Taula de continguts
208 les relacions: Adrastea (satèl·lit), Aedea (satèl·lit), Aegir (satèl·lit), Albiorix (satèl·lit), Amaltea (satèl·lit), Anance (satèl·lit), Anell planetari, Antea (satèl·lit), Ariel (satèl·lit), Ars (satèl·lit), Asteroide, Atles (satèl·lit), Atmosfera, Autònoe (satèl·lit), Bebhionn (satèl·lit), Belinda (satèl·lit), Bergelmir (satèl·lit), Bestla (satèl·lit), Bianca (satèl·lit), Cal·lícore (satèl·lit), Cal·lírroe (satèl·lit), Cal·listo (satèl·lit), Caldona (satèl·lit), Cale (satèl·lit), Caliban (satèl·lit), Calipso (satèl·lit), Carme (satèl·lit), Caront (satèl·lit), Carpo (satèl·lit), Càlice (satèl·lit), Centre de massa, Cilene (satèl·lit), Cora (satèl·lit), Cordèlia (satèl·lit), Crèssida (satèl·lit), Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Cupido (satèl·lit), Dafnis (satèl·lit), Deimos (satèl·lit), Desdèmona (satèl·lit), Despina (satèl·lit), Dia (satèl·lit), Dione (satèl·lit), Disnòmia (satèl·lit), Egeó (satèl·lit), Elara (satèl·lit), Encèlad (satèl·lit), Epimeteu (satèl·lit), Erínome (satèl·lit), Eris (planeta nan), ... Ampliar l'índex (158 més) »
- Satèl·lits
Adrastea (satèl·lit)
Adrastea és el segon satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.
Veure Satèl·lit natural і Adrastea (satèl·lit)
Aedea (satèl·lit)
Aedea, també conegut com a Júpiter XLI (designació provisional S/2003 J 7), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Aedea (satèl·lit)
Aegir (satèl·lit)
Aegir, també conegut com a Saturn XXXVI (designació provisional S/2004 S 10), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Aegir (satèl·lit)
Albiorix (satèl·lit)
Albiorix és un satèl·lit irregular de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Albiorix (satèl·lit)
Amaltea (satèl·lit)
Amaltea és el tercer satèl·lit de Júpiter per ordre de distància al planeta.
Veure Satèl·lit natural і Amaltea (satèl·lit)
Anance (satèl·lit)
Anance és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Anance (satèl·lit)
Anell planetari
Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.
Veure Satèl·lit natural і Anell planetari
Antea (satèl·lit)
Antea, també conegut com a Saturn XLIX (designació provisional S/2007 S 4), és una lluna molt petita de Saturn, una de les tres alciònides, situada entre les òrbites de Mimes i Encèlad.
Veure Satèl·lit natural і Antea (satèl·lit)
Ariel (satèl·lit)
Ariel és el satèl·lit més brillant d'Urà i el quart quant a mida.
Veure Satèl·lit natural і Ariel (satèl·lit)
Ars (satèl·lit)
Ars, també conegut com a Júpiter XLIII (designació provisional S/2002 J 1), és un satèl·lit retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Ars (satèl·lit)
Asteroide
Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.
Veure Satèl·lit natural і Asteroide
Atles (satèl·lit)
Atles és una de les llunes del planeta Saturn, anomenada també Saturn XV.
Veure Satèl·lit natural і Atles (satèl·lit)
Atmosfera
Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.
Veure Satèl·lit natural і Atmosfera
Autònoe (satèl·lit)
Autònoe (del grec Αυτονόη) o Júpiter XXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Autònoe (satèl·lit)
Bebhionn (satèl·lit)
Bebhionn, també conegut com a Saturn XXXVII (designació provisional S/2004 S 11), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Bebhionn (satèl·lit)
Belinda (satèl·lit)
Belinda és un satèl·lit interior del planeta Urà.
Veure Satèl·lit natural і Belinda (satèl·lit)
Bergelmir (satèl·lit)
Bergelmir, també conegut com a Saturn XXXVIII (designació provisional S/2004 S 15), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Bergelmir (satèl·lit)
Bestla (satèl·lit)
Bestla, també conegut com a Saturn XXXIX (designació provisional S/2004 S 18), és un satèl·lit irregular retrògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Bestla (satèl·lit)
Bianca (satèl·lit)
Bianca és un satèl·lit del planeta Urà, anomenat així en honor de la germana de Katherine a l'obra de Shakespeare La feréstega domada.
Veure Satèl·lit natural і Bianca (satèl·lit)
Cal·lícore (satèl·lit)
Cal·lícore, també conegut com a Júpiter XLIV (designació provisional S/2003 J 11), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Cal·lícore (satèl·lit)
Cal·lírroe (satèl·lit)
Cal·lírroe, també conegut com (17), és un dels satèl·lits naturals de Júpiter anomenats.
Veure Satèl·lit natural і Cal·lírroe (satèl·lit)
Cal·listo (satèl·lit)
Cal·listo (del grec Καλλιστώ) o Júpiter IV és un satèl·lit de Júpiter descobert el 1610 per Galileo Galilei.
Veure Satèl·lit natural і Cal·listo (satèl·lit)
Caldona (satèl·lit)
Caldona (del grec Xαλδηνη) o Júpiter XXI és un satèl·lit natural irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Caldona (satèl·lit)
Cale (satèl·lit)
Cale (del grec Καλη) o Júpiter XXXVIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Cale (satèl·lit)
Caliban (satèl·lit)
Caliban és el segon satèl·lit natural retrògrad irregular més gran d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Caliban (satèl·lit)
Calipso (satèl·lit)
Calipso és un satèl·lit de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Calipso (satèl·lit)
Carme (satèl·lit)
Carme és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Carme (satèl·lit)
Caront (satèl·lit)
Caront és el més gran dels satèl·lits de Plutó.
Veure Satèl·lit natural і Caront (satèl·lit)
Carpo (satèl·lit)
Carpo, també conegut com a Júpiter XLVI (designació provisional S/2003 J 20), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Carpo (satèl·lit)
Càlice (satèl·lit)
Càlice (del grec Καλύκη) o Júpiter XXIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Càlice (satèl·lit)
Centre de massa
En física, un sistema de partícules o un sòlid continu es pot equiparar dinàmicament, en molts aspectes, a una partícula puntual de massa equivalent.
Veure Satèl·lit natural і Centre de massa
Cilene (satèl·lit)
Cilene, també conegut com a Júpiter XLVIII (designació provisional S/2003 J 13), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Cilene (satèl·lit)
Cora (satèl·lit)
Cora, també conegut com a Júpiter XLIX (designació provisional S/2003 J 14), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Cora (satèl·lit)
Cordèlia (satèl·lit)
Imatge del Voyager 2 presa el 21 de gener de 1986 Cordèlia, també conegut com a Urà VI (designació provisional S/1986 U 7), és el satèl·lit natural d'Urà més pròxim al planeta.
Veure Satèl·lit natural і Cordèlia (satèl·lit)
Crèssida (satèl·lit)
Crèssida és un satèl·lit interior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Crèssida (satèl·lit)
Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.
Cupido (satèl·lit)
Cupido, també conegut com a Urà XXVII (designació provisional S/2003 U 2), és un satèl·lit interior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Cupido (satèl·lit)
Dafnis (satèl·lit)
Dafnis, també conegut com a Saturn XXXV (designació provisional S/2005 S 1), és un satèl·lit interior de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Dafnis (satèl·lit)
Deimos (satèl·lit)
Deimos és el més petit i el més exterior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Satèl·lit natural і Deimos (satèl·lit)
Desdèmona (satèl·lit)
Desdèmona és un satèl·lit interior del planeta Urà.
Veure Satèl·lit natural і Desdèmona (satèl·lit)
Despina (satèl·lit)
Despina és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú V, és una monòtona lluna gelada entre moltes altres.
Veure Satèl·lit natural і Despina (satèl·lit)
Dia (satèl·lit)
Dia, també conegut com a Júpiter LIII (designació provisional S/2000 J 11), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Dia (satèl·lit)
Dione (satèl·lit)
Dione és el quart satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Dione (satèl·lit)
Disnòmia (satèl·lit)
Disnòmia, també conegut com a Eris I (designació provisional S/2005 (2003 UB313) 1), és l'única lluna coneguda d'Eris (el segon planeta nan més gros conegut en el sistema solar).
Veure Satèl·lit natural і Disnòmia (satèl·lit)
Egeó (satèl·lit)
Tres imatges del brillant arc de l'Anell G amb Egeó dins d'ell, al llarg del transcurs de deu minuts. Egeó, també conegut com a Saturn LIII (designació provisional S/2008 S 1), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Egeó (satèl·lit)
Elara (satèl·lit)
Elara, també conegut com a Júpiter VII, és un satèl·lit natural irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Elara (satèl·lit)
Encèlad (satèl·lit)
Encèlad és la sisena lluna més gran de Saturn (la 19a més gran del Sistema Solar).
Veure Satèl·lit natural і Encèlad (satèl·lit)
Epimeteu (satèl·lit)
Epimeteu és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn XI, rep el seu nom del déu Epimeteu.
Veure Satèl·lit natural і Epimeteu (satèl·lit)
Erínome (satèl·lit)
Erínome (del grec Ερινομη) o Júpiter XXV és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Erínome (satèl·lit)
Eris (planeta nan)
Eris (designació de planeta menor: 136199 Eris; símbol: ⯰) és el planeta nan amb més massa i el segon objecte transneptunià més gros que s'ha descobert.
Veure Satèl·lit natural і Eris (planeta nan)
Erriapus (satèl·lit)
Erriapus o Saturn XXVIII és un satèl·lit irregular prògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Erriapus (satèl·lit)
Ersa (satèl·lit)
Ersa, també conegut com a Júpiter LXXI (designació provisional S/2018 J 1), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Ersa (satèl·lit)
Estel
Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.
Veure Satèl·lit natural і Estel
Esteve (satèl·lit)
Esteve és un satèl·lit irregular retrògrad d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Esteve (satèl·lit)
Etna (satèl·lit)
Etna (del grec Αίτνη) o Júpiter XXXI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Etna (satèl·lit)
Euante (satèl·lit)
Euante (del grec antic Ευάνθη) també conegut com a Júpiter XXXIII, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Euante (satèl·lit)
Eucèlade (satèl·lit)
Eucèlade, també conegut com a Júpiter XLVII (designació provisional S/2003 J 1), és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Eucèlade (satèl·lit)
Eufema (satèl·lit)
Eufema, també conegut com a Júpiter LX (designació provisional S/2003 J 3), és un petit satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Eufema (satèl·lit)
Eupòria (satèl·lit)
Eupòria (del grec antic Ευπορία) o Júpiter XXXIV és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Eupòria (satèl·lit)
Eurídome (satèl·lit)
Eurídome (del grec Ευριδομη) o Júpiter XXXII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Eurídome (satèl·lit)
Europa (satèl·lit)
Europa (Júpiter II) és un satèl·lit de Júpiter, el sisè més pròxim al planeta i el més petit dels quatre satèl·lits galileans, però tot i això el quart més gran de Júpiter i el sisè de tot el sistema solar.
Veure Satèl·lit natural і Europa (satèl·lit)
Farbauti (satèl·lit)
Farbauti, també conegut com a Saturn XL (designació provisional S/2004 S 9), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Farbauti (satèl·lit)
Febe (satèl·lit)
Febe (Saturn IX) és un satèl·lit de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Febe (satèl·lit)
Fenrir (satèl·lit)
Fenrir, també conegut com a Saturn XLI (designació provisional S/2004 S 16), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Fenrir (satèl·lit)
Ferran (satèl·lit)
Ferran, també conegut com a Urà XXIV (designació provisional S/2001 U 2), és el satèl·lit irregular retrògrad més exterior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Ferran (satèl·lit)
Filofròsine (satèl·lit)
Filofròsine, també conegut com a Júpiter LVIII (designació provisional S/2003 J 15), és un petit satèl·lit natural irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Filofròsine (satèl·lit)
Fobos (satèl·lit)
Fobos és el més gran i el més interior dels dos satèl·lits de Mart.
Veure Satèl·lit natural і Fobos (satèl·lit)
Fornjot (satèl·lit)
Fornjot, també conegut com a Saturn XLII (designació provisional S/2004 S 8), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Fornjot (satèl·lit)
Francesc (satèl·lit)
Francesc, també conegut com a Urà XXII (designació provisional S/2001 U 3), és el satèl·lit irregular més interior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Francesc (satèl·lit)
Galatea (satèl·lit)
Galatea és el quart satèl·lit més proper de Neptú que no s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea.
Veure Satèl·lit natural і Galatea (satèl·lit)
Ganimedes (satèl·lit)
Ganimedes (Júpiter III) és el més gros dels satèl·lits de Júpiter i de tot el sistema solar i l'únic satèl·lit conegut amb magnetosfera.
Veure Satèl·lit natural і Ganimedes (satèl·lit)
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Veure Satèl·lit natural і Gravetat
Greip (satèl·lit)
Greip, també conegut com a Saturn LI (designació provisional S/2006 S 4), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Greip (satèl·lit)
Halimedes (satèl·lit)
Satèl·lits irregulars de Neptú. Halimedes, també conegut com a Neptú IX (designació provisional S/2002 N 1), és un satèl·lit irregular prògrad de Neptú.
Veure Satèl·lit natural і Halimedes (satèl·lit)
Harpàlice (satèl·lit)
Harpàlice (del grec Αρπαλύκη) també conegut com a Júpiter XXII és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Harpàlice (satèl·lit)
Hati (satèl·lit)
Hati, també conegut com a Saturn XLIII (designació provisional S/2004 S 14), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Hati (satèl·lit)
Haumea
Haumea (designat pel Minor Planet Center (MPC) com a (136108) Haumea; símbol: 🝻) és un planeta nan situat més enllà de l'òrbita de Neptú, del cinturó de Kuiper, descobert el 2004 i també el 2005.
Veure Satèl·lit natural і Haumea
Hèlice (satèl·lit)
Hèlice, també conegut com a Júpiter XLV (designació provisional S/2003 J 6), és un satèl·lit de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Hèlice (satèl·lit)
Hegèmone (satèl·lit)
Hegèmone, també conegut com a Júpiter XXXIX (designació provisional S/2003 J 8), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Hegèmone (satèl·lit)
Helena (satèl·lit)
Imatge d'Helena presa pel Voyager Helena (Helene) és un satèl·lit de Saturn, conegut també com a Saturn XII, descobert en 1980 pels astrònoms francesos Pierre Laques de l'Observatori Pic du Midi i Jean Lecacheux del Observatori de París.
Veure Satèl·lit natural і Helena (satèl·lit)
Hermipe (satèl·lit)
Hermipe (del grec antic Ερμίππη), o Júpiter XXX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Hermipe (satèl·lit)
Herse (satèl·lit)
Herse, també conegut com a Júpiter L (designació provisional S/2003 J 17), és un satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Herse (satèl·lit)
Hidra (satèl·lit)
Hidra, també conegut com a Plutó III (designació provisional S/2005 P 1), és un satèl·lit del sistema binari constituït per Plutó i Caront.
Veure Satèl·lit natural і Hidra (satèl·lit)
Hiʻiaka (satèl·lit)
Hiʻiaka, també conegut com a Haumea I (designació provisional S/2005 (2003 EL61) 1), és el satèl·lit més gran i exterior del planeta nan Haumea.
Veure Satèl·lit natural і Hiʻiaka (satèl·lit)
Himalia (satèl·lit)
Himalia és el més gran dels satèl·lits irregulars de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Himalia (satèl·lit)
Hiperíon (satèl·lit)
Hiperió és un satèl·lit de Saturn, el setè en ordre de distància des del planeta.
Veure Satèl·lit natural і Hiperíon (satèl·lit)
Hyrrokkin (satèl·lit)
Hyrrokkin, també conegut com a Saturn XLIV (designació provisional S/2004 S 19), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Hyrrokkin (satèl·lit)
Ijiraq (satèl·lit)
Ijiraq és un satèl·lit irregular prògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Ijiraq (satèl·lit)
Io (satèl·lit)
Io (Júpiter I) és el més interior dels quatre satèl·lits galileans del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Io (satèl·lit)
Iocasta (satèl·lit)
Iocasta és un satèl·lit natural de Jupiter.
Veure Satèl·lit natural і Iocasta (satèl·lit)
Irene (satèl·lit)
Irene, també conegut com Júpiter LVII (designació provisional S/2003 J 5) és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Irene (satèl·lit)
Isònoe (satèl·lit)
Isònoe (del grec Ισονοη), o Júpiter XXVI, és un satèl·lit natural irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Isònoe (satèl·lit)
Janus (satèl·lit)
Imatge del satèl·lit Janus Janus és un satèl·lit natural de Saturn, també conegut com a Saturn X; rep el seu nom del déu Janus.
Veure Satèl·lit natural і Janus (satèl·lit)
Jarnsaxa (satèl·lit)
Jarnsaxa, també conegut com a Saturn L (designació provisional S/2006 S 6), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Jarnsaxa (satèl·lit)
Jàpet (satèl·lit)
Jàpet és el tercer satèl·lit més gran de Saturn, amb un diàmetre aproximat de 1.470 km, després dels satèl·lits més grans, Tità i Rea.
Veure Satèl·lit natural і Jàpet (satèl·lit)
Júpiter (planeta)
Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.
Veure Satèl·lit natural і Júpiter (planeta)
Julieta (satèl·lit)
Julieta és un satèl·lit interior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Julieta (satèl·lit)
Kari (satèl·lit)
---- Kari, també conegut com a Saturn XLV (designació provisional S/2006 S 2), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Kari (satèl·lit)
Kiviuq (satèl·lit)
Kiviuq és un satèl·lit irregular prògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Kiviuq (satèl·lit)
Laomedeia (satèl·lit)
Laomedeia, també conegut com a Neptú XII (designació provisional S/2002 N 3), és un satèl·lit natural prògrad de Neptú.
Veure Satèl·lit natural і Laomedeia (satèl·lit)
Larissa (satèl·lit)
Larissa, també anomenat Neptú VII, és un satèl·lit natural del vuitè i últim planeta, Neptú.
Veure Satèl·lit natural і Larissa (satèl·lit)
Leda (satèl·lit)
Leda és un petit satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Leda (satèl·lit)
Lisitea (satèl·lit)
Lisitea és un satèl·lit irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Lisitea (satèl·lit)
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Veure Satèl·lit natural і Lluna
Loge (satèl·lit)
Loge, també conegut com a Saturn XLVI (designació provisional S/2006 S 5), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Loge (satèl·lit)
Mab (satèl·lit)
Mab, també conegut com a Urà XXVI (designació provisional S/2003 U 1), és un satèl·lit natural interior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Mab (satèl·lit)
Makemake (planeta nan)
(136472) Makemake (símbol: 🝼) és un gran objecte del cinturó de Kuiper descobert el 31 de març de 2005 per l'equip de Michael Brown utilitzant el telescopi Samuel Oschin des de l'observatori Palomar.
Veure Satèl·lit natural і Makemake (planeta nan)
Margarida (satèl·lit)
Margarida, també conegut com a Urà XXIII (designació provisional S/2003 U 3), és l'únic satèl·lit irregular prògrad d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Margarida (satèl·lit)
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Veure Satèl·lit natural і Mart (planeta)
Mauna Kea
El Mauna Kea (/ˌmɔːnə ˈkeɪ.ə/ o /ˌmaʊnə ˈkeɪ.ə/) és un volcà inactiu de l'illa de Hawaii.
Veure Satèl·lit natural і Mauna Kea
Megaclite (satèl·lit)
Megaclite (Júpiter XIX) és el nom d'un satèl·lit natural menor de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Megaclite (satèl·lit)
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Veure Satèl·lit natural і Mercuri (planeta)
Metis (satèl·lit)
Metis és el satèl·lit més intern de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Metis (satèl·lit)
Metone (satèl·lit)
Metone, també conegut com a Saturn XXXII (designació provisional S/2004 S 1), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Metone (satèl·lit)
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Veure Satèl·lit natural і Metre
Mimas (satèl·lit)
Mimas és una lluna de Saturn que exerceix de satèl·lit pastor de la divisió Cassini.
Veure Satèl·lit natural і Mimas (satèl·lit)
Miranda (satèl·lit)
Miranda és el més xicotet i interior dels principals satèl·lits d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Miranda (satèl·lit)
Mnemea (satèl·lit)
Mnemea, també conegut com a Júpiter XL (designació provisional S/2003 J 21), és un satèl·lit irregular prògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Mnemea (satèl·lit)
Mundilfari (satèl·lit)
Muldilfari és un satèl·lit irregular retrògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Mundilfari (satèl·lit)
Namaka (satèl·lit)
Namaka, també conegut com a Haumea II (designació provisional S/2005 (2003 EL61) 2), és el satèl·lit més petit i proper del planeta nan Haumea.
Veure Satèl·lit natural і Namaka (satèl·lit)
Narvi (satèl·lit)
Narvi, també conegut com a Saturn XXXI (designació provisional S/2003 S 1), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Narvi (satèl·lit)
Nàiade (satèl·lit)
Nàiade, és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú III.
Veure Satèl·lit natural і Nàiade (satèl·lit)
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Satèl·lit natural і Neptú (planeta)
Nereida (satèl·lit)
Nereida és un satèl·lit de Neptú, també conegut com a Neptú II.
Veure Satèl·lit natural і Nereida (satèl·lit)
Neso (satèl·lit)
Neso, també conegut com a Neptú XIII (designació provisional S/2002 N 4), és el satèl·lit irregular més exterior de Neptú.
Veure Satèl·lit natural і Neso (satèl·lit)
Nix (satèl·lit)
Nix, també conegut com a Plutó II (designació provisional S/2005 P 2), és un satèl·lit natural de Plutó.
Veure Satèl·lit natural і Nix (satèl·lit)
Oberó (satèl·lit)
Oberó és el més exterior dels satèl·lits majors del planeta Urà.
Veure Satèl·lit natural і Oberó (satèl·lit)
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Veure Satèl·lit natural і Objecte astronòmic
Ofèlia (satèl·lit)
Imatge del Voyager 2 presa el 21 de gener de 1986 Ofèlia és una lluna d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Ofèlia (satèl·lit)
Ortòsia (satèl·lit)
Ortòsia (del grec Ορθωσία) o Júpiter XXXV és un satèl·lit natural retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Ortòsia (satèl·lit)
Paaliaq (satèl·lit)
Paaliaq és un satèl·lit irregular prògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Paaliaq (satèl·lit)
Pal·lene (satèl·lit)
Pal·lene, també conegut com a Saturn XXXIII (designació provisional S/2004 S 2 i S/1981 S 14), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Pal·lene (satèl·lit)
Pan (satèl·lit)
Imatge del satèl·lit Pan En astronomia, Pan és una de les llunes del planeta Saturn, anomenada també Saturn XVIII.
Veure Satèl·lit natural і Pan (satèl·lit)
Pandia (satèl·lit)
Pandia, també conegut com a Júpiter LXV (designació provisional S/2017 J 4), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Pandia (satèl·lit)
Pandora (satèl·lit)
El satèl·lit Pandora Pandora és un satèl·lit de Saturn descobert el 1980 per la sonda Voyager 1.
Veure Satèl·lit natural і Pandora (satèl·lit)
Pasífae (satèl·lit)
Pasífae (en grec: Πασιφάη) és un satèl·lit retrògrad i irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Pasífae (satèl·lit)
Pasítea (satèl·lit)
Pasítea (del grec Πασιθέη), també conegut com a Júpiter XXXVIII, és un satèl·lit retrògrad irregular de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Pasítea (satèl·lit)
Pòl·lux (satèl·lit)
Pòl·lux, també conegut com a Saturn XXXIV (designació provisional S/2004 S 5), és un satèl·lit natural molt petit de Saturn, coorbital amb Dione i que ocupa el punt de Lagrange (L₅).
Veure Satèl·lit natural і Pòl·lux (satèl·lit)
Pòrcia (satèl·lit)
Pòrcia és un satèl·lit interior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Pòrcia (satèl·lit)
Perdita (satèl·lit)
Perdita, també conegut com a Urà XXV (designació provisional S/1986 U 10), és un satèl·lit interior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Perdita (satèl·lit)
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Veure Satèl·lit natural і Planeta
Planeta extrasolar
Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.
Veure Satèl·lit natural і Planeta extrasolar
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Veure Satèl·lit natural і Plutó (planeta nan)
Praxídice (satèl·lit)
Praxídice (en grec antic Πραξιδίκη) o Júpiter XXVII, és un satèl·lit irregular i retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Praxídice (satèl·lit)
Pròsper (satèl·lit)
Pròsper és un satèl·lit irregular retrògrad relativament petit d'Urà descobert el 18 de juliol de 1999 per l'astrofísic Matthew Holman i el seu equip.
Veure Satèl·lit natural і Pròsper (satèl·lit)
Prometeu (satèl·lit)
Prometeu vist pel Voyager 2 el 25 d'agost de 1981. Prometeu és un satèl·lit de Saturn descobert el 1980 per la sonda espacial Voyager 1.
Veure Satèl·lit natural і Prometeu (satèl·lit)
Proteu (satèl·lit)
Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.
Veure Satèl·lit natural і Proteu (satèl·lit)
Psàmate (satèl·lit)
Psàmate, també conegut com a Neptú X (designació provisional S/2003 N 1), és un satèl·lit retrògrad de Neptú.
Veure Satèl·lit natural і Psàmate (satèl·lit)
Puck (satèl·lit)
Puck és un satèl·lit relativament petit d'Urà, també anomenat Urà XV, és el més gran dels satèl·lits interiors d'Urà, sense tenir en compte el satèl·lit Miranda.
Veure Satèl·lit natural і Puck (satèl·lit)
Punt de Lagrange
Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.
Veure Satèl·lit natural і Punt de Lagrange
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Veure Satèl·lit natural і Quilòmetre
Ròmul (satèl·lit)
Ròmul és la lluna exterior i més gran de l'asteroide del cinturó principal (87) Sílvia; no s'ha de confondre amb l'asteroide que orbita directament el sol, (10386) Ròmul.
Veure Satèl·lit natural і Ròmul (satèl·lit)
Rea (satèl·lit)
Rea és el segon satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Rea (satèl·lit)
Rem (satèl·lit)
Rem és la lluna interior i petita de l'asteroide del cinturó principal (87) Sílvia.
Veure Satèl·lit natural і Rem (satèl·lit)
Revolució
rus. Una revolució és una transformació profunda i ràpida de l'estructura social, econòmica i política d'una societat, que alguns cops comporta l'ús de la violència, però no necessàriament.
Veure Satèl·lit natural і Revolució
Rosalina (satèl·lit)
Rosalina és un satèl·lit interior d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Rosalina (satèl·lit)
S/2015 (136472) 1
S/2015 (136472) 1, anomenat MK 2 per l'equip de descobridors, és l'únic satèl·lit conegut del planeta nan Makemake. Es calcula que té 175 km de diàmetre i un semieix major, de com a mínim 21.000 km.
Veure Satèl·lit natural і S/2015 (136472) 1
Sao (satèl·lit)
Sao, també conegut com a Neptú XI (designació provisional S/2002 N 2), és un satèl·lit natural prògrad de Neptú.
Veure Satèl·lit natural і Sao (satèl·lit)
Satèl·lit artificial
Un satèl·lit artificial (o orbitador) és un objecte fabricat per l'ésser humà i llançat a l'espai que amb una velocitat adient perquè sigui capaç de mantenir-se en una òrbita estable al voltant de la terra o un altre cos celeste sense precipitar-se contra la superfície d'aquest.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lit artificial
Satèl·lit asteroidal
(243) Ida i la seva lluna Dactyl Un satèl·lit asteroidal és un asteroide que gira a l'entorn d'un altre asteroide.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lit asteroidal
Satèl·lit coorbital
Satèl·lits coorbitals són dos o més satèl·lits que giren en la mateixa òrbita.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lit coorbital
Satèl·lit pastor
Els satèl·lits pastors són llunes xicotetes dels planetes gegants, la influència gravitatòria dels quals confina el material en alguns anells planetaris a regions molt estretes.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lit pastor
Satèl·lit troià
miniatura miniatura Parlant estrictament, el terme Troià només s'ha d'aplicar a aquells asteroides (asteroides troians) que ocupen els Punts de Lagrange L 4 i L 5 del sistema Sol-Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lit troià
Satèl·lits d'Urà
D'esquerra a dreta: Urà, Puck, Miranda, Ariel, Umbriel, Titània i Oberó. Els diàmetres són a escala, les distàncies no Urà té 27 satèl·lits coneguts i tots tenen nom definitiu.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lits d'Urà
Satèl·lits de Júpiter
Júpiter i els seus quatre satèl·lits més grans (les distàncies i mides no estan a escala). Es coneixen 79 satèl·lits de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lits de Júpiter
Satèl·lits de Mart
Els dos satèl·lits de Mart són Fobos i Deimos.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lits de Mart
Satèl·lits de Neptú
Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lits de Neptú
Satèl·lits de Plutó
Plutó i les seves tres llunes: Caront, Hidra i NixÒrbites de les llunes i del planeta PlutóMides aproximades dels cossos del sistema de Plutó Plutó té cinc satèl·lits naturals coneguts.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lits de Plutó
Satèl·lits de Saturn
Els satèl·lits de Saturn són nombrosos i diversos, que van des de minúsculs satèl·lits de només desenes de metres d'ample fins a l'enorme Tità, que és més gros que el planeta Mercuri.
Veure Satèl·lit natural і Satèl·lits de Saturn
Saturn (planeta)
Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Saturn (planeta)
Sícorax (satèl·lit)
Sicorax és el satèl·lit natural irregular i retrògrad més gran d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Sícorax (satèl·lit)
Setebos (satèl·lit)
Setebos és un dels satèl·lits retrògrads irregulars més exteriors d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Setebos (satèl·lit)
Siarnaq (satèl·lit)
Siarnaq és un satèl·lit natural irregular prògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Siarnaq (satèl·lit)
Sinope (satèl·lit)
Sinope, (en greg Σινώπη) és un satèl·lit natural irregular i retrògrad de Júpiter, descobert per Seth Barnes Nicholson a l'observatori Lick, el 21 de juliol de 1914.
Veure Satèl·lit natural і Sinope (satèl·lit)
Sistema binari (astronomia)
En astronomia, un sistema binari és un terme que s'utilitza per a referir-se a dos objectes celestes que es troben tan pròxims entre si que estan lligats per la seva força gravitatòria, orbitant al voltant del seu centre de masses comú.
Veure Satèl·lit natural і Sistema binari (astronomia)
Sistema solar
El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.
Veure Satèl·lit natural і Sistema solar
Skadi (satèl·lit)
Skadi o Skathi és un satèl·lit irregular retrògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Skadi (satèl·lit)
Skoll (satèl·lit)
Skoll, també conegut com a Saturn XLVII (designació provisional S/2006 S 8), és una lluna de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Skoll (satèl·lit)
Sponde (satèl·lit)
Sponde (del grec Σπονδή) o Júpiter XXXVI és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Sponde (satèl·lit)
Surtur (satèl·lit)
Surtur, també conegut com a Saturn XLVIII (designació provisional S/2006 S 7), és un satèl·lit de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Surtur (satèl·lit)
Suttungr (satèl·lit)
Suttungr és un satèl·lit natural retrògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Suttungr (satèl·lit)
Taígete (satèl·lit)
Taígete (del grec Ταϋγέτη) o Júpiter XX és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Taígete (satèl·lit)
Talassa (satèl·lit)
Talassa, també conegut amb el sobrenom de Neptú IV, és el segon satèl·lit més proper del gegant gasós, Neptú.
Veure Satèl·lit natural і Talassa (satèl·lit)
Tarqeq (satèl·lit)
Tarqeq, també conegut com a Saturn LII (designació provisional S/2007 S 1), és un satèl·lit natural de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Tarqeq (satèl·lit)
Tarvos (satèl·lit)
Tarvos o Saturn XXI és un satèl·lit irregular prògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Tarvos (satèl·lit)
Tíone (satèl·lit)
Tíone (grec antic Θυώνη), o Júpiter XXIX, és un satèl·lit irregular retrògrad de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Tíone (satèl·lit)
Tebe (satèl·lit)
Tebe (Júpiter XIV) és una lluna de Júpiter, el quart més pròxim del planeta i el més excèntric del grup d'Amaltea.
Veure Satèl·lit natural і Tebe (satèl·lit)
Telescopi
Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.
Veure Satèl·lit natural і Telescopi
Telest (satèl·lit)
Telest és un satèl·lit de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Telest (satèl·lit)
Telxínoe (satèl·lit)
Telxínoe, també conegut com a Júpiter XLII (designació provisional S/2003 J 22), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Telxínoe (satèl·lit)
Temisto (satèl·lit)
Temisto (J XVIII Temisto) és un dels satèl·lits irregulars de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Temisto (satèl·lit)
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Veure Satèl·lit natural і Terra
Tetis (satèl·lit)
Tetis és el cinquè satèl·lit més gran de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Tetis (satèl·lit)
Thrymr (satèl·lit)
Thrymr o Saturn XXX és un satèl·lit irregular retrògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Thrymr (satèl·lit)
Tità (satèl·lit)
Tità és el satèl·lit més gros de Saturn i el segon més gros del sistema solar.
Veure Satèl·lit natural і Tità (satèl·lit)
Tríncul (satèl·lit)
Tríncul, també conegut com a Urà XXI (designació provisional S/2001 U 1), és un satèl·lit irregular retrògrad d'Urà.
Veure Satèl·lit natural і Tríncul (satèl·lit)
Tritó (satèl·lit)
Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.
Veure Satèl·lit natural і Tritó (satèl·lit)
Umbriel (satèl·lit)
Umbriel és el tercer satèl·lit més gran d'Urà i el més fosc dels seus satèl·lits majors.
Veure Satèl·lit natural і Umbriel (satèl·lit)
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Satèl·lit natural і Urà (planeta)
Valetudo (satèl·lit)
Valetudo, també conegut com a Júpiter LXII (designació provisional S/2016 J 2), és un satèl·lit natural de Júpiter.
Veure Satèl·lit natural і Valetudo (satèl·lit)
Venus (planeta)
Venus és el segon planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Veure Satèl·lit natural і Venus (planeta)
Ymir (satèl·lit)
Ymir o Saturn XIX és un satèl·lit irregular retrògrad de Saturn.
Veure Satèl·lit natural і Ymir (satèl·lit)
(243) Ida
Ida (designació de planeta menor: 243 Ida) és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal.
Veure Satèl·lit natural і (243) Ida
(87) Sílvia
(87) Sílvia és un dels asteroides més grans del cinturó d'asteroides.
Veure Satèl·lit natural і (87) Sílvia
10 d'agost
El 10 d'agost és el dos-cents vint-i-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-tresè en els anys de traspàs.
Veure Satèl·lit natural і 10 d'agost
18 de febrer
El 18 de febrer és el quaranta-novè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Satèl·lit natural і 18 de febrer
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Satèl·lit natural і 2001
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Satèl·lit natural і 2005
Vegeu també
Satèl·lits
- Asteroide capturat
- Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals
- Designació provisional
- Habitabilitat dels satèl·lits naturals
- Llista de satèl·lits naturals
- Lluna
- Nomenclatura dels satèl·lits naturals
- Quasisatèl·lit
- Satèl·lit asteroidal
- Satèl·lit irregular
- Satèl·lit menor
- Satèl·lit natural
- Satèl·lit regular
També conegut com Satèl.lit natural, Satèl·lit (astronomia), Satèl·lits naturals, Satèl•lit natural, Satèŀlit natural.
, Erriapus (satèl·lit), Ersa (satèl·lit), Estel, Esteve (satèl·lit), Etna (satèl·lit), Euante (satèl·lit), Eucèlade (satèl·lit), Eufema (satèl·lit), Eupòria (satèl·lit), Eurídome (satèl·lit), Europa (satèl·lit), Farbauti (satèl·lit), Febe (satèl·lit), Fenrir (satèl·lit), Ferran (satèl·lit), Filofròsine (satèl·lit), Fobos (satèl·lit), Fornjot (satèl·lit), Francesc (satèl·lit), Galatea (satèl·lit), Ganimedes (satèl·lit), Gravetat, Greip (satèl·lit), Halimedes (satèl·lit), Harpàlice (satèl·lit), Hati (satèl·lit), Haumea, Hèlice (satèl·lit), Hegèmone (satèl·lit), Helena (satèl·lit), Hermipe (satèl·lit), Herse (satèl·lit), Hidra (satèl·lit), Hiʻiaka (satèl·lit), Himalia (satèl·lit), Hiperíon (satèl·lit), Hyrrokkin (satèl·lit), Ijiraq (satèl·lit), Io (satèl·lit), Iocasta (satèl·lit), Irene (satèl·lit), Isònoe (satèl·lit), Janus (satèl·lit), Jarnsaxa (satèl·lit), Jàpet (satèl·lit), Júpiter (planeta), Julieta (satèl·lit), Kari (satèl·lit), Kiviuq (satèl·lit), Laomedeia (satèl·lit), Larissa (satèl·lit), Leda (satèl·lit), Lisitea (satèl·lit), Lluna, Loge (satèl·lit), Mab (satèl·lit), Makemake (planeta nan), Margarida (satèl·lit), Mart (planeta), Mauna Kea, Megaclite (satèl·lit), Mercuri (planeta), Metis (satèl·lit), Metone (satèl·lit), Metre, Mimas (satèl·lit), Miranda (satèl·lit), Mnemea (satèl·lit), Mundilfari (satèl·lit), Namaka (satèl·lit), Narvi (satèl·lit), Nàiade (satèl·lit), Neptú (planeta), Nereida (satèl·lit), Neso (satèl·lit), Nix (satèl·lit), Oberó (satèl·lit), Objecte astronòmic, Ofèlia (satèl·lit), Ortòsia (satèl·lit), Paaliaq (satèl·lit), Pal·lene (satèl·lit), Pan (satèl·lit), Pandia (satèl·lit), Pandora (satèl·lit), Pasífae (satèl·lit), Pasítea (satèl·lit), Pòl·lux (satèl·lit), Pòrcia (satèl·lit), Perdita (satèl·lit), Planeta, Planeta extrasolar, Plutó (planeta nan), Praxídice (satèl·lit), Pròsper (satèl·lit), Prometeu (satèl·lit), Proteu (satèl·lit), Psàmate (satèl·lit), Puck (satèl·lit), Punt de Lagrange, Quilòmetre, Ròmul (satèl·lit), Rea (satèl·lit), Rem (satèl·lit), Revolució, Rosalina (satèl·lit), S/2015 (136472) 1, Sao (satèl·lit), Satèl·lit artificial, Satèl·lit asteroidal, Satèl·lit coorbital, Satèl·lit pastor, Satèl·lit troià, Satèl·lits d'Urà, Satèl·lits de Júpiter, Satèl·lits de Mart, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits de Plutó, Satèl·lits de Saturn, Saturn (planeta), Sícorax (satèl·lit), Setebos (satèl·lit), Siarnaq (satèl·lit), Sinope (satèl·lit), Sistema binari (astronomia), Sistema solar, Skadi (satèl·lit), Skoll (satèl·lit), Sponde (satèl·lit), Surtur (satèl·lit), Suttungr (satèl·lit), Taígete (satèl·lit), Talassa (satèl·lit), Tarqeq (satèl·lit), Tarvos (satèl·lit), Tíone (satèl·lit), Tebe (satèl·lit), Telescopi, Telest (satèl·lit), Telxínoe (satèl·lit), Temisto (satèl·lit), Terra, Tetis (satèl·lit), Thrymr (satèl·lit), Tità (satèl·lit), Tríncul (satèl·lit), Tritó (satèl·lit), Umbriel (satèl·lit), Urà (planeta), Valetudo (satèl·lit), Venus (planeta), Ymir (satèl·lit), (243) Ida, (87) Sílvia, 10 d'agost, 18 de febrer, 2001, 2005.