Accés més ràpid que el navegador!
112 les relacions: Acompanyament (menjar), Adob, Aigua, Alacant, Alcaloide, Alcoià, Aleiròdids, Allipebre, Amanida, Amèrica, Arna del tomàquet, Arrebossat, Àsia, Bacallà a la llauna, Baia, Bhut jolokia, Bitxo, Brandada de bacallà, Calamars, Calci, Carn, Cartagena, Cascavell, Català occidental, Ceba, Coca (pastís), Comtat (País Valencià), Cuc, Cuc del cotó, Curri, Dolma, Elche de la Sierra, Ensalada russa, Escabetx, Escalivada, Escalivar, Espanya, Fal·lus, Fòsfor, Flor, Formatge de Maó, Fregida, Galícia, Gastronomia de Mèxic, Gènere (biologia), Glúcid, Guardamar del Segura, Gulasch, Gust picant, Hongria, ..., Itàlia, Josep Lladonosa i Giró, Keiferia lycopersicella, La Romana (Vinalopó Mitjà), Lípid, Llavor, Llimac, Mallorca, Mar Mediterrània, Múrcia, Monòver, Nematodes, Pa, País Valencià, Països Catalans, Paella d'arròs, Paprika, Pebre de Caiena, Pebre de cirereta, Pebre tendre, Pebre vermell, Pebrot de Padrón, Pebrot del piquillo, Pebrotera, Penis, Pericana, PH, Picada, Pintxo, Pop a la gallega, Portugal, Potassi, Primavera, Proteïna, Pugons, Puré de patates, Regió de Múrcia, Reus, Romesco, Romesco de peix, Salinitat, Salsa, Salsa de calçots, Samfaina, Sobrassada, Sofregit, Solanàcies, Tap de Cortí, TERMCAT, Tisanòpters, Tomàquet, Tombet, Tonyina, Tossa de Mar, Trempó, Truita de patates, Vitamina A, Vitamina C, Xató, Xili de Jalapa, Xili habanero, Xina. Ampliar l'índex (62 més) »
Acompanyament (menjar)
Un acompanyament o guarnició, en un plat, és el que s'afegeix a la menga principal.
Nou!!: Pebrotera і Acompanyament (menjar) · Veure més »
Adob
Un fertilitzant o adob, és des de l'accepció agrícola de la paraula, qualsevol substància que conté un o diversos elements químics necessaris per a la nutrició dels conreus i que s'aporta als vegetals, via foliar o radicular, per incrementar la seva productivitat o qualitat.
Nou!!: Pebrotera і Adob · Veure més »
Aigua
Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.
Nou!!: Pebrotera і Aigua · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Pebrotera і Alacant · Veure més »
Alcaloide
Cascall, ''Papaver somniferum''coca, ''Erythroxylum coca''Peiot, ''Lophophora williamsii''EfedraUn alcaloide és un compost orgànic nitrogenat d'origen natural, més o menys bàsic, de distribució restringida i dotat de marcades propietats farmacològiques a baixes dosis.
Nou!!: Pebrotera і Alcaloide · Veure més »
Alcoià
L'Alcoià és una comarca central del País Valencià, amb capital a Alcoi.
Nou!!: Pebrotera і Alcoià · Veure més »
Aleiròdids
Els aleiròdids (Aleyrodidae) són una família d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs, l'única de la superfamília Aleyrodoidea. Inclou les mosques blanques que, malgrat el seu nom, no estan relacionats amb les veritables mosques (dípters).
Nou!!: Pebrotera і Aleiròdids · Veure més »
Allipebre
Lallipebre és una tècnica culinaria pròpia del sud de l'Horta de València i el nord de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, comarques que voregen l'Albufera de València.
Nou!!: Pebrotera і Allipebre · Veure més »
Amanida
Una amanida o ensalada és principalment un plat fred amb ingredients generalment crus, predominant les hortalisses barrejades, tallades en trossos i habitualment condimentades o adobades o trompades o amanides, fonamentalment amb sal, oli d'oliva i vinagre, que es pot prendre com a plat únic, abans o després del plat principal i fins i tot com a complement (per a picar).
Nou!!: Pebrotera і Amanida · Veure més »
Amèrica
Amèrica, també anomenat el Nou Món, és un dels continents de la Terra.
Nou!!: Pebrotera і Amèrica · Veure més »
Arna del tomàquet
L'arna de la tomata o el cuc minador de la tomata, amb el seu nom científic Tuta absoluta, és un insecte petit lepidòpter de la família dels gelèquids.
Nou!!: Pebrotera і Arna del tomàquet · Veure més »
Arrebossat
Bacallà arrebossat a Madrid. L'arrebossament, arrebossada (castellanismes) o empanament és una tècnica culinària que consisteix a cobrir un aliment, normalment tallat a llesques fines, primer amb ou batut i després amb pa ratllat o farina, per a després fregir-lo en una paella amb oli.
Nou!!: Pebrotera і Arrebossat · Veure més »
Àsia
LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.
Nou!!: Pebrotera і Àsia · Veure més »
Bacallà a la llauna
El bacallà a la llauna és un plat típic de la cuina catalana.
Nou!!: Pebrotera і Bacallà a la llauna · Veure més »
Baia
Hi ha moltes baies que es poden trobar al mercat, però només algunes són baies de veritat. Una baia és un fruit indehiscent, monocarpel·lar o pluricarpel·lar, d'epicarpi prim i membranós i mesocarpi i endocarpi carnós.
Nou!!: Pebrotera і Baia · Veure més »
Bhut jolokia
Bhut jolokia El Bhut jolokia també conegut com a bitxo fantasma i naga jolokia, és un híbrid interespecífic de pebrot bitxo cultivat al nord-est de l'ïndia als estats d'Arunachal Pradesh, Assam, Nagaland i Manipur.
Nou!!: Pebrotera і Bhut jolokia · Veure més »
Bitxo
Bitxo, vitet o pebrina Mapa de les veus dialectals per a ''bitxo'' o ''vitet'' (Blog «Quina la fem?). Bitxo El bitxo (o millor vitxo) o vitet, o el coralet, o la pebrina és un fruit d'una pebrotera anomenada vitxera (Capsicum annuum varietat longum).
Nou!!: Pebrotera і Bitxo · Veure més »
Brandada de bacallà
La brandada (o abrandada) de bacallà, cimitomba o sacsacollons és una plat elaborat amb bacallà que tradicionalment es fa pràcticament arreu de CatalunyaEl gust d'un poble: els plats més famosos de la cuina catalana, de Jaume Fàbrega, Cossetània Edicions, 2002.
Nou!!: Pebrotera і Brandada de bacallà · Veure més »
Calamars
El calamar o calamars és un mol·lusc marí que pertany a la classe Cephalopoda, subclasse Coleoidea, ordre Teuthida, amb dos subordres principals: Myopsina i Oegopsina (l'última inclou Architeuthis dux, el calamar gegant).
Nou!!: Pebrotera і Calamars · Veure més »
Calci
El calci és l'element químic de símbol Ca i nombre atòmic 20.
Nou!!: Pebrotera і Calci · Veure més »
Carn
Tros de carn porcina i de pollastre La carn és el teixit, principalment muscular, que forma part de la composició d'un animal.
Nou!!: Pebrotera і Carn · Veure més »
Cartagena
Cartagena o Cartagènia és una ciutat a la Regió de Múrcia, capital legislativa d'aquesta comunitat i capital comarcal del Camp de Cartagena.
Nou!!: Pebrotera і Cartagena · Veure més »
Cascavell
El cascavell o picarol és un instrument idiòfon consistent en un recipient metàl·lic, sovint esfèric, dins del qual hi ha una bola del mateix material que pica contra les parets en ser sacsejat.
Nou!!: Pebrotera і Cascavell · Veure més »
Català occidental
El català occidental o bloc occidental del català és el conjunt de dialectes del català parlats a l'oest del Principat (a la Lleida, al Priorat i a les terres de l'Ebre), a la Franja, a Andorra i al País Valencià.
Nou!!: Pebrotera і Català occidental · Veure més »
Ceba
La ceba (Allium cepa) és una planta herbàcia bulbosa de la família de les amaril·lidàcies.
Nou!!: Pebrotera і Ceba · Veure més »
Coca (pastís)
reis, un exemple de la coca dolça Coca de mullador, un exemple de la coca salada Coca de xulla, una coca habitual a indrets de muntanya. Aquesta s'anomena ''bollo'' i es fa a la Plana d'Utiel Coca de garlanda, una coca foradada típica del Penedès Coca d'anís, una coca plana típica d'Osona. Aquesta és d'Altafulla, Tarragonès Coca d'escalivada Coca de peix i coca de recapte en preparació Coca de Sant Joan Coca de molletes, típica de l'Alacantí Coca de crema a Les, Vall d'Aran. És una preparació habitual arreu de Catalunya. En aquest cas, hom pot notar la semblança amb el ''fogasset'' o brioix occità. Coca de llanda de sabor carabassa, a València. És una coca habitual arreu del centre del País Valencià Coca de sucre del Priorat Coca bamba de Menorca Coca de xoriç de la Marina Alta, un berenar o esmorzar molt habitual Ribera, que s'assembla molt a una pizzeta Coca de trempó, molt típica als sopars d'estiu a les illes Balears Corpus Coca de cireres de la Salzadella, consumides per la collita de juny La coca i en algunes zones occidentals, coc o també fogassa a la Catalunya del Nord (calc del occità fogaça), és un menjar que té molta tradició arreu de la conca mediterrània.
Nou!!: Pebrotera і Coca (pastís) · Veure més »
Comtat (País Valencià)
El Comtat és una comarca central del País Valencià, amb capital a Cocentaina.
Nou!!: Pebrotera і Comtat (País Valencià) · Veure més »
Cuc
Un cuc o verm és qualsevol animal petit, tou, de forma allongada i amb apèndixs locomotors poc destacats o absents.
Nou!!: Pebrotera і Cuc · Veure més »
Cuc del cotó
El cuc del cotó també anomenat cuc o barrinador del tomàquet o amb el seu nom científic Helicoverpa armigera és un lepidòpter del tipus arna, les larves del qual s'alimenten d'una gran varietat de plantes incloent moltes de cultivades on és una plaga important.
Nou!!: Pebrotera і Cuc del cotó · Veure més »
Curri
Preparació del curri El curri, tal com es coneix en el món occidental, és una barreja d'espècies molt estesa en la gastronomia de l'Índia i del Pakistan.
Nou!!: Pebrotera і Curri · Veure més »
Dolma
fulles de vinya) en un mateix plat. ''Tolma'' d'Armènia rotllets de fulles de vinya farcits d'arròsGemistà: tomàquets i pebrots farcits d'arròs ''Midye dolma'' Les dolma (turc) o dolmades són una família de plats, comuns als països de l'antic Imperi Otomà (vegeu cuina otomana), basats en verdures farcides, com rotllets de fulles de vinya farcits d'arròs amb fruits secs i espècies, o tomàquets, pebrots, esbergínies, o carbassons al forn farcits d'arròs, carn picada i espècies, o altres menes de farciments.
Nou!!: Pebrotera і Dolma · Veure més »
Elche de la Sierra
Elche de la Sierra és un municipi de la província d'Albacete, en la comarca de la serra del Segura, a 102 km de la capital de la província.
Nou!!: Pebrotera і Elche de la Sierra · Veure més »
Ensalada russa
Ensalada russa Lensalada russa, o amanida russa, també coneguda com a amanida Olivier, és un plat fred provinent de Rússia que és molt popular també a diferents països europeus entre els quals els Països Catalans.
Nou!!: Pebrotera і Ensalada russa · Veure més »
Escabetx
Lescabetx és un tipus de confitat en una base de vinagre, espècies i sal, que té l'objectiu de conservar aliments.
Nou!!: Pebrotera і Escabetx · Veure més »
Escalivada
L'escalivada és un plat tradicional de la cuina catalana i valenciana amb pebrots, albergínies, cebes i de vegades patates escalivades i pelades o bacallà salat.
Nou!!: Pebrotera і Escalivada · Veure més »
Escalivar
Pebrot i albergínia escalivats, o escalivada Escalivar és una de les tècniques més antigues de la cuina catalana tradicional.
Nou!!: Pebrotera і Escalivar · Veure més »
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Nou!!: Pebrotera і Espanya · Veure més »
Fal·lus
Herma, c. 520 aC (Museu Arqueològic Nacional d'Atenes). El fal·lus (del llatí phallus i aquest del grec φαλλός) és un penis (sobretot erecte), un objecte en forma de penis, o una imatge que imita un penis.
Nou!!: Pebrotera і Fal·lus · Veure més »
Fòsfor
El fòsfor és l'element químic de símbol P i nombre atòmic 15.
Nou!!: Pebrotera і Fòsfor · Veure més »
Flor
Una flor és l'estructura reproductiva característica de les plantes espermatòfit o fanerògames.
Nou!!: Pebrotera і Flor · Veure més »
Formatge de Maó
El formatge de Maó és un formatge de pasta premsada no cuita de llet de vaca que té un Consell Regulador de Denominació d'Origen Protegida (DOP), de pasta premsada no cuita, de forma paral·lelepipèdica i d'arestes arrodonides, elaborat i madurat exclusivament a Menorca, segons la tradició i la normativa recollida en el reglament de la DOP.
Nou!!: Pebrotera і Formatge de Maó · Veure més »
Fregida
Patates fregides Una croqueta Peix fregit Bunyols de bacallà Bunyols dolços La fregida és una tècnica de cocció a la qual l'aliment se submergeix en un recipient ple de greix a elevada temperatura i es cou en aquest, mentre se li continua aplicant calor, usualment al fogó.
Nou!!: Pebrotera і Fregida · Veure més »
Galícia
Galícia (en gallec: Galicia o Galiza; en castellà: Galicia) és un país del nord-oest de la península Ibèrica, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Nou!!: Pebrotera і Galícia · Veure més »
Gastronomia de Mèxic
La gastronomia de Mèxic és la gastronomia que es fa i es menja de manera tradicional a Mèxic.
Nou!!: Pebrotera і Gastronomia de Mèxic · Veure més »
Gènere (biologia)
El gènere és una categoria taxonòmica entre la família i l'espècie, agrupa espècies amb un grau important de semblança.
Nou!!: Pebrotera і Gènere (biologia) · Veure més »
Glúcid
El sucre és un aliment ric en '''glúcids''' Els glúcids són biomolècules orgàniques formades per carboni, hidrogen i oxigen que contenen grups funcionals carbonil (aldehid o cetona) i molts grups hidroxil (-OH).
Nou!!: Pebrotera і Glúcid · Veure més »
Guardamar del Segura
Guardamar del Segura és un municipi del País Valencià que forma part de la comarca del Baix Segura.
Nou!!: Pebrotera і Guardamar del Segura · Veure més »
Gulasch
Gulasch, gulaix, gulash o goulash és una sopa o estofat de carns i verdures (especialment de ceba) assaonat amb paprika i altres espècies.
Nou!!: Pebrotera і Gulasch · Veure més »
Gust picant
''Capsicum annuum'' La coentor, coïssor, picantor o gust picant és una sensació de cremor aguda captada pel sentit del gust, a la llengua, en contacte amb certes substàncies, com la capsaicina (compost actiu del pebrot picant), la piperina (al pebre negre), la mirosinasa a la mostassa, l'allicina (a l'all i la ceba), la sinigrina i la gluconasturtiina en el rave rusticà i en el wasabi.
Nou!!: Pebrotera і Gust picant · Veure més »
Hongria
Hongria (hongarès: Magyarország IPA) és una república de l'Europa central, basada en l'històric Regne d'Hongria.
Nou!!: Pebrotera і Hongria · Veure més »
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Nou!!: Pebrotera і Itàlia · Veure més »
Josep Lladonosa i Giró
és un cuiner català de renom.
Nou!!: Pebrotera і Josep Lladonosa i Giró · Veure més »
Keiferia lycopersicella
Keiferia lycopersicella és una arna que pot esdevenir plaga agrícola de cultius com el tomàquet tal com fa referència el seu epítet específic: lycopersicella (del nom científic de la tomaquera Solanum lycopersicum).
Nou!!: Pebrotera і Keiferia lycopersicella · Veure més »
La Romana (Vinalopó Mitjà)
La Romana és un municipi del País Valencià situat en la comarca del Vinalopó Mitjà.
Nou!!: Pebrotera і La Romana (Vinalopó Mitjà) · Veure més »
Lípid
Bicapa lipídica Els lípids són biomolècules insolubles en aigua que presenten solubilitat elevada en dissolvents orgànics, com ara el cloroform.
Nou!!: Pebrotera і Lípid · Veure més »
Llavor
La llavor, sement o grana és una menuda planta embrionària, recoberta per una protecció, i normalment incloent algun nutrient emmagatzemat.
Nou!!: Pebrotera і Llavor · Veure més »
Llimac
''Arion rufus'' Els llimacs, llimagues o bavoses són mol·luscs gastròpodes terrestres sense conquilla, o amb conquilla reduïda i interna, de l'ordre dels pulmonats.
Nou!!: Pebrotera і Llimac · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Pebrotera і Mallorca · Veure més »
Mar Mediterrània
La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).
Nou!!: Pebrotera і Mar Mediterrània · Veure més »
Múrcia
Múrcia (oficialment i en castellà Murcia) és una ciutat de 447 182 (2018) habitants, que forma una conurbació de més de 550 000 habitants amb els municipis de Molina de Segura i Alcantarilla, ambdós a 6 quilòmetres del seu centre urbà.
Nou!!: Pebrotera і Múrcia · Veure més »
Monòver
Monòver (oficialment Monòver/Monóvar) és una població del País Valencià situada a la comarca del Vinalopó Mitjà.
Nou!!: Pebrotera і Monòver · Veure més »
Nematodes
Els nematodes (Nematoda) són un embrancaments d'invertebrats vermiformes, el més divers dels pseudocelomats.
Nou!!: Pebrotera і Nematodes · Veure més »
Pa
Pa francès El pa (del llatí panis) és un aliment bàsic que forma part de la dieta tradicional a Europa, l'Orient Mitjà, l'Índia, l'Amèrica i Oceania.
Nou!!: Pebrotera і Pa · Veure més »
País Valencià
El País Valencià Minut 8:18 és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la península Ibèrica, amb capital a la ciutat de València.
Nou!!: Pebrotera і País Valencià · Veure més »
Països Catalans
Els Països Catalans són els territoris de cultura catalana on la llengua autòctona és el català, o bé els territoris que formen part d'una unitat geogràfica, històrica, cultural i lingüística de predomini català.
Nou!!: Pebrotera і Països Catalans · Veure més »
Paella d'arròs
La paella és un guisat d'arròs, carn i verdures preparat en una paella sobre un foc, siga paeller o fogó.
Nou!!: Pebrotera і Paella d'arròs · Veure més »
Paprika
Diverses formes dels pebrots per a fer paprika. ''Pimentón'' espanyol Paprika envasat. Paprika al Gran Mercat de Budapest Paprika és una mena de pebre vermell, típic d'Hongria, obtingut del fruit dessecat d'algunes varietats de pebrot (Capsicum annuum).
Nou!!: Pebrotera і Paprika · Veure més »
Pebre de Caiena
Pebrot de Caiena, fruit de la pebrotera de Caiena (''Capsicum annuum''), del qual es fa el pebre de Caiena. El pebrot de Caiena o pebre de Caiena és un pebrot picant que prové de la pebrotera de Caiena, una cultivar de l'espècie Capsicum annuum.
Nou!!: Pebrotera і Pebre de Caiena · Veure més »
Pebre de cirereta
El pebre de cirereta (Balears) o, simplement, cirereta (País Valencià, Gironès, Empordà, Mallorca), cireret, també dit vitxera (millor que bitxera) (i el fruit vitxo), pebre coent, pebre de banyeta (Menorca), bajoca roja (Alcoi) o citró (Eivissa) (Capsicum frutescens on Capsicum significa "caixa", ja que les llavors estan dins d'una espècie de caixa i Frutescens significa "que esdevé llenyós" donat que és un arbust) pertany a la família de les solanàcies, al gènere Capsicum.
Nou!!: Pebrotera і Pebre de cirereta · Veure més »
Pebre tendre
Flor de Capsicum baccatum de la varietat ''Bishop's crown'' cultivat a Barcelona El pebre tendre o pebre blanc (Capsicum baccatum) és una espècie de pebre cultivada a Mallorca.
Nou!!: Pebrotera і Pebre tendre · Veure més »
Pebre vermell
El pebre vermell, pebre roig o pebre bord (Balears) és un condiment en forma de pols vermella derivat de la molta de diferents varietats de pebrera, com la nyora o el bitxo, el fruit de la pebrotera.
Nou!!: Pebrotera і Pebre vermell · Veure més »
Pebrot de Padrón
Castelltallat. Flors de pebrotera de Padrón El pebrot de Padrón (en gallec: Pementos de Padrón) o d'Herbón, és una varietat de pebrot (espècie Capsicum annuum L.) categoritzada com indicació geogràfica protegida amb denominació d'origen, originària d'Herbón, al municipi de Padrón (província de la Corunya, Galícia).
Nou!!: Pebrotera і Pebrot de Padrón · Veure més »
Pebrot del piquillo
Pebrot del piquillo tonyina tapes El pebrot del piquillo (del castellà pimiento del piquillo) és un tipus de pebrot produït a Lodosa (Navarra).
Nou!!: Pebrotera і Pebrot del piquillo · Veure més »
Pebrotera
Les pebroteres o pebreres (Capsicum) són un gènere de plantes de la família Solanaceae. El nom del seu fruit pot ser pebre, pebrera, pebrina, pebró o pebrot, i al País Valencià i en català occidental pimentó o xili. Es destria del pebre gris dient-ne pebre vermell o pebró vermell (català oriental), pebre roig o pebró roig (català occidental) o pebre bord (Balears). En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana.
Nou!!: Pebrotera і Pebrotera · Veure més »
Penis
El penis és un òrgan genital que tenen els exemplars mascles d'alguns animals, que s'ocupa de la copulació, a més de servir per a l'excreció urinària. La paraula prové del llatí 'penis', i al seu torn del protoindoeuropeu pes-.
Nou!!: Pebrotera і Penis · Veure més »
Pericana
L'amanida pericana o senzillament pericana és un plat típic de les muntanyes d'Alcoi i la seua rodalia.
Nou!!: Pebrotera і Pericana · Veure més »
PH
La llimona és una fruita àcida, pH ≈ 2,3 El pH és una mesura quantitativa de l'acidesa o basicitat d'una dissolució, que es determina per l'activitat dels cations oxoni, H₃O+, en dissolució.
Nou!!: Pebrotera і PH · Veure més »
Picada
La picada és una de les salses i tècniques culinàries essencials de la cuina catalana.
Nou!!: Pebrotera і Picada · Veure més »
Pintxo
Pintxos diversos Un pintxo és un aperitiu originari del País Basc (concretament, va néixer a la forària de la capital donostiarra) i que s'ha estès per tota la geografia espanyola, especialment per Cantabria, La Rioja, Navarra i Castella i Lleó.
Nou!!: Pebrotera і Pintxo · Veure més »
Pop a la gallega
''Polbo á feira'' amb ''cachelos'' ''Polbeira'' El pop a la gallega (en gallec polbo á feira) és un plat tradicional de Galícia i bàsic en la seva gastronomia, tot i que el seu consum s'ha generalitzat per tota Espanya.
Nou!!: Pebrotera і Pop a la gallega · Veure més »
Portugal
Portugal, oficialment la República Portuguesa, és un estat europeu situat al sud-oest d'Europa, en la regió occidental de la península Ibèrica, i inclou arxipèlags de l'oceà Atlàntic nord.
Nou!!: Pebrotera і Portugal · Veure més »
Potassi
El potassi és un element químic de la taula periòdica el símbol del qual és K (del neollatí kalium) i el nombre atòmic del qual és 19.
Nou!!: Pebrotera і Potassi · Veure més »
Primavera
Naixement d'una flor a la primavera La primavera és una de les quatre estacions de les zones temperades.
Nou!!: Pebrotera і Primavera · Veure més »
Proteïna
Representació tridimensional de la mioglobina, que mostra acolorides les hèlix alfa. L'estructura d'aquesta proteïna va ser la primera que Max Perutz i Sir John Cowdery Kendrew van resoldre per cristal·lografia de raigs X l'any 1958, fet pel qual van rebre el Premi Nobel de Química de l'any 1962. Les proteïnes, també denominades polipèptids, són compostos orgànics fets d'aminoàcids arranjats en una cadena lineal i units per enllaços peptídics entre els grups carboxil i amino de residus adjacents.
Nou!!: Pebrotera і Proteïna · Veure més »
Pugons
Els pugons o afídids (Aphididae) són una família d'insectes hemípters del subordre dels esternorrincs.
Nou!!: Pebrotera і Pugons · Veure més »
Puré de patates
Plat amb puré de patates i guarnit amb una fulla de julivert. El puré de patates, puré de creïlles, puré de pataques, puré de trumfes o puré de papes és un plat fet amb patates bullides reduïdes a puré.
Nou!!: Pebrotera і Puré de patates · Veure més »
Regió de Múrcia
La Regió de Múrcia (oficialment i en castellà, Región de Murcia), és una comunitat autònoma de caràcter uniprovincial de l'Estat espanyol que correspon a la major part del tradicional territori del Regne de Múrcia (amb les divisions provincials del, però, se'n van traure territoris), format arran de la conquesta cristiana i la colonització del regne —a càrrec de catalans, castellans, i aragonesos fonamentalment— i part històrica de les corones d'Aragó, i de la de Castella (des del fins a l'aparició de l'Estat Espanyol).
Nou!!: Pebrotera і Regió de Múrcia · Veure més »
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Nou!!: Pebrotera і Reus · Veure més »
Romesco
El romesco és una salsa típica del Camp de Tarragona.
Nou!!: Pebrotera і Romesco · Veure més »
Romesco de peix
Romesco de moixina, fesols i gambes (cuinat per Manolo Quero) El Romesco de peix (de vegades indiferentment anomenat Romesco, Romesco de Tarragona o també Romescada o fins i tot romesquet) és un suquet de peix (caldereta) propi de la tradició gastronòmica pescadora de Tarragona, particularment del barri mariner de El Serrallo.
Nou!!: Pebrotera і Romesco de peix · Veure més »
Salinitat
'''Salinitat''' mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món.http://www.nodc.noaa.gov/OC5/WOA05/ World Ocean Atlas - 2005 La salinitat és el contingut de sals dissoltes en algun líquid, particularment, en l'aigua.
Nou!!: Pebrotera і Salinitat · Veure més »
Salsa
En la tradició europea, les salses són servides en una salsera. En gastronomia en general, una salsa o mullador és una preparació culinària de consistència pastosa, cremosa o semi-líquida, utilitzada per a l'acompanyament de certs menjars.
Nou!!: Pebrotera і Salsa · Veure més »
Salsa de calçots
La salsa de calçots és la salsa típica que acompanya els calçots a les calçotades.
Nou!!: Pebrotera і Salsa de calçots · Veure més »
Samfaina
Mullador, pebrereta o xamfaina acabada de cuinar Samfaina La samfaina o pebrereta és un menjar fet amb una barreja de trossos de verdures amb tomàquet, que poden ser, depenent de la zona, pebrot, ceba i albergínia, i després ensaonat amb julivert i pebre.
Nou!!: Pebrotera і Samfaina · Veure més »
Sobrassada
La sobrassada és un embotit cru fet amb carn i xulla (cansalada) de porc, que es trempa amb sal i pebre bord dolç i coent.
Nou!!: Pebrotera і Sobrassada · Veure més »
Sofregit
El mot sofregit, sofrit o sofregida, segons localitats, serveix per anomenar la salsa base de molts plats de cullera.
Nou!!: Pebrotera і Sofregit · Veure més »
Solanàcies
Les solanàcies són una família de plantes angiospermes de l'ordre de les solanals (Solanales), dins del clade de les làmides, un subclade de les astèrides, amb una distribució cosmopolita.
Nou!!: Pebrotera і Solanàcies · Veure més »
Tap de Cortí
El Tap de Cortí o Tap de quartí és una varietat de Capsicum annuum que tan sols es conrea i s'elabora a Mallorca i és l'encarregat de donar color, aroma i sabor a molts de plats i embotits típics de la gastronomia mallorquina.
Nou!!: Pebrotera і Tap de Cortí · Veure més »
TERMCAT
El Termcat és un consorci públic català creat el 1985 amb la finalitat de garantir el desenvolupament i la integració de la terminologia catalana per a l'elaboració de recursos terminològics, la normalització de neologismes i l'assessorament terminològic, en un diàleg permanent amb usuaris ordinaris i especialistes.
Nou!!: Pebrotera і TERMCAT · Veure més »
Tisanòpters
Els tisanòpters (Thysanoptera) són un ordre de petits insectes neòpters, denominats a vegades trips (paraula derivada de l'anglès, "thrips") o xinxes del mal temps,Blas, M. et al., 1987.
Nou!!: Pebrotera і Tisanòpters · Veure més »
Tomàquet
El tomàquet (Solanum lycopersicum) és el fruit de la tomaquera.
Nou!!: Pebrotera і Tomàquet · Veure més »
Tombet
El tombet també és un plat típic de Mallorca molt similar a la samfaina.
Nou!!: Pebrotera і Tombet · Veure més »
Tonyina
Tonyina La tonyina o tonyina rosa o tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Nou!!: Pebrotera і Tonyina · Veure més »
Tossa de Mar
Tossa de Mar és una vila —i municipi— de la comarca de la Selva, anomenada simplement Tossa fins al 1985.
Nou!!: Pebrotera і Tossa de Mar · Veure més »
Trempó
El trempó és una plat típic d'estiu de Mallorca.
Nou!!: Pebrotera і Trempó · Veure més »
Truita de patates
La truita de patates (dita de creïlles o pataques al País Valencià) o paret a la Catalunya del Nord i quan és ben grossa, muralla, coneguda a Castella i alguns llocs d'Espanya com a tortilla española (en català, literalment, truita espanyola) és un plat popular, d'origen molt humil, d'àmplia distribució arreu de la península Ibèrica, illes Balears, Occitània i, en versions que afegeixen altres hortalisses, a Catalunya, Itàlia (frittata) i altres països de la Mediterrània.
Nou!!: Pebrotera і Truita de patates · Veure més »
Vitamina A
Estructura química del retinol, una de les formes més habituals de la vitamina A. La vitamina A és un grup de components orgànics nutricionals no saturats, que inclouen retinol, retinal, àcid retinoic, i diversos carotenoides de provitamines A (especialment, el beta-carotè).
Nou!!: Pebrotera і Vitamina A · Veure més »
Vitamina C
Microcristalls d'àcid ascòrbic sota il·luminació polaritzada, en una escala de 125:1. La vitamina C, enantiòmer L de l'àcid ascòrbic o àcid dihidroascòrbic, coneguda també com a antiescorbútica, és un nutrient essencial per a l'ésser humà i alguns altres primats, els cavalls i alguns ratpenats, que no tenen el mecanisme per a la seva síntesi.
Nou!!: Pebrotera і Vitamina C · Veure més »
Xató
Ingredients que poden acompanyar el xató de Sitges El xató és una salsa feta amb ametlles i avellanes torrades, molla de pa amb vinagre, all, oli, sal i, l'ingredient que la fa diferent, la nyora o pebrot de romesco.
Nou!!: Pebrotera і Xató · Veure més »
Xili de Jalapa
Pebrot jalapeño immadur Bitxos jalapeños madurs. El xili de Jalapa és una varietat picant de pebrotera originària de Mèxic que es produeix en gran quantitat en el país.
Nou!!: Pebrotera і Xili de Jalapa · Veure més »
Xili habanero
Capsicum chinense, pebrot havà', 'vitxo havà' o 'vitxo de l'Havana', és una espècie de pebrot picant amb diverses varietats, com ara el 'pebrot havà', lají panca i lají limo.
Nou!!: Pebrotera і Xili habanero · Veure més »
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Nou!!: Pebrotera і Xina · Veure més »
Redirigeix aquí:
Capsicum, Capsicum annuum, Nyora, Pebrera, Pebres vermells, Pebrot, Pebrot vermell, Pebroteres, Pebrots, Pebrots verds, Pimentó de piquillo, Pimentó dolç, Primentonera, Primentó, Xili.
