Accés més ràpid que el navegador!
162 les relacions: Alfons Capella, Antigravetat, Antiquark, Antiquark b, Antiquark c, Antiquark d, Antiquark s, Antiquark t, Antiquark u, Axí, Axió, Època de la gran unificació, Època dels quarks, Àtom, Àtom exòtic, Àtom mesònic, Barió, Barió Delta, Bellesa (física), Big Bang, Bob Lazar, Bola de gluons, Bosó, Bosó de gauge, Bosó de Higgs, Bosó E(38), Camp electromagnètic, Càrrega de color, Chien-Shiung Wu, Cinquena força, Confinament de color, Constant d'acoblament, Cromodinàmica quàntica, Cronologia de la física de partícules, Cronologia del Big Bang, Curtis Callan, David Gross, David Politzer, Deconfinament, Desintegració α, DESY, DGLAP, Diagrama de pingüí, Difracció d'electrons, Dimensió, Dimensions extres, Diprotó, Diquark, Efecte Landau–Pomeranchuk–Migdal, Electró, ..., Electromagnetisme, Element transurànic, Encant (física), Energia del punt zero, Enginyeria nuclear, Estabilitat de partícules, Estel de quarks, Estranyesa (física), Estrella de neutrons, Experiment de Wu, Física, Física de partícules, Física més enllà del model estàndard, Física nuclear, Fórmula de Weizsäcker, Fissió nuclear, Força, Força (desambiguació), Força electromagnètica, Força entre tres cossos, Força nuclear, Força nuclear feble, Força nuclear forta, Forces fonamentals, Formulació matemàtica del Model Estàndard, Frank Wilczek, George Zweig, Gerardus 't Hooft, Gluí, Gluó, Gravetat, Gravitó, Grup unitari especial, Hadró, Hadró exòtic, Harald Fritzsch, Helen Quinn, Hipòtesi de simulació, Hipercàrrega, Hipercàrrega feble, Inflació còsmica, Interacció, Interacció electrofeble, Interacció espín-òrbita, Isòtops de l'heli, Isoespín, Isoespín feble, Jogesh Pati, Lambda (barió), Leonard Susskind, Leptó, Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física, Llista de partícules, Llista de problemes no resolts de física, Magnetisme, Matèria degenerada, Matèria QCD, Matriu S, Mesó, Mesó fi, Mesó rho, Mesó theta, Mesons eta i eta prima, Model de Georgi-Glashow, Model de Pati-Salam, Model estàndard de física de partícules, Molècula mesònica, Monopol magnètic, Muó, Neutrí, Neutrí estèril, Neutró, Nuclear, Nucleó, Nucli atòmic, Paritat C, Partícula elemental, Partícula α, Partícula mediadora, Partícula sense massa, Partícula subatòmica, Partícula virtual, Peter Minkowski, Plasma de quarks i gluons, Pomeró, Problema CP fort, Protó, Quark, Quark b, Quark c, Quark d, Quark s, Quark t, Quark u, Radioactivitat, Ràtio R de seccions eficaces, Robert Jaffe, Sabor (física), Simetria C, Stanley Brodsky, Superforça, Teoria de camp unificat, Teoria de cordes, Teoria de gauge, Teoria de la gran unificació, Teoria de Yang–Mills, Tetraquark, Una teoria del tot excepcionalment simple, Unificació dels acoblaments de gauge, Veritat (física), Violació CP, Yuval Ne'eman. Ampliar l'índex (112 més) »
Alfons Capella
Alfons Capella (Palafrugell, 10 de maig de 1936) és un físic teòric català que ha treballat al Laboratori de Física Teòrica d'Orsay, París (França), d'ençà el 1960.
Nou!!: Força nuclear forta і Alfons Capella · Veure més »
Antigravetat
Representació artística d'un vehicle antigravetat fictici L'antigravetat és una força teòrica o hipotètica predita per les lleis de la física d'altes energies que consisteix en la repulsió de tots els cossos a causa d'una força que és igual en magnitud a la gravetat, però en comptes de ser atractiva, és repulsiva.
Nou!!: Força nuclear forta і Antigravetat · Veure més »
Antiquark
Els antiquarks són les antipartícules dels quarks; tenen les mateixes característiques i varietats dels quarks a excepció del signe de la seva càrrega de color, que és del color complementari (anomenat anticolor), i subsegüentment el signe de la seva càrrega elèctrica.
Nou!!: Força nuclear forta і Antiquark · Veure més »
Antiquark b
L'antiquark b (fons) és un antiquark de tercera generació, semblant a un antiquark d, però més pesant i inestable.
Nou!!: Força nuclear forta і Antiquark b · Veure més »
Antiquark c
L'antiquark c és un antiquark de segona generació, semblant a l'antiquark u però més pesant.
Nou!!: Força nuclear forta і Antiquark c · Veure més »
Antiquark d
L'antiquark d (avall) és l'antipartícula del quark d. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa, però amb els nombres quàntics, com la càrrega, oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament en radiació gamma.
Nou!!: Força nuclear forta і Antiquark d · Veure més »
Antiquark s
L'antiquark s (estrany) és un antiquark de la segona generació.
Nou!!: Força nuclear forta і Antiquark s · Veure més »
Antiquark t
L'antiquark t (cim) és l'antipartícula del quark t. Té assignat un valor negatiu de cim.
Nou!!: Força nuclear forta і Antiquark t · Veure més »
Antiquark u
L'antiquark u (amunt) és l'antipartícula del quark u. Això vol dir que comparteixen la mateixa massa amb càrrega i nombre bariònic oposats i que, si els dos es troben, es desintegren completament.
Nou!!: Força nuclear forta і Antiquark u · Veure més »
Axí
L'axí és una partícula elemental hipotètica predita per algunes teories de física de partícules com a company supersimètric de l'axió, introduït per Peccei-Quin per a explicar l'absència de violació CP a la interacció forta. Com que l'axió és pseudoescalar, té dos supercompanys: l'axí fermiònic i el saxió, bosònic. Tots ells estan connectats dins un mateix supercamp quiral.
Nou!!: Força nuclear forta і Axí · Veure més »
Axió
Un axió és una partícula elemental hipotètica postulada a la teoria de Peccei–Quinn el 1977 per a resoldre el problema CP fort en cromodinàmica quàntica (QCD).
Nou!!: Força nuclear forta і Axió · Veure més »
Època de la gran unificació
En cosmologia física, assumint que la natura és descrita per una teoria de la gran unificació, l'època de la gran unificació fou el període de l'evolució del jove univers que succeí l'època de Planck, a partir d'uns 10-43 després del Big Bang, en què la temperatura era comparable a les temperatures característiques de les teories de la gran unificació.
Nou!!: Força nuclear forta і Època de la gran unificació · Veure més »
Època dels quarks
En cosmologia física, l'època dels quarks fou el període de l'evolució del jove univers en què les forces fonamentals de la gravetat, l'electromagnetisme, la força forta i la força feble havien assumit la seva forma actual, però la temperatura de l'univers encara era massa elevada perquè els quarks s'unissin per formar hadrons.
Nou!!: Força nuclear forta і Època dels quarks · Veure més »
Àtom
Un àtom és la unitat constituent més petita de la matèria ordinària que forma un element químic.
Nou!!: Força nuclear forta і Àtom · Veure més »
Àtom exòtic
Un àtom exòtic és un àtom normal, en el qual s'ha substituït una o més partícules per partícules de la mateixa càrrega.
Nou!!: Força nuclear forta і Àtom exòtic · Veure més »
Àtom mesònic
Un àtom mesònic és aquell en el que el nucli atòmic roman inalterat, mentre un o més dels electrons de la seva capa externa són substituïts per un mesó (que no és un leptó, com els electrons o els muons).
Nou!!: Força nuclear forta і Àtom mesònic · Veure més »
Barió
Els barions són partícules subatòmiques compostes per tres quarks, sensibles a la interacció forta i d'espín semienter.
Nou!!: Força nuclear forta і Barió · Veure més »
Barió Delta
En física de partícules, els barions Delta (o barions Δ, també anomenats ressonàncies Δ) són una família de partícula subatòmiques constituïdes de tres quarks amunt o avall (quarks u o d).
Nou!!: Força nuclear forta і Barió Delta · Veure més »
Bellesa (física)
En física de partícules, la bellesa (símbol B′), és un nombre quàntic de sabor que reflecteix la diferència entre el nombre d'antiquarks fons (nb) i el nombre de quarks fons (n_) presents en una partícula: Per convenció els quarks fons tenen bellesa −1 mentre que els antiquarks fons tenen bellesa +1, de forma que el signe del nombre quàntic de sabor sigui el mateix que el signe de la càrrega elèctrica (Q) del quark (Q.
Nou!!: Força nuclear forta і Bellesa (física) · Veure més »
Big Bang
El big bangAquesta expressió anglesa és la que s'utilitza habitualment, tant en els mitjans de comunicació com en la literatura científica.
Nou!!: Força nuclear forta і Big Bang · Veure més »
Bob Lazar
Robert Scott Lazar (Coral Gabbles, Califòrnia, 26 de gener del 1959), també conegut com a Bob Lazar, és un físic nord-americà que afirma que ha treballat, del 1988 al 1989, com a físic en una àrea denominada S-4, situada prop de Groom Lake, Nevada, i de l'Àrea 51, que segons Lazar servia d'amagatall militar per a l'estudi de platets voladors extraterrestres.
Nou!!: Força nuclear forta і Bob Lazar · Veure més »
Bola de gluons
En la física de partícules, una bola de gluons (glueball en anglès) és una partícula hipotètica composta.
Nou!!: Força nuclear forta і Bola de gluons · Veure més »
Bosó
Els bosons són partícules d'espín enter que satisfan l'estadística de Bose-Einstein.
Nou!!: Força nuclear forta і Bosó · Veure més »
Bosó de gauge
En física de partícules, un bosó de gauge o bosó intermediari és una partícula (de fet, un bosó) que actua com a portadora d'una interacció fonamental de la natura.
Nou!!: Força nuclear forta і Bosó de gauge · Veure més »
Bosó de Higgs
Sense descripció.
Nou!!: Força nuclear forta і Bosó de Higgs · Veure més »
Bosó E(38)
El bosó E(38) o bosó E38 és una partícula amb una massa d'aproximadament 38 MeV/c² l'existència de la qual va ser anunciada per ser verificada l'agost del 2012 a l'accelerador de Dubna.
Nou!!: Força nuclear forta і Bosó E(38) · Veure més »
Camp electromagnètic
El camp electromagnètic és un camp produït per la presència d'objectes carregats elèctricament.
Nou!!: Força nuclear forta і Camp electromagnètic · Veure més »
Càrrega de color
nucleid estan units per la força nuclear forta, que és un intercanvi continu de gluons entre els quarks. Cada intercanvi produeix un canvi de color (de càrrega, d'estat) als quarks que hi participen. El color o càrrega de color és, amb el sabor, un dels dos graus de llibertat que defineixen l'estat d'un quark.
Nou!!: Força nuclear forta і Càrrega de color · Veure més »
Chien-Shiung Wu
Chien-Shiung Wu (Liu Ho, Xangai, Xina, 31 de maig de 1912-Nova York, Estats Units d'Amèrica, 16 de febrer de 1997) fou una física nord-americana d'origen xinès, que va fer contribucions significatives en l'àmbit de la física nuclear.
Nou!!: Força nuclear forta і Chien-Shiung Wu · Veure més »
Cinquena força
La cinquena força, afegida a les ja quatre forces fonamentals s'ha postulat ocasionalment i es creu que actua més o menys amb la mateixa intensitat que la gravetat (és a dir, és molt més feble que l'electromagnetisme o la força nuclear forta) i té un rang d'una mica menys d'un mil·límetre fins a distàncies còsmiques.
Nou!!: Força nuclear forta і Cinquena força · Veure més »
Confinament de color
El confinament del color, sovint anomenat simplement "confinament", és el fenomen físic pel qual les partícules amb càrrega de color (quarks i gluons) no poden ser aïllades, i per tant no poden ser observades lliures.
Nou!!: Força nuclear forta і Confinament de color · Veure més »
Constant d'acoblament
En física, una constant d'acoblament, usualment denotada g, és un nombre que determina la força d'una interacció.
Nou!!: Força nuclear forta і Constant d'acoblament · Veure més »
Cromodinàmica quàntica
La cromodinàmica quàntica (CDQ o QCD, de l'anglès quantum chromodynamics) és una teoria quàntica de camps basada en el grup de gauge SU(3) que descriu la força nuclear forta o interacció forta entre quarks i gluons (conjuntament anomenats partons) que formen els protons, neutrons i altres partícules similars (els hadrons).
Nou!!: Força nuclear forta і Cromodinàmica quàntica · Veure més »
Cronologia de la física de partícules
És convenient establir una cronologia dels descobriments en física de partícules tant experimentals com teòrics, car sovint els primers sorgeixen a conseqüència de prediccions fetes pels segons.
Nou!!: Força nuclear forta і Cronologia de la física de partícules · Veure més »
Cronologia del Big Bang
Aquesta cronologia del Big Bang descriu els esdeveniments d'acord amb la teoria científica àmpliament acceptada del Big Bang, utilitzant el paràmetre del temps cosmològic com les coordenades comòbils.
Nou!!: Força nuclear forta і Cronologia del Big Bang · Veure més »
Curtis Callan
, Curtis Gove Callan Jr, és un físic teòric estatunidenc i Professor Distingit (emèrit) de Físiques 'James S. McDonnell' a la Universitat de Princeton.
Nou!!: Força nuclear forta і Curtis Callan · Veure més »
David Gross
David Jonathan Gross (Washington, EUA, 1941) és un físic i professor universitari estatunidenc guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Força nuclear forta і David Gross · Veure més »
David Politzer
Hugh David Politzer (Nova York, EUA, 1949) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Força nuclear forta і David Politzer · Veure més »
Deconfinament
En física, el deconfinament (per oposició al confinament) és la característica d'una fase donada on certes partícules del sistema poden existir com a excitacions lliures, i no només dins d'estats lligats.
Nou!!: Força nuclear forta і Deconfinament · Veure més »
Desintegració α
Partícula alfa La desintegració α és una forma de desintegració radioactiva on un nucli atòmic emet una partícula α i es transforma en un nucli de quatre unitats menys de nombre màssic i dues unitats menys de nombre atòmic.
Nou!!: Força nuclear forta і Desintegració α · Veure més »
DESY
Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' Part d'un accelerador de partícules al ''DESY'' DESY (de l'alemany: Deutsches Elektronen Synchrotron) és el centre d'investigació de física de partícules més gran d'Alemanya amb centres a Hamburg i Zeuthen (Berlín).
Nou!!: Força nuclear forta і DESY · Veure més »
DGLAP
DGLAP (Dokshitzer–Gribov–Lipatov–Altarelli–Parisi) és l'acrònim corresponent als quatre físics teòrics que van proposar per primer cop les equacions d'evolució de la QCD, la teoria de la interacció forta.
Nou!!: Força nuclear forta і DGLAP · Veure més »
Diagrama de pingüí
pingüí Gentoo. En teoria quàntica de camps, els diagrames de pingüí són una classe de diagrames de Feynman emprats per a descriure els processos de violació de CP en el model estàndard.
Nou!!: Força nuclear forta і Diagrama de pingüí · Veure més »
Difracció d'electrons
La Difracció d'electrons és una tècnica utilitzada per estudiar la matèria fent que un feix d'electrons incideixi sobre una mostra i observant el patró d'interferència resultant.
Nou!!: Força nuclear forta і Difracció d'electrons · Veure més »
Dimensió
Aquests dibuixos representen diferents objectes segons les seves dimensions Una dimensió d'un element és, en àlgebra i geometria, el nombre de valors propis independents que té la matriu que el caracteritza.
Nou!!: Força nuclear forta і Dimensió · Veure més »
Dimensions extres
En física, les dimensions extres són hipotètiques dimensions espacials més enllà de les tres observades experimentalment.
Nou!!: Força nuclear forta і Dimensions extres · Veure més »
Diprotó
Un diprotó és un hipotètic nucli atòmic d'heli (He-2), format per dos protons i sense neutrons.
Nou!!: Força nuclear forta і Diprotó · Veure més »
Diquark
En la física de partícules, un diquark o, en anglès: diquark correlation/clustering, és un estat hipotètic de dos quarks agrupats dins un barió (que consta de tres quarks) (Lichtenberg, 1982).
Nou!!: Força nuclear forta і Diquark · Veure més »
Efecte Landau–Pomeranchuk–Migdal
En física d'altes energies, l'efecte Landau–Pomeranchuk–Migdal (conegut també per les inicials dels seus autors, efecte LPM), descriu la reducció de les seccions eficaces de radiació de frenada i de producció de parells electró-positró d'una partícula electromagnètica (un fotó o un electró) que travessa a altes energies un medi de densitat alta.
Nou!!: Força nuclear forta і Efecte Landau–Pomeranchuk–Migdal · Veure més »
Electró
L'electró (e− o β−) és una partícula subatòmica amb una càrrega elèctrica elemental negativa.
Nou!!: Força nuclear forta і Electró · Veure més »
Electromagnetisme
L'electromagnetisme és la part de la física que estudia els camps electromagnètics, uns camps que exerceixen una força sobre les partícules amb càrrega elèctrica alhora que són afectats per la presència i el moviment d'aquestes partícules.
Nou!!: Força nuclear forta і Electromagnetisme · Veure més »
Element transurànic
Els elements transurànics (del llatí "més enllà de l'urani") són els elements químics de nombre atòmic superior a 92.
Nou!!: Força nuclear forta і Element transurànic · Veure més »
Encant (física)
En física de partícules, l'encant (símbol C) és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks d'encant (c) i antiquarks encants (n_) presents en una partícula: Per convenció, el signe dels nombres quàntics de sabor segueixen el signe de la càrrega elèctrica del quark corresponent.
Nou!!: Força nuclear forta і Encant (física) · Veure més »
Energia del punt zero
superfluïtat Lenergia del punt zero és l'energia més baixa possible que pot tenir un sistema mecànic quàntic.
Nou!!: Força nuclear forta і Energia del punt zero · Veure més »
Enginyeria nuclear
L'enginyeria nuclear és l'aplicació pràctica del nucli atòmic tractat pels principis de la tecnologia, química, física nuclear, etc.
Nou!!: Força nuclear forta і Enginyeria nuclear · Veure més »
Estabilitat de partícules
L' estabilitat de partícules es refereix a la propietat de certes partícules subatòmiques en desintegrar o descompondre's en un altre tipus de partícules.
Nou!!: Força nuclear forta і Estabilitat de partícules · Veure més »
Estel de quarks
Imatge de raigs X de ''3C58'', on es podria localitzar un estel d'aquest tipus Un estel de quarks o estrella de quarks, també conegut com a estel estrany, és un tipus hipotètic d'estel exòtic compost per matèria de quark o matèria estranya.
Nou!!: Força nuclear forta і Estel de quarks · Veure més »
Estranyesa (física)
En física de partícules, l'estranyesa ("S") és una propietat (nombre quàntic) que indica el nombre net d'antiquarks estranys que conté la partícula.
Nou!!: Força nuclear forta і Estranyesa (física) · Veure més »
Estrella de neutrons
Diagrama explicatiu d'una '''estrella de neutrons'''. Es pot apreciar clarament com, a mesura que hom s'hi endinsa, la densitat augmenta Una estrella de neutrons és un tipus d'estrella degenerada, composta bàsicament per neutrons a densitats altíssimes: acostumen a tenir uns 20-30 km de diàmetre i una massa igual a la d'una estrella mitjana.
Nou!!: Força nuclear forta і Estrella de neutrons · Veure més »
Experiment de Wu
desmagnetizació adiabàtica. Chien-Shiung Wu, en honor de qui s'anomena l'experiment de Wu, va dissenyar l'experiment i va dirigir l'equip que va dur a terme la prova de la conservació de paritat. L'experiment de Wu va ser un experiment de física nuclear que es va dur a terme el 1956 per la física americano-xinesa Chien-Shiung Wu en col·laboració amb el Grup de Baixa Temperatura de l'Agència Nacional d'Estàndards. El propòsit de l'experiment era establir si es conservava o no la paritat (conservació-P), la qual va ser anteriorment establerta per les interaccions electromagnètiques i les fortes, i també s'aplicava a interaccions febles.
Nou!!: Força nuclear forta і Experiment de Wu · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Força nuclear forta і Física · Veure més »
Física de partícules
La física de partícules és la disciplina de la física que s'encarrega de l'estudi de les partícules constituents de la matèria i la radiació i de les interaccions entre aquestes.
Nou!!: Força nuclear forta і Física de partícules · Veure més »
Física més enllà del model estàndard
alt.
Nou!!: Força nuclear forta і Física més enllà del model estàndard · Veure més »
Física nuclear
Model de la reacció nuclear entre dos isòtops d'hidrogen (deuteri i triti) que es fusionen formant heli i alliberant energia. La física nuclear és la branca de la física que s'ocupa de l'estudi dels nuclis atòmics i de la radiació atòmica que s'hi pot generar.
Nou!!: Força nuclear forta і Física nuclear · Veure més »
Fórmula de Weizsäcker
En física nuclear, la fórmula de Weizsäcker, també coneguda com a fórmula semiempírica de la massa (SEMF, en anglès), és una fórmula que s'usa per a aproximar la massa i altres propietats d'un nucli atòmic.
Nou!!: Força nuclear forta і Fórmula de Weizsäcker · Veure més »
Fissió nuclear
Representació animada de la fissió nuclear, un neutró impacta amb un nucli i el divideix en dos nuclis més petits, alliberant-se tres neutrons que poden impactar amb d'altres nuclis recomençant el procés. Central nuclear de fissió Una fissió nuclear és una reacció nuclear mitjançant la qual un nucli atòmic pesant es divideix en dos o més nuclis lleugers i potser altres subproductes, generalment neutrons i fotons, sovint en forma de raigs gamma.
Nou!!: Força nuclear forta і Fissió nuclear · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Força nuclear forta і Força · Veure més »
Força (desambiguació)
* Edificis: Força (fortificació), indret que ha estat fortificat.
Nou!!: Força nuclear forta і Força (desambiguació) · Veure més »
Força electromagnètica
rajos són una manifestació de la força electromagnètica. L'electromagnetisme, o força electromagnètica, és una de les quatre interaccions fonamentals de la natura, juntament amb la interacció forta, la interacció feble i la gravetat.
Nou!!: Força nuclear forta і Força electromagnètica · Veure més »
Força entre tres cossos
La força entre tres cossos és una força que no existeix en un sistema de dos objectes, però sí que apareix en un sistema de tres cossos, En general, si el comportament d'un sistema de més de dos objectes no pot ser explicat per les interaccions entre totes les parelles possibles, com a primera aproximació, això és degut a una força entre tres cossos.
Nou!!: Força nuclear forta і Força entre tres cossos · Veure més »
Força nuclear
La força nuclear és aquella exercida entre nucleons.
Nou!!: Força nuclear forta і Força nuclear · Veure més »
Força nuclear feble
La desintegració beta és possible gràcies a la interacció feble, la qual transforma un neutró en un protó, un electró i un neutrí electrònic. La força nuclear feble, també anomenada força feble o interacció feble, és una de les quatre forces fonamentals de la natura, juntament amb la força nuclear forta, la gravetat i la força electromagnètica.
Nou!!: Força nuclear forta і Força nuclear feble · Veure més »
Força nuclear forta
En física de partícules, la força nuclear forta, també anomenada força forta, interacció nuclear forta o interacció forta és una de les quatre forces fonamentals de l'univers.
Nou!!: Força nuclear forta і Força nuclear forta · Veure més »
Forces fonamentals
En física, les forces fonamentals o interaccions fonamentals són el mecanisme mitjançant el qual les partícules interaccionen entre si, i aquestes interaccions no poden ser explicades d'altra manera.
Nou!!: Força nuclear forta і Forces fonamentals · Veure més »
Formulació matemàtica del Model Estàndard
el trencament de la simetria electrodèbil, i mostra com les propietats de les diferents partícules difereixen en la fase simètrica (d'alta energia) (superior) i en la fase de simetria trencada (de baixa energia) (inferior). Aquest article descriu les matemàtiques del Model estàndard de la física de partícules, una teoria de camp quàntica gauge que conté les simetries internes del grup de productes unitari.
Nou!!: Força nuclear forta і Formulació matemàtica del Model Estàndard · Veure més »
Frank Wilczek
Frank Wilczek (Mineola, EUA, 1951) és un físic i professor universitari nord-americà guardonat amb el Premi Nobel de Física l'any 2004.
Nou!!: Força nuclear forta і Frank Wilczek · Veure més »
George Zweig
George Zweig (30 de maig de 1937, Moscou, Unió Soviètica) és un físic de partícules i neurobiòleg d'origen rus i nacionalitzat estatunidenc.
Nou!!: Força nuclear forta і George Zweig · Veure més »
Gerardus 't Hooft
Gerardus 't Hooft (Den Helder, Països Baixos, 1946) és un físic i professor universitari neerlandès de la Universitat d'Utrecht, als Països Baixos.
Nou!!: Força nuclear forta і Gerardus 't Hooft · Veure més »
Gluí
En teories supersimètriques de física de partícules, un gluí (símbol g~) és el company supersimètric (fermió d'espín 1/2) hipotètic del gluó (bosó d'espín 1).
Nou!!: Força nuclear forta і Gluí · Veure més »
Gluó
Sense descripció.
Nou!!: Força nuclear forta і Gluó · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Força nuclear forta і Gravetat · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Força nuclear forta і Gravitó · Veure més »
Grup unitari especial
En matemàtiques, el grup unitari especial (o grup especial unitari) de grau n, denominat SU(n), és el grup de matrius unitàries n x n i amb determinant igual a 1, amb nombres complexos als elements del cos C i amb l'operació de grup donada per la multiplicació de matrius.
Nou!!: Força nuclear forta і Grup unitari especial · Veure més »
Hadró
En física de partícules, un hadró (del grec, hadrós, 'dens') és una partícula composta formada de quarks units per la força nuclear forta.
Nou!!: Força nuclear forta і Hadró · Veure més »
Hadró exòtic
espins s₂ i s1 respectivament i tenint un moment angular total L Els hadrons exòtics són partícules subatòmiques formades per quarks (i possiblement gluons, però que no estan dins l'esquema normal dels hadrons. Mentre estan afectats per la interacció forta no es poden predir pel model de quarks simple. Els hadrons exòtics no tenen el mateix contingut pel que fa als quarks respecte als hadrons normals: els barions exòtics tenen més que els tres quarks dels barions normals, i els mesons exòtics no tenen un quark i un antiquark com els mesons normals. Els hadrons exòtics es poden trobar buscant partícules amb nombres quàntics, prohibits per als hadrons normals. Senyals experimentals d'hadrons exòtics han estat vistos recentment, però continuen sent un tema de controvèrsia en la física de partícules.
Nou!!: Força nuclear forta і Hadró exòtic · Veure més »
Harald Fritzsch
fou un físic teòric alemany conegut per les seves contribucions a la teoria de quarks, el desenvolupament de la cromodinàmica quàntica i de la teoria de la gran unificació del model estàndard de física de partícules.
Nou!!: Força nuclear forta і Harald Fritzsch · Veure més »
Helen Quinn
Helen Rhoda Quinn (19 de maig de 1943, Melbourne) és una física teòrica nascuda a Austràlia.
Nou!!: Força nuclear forta і Helen Quinn · Veure més »
Hipòtesi de simulació
La hipòtesi de simulació proposa que tota l'existència és una realitat simulada, com ara una simulació per ordinador.
Nou!!: Força nuclear forta і Hipòtesi de simulació · Veure més »
Hipercàrrega
En física de partícules, la hipercàrrega Y (terme provinent de 'càrrega' + 'hiperons') d'una partícula és un nombre quàntic que combina els nombres quàntics d'isoespín i de sabor en un sol operador de càrrega.
Nou!!: Força nuclear forta і Hipercàrrega · Veure més »
Hipercàrrega feble
En física de partícules, la hipercàrrega feble és un nombre quàntic que relaciona la càrrega elèctrica i la tercera component de l'isoespín feble, seguint la idea original de la hipercàrrega de la interacció forta (que, en canvi, no és conservada per les interaccions febles).
Nou!!: Força nuclear forta і Hipercàrrega feble · Veure més »
Inflació còsmica
En cosmologia, la inflació còsmica (també coneguda com a univers inflacionari) és un model cosmològic que teoritza que l'Univers, poc després del seu naixement, passà per una fase d'expansió exponencial extremadament ràpida i accelerant (entre 10-36 i 10-33 segons després del Big Bang), a causa d'una energia del buit positiva (que ofereix una pressió negativa; vegeu també relativitat general, teoria quàntica de camps).
Nou!!: Força nuclear forta і Inflació còsmica · Veure més »
Interacció
* Interacció persona-ordinador.
Nou!!: Força nuclear forta і Interacció · Veure més »
Interacció electrofeble
La interacció electrofeble és la descripció unificada de dues de les quatre forces fonamentals de la natura: la interacció feble, i l'electromagnètica.
Nou!!: Força nuclear forta і Interacció electrofeble · Veure més »
Interacció espín-òrbita
Estructura fina i hiperfina en hidrogen (no a escala). En física quàntica, la interacció espín-òrbita (també anomenada efecte espín-òrbita o acoblament espín-òrbita) és una interacció relativista del espín d'una partícula amb el seu moviment dins d'un potencial.
Nou!!: Força nuclear forta і Interacció espín-òrbita · Veure més »
Isòtops de l'heli
Encara qu hi ha vuit isòtops coneguts de l'heli (He) (massa atòmica estàndard: 4.002602(2) u), només l'heli-3 (³He) i l'heli-4 (4He) són estables.
Nou!!: Força nuclear forta і Isòtops de l'heli · Veure més »
Isoespín
En física, i específicament, en la física de partícules, l'isoespín (espín isotòpic o espín isobàric) és un nombre quàntic relacionat amb la interacció forta i aplicat a les interaccions del neutró i el protó.
Nou!!: Força nuclear forta і Isoespín · Veure més »
Isoespín feble
En física de partícules, l'isoespín feble és un nombre quàntic associat a la interacció feble, seguint la idea de l'isoespín de la interacció forta. L'isoespín feble és normalment indicat amb el símbol T o I amb la seva tercera component escrita com a Tz, T3, o Iz, I3.
Nou!!: Força nuclear forta і Isoespín feble · Veure més »
Jogesh Pati
Jogesh C. Pati (1937, Baripada, Orissa, Índia) és un físic teòric estatunidenc d'origen indi.
Nou!!: Força nuclear forta і Jogesh Pati · Veure més »
Lambda (barió)
La lambda és una partícula elemental del grup dels hiperons dins la família dels barions que té un spin d'1/2 i és simbolitzada per \Lambda.
Nou!!: Força nuclear forta і Lambda (barió) · Veure més »
Leonard Susskind
Leonard Susskind Stanford (2013) Leonard Susskind (n. Nova York, 1940)seu 60è aniversari va ser celebrat amb un simposi especial a la Universitat de Stanford durant la vetllada del 20 a 21 maig 2000.
Nou!!: Força nuclear forta і Leonard Susskind · Veure més »
Leptó
En física de partícules, un leptó és qualsevol partícula que no es veu afectada per la força nuclear forta, només són sensibles als efectes de les forces nuclear feble, electromagnètica i gravitatòria. Pertanyen a la família dels fermions, una de les dues en què es divideixen les partícules elementals i també es caracteritzen per complir el principi d'exclusió de Pauli, propi de partícules d'espín semienter. El mot «leptó» fou encunyat el 1948 pel físic belga Léon Rosenfeld (1904-1974) a partir del mot grec λεπτó, leptó, que significa ‘lleuger’, a causa de la petita massa que tenen comparada amb altres partícules. Els leptons comprenen els electrons, els muons i els tauons, tots amb càrrega elèctrica -1, així com els seus corresponents neutrins: el neutrí electrònic, el neutrí muònic i el neutrí tauònic, de càrrega elèctrica igual a zero. Comptant amb les seves antipartícules, n'hi ha en total 12. Una característica de tota reacció és la de la conservació del nombre leptònic L.
Nou!!: Força nuclear forta і Leptó · Veure més »
Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física
El Premi Nobel de Física va ser establert en el testament de 1895 del químic suec Alfred Nobel. El Premi Nobel de Física (en suec: Nobelpriset i fysik) és lliurat anualment per l'Acadèmia Sueca a «científics que sobresurten per les seves contribucions en el camp de la física».
Nou!!: Força nuclear forta і Llista de guardonats amb el Premi Nobel de Física · Veure més »
Llista de partícules
La llista següent mostra els diferents tipus de partícules conegudes o hipotètiques.
Nou!!: Força nuclear forta і Llista de partícules · Veure més »
Llista de problemes no resolts de física
Presentem una llista incompleta d'alguns dels problemes sense resoldre en física.
Nou!!: Força nuclear forta і Llista de problemes no resolts de física · Veure més »
Magnetisme
Línies de força a un imant de barra En física, el magnetisme és un dels aspectes de l'electromagnetisme, que és una de les forces fonamentals de la naturalesa (juntament amb la gravetat, la força nuclear forta i la força nuclear dèbil).
Nou!!: Força nuclear forta і Magnetisme · Veure més »
Matèria degenerada
El nivell de FermiS'anomena matèria degenerada a aquella en la qual una fracció important de la pressió prové del principi d'exclusió de Pauli, que estableix que dos fermions no poden tenir els mateixos nombres quàntics.
Nou!!: Força nuclear forta і Matèria degenerada · Veure més »
Matèria QCD
alt.
Nou!!: Força nuclear forta і Matèria QCD · Veure més »
Matriu S
En mecànica quàntica, la matriu S o matriu d'scattering és un tipus de formalisme usat per calcular el resultat d'un problema dscattering (dispersió) de partícules quàntiques interactuants.
Nou!!: Força nuclear forta і Matriu S · Veure més »
Mesó
Els mesons són partícules compostes d'un nombre parell de quarks i, per tant, poden interaccionar mitjançant la força nuclear forta.
Nou!!: Força nuclear forta і Mesó · Veure més »
Mesó fi
En física de partícules, el mesó fi o mesó ϕ és un mesó vectorial format per un parell de quarks estrany i anti-estrany.
Nou!!: Força nuclear forta і Mesó fi · Veure més »
Mesó rho
En física de partícules, un mesó rho és una partícula hadrònica, de tipus mesó, corresponent a un triplet d'isoespín amb tres estats de càrregues ρ+, ρ0 i ρ−.
Nou!!: Força nuclear forta і Mesó rho · Veure més »
Mesó theta
El mesó theta (θ) o toponium és una partícula hipotètica de quarkonium (és a dir, un mesó format per un parell de quark i antiquark pesants, formant un estat sense càrrega elèctrica, color, ni sabor) format per un quark t (t) i un antiquark t.
Nou!!: Força nuclear forta і Mesó theta · Veure més »
Mesons eta i eta prima
Els mesons eta (η) i eta prima (η′) són mesons isosinglets formats per una barreja de quarks u, d i s i els seus antiquarks.
Nou!!: Força nuclear forta і Mesons eta i eta prima · Veure més »
Model de Georgi-Glashow
En física teòrica, el model Georgi-Glashow és un model de Gran Teoria d'Unificació (GUT) de les interaccions i partícules fonamentals, basat en el grup de simetria SU(5), desenvolupat el 1974 pel premi Nobel Sheldon Glashow i Howard Georgi.
Nou!!: Força nuclear forta і Model de Georgi-Glashow · Veure més »
Model de Pati-Salam
En física teòrica, el model Pati-Salam és un model de Gran Teoria d'Unificació (GUT), proposada el 1974 pel premi Nobel Abdus Salam i Jogesh Pati.
Nou!!: Força nuclear forta і Model de Pati-Salam · Veure més »
Model estàndard de física de partícules
alt.
Nou!!: Força nuclear forta і Model estàndard de física de partícules · Veure més »
Molècula mesònica
Una molècula mesònica és un conjunt de més d'un mesó, units per la força nuclear forta.
Nou!!: Força nuclear forta і Molècula mesònica · Veure més »
Monopol magnètic
electrons, sinó que seria una nova partícula elemental. En física de partícules, un monopol magnètic és una partícula elemental hipotètica que és un imant aïllat amb només un pol magnètic (un pol nord sense pol sud o viceversa).
Nou!!: Força nuclear forta і Monopol magnètic · Veure més »
Muó
El muó, símbol μ–, és una partícula de càrrega elèctrica –1 i massa de 105,66 MeV/c².
Nou!!: Força nuclear forta і Muó · Veure més »
Neutrí
El neutrí és una partícula elemental sense càrrega elèctrica i sense càrrega de color que tenen una massa molt petita i un espín 1/2.
Nou!!: Força nuclear forta і Neutrí · Veure més »
Neutrí estèril
En física de partícules, els neutrins estèrils són partícules hipotètiques que no interaccionen per mitjà de cap de les interaccions fonamentals del model estàndard, llevat de la gravetat.
Nou!!: Força nuclear forta і Neutrí estèril · Veure més »
Neutró
En física, el neutró és una partícula subatòmica que té com a símbol o, sense càrrega elèctrica i de massa lleugerament superior a la del protó.
Nou!!: Força nuclear forta і Neutró · Veure més »
Nuclear
* Relatiu al nucli (diverses accepcions).
Nou!!: Força nuclear forta і Nuclear · Veure més »
Nucleó
Un nucleó és qualsevol de les partícules hadròniques (neutrons o protons) que componen el nucli d'un àtom.
Nou!!: Força nuclear forta і Nucleó · Veure més »
Nucli atòmic
Model d'un nucli atòmic amb els protons en vermell i els neutrons en blau El nucli atòmic és la part central de l'àtom que conté la major part de la matèria que el forma però que, tanmateix, n'ocupa un volum relativament molt petit.
Nou!!: Força nuclear forta і Nucli atòmic · Veure més »
Paritat C
En física, la C paritat o paritat de càrrega és un nombre quàntic multiplicatiu associat al comportament d'una partícula sota l'operació de simetria de conjugació de càrrega, és a dir sota l'operació de canvi de tots els seus nombres quàntics pels de la seva antipartícula.
Nou!!: Força nuclear forta і Paritat C · Veure més »
Partícula elemental
Model estàndard de les partícules elementals En física, una partícula elemental o partícula fonamental és qualsevol de les unitats bàsiques constituents de la matèria, no formades per altres unitats i considerades indivisibles segons els coneixements actuals.
Nou!!: Força nuclear forta і Partícula elemental · Veure més »
Partícula α
Emissió d'una partícula α. Una partícula α és un nucli atòmic constituït per dos protons i dos neutrons, lligats per la força nuclear forta, que s'emet a gran velocitat en la desintegració radioactiva de núclids generalment pesants, com el radi, el tori, l'urani o el plutoni.
Nou!!: Força nuclear forta і Partícula α · Veure més »
Partícula mediadora
electrons mitjançant l'intercanvi d'un fotó. Les partícules portadores o mediadores de la força, en la física de partícules, en el model estàndard, són els bosons, coneguts com a bosons de gauge.
Nou!!: Força nuclear forta і Partícula mediadora · Veure més »
Partícula sense massa
En física de partícules, una partícula sense massa és una partícula elemental la massa invariant de la qual és zero.
Nou!!: Força nuclear forta і Partícula sense massa · Veure més »
Partícula subatòmica
Esquema d'un àtom d'heli, format per dos protons (vermell), dos neutrons (verd) i dos electrons (groc) En física, una partícula subatòmica és una partícula de mida més petita que un àtom.
Nou!!: Força nuclear forta і Partícula subatòmica · Veure més »
Partícula virtual
Una partícula virtual és en general una partícula elemental que existeix durant un temps tan curt que, a causa del principi d'incertesa de Heisenberg, no és possible mesurar les seves propietats de forma exacta.
Nou!!: Força nuclear forta і Partícula virtual · Veure més »
Peter Minkowski
Peter Minkowski (10 maig de 1941) és un físic teòric suís.
Nou!!: Força nuclear forta і Peter Minkowski · Veure més »
Plasma de quarks i gluons
El plasma de quarks-gluons (Quark-Gluon Plasma, QGP, en anglès) és una fase predita per la teoria de la interacció forta, la cromodinàmica quàntica (QCD), quan la temperatura i/o la densitat d'un sistema d'hadrons són molt altes.
Nou!!: Força nuclear forta і Plasma de quarks i gluons · Veure més »
Pomeró
En física teòrica de partícules, el pomeró és la partícula més baixa (en espin i massa) del conjunt de trajectòries de Regge, una família de partícules amb espín creixent, postulades el 1961 pel físic italià Tulio Regge per a explicar l'evolució en funció de l'energia de les seccions eficaces diffractives i elàstiques entre hadrons.
Nou!!: Força nuclear forta і Pomeró · Veure més »
Problema CP fort
En física de partícules, el problema CP fort (on CP representa la combinació de les simetries d'intercanvi de Càrrega i Paritat d'una partícula) adreça el problema de per què la teoria de la interacció forta (cromodinàmica quàntica, QCD) no trenca la simetria CP.
Nou!!: Força nuclear forta і Problema CP fort · Veure més »
Protó
En física, el protó és una partícula subatòmica amb càrrega elèctrica positiva d'1 e (1,6 × 10-19 C).
Nou!!: Força nuclear forta і Protó · Veure més »
Quark
En física de partícules, un quark és una partícula elemental i un component fonamental de la matèria.
Nou!!: Força nuclear forta і Quark · Veure més »
Quark b
El quark b, també anomenat quark fons o quark bellesa (del seu nom anglès bottom o beauty), és un quark de la tercera generació amb una càrrega elèctrica elemental de –⅓e, essent e la càrrega elemental 1,602 × 10–19 C. Malgrat que la cromodinàmica quàntica descriu tots els quarks de manera similar, el quark b té una massa força gran, al voltant de 4,18 GeV/c², una mica més de quatre vegades la massa d'un protó (0,938 GeV/c²).
Nou!!: Força nuclear forta і Quark b · Veure més »
Quark c
El quark c (simbolitzat per la lletra c, pel seu nom anglès charmed, 'encantat') és un quark, una partícula elemental de segona generació.
Nou!!: Força nuclear forta і Quark c · Veure més »
Quark d
El quark baix o quark avall, en anglès quark down o quark d, representat internacionalment pel símbol d, és un dels sis tipus o aromes de quark existents a la natura.
Nou!!: Força nuclear forta і Quark d · Veure més »
Quark s
El quark s, simbolitzat s, també anomenat quark estrany, és un dels sis tipus o aromes de quark.
Nou!!: Força nuclear forta і Quark s · Veure més »
Quark t
El quark t, simbolitzat t, i també conegut com a quark cim o quark veritat (del nom anglès top o truth), és un partícula elemental i un dels elements fonamentals constitutius de la matèria.
Nou!!: Força nuclear forta і Quark t · Veure més »
Quark u
El quark u (amunt o dalt), en anglès quark up, representat internacionalment pel símbol u, és un dels sis aromes o classes de quarks.
Nou!!: Força nuclear forta і Quark u · Veure més »
Radioactivitat
Símbol internacional del perill de radioactivitat La radioactivitat (anomenada també desintegració nuclear o desintegració radioactiva) és un procés físic pel qual certes substàncies amb nuclis atòmics inestables, anomenats radionúclids, es transformen espontàniament en núclids diferents perdent energia en forma de raigs de partícules, de vegades acompanyats de raigs d'ones electromagnètiques, per tal d'assolir uns nuclis atòmics més estables i de menor massa, ja que al procés perden part d'ella per desintegració.
Nou!!: Força nuclear forta і Radioactivitat · Veure més »
Ràtio R de seccions eficaces
En física de partícules, el ràtio R de seccions eficaces de producció d'hadrons sobre la de muons en col·lisions d'electrons i positrons és: on el superíndex (0) indica que la secció eficaç ha estat corregida pels efectes de radiació de fotons a l'estat inicial.
Nou!!: Força nuclear forta і Ràtio R de seccions eficaces · Veure més »
Robert Jaffe
Robert L. Jaffe (23 de maig 1946, Bath, Maine) és un físic teòric americà especialitzat en la teoria de la interacció forta.
Nou!!: Força nuclear forta і Robert Jaffe · Veure més »
Sabor (física)
Segons el Model estàndard de física de partícules el saborFísica nuclear I, de Jaume Jorba i Bisbal, ETSEIB, Edicions UPC, 2000, o aroma és l'atribut que distingeix a cada un dels sis quarks: u (up, a dalt), d (down, a sota), s (strange, estrany), c (charm, encantat), b (bottom, fons) i t (top, cim).
Nou!!: Força nuclear forta і Sabor (física) · Veure més »
Simetria C
En física, la simetria C és la propietat que tenen certes teories de ser invariants respecte a una transformació de conjugació de càrrega, és a dir un canvi de partícules per antipartícules.
Nou!!: Força nuclear forta і Simetria C · Veure més »
Stanley Brodsky
Stanley J. Brodsky (9 de gener de 1940) és un físic teòric estatunidenc i professor emèrit al Laboratori Nacional SLAC de la Universitat de Stanford.
Nou!!: Força nuclear forta і Stanley Brodsky · Veure més »
Superforça
En física rep la denominació de superforça a la conjecturada força que reuniria a les quatre forces fonamentals (gravetat, electromagnetisme, força nuclear forta i força nuclear feble), es considera amb altíssimes probabilitats que en el moment inicial del big bang el que havia era una superforça, abans de crear-se l'espaitemps, en generar-i diferenciar l'espai i el temps, en instants, la superforça es va anar dividint en les quatre forces elementals actualment existents en l'univers conegut.
Nou!!: Força nuclear forta і Superforça · Veure més »
Teoria de camp unificat
En física, una teoria de camp unificat és un tipus de teoria de camp que permet a totes les forces fonamentals entre partícules elementals ser escrites en termes d'un únic camp.
Nou!!: Força nuclear forta і Teoria de camp unificat · Veure més »
Teoria de cordes
model estàndard (esquerra) o corda tancada sense extrems i en forma de cercle com afirma la teoria de cordes (dreta). Quarks (protons i neutrons). cordes. La teoria de cordes és una proposta de descripció quàntica unificada de totes les interaccions, incloent-hi la gravetat, que considera que els constituents fonamentals de la matèria no són partícules puntuals sinó objectes unidimensionals (cordes).
Nou!!: Força nuclear forta і Teoria de cordes · Veure més »
Teoria de gauge
En física teòrica, una teoria de gauge (també anomenada de contrast o de galga) és un tipus de teoria quàntica de camps que descriu eficaçment les forces i partícules elementals i les seves simetries.
Nou!!: Força nuclear forta і Teoria de gauge · Veure més »
Teoria de la gran unificació
Una teoria de gran unificació (TGU, o GUT per Grand Unification Theory) és una teoria que unifica tres de les quatre forces fonamentals en la natura: la força nuclear dèbil, la força nuclear forta i la força electromagnètica.
Nou!!: Força nuclear forta і Teoria de la gran unificació · Veure més »
Teoria de Yang–Mills
En física teòrica, la teoria de Yang-Mills és una teoria de gauge basada en el grup unitari especial SU(N), o de forma general en qualsevol grup semi-simple de Lie compacte.
Nou!!: Força nuclear forta і Teoria de Yang–Mills · Veure més »
Tetraquark
doi.
Nou!!: Força nuclear forta і Tetraquark · Veure més »
Una teoria del tot excepcionalment simple
Una teoria del tot excepcionalment simple és una base per a una teoria de camp unificat.
Nou!!: Força nuclear forta і Una teoria del tot excepcionalment simple · Veure més »
Unificació dels acoblaments de gauge
Evolució en funció de l'energia de (l'invers de) les constants d'acoblament del SM. En física de partícules, els tres acoblaments de gauge del model estàndard, indicant la força de les interaccions electromagnètica (QED), feble i forta (QCD) a una energia donada, evolucionen de forma diversa (la QCD, amb llibertat asimptòtica, decreix amb l'energia, mentre que la QED creix fins al pol de Landau) però tots ells es creuen aproximadament a un punt comú, anomenat energia de gran unificació (GUT), o escala de GUT, a ΛGUT~10¹⁶ GeV.
Nou!!: Força nuclear forta і Unificació dels acoblaments de gauge · Veure més »
Veritat (física)
En física de partícules, la veritat és un nombre quàntic de sabor que representa la diferència entre el nombre de quarks cima (o quarks veritat) (t) i antiquarks cima (\bar) presents en una partículaː Per convenció, els (anti)quarks cima tenen veritat +1 (−1).
Nou!!: Força nuclear forta і Veritat (física) · Veure més »
Violació CP
En física de partícules, la violació CP és una violació de la simetria CP (on C representa la conjugació de càrrega i P la paritat d'una partícula), que té un paper important en la cosmologia.
Nou!!: Força nuclear forta і Violació CP · Veure més »
Yuval Ne'eman
Yuval Ne'eman (14 de maig de 1925, Tel Aviv, Palestina Britànica – 26 d'abril de 2006, Tel Aviv, Israel) fou un físic i polític israelià.
Nou!!: Força nuclear forta і Yuval Ne'eman · Veure més »
Redirigeix aquí:
Força forta, Interacció Forta, Interacció forta, Interacció nuclear forta.
