Accés més ràpid que el navegador!
99 les relacions: Alans, Anatòlia, Aquisgrà, Assíria, Avaristan, Àtila, Àvars, Bactriana, Bòsfor, Belgrad, Bessaràbia, Bohèmia, Burgàs, Calcedònia, Carlemany, Carpats, Constantinoble, Cosroes II, Crimea, Danubi, Edirne, Euràsia, Europa, Friül - Venècia Júlia, Gèpides, Germània (regió), Gran Moràvia, Heftalites, Heracli, Hongria, Il·líria, Imperi Mede, Itàlia, Justinià I, Kagan, Kaganat àvar, Kızılırmak, Kertx, Longobards, Mar Adriàtica, Mar d'Azov, Mar Negra, Marca Àvara, Mèsia, Mesopotàmia, Mongòlia, Nòmada, Ordos, Pannònia, Pèrsia, ..., Pipí d'Itàlia, Pomòrie, Raab, Regne d'Ibèria, Riu Don, Riu Ili, Rouran, Sava, Sírmium, Sigebert I, Tbilissi, Teofilacte Simocates, Tisza, Transoxiana, Transsilvània, Tràcia, Turíngia, Turc, Turcs Orientals, Uigurs, Valàquia, Volga, Xiongnu, 3 d'agost, 31 de juliol, 4 d'agost, 552, 557, 560, 562, 565, 567, 570, 576, 582, 587, 592, 601, 602, 610, 619, 620, 626, 791, 795, 796, 799, 803, 805. Ampliar l'índex (49 més) »
Alans
Els alans (àrab: al-Lan; grec: alanoi; llatí: alani o halani), en singular alà, són un poble del grup iranià del nord (escites, saka, sàrmates, massagetes); algunes de les seves tribus afiliades són esmentades com asians, roxolans, aorsis, siracs i iazigs.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Alans · Veure més »
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Anatòlia · Veure més »
Aquisgrà
miniatura Aquisgrà (en alemany; en francès, Aix-la-Chapelle) és una ciutat de l'estat alemany de Rin del Nord-Westfàlia, prop de la frontera amb Bèlgica i els Països Baixos, a 65 km a l'oest de Colònia, i és la ciutat més occidental del país.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Aquisgrà · Veure més »
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Assíria · Veure més »
Avaristan
Avaristan és el país dels àvars al Caucas (probablement no relacionats amb els àvars d'Europa) La zona apareix esmentada al amb un regne cristià format per la ciutat estat de Sarir que fou tributària dels alans fins al 630, i després dels khàzars fins al.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Avaristan · Veure més »
Àtila
Àtila (Attila; 406-453) fou el rei dels huns occidentals durant la primera meitat del.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Àtila · Veure més »
Àvars
Els àvars (turc avarali.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Àvars · Veure més »
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Bactriana · Veure més »
Bòsfor
El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Bòsfor · Veure més »
Belgrad
Belgrad (en serbi: Београд/Beograd) és la capital de Sèrbia i la ciutat més gran de la República de Sèrbia.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Belgrad · Veure més »
Bessaràbia
Mapa de Bessaràbia el 1927, de Charles Upson Clark Escut de Bessaràbia Bessaràbia (en romanès Basarabia; en ucraïnès Бесарабія, Bessaràbia; en rus Бессарабия, Bessaràbia; en búlgar Бесарабия, Bessaràbia; en turc Besarabya) és la denominació històrica per a una entitat geogràfica de l'Europa Oriental fronterera amb el riu Dnièster a l'est i el Prut a l'oest.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Bessaràbia · Veure més »
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Nou!!: Àvars de Pannònia і Bohèmia · Veure més »
Burgàs
Burgàs (en búlgar: Бургас) és una ciutat de Bulgària a la costa de la Mar Negra a la badia de Burgàs.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Burgàs · Veure més »
Calcedònia
Calcedònia (en llatí Chalcedon, en grec antic Χαλκηδών) era una ciutat de Bitínia a l'entrada del Pont Euxí, i l'altre costat de Bizanci, tal com diu Esteve de Bizanci.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Calcedònia · Veure més »
Carlemany
Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).
Nou!!: Àvars de Pannònia і Carlemany · Veure més »
Carpats
Els Carpats occidentals interiors a Polònia (els monts Tatra) Imatge satèl·lit dels Carpats. Es veuen el delta del Danubi, el liman del Dnièster i la mar Negra a la dreta Una altra imatge satèl·lit des de més a prop, amb els països indicats (en anglès) Els Carpats (en Carpaţi; en polonès, txec i eslovac: Karpaty; en ucraïnès i serbi: Карпати, Karpaty; en Karpaten; en Kárpátok) constitueixen la part oriental del sistema muntanyós central d'Europa, que comprèn també els Alps, que en serien la part occidental.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Carpats · Veure més »
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Constantinoble · Veure més »
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Cosroes II · Veure més »
Crimea
La península de Crimea (Avtonomna Respúblika Krim; en Avtonómnaia Respúblika Krim; en Qırım Muhtar Cumhuriyeti), a l'antiguitat anomenada Tàurida (Tauriké Khersónēsos, 'Península Tàurica'), és una península situada a la costa septentrional de la mar Negra de 27.000 km² i que està envoltada gairebé completament d'aigua.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Crimea · Veure més »
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Danubi · Veure més »
Edirne
Banda de l'Ajuntament d'Edirne Edirne (antigament Adrianòpolis, Αδριανουπολις; búlgar: Одрин) és una ciutat de Turquia a la vora del Maritza, a la frontera amb Grècia a Tràcia, capital de la província d'Edirne.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Edirne · Veure més »
Euràsia
Euràsia és la massa continental terrestre composta per Europa i Àsia.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Euràsia · Veure més »
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Europa · Veure més »
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Friül - Venècia Júlia · Veure més »
Gèpides
539-551 Els gèpides (en llatí Gepidae o Gepidi, en grec ῾γήπαιδες) eren un poble germànic del grup dels germànics orientals que estaven establerts al baix Vístula entre l'Oder i el Vístula quan Flavi Vopisc els menciona per primer cop.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Gèpides · Veure més »
Germània (regió)
II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Germània (regió) · Veure més »
Gran Moràvia
Gran Moràvia (en antic eslau eclesiàstic aproximadament, Велья Морава, en eslovac Veľká Morava, en txec Velká Morava, en llatí Magna Moravia) fou el primer imperi eslau en emergir a l'Europa central, i va existir entre 833 i principis del.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Gran Moràvia · Veure més »
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Heftalites · Veure més »
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Heracli · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Hongria · Veure més »
Il·líria
Il·líria (Illyricum; Ιλλύρις) fou el nom que rebia a l'antiguitat la terra poblada pels il·liris, un poble heterogeni i força desconegut però d'acceptada filiació indoeuropea.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Il·líria · Veure més »
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Imperi Mede · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Itàlia · Veure més »
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Justinià I · Veure més »
Kagan
Un kagan, kakhan o gran kan és un títol equivalent al d'emperador en les llengües mongola i turca.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Kagan · Veure més »
Kaganat àvar
Els àvars foren una horda centreasiàtica emigrada de l'alta Àsia a la Rússia meridional i Europa Central on van formar el kaganat àvar o Avària.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Kaganat àvar · Veure més »
Kızılırmak
El Kızılırmak (turc per "Riu Roig") és un riu de Turquia, considerat el més important del païs.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Kızılırmak · Veure més »
Kertx
Kertx (en i en Керч) - és una ciutat de la República Autònoma de Crimea a Ucraïna.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Kertx · Veure més »
Longobards
Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Longobards · Veure més »
Mar Adriàtica
La mar Adriàtica o Hadriàtica, o el mar Adriàtic o Hadriàtic, és una part de la mar Mediterrània entre les costes de la península Itàlica, al sud i a l'oest, i de la península Balcànica, al nord i a l'est, des del golf de Venècia fins al canal d'Òtranto, que la uneix amb la resta de la Mediterrània, a l'àrea anomenada mar Jònica.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Mar Adriàtica · Veure més »
Mar d'Azov
La mar d'Azov (en Азо́вское мо́ре, Azóvskoie more; en Азо́вське мо́ре, Azovske more; en tàtar de Crimea Azaq deñizi), a l'antiguitat anomenada Llacuna Meòtida (Palus Maeotis), és una secció septentrional de la mar Negra, amb la qual està connectada a través de l'estret de Kertx.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Mar d'Azov · Veure més »
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Mar Negra · Veure més »
Marca Àvara
La Marca Àvar fou una divisió administrativa de l'estat carolingi establerta com a frontera amb el país àvar vers el 788 en temps de Carlemany, entre el Danubi i el Drave, amb la finalitat de protegir els territoris situats més a l'oest de les incursions dels àvars de Panònia.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Marca Àvara · Veure més »
Mèsia
Mèsia dins del conjunt de l'Imperi Romà Els Balcans romans al segle IV Mèsia (Moesia) fou una província romana situada als Balcans.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Mèsia · Veure més »
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Mesopotàmia · Veure més »
Mongòlia
Mongòlia (mongol: Монгол Улс, romanització: Mongol Uls) és un país extens, sense accés al mar, que es localitza entre les regions de l'Àsia oriental i Àsia central.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Mongòlia · Veure més »
Nòmada
Poblat nòmada Un nòmada és una persona que no té un territori fix com a residència permanent, sinó que es desplaça amb freqüència d'un lloc a un altre.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Nòmada · Veure més »
Ordos
Laltiplà d'Ordos o desert d'Ordos (xinès 鄂尔多斯沙漠; hanyu pinyin: È'ěrduōsī Shāmò) és un desert i estepa a un altiplà al sud de la Mongòlia Interior (Xina).
Nou!!: Àvars de Pannònia і Ordos · Veure més »
Pannònia
Posició de la província de Pannònia a l'Imperi Romà Pannònia o Panònia (Pannonia) era una regió del centre d'Europa al sud i a l'oest del Danubi que la limitava pel nord i l'est.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Pannònia · Veure més »
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Nou!!: Àvars de Pannònia і Pèrsia · Veure més »
Pipí d'Itàlia
Pipí (abril de 773 – 8 de juliol de 810) era fill de Carlemany i Rei d'Itàlia (781-810) sota l'autoritat de son pare.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Pipí d'Itàlia · Veure més »
Pomòrie
Vista aèria de Pomòrie Pomòrie (Поморие), a l'antiguitat i fins a 1934 coneguda com a Anquíalos (Anchialus; en Анхиало, Anhialo; Ahyolu; en protobúlgar, Tuthom) és una població i complex turístic costaner del sud-est de Bulgària, situat en una estreta península rocosa a la badia de Burgàs, a la part sud de la costa búlgara de la mar Negra.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Pomòrie · Veure més »
Raab
Raab és un petit municipi de l'Alta Àustria.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Raab · Veure més »
Regne d'Ibèria
El Regne d'Ibèria va ser un antic regne situat al sud del Caucas, format per la confederació tribal dels saspers cap a finals del.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Regne d'Ibèria · Veure més »
Riu Don
El riu Don (en rus: Дон) és un riu de Rússia que neix al llac Ivan (Ivan Ozero).
Nou!!: Àvars de Pannònia і Riu Don · Veure més »
Riu Ili
El riu Ili —Или; 伊犁河, Yili He (xinès)— és un riu del nord-oest de la Xina a la Prefectura autònoma d'Ili Kazakh, a la regió autònoma de Xinjiang Uigur, i al sud-est del Kazakhstan, a la província d'Almati.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Riu Ili · Veure més »
Rouran
La rouran (en xinès: 柔然, en pinyin: róurán, Wade-Giles: Jou-jan), també anomenada ruanruan, tan-tan o juanjuan, fou una confederació de tribus nòmades, probablement mongoles, emparentades amb els sienpei.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Rouran · Veure més »
Sava
El Sava és un gran riu navegable afluent del Danubi que flueix per les actuals Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina i Sèrbia.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Sava · Veure més »
Sírmium
IV Sírmium (en llatí Sirmium, en grec Σίρμιον, Sírmion) va ser una ciutat del sud-est de Pannònia i capital del poble celta dels tauriscs, a l'esquerra del riu Savus prop del lloc on rebia el Bacuntius, segons diu Plini el Vell.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Sírmium · Veure més »
Sigebert I
Sigebert I (535 - Vitry-en-Artois, 575) va ser rei merovingi d'Austràsia des de la mort del seu pare l'any 561 fins al seu assassinat el 575.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Sigebert I · Veure més »
Tbilissi
Tbilissi (თბილისი,; Тбилиси, Tbilissi) també anomenada amb l'antic nom rus de Tiflis, és la capital de Geòrgia, situada a banda i banda del riu Mtkvari.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Tbilissi · Veure més »
Teofilacte Simocates
Teofilacte Simocates (Theophylactus Simocatta) fou un historiador romà d'Orient, font important sobre el regnat de l'emperador Maurici.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Teofilacte Simocates · Veure més »
Tisza
On el Bódroh entra al Tyssa, ja a Hongria, a la ciutat de Tokaj (Tokai). aiguabarreig del Tyssa Negre i el Tyssa Blanc, prop de Ràkhiv, Transcarpàcia, Ucraïna El Tisza al sud de Tokai (Tokaj), Hongria El riu Tisza a Szeged, Hongria Plànol del riu Tisza i del Danubi (en alemany) El riu Tisza (en hongarès: Tisza; en romanès, serbi i eslovac: Tisa, en ucraïnès: Тиса, que es transcriu del ciríl·lic com a Tyssa; en alemany: Theiß o Theiss) és el principal afluent esquerre del Danubi a més a més d'un dels principals d'Europa.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Tisza · Veure més »
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Transoxiana · Veure més »
Transsilvània
Bandera de Transsilvània sota l'Imperi austrohongarès Una ermita ortodoxa a Transsilvània Transsilvània (en romanès: Transilvania, Ardeal; en alemany: Siebenbürgen; en hongarès: Erdély; en turc: Erdel o Erdelistan) és una regió composta per les àrees occidental i central de Romania.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Transsilvània · Veure més »
Tràcia
Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Tràcia · Veure més »
Turíngia
L'Estat Lliure de Turíngia (en alemany: Freistaat Thüringen, pronunciat) és un estat federat (Bundesland) d'Alemanya, que conforma el territori de la regió històrica del mateix nom.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Turíngia · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Turc · Veure més »
Turcs Orientals
kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Turcs Orientals · Veure més »
Uigurs
Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر,, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia Central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Uigurs · Veure més »
Valàquia
Valàquia (en romanès Țara Românească, literalment 'país romanès'; i també Vlahia o Valahia; en turc Iflak) fou un principat romanès de l'Europa oriental des de la baixa edat mitjana fins a mitjan.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Valàquia · Veure més »
Volga
El Volga és el riu més llarg d'Europa, és un riu de la Rússia occidental amb una longitud de 3.700 km, un cabal mitjà de 8.000 m³/s (en això també és el primer d'Europa), i una conca d'uns 1.400.000 km² que amb els seus afluents rega més d'un terç del territori de la Rússia europea.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Volga · Veure més »
Xiongnu
Els xiongnu (transcripció antiga hsiung-nu) eren un grup de pobles nòmades que formaven un estat o una confederació.
Nou!!: Àvars de Pannònia і Xiongnu · Veure més »
3 d'agost
El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 3 d'agost · Veure més »
31 de juliol
El 31 de juliol és el dos-cents dotzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents tretzè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 31 de juliol · Veure més »
4 d'agost
El 4 d'agost és el dos-cents setzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents dissetè en els anys de traspàs.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 4 d'agost · Veure més »
552
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 552 · Veure més »
557
El 557 (DLVII) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 557 · Veure més »
560
El 560 (DCXCV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 560 · Veure més »
562
El 562 (DLXII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 562 · Veure més »
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 565 · Veure més »
567
El 567 (DLXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 567 · Veure més »
570
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 570 · Veure més »
576
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 576 · Veure més »
582
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 582 · Veure més »
587
El 587 (DLXXXVII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 587 · Veure més »
592
El 592 (DXCII) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 592 · Veure més »
601
El 601 (DCI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 601 · Veure més »
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 602 · Veure més »
610
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 610 · Veure més »
619
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 619 · Veure més »
620
El 620 (DCXX) fou un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 620 · Veure més »
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 626 · Veure més »
791
El 791 (DCCXCI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 791 · Veure més »
795
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 795 · Veure més »
796
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 796 · Veure més »
799
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 799 · Veure més »
803
Sense descripció.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 803 · Veure més »
805
El 805 (DCCCV) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Nou!!: Àvars de Pannònia і 805 · Veure més »
Redirigeix aquí:
Avars, Kaganat Àvar, Àvars eurasiàtics.
