Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Període romà a Catalunya і Segona Guerra Púnica
Període romà a Catalunya і Segona Guerra Púnica tenen 41 coses en comú (en Uniopèdia): Ab Urbe Condita, Alps, Antiga Roma, Batalla d'Hibera, Batalla d'Ilipa, Batalla de Cissa, Cadis, Cartagena, Cònsol romà, Ebre, Empúries, Exèrcit romà, Gals, Gàl·lia, Gàl·lia Narbonesa, Gneu Corneli Escipió Calvus, Hamílcar Barca, Hanníbal Barca (247 aC), Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar), Hàsdrubal Barca, Hispània, Hispània Citerior, Hispània Tarraconense, Hispània Ulterior, Ilergets, Imperi Cartaginès, Imperi Romà, Indíbil, Itàlia, Lusitània, ..., Mandoni, Marc Juni Silà (pretor), Osca, Pirineus, Publi Corneli Escipió Africà Major, República Romana, Roma, Saguntum, Senat Romà, Tàrraco, Tractat de l'Ebre. Ampliar l'índex (11 més) »
Ab Urbe Condita
lloba nacional nodreix Ròmul i Rem, fundadors de Roma, en el moment en què els pastors estan a punt de trobar-los. Se'n pot veure una de les cabres mentre que les imatges de petits animals denoten el caràcter silvestre del paratge. L'àguila hi és representada Ab Urbe Condita Libri —sovint abreujat Ab Urbe Condita— és una monumental història de l'antiga Roma escrita en llatí per Titus Livi (59 aC - 17) la redacció de la qual deuria començar entre els anys 27 i 25 aC.
Ab Urbe Condita і Període romà a Catalunya · Ab Urbe Condita і Segona Guerra Púnica ·
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Alps і Període romà a Catalunya · Alps і Segona Guerra Púnica ·
Antiga Roma
Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.
Antiga Roma і Període romà a Catalunya · Antiga Roma і Segona Guerra Púnica ·
Batalla d'Hibera
La batalla d'Hibera (sovint escrit Ibera), més coneguda com a batalla de Dertosa, va tenir lloc a la primavera de l'any 215 aC, entre Àsdrubal Barca i els germans Publi i Gneu Corneli Escipió, en les proximitats d'Ibera, al sud del riu Ebre.
Batalla d'Hibera і Període romà a Catalunya · Batalla d'Hibera і Segona Guerra Púnica ·
Batalla d'Ilipa
La batalla d'Ilipa (actual Alcalá del Río, Sevilla) va tenir lloc a la primavera de l'any 206 aC, enfrontant els exèrcits cartaginesos contra les legions romanes.
Batalla d'Ilipa і Període romà a Catalunya · Batalla d'Ilipa і Segona Guerra Púnica ·
Batalla de Cissa
La Batalla de Cissa va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc durant de la Segona Guerra Púnica.
Batalla de Cissa і Període romà a Catalunya · Batalla de Cissa і Segona Guerra Púnica ·
Cadis
Cadis (en castellà i oficialment Cádiz) és un municipi andalús, capital de la província de Cadis, a Andalusia.
Cadis і Període romà a Catalunya · Cadis і Segona Guerra Púnica ·
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Cartagena і Període romà a Catalunya · Cartagena і Segona Guerra Púnica ·
Cònsol romà
Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.
Cònsol romà і Període romà a Catalunya · Cònsol romà і Segona Guerra Púnica ·
Ebre
Desembocadura de l'Ebre Fotografia aèria del riu Ebre al seu tram final desembocant a la mar Mediterrània pel delta de l'Ebre Riu Ebre des d'un vaixell LEbre (castellà, basc i aragonès: Ebro) és el segon riu més cabalós de la península Ibèrica després del Duero, i l'únic gran riu peninsular que desguassa a la Mediterrània.
Ebre і Període romà a Catalunya · Ebre і Segona Guerra Púnica ·
Empúries
Empúries (en Ἐμπόριον, Empórion 'mercat'; en llatí: Emporiae) fou una antiga colònia grega fundada pels foceus i posteriorment romana ubicada a l'extrem sud del golf de Roses, al nord-est de l'actual municipi de l'Escala, al sud de Sant Martí d'Empúries, que en conserva el nom.
Empúries і Període romà a Catalunya · Empúries і Segona Guerra Púnica ·
Exèrcit romà
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.
Exèrcit romà і Període romà a Catalunya · Exèrcit romà і Segona Guerra Púnica ·
Gals
L'expressió pobles gals designa als pobles protohistòrics de celtes que residien a la Gàl·lia, (Gallia en llatí), és a dir, aproximadament en els territoris de les actuals França, Bèlgica, Suïssa, Itàlia del nord i Països Baixos, probablement a partir de la primera edat del bronze (segon mil·lenni aC).
Gals і Període romà a Catalunya · Gals і Segona Guerra Púnica ·
Gàl·lia
La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.
Gàl·lia і Període romà a Catalunya · Gàl·lia і Segona Guerra Púnica ·
Gàl·lia Narbonesa
La Gàl·lia Narbonesa (Gallia Narbonensis) va ser una província romana creada l'any 121 aC coneguda inicialment com a Gàl·lia Transalpina, en oposició a la Gàl·lia Cisalpina.
Gàl·lia Narbonesa і Període romà a Catalunya · Gàl·lia Narbonesa і Segona Guerra Púnica ·
Gneu Corneli Escipió Calvus
Gneu Corneli Escipió Calvus (llatí: Gnæus Cornelius Scipio Calvus; nascut cap al 265 aC i mort el 211 aC) fou un polític i cap militar de la República Romana que fou cònsol el 222 aC.
Gneu Corneli Escipió Calvus і Període romà a Catalunya · Gneu Corneli Escipió Calvus і Segona Guerra Púnica ·
Hamílcar Barca
Ruïnes de Cartago Hamílcar Barca (270 aC - Ilici, 228 aC) va ser un general i un home d'estat cartaginès, líder de la família Barca, pare d'Hanníbal i Àsdrubal Barca i sogre d'Hàsdrubal.
Hamílcar Barca і Període romà a Catalunya · Hamílcar Barca і Segona Guerra Púnica ·
Hanníbal Barca (247 aC)
Hanníbal Barca (247 aC – 182 aC) fou un polític i capitost militar de l'antic Imperi Cartaginès.
Hanníbal Barca (247 aC) і Període romà a Catalunya · Hanníbal Barca (247 aC) і Segona Guerra Púnica ·
Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar)
Hàsdrubal, conegut també com a Hàsdrubal el Bell i Hàsdrubal el Vell (circa 270 aC - 221 aC) fou un líder cartaginès, gendre i successor d'Hamílcar Barca i cunyat d'Hanníbal Barca.
Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) і Període romà a Catalunya · Hàsdrubal (gendre d'Hamílcar) і Segona Guerra Púnica ·
Hàsdrubal Barca
Hàsdrubal Barca (245-207 aC) fou un general cartaginès fill d'Hamílcar Barca i germà d'Hanníbal, el gran general.
Hàsdrubal Barca і Període romà a Catalunya · Hàsdrubal Barca і Segona Guerra Púnica ·
Hispània
Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.
Hispània і Període romà a Catalunya · Hispània і Segona Guerra Púnica ·
Hispània Citerior
La Hispània Citerior i després Hispania Citerior Tarraconensis fou una de les dues províncies en què es va dividir la península Ibèrica després de la conquesta romana.
Hispània Citerior і Període romà a Catalunya · Hispània Citerior і Segona Guerra Púnica ·
Hispània Tarraconense
La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).
Hispània Tarraconense і Període romà a Catalunya · Hispània Tarraconense і Segona Guerra Púnica ·
Hispània Ulterior
Hispània Ulterior fou una província romana creada a partir de l'establiment de la província d'Hispània el 205 aC que fou dividida efectivament des del 197 aC.
Hispània Ulterior і Període romà a Catalunya · Hispània Ulterior і Segona Guerra Púnica ·
Ilergets
Els ilergets o ilergetes (Ilergetes, Ἰλεργέται, Ἰλεργήται o Ἰλέργητες) foren un poble iber de la Tarraconense que habitava les planes de la vall de l'Ebre, al sud dels Pirineus i entorn del curs baix del Segre i el Cinca.
Ilergets і Període romà a Catalunya · Ilergets і Segona Guerra Púnica ·
Imperi Cartaginès
L'Imperi Cartaginès o, simplement, Cartago fou un estat púnic del nord d'Àfrica i la península Ibèrica que va durar del 650 aC, amb la independència de la metròpoli de Tir, fins al 146 aC, amb la derrota a la Tercera Guerra Púnica.
Imperi Cartaginès і Període romà a Catalunya · Imperi Cartaginès і Segona Guerra Púnica ·
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Imperi Romà і Període romà a Catalunya · Imperi Romà і Segona Guerra Púnica ·
Indíbil
Indíbil (en Indibilis; Ἀνδοβάλης, però Ἰνδίβιλις en Apià, qui beu de fons llatines) fou un cabdill dels ilergets.
Indíbil і Període romà a Catalunya · Indíbil і Segona Guerra Púnica ·
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Itàlia і Període romà a Catalunya · Itàlia і Segona Guerra Púnica ·
Lusitània
Lusitània fou una regió i després província romana poblada pels lusitans.
Lusitània і Període romà a Catalunya · Lusitània і Segona Guerra Púnica ·
Mandoni
Monument a Indíbil (a l'esq.) i Mandoni a Lleida Mandoni, cabdill iber, era el cap de la tribu dels ausetans, que ocupaven la regió d'Ausa, l'actual comarca d'Osona, a Catalunya, amb assentament principal a la població de Vic.
Mandoni і Període romà a Catalunya · Mandoni і Segona Guerra Púnica ·
Marc Juni Silà (pretor)
Marc Juni Silà (en llatí Marcus Junius Silanus) va ser un magistrat romà al que els habitants de Neàpolis van posar al front de la ciutat en la Segona Guerra Púnica (216 aC) en la defensa contra Anníbal.
Marc Juni Silà (pretor) і Període romà a Catalunya · Marc Juni Silà (pretor) і Segona Guerra Púnica ·
Osca
Osca (totes dues denominacions oficials) és una ciutat aragonesa, capital de la província d'Osca.
Osca і Període romà a Catalunya · Osca і Segona Guerra Púnica ·
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Període romà a Catalunya і Pirineus · Pirineus і Segona Guerra Púnica ·
Publi Corneli Escipió Africà Major
Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.
Període romà a Catalunya і Publi Corneli Escipió Africà Major · Publi Corneli Escipió Africà Major і Segona Guerra Púnica ·
República Romana
La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.
Període romà a Catalunya і República Romana · República Romana і Segona Guerra Púnica ·
Roma
Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.
Període romà a Catalunya і Roma · Roma і Segona Guerra Púnica ·
Saguntum
Sagúntum (en Saguntum, també Saguntus; Ζάκανθα, més tard també Σάγουντον), coneguda també pel seu nom ibèric Arse (en ibèric) fou una ciutat dels edetans a la Tarraconense, que es correspon amb l'actual Sagunt.
Període romà a Catalunya і Saguntum · Saguntum і Segona Guerra Púnica ·
Senat Romà
El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.
Període romà a Catalunya і Senat Romà · Segona Guerra Púnica і Senat Romà ·
Tàrraco
Tàrraco (Tarraco; Ταρρακών) fou la ciutat romana capital de la Hispània Citerior i després de la província de la Tarraconense, actualment Tarragona.
Període romà a Catalunya і Tàrraco · Segona Guerra Púnica і Tàrraco ·
Tractat de l'Ebre
El Tractat de l'Ebre va ser un tractat signat el 226 aC per Àsdrubal, en representació de Cartago, i la República Romana, que va fixar el riu Ebre (a la península Ibèrica) com a frontera entre les dues potències.
Període romà a Catalunya і Tractat de l'Ebre · Segona Guerra Púnica і Tractat de l'Ebre ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Període romà a Catalunya і Segona Guerra Púnica
- Què tenen en comú Període romà a Catalunya і Segona Guerra Púnica
- Semblances entre Període romà a Catalunya і Segona Guerra Púnica
Comparació entre Període romà a Catalunya і Segona Guerra Púnica
Període romà a Catalunya té 210 relacions, mentre que Segona Guerra Púnica té 179. Com que tenen en comú 41, l'índex de Jaccard és 10.54% = 41 / (210 + 179).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Període romà a Catalunya і Segona Guerra Púnica. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
