arbon, Suïssa, ca. 645) va ser un monjo, missioner a terres germàniques, a la vora del llac de Constança.

Nou!!: Gàl·lia і Sant Gal · Veure més »

Sant Just Desvern

Sant Just Desvern és un municipi situat als vessants sud-occidentals de la serra de Collserola.

Nou!!: Gàl·lia і Sant Just Desvern · Veure més »

Sant Quintí

Sant Quintí (mort ca. 287), va ser un cristià romà, mort màrtir i venerat com a sant en certes sectes cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Sant Quintí · Veure més »

Sant Sebastià (1480-1490)

Sant Sebastià és una talla de fusta de pi d'escultor desconegut datada entre el 1480 i 1490.

Nou!!: Gàl·lia і Sant Sebastià (1480-1490) · Veure més »

Santa Agnès de Poitiers

Agnès de Poitiers (Gàl·lia, primera meitat del - Poitiers, 588) va ésser una religiosa merovíngia, primera abadessa de l'Abadia de la Santa Creu de Poitiers, la més antiga comunitat monàstica femenina documentada a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Santa Agnès de Poitiers · Veure més »

Santa Blandina

Santa Blandina (Blandine, en francès) fou una verge i màrtir durant les persecucions de l'emperador Marc Aureli.

Nou!!: Gàl·lia і Santa Blandina · Veure més »

Santa Marcel·lina

Marcel·lina (Trèveris, ca. 330/5–ca.398) fou una verge i santa cristina romana, germana d'Ambròs de Milà.

Nou!!: Gàl·lia і Santa Marcel·lina · Veure més »

Santuari Federal de les Tres Gàl·lies

Reconstrucció del Santuari federal de les Tres Gàl·lies El Santuari federal de les Tres Gàl·lies és un monument construït el 12 aC per Drus, nebot del primer emperador romà Octavi August, à Lugdúnum (Lió, França).

Nou!!: Gàl·lia і Santuari Federal de les Tres Gàl·lies · Veure més »

Saqueig de Roma (410)

El saqueig de Roma, pintura d'Evariste-Vital Luminais(New-York, Sherpherd Gallery). El saqueig de Roma del 410 va ser un atac perpetrat a aquesta ciutat per Alaric I, rei dels visigots.

Nou!!: Gàl·lia і Saqueig de Roma (410) · Veure més »

Sara la Negra

Sara la Negra (Egipte?, s. I - Provença, segona meitat del s. I), en llengua romaní Sara e Kali, és un personatge llegendari que, segons la tradició gitana, va acompanyar Maria Magdalena en el seu llegendari viatge a la Provença.

Nou!!: Gàl·lia і Sara la Negra · Veure més »

Sarn Helen

Brecon i Swansea.https://tools.wmflabs.org/wiwosm/osm-on-ol/commons-on-osm.php?zoom.

Nou!!: Gàl·lia і Sarn Helen · Veure més »

Savoia (departament)

La Savoia (73) (Savoie en francès i Savouè en savoià) és un departament francès situat a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Gàl·lia і Savoia (departament) · Veure més »

Sàntons

Els sàntons (llatí Santones o Santoni, grec Σάντονες, Σάντονοι o Σάντωνες)) foren un poble gal de la Gàl·lia del sud-oest, o segons Claudi Ptolemeu d'Aquitània Ptolemeu diu que la capital dels sàntons era Mediolanum Santonum. Segons Cèsar eren a la Gàl·lia Celta al nord del Garumna (Garona). Claudi Ptolemeu els situa entre els pictons i el bitúrigs vivisques. Estrabó diu que el Garona desguassava a la mar entre els bitúrigs vivisques i el sàntons i els situa a la vora de l'Atlàntic, amb els pictons al nord. Cèsar va aconseguir dels pictons i sàntons alguns vaixells per la seva lluita contra els vènets. A la revolta de Vercingetòrix els pictons i altres pobles no hi van participar, però els sàntons van enviar dotze mil homes al setge d'Alèsia. Dels sàntons la regió va prendre el nom de Saintonge.

Nou!!: Gàl·lia і Sàntons · Veure més »

Sàrmates

Els sàrmates foren un poble iranià oriental integrat per gran nombre de pobles acollits sota aquesta denominació que els escites donaven als pobles "no escites" sobre els que governaven.

Nou!!: Gàl·lia і Sàrmates · Veure més »

Sàrnia

Sàrnia (Sarnia o Sarmia) és el nom que porta a les obres clàssiques una illa del canal de la Mànega entre la Gàl·lia i Britània, que se suposa que és Guernsey.

Nou!!: Gàl·lia і Sàrnia · Veure més »

Sèquans

Els sèquans (en llatí sequani, en grec antic σηκουανοί) van ser un poble celta de la Gàl·lia de l'alta vall de lArar o Saona.

Nou!!: Gàl·lia і Sèquans · Veure més »

Sòrdons

Els sòrdons (Sordŏnes) foren un poble iber de la Gàl·lia, que ocupaven el territori que ocupa avui en dia el Rosselló.

Nou!!: Gàl·lia і Sòrdons · Veure més »

Scarpona

Scarpona o Scarponna va ser una ciutat de la Gàl·lia entre Tullum (Toul) i Divodurum (Metz).

Nou!!: Gàl·lia і Scarpona · Veure més »

Sebastià

Sebastià és un nom de pila masculí, l'origen del qual no conegut és del tot, però és molt probable que provingui de la paraula grega σεβαστευω (sevastéfo), derivada del verb σεβαζω (sevázo), en el sentit de reverenciar, honorar.

Nou!!: Gàl·lia і Sebastià · Veure més »

Sedrida

Santa Sedrida (Sǣþrȳð en anglés antic; fl. anys 660), també coneguda com a Sæthryth, Sethrida o Saethrid, va ser una santa cristiana del segle VII.

Nou!!: Gàl·lia і Sedrida · Veure més »

Segobriges

Els segobriges, també anomenats commons o cenomans (Sebrogigi, Segobrii, Commoni o Cenomanes) eren un poble celto-lígur que esmenta Claudi Ptolemeu (Κομμονοὶ, Kommonói), qui diu que el seu territori anava de Massàlia a Forum Julii.

Nou!!: Gàl·lia і Segobriges · Veure més »

Segon Triumvirat

El Segon Triumvirat consistí en una magistratura extraordinària de la República Romana, formada per Octavi, Marc Antoni i Marc Emili Lèpid l'any 40 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Segon Triumvirat · Veure més »

Segona Guerra Civil romana

La Segona Guerra Civil romana va ser un conflicte militar lliurat entre el 49 aC i el 45 aC, protagonitzat per l'enfrontament de Juli Cèsar amb la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Gneu Pompeu Magne.

Nou!!: Gàl·lia і Segona Guerra Civil romana · Veure més »

Segona Guerra Púnica

La Segona Guerra Púnica fou la guerra més important de les tres Guerres Púniques; lliurades entre Roma i Cartago, van comportar la fi de l'imperi cartaginès en benefici de Roma, que va esdevenir la potència hegemònica indiscutible del Mediterrani occidental, malgrat que Cartago va sobreviure i va continuar, en teoria, essent sobirana del seu reduït territori nord-africà.

Nou!!: Gàl·lia і Segona Guerra Púnica · Veure més »

Selvi de Tolosa

Selvi o Silvi de Tolosa, en llatí Selvius, Siluius, Saluius o Sylvius (Gàl·lia, primera meitat del segle IV - Tolosa, 400) fou el quart bisbe de Tolosa entre 360 i 400.

Nou!!: Gàl·lia і Selvi de Tolosa · Veure més »

Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC)

Servi Sulpici Galba (Servius Sulpicius S. f. S. n. Galba) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Servi Sulpici Galba (pretor 54 aC) · Veure més »

Set apòstols de la Gàl·lia

Els set apòstols de la Gàl·lia és el nom que reben els set bisbes que el papa Fabià I va enviar des de Roma a la Gàl·lia, cap a l'any 250, en l'imperi de Deci i Herenni Etrusc, per tal d'evangelitzar la regió.

Nou!!: Gàl·lia і Set apòstols de la Gàl·lia · Veure més »

Setge

Un setge és l'acció militar que consisteix a envoltar amb gent armada un lloc per combatre'l, privar-lo de comunicacions i apoderar-se'n.

Nou!!: Gàl·lia і Setge · Veure més »

Setge d'Arle (425)

El setge d'Arle del 425 fou un dels episodis bèl·lics entre els visigots als romans durant l'etapa del Baix Imperi, quan es posà en estat de setge la ciutat d'Arle el 425 per la part visigoda aprofitant un moment de feblesa a la cort de Ravenna, així mateix, derivat de la política expansiva del rei dels visigots Teodoric I, que volia estendre els seus dominis i fer valer la seva autonomia política enfront dels romans, malgrat ser federat de l'imperi.

Nou!!: Gàl·lia і Setge d'Arle (425) · Veure més »

Setge d'Arle (508)

El setge d'Arle de 508 fou un combat entre merovingis i burgundis, que pretenien ocupar la Provença, i els visigots del Regne de Tolosa, que van tenir el suport del Regne dels ostrogots.

Nou!!: Gàl·lia і Setge d'Arle (508) · Veure més »

Setge de Namur

El setge de Namur del 54 aC va ser una de les batalles de la Guerra de les Gàl·lies.

Nou!!: Gàl·lia і Setge de Namur · Veure més »

Setge de Narbona (436)

El setge de Narbona del 436 fou un episodi bèl·lic entre romans i visigots.

Nou!!: Gàl·lia і Setge de Narbona (436) · Veure més »

Setge de Sagunt

El Setge de Sagunt, conegut també com a presa de Sagunt, foren un conjunt d'operacions militars dutes a terme entre el 219 aC i el 218 aC entre els cartaginesos, dirigits per Hanníbal Barca, i els edetans o saguntins.

Nou!!: Gàl·lia і Setge de Sagunt · Veure més »

Sext Juli Gabinià

Sext Juli Gabinià (en llatí Sextus Julius Gabinianus) va ser un retòric romà que va ensenyar retòrica a la Gàl·lia en temps de Vespasià.

Nou!!: Gàl·lia і Sext Juli Gabinià · Veure més »

Sext Pompeu Pius

Sext Pompeu Magne o Sext Pompeu Pius (en llatí Sextus Pompeius Magnus Pius, 67 - 35 aC) va ser un general i polític romà, fill petit de Pompeu Magne i de la seva tercera esposa, Múcia Tèrcia.

Nou!!: Gàl·lia і Sext Pompeu Pius · Veure més »

Sexualitat a l'antiga Roma

Les actituds i comportaments sexuals a l'antiga Roma estan indicats per l'art, la literatura i les inscripcions, i en menor mesura per les restes arqueològiques com ara artefactes eròtics i arquitectura.

Nou!!: Gàl·lia і Sexualitat a l'antiga Roma · Veure més »

Siagri (rei dels romans)

Mapa representant el '''regne de Siagri''' respecte als regnes germànics veïns. Siagri (en llatí Syagrius) (~430 - 486) va ser el darrer governant romà de la Gàl·lia després de la caiguda de l'Imperi Romà el 476.

Nou!!: Gàl·lia і Siagri (rei dels romans) · Veure més »

Sidoni Apol·linar

Gai Sol·li Modest Apol·linar Sidoni (Gaius Sollius Modestus Apollinaris Sidonius; Lugdúnum, 5 de novembre del 431/432 - Augustonemetum, agost del 481), més conegut com a Sidoni Apol·linar, va ser un escriptor i senador romà, i bisbe de Clarmont d'Alvèrnia.

Nou!!: Gàl·lia і Sidoni Apol·linar · Veure més »

Siena

Siena (en català també Sena) és una ciutat d'Itàlia, regió de Toscana, província de Siena, amb prop de 60.000 habitants.

Nou!!: Gàl·lia і Siena · Veure més »

Silchester

Silchester és un municipi del Regne Unit, que pertany al comtat de Hampshire (Anglaterra).

Nou!!: Gàl·lia і Silchester · Veure més »

Simbologia i adoració del foc

L'adoració del foc és l'acció de retre culte a aquest element, considerant-lo sagrat o representant d'alguna divinitat.

Nou!!: Gàl·lia і Simbologia i adoració del foc · Veure més »

Sobre el govern de les províncies consulars

Sobre el govern de les províncies consulars (en llatí: De Provinciis Consularibus) és un discurs que va ser pronunciat per l'escriptor i polític romà Marc Tul·li Ciceró en una sessió del senat en el juliol de l'any 56 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Sobre el govern de les províncies consulars · Veure més »

Soissons

Soissons és un municipi francès, situat al departament de l'Aisne i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Gàl·lia і Soissons · Veure més »

Sorrento

Sorrento és un municipi italià de la Ciutat metropolitana de Nàpols que té uns 17.000 habitants.

Nou!!: Gàl·lia і Sorrento · Veure més »

Spartacus (sèrie)

Spartacus és una sèrie de televisió estatunidenca produïda a Nova Zelanda que es va estrenar a Starz el 22 de gener de 2010 i va concloure el 12 d'abril de 2013.

Nou!!: Gàl·lia і Spartacus (sèrie) · Veure més »

Spartacus: Gods of the Arena

Spartacus: Gods of the Arena és una minisèrie de televisió de la cadena Starz, preqüela de Spartacus: Blood and Sand, títol de la primera temporada de la sèrie Spartacus.

Nou!!: Gàl·lia і Spartacus: Gods of the Arena · Veure més »

Suïssa

Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².

Nou!!: Gàl·lia і Suïssa · Veure més »

Suïssa sota l'antiga Roma

Els territoris que avui en dia formen Suïssa foren part de la República Romana i l'Imperi Romà durant uns sis segles, des de la conquesta gradual de la regió pels exèrcits romans a partir del fins al declivi de l'Imperi Romà d'Occident al.

Nou!!: Gàl·lia і Suïssa sota l'antiga Roma · Veure més »

Sucellos

Sucellos, en Sucellus, és una divinitat de la mitologia celta, dels pobles gals.

Nou!!: Gàl·lia і Sucellos · Veure més »

Sueus

Posicions approximades de les tribus germàniques del segle I AD segons els autors grecorromans. Els sueus són marcats en vermell, mentre que d'altres tribus irmiones són marcades en lila. Els sueus (suevi, Σοῆβοι o Σουῆβοι) van ser grup de tribus germàniques originari de la ribera del riu Elba, a l'actual Alemanya i República Txeca, que durant l'antiguitat comprenia les tribus dels marcomanni, quadi, hermunduri, semnones, i llombards.

Nou!!: Gàl·lia і Sueus · Veure més »

Sufix -acum

Diversos topònims acabats en ''ac'' (evolució de l'antic sufix ''acum'') als voltants de Los Aures (Avairon) El sufix -acum és un element comú en molts topònims de zones geogràfiques que han tingut en el passat població de llengua cèltica.

Nou!!: Gàl·lia і Sufix -acum · Veure més »

Sulpici I de Bourges

Sulpici I o Sulpici Sever (mort el 591) fou un bisbe de Bourges, venerat com a sant.

Nou!!: Gàl·lia і Sulpici I de Bourges · Veure més »

Tabernae

Tabernae o Tres Tabernae va ser una ciutat situada entre Argentoratum (Estrasburg) i Divodurum (Metz), avui anomenada Saverne en francès i Zabern en alemany.

Nou!!: Gàl·lia і Tabernae · Veure més »

Taifals

Escut dels Honoriani Taifali Els taifals, taifali, taifalae, tayfals, o theifali eren un poble bàrbar que es va instal·lar a Poitou, en territori de l'Imperi Romà el.

Nou!!: Gàl·lia і Taifals · Veure més »

Taranis

Taranis és el déu celta del tro, venerat a la Gàl·lia, Hispania i les Illes Britàniques.

Nou!!: Gàl·lia і Taranis · Veure més »

Tarascosaure

El tarascosaure (Tarascosaurus) és un gènere representat per una única espècie de dinosaure teròpode abelisàurid, Tarascosaurus salluvicus, que va viure a la fi del Cretaci, fa aproximadament 83 i 71 milions d'anys, durant el Campaniano, en el que avui és Europa.

Nou!!: Gàl·lia і Tarascosaure · Veure més »

Tartigny

Tartigny és un municipi francès, situat al departament de l'Oise i a la regió dels Alts de França.

Nou!!: Gàl·lia і Tartigny · Veure més »

Taula Claudina

Carrer de les ''Taules Claudines'', a prop del lloc de la seva descoberta, a Lió. La Taula Claudina és una placa de bronze on s'inscriu el discurs pronunciat per l'emperador romà Claudi, l'any 48, davant el Senat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Taula Claudina · Veure més »

Tauroboli

Recreació d'un tauroboli El Tauroboli era un ritual que implicava ser regat amb la sang d'un bou, i normalment era el ritual d'iniciació relacionat amb el culte de la deessa Cíbele, també anomenada Magna Mater.

Nou!!: Gàl·lia і Tauroboli · Veure més »

Tàrraco

Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.

Nou!!: Gàl·lia і Tàrraco · Veure més »

Tèncters

Els tèncters o tèuters (Tencteri o Teuteri, Τέγκτεροι) eren un poble germànic esmentat per primer cop per Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Tèncters · Veure més »

Tètric I

Gai Pius Esuvi Tètric (Gaius Pius Esuvius Tetricus), conegut com a Tètric I, va ser un dels trenta tirans esmentats per Trebel·li Pol·lió a la Història Augusta.

Nou!!: Gàl·lia і Tètric I · Veure més »

Túrons

Els túrons (en llatí Turones) van ser un poble celta de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Túrons · Veure més »

Teatre gal·loromà de Mandeure

El Teatre gal·loromà de Mandeure va ser un dels teatres més grans de la Gàl·lia romana amb 142 m de diàmetre i amb una capacitat per a 12.000 espectadors.

Nou!!: Gàl·lia і Teatre gal·loromà de Mandeure · Veure més »

Telescopi òptic

Telescopi refractor Mailhat de 380 mm de diàmetre de l'Observatori Fabra. Barcelona (1904) Telescopi reflector de l'Observatori W. M. Keck de Hawaii. La seva estructura fou construïda a Tarragona.Instituto de Astrofísica de Canarias - IAC. Comienza el montaje de la estructura del Gran Telescopio Canarias (GTC). 3 Feb. 2003. http://www.iac.es/divulgacion.php?op1.

Nou!!: Gàl·lia і Telescopi òptic · Veure més »

Teodoric I (rei dels visigots)

Teodoric I (?, ? - Camps Catalàunics, prop de Châlons-en-Champagne, 451), nom germànic compost per les paraules theud (poble) i ric (poder, sobirà) que significa «sobirà del poble», també anomenat Teodored, va ser el rei dels visigots durant el període del regne de Tolosa, entre els anys 418 i 451.

Nou!!: Gàl·lia і Teodoric I (rei dels visigots) · Veure més »

Teodoric II (rei dels visigots)

Teodoric II (? 426 - Tolosa 466) fou rei dels visigots del 453 al 466, pertanyent al llinatge dels balts.

Nou!!: Gàl·lia і Teodoric II (rei dels visigots) · Veure més »

Terentil·la

Terència o Terentil·la (Terentilla o Terentia) va ser la dona de Mecenàs.

Nou!!: Gàl·lia і Terentil·la · Veure més »

Teutatès

Anell d'argent romanobritànic amb la inscripció "TOT" Teutatès, Tutatis o TotatusPierre-Yves Lambert (2003).

Nou!!: Gàl·lia і Teutatès · Veure més »

Teutons

Els teutons (en llatí Teutones, en grec antic Τεύτονες) van ser un dels pobles germànics que habitaven a les vores del Danubi.

Nou!!: Gàl·lia і Teutons · Veure més »

Theatrum Orbis Terrarum

El Theatrum Orbis Terrarum és considerat el primer atles modern.

Nou!!: Gàl·lia і Theatrum Orbis Terrarum · Veure més »

Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà del segle I aC.

Nou!!: Gàl·lia і Tiberi Claudi Neró (pare de Tiberi) · Veure més »

Tiberi Claudi Neró (pretor)

Tiberi Claudi Neró (en llatí Tiberius Claudius Nero) va ser un magistrat romà.

Nou!!: Gàl·lia і Tiberi Claudi Neró (pretor) · Veure més »

Tillia tepe

Tillia tepe, Tilia tepe, Tillya tepe, o Tillā tapa ('el túmul d'or», o 'el pujol d'or') és un jaciment arqueològic afganés de la província de Jowzjān, a prop de Xibarghan.

Nou!!: Gàl·lia і Tillia tepe · Veure més »

Tit Munaci

Tit Munaci (en llatí Titus Munacius) era un militar i polític romà, parent de Luci Munaci Planc, cònsol l'any 42 aC.

Nou!!: Gàl·lia і Tit Munaci · Veure més »

Tit Sexti Africà

Tit Sexti Africà (Titus Sextius T. f. T. n. Africanus) va ser un magistrat romà del dC que va desenvolupar la seva carrera política durant els regnats de Claudi i Neró, carrera que va culminar l'any 59 quan va esdevenir cònsol sufecte.

Nou!!: Gàl·lia і Tit Sexti Africà · Veure més »

Tolosa de Llenguadoc

Tolosa o Tolosa de Llenguadoc (en occità Tolosa, pronunciat; en francès Toulouse) és una ciutat d'Occitània i capital històrica del Llenguadoc.

Nou!!: Gàl·lia і Tolosa de Llenguadoc · Veure més »

Tolosates

Els tolosates (en llatí Tolosates) van ser un poble celta.

Nou!!: Gàl·lia і Tolosates · Veure més »

Tonanci Ferriol

Tonanci Ferriol (en llatí Tonantius Ferreolus) va ser prefecte de les Gàl·lies al.

Nou!!: Gàl·lia і Tonanci Ferriol · Veure més »

Tractat de Brindisi

El Tractat de Brindisi fou un pacte negociat a la ciutat de Brundisium (l'actual Bríndisi) l'any 40 aC entre els tres membres del Segon Triumvirat: Gai Juli Cèsar Octavià (el futur Cèsar August), Marc Antoni i Marc Emili Lèpid.

Nou!!: Gàl·lia і Tractat de Brindisi · Veure més »

Tròfim d'Arle

Tròfim d'Arle (Itàlia?, - Arle, Provença, ~252) va ésser el primer bisbe d'Arle, venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Nou!!: Gàl·lia і Tròfim d'Arle · Veure més »

Trebonia de provinciis consularibus

Trebonia de provinciis consularibus va ser una antiga llei romana dictada l'any 55 aC quan eren cònsols Gneu Pompeu Magne i Marc Licini Cras Dives, a instàncies de Gai Treboni, tribú de la plebs.

Nou!!: Gàl·lia і Trebonia de provinciis consularibus · Veure més »

Tribocs

Els tribocs o triboces (llatí triboci o tribocci) eren un poble possiblement germànic, tot i que s'ha postulat que era celta, de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Tribocs · Veure més »

Trirrem

La trirrem (també trireme o trirem, del llatí trirēmis, literalment 'de tres rems') o triere (del grec τριήρης, triḗrēs) era una nau de guerra inventada probablement al.

Nou!!: Gàl·lia і Trirrem · Veure més »

Trocmes

Els trocmes (en llatí Trocmoi, en grec antic Τρόκμοι) eren una de les tes antigues tribus de gals que van ocupar la Galàcia a l'Àsia menor, juntament amb els tolistobogis i els tectòsages.

Nou!!: Gàl·lia і Trocmes · Veure més »

Trofeu dels Alps

El Trofeu dels Alps (en llatí, Tropaeum Alpium; Monument a la victòria dels Alps), conegut també com a Trofeu d'August (en llatí, Tropaeum Augusti), és un monument romà aixecat per August en l'actual municipi de La Túrbia (departament francès dels Alps Marítims), sobre un turó de 480 m del Principat de Mònaco.

Nou!!: Gàl·lia і Trofeu dels Alps · Veure més »

Tropes auxiliars romanes

Les tropes auxiliars (del llatí auxilia) eren unitats de l'exèrcit romà compostes per soldats sense la ciutadania romana.

Nou!!: Gàl·lia і Tropes auxiliars romanes · Veure més »

Tulinges

Els tulinges (en llatí Tulingi) van ser un poble gal que l'any 58 aC, quan els helvecis van decidir abandonar el seu país, van convèncer als latobriges juntament amb als ràuracs (rauraci) i els tulinges (tulingi), que eren els seus veïns, que emigressin amb ells cap a la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Tulinges · Veure més »

Turingis

Els turingis van ser un poble germànic originari de Turíngia (estat federat alemany).

Nou!!: Gàl·lia і Turingis · Veure més »

Turnacum

Turnacum o Tornacum era una ciutat del nord de la Gàl·lia.

Nou!!: Gàl·lia і Turnacum · Veure més »

Unel·les

Els unel·les (llatí Unelli, Unellii, Veneli o Venellii, en grec antic Οὐένελοι) van ser un poble celta marítim d'Armòrica, a la Gàl·lia, esmentat per Juli Cèsar juntament amb els vènets, osismes, curiosolites i altres.

Nou!!: Gàl·lia і Unel·les · Veure més »

Uniformisme lingüístic a França

«Parleu en francès, no us embruteu», inscripció en una escola nord-catalana, a Aiguatèbia i Talau. L'uniformisme lingüístic a França es refereix al fet que, tot i estar formada per territoris amb identitats culturals i lingüístiques diferents, a França només es reconeix com a llengua oficial el francès.

Nou!!: Gàl·lia і Uniformisme lingüístic a França · Veure més »

Unitats de mesura romanes

Els romans pesaven, comptaven i mesuraven en lliures (pes.

Nou!!: Gàl·lia і Unitats de mesura romanes · Veure més »

Urna de Sant Càndid

LUrna de Sant Càndid és un reliquiari de fusta gòtic d'autor anònim datat cap a l'any 1292.

Nou!!: Gàl·lia і Urna de Sant Càndid · Veure més »

Valais

El Valais (en alemany Wallis, en francès Valais en romanx Vallais, en arpità Valês i en italià Vallese) és un cantó situat al sud-oest de Suïssa, fronterer amb França i Itàlia.

Nou!!: Gàl·lia і Valais · Veure més »

Valònia

Valònia (en való Walonreye o Waloneye, francès Wallonie, alemany Wallonien, neerlandès Wallonië), també anomenada Regió valona (en való Redjon walone, francès: Région wallonne; alemany: Wallonische Region; neerlandès Waals Gewest), és una regió de Bèlgica que comprèn les províncies d'Hainaut, de Lieja, de Luxemburg, de Namur i de Brabant Való.

Nou!!: Gàl·lia і Valònia · Veure més »

Valentinià I

Valentinià I (en llatí: - Cibalis, Pannònia, 321 - 17 de novembre del 375) fou emperador romà del 364 al 375.

Nou!!: Gàl·lia і Valentinià I · Veure més »

Valeri de Coserans

Valeri de Coserans (Gàl·lia, s. V - 504) fou un eclesiàstic gal, primer bisbe de Coserans (Arieja).

Nou!!: Gàl·lia і Valeri de Coserans · Veure més »

Valerià

Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.

Nou!!: Gàl·lia і Valerià · Veure més »

Vangíons

Els vangíons o vangíones (en llatí Vangiones, en grec antic Οὐαγγίονες) eren un poble germànic esmentat per Juli Cèsar.

Nou!!: Gàl·lia і Vangíons · Veure més »

Vardan II Mamikonian

Vardan II Mamikonian fou príncep de la casa Mamikonian d'Armènia, i cap de la revolta nacional contra la imposició del mazdaisme pels perses el 450-451.

Nou!!: Gàl·lia і Vardan II Mamikonian · Veure més »

Vasak de Siunia

Vasak de Siunia (en armeni Վասակ Սյունի) va ser príncep hereditari de Siunia (entre els anys 430 i 452) i marzban (governador) d'Armènia de l'any 442 al 452.

Nou!!: Gàl·lia і Vasak de Siunia · Veure més »

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Nou!!: Gàl·lia і Vàndals · Veure més »

Vémars

Vémars és un municipi francès, situat al departament de Val-d'Oise i a la regió d'Illa de França.

Nou!!: Gàl·lia і Vémars · Veure més »

Velai

Velai (en occità Velai, en francès Velay) és un territori històric d'Occitània, que actualment forma el departament d'Alt Loira.

Nou!!: Gàl·lia і Velai · Veure més »

Venanci Fortunat

Venanci Fortunat o Venanci Honori Clemencià Fortunat, en llatí Venantius Honorius Clementianus Fortunatus, (ca. 530 - ca. 600/609) va ser un poeta llatí, autor d'himnes, i bisbe de Poitiers.

Nou!!: Gàl·lia і Venanci Fortunat · Veure més »

Verònica (santa)

Verònica o Berenice, segons lActa Sanctorum publicada pels bol·landistes, era una dona pietosa de Jerusalem que, moguda per la compassió envers Jesús, que carregava la seva creu camí del Gòlgota, li va donar el seu vel per poder eixugar-se el front.

Nou!!: Gàl·lia і Verònica (santa) · Veure més »

Vercingetòrix

Vercingetòrix, Vercingètorix o Vergèntorix (llatí Vercingetorix -pronunciat Verkingétorix-, transliteració de la paraula composta cèltica "Ver-Cingeto-Rix" el significat de la qual més probable és "Cap dels grans guerrers") (?, cap al 80 aC - Roma, 46 aC) era el cap de la tribu gal·la dels arverns (situats a l'actual Alvèrnia) quan es va produir la invasió de les Gàl·lies pels romans.

Nou!!: Gàl·lia і Vercingetòrix · Veure més »

Vergobret

Vergobret era el nom d'un magistrat que ocupava el lloc més alt entre els celtes a la Gàl·lia, principalment entre els hedus.

Nou!!: Gàl·lia і Vergobret · Veure més »

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Nou!!: Gàl·lia і Vespasià · Veure més »

Vi a l'antiga Roma

Expansió de l'Imperi Romà. Estàtua romana de Dionís també nomenat ''Bacus'', el déu del vi (c.150 aC. Museu del Prado). El vi a l'antiga Roma va exercir un paper fonamental en la història del vi.

Nou!!: Gàl·lia і Vi a l'antiga Roma · Veure més »

Vi d'Itàlia

Regions administratives d'Itàlia El vi d'Itàlia constitueix una regió vinícola que es caracteritza per la fidelitat a les tradicions locals.

Nou!!: Gàl·lia і Vi d'Itàlia · Veure més »

Vi en l'antiga Grècia

- El vi en l'antiga Grècia va ser important no només per a la indústria del vi grec sinó per al desenvolupament de quasi totes les regions vinícoles europees i per a la mateixa història del vi.

Nou!!: Gàl·lia і Vi en l'antiga Grècia · Veure més »

Vi francès

Vinyars a Vosne-Romanée a Borgonya, poble d'on són originaris alguns dels vins més cars de França. El vi francès es produeix a tota França, en quantitats entre 50 i 60 milions d'hectolitres per any, o 7 i 8 milers de milions d'ampolles.

Nou!!: Gàl·lia і Vi francès · Veure més »

Via Agripa

La via Agripa (en llatí via Agrippa) és un conjunt de vies romanes de la Gàl·lia que va construir Marc Vipsani Agripa, a qui August havia confiat la reorganització d'aquell país.

Nou!!: Gàl·lia і Via Agripa · Veure més »

Via Aquitània

Mapa de les vies romanes de la Gàl·lia, amb la '''Via Aquitània''' marcada a baix en vermell La Via Aquitània (en llatí Via Aquitania) fou una de les vies romanes de la Gàl·lia, construïda a partir de l'any 14 dC per unir Narbona, capital de la província de la Gàl·lia Narbonesa, amb Tolosa i Bordeus.

Nou!!: Gàl·lia і Via Aquitània · Veure més »

Via Augusta

La Via Augusta fou una via romana que unia la península d'Hispània amb el centre del món romà.

Nou!!: Gàl·lia і Via Augusta · Veure més »

Via Aurèlia

La Via Aurèlia en groc. La Via Aurèlia (en llatí Via Aurelia) va ser una via romana que portava de Roma a Pisa (Etrúria) i a la costa de Ligúria i als Alps marítims.

Nou!!: Gàl·lia і Via Aurèlia · Veure més »

Via Domícia

La Via Domícia (en llatí Via Domitia) fou una via romana que enllaçava Itàlia i Hispània.

Nou!!: Gàl·lia і Via Domícia · Veure més »

Via romana

Un tram de la via Àpia, la principal '''via romana''', a l'àrea de Quarto Miglio (Roma) Mapa de les vies romanes a la península Ibèrica (Hispània) durant l'Imperi Romà Brancal de la via Augusta al terme municipal d'Àger (la Noguera) Les vies o calçades romanes formaven una xarxa de carreteres que abastava tot l'Imperi Romà.

Nou!!: Gàl·lia і Via romana · Veure més »

Vicenç de Cotlliure

Vicenç de Cotlliure va ser un sant màrtir del, venerat al Rosselló, les relíquies del qual es troben a Cotlliure.

Nou!!: Gàl·lia і Vicenç de Cotlliure · Veure més »

Vicenç de Lerins

Vicenç de Lerins —Vicentius Lirinensis— (nord de la Gàl·lia, - illa de Lerins, c. 450), anomenat així pel Monestir de Lerins on era prevere, fou un eclesiàstic i monjo, autor eclesiàstic franc.

Nou!!: Gàl·lia і Vicenç de Lerins · Veure més »

Victorí

Marc Piavoni Victorí (Marcus Piavonius Victorinus) va ser un emperador romà que va governar a l'Imperi de les Gàl·lies del 268 al 270 o bé del 269 al 271.

Nou!!: Gàl·lia і Victorí · Veure més »

Victorí (vicari)

Victorí (en Victorinus) va ser vicari de les illes Britàniques romanes entre el 396 i el 406.

Nou!!: Gàl·lia і Victorí (vicari) · Veure més »

Vidre romà

Gerra romana de vidre (''Hispania'') El vidre romà era un article de predilecció per als romans, que se'n proveïen pel comerç amb els egipcis i fenicis.

Nou!!: Gàl·lia і Vidre romà · Veure més »

Viena del Delfinat

Viena del Delfinat (en francès Vienne, en francoprovençal Vièna) és un municipi francès, situat al departament de la Isèra i a la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps.

Nou!!: Gàl·lia і Viena del Delfinat · Veure més »

Vilafranca de Mar

Vilafranca de Mar (nom occità) (en francès Villefranche-sur-Mer) és un municipi francès, situat al departament dels Alps Marítims i a la regió de Provença – Alps – Costa Blava.

Nou!!: Gàl·lia і Vilafranca de Mar · Veure més »

Vil·la romana de Torre Llauder

La vil·la romana de Torre Llauder és el jaciment arqueològic d'una vil·la romana que es troba al terme municipal de Mataró, al Maresme.

Nou!!: Gàl·lia і Vil·la romana de Torre Llauder · Veure més »

Vil·la romana del Romeral

La vil·la romana del Romeral és un jaciment arqueològic situat cronològicament entre els segles IV i V dC, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i descobert casualment l'any 1961, a causa d'unes obres per instal·lar una conducció de reg en una finca que fins aquell moment havia estat terreny de secà.

Nou!!: Gàl·lia і Vil·la romana del Romeral · Veure més »

Virgini Rufus

Titus o Luci Vergini Rufus, sovint també adaptat Virgini (Lucius/Titus Verginius Rufus), va ser un magistrat romà del.

Nou!!: Gàl·lia і Virgini Rufus · Veure més »

Visigots

Migracions visigòtiques Segons la historiografia tradicional, els visigots són una branca dels pobles germànics, i el seu nom significaria «gots de l'oest».

Nou!!: Gàl·lia і Visigots · Veure més »

Vitruvi

Marc Vitruvi Pol·lió (en llatí, Marcus Vitruvius Pollio) va ser un arquitecte, enginyer i tractadista del segle I aC.

Nou!!: Gàl·lia і Vitruvi · Veure més »

Waal (riu)

El Waal és un riu que es troba als Països Baixos.

Nou!!: Gàl·lia і Waal (riu) · Veure més »

Warnant-Dreye

Warnant-Dreye (en való Wernant-Dreye), és un antic municipi de Bèlgica, compost de dos nuclis: Warnant i Dreye.

Nou!!: Gàl·lia і Warnant-Dreye · Veure més »

Wends

Retrat de l'escriptor nacionalista Jan Arnošt Smoler Wends o vends (en llatí: venedes o venedi, en anglès antic: winedas, en nòrdic antic: vindr, en alemany: wenden, winden, en danès: vendere, en suec: vender, en polonès: wendowie) és un nom històric emprat per parlar dels eslaus occidentals que vivien a prop de les àrees d'assentament dels pobles germànics.

Nou!!: Gàl·lia і Wends · Veure més »

Wilhelm Meyer-Lübke

Wilhelm Meyer-Lübke (o Meyer-Luebke) (Dübendorf, 30 de gener de 1861 - Bonn, 4 d'octubre de 1936), lingüista neogramàtic, romanista i catalanòfil suís.

Nou!!: Gàl·lia і Wilhelm Meyer-Lübke · Veure més »

Wulfhere

Wulfhere (c.640 — 675) va ser un rei de Mèrcia, regne anglosaxó situat en el que avui constitueixen les actuals Midlands angleses, des de finals dels anys 650 fins a la seva mort el 675.

Nou!!: Gàl·lia і Wulfhere · Veure més »

Zaban

Zaban és el nom d'un noble longobard d'Itàlia de la segona meitat del.

Nou!!: Gàl·lia і Zaban · Veure més »

Zagreu

El mite de Zagreu està relacionat amb el de Dionís, l'infant nascut dues vegades. Imatge: Estàtua de Dionís nen, s.IV aC, trobada a Lamis. Zagreu (en grec antic, Ζαγρεύς Zagreús) era un déu de la religió de l'antiga Grècia generalment, però no sempre, considerat una manifestació del Dionís místic i déu del vi, en el qual aquest es va reencarnar.

Nou!!: Gàl·lia і Zagreu · Veure més »

Zenodor (escultor)

Zenodor (Zenodorus) fou un artista i escultor grec del, potser nadiu de Massília atès que va començar la seva carrera a la Gàl·lia, tot i que el seu lloc de naixement no el menciona cap font.

Nou!!: Gàl·lia і Zenodor (escultor) · Veure més »

113 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 113 aC · Veure més »

15 de maig

El 15 de maig és el cent trenta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-sisè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gàl·lia і 15 de maig · Veure més »

150 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 150 aC · Veure més »

151 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 151 aC · Veure més »

177

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 177 · Veure més »

186

L'any 186 (CLXXXVI) va ser un any comú començat en dissabte del calendari julià.

Nou!!: Gàl·lia і 186 · Veure més »

208

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 208 · Veure més »

213

El 213 (CCXIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Nou!!: Gàl·lia і 213 · Veure més »

218 aC

El 218 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Nou!!: Gàl·lia і 218 aC · Veure més »

22

El 22 (XXII) va ser un any que començà en dijous (un enllaç que mostrarà tot calendari) de calendari julià, en vigor en aquella data.

Nou!!: Gàl·lia і 22 · Veure més »

251

El 251 (CCLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.

Nou!!: Gàl·lia і 251 · Veure més »

257

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 257 · Veure més »

264

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 264 · Veure més »

277

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 277 · Veure més »

287

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 287 · Veure més »

297

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 297 · Veure més »

350

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 350 · Veure més »

354

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gàl·lia і 354 · Veure més »

368

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 368 · Veure més »

371

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 371 · Veure més »

383

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 383 · Veure més »

388

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 388 · Veure més »

392

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 392 · Veure més »

397

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 397 · Veure més »

407

El 407 (CDVII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.

Nou!!: Gàl·lia і 407 · Veure més »

416

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 416 · Veure més »

417

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 417 · Veure més »

418

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 418 · Veure més »

425

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 425 · Veure més »

430

;Països Catalans;Resta del món.

Nou!!: Gàl·lia і 430 · Veure més »

436

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 436 · Veure més »

437

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 437 · Veure més »

440

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 440 · Veure més »

460

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 460 · Veure més »

463

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 463 · Veure més »

464

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 464 · Veure més »

469

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 469 · Veure més »

472

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 472 · Veure més »

479

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 479 · Veure més »

481

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 481 · Veure més »

500

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 500 · Veure més »

517

Díptic consular de '''Flavi Anastasi Probus''', conservat a la Biblioteca Nacional de França Països Catalans.

Nou!!: Gàl·lia і 517 · Veure més »

548

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 548 · Veure més »

57 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 57 aC · Veure més »

5è districte de París

El 5è districte és un dels vint districtes de París, França.

Nou!!: Gàl·lia і 5è districte de París · Veure més »

7 d'abril

El 7 d'abril és el noranta setè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-vuitè en els anys de traspàs.

Nou!!: Gàl·lia і 7 d'abril · Veure més »

72 aC

Sense descripció.

Nou!!: Gàl·lia і 72 aC · Veure més »

Redirigeix aquí:

Gal·lia, Gal·lies, Gàl.lia, Gàl.lia Transalpina, Gàlia, Gàl·lia Comata, Gàl·lia Ulterior, Gàl·lia romana, Gàl·lies, Gàl•lia, Gàl•lia Transalpina, Gàŀlia, Gàŀlia Transalpina, Gàŀlies, Transalpina.