Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Albert Billeter, Anàlisi de Fourier, Asteroide, Asteroide de tipus B, Astrologia occidental, Ateneïta, Índex de Similitud amb la Terra, Binocle, Característiques físiques estàndard dels asteroides, Ceres (planeta nan), Cinquè planeta (hipotètic), Cinturó d'asteroides, Classificació espectral dels asteroides, Cos menor del sistema solar, Cronologia de l'astronomia del sistema solar, Cronologia del futur llunyà, Dècada del 1800, Definició de «planeta», Element químic, Elisabeth von Matt, Espai exterior, Faetó (planeta), Família de Pal·les, Heinrich Olbers, Llista d'asteroides (1-1000), Llista d'asteroides/1–100, Llista de grups de planetes menors, Neptú (planeta), Objecte de massa planetària, Pal·ladi (element), Pal·lasita, Pal·les, Pallas, Pila de runes, Planeta, Planeta nan, Plutó (planeta nan), Resum d'astronomia, Sailor Moon, Simbologia astronòmica, William Herschel, (31) Eufròsine, (4) Vesta, (52) Europa, (704) Interàmnia, 1802, 28 de març.
Albert Billeter
fou un rellotger suís establert a Gràcia (Barcelona) entre 1850 i 1880 al carrer de l'Àngel n. 83 (Can Pardal), cantonada Torrent de l'Olla, on fundà la seva "Fábrica de Relojes de Torre para Iglesias, Ferro carriles, Fábricas y casas de campo.
Nou!!: (2) Pal·les і Albert Billeter · Veure més »
Anàlisi de Fourier
Senyal temporal d'un baix elèctric de la corda La (55 Hz). Transformada de Fourier de la senyal temporal d'un ubaix elèctric de la corda A (55 Hz).L'anàlisi de Fourier revela els components oscil·latoris de senyals i funcions. En matemàtiques, l'anàlisi de Fourier (/ˈfʊrieɪ, -iər/) és l'estudi de la forma com una funció general es pot representar o aproximar a partir de sumes o de funcions trigonomètriques més simples.
Nou!!: (2) Pal·les і Anàlisi de Fourier · Veure més »
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Nou!!: (2) Pal·les і Asteroide · Veure més »
Asteroide de tipus B
Pal·les, el més gran asteroide del tipus B. Els asteroides de tipus B són un tipus d'asteroides carbonosos relativament poc comuns, dins del més ampli grup C. Els asteroides del tipus B estan majoritàriament a la regió externa del cinturó principal, i també dominen la família Pal·les, una família d'asteroides molt inclinats, que inclou el segon asteroide, 2 Pal·les.
Nou!!: (2) Pal·les і Asteroide de tipus B · Veure més »
Astrologia occidental
L'astrologia occidental, com les altres formes d'astrologia existents en altres cultures, és una disciplina de coneixement considerada no-científica pels barems actuals del que es coneix com a ciència, per bé que inclou dins de la seva metodologia certs estudis científics com ara la geometria i l'astronomia.
Nou!!: (2) Pal·les і Astrologia occidental · Veure més »
Ateneïta
Lateneïta, de vegades també atheneïta, és un rar mineral de pal·ladi, mercuri i arsènic.
Nou!!: (2) Pal·les і Ateneïta · Veure més »
Índex de Similitud amb la Terra
date.
Nou!!: (2) Pal·les і Índex de Similitud amb la Terra · Veure més »
Binocle
Uns enormes '''binocles''' usats a l'Armada El binocle (mot usat generalment en plural, binocles) és un instrument òptic usat per a ampliar la imatge dels objectes distants que hom observa, igual que el monocle i el telescopi, però, a diferència d'aquests, provoca l'efecte d'estereoscòpia en la imatge, i per això és més còmode com a mitjà d'apreciar la distància entre objectes distants, així com per a jutjar i seguir objectes en moviment.
Nou!!: (2) Pal·les і Binocle · Veure més »
Característiques físiques estàndard dels asteroides
Per a la majoria dels asteroides enumerats, gairebé res se sap part d'alguns paràmetres físics.
Nou!!: (2) Pal·les і Característiques físiques estàndard dels asteroides · Veure més »
Ceres (planeta nan)
Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.
Nou!!: (2) Pal·les і Ceres (planeta nan) · Veure més »
Cinquè planeta (hipotètic)
En la història de l'astronomia, un grapat de cossos del sistema solar han estat considerats com el cinquè planeta del Sol.
Nou!!: (2) Pal·les і Cinquè planeta (hipotètic) · Veure més »
Cinturó d'asteroides
Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.
Nou!!: (2) Pal·les і Cinturó d'asteroides · Veure més »
Classificació espectral dels asteroides
Un tipus espectral d'asteroides s'assigna als asteroides en funció del seu espectre de reflectància, color i, de vegades, albedo.
Nou!!: (2) Pal·les і Classificació espectral dels asteroides · Veure més »
Cos menor del sistema solar
Ceres i la Lluna. Ceres és el planeta nan més petit, i Vesta el ''cos menor'' més gran (exceptuant els objectes transneptunians) Un cos menor del sistema solar (CMSS o de l'anglès SSSB, small Solar System body) és, segons la resolució de la UAI (Unió Astronòmica Internacional) del 22 d'agost de 2006, un cos celeste que orbita a l'entorn del Sol i que no és planeta, ni planeta nan, ni satèl·lit: Recreació artística del naixement del sistema solar (NASA) Per tant, segons la definició de la UAI, són cossos menors del sistema solar, independentment de la seva òrbita i composició.
Nou!!: (2) Pal·les і Cos menor del sistema solar · Veure més »
Cronologia de l'astronomia del sistema solar
Aquest article és una cronologia de l'astronomia del sistema solar.
Nou!!: (2) Pal·les і Cronologia de l'astronomia del sistema solar · Veure més »
Cronologia del futur llunyà
La Cronologia del futur llunyà comprèn el període a partir de l'1 de gener de l'any 10.001 de la nostra era.
Nou!!: (2) Pal·les і Cronologia del futur llunyà · Veure més »
Dècada del 1800
Formalment, la dècada del 1800 comprèn el període que va des de l'1 de gener de 1800 fins al 31 de desembre de 1809.
Nou!!: (2) Pal·les і Dècada del 1800 · Veure més »
Definició de «planeta»
Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.
Nou!!: (2) Pal·les і Definició de «planeta» · Veure més »
Element químic
La taula periòdica dels elements químics Els elements químics són substàncies pures que no es poden descompondre en cap altra substància pura més senzilla mitjançant mètodes químics.
Nou!!: (2) Pal·les і Element químic · Veure més »
Elisabeth von Matt
va ser una astrònoma austríaca activa a finals del i principis del XIX, considerada l'única dona científica que va publicar les seves observacions en revistes d'astronomia europees durant aquest període.
Nou!!: (2) Pal·les і Elisabeth von Matt · Veure més »
Espai exterior
Interfície entre la superfície de la Terra i l'espai exterior, la línia de Kármán a 100 km i l'exosfera a 690 km (no està a escala) L'espai exterior és la part de l'Univers més enllà de la Terra, dels cossos celestes o de la seva atmosfera.
Nou!!: (2) Pal·les і Espai exterior · Veure més »
Faetó (planeta)
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers, qui va formular la hipòtesi del planeta Faetó. Faetó, o també Faetont, és el nom d'un planeta hipotètic existent entre les òrbites de Mart i Júpiter, la destrucció del qual suposadament va portar a la formació del cinturó d'asteroides del nostre sistema solar intern.
Nou!!: (2) Pal·les і Faetó (planeta) · Veure més »
Família de Pal·les
La família Pal·les és un grup d'asteroides del tipus B de molt alta inclinació situat a la part intermèdia del cinturó d'asteroides.
Nou!!: (2) Pal·les і Família de Pal·les · Veure més »
Heinrich Olbers
Heinrich Wilhelm Matthäus Olbers (Arbergen, prop de Bremen, 11 d'octubre de 1758 - Bremen, 2 de març de 1840), fou un astrònom, físic i metge alemany, principalment conegut per la paradoxa d'Olbers.
Nou!!: (2) Pal·les і Heinrich Olbers · Veure més »
Llista d'asteroides (1-1000)
Llista d'asteroides de l'1 al 1.000, amb data de descoberta i descobridor.
Nou!!: (2) Pal·les і Llista d'asteroides (1-1000) · Veure més »
Llista d'asteroides/1–100
|- | (1) Ceres | 1 de gener, 1801 | Palerm, Sicília | G. Piazzi |- | (2) Pal·les | 28 de març, 1802 | Bremen, Alemanya | H. W. Olbers |- | (3) Juno | 1 de setembre, 1804 | Lilienthal, Alemanya | K. Harding |- | (4) Vesta | 29 de març, 1807 | Bremen, Alemanya | H. W. Olbers |- | (5) Astrea | 8 de desembre, 1845 | Driesen (ara Drezdenko, Polònia) | K. L. Hencke |- | (6) Hebe | 1 de juliol, 1847 | Driesen (ara Drezdenko, Polònia) | K. L. Hencke |- | (7) Iris | 13 d'agost, 1847 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | (8) Flora | 18 d'octubre, 1847 | Londres, Anglaterra | J. R. Hind |- | (9) Metis | 25 d'abril, 1848 | Markree, Irlanda | A. Graham |- | (10) Higiea | 12 d'abril, 1849 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (11) Partènope | 11 de maig, 1850 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (12) Victòria | 13 de setembre, 1850 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | (13) Egèria | 2 de novembre, 1850 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (14) Irene | 19 de maig, 1851 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | (15) Eunòmia | 29 de juliol, 1851 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (16) Psique | 17 de març, 1852 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | 17 Tetis | 17 d'abril, 1852 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 18 Melpòmene | 24 de juny, 1852 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | 19 Fortuna | 22 d'agost, 1852 | Londres, Anglaterra | J. R. Hind |- | (20) Massàlia | 19 de setembre, 1852 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | (21) Lutècia | 15 de novembre, 1852 | París, França | H. Goldschmidt |- | (22) Cal·líope | 16 de novembre, 1852 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | (23) Talia | 15 de desembre, 1852 | Londres, Anglaterra | J. R. Hind |- | 24 Temis | 5 d'abril, 1853 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | 25 Phocaea | 6 d'abril, 1853 | Marsella, França | J. Chacornac |- | 26 Proserpina | 5 de maig, 1853 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 27 Euterpe | 8 de novembre, 1853 | Londres (Regne Unit) | J. R. Hind |- | 28 Bellona | 1 de març, 1854 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 29 Amphitrite | 1 de març, 1854 | Londres (Regne Unit) | A. Marth |- | 30 Urania | 22 de juliol, 1854 | Londres, Anglaterra | J. R. Hind |- | 31 Euphrosyne | 1 de setembre, 1854 | Washington D.C, Estats Units | J. Ferguson |- | 32 Pomona | 26 d'octubre, 1854 | París, França | H. Goldschmidt |- | 33 Polyhymnia | 28 d'octubre, 1854 | París, França | J. Chacornac |- | 34 Circe | 6 d'abril, 1855 | París, França | J. Chacornac |- | 35 Leukothea | 19 d'abril, 1855 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 36 Atalante | 5 d'octubre, 1855 | París, França | H. Goldschmidt |- | 37 Fides | 5 d'octubre, 1855 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 38 Leda | 12 de gener, 1856 | París, França | J. Chacornac |- | 39 Laetitia | 8 de febrer, 1856 | París, França | J. Chacornac |- | 40 Harmonia | 31 de març, 1856 | París, França | H. Goldschmidt |- | 41 Daphne | 22 de maig, 1856 | París, França | H. Goldschmidt |- | 42 Isis | 23 de maig, 1856 | Oxford, Anglaterra | N. R. Pogson |- | 43 Ariadne | 15 d'abril, 1857 | Oxford, Anglaterra | N. R. Pogson |- | 44 Nysa | 27 de maig, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 45 Eugenia | 27 de juny, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 46 Hestia | 16 d'agost, 1857 | Oxford, Anglaterra | N. R. Pogson |- | 47 Aglaja | 15 de setembre, 1857 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 48 Doris | 19 de setembre, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 49 Pales | 19 de setembre, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 50 Virginia | 4 d'octubre, 1857 | Washington D.C, Estats Units | J. Ferguson |- | 51 Nemausa | 22 de gener, 1858 | Nimes, França | A. Laurent |- | 52 Europa | 4 de febrer, 1858 | París, França | H. Goldschmidt |- | 53 Kalypso | 4 d'abril, 1858 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 54 Alexandra | 10 de setembre, 1858 | París, França | H. Goldschmidt |- | 55 Pandora | 10 de setembre, 1858 | Albany, Nova York, Estats Units | G. M. Searle |- | 56 Melete | 9 de setembre, 1857 | París, França | H. Goldschmidt |- | 57 Mnemosyne | 22 de setembre, 1859 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 58 Concordia | 24 de març, 1860 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 59 Elpis | 12 de setembre, 1860 | París, França | J. Chacornac |- | 60 Echo | 14 de setembre, 1860 | Washington DC, Estats Units | J. Ferguson |- | 61 Danaë | 19 de setembre, 1860 | París, França | H. Goldschmidt |- | 62 Erato | 14 de setembre, 1860 | Berlín, Alemanya | O. Lesser, W. Förster |- | 63 Ausonia | 10 de febrer, 1861 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | 64 Angelina | 4 de març, 1861 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 65 Cybele | 8 de març, 1861 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 66 Maja | 9 d'abril, 1861 | Cambridge, Massachusetts, Estats Units | H. P. Tuttle |- | 67 Asia | 17 d'abril, 1861 | Madras, Índia | N. R. Pogson |- | 68 Leto | 29 d'abril, 1861 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 69 Hesperia | 26 d'abril, 1861 | Milà, Itàlia | G. Schiaparelli |- | 70 Panopaea | 5 de maig, 1861 | París, França | H. Goldschmidt |- | 71 Niobe | 13 d'agost, 1861 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 72 Feronia | 29 de maig, 1861 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 73 Klytia | 7 d'abril, 1862 | Cambridge, Massachusetts, Estats Units | H. P. Tuttle |- | 74 Galatea | 29 d'agost, 1862 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 75 Eurydike | 22 de setembre, 1862 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 76 Freia | 2 d'octubre, 1862 | Copenhaguen, Dinamarca | H. d'Arrest |- | 77 Frigga | 12 de novembre, 1862 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 78 Diana | 15 de març, 1863 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 79 Eurynome | 14 de setembre, 1863 | Ann Arbor, Michigan, Estats Units | J. C. Watson |- | 80 Sappho | 2 de maig, 1864 | Madras, Índia | N. R. Pogson |- | 81 Terpsichore | 30 de setembre, 1864 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 82 Alkmene | 27 de novembre, 1864 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 83 Beatrix | 26 d'abril, 1865 | Nàpols, Itàlia | A. de Gasparis |- | 84 Klio | 25 d'agost, 1865 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 85 Io | 19 de setembre, 1865 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 86 Semele | 4 de gener, 1866 | Berlín, Alemanya | F. Tietjen |- | 87 Sylvia | 16 de maig, 1866 | Madras, Índia | N. R. Pogson |- | 88 Thisbe | 15 de juny, 1866 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 89 Julia | 6 d'agost, 1866 | Marsella, França | É. Stephan |- | 90 Antiope | 1 d'octubre, 1866 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 91 Aegina | 4 de novembre, 1866 | Marsella, França | É. Stephan |- | 92 Undina | 7 de juliol, 1867 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 93 Minerva | 24 d'agost, 1867 | Ann Arbor, Michigan, Estats Units | J. C. Watson |- | 94 Aurora | 6 de setembre, 1867 | Ann Arbor, Michigan, Estats Units | J. C. Watson |- | 95 Arethusa | 23 de novembre, 1867 | Düsseldorf, Alemanya | R. Luther |- | 96 Aegle | 17 de febrer, 1868 | Marsella, França | J. Coggia |- | 97 Klotho | 17 de febrer, 1868 | Marsella, França | E. W. Tempel |- | 98 Ianthe | 18 d'abril, 1868 | Clinton, Nova York, Estats Units | C. H. F. Peters |- | 99 Dike | 28 de maig, 1868 | Marsella, França | A. Borrelly |- | 100 Hekate | 11 de juliol, 1868 | Ann Arbor, Michigan, Estats Units | J. C. Watson |- 000001-000100.
Nou!!: (2) Pal·les і Llista d'asteroides/1–100 · Veure més »
Llista de grups de planetes menors
miniatura Un grup de planetes menors és un conjunt de planetes menors que comparteixen òrbites similars.
Nou!!: (2) Pal·les і Llista de grups de planetes menors · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: (2) Pal·les і Neptú (planeta) · Veure més »
Objecte de massa planetària
Esquema comparatiu del Sol, una nana vermella i alguns cossos de massa planetària Un objecte de massa planetària o planemo (acrònim de l'anglès planetary-mass object) és un objecte celeste amb una massa que se situa dins la definició de planeta, és a dir, prou massiu com per adquirir equilibri hidroestàtic (tenir forma arrodonida per la seva pròpia gravetat), però no prou massiu com per a produir la fusió del nucli com a les estrelles.
Nou!!: (2) Pal·les і Objecte de massa planetària · Veure més »
Pal·ladi (element)
El pal·ladi és l'element químic de símbol Pd i nombre atòmic 46.
Nou!!: (2) Pal·les і Pal·ladi (element) · Veure més »
Pal·lasita
Les pal·lasites són una classe de meteorits del tipus dels litosiderits.
Nou!!: (2) Pal·les і Pal·lasita · Veure més »
Pal·les
* Pal·les Atena, sobrenom ritual («donzella») de la deessa grega Atena; vegeu.
Nou!!: (2) Pal·les і Pal·les · Veure més »
Pallas
* Pic de Pallas, muntanya a la província d'Osca (Aragó).
Nou!!: (2) Pal·les і Pallas · Veure més »
Pila de runes
En astronomia, una pila de runes (aglomerat d’enderrocs o aglomerat de rebles) és un cos celeste que no és ben bé un monòlit, ans que consisteix en nombrosos trossos de roca que s'han unit sota la influència de la gravetat.
Nou!!: (2) Pal·les і Pila de runes · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: (2) Pal·les і Planeta · Veure més »
Planeta nan
Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.
Nou!!: (2) Pal·les і Planeta nan · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: (2) Pal·les і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Resum d'astronomia
Mauna Kea a Hawaii és un dels principals llocs d'observació del món. La fotografia és de l'Observatori W. M. Keck, un interferòmetre astronòmic òptic. Aquest article és un resum que proporciona un esquema jeràrquic i guia temàtica de l'astronomia: Astronomia – estudia l'univers més enllà de la Terra, inclosa la seva formació i desenvolupament, i l'evolució, física, química, meteorologia, i moviment dels objectes celestes (com les galàxies, planetes, etc.) i fenomens que s'originen fora de l'atmosfera terrestre (com ara la radiació còsmica de fons).
Nou!!: (2) Pal·les і Resum d'astronomia · Veure més »
Sailor Moon
, també traduït al català com a Marinera Lluna, és un manga shojo creat per Naoko Takeuchi el 1991.
Nou!!: (2) Pal·les і Sailor Moon · Veure més »
Simbologia astronòmica
La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.
Nou!!: (2) Pal·les і Simbologia astronòmica · Veure més »
William Herschel
William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.
Nou!!: (2) Pal·les і William Herschel · Veure més »
(31) Eufròsine
Euphrosyne és l'asteroide núm.
Nou!!: (2) Pal·les і (31) Eufròsine · Veure més »
(4) Vesta
Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.
Nou!!: (2) Pal·les і (4) Vesta · Veure més »
(52) Europa
Europa és l'asteroide núm.
Nou!!: (2) Pal·les і (52) Europa · Veure més »
(704) Interàmnia
(704) Interàmnia és un asteroide que forma part del cinturó d'asteroides i va ser descobert el 2 d'octubre de 1910 per Vincenzo Cerulli des de l'observatori astronòmic de Collurania en Teramo, Itàlia.
Nou!!: (2) Pal·les і (704) Interàmnia · Veure més »
1802
;Països Catalans.
Nou!!: (2) Pal·les і 1802 · Veure més »
28 de març
El 28 de març és el vuitanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-vuitè en els anys de traspàs.
Nou!!: (2) Pal·les і 28 de març · Veure més »
Redirigeix aquí:
(2) Pallas, (2) Pal·las, 2 Pallas, 2 Pal·les.
