Accés més ràpid que el navegador!
47 les relacions: Acta d'Unió (1707), Acta d'Unió (1800), Anglicanisme, Éamonn de Valera, Catolicisme, Charles Stewart Parnell, Diputat, Dublín, Església d'Irlanda, Estat Lliure d'Irlanda, Estat sobirà, Guerra angloirlandesa, Illa d'Irlanda, Illes Britàniques, Irlanda, Irlanda del Nord, Irlanda del Sud, Jordi III del Regne Unit, Jordi IV del Regne Unit, Llista de monarques britànics, Londres, Monarquia d'Irlanda, Palau de Westminster, Parlament, Parlament d'Irlanda, Parlament del Regne Unit, Partició d'Irlanda, Protestantisme, Rebel·lió irlandesa de 1798, Regne d'Irlanda, Regne de la Gran Bretanya, Regne Unit, Sinn Féin, Tractat Angloirlandès, 1 de gener, 12 d'abril, 1707, 1800, 1801, 1829, 1919, 1920, 1921, 1922, 1927, 24 de desembre, 6 de desembre.
Acta d'Unió (1707)
Anna I de la Gran Bretanya. L'Acta d'Unió de 1707 (en anglès: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Escòcia entre 1706 i 1707 per implementar la unió jurídica entre els dos països, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Acta d'Unió (1707) · Veure més »
Acta d'Unió (1800)
La bandera de la Unió. L'Acta d'Unió de 1800 (també coneguda com a Acta d'Unió de 1801 (1 de gener de 1801)) és el document que va formalitzar la unió del Regne de Gran Bretanya i del Regne d'Irlanda en un únic regne, per tal de crear el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Acta d'Unió (1800) · Veure més »
Anglicanisme
Langlicanisme o l'església anglicana és una denominació cristiana protestant que segueix les doctrines establertes per l'Església d'Anglaterra.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Anglicanisme · Veure més »
Éamonn de Valera
Éamonn de Valera (en irlandès Éamonn de Bhailéara), nascut Edward George de Valera (Ciutat de Nova York, 1882 - Dublín, 1975) fou un polític irlandès, fill de Juan Vivion de Valera (espanyol resident a Cuba) i Katherine Coll (irlandesa del comtat de Limerick).
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Éamonn de Valera · Veure més »
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Catolicisme · Veure més »
Charles Stewart Parnell
Charles Stewart Parnell (comtat de Wicklow 27 de juny de 1846 – Brighton, 6 d'octubre de 1891) fou un polític irlandès i una de les figures més importants de la política britànica del.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Charles Stewart Parnell · Veure més »
Diputat
Edifici del Congrés de Diputats d'Espanya a Madrid (1843). Un diputat és l'integrant d'un Parlament.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Diputat · Veure més »
Dublín
Dublín (en irlandès Baile Átha Cliath; en anglès Dublin) és la ciutat més gran i la capital de la República d'Irlanda.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Dublín · Veure més »
Església d'Irlanda
LEsglésia d'Irlanda (en irlandès Eaglais na hÉireann) és una província autònoma de la Comunió Anglicana.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Església d'Irlanda · Veure més »
Estat Lliure d'Irlanda
L'Estat Lliure d'Irlanda (en gaèlic irlandès: Saorstát Éireann; en anglès: Irish Free State) fou l'estat establert el 1922 d'acord amb el Tractat Angloirlandès de 1921 que comprenia 26 dels 32 comtats d'Irlanda, el qual formava un dels estats integrants de la Commonwealth.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Estat Lliure d'Irlanda · Veure més »
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Estat sobirà · Veure més »
Guerra angloirlandesa
Monument als combatents per la independència d'Irlanda La Guerra angloirlandesa o Guerra d'Independència Irlandesa (gaèlic irlandès Cogadh an Neamhspleachais) fou una campanya guerrillera organitzada per l'Exèrcit Republicà Irlandès contra la RIC i els voluntaris de la Gran Bretanya, anomenats despectivament black and tans, legitimada pel Dáil Éireann escollit el 1918.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Guerra angloirlandesa · Veure més »
Illa d'Irlanda
L'illa d'Irlanda (en Éire, en Airlann) és una illa al nord-oest d'Europa a l'Atlàntic Nord que forma, juntament amb la Gran Bretanya, Man i d'altres illes, l'arxipèlag de les illes Britàniques.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Illa d'Irlanda · Veure més »
Illes Britàniques
Situació de les Illes Britàniques dins d'Europa Occidental Les Illes Britàniques (en anglès The British Isles) són l'arxipèlag d'illes al nord-oest de la costa europea, entre la Mar del Nord i l'oceà Atlàntic, format especialment per Gran Bretanya, Irlanda, Man, Wight, les Shetland, les Hèbrides i les Òrcades i moltes altres illes menors que hi són properes.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Illes Britàniques · Veure més »
Irlanda
Irlanda (en irlandès, Éire, pronunciat; en anglès, Ireland, pronunciat o), també anomenada República d'Irlanda (en irlandès, Poblacht na hÉireann, en anglès, Republic of Ireland), és un estat sobirà situat al nord-oest d'Europa que inclou 26 dels 32 comtats de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Irlanda · Veure més »
Irlanda del Nord
Irlanda del Nord és una regió administrativa del Regne Unit situada al nord-est de l'illa d'Irlanda.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Irlanda del Nord · Veure més »
Irlanda del Sud
Irlanda del Sud (en anglès: Southern Ireland; en gaèlic irlandès: Deisceart Éireann) fou una regió autònoma del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda establerta el 3 de maig de 1921, però que no fou plenament efectiva fins a l'1 de gener de 1922.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Irlanda del Sud · Veure més »
Jordi III del Regne Unit
fou rei de la Gran Bretanya i rei d'Irlanda des del dia 25 d'octubre de 1760 fins al dia 1 de gener de 1801, i posteriorment rei del Regne Unit de la Gran Bretanya i d'Irlanda fins a la seva mort el 29 de gener de 1820.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Jordi III del Regne Unit · Veure més »
Jordi IV del Regne Unit
Jordi IV del Regne Unit (Palau de Saint James, Londres, 12 d'agost de 1762 - Castell de Windsor, Berkshire, 26 de juny de 1830) va ser rei del Regne Unit i de Hannover, duc de Brunswick-Lüneburg des del 29 de gener de 1820 fins a la seva mort, el 26 de juny de 1830 i duc de Bremen i príncep de Verden (1820-1823).
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Jordi IV del Regne Unit · Veure més »
Llista de monarques britànics
Escut d'armes dels Plantagenet Els monarques britànics són aquells que han governat en algun dels dos regnes més importants de la Gran Bretanya, Escòcia i Anglaterra, o a la unió d'aquestes dues corones amb Irlanda primer i Irlanda del Nord després, formant el Regne Unit (de Gran Bretanya i Irlanda del Nord).
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Llista de monarques britànics · Veure més »
Londres
Londres (anglès: London) és la capital i ciutat més poblada d'Anglaterra i del Regne Unit.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Londres · Veure més »
Monarquia d'Irlanda
Armes reials irlandeses.. La Monarquia d'Irlanda ha tingut al llarg de la seva història tres períodes durant els quals ha estat regida per monarques.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Monarquia d'Irlanda · Veure més »
Palau de Westminster
El Palau de Westminster està situat a la riba nord del riu Tàmesi, a la Ciutat de Westminster, a Londres (Anglaterra), a prop d'altres edificis governamentals a Whitehall.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Palau de Westminster · Veure més »
Parlament
Vista del Parlament de Catalunya Un parlament, o assemblea legislativa, és una assemblea de persones que exerceixen el poder legislatiu i que controlen els actes del govern sota el model de Westminster o parlamentari.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Parlament · Veure més »
Parlament d'Irlanda
Façana de l'edifici del Parlament d'Irlanda, a Dublín. Actualment allotja una branca del Banc d'Irlanda. El Parlament d'Irlanda va ser un cos legislatiu existent a Dublín entre el 1297 i el 1800.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Parlament d'Irlanda · Veure més »
Parlament del Regne Unit
El Parlament del Regne Unit, i de manera més completa, el Parlament del Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, és la institució legislativa suprema del Regne Unit i dels Territoris Britànics d'Ultramar, els quals només tenen sobirania parlamentària.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Parlament del Regne Unit · Veure més »
Partició d'Irlanda
Un mapa que mostra la frontera terrestre entre la República d'Irlanda i Irlanda del Nord. 8 de desembre de 1922 després de la Guerra Anglo-Irlandesa (Tractat Angloirlandès) La Partició d'Irlanda (en gaèlic, críochdheighilt na hÉireann) tingué lloc el 3 de maig de 1921, després de la promulgació el desembre de 1920 Acta del Govern d'Irlanda de 1920.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Partició d'Irlanda · Veure més »
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Protestantisme · Veure més »
Rebel·lió irlandesa de 1798
La Rebel·lió irlandesa de 1798, també coneguda com la Rebel·lió dels Irlandesos Units (en gaèlic irlandès Éirí Amach na nÉireannach Aontaithe) va ser un aixecament nacionalista irlandès que va tenir lloc en 1798 contra el domini britànic a Irlanda.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Rebel·lió irlandesa de 1798 · Veure més »
Regne d'Irlanda
El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que existí entre el i XVIII, moment en què s'integrà en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Regne d'Irlanda · Veure més »
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Regne de la Gran Bretanya · Veure més »
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Regne Unit · Veure més »
Sinn Féin
Sinn Féin (de l'irlandès 'nosaltres' o 'nosaltres mateixos') és un partit polític irlandès.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Sinn Féin · Veure més »
Tractat Angloirlandès
El Tractat Angloirlandès del 1921 va suposar, per una banda, la fi de la guerra d'independència irlandesa, i per una altra la divisió de l'illa d'Irlanda entre la Irlanda del Nord i l'Estat Lliure d'Irlanda.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і Tractat Angloirlandès · Veure més »
1 de gener
El primer de gener és el primer dia de l'any del calendari gregorià.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1 de gener · Veure més »
12 d'abril
El 12 d'abril és el cent dosè dia de l'any en el Calendari Gregorià i el cent tresè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 12 d'abril · Veure més »
1707
1707 (MDCCVII) fon un any normal, començat un dimecres al calendari julià i un dissabte al gregorià.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1707 · Veure més »
1800
;Països Catalans.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1800 · Veure més »
1801
;Països Catalans.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1801 · Veure més »
1829
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1829 · Veure més »
1919
1919 (MCMXIX) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimecres.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1919 · Veure més »
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1920 · Veure més »
1921
Països Catalans.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1921 · Veure més »
1922
;Països Catalans.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1922 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 1927 · Veure més »
24 de desembre
El 24 de desembre és el tres-cents cinquanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents cinquanta-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 24 de desembre · Veure més »
6 de desembre
El 6 de desembre és el tres-cents quarantè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-unè en els anys de traspàs.
Nou!!: Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda і 6 de desembre · Veure més »
Redirigeix aquí:
Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda, Regne de la Gran Bretanya i Irlanda, United Kingdom of Great Britain and Ireland.
