Taula de continguts
44 les relacions: Antic Egipte, Astrònom, Babilònia, Cal·listo (mitologia), Cal·listo (satèl·lit), Cosme II de Mèdici, Efemèride, Europa (filla d'Agenor), Europa (satèl·lit), Galileo Galilei, Gan De, Ganimedes (mitologia), Ganimedes (satèl·lit), Giovanni Battista Odierna, Gran Taca Vermella, Horus, Io (nimfa), Io (satèl·lit), Jacques Ozanam, Júpiter (planeta), Johannes Hevelius, Llatí, Marduk, Mèdici, Mitologia grega, Model heliocèntric, Nicolau Copèrnic, Numeració romana, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Júpiter, Sidereus Nuncius, Simon Marius, Sistema solar, Telescopi, Teoria geocèntrica, Terra, Toscana, Venècia, Xina, 1609, 1610, 1614, 1656, 7 de gener.
Antic Egipte
Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.
Veure Satèl·lits galileans і Antic Egipte
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Veure Satèl·lits galileans і Astrònom
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Satèl·lits galileans і Babilònia
Cal·listo (mitologia)
Àrtemis i les nimfes descobreixen Cal·listo embarassada D'acord amb la mitologia grega, Cal·listo (en grec antic Καλλιστώ) va ser una nimfa del bosc, filla de Licàon o també de Nicteu.
Veure Satèl·lits galileans і Cal·listo (mitologia)
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Satèl·lits galileans і Cal·listo (satèl·lit)
Cosme II de Mèdici
Cosme II de Mèdici o Cosme II de Toscana (Florència, Gran Ducat de Toscana 1590 - íd. 1621) fou un membre de la família Mèdici que va ser Gran Duc de Toscana entre 1609 i 1621.
Veure Satèl·lits galileans і Cosme II de Mèdici
Efemèride
En astronomia i navegació celeste, una efemèride (pl. efemèrides; from llatí efemèride 'Diari', i grec ἐφημερίς) és un llibre amb taules que ofereix la trajectòria dels objectes astronòmics naturals així com dels satèl·lits artificials al cel, és a dir, la posició (i possiblement la velocitat) al llarg del temps.
Veure Satèl·lits galileans і Efemèride
Europa (filla d'Agenor)
Frank'a Waaldijk Europa, segons la mitologia grega, va ser una princesa de Fenícia, filla d'Agenor i Telefaassa, tot i que també podria haver estat filla de Fènix, un dels fills d'Agenor.
Veure Satèl·lits galileans і Europa (filla d'Agenor)
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Satèl·lits galileans і Europa (satèl·lit)
Galileo Galilei
Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.
Veure Satèl·lits galileans і Galileo Galilei
Gan De
Gan De (en xinès: 甘德, en Wade-Giles: Kan Te) va ser un astrònom xinès del IV aC.
Veure Satèl·lits galileans і Gan De
Ganimedes (mitologia)
Segons la mitologia grega, Ganimedes (en grec Γανυμήδης Ganymedes) va ser un jove heroi del llinatge reial de Troia i descendent de Dàrdan.
Veure Satèl·lits galileans і Ganimedes (mitologia)
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Veure Satèl·lits galileans і Ganimedes (satèl·lit)
Giovanni Battista Odierna
Giovanni Battista Odierna, també conegut com a Giovan Battista Hodierna (Ragusa, Sicília, 13 d'abril de 1597 - Palma di Montechiaro, 6 d'agost de 1660), va ser astrònom, arquitecte i sacerdot italià.
Veure Satèl·lits galileans і Giovanni Battista Odierna
Gran Taca Vermella
Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.
Veure Satèl·lits galileans і Gran Taca Vermella
Horus
A la mitologia egípcia Horus era una de les divinitats més significatives.
Veure Satèl·lits galileans і Horus
Io (nimfa)
Segons la mitologia grega, Io (Ἰώ) fou una nimfa, filla d'Ínac i de Mèlia.
Veure Satèl·lits galileans і Io (nimfa)
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lits galileans і Io (satèl·lit)
Jacques Ozanam
Jacques Ozanam va ser un matemàtic francès, del.
Veure Satèl·lits galileans і Jacques Ozanam
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Satèl·lits galileans і Júpiter (planeta)
Johannes Hevelius
Johannes Hevelius, forma llatinitzada de Jan Heweliusz (Danzig, 28 de gener de 1611 – 28 de gener de 1687), fou un astrònom polonès.
Veure Satèl·lits galileans і Johannes Hevelius
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Satèl·lits galileans і Llatí
Marduk
Marduk (en accadi AMAR.UTU, a la Bíblia Merodach מְרֹדַךְ) fou la deïtat tutelar de Babilònia.
Veure Satèl·lits galileans і Marduk
Mèdici
Escut d'armes dels Mèdici Els Mèdici foren un llinatge acabalat i que promogué el mecenatge de l'art florentí, encapçalaren la ciutat de Florència tant en el període de la República com en el de la Monarquia.
Veure Satèl·lits galileans і Mèdici
Mitologia grega
La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.
Veure Satèl·lits galileans і Mitologia grega
Model heliocèntric
El model heliocèntric o heliocentrisme (Hèlios.
Veure Satèl·lits galileans і Model heliocèntric
Nicolau Copèrnic
fou un astrònom polonès, també conegut com a Niklas Koppernigk (en alemany) o Nicolaus Copernicus (en llatí).
Veure Satèl·lits galileans і Nicolau Copèrnic
Numeració romana
La numeració romana és un sistema de numeració que es va desenvolupar a l'antiga Roma i es va utilitzar en tot l'Imperi Romà, mantenint-se amb posterioritat a la seva desaparició.
Veure Satèl·lits galileans і Numeració romana
Satèl·lit natural
Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.
Veure Satèl·lits galileans і Satèl·lit natural
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Veure Satèl·lits galileans і Satèl·lits de Júpiter
Sidereus Nuncius
Sidereus Nuncius (conegut com a Noticiari sideral, Missatger sideral, i també sota l'accepció de Missatge sideral) és un tractat curt escrit en llatí per Galileu i publicat a Venècia el març de 1610.
Veure Satèl·lits galileans і Sidereus Nuncius
Simon Marius
Simon Marius (en llatí; en alemany Mair, Mayr o Mayer) (1573 – Ansbach, Baviera, 26 de desembre de 1624), va ser un astrònom alemany que va reclamar a Galileu el descobriment dels quatre grans satèl·lits de Júpiter.
Veure Satèl·lits galileans і Simon Marius
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Satèl·lits galileans і Sistema solar
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Satèl·lits galileans і Telescopi
Teoria geocèntrica
Il·lustració de 1660-1661 de Johannes van Loon dels signes del zodíac i el sistema solar amb la Terra al seu centre (National Library of Australia, Canberra, Austràlia) En astronomia, la teoria geocèntrica (del grec γεοκεντρικό, geokentrikó, centrat en la Terra) és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil en el centre de l'univers, i la resta dels planetes, el Sol i les estrelles giren al seu voltant.
Veure Satèl·lits galileans і Teoria geocèntrica
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Satèl·lits galileans і Terra
Toscana
Paisatge característic de la Toscana. La Toscana és una de les regions d'Itàlia.
Veure Satèl·lits galileans і Toscana
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Satèl·lits galileans і Venècia
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Satèl·lits galileans і Xina
1609
1609 (MDCIX) fou un any començat en dijous segons el calendari julià en ús.
Veure Satèl·lits galileans і 1609
1610
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Satèl·lits galileans і 1610
1614
;Països catalans.
Veure Satèl·lits galileans і 1614
1656
Reproducció de "''Las Meninas''", noteu l'habilitat de col·locar els reis reflectits en un mirall al fons de la sala.
Veure Satèl·lits galileans і 1656
7 de gener
El 7 de gener és el setè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Satèl·lits galileans і 7 de gener
També conegut com Lluna galileiana, Llunes galileanes, Llunes galileianes, Satèl.lits galileians, Satèl·lit galileià, Satèl·lit galileà, Satèl·lits galileians, Satèl•lits galileians, Satèŀlits galileians.