Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

República del Transvaal

Índex República del Transvaal

La República Sud-africana (neerlandès antic: Zuid-Afrikaansche Republiek), també coneguda com a República de Transvaal arran de la seva situació més enllà del riu Vaal (des d'una perspectiva de Ciutat del Cap), fou un estat independent durant la segona meitat del i més tard va esdevenir la Província de Transvaal, una de províncies que formaren la Unió Sud-africana i més tard Sud-àfrica, com l'Estat Lliure d'Orange i la Província de Natal.

Obrir a Google Maps

Taula de continguts

  1. 127 les relacions: ABC-Clio, Afrikaans, Alfred Milner, Andries Hendrik Potgieter, Andries Pretorius, Àfrica Austral, Àfrica Sud-occidental Alemanya, Badia Delagoa, Bandera de Transvaal, Bòer, Betxuanalàndia, Betxuanalàndia Britànica, Bloemfontein, Cap de Bona Esperança, Cecil Rhodes, Ciutat del Cap, Colònia de Natal, Colònia del Cap, Colònia del Riu Orange, Colònia del Transvaal, Companyia Britànica de l'Àfrica del Sud, Convenció de Bloemfontein, Convenció de Sand River, Drakensberg, Eduard VII del Regne Unit, Escut del Transvaal, Estat Lliure d'Orange, Estats Units de Stellaland, Garnet Wolseley, Goshen, Gran Trek, Imperi Britànic, Klein Vrystaat, KwaZulu-Natal, Limpopo, Mar Mediterrània, Marthinus Wessel Pretorius, Mzilikazi, Napoleó Bonaparte, Ndebeles, Neerlandès, Nieuwe Republiek, Ohrigstad, Paul Kruger, Pieter Retief, Portugal, Potchefstroom, Pretòria, Província de Transvaal, Regne d'Holanda, ... Ampliar l'índex (77 més) »

  2. Segle XIX a Sud-àfrica

ABC-Clio

ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.

Veure República del Transvaal і ABC-Clio

Afrikaans

Lafrikaans és una llengua derivada del neerlandès parlada a l'Àfrica austral, sobretot a Sud-àfrica i Namíbia, on fou duta el per colons neerlandesos o afrikàners i personal, servents i esclaus de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals.

Veure República del Transvaal і Afrikaans

Alfred Milner

Alfred Milner (23 de març de 1854 – 13 maig de 1925), primer Vescomte Milner KG GCB GBMG PC va ser un estadista i administrador colonial britànic que tingué un paper de lideratge d'influència en la formulació de la política interior i exterior entre mitjans de la dècada de 1890 i inicis de la de 1920.

Veure República del Transvaal і Alfred Milner

Andries Hendrik Potgieter

Andries Hendrik Potgieter (Tarkastad, Colònia del Cap, 19 de desembre de 1792 - 16 de desembre de 1852) va ser un líder dels Voortrekkers.

Veure República del Transvaal і Andries Hendrik Potgieter

Andries Pretorius

Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius (27 de novembre de 1798 - 23 de juliol de 1853) fou un líder dels bòers que contribuí decisivament a la creació de la República de Transvaal, així com de l'efímera República del Natal a l'actual Sud-àfrica.

Veure República del Transvaal і Andries Pretorius

Àfrica Austral

Mapa dels estats que integren l'Àfrica Austral L'Àfrica Austral és la part sud de l'Àfrica.

Veure República del Transvaal і Àfrica Austral

Àfrica Sud-occidental Alemanya

L'Àfrica Sud-occidental Alemanya fou una colònia alemanya a l'est de l'Àfrica Austral del 1884 al 1915, que incloïa els territori que avui correspon a Namíbia.

Veure República del Transvaal і Àfrica Sud-occidental Alemanya

Badia Delagoa

La badia Delagoa és el nom històric de l'actual Badia de Maputo.

Veure República del Transvaal і Badia Delagoa

Bandera de Transvaal

Primera bandera 1856-1858 La primera bandera del Transvaal fou la bandera del voortrekkers o pioners (voortrekker vlag) o kruisvlag o Potgieter vlag (per ser obra de Andries Hendrik Potgieter), tal com s'havia dissenyat després del 1840, és a dir amb la fimbriació blanca (coneguda com a Burgers vlag), que ja s'utilitzava a algunes de les comunitats bòers que progressivament van formar la República.

Veure República del Transvaal і Bandera de Transvaal

Bòer

Els afrikàners o bòers són un grup ètnic que viu principalment a Sud-àfrica i que parla afrikaans.

Veure República del Transvaal і Bòer

Betxuanalàndia

Betxuanalàndia fou un territori del sud de l'Àfrica poblat principalment pel poble dels tswanes (els anglesos els anomenaren betxuanes), que a partir del 1884 va quedar sota influència britànica.

Veure República del Transvaal і Betxuanalàndia

Betxuanalàndia Britànica

Bechuanalandia el 1885, just abans de la formació de la colònia de Betxuanalàndia Britànica. La colònia britànica de Betxuanalàndia coneguda com a Betxuanalàndia Britànica fou un dels territoris de l'Imperi Britànic conquerits durant la Cursa per l'Àfrica.

Veure República del Transvaal і Betxuanalàndia Britànica

Bloemfontein

Bloemfontein o Mangaung (en sesotho) és una ciutat de Sud-àfrica, capital de la província de l'Estat Lliure (antic Estat Lliure d'Orange).

Veure República del Transvaal і Bloemfontein

Cap de Bona Esperança

Cap de Bona Esperança El cap de Bona Esperança (en anglès Cape of Good Hope, en afrikaans Kaap die Goeie Hoop) és un cap de la costa atlàntica de Sud-àfrica situat al sud-oest del país.

Veure República del Transvaal і Cap de Bona Esperança

Cecil Rhodes

Cecil Rhodes Cecil John Rhodes (5 de juliol de 1853 - 26 de març de 1902) va ser un magnat i polític britànic de les mines al sud d'Àfrica que va exercir com a primer ministre de la Colònia del Cap des de 1890 fins a 1896.

Veure República del Transvaal і Cecil Rhodes

Ciutat del Cap

Ciutat del Cap —afrikaans: Kaapstad; xosa: Ikapa; anglès: Cape Town— és la segona ciutat més poblada de Sud-àfrica.

Veure República del Transvaal і Ciutat del Cap

Colònia de Natal

La Colònia de Natal fou una colònia britànica de l'Àfrica meridional oriental.

Veure República del Transvaal і Colònia de Natal

Colònia del Cap

La Colònia del Cap (anglès Cape Colony, neerlandès Kaapkolonie) de l'actual Sud-àfrica va restar primer sota control neerlandès i més tard sota control britànic.

Veure República del Transvaal і Colònia del Cap

Colònia del Riu Orange

La Colònia del riu Orange fou una colònia britànica creada després que Gran Bretanya primer va ocupar (1900) i després annexionar (1902) l'Estat Lliure d'Orange, que era un estat bòer independent, en la Segona Guerra Bòer.

Veure República del Transvaal і Colònia del Riu Orange

Colònia del Transvaal

Mines d'or. La fotografia aèria agafada per Eduard Spelterini el juliol de 1911. La colònia del Transvaal (pronunciació en Afrikaans) fou el nom utilitzat per referir-se a la regió del Transvaal durant el període de govern britànic directe i ocupació militar entre el final de la Guerra Anglo-Boer el 1902 quan la República sud-africana va ser dissolta, i l'establiment de la Unió de Sud-àfrica el 1910.

Veure República del Transvaal і Colònia del Transvaal

Companyia Britànica de l'Àfrica del Sud

La British South Africa Company (BSAC) o Companyia Britànica de Sud Àfrica, fou una entitat comercial amb territori, fundada el 1889 per Cecil Rhodes, i aprovada per carta real, amb l'objectiu de la colonització i l'explotació econòmica dels territoris al nord del Transvaal.

Veure República del Transvaal і Companyia Britànica de l'Àfrica del Sud

Convenció de Bloemfontein

La Convenció de Bloemfontein (també Convenció del Riu Orange) fou un tractat pel qual el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda va reconèixer formalment la sobirania dels bòers i europeus de la Sobirania del Riu Orange entre el riu Orange i el riu Vaal.

Veure República del Transvaal і Convenció de Bloemfontein

Convenció de Sand River

La Convenció de Sand River fou un acord entre la Gran Bretanya i els bòers de la Província de Transvaal per la qual els britànics reconeixien la independència de les comunitats bòers de més enllà del Vaal.

Veure República del Transvaal і Convenció de Sand River

Drakensberg

El Drakensberg (nom afrikaans que significa 'la muntanya del Drac') és la cadena muntanyosa més alta de l'Àfrica Austral (té el seu punt més elevat al Thabana Ntlenyana, de 3.482 metres) i és coneguda en zulu com a Ukhahlamba i en sesotho com a Maluti (o Maloti).

Veure República del Transvaal і Drakensberg

Eduard VII del Regne Unit

Eduard VII del Regne Unit (Palau de Buckingham, Londres, 9 de novembre de 1841 - Palau de Buckingham, Londres, 6 de maig de 1910) fou rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, emperador de l'Índia i dels Dominis Britànics d'Ultramar (1901-1911).

Veure República del Transvaal і Eduard VII del Regne Unit

Escut del Transvaal

L'escut de la República de Transvaal estava dividit en tres camps: el primer de gules amb lleó descansant; el segon d'atzur amb un bòer daurat sostenint un fusell que reposa a terra; i a la part inferior un únic camp sinople amb un carro bòer daurat.

Veure República del Transvaal і Escut del Transvaal

Estat Lliure d'Orange

LEstat Lliure d'Orange (en afrikaans: Oranje Vrystaat) fou un estat independent de l'Àfrica austral durant la segona meitat del, i més tard província de la República de Sud-àfrica.

Veure República del Transvaal і Estat Lliure d'Orange

Estats Units de Stellaland

Els Estats Units de Stellaland foren una confederació de dues repúbliques boers formada el novembre de 1883 entre les recentment nascudes República de Stellaland i la República de la Terra de Goshen, adoptant el nom de Stellaland, pel qual era coneguda la regió que ocupaven, com a nom comú a les dues, després que els seus governants arribessin a un acord provisional l'11 d'octubre de 1883.

Veure República del Transvaal і Estats Units de Stellaland

Garnet Wolseley

Charles Garnet Wolseley KP, GCB, OM, GCMG, VD, PC Golden Bridge comtat de Dublín, Irlanda, 4 de juny de 1833 - Menton, Provença, França, 25 de març de 1913) fou un militar anglès. El 1850 s'allistà com abanderat en un regiment d'infanteria; com a tal feu la campanya de Birmània, essent greument ferit en aquesta i promogut a tinent.

Veure República del Transvaal і Garnet Wolseley

Goshen

Goshen (República de Goshen, afrikaans Het Land Goosen), fou una república bòer de Sud-àfrica, paral·lela a les de Stellaland i Niewe Republiek.

Veure República del Transvaal і Goshen

Gran Trek

El ''laeger'' es va convertir en el símbol de la solidaritat afrikàner en un marc hostil. Gran Trek va ser un moviment migratori que va conduir a multitud de bòers que vivien en els territoris orientals de la Colònia del Cap de Bona Esperança fins a territoris de l'interior d'Àfrica situats al nord-est del riu Orange.

Veure República del Transvaal і Gran Trek

Imperi Britànic

Les àrees en color rosa indiquen els territoris que en un moment o altre han format part de l'Imperi Britànic a través de la història. 200x200px L'Imperi Britànic eren els territoris les terres que depenien políticament i econòmica del Regne de Gran Bretanya i posteriorment del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda.

Veure República del Transvaal і Imperi Britànic

Klein Vrystaat

El Klein Vrystaat o Klein Vrijstaat (nom afrikaans traduït com Petit Estat Lliure, en angles Little Free State) fou una petita república bòer sud-africana que va existir del 10 de març del 1886 al 2 de maig del 1891, any en què fou incorporat de nou a la República Sud-africana (Transvaal).

Veure República del Transvaal і Klein Vrystaat

KwaZulu-Natal

KwaZulu-Natal és una de les noves províncies de Sud-àfrica, al sud-est, amb una llarga línia costera a l'oceà índic.

Veure República del Transvaal і KwaZulu-Natal

Limpopo

Mapa de la conca del Limpopo. El Limpopo és un riu del sud de l'Àfrica.

Veure República del Transvaal і Limpopo

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure República del Transvaal і Mar Mediterrània

Marthinus Wessel Pretorius

Marthinus Wessel Pretorius (17 de setembre de 1819 - 19 de maig de 1901) fou un polític bòer, fill d'Andries Pretorius, primer president de la República de Transvaal i també va redactar la constitució de la República.

Veure República del Transvaal і Marthinus Wessel Pretorius

Mzilikazi

Mzilikazi, també Mosilikatze o Moselekatze (vers 1790 – 9 de setembre de 1868), fou un rei de l'Àfrica meridional que va fundar el regne Matabele (Mthwakazi), Matabelàndia, en el territori que esdevindria el Protectorat de Rhodèsia i és ara Zimbàbue.

Veure República del Transvaal і Mzilikazi

Napoleó Bonaparte

fou un militar i home d'estat francès.

Veure República del Transvaal і Napoleó Bonaparte

Ndebeles

Decoració tradicional dels ndebele Els ndebeles són una ètnia conformada per tres grups tribals que viuen a Sud-àfrica i Zimbàbue.

Veure República del Transvaal і Ndebeles

Neerlandès

El neerlandès o neerlandés, també anomenat holandès o holandés, és una llengua germànica occidental parlada als Països Baixos (així com antigues colònies), a Flandes (Bèlgica) i a un petit territori del nord de França, anomenat Westhoek.

Veure República del Transvaal і Neerlandès

Nieuwe Republiek

La Niewe Republiek o legalment Nieuwe Republiek Zuid Afrika (Nova República en afrikaans) fou una república bòer, contemporània de les de Stellaland i Goshen, proclamada el 16 d'agost de 1884 amb terres cedides pels zulu, en territori que fou part de l'antiga república bòer de Natal.

Veure República del Transvaal і Nieuwe Republiek

Ohrigstad

Ohrigstad fou un establiment bòer a Sud-àfrica planejat inicialment vers el 1842; el 1845 va rebre colons que s'havien establert primer a Winburg sota la direcció d'Andries Hendrik Potgetier, i després a Potchefstroom, sota el mateix líder.

Veure República del Transvaal і Ohrigstad

Paul Kruger

Stephanus Johannes Paulus Kruger (Bulhoek, Cap Oriental, 10 d'octubre de 1825 - Clarens, Suïssa, 14 de juliol de 1904), més conegut com a Paul Kruger i afectuosament conegut com a Oom Paul ("Oncle Paul" en afrikaans) va ser un prominent líder de la resistència bòer contra el Regne Unit i president de la República de Transvaal a Sud-àfrica.

Veure República del Transvaal і Paul Kruger

Pieter Retief

Monument a Retief a Sud-àfrica Pieter Retief (o també Piet Retief), va néixer pel 1780 a la Colònia del Cap, Sud-àfrica, i va morir el 6 de febrer de 1838 en el que és ara el KwaZulu-Natal.

Veure República del Transvaal і Pieter Retief

Portugal

Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.

Veure República del Transvaal і Portugal

Potchefstroom

Potchefstroom és una ciutat de la província del Nord-oest (Sud-àfrica), prop de les mines de diamants del Transvaal.

Veure República del Transvaal і Potchefstroom

Pretòria

Pretòria és una de les tres capitals de Sud-àfrica.

Veure República del Transvaal і Pretòria

Província de Transvaal

La província de Transvaal (en afrikaans) fou una província de Sud-àfrica entre el 1910, com a successora de la Colònia de Transvaal i la fi de l'Apartheid, el 1994 quan la nova constitució el va subdividir en les noves províncies de Gauteng, Limpopo, Mpumalanga i la part oriental de la Província del Nord-oest de Sud-àfrica.

Veure República del Transvaal і Província de Transvaal

Regne d'Holanda

El Regne d'Holanda va ser instituït per Napoleó el 5 de juny del 1806, abolint la República Batava i fent de manera que la província més influent donés nom a tot el país.

Veure República del Transvaal і Regne d'Holanda

República Batava

Rutger Jan Schimmelpennick, cap de la RepúblicaLa República Batava (neerlandès: Bataafse Republiek) fou una república amb aproximadament el mateix territori que els actuals Països Baixos, que va existir entre 1795 i 1806.

Veure República del Transvaal і República Batava

República d'Utrecht

La república d'Utrecht fou un estat bòer que va existir a Sud-àfrica, al nord-est de Natal, a la vora del riu Buffalo.

Veure República del Transvaal і República d'Utrecht

República de Natal

La República de Natal o Natàlia fou un estat bòer de curta durada a l'actual territori de KwaZulu-Natal, establit el 1839 pels voortrekkers de parla afrikaans.

Veure República del Transvaal і República de Natal

República de Zululand

La República de Zululand fou un presumpte estat o govern zulu protegit pels bòers i rival del regne zulu, el qual hauria suposadament existit entre 1884 i 1887.

Veure República del Transvaal і República de Zululand

República del Transvaal

La República Sud-africana (neerlandès antic: Zuid-Afrikaansche Republiek), també coneguda com a República de Transvaal arran de la seva situació més enllà del riu Vaal (des d'una perspectiva de Ciutat del Cap), fou un estat independent durant la segona meitat del i més tard va esdevenir la Província de Transvaal, una de províncies que formaren la Unió Sud-africana i més tard Sud-àfrica, com l'Estat Lliure d'Orange i la Província de Natal.

Veure República del Transvaal і República del Transvaal

Riu Orange

L'Orange —Oranjerivier —és el segon riu més important del sud d'Àfrica després del Zambeze.

Veure República del Transvaal і Riu Orange

Sobirania del Riu Orange

La Sobirania del Riu Orange fou un territori britànic depenent de la colònia del Cap de Bona Esperança, que va existir entre 1848 i 1854.

Veure República del Transvaal і Sobirania del Riu Orange

Stellaland

La República de Stellaland fou una república bòer de l'antiga Sud-àfrica, localitzada al territori de l'antiga regió de Betxuanalàndia, (formada pel protectorat d'aquest nom, avui Botswana, i la colonia de Betxuanalàndia, unida després a la colònia i província del Cap de Bona Esperança).

Veure República del Transvaal і Stellaland

Sud-àfrica

La República de Sud-àfrica és un Estat localitzat a l'extrem meridional de l'Àfrica.

Veure República del Transvaal і Sud-àfrica

Unió Postal Universal

Monument de la UPU en el centre de Berna. La Unió Postal Universal (UPU) (en francès: Union postale universelle) és un organisme especialitzat de les Nacions Unides.

Veure República del Transvaal і Unió Postal Universal

Unió Sud-africana

La Unió Sud-africana (anglès Union of South Africa; afrikaans Unie van Suid-Afrika) fou un estat de la Commonwealth, antecessor de l'actual república de Sud-àfrica. Es va constituir el 31 de maig de 1910, com a resultat de la consolidació de la colònies britàniques en la regió austral d'Àfrica sota un sol sistema de govern.

Veure República del Transvaal і Unió Sud-africana

Vaal

El Vaal és un riu del nord-est de Sud-àfrica, l'afluent més gran de l'Orange.

Veure República del Transvaal і Vaal

Venda

Venda fou un dels nou bantustans de l'antiga Sud-àfrica, situat al nord de Transvaal.

Veure República del Transvaal і Venda

William Ewart Gladstone

William Ewart Gladstone William Ewart Gladstone FRS (Liverpool, 29 de desembre de 1809 † Hawarden, 19 de maig de 1898) fou un polític liberal britànic, primer com a diputat al Parlament i després ocupant diversos càrrecs del govern de Sa Majestat; líder del Partit Liberal (de 1866 a 1875 i de 1880 a 1894), va ser Primer Ministre del Regne Unit en quatre ocasions: de 1868 a 1874, del 1880 al 1885, el 1886, i de 1892 a 1894.

Veure República del Transvaal і William Ewart Gladstone

Winburg

Winburg és una petita ciutat de l'Estat Lliure (Sud-àfrica) a Sud-àfrica i antiga capital d'un estat bòer amb igual nom.

Veure República del Transvaal і Winburg

Xona

El xona, o chiShona, és l'idioma nadiu dels xones, un poble africà.

Veure República del Transvaal і Xona

Zambezi

El Zambezi (en anglès Zambezi, en portuguès Zambeze) és un riu de l'Àfrica Austral.

Veure República del Transvaal і Zambezi

Zoutpansbergdorp

Zoutpansbergdorp fou l'antic nom d'una ciutat dels bòers al Transvaal al peu de la serralada de Zoutpansberg (Soutpansberg) d'uns 719 metres al puig Hanglip (possible corrupció d'Hanklip, que vol dir roca penjada).

Veure República del Transvaal і Zoutpansbergdorp

Zulu

El zulú o zulu (en zulu: isiZulu) és una llengua africana de la divisió nguni del grup bantu, parlada pels membres del poble zulu.

Veure República del Transvaal і Zulu

11 d'octubre

L'11 d'octubre és el dos-cents vuitanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 11 d'octubre

11 de gener

L'11 de gener és l'onzè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure República del Transvaal і 11 de gener

12 d'abril

El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 12 d'abril

12 de setembre

El 12 de setembre és el dos-cents cinquanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 12 de setembre

13 d'octubre

El 13 d'octubre és el dos-cents vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitanta-setè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 13 d'octubre

16 de desembre

El 16 de desembre és el tres-cents cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 16 de desembre

16 de març

El dia 16 de març és el setanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el setanta-sisè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 16 de març

17 de setembre

El 17 de setembre és el dos-cents seixantè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents seixanta-unè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 17 de setembre

1795

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1795

1803

Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).

Veure República del Transvaal і 1803

1827

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1827

1829

;Països Catalans;Resta del món.

Veure República del Transvaal і 1829

1836

Llinda d'una casa del carrer del Pont Vell de Besalú Placa commemorativa de la primera foto feta a Barcelona, el 10 de novembre de 1836;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1836

1837

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1837

1838

centralització de totes les seques d'Espanya a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre);Països catalans.

Veure República del Transvaal і 1838

1842

;Països Catalans: Espartero a Barcelona.

Veure República del Transvaal і 1842

1843

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1843

1844

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1844

1848

s), Francesc Pagès i Serratosa (Barcelona, 1852-99) relleu original en guix, base del bronze "Al·legoria del Ferrocarril" de la façana del Palau de Justícia de Barcelona. Es conserva al Museu de Mataró, número de catàleg MCMM 5415.; Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1848

1849

;Països Catalans;Resta del món.

Veure República del Transvaal і 1849

1852

El 1852 (MDCCCLII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari gregorià i un any de traspàs començat en dimarts del calendari julià.

Veure República del Transvaal і 1852

1854

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1854

1856

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1856

1857

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1857

1859

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1859

1860

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1860

1863

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1863

1864

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1864

1865

Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1865

1867

Europa l'any 1867. Potències en lletra majúscula.

Veure República del Transvaal і 1867

1868

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1868

1869

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1869

1870

Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1870

1871

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1871

1872

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1872

1877

; Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1877

1878

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1878

1880

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1880

1881

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1881

1883

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1883

1884

; Països Catalans;Resta del món.

Veure República del Transvaal і 1884

1885

Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1885

1887

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1887

1890

Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.

Veure República del Transvaal і 1890

1891

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1891

1893

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1893

1896

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1896

1899

1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.

Veure República del Transvaal і 1899

1901

209x209px;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1901

1902

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1902

1910

1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.

Veure República del Transvaal і 1910

1961

;Països Catalans.

Veure República del Transvaal і 1961

23 de febrer

El 23 de febrer és el cinquanta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure República del Transvaal і 23 de febrer

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 23 de març

3 d'agost

El 3 d'agost és el dos-cents quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setzè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 3 d'agost

30 de maig

El 30 de maig és el cent cinquantè dia de l'any del calendari gregorià i el cent cinquanta-unè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 30 de maig

4 d'abril

El 4 d'abril és el noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el noranta-cinquè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 4 d'abril

8 de desembre

El 8 de desembre és el tres-cents quaranta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-tresè en els anys de traspàs.

Veure República del Transvaal і 8 de desembre

Vegeu també

Segle XIX a Sud-àfrica

També conegut com República Sud-Africana, República de Transvaal, Transvaal (república).

, República Batava, República d'Utrecht, República de Natal, República de Zululand, República del Transvaal, Riu Orange, Sobirania del Riu Orange, Stellaland, Sud-àfrica, Unió Postal Universal, Unió Sud-africana, Vaal, Venda, William Ewart Gladstone, Winburg, Xona, Zambezi, Zoutpansbergdorp, Zulu, 11 d'octubre, 11 de gener, 12 d'abril, 12 de setembre, 13 d'octubre, 16 de desembre, 16 de març, 17 de setembre, 1795, 1803, 1827, 1829, 1836, 1837, 1838, 1842, 1843, 1844, 1848, 1849, 1852, 1854, 1856, 1857, 1859, 1860, 1863, 1864, 1865, 1867, 1868, 1869, 1870, 1871, 1872, 1877, 1878, 1880, 1881, 1883, 1884, 1885, 1887, 1890, 1891, 1893, 1896, 1899, 1901, 1902, 1910, 1961, 23 de febrer, 23 de març, 3 d'agost, 30 de maig, 4 d'abril, 8 de desembre.