Taula de continguts
197 les relacions: ABC-Clio, Albert Frederic, Albert I de Prússia, Alemany, Alemanya, Alemanys, Alexandre I de Rússia, Aliats de la Segona Guerra Mundial, Anglaterra, Àustria, Batalla d'Austerlitz, Batalla de Grunwald, Batalla de Jena, Baviera, Bèlgica, Berlín, Biarritz, Brandenburg, Brandenburg-Prússia, Bund der Vertriebenen, Calvinisme, Casimir IV Jagelló, Caterina II de Rússia, Catolicisme, Comtat de la Mark, Confederació Alemanya del Nord, Confederació de Polònia i Lituània, Confederació del Rin, Confederació Germànica, Congrés de Viena, Conrad I de Masòvia, Croada prussiana, Dècada del 1420, De facto, De iure, Dinamarca, Dinastia dels Habsburg, Dinastia dels Hohenzollern, Dobrzyń, Duc, Ducat de Clèveris, Ducat de Prússia, Edat moderna, Electorat de Saxònia, Església Catòlica Romana, Estat de l'Orde Teutònic, Estat Lliure de Prússia, Europa Central, Expansionisme, Feu, ... Ampliar l'índex (147 més) »
- Història de Brandenburg
ABC-Clio
ABC-Clio, LLC o ABC-CLIO és una empresa editora d'obres de publicació acadèmica i publicacions periòdiques principalment sobre temes com la història i les ciències socials per a entorns educatius i de biblioteques públiques.
Veure Prússia і ABC-Clio
Albert Frederic
Albert Frederic - Albrecht Friedrich; Albrecht Fryderyk - (7 de maig de 1553 – 28 d'agost de 1618) fou el duc de Prússia, des del 1568 fins a la seva mort.
Veure Prússia і Albert Frederic
Albert I de Prússia
Albert I de Prússia o Albert de Hohenzollern (1490-1568) va ser el 37è i darrer Gran Mestre de l'Orde Teutònic i el primer duc de Prússia.
Veure Prússia і Albert I de Prússia
Alemany
L'alemany (Deutsch) és una llengua germànica occidental parlada principalment a l'Europa Central.
Veure Prússia і Alemany
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Prússia і Alemanya
Alemanys
Els alemanys són un grup germànic nadiu de l'Europa Central.
Veure Prússia і Alemanys
Alexandre I de Rússia
, fou tsar de Rússia entre 1801 i 1825, rei de Polònia des de 1815 i primer gran duc de Finlàndia.
Veure Prússia і Alexandre I de Rússia
Aliats de la Segona Guerra Mundial
Països neutrals Els Aliats, més tard coneguts formalment com les Nacions Unides, van ser una coalició militar internacional formada durant la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per oposar-se a les potències de l'Eix, dirigides per l'Alemanya nazi, l'Imperi del Japó i la Itàlia feixista.
Veure Prússia і Aliats de la Segona Guerra Mundial
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Prússia і Anglaterra
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Prússia і Àustria
Batalla d'Austerlitz
La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkov u Brna) també coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victòries de Napoleó I de França, que de manera eficaç va destruir la Tercera Coalició contra el Primer Imperi francès.
Veure Prússia і Batalla d'Austerlitz
Batalla de Grunwald
La batalla de Grunwald tingué lloc el 15 de juliol de 1410 en el marc de la Guerra poloneso-lituana-teutònica.
Veure Prússia і Batalla de Grunwald
Batalla de Jena
La Batalla de Jena va tenir lloc el 14 d'octubre de 1806, i va enfrontar l'exèrcit francès sota el comandament de Napoleó contra les tropes prussianes comandades per Frederic Guillem III de Prússia.
Veure Prússia і Batalla de Jena
Baviera
LEstat Lliure de Baviera (en bavarès Boarn, en alemany Freistaat Bayern) és l'estat més meridional dels setze Länder o estats federats d'Alemanya.
Veure Prússia і Baviera
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Prússia і Bèlgica
Berlín
Berlín (en alemany: Berlin) és la capital i la ciutat més gran d'Alemanya, amb 3.499.879 habitants (2011), anomenats berlinesos.
Veure Prússia і Berlín
Biarritz
Biàrritz (en basc Biarritz o Miarritze, en occità Biàrritz i en francès i oficialment Biarritz) és un municipi situat al territori històric de Lapurdi al departament dels Pirineus Atlàntics i a la regió de la Nova Aquitània.
Veure Prússia і Biarritz
Brandenburg
Brandenburg (baix sòrab Bramborska, alt sòrab Braniborska, baix alemany Bramborg/Brannenborg) és un dels 16 estats federats (Bundesland) d'Alemanya.
Veure Prússia і Brandenburg
Brandenburg-Prússia
Brandenburg-Prússia - Brandenburg-Preußen, Brannenborg-Preußen en baix alemany - és la denominació historiogràfica per a la unió personal constituïda a principis de l'edat moderna dels Hohenzollern de Brandenburg entre 1618 i 1701.
Veure Prússia і Brandenburg-Prússia
Bund der Vertriebenen
L'establiment de la frontera Oder-Niesse va suposar l'expulsió de milions d'alemanys de les seves llars La Bund der Vertriebenen o BDV (Lliga dels Expulsats) és la federació d'associacions que representa els interessos dels desplaçats alemanys que van ser expulsats i desallotjats de casa seva en parts de l'Europa central i oriental durant la Segona Guerra Mundial.
Veure Prússia і Bund der Vertriebenen
Calvinisme
Joan Calví El calvinisme és una denominació cristiana protestant basada en els ensenyaments teològics del reformador Joan Calví (Jean Cauvin).
Veure Prússia і Calvinisme
Casimir IV Jagelló
Escut de Casimir IV com a rei de Polònia Casimir IV Jagelló Casimir IV Jagelló (en polonès: Kazimierz IV Jagiellończyk, en lituà: Kazim I Jogailaitis) (Cracòvia a 1427, Grodno a 1492) va ser gran duc de Lituània (1440 - 1492) i Rei de Polònia (1444 - 1492).
Veure Prússia і Casimir IV Jagelló
Caterina II de Rússia
, anomenada la Gran, Екатери́на II Алексе́евна Вели́кая, Iekaterina II Alekséievna Velíkaia, fou una princesa alemanya que esdevingué tsarina de Rússia per l'abdicació del seu marit, el tsar Pere III.
Veure Prússia і Caterina II de Rússia
Catolicisme
MNAC. El terme catolicisme usualment es refereix a la doctrina o la fe de l'Església Catòlica, la qual comprèn totes aquelles esglésies cristianes que estan en comunió amb el Papa de Roma, i que accepten la seva autoritat en matèries de fe i de moral.
Veure Prússia і Catolicisme
Comtat de la Mark
El Comtat de la Mark (en alemany Graftschaft Mark o Die Mark) era un feu del Sacre Imperi Romanogermànic a la província imperial del Baix-Rin i Westfàlia.
Veure Prússia і Comtat de la Mark
Confederació Alemanya del Nord
La Confederació Alemanya del Nord (Norddeutscher Bund en alemany) fou l'agrupament transitori de 22 estats en el que avui és el nord d'Alemanya, que s'inicià el 1867, amb la dissolució de la Confederació Germànica, i durà fins a la proclamació de l'Imperi Alemany, el 1871.
Veure Prússia і Confederació Alemanya del Nord
Confederació de Polònia i Lituània
La Confederació de Polònia i Lituània o República de les Dues Nacions, o també Corona de Polònia i Gran Ducat de Lituània, fou una república aristocràtica federal formada per la Corona del Regne de Polònia i el Gran Ducat de Lituània establerta el 1569 en virtut de la unió de Lublin.
Veure Prússia і Confederació de Polònia i Lituània
Confederació del Rin
La Confederació del Rin va durar set anys (des de l'any 1806 fins al 1813).
Veure Prússia і Confederació del Rin
Confederació Germànica
La Confederació Germànica va ser una unió establerta el 1815 pel Congrés de Viena, va agrupar a 38 estats alemanys en una confederació d'estats sobirans sota la presidència de la Casa d'Àustria.
Veure Prússia і Confederació Germànica
Congrés de Viena
El congrés de Viena fou una conferència entre ambaixadors de les majors potències d'Europa que va ser presidit per l'estadista austríac Klemens Wenzel von Metternich.
Veure Prússia і Congrés de Viena
Conrad I de Masòvia
Conrad I de Masòvia (en polonès Konrad I Mazowiecki; 1187/1188 - 31 d'agost de 1247), de la dinastia Piast.
Veure Prússia і Conrad I de Masòvia
Croada prussiana
La croada prussiana va ser un seguit de batalles del organitzades per l'Església Catòlica Romana i comandades pels cavallers de l'Orde Teutònic per cristianitzar els pagans prussians del Bàltic.
Veure Prússia і Croada prussiana
Dècada del 1420
La dècada del 1420 comprèn el període que va des de l'1 de gener del 1420 fins al 31 de desembre del 1429.
Veure Prússia і Dècada del 1420
De facto
De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.
Veure Prússia і De facto
De iure
De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.
Veure Prússia і De iure
Dinamarca
Dinamarca (en danès: Danmark), oficialment el Regne de Dinamarca (en danès, Kongeriget Danmark), és un país escandinau de l'Europa septentrional localitzat a la península de Jutlàndia, i forma una comunitat integrada per tres parts autònomes, la mateixa Dinamarca i els seus dos territoris d'ultramar o territoris dependents, Groenlàndia i les Illes Fèroe.
Veure Prússia і Dinamarca
Dinastia dels Habsburg
Escut dels Habsburg La família dels Habsburg, també coneguda com a casa d'Àustria, van ser una de les grans famílies de l'aristocràcia europea, ja que des de 1291 fins a 1918 dominaren sobre grans extensions de l'Europa central (conegut com a Imperi Habsburg amb l'arxiducat d'Àustria com una de les seves principals possessions).
Veure Prússia і Dinastia dels Habsburg
Dinastia dels Hohenzollern
Els Hohenzollern és una de les famílies reials més remarcables d'Europa des de l'edat mitjana.
Veure Prússia і Dinastia dels Hohenzollern
Dobrzyń
Dobrzyń (Dobriner Land, polonès Ziemia Dobrzynska) és un territori de la ciutat de Dobrzyń nad Wisłąa Polònia, a l'est del riu Vístula i al sud del Drwęca, on limita amb Chełmno.
Veure Prússia і Dobrzyń
Duc
Duc és un títol nobiliari, generalment el de rang superior, per damunt del marquès; a Rússia el príncep també es deia duc.
Veure Prússia і Duc
Ducat de Clèveris
El Ducat de Clèveris (Herzogtum Kleve en alemany), fins al 1391 Comtat de Clèveris, fou una jurisdicció feudal del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Prússia і Ducat de Clèveris
Ducat de Prússia
El Ducat de Prússia (en alemany: Herzogtum Preußen, en polonès: Prusy Książęce), creat el 1525 a l'est de Prússia, va tenir com a capital Königsberg.
Veure Prússia і Ducat de Prússia
Edat moderna
rei protector de les arts, distant i sever, segur de les seves col·laboracions majestuoses, guerrer i temible. Al seu voltant els personatges estan paralitzats i en actitud deferent. És la imatge que el rei difon en les diferents representacions pictòriques i que es correspon a la imposició d'una nova sociabilitat on es concedeix als nobles el privilegi visible de la seva eminència social, però a canvi d'una absoluta submissió a l'autoritat eminentíssima del rei.ARIES, Philippe i DUBY, Georges.
Veure Prússia і Edat moderna
Electorat de Saxònia
LElectorat de Saxònia (Kurfürstentum Sachsen) fou un antic principat alemany format a partir del ducat de Saxònia-Wittenberg després de la dieta de Nuremberg, en la qual l'Emperador Carles IV de Luxemburg establí l'organització del Sacre Imperi Romanogermànic per mitjà de la Butlla d'Or de 1356.
Veure Prússia і Electorat de Saxònia
Església Catòlica Romana
Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.
Veure Prússia і Església Catòlica Romana
Estat de l'Orde Teutònic
LEstat de l'Orde Teutònic (Deutschordensland, també Estat monàstic dels Cavallers Teutònics o Ordensstaat, «Estat de l'Orde»), es va formar el 1224 durant les Croades bàltiques, quan els cavallers de l'Orde Teutònic van conquistar als pagans proïssos (Prutenii o prussians).
Veure Prússia і Estat de l'Orde Teutònic
Estat Lliure de Prússia
L'Estat Lliure de Prússia (en alemany, Freistatt Preußen) va ser un estat alemany que es va formar després de l'abolició del Regne de Prússia a conseqüència de la derrota d'Alemanya a la Primera Guerra Mundial i de la caiguda de totes les famílies reials que governaven els seus respectius territoris abans de la guerra.
Veure Prússia і Estat Lliure de Prússia
Europa Central
L'Europa central inclou els països de la regió central d'Europa, amb Alemanya com l'estat més potent.
Veure Prússia і Europa Central
Expansionisme
L'expansionisme és una política d'un estat que aspira i actua a eixamplar el territori, la influència política i la dominació econòmica en detriment d'altres estats i pobles.
Veure Prússia і Expansionisme
Feu
Un feu (nom d'origen germànic: fehu, que significa ‘possessió, propietat’) era un conveni pactat entre el senyor feudal i el seu feudatari o vassall que consistia en el fet que el feudatari jurava fidelitat i compliment d'obligacions militars, econòmiques i o judicials, a canvi que se li lliurés una possessió.
Veure Prússia і Feu
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Prússia і França
Francesc I d'Àustria
Francesc II del Sacre Imperi Romanogermànic o Francesc I d'Àustria (Florència 1768 - Viena 1835) fou el darrer portador del mil·lenari títol d'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i primer emperador d'Àustria.
Veure Prússia і Francesc I d'Àustria
Franz von Papen
(29 d'octubre de 1879 - 2 de maig de 1969) va ser un polític i diplomàtic alemany de la República de Weimar i del Tercer Reich, les polítiques del qual van ser importants per a ascendir Adolf Hitler al poder.
Veure Prússia і Franz von Papen
Frederic el Gran
Frederic el Gran fou un rei de Prússia, de la Dinastia Hohenzollern.
Veure Prússia і Frederic el Gran
Frederic Guillem I de Prússia
August II de Polònia i Frederic Guillem I de Prússia. Frederic Guillem I de Prússia (Königsberg, actual Kaliningrad, 1688 - Berlín, 1740) fou rei de Prússia des de 1713 i fins a 1740.
Veure Prússia і Frederic Guillem I de Prússia
Frederic Guillem II de Prússia
, quart rei de Prússia, regnà des del 1786 fins a la seva mort.
Veure Prússia і Frederic Guillem II de Prússia
Frederic I de Prússia
Frederic I de Prússia Frederic III de Brandenburg i I de Prússia (Königsberg, 11 de juliol de 1657 - Berlín, 25 de febrer de 1713) fou el primer rei de Prússia, des del 18 de gener de 1701, fins a la seva mort.
Veure Prússia і Frederic I de Prússia
Fugida i expulsió d'alemanys a Europa
La fugida i expulsió d'alemanys a Europa es refereix a l'èxode forçat de població alemanya cap a l'Alemanya i l'Àustria actuals.
Veure Prússia і Fugida i expulsió d'alemanys a Europa
Gau
Els "gaus" de l'alta edat mitjana vers l'any 1000 Gau (en plural Gaue) és una paraula alemanya que es pot traduir per país i equival al "pagus" llatí.
Veure Prússia і Gau
Gdańsk
Gdańsk (en polonès; en caixubi Gduńsk, en alemany Danzig, en llatí Dantiscum) és la ciutat que allotja el port principal de Polònia.
Veure Prússia і Gdańsk
Gran Ducat de Varsòvia
El Ducat de Varsòvia (en polonès: Księstwo Warszawskie, en francès: Duché de Varsovie, en alemany: Herzogtum Warschau) va ser una unitat política creada per Napoleó I el 1807, per restablir l'Estat polonès.
Veure Prússia і Gran Ducat de Varsòvia
Gran Guerra del Nord
La Gran Guerra del Nord fou una llarga sèrie de conflictes al nord i l'est d'Europa, durant el període 1700 - 1721, en la qual va estar en joc la supremacia al Mar Bàltic.
Veure Prússia і Gran Guerra del Nord
Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Armes del gran mestre de l'Orde Teutònic. El Gran Mestre (Alemany: Hochmeister; llatí: Magister generalis) és la màxima autoritat de l'Orde Teutònic, orde militar de l'Església Catòlica Romana.
Veure Prússia і Gran Mestre de l'Orde Teutònic
Gran Polònia
Mapa de la Gran Polònia, realitzat el 1881 pel Dr. T. Szulc i inclòs en el quart volum del ''Codex diplomaticus Maioris Poloniae''. La Gran Polònia (polonès Wielkopolska, (Großpolen, llatí: Polonia Maior) és una regió històrica del centre-oest de Polònia.
Veure Prússia і Gran Polònia
Guerra Austroprussiana
La guerra Austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra lliurada el 1866 entre la Confederació Alemanya dirigida per l'Imperi austríac i els seus aliats alemanys en un costat i el Regne de Prússia amb els seus aliats alemanys i Itàlia, per un altre, causada per la disputa sobre l'administració dels ducats de Slesvig i Holstein.
Veure Prússia і Guerra Austroprussiana
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Prússia і Guerra de Successió Espanyola
Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic
La Guerra del Regne de Polònia contra l’Orde teutònic és un conflicte armat entre el Regne de Polònia i els cavallers teutònics que va durar, amb intervals significatius, des del 1308 fins al 1521, la seva culminació va ser la Gran Guerra del 1409 al 1411 a l’època del regnat de Ladislau II Jagelló.
Veure Prússia і Guerra del Regne de Polònia contra l'Orde Teutònic
Guerra dels Ducats
La Guerra dels Ducats o Segona Guerra de Slesvig va ser un conflicte militar que va enfrontar l'Imperi Austríac i Prússia contra Dinamarca el 1864.
Veure Prússia і Guerra dels Ducats
Guerra dels Set Anys
La guerra dels Set Anys fou un conflicte armat ocorregut entre els anys 1756 a 1763 per determinar el control de Silèsia a Europa així com la supremacia colonial a l'Amèrica del Nord i a l'Índia.
Veure Prússia і Guerra dels Set Anys
Guerra franco-prussiana
La guerra francoprussiana (1870-1871) forma part del procés d'Unificació alemanya encarregat per Guillem I de Prússia a Otto von Bismarck.
Veure Prússia і Guerra franco-prussiana
Guerra russo-turca (1787-1792)
La Guerra Russo-turca de 1787-1792 fou a causa de l'intent frustrat de l'Imperi Otomà per reconquerir territoris cedits a Rússia en el curs de l'anterior Guerra russo-turca (1768-1774).
Veure Prússia і Guerra russo-turca (1787-1792)
Guillem I de Prússia
Guillem I de Prússia Guillem I de Prússia (Berlín 1797 - 1888).
Veure Prússia і Guillem I de Prússia
Guillem II de Prússia
Guillem II de Prússia (Potsdam, 1859 - Haus Doorn, Països Baixos, 1941) fou l'últim emperador (Kàiser) de l'Imperi Alemany i Rei de Prússia (1888-1918) i cap de la casa imperial i reial de Prússia (1918-1941).
Veure Prússia і Guillem II de Prússia
Guillem V d'Orange-Nassau
Guillem V d'Orange-Nassau també conegut com a Guillem V Batava (La Haia, 8 de març de 1748 - Brunsvic, 9 d'abril de 1806), va ser fill de Guillem IV d'Orange-Nassau i d'Anna de Gran Bretanya (filla de Jordi II).
Veure Prússia і Guillem V d'Orange-Nassau
Hannover
Hannover és la capital del Bundesland de la Baixa Saxònia i una de les més importants ciutats del nord d'Alemanya.
Veure Prússia і Hannover
Hermann Göring
Hermann Wilhelm Göring (o Goering; - Rosenheim, Baviera, 12 de gener de 1893 – Nuremberg, 15 d'octubre de 1946) fou un polític alemany, heroi de l'aviació a la Primera Guerra Mundial i un líder destacat del NSDAP.
Veure Prússia і Hermann Göring
Hessen-Kassel
El landgraviat de Hessen-Kassel va ser un antic estat independent del Sacre Imperi Romanogermànic, situat a l'actual Alemanya.
Veure Prússia і Hessen-Kassel
Història d'Alemanya
(1) Mapa de Ptolemeu en què s'hi pot apreciar la regió de Germània; (2) Corona del Sacre Imperi Romà però vinculada a l'Imperi Carolingi; (3) Butlla papal contra Martí Luter (4) Caricatura del Zollverein prussià amb el qual es mirà d'unificar els territoris de parla alemanya en vista de crear una única nació de parla alemanya; (5) Esvàstica i emblema del feixisme alemany responsable de l'exterminació de jueus i altres minories com ara homosexuals o gitans; (6) Àngela Merkel que aconseguí liderà el seu país durant la Gran Recessió i que portà polítiques contestables contra la resta d'Estats Europeus al cavall de la Unió Europea La història d'Alemanya és la història d'un món germànic que té una certa coherència cultural, lingüística i de vegades política, tot i que variable segons les èpoques.
Veure Prússia і Història d'Alemanya
Imperi Alemany
LImperi Alemany, Deutsches Kaiserreich, es va construir al i va ser la culminació d'un procés d'unificació en un sol estat dels diversos estats alemanys, tret d'Àustria.
Veure Prússia і Imperi Alemany
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Veure Prússia і Imperi Otomà
Insurrecció de Kościuszko
La insurrecció de Kościuszko fou una rebel·lió contra l'Imperi rus i el Regne de Prússia liderada per Tadeusz Kościuszko per part de la República de les Dues Nacions.
Veure Prússia і Insurrecció de Kościuszko
Irredemptisme
El terme irredemptisme indica l'aspiració d'un poble de completar la unitat territorial de la pròpia nació annexionant-se territoris subjectes al domini estranger («terres irredemptes»); l'irredemptisme es basa en una comunitat d'ètnia o en el fet d'haver posseït el territori anteriorment, de manera real o suposada.
Veure Prússia і Irredemptisme
Joan Segimon
Joan Segimon -Johann Sigismund- (8 de novembre del 1572 - 23 de desembre 1619) fou Príncep elector del Marcgraviat de Brandenburg de la Casa de Hohenzollern.
Veure Prússia і Joan Segimon
Junker
Junker (de l'alemany, jung Herr «jove senyor»), pronunciació:, era la noblesa terratinent que va dominar l'Alemanya septentrional (és a dir, sota dominació prussiana) al llarg del i principis del.
Veure Prússia і Junker
Kaliningrad
Kaliningrad (en rus: Калининград, en honor de Mikhaïl Kalinin, nom original alemany: Königsberg) és la capital de l'óblast o província de Kaliningrad, un enclavament rus situat entre Polònia i Lituània, a la vora de la mar Bàltica.
Veure Prússia і Kaliningrad
Lauenburg
* Lauenburg d'Elba, una ciutat de Slesvig-Holstein.
Veure Prússia і Lauenburg
Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold I (Viena, 9 de juny de 1640 - 5 de maig de 1705) fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic, arxiduc d'Àustria, rei d'Hongria i rei de Bohèmia, era fill de l'emperador Ferran III i de la seva primera dona Maria Anna d'Espanya, filla del rei Felip III d'Espanya.
Veure Prússia і Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Leopold II (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1747 - íd. 1792) va ser Rei d'Hongria, Bohèmia i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic des de l'any 1790 fins a la seva mort.
Veure Prússia і Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic
Liberalisme
El liberalisme és un grup d'ideologies polítiques, socials i religioses, que s'oposen a l'absolutisme i que afirma la llibertat de la persona i la supremacia de la iniciativa individual per sobre de la col·lectiva.
Veure Prússia і Liberalisme
Lituà
El lituà (lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó, són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns tres milions de persones, 2,8 milions dels quals a Lituània.
Veure Prússia і Lituà
Lituània
Lituània és un estat d'Europa, i el més al sud dels estats bàltics.
Veure Prússia і Lituània
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Prússia і Llatí
Lluís XVI de França
Lluís XVI (Versalles, 23 d'agost de 1754 - París, 21 de gener de 1793), va ser rei de França i de Navarra des de 1774 fins a 1792, copríncep d'Andorra (1774-92) i duc de Berry (1754-74).
Veure Prússia і Lluís XVI de França
Luteranisme
El segell de Luter El luteranisme és una tendència imperial protestant cristiana basada en els ensenyaments i les doctrines establertes a l'Antic i el Nou Testament.
Veure Prússia і Luteranisme
Mar Bàltica
La mar Bàltica, o el mar Bàltic, és una mar del nord d'Europa, oberta a la mar del Nord i, finalment, a l'oceà Atlàntic a través dels estrets de Kattegat i Skagerrak.
Veure Prússia і Mar Bàltica
Marcgraviat de Brandenburg
Escut d'armes El Marcgraviat de Brandenburg - Markgrafschaft Brandenburg - va ser un dels principals principats del Sacre Imperi Romanogermànic des de 1157 fins a 1806.
Veure Prússia і Marcgraviat de Brandenburg
Maria Teresa I d'Àustria
Maria Teresa I d'Àustria (Viena, Sacre Imperi Romanogermànic 1717 - íd. 1780) fou una arxiduquessa d'Àustria que alhora fou duquessa de Milà, reina d'Hongria i Bohèmia (1740-1780), gran duquessa consort de la Toscana i emperadriu consort del Sacre Imperi Romanogermànic.
Veure Prússia і Maria Teresa I d'Àustria
Masòvia
Divisió històrica de Masòvia'' Masòvia (en polonès Mazowsze) és una regió geogràfica, històrica i cultural situada al centre- est de l'actual territori de Polònia, la seva ciutat principal és Varsòvia, destacant-ne també les de Plock, Ostrołęka, Radom o Siedlce.
Veure Prússia і Masòvia
Napoleó Bonaparte
fou un militar i home d'estat francès.
Veure Prússia і Napoleó Bonaparte
Napoleó III
Charles Louis Napoléon Bonaparte (París, 20 d'abril, 1808 - Chislehurst, Kent, Anglaterra 9 de gener 1873).
Veure Prússia і Napoleó III
Noteć
El riu Noteć (en polonès: Noteć) és un riu de Polònia central, afluent del Varta.
Veure Prússia і Noteć
Orde militar
Els ordes militars eren associacions de caràcter cristià formades per personal de caràcter religiós l'objectiu dels quals era la defensa armada dels interessos de la cristiandat, combinant alhora, mètodes militars i religiosos.
Veure Prússia і Orde militar
Orde Teutònic
L'Orde Teutònic (també Orde dels Cavallers Teutons, Cavallers Teutònics de l'Hospital de Santa Maria de Jerusalem i Cavallers Hospitalers, en alemany Deutscher Ritterorden en llatí Ordo domus Sanctæ Mariæ Theutonicorum Ierosolimitanorum) fou un orde militar fundat a Palestina l'any 1190 (Tercera Croada) durant l'assetjament de la fortalesa de Sant Joan d'Acre.
Veure Prússia і Orde Teutònic
Ostsiedlung
Evolució de l'àrea lingüística alemanya des de l'any 900 fins al 1400 Ostsiedlung és el terme alemany per a designar la colonització alemanya a l'Europa Central i Oriental que va començar al i va concloure al, encara que amb eventuals episodis els segles i.
Veure Prússia і Ostsiedlung
Otto von Bismarck
Otto Eduard Leopold von Bismarck-Schönhausen, duc de Lauenburg i príncep de Bismarck (Schönhausen, 1 d'abril de 1815; Friedrichsruh, 30 de juliol de 1898), va ser un estadista i polític prussià i després alemany.
Veure Prússia і Otto von Bismarck
Països Baixos
Els Països Baixos són un país constituent (land) del Regne dels Països Baixos i estat membre de la Unió Europea.
Veure Prússia і Països Baixos
Palau de Versalles
El palau de Versalles és el gran palau dels reis de França, a la ciutat que li dona el nom, al departament d'Yvelines (l'Illa de França), a uns 20 km de París.
Veure Prússia і Palau de Versalles
Pau de Basilea
La Pau de Basilea és un conjunt de tres tractats firmats respectivament entre la França i el Regne de Prússia, entre França i el Regne d'Espanya i entre els revolucionaris francesos i el 1795, pels quals ambdós països firmaven la pau amb la França revolucionària i el landgraviat de Hessen-Kassel que posaven fi a la Primera Coalició.
Veure Prússia і Pau de Basilea
Polònia
Polònia, oficialment República de Polònia, és un estat de l'Europa central.
Veure Prússia і Polònia
Polonès
El polonès o polonés és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques, que es parla a Polònia, on és oficial.
Veure Prússia і Polonès
Polonització
La polonització (en polonès polonizacja) és l'adquisició o imposició d'elements de la cultura de Polònia, en particular, l'idioma polonès, per poblacions no poloneses en territoris controlats per Polònia o sota la seva influència.
Veure Prússia і Polonització
Pomerània
s Pomerània (en polonès: Pomorze, en alemany: Pommern, en rus: Померания) és una regió historicogeogràfica situada al nord de Polònia i Alemanya, al litoral bàltic.
Veure Prússia і Pomerània
Pomerèlia
Pomerèlia quan era part de la Prússia Reial, (1385–1569) Pomerèlia (en alemany: Pommerellen) és una regió històrica del nord de Polònia.
Veure Prússia і Pomerèlia
Pragmàtica Sanció del 1713
La Pragmàtica Sanció del 1713 fou promulgada pel rei Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic el 19 d'abril de 1713 per abolir la Llei Sàlica que distingia els sexes en la successió al tron del Sacre Imperi.
Veure Prússia і Pragmàtica Sanció del 1713
Prússia (regió)
Prússia és una regió històrica d'Europa que estava localitzada a la costa de la mar Bàltica des de la badia de Gdańsk fins a l'istme de Curlàndia i s'estenia cap a l'interior fins a Masúria.
Veure Prússia і Prússia (regió)
Prússia Occidental
Prússia Occidental (en alemany: Westpreußen; en polonès: Prusy Zachodnie) va ser una província del Regne de Prússia de 1773 a 1824 i de 1878 a 1918, que va ser creada a partir de la província polonesa de Prússia Reial.
Veure Prússia і Prússia Occidental
Prússia Oriental
La Prússia Oriental (en alemany Ostpreußen; en lituà Rytų Prūsija o Rytprūsiai; en polonès Prusy Wschodnie; en rus Восточная Пруссия, Vostótxnaia Prússia) va ser una província del Regne de Prússia (entre 1772–1824 i 1871–1919) i posteriorment de l'Estat Lliure de Prússia (1919-1945).
Veure Prússia і Prússia Oriental
Preußenschlag
Wannsee, Berlín.El Preußenschlag (cop prussià en alemany) de 1932 fou la presa de poder de l'Estat Lliure de Prússia, l'estat alemany més gran, pel Canceller Franz von Papen, utilitzant un decret d'emergència emès pel President Paul von Hindenburg sota Article 48 de la Constitució de Weimar, el 20 de juliol de 1932.
Veure Prússia і Preußenschlag
Primera Coalició
La Primera Coalició (1792-1797) fou el primer gran intent d'aliança entre les potències europees per contenir la França revolucionària, quan de fet ja s'havien iniciat les Guerres de la Revolució Francesa.
Veure Prússia і Primera Coalició
Primera Guerra Mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918.
Veure Prússia і Primera Guerra Mundial
Primera partició de Polònia
Les terres arrabassades per les tres potències en la partició de Polònia República en els anys 1773-1789 com a protectorat de l'Imperi Rus ''La imatge d'Europa el 1772'', segons una vinyeta satírica britànica ''Le gâteau des rois'' – (al·legoria sobre la partició de Polònia, calcografia realitzada sobre la base dels dibuixos de Noël Le Mire Part del "pastís polonès" que correspongué a cadascun dels països implicats en la Primera partició La primera partició de Polònia (o de la República de les Dues Nacions) va tenir lloc el 1772.
Veure Prússia і Primera partició de Polònia
Protestantisme
El protestantisme és una branca del cristianisme que agrupa diverses denominacions cristianes i generalment es refereix a aquelles que es van separar de l'Església catòlica arran de la Reforma del, les derivades d'aquestes i també aquelles que hi comparteixen doctrines o ideologies similars.
Veure Prússia і Protestantisme
Províncies de Prússia
Les dotze províncies prussianes en un mapa del 1896. Les Províncies de Prússia van ser la principal divisió administrativa de Prússia.
Veure Prússia і Províncies de Prússia
Províncies Unides
Les Províncies Unides, o Set Províncies Unides dels Països Baixos, és el nom amb què es coneixien els Països Baixos septentrionals, a l'època de la Guerra de Successió espanyola, al, entre l'any 1579 i el 1795, constituïdes com a república federal des de la unió d'Utrecht (1579).
Veure Prússia і Províncies Unides
Prussians
Els antics prussians, prussians del Bàltic o senzillament prussians (Prūsai en prussià; Pruzzen,;;; Prusowie en polonès; Prësowié en caixubi) eren el poble indígena d'un grup de tribus bàltiques que van habitar la regió de Prússia.
Veure Prússia і Prussians
Prussià
El prussià és una de les llengües bàltiques extintes dins la família lingüística de l'indoeuropeu.
Veure Prússia і Prussià
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Prússia і Rússia
Reforma Protestant
luterana a Carolina del Sud mostra escenes claus de la Reforma Protestant. La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que generalment es considera que comença amb Les 95 tesis de Martí Luter, el 1517, tot i que existeixen una sèrie de precursors com Johannes Hus anteriors a aquest esdeveniment.
Veure Prússia і Reforma Protestant
Regió del Ruhr
La regió o conca del Ruhr (Ruhrgebiet, en alemany) és una zona d'elevada concentració urbana al nord-oest d'Alemanya.
Veure Prússia і Regió del Ruhr
Regne
* Política: Regne (entitat política), territori governat per un rei.
Veure Prússia і Regne
Regne d'Itàlia (1861-1946)
El Regne d'Itàlia (italià: Regno d'Italia) fou un estat fundat el 1861 durant la Unificació d'Itàlia sota la direcció de Piemont-Sardenya; i existí fins al 1946, quan els italians optaren per la república.
Veure Prússia і Regne d'Itàlia (1861-1946)
Regne de la Gran Bretanya
El Regne de Gran Bretanya fou un estat que existí entre els anys 1707 i 1800 que dominava els territoris de l'illa de la Gran Bretanya al 1707.
Veure Prússia і Regne de la Gran Bretanya
Regne de Polònia
El Regne de Polònia va ser un estat d'Europa oriental creat el 1025 amb la coronació de Boleslau I com a rei de Polònia en el territori que abans havia estat el Ducat de Polònia.
Veure Prússia і Regne de Polònia
Regne de Prússia
El Regne de Prússia (en alemany: Königreich Preußen) va ser un regne alemany que va existir des de 1701 fins al 1918.
Veure Prússia і Regne de Prússia
Regne de Saxònia
El Regne de Saxònia en 1895. Posició de Saxònia al Segon Reich. El Regne de Saxònia (en alemany: Königreich Sachsen), que va existir entre 1806 i 1918, va ser un membre independent de la Confederació del Rin, la Confederació Alemanya del Nord i finalment un dels 25 estats de l'Imperi Alemany.
Veure Prússia і Regne de Saxònia
Reichstag
L'edifici del Reichstag El Reichstag era el nom de l'assemblea parlamentària o Parlament de l'Imperi Alemany i la República de Weimar, entre 1849 i el final de la Segona Guerra Mundial.
Veure Prússia і Reichstag
Reis de Prússia
Escut dels Electors de Brandenburg Escut dels Reis de Prússia Escut d'armes gran de l'Emperador Alemany (1871-1918) Corona dels reis de Prússia (Col·lecció del Castell d'Hohenzollern) Aquests són tots els reis de Prússia (tots de la dinastia Hohenzollern) i els electors de Brandenburg: Des del 1994, el pretendent al tron de Prússia (i al d'Alemanya) és Jordi Frederic de Prússia, un rebesnet de Guillem II d'Alemanya, l'últim emperador alemany.
Veure Prússia і Reis de Prússia
Renània
La Renània (en alemany Rheinland, "terra del Rin") és una regió d'Alemanya, repartida entre els estats del Rin del Nord-Westfàlia i Renània-Palatinat.
Veure Prússia і Renània
República de Weimar
La República de Weimar (en alemany) va ser el règim polític que va tenir lloc a Alemanya des del final de la Primera Guerra Mundial i la desaparició del Segon Imperi Alemany el 9 de novembre del 1918, fins a l'arribada al poder d'Adolf Hitler.
Veure Prússia і República de Weimar
República Popular de Polònia
La República Popular de Polònia (polonès: Polska Rzeczpospolita Ludowa, PRL) va ser el nom oficial de Polònia entre 1952 i 1990.
Veure Prússia і República Popular de Polònia
Revolució Alemanya
La Revolució Alemanya (Alemany: Novemberrevolution) consistí en tota la sèrie d'esdeveniments que, a partir dels darrers moments de la Primera Guerra Mundial, es donaren a Alemanya des de novembre de 1918 fins març de 1919, els quals dugueren a l'abolició de la monarquia i a la instauració de la república.
Veure Prússia і Revolució Alemanya
Revolució Francesa
La Revolució Francesa (1789-1799) es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat.
Veure Prússia і Revolució Francesa
Rin
El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.
Veure Prússia і Rin
Rus
El rus és la llengua eslava més parlada.
Veure Prússia і Rus
Sacre Imperi Romanogermànic
El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».
Veure Prússia і Sacre Imperi Romanogermànic
Sanssouci
Sanssouci era el palau d'estiu oficial de Frederic el Gran, Rei de Prússia, a Potsdam, prop de Berlín.
Veure Prússia і Sanssouci
Sant Petersburg
Sant Petersburg (en rus Санкт-Петербу́рг, transcrit Sankt-Peterburg, 'ciutat de sant Pere' en català), coneguda col·loquialment com a Питер (transcrit "Píter") i abans com a Leningrad (Ленингра́д, 1924-1991) i Petrograd (Петрогра́д, 1914-1924), és una ciutat de la Rússia nord-occidental, situada al delta del riu Neva, a l'extrem oriental del golf de Finlàndia, al mar Bàltic.
Veure Prússia і Sant Petersburg
Saxònia
L'Estat Lliure de Saxònia (en alemany Freistaat Sachsen, alt sòrab Swobodny stat Sakska) és un dels 16 estats d'Alemanya.
Veure Prússia і Saxònia
Segimon el Vell
Medalló de '''Segimon I Jagelló el Vell''' Segimon I, Segimon Jagelló o Segimon el Vell —en polonès: Zygmunt I Stary; en lituà: Žygimantas II Senasis— (Kozienice, 1 de gener de 1467 -Cracòvia, 1 d'abril de 1548), fou Rei de Polònia (1506-1548).
Veure Prússia і Segimon el Vell
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Veure Prússia і Segle XV
Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix.
Veure Prússia і Segona Guerra Mundial
Segona partició de Polònia
Polònia després de la Segona Partició (1793). Tractat de partició del 1793. La Segona partició de la Mancomunitat de Polònia i Lituània va ser la segona de les tres particions que va posar fi a l'existència de la Mancomunitat Polonesolituana el 1795.
Veure Prússia і Segona partició de Polònia
Silèsia
Expansió de Brandenburg-Prússia entre 1600-1795 Silèsia (silesià: Ślůnsk, polonès: Śląsk, txec: Slezsko, alemany: Schlesien, llatí i anglès: Silesia) és una regió històrica d'Europa Central, els territoris de la qual s'estenen sobretot per Polònia, amb parts menors a la República Txeca i a Alemanya.
Veure Prússia і Silèsia
Slesvig
esquerra Mapa del centre històric de Slesvig el 1871 Slesvig (baix alemany: Sleswig, alemany: Schleswig, danès: Slesvig, frisó: Schlaswik, neerlandès: Sleeswijk) és una ciutat lliure (sense districte) a l'estat de Slesvig-Holstein a Alemanya, amb 24.015 habitants,, (Població als municipis de Slesvig-Holstein), Oficina d'estatistica de Slesvig-Holstein, in: Statistische Berichte, edició 9 de setembre 2010 una baixada de 822 habitants respecte a 2005.
Veure Prússia і Slesvig
Suècia
Suècia (Sverige en suec), oficialment el Regne de Suècia (Konungariket Sverige en suec), és un país nòrdic de la península escandinava a l'Europa septentrional.
Veure Prússia і Suècia
Superpotència
Una superpotència és un estat que pel seu lideratge i pes específic al món influeix en les decisions d'altres estats de manera clau.
Veure Prússia і Superpotència
Tercera partició de Polònia
Terres poloneses després de la tercera partició.''' La Tercera partició de Polònia va ser l'últim dels successius desmembraments territorials que va patir el regne de Polònia-Lituània a mans dels seus veïns Rússia, Àustria, i Prússia en l'any 1795.
Veure Prússia і Tercera partició de Polònia
Toruń
Toruń (Thorn) és una ciutat situada al nord de Polònia, als marges del riu Vístula.
Veure Prússia і Toruń
Tractat d'Utrecht
El Tractat d'Utrecht, també anomenat Pau d'Utrecht o Tractats d'Utrecht i Rastatt, són un seguit de tractats de pau multilaterals signats entre la Corona de Castella, el Regne de França i els seus enemics bèl·lics a Utrecht (Províncies Unides, actualment els Països Baixos) el març i l'abril de 1713 que donaren lloc al final de la Guerra de Successió espanyola.
Veure Prússia і Tractat d'Utrecht
Tractat de Hubertusburg
Hubertusburg, Wermsdorf El Tractat de Hubertusburg (Frieden von Hubertusburg) va ser signat el 15 de febrer de 1763 a Hubertusburg per Prússia, Àustria i Saxònia.
Veure Prússia і Tractat de Hubertusburg
Tractat de Tilsit
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napoleó I de França a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.
Veure Prússia і Tractat de Tilsit
Tractats d'Estocolm
Els Tractats d'Estocolm és una conseqüència directa de la mort de Carles XII de Suècia el 1718, moment en el qual fou obvi que la Gran Guerra del Nord estava entrant en una fase de tancament.
Veure Prússia і Tractats d'Estocolm
Txèquia
Txèquia (en txec Česko), oficialment la República Txeca (en txec, Česká republika), és un país de l'Europa central sense sortida al mar.
Veure Prússia і Txèquia
Ultradreta
Emblema del Tercer Reich Ultradreta o extrema dreta és un terme que s'empra en política per a descriure persones o grups que donen suport almenys a una de les posicions de la dreta política, expressat de manera extrema en el seu comportament polític, religiós o social.
Veure Prússia і Ultradreta
Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
La Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques, abreujat Unió Soviètica, i en sigles, URSS (en rus: Союз СоветскихСоциалистическихРеспублик, transcrit: Soiuz Sovétskikh Sotsialistítxeskikh Respúblik AFI /sɐˈjus sɐˈvʲɛtskʲɪx sətsɨəlʲɪsˈtʲitɕɪskʲɪx rʲɪˈspublʲɪk /; abreujat en rus: Советский Союз, transcrit: Sovetski Soiuz; en sigles en rus: СССР, transcrit: SSSR), va ser un estat situat al nord d'Euràsia, que va existir de 1922 a 1991 sobre el territori d'allò que havia estat l'Imperi Rus.
Veure Prússia і Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques
Unió Duanera del Nord d'Alemanya
Mapa del procés d'unificació alemanya La Unió Duanera del Nord d'Alemanya, (en alemany, Zollverein), era una confederació de 38 estats germànics (els membres de la Confederació Germànica, a excepció d'Àustria) que eliminava els aranzels per les mercaderies que travessaven les seves fronteres.
Veure Prússia і Unió Duanera del Nord d'Alemanya
Unificació alemanya
L'imperi alemany de 1871-1918. Com que la part germanòfona del plurinacional Imperi austríac va ser exclosa, aquesta construcció geogràfica va representar una solució anomenada Alemanya petita (Kleindeutsch). Frederic Guillem IV La unificació alemanya fou un procés polític endegat al que va portar a l'agrupació en un únic estat dels diversos estats alemanys, esdevenint l'Imperi alemany.
Veure Prússia і Unificació alemanya
Varsòvia
Varsòvia és la ciutat més gran de Polònia i la seva capital des de l'any 1596, quan el rei Segimon III Vasa va traslladar-hi la capitalitat des de Cracòvia.
Veure Prússia і Varsòvia
Vístula
El Vístula al seu pas per Wawel, a Cracòvia El Vístula (en polonès: Wisła) és un dels principals rius de l'Europa oriental, el més llarg dels que desemboquen al mar Bàltic i el més important de Polònia, per on discorre íntegrament.
Veure Prússia і Vístula
Venècia
Venècia (en vènet: Venèsia, en italià: Venezia) és una ciutat del nord d'Itàlia, capital de la regió del Vèneto i de la ciutat metropolitana homònima.
Veure Prússia і Venècia
Voivodat de la Gran Polònia
Camp de blat a Raszków (Ostrów Wielkopolski). La Gran Polònia (en polonès Wielkopolska) és un dels 16 voivodats en què fou dividida Polònia el 1998.
Veure Prússia і Voivodat de la Gran Polònia
Württemberg
Württemberg, antigament conegut com a Wirtemberg, va ser un estat al sud-oest de l'actual Alemanya i que ocupava la major part de l'actual land de Baden-Württemberg.
Veure Prússia і Württemberg
10 d'abril
El 10 d'abril és el centè dia de l'any del calendari gregorià i el cent unè en els anys de traspàs.
Veure Prússia і 10 d'abril
1226
L'any 1226 va ser un any normal dins del calendari julià, que va començar en dijous.
Veure Prússia і 1226
1657
Llinda d'una casa de la Vall d'Aran.
Veure Prússia і 1657
1660
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Prússia і 1660
1713
;Països Catalans.
Veure Prússia і 1713
1720
;Països Catalans:;Món.
Veure Prússia і 1720
1740
;Països Catalans.
Veure Prússia і 1740
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Prússia і 1791
1793
;Països Catalans.
Veure Prússia і 1793
1795
;Països Catalans.
Veure Prússia і 1795
1803
Llinda a la catedral de Vic, amb la data d'acabament de les obres (15 de setembre de 1803).
Veure Prússia і 1803
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Veure Prússia і 1806
1807
;Països Catalans:;Resta del món.
Veure Prússia і 1807
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Veure Prússia і 1808
1815
Mapa polític d'Europa després del Congrés de Viena el 1815.
Veure Prússia і 1815
1834
;Països catalans.
Veure Prússia і 1834
1864
;Països Catalans.
Veure Prússia і 1864
1865
Països Catalans.
Veure Prússia і 1865
1866
;Països Catalans.
Veure Prússia і 1866
1870
Mapa dels Estats Pontificis a l'any 1870;Països Catalans.
Veure Prússia і 1870
1871
;Països Catalans.
Veure Prússia і 1871
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Prússia і 1918
25 de febrer
El 25 de febrer és el cinquanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Prússia і 25 de febrer
5 de juliol
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs.
Veure Prússia і 5 de juliol
7 de febrer
El 7 de febrer és el trenta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià.
Veure Prússia і 7 de febrer
Vegeu també
Història de Brandenburg
- Prússia