Estem treballant per restaurar l'aplicació de Unionpedia a la Google Play Store
SortintEntrant
🌟Hem simplificat el nostre disseny per a una millor navegació!
Instagram Facebook X LinkedIn

Neptú (planeta)

Índex Neptú (planeta)

Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Taula de continguts

  1. 155 les relacions: Acadèmia de Ciències de Rússia, Acreció, Afeli, Agrupació Astronòmica de Sabadell, Aigua, Alexis Bouvard, Amoníac, Andrea Mia Ghez, Anell planetari, Anticicló, Associació americana per l'avanç de la ciència, Asteroide, Atmosfera, Àcid sulfhídric, Àpside, Bar (unitat), Bureau des Longitudes, Cambridge University Press, Camp magnètic, Cassini-Huygens, Cel, Ceres (planeta nan), Cinturó d'asteroides, Cinturó de Kuiper, Conjunció (astronomia), Convecció, Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals, Dècada del 1960, Definició de «planeta», Dennis Rawlins, Despina (satèl·lit), Diàmetre angular, Diòxid de carboni, Domènec Francesc Joan Aragó, Equador, Esferoide, Estel, Estratosfera, Età, Excentricitat orbital, Exosfera, Ferro, França, Friedrich Georg Wilhelm von Struve, Galatea (satèl·lit), Galileo Galilei, Gegant de glaç, Gegant gasós, George Biddell Airy, Gran Taca Fosca, ... Ampliar l'índex (105 més) »

  2. Gegants gasosos
  3. Neptú

Acadèmia de Ciències de Rússia

LAcadèmia de Ciències de Rússia (ARC) (Росси́йская акаде́мия нау́к (РАН) Rossíiskaia akadémia naük) consta de l'Acadèmia nacional de Rússia; una xarxa d'instituts de recerca científica al llarg de la Federació Russa; i unitats addicionals científiques i socials com biblioteques, unitats de publicacions i hospitals.

Veure Neptú (planeta) і Acadèmia de Ciències de Rússia

Acreció

En astrofísica, el terme acreció és usat com a mínim per a dos processos diferents.

Veure Neptú (planeta) і Acreció

Afeli

Periheli i afeli al voltant del Sol Lafeli és el punt de l'òrbita d'un objecte, especialment un planeta o un cometa al voltant del Sol en el qual aquest es troba a la màxima distància del Sol.

Veure Neptú (planeta) і Afeli

Agrupació Astronòmica de Sabadell

L'Agrupació Astronòmica de Sabadell és una agrupació d'astrònoms amateurs de tot Espanya.

Veure Neptú (planeta) і Agrupació Astronòmica de Sabadell

Aigua

Gota d'aigua Laigua (variants dialectals no normatives: aiga, aigo, àuia) és un compost químic transparent, inodor, insípid, químicament format per hidrogen i oxigen, de fórmula química H2O, els quals noms sistemàtics són òxid de dihidrogen i oxidà.

Veure Neptú (planeta) і Aigua

Alexis Bouvard

Alexis Bouvard (Les Contamines-Montjoie, 27 de juny de 1767 – París, 7 de juny de 1843) va ser un astrònom francès que va observar les irregularitats del moviment d'Urà per deduir que hi havia un vuitè planeta al sistema solar.

Veure Neptú (planeta) і Alexis Bouvard

Amoníac

Lamoníac, de noms sistemàtics trihidrur de nitrogen o azà, és un compost químic molecular, la molècula del qual consta d'un àtom de nitrogen enllaçat mitjançant enllaços simples covalents a tres àtoms d'hidrogen d'acord amb la fórmula NH3.

Veure Neptú (planeta) і Amoníac

Andrea Mia Ghez

Andrea Mia Ghez (Nova York, 16 de juny de 1965) és una astrònoma estatunidenca, Premi Nobel de Física de 2020.

Veure Neptú (planeta) і Andrea Mia Ghez

Anell planetari

Un anell planetari és un anell de pols còsmica i altres partícules petites que orbiten al voltant d'un planeta en una regió en forma de disc pla.

Veure Neptú (planeta) і Anell planetari

Anticicló

Anàlisi de superfície als Estats Units del 21 d'octubre de 2006. Un anticicló és un nucli d'altes pressions atmosfèriques.

Veure Neptú (planeta) і Anticicló

Associació americana per l'avanç de la ciència

L'Associació americana per l'avanç de la ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS) és una organització internacional sense ànim de lucre que té per objectius promoure la cooperació entre els científics defensant la llibertat científica, encoratjant la responsabilitat dels científics i donant suport a l'educació científica i l'extensió universitària (Science outreach) per a la millora de tota la humanitat.

Veure Neptú (planeta) і Associació americana per l'avanç de la ciència

Asteroide

Dàctil. Un asteroide és un objecte sòlid, compost majoritàriament per roca i metalls, més petit que un planeta i que orbita al voltant del Sol.

Veure Neptú (planeta) і Asteroide

Atmosfera

Gran taca roja. Latmosfera és la capa de gasos que envolta el món (oxigen, nitrogen, diòxid de carboni...) o, en general, un altre planeta o cos celeste.

Veure Neptú (planeta) і Atmosfera

Àcid sulfhídric

Estructura química de l'àcid sulfhídric Làcid sulfhídric o sulfur d'hidrogen és un compost químic de fórmula química H₂S.

Veure Neptú (planeta) і Àcid sulfhídric

Àpside

'''F''': periàpside'''H''': apoàpsideLínia '''FH''': línia dels àpsides En astronomia, l'àpside o apsi és el punt de màxima o mínima aproximació d'un cos celeste en una òrbita el·líptica al centre de masses al voltant del qual orbita.

Veure Neptú (planeta) і Àpside

Bar (unitat)

Un bar (símbol bar) és una unitat de pressió.

Veure Neptú (planeta) і Bar (unitat)

Bureau des Longitudes

Bureau des Longitudes és una institució francesa que es va crear el 25 de juny de 1795, i dedicada a millorar la navegació aquàtica, la geodèsia i l'observació astronòmica.

Veure Neptú (planeta) і Bureau des Longitudes

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Neptú (planeta) і Cambridge University Press

Camp magnètic

Llimadures de ferro alineades entorn d'un imant, seguint el seu camp magnètic En física, el camp magnètic és una entitat física generada per la presència de càrregues elèctriques en moviment (com ara els corrents elèctrics), o bé per la presència de partícules quàntiques amb espín, i que exerceix una força sobre les altres càrregues que es mouen sota la seva influència.

Veure Neptú (planeta) і Camp magnètic

Cassini-Huygens

Cassini-Huygens fou una sonda espacial, projecte conjunt de la NASA, l'ESA i la ASI.

Veure Neptú (planeta) і Cassini-Huygens

Cel

El cel de dia El cel és l'espai visible des de la Terra quan es mira en direcció oposada a aquesta.

Veure Neptú (planeta) і Cel

Ceres (planeta nan)

Ceres (designació de planeta menor: (1) Ceres) és el planeta nan més petit del sistema solar i, alhora, l'asteroide més gros del cinturó principal.

Veure Neptú (planeta) і Ceres (planeta nan)

Cinturó d'asteroides

Masses relatives dels dotze asteroides més grossos que es coneixen en comparació amb la massa total dels altres asteroides que formen el cinturó d'asteroides. El cinturó d'asteroides és la regió del sistema solar que es troba aproximadament entre les òrbites dels planetes Mart i Júpiter.

Veure Neptú (planeta) і Cinturó d'asteroides

Cinturó de Kuiper

El cinturó de Kuiper és una àrea del sistema solar que s'estén des de l'òrbita de Neptú (a 30 ua) fins a 50 ua del Sol.

Veure Neptú (planeta) і Cinturó de Kuiper

Conjunció (astronomia)

Venus. Dos astres estan amb conjunció quan observats des d'un tercer (generalment la Terra) es troben en la mateixa longitud celeste.

Veure Neptú (planeta) і Conjunció (astronomia)

Convecció

Cel·les de convecció durant l'escalfament d'un fluid La convecció és una de les tres formes de transferència de calor i es caracteritza pel fet que aquesta es produeix a través del desplaçament de matèria entre regions amb diferents temperatures.

Veure Neptú (planeta) і Convecció

Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Comparació (a escala) dels principals satèl·lits del sistema solar, amb la Terra com a referència. Aquesta cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i els seus satèl·lits naturals registra el progrés en el descobriment de nous cossos celestes en el transcurs de la història.

Veure Neptú (planeta) і Cronologia del descobriment dels planetes del sistema solar i dels seus satèl·lits naturals

Dècada del 1960

La dècada del 1960 comprèn el període d'anys entre el 1960 i el 1969, tots dos inclosos.

Veure Neptú (planeta) і Dècada del 1960

Definició de «planeta»

Tritó, foto presa pel Voyager 2. La definició de «planeta» ha estat carregada d'ambigüitat des de l'antiguitat.

Veure Neptú (planeta) і Definició de «planeta»

Dennis Rawlins

Dennis Rawlins (nascut l'any 1937) és un astrònom i historiador estatunidenc escèptic sobre la història generalment acceptada, En el seu primer llibre, Peary at the North Pole: fact or fiction? (1973), Rawlins argumenta que Robert Peary mai va arribar al Pol Nord l'any 1909.

Veure Neptú (planeta) і Dennis Rawlins

Despina (satèl·lit)

Despina és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú V, és una monòtona lluna gelada entre moltes altres.

Veure Neptú (planeta) і Despina (satèl·lit)

Diàmetre angular

El diàmetre angular és la dimensió aparent del diàmetre equatorial d'un cos celeste, expressada com a angle i suposant l'observador al seu vèrtex.

Veure Neptú (planeta) і Diàmetre angular

Diòxid de carboni

El diòxid de carboni (antigament anomenat biòxid de carboni i anhídrid carbònic) és una substància molecular constituïda per carboni i oxigen de fórmula química CO2.

Veure Neptú (planeta) і Diòxid de carboni

Domènec Francesc Joan Aragó

Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.

Veure Neptú (planeta) і Domènec Francesc Joan Aragó

Equador

LEquador —o la República de l'Equador— (en castellà i oficialment República del Ecuador) és un estat de l'Amèrica del Sud.

Veure Neptú (planeta) і Equador

Esferoide

miniatura esquerra Un esferoide o el·lipsoide de revolució és un cos obtingut per la revolució d'una el·lipse sobre un dels seus eixos principals.

Veure Neptú (planeta) і Esferoide

Estel

Una regió on es formen els estels en el Gran Núvol de Magalhães (Imatge de la NASA/ESA) Un estel, estrella, o estrela, antigament i dialectal estela, és un astre massiu i lluminós format per plasma, que es manté en equilibri per mor de la seva pròpia gravetat, de forma semblant a l'equilibri hidroestàtic.

Veure Neptú (planeta) і Estel

Estratosfera

Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, '''estratosfera''' i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i termosfera L'estratosfera és la capa de l'atmosfera situada damunt de la troposfera i que s'estén entre 11 km i 50 km de la superfície terrestre.

Veure Neptú (planeta) і Estratosfera

Età

Letà és un compost químic del grup dels hidrocarburs, la qual molècula està constituïda per dos àtoms de carboni enllaçats entre ells i sis àtoms d'hidrogen enllaçats als carbonis, la qual fórmula molecular és C2H6.

Veure Neptú (planeta) і Età

Excentricitat orbital

Exemples de les trajectòries amb diferents excentricitats. En astrodinàmica, segons els axiomes habituals qualsevol òrbita ha de ser una figura en forma de secció cònica.

Veure Neptú (planeta) і Excentricitat orbital

Exosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. L'exosfera és l'última capa de l'atmosfera terrestre, per sobre de la termosfera i a més de 500 quilòmetres d'altura, en contacte amb l'espai exterior, on existeix pràcticament el buit.

Veure Neptú (planeta) і Exosfera

Ferro

El ferro és l'element químic de símbol Fe i nombre atòmic 26.

Veure Neptú (planeta) і Ferro

França

França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.

Veure Neptú (planeta) і França

Friedrich Georg Wilhelm von Struve

Friedrich Georg Wilhelm von Struve, en rus: Василий Яковлевич Струве, Vasily Yákovlevich Struve, (Altona, 15 d'abril de 1793 - Sant Petersburg, 23 de novembre de 1864) fou un astrònom alemany del Bàltic, part d'una famosa dinastia d'astrònoms.

Veure Neptú (planeta) і Friedrich Georg Wilhelm von Struve

Galatea (satèl·lit)

Galatea és el quart satèl·lit més proper de Neptú que no s'ha de confondre amb l'asteroide 74 Galatea.

Veure Neptú (planeta) і Galatea (satèl·lit)

Galileo Galilei

Galileo Galilei, AFI, conegut als països de parla catalana com a Galileu (Pisa, 15 de febrer de 1564Drake (1978, p.1). La data del naixement de Galileu es dona segons el calendari julià. El 1582 es va substituir a Itàlia i a altres països catòlics pel calendari gregorià.

Veure Neptú (planeta) і Galileo Galilei

Gegant de glaç

Un gegant de glaç o gegant glaçat és un planeta gegant compost principalment de substàncies més pesades que l'hidrogen i l'heli, com podrien ser l'oxigen, el carboni, el nitrogen o el sofre.

Veure Neptú (planeta) і Gegant de glaç

Gegant gasós

Un gegant gasós és un planeta de grans dimensions que no està compost en gran part per roca o alguna altra matèria sòlida.

Veure Neptú (planeta) і Gegant gasós

George Biddell Airy

Sir George Biddell Airy FRS KCB (Alnwick, Northumberland, 27 de juliol de 1801 - Greenwich, 2 de gener de 1892), fou un astrònom i matemàtic anglès.

Veure Neptú (planeta) і George Biddell Airy

Gran Taca Fosca

La Gran Taca Fosca, vista per la ''Voyager 2''. La Gran Taca Fosca (també coneguda com a GDS-89) és el nom que van rebre una sèrie de taques fosques a Neptú, amb una aparença similar a la Gran Taca Vermella de Júpiter.

Veure Neptú (planeta) і Gran Taca Fosca

Gran Taca Vermella

Foto obtinguda pel Voyager 1. La Gran Taca Vermella és una zona de tempestes de Júpiter.

Veure Neptú (planeta) і Gran Taca Vermella

Grau Celsius

Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.

Veure Neptú (planeta) і Grau Celsius

Grau sexagesimal

Un grau sexagesimal (símbol °) és una unitat de mesura dels angles del pla definit com a la sexagèsima part de qualsevol dels angles (iguals) d'un triangle equilàter.

Veure Neptú (planeta) і Grau sexagesimal

Gravetat

La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.

Veure Neptú (planeta) і Gravetat

Gravetat superficial

La gravetat superficial, g, d'un objecte astronòmic és l'acceleració gravitatòria que s'experimenta a la seva superfície.

Veure Neptú (planeta) і Gravetat superficial

Heidi Hammel

Heidi B. Hammel (nascuda el 14 de març de 1960) és una astrònoma planetària que ha estudiat àmpliament Neptú i Urà.

Veure Neptú (planeta) і Heidi Hammel

Heinrich Louis d'Arrest

Heinrich Louis d'Arrest (13 de juliol de 1822, Berlín 13 de juny de 1875, Copenhaguen) fou un astrònom prussià que treballà a Alemanya i Dinamarca.

Veure Neptú (planeta) і Heinrich Louis d'Arrest

Heli

Lheli és l'element químic de nombre atòmic 2 i representat pel símbol He.

Veure Neptú (planeta) і Heli

Hidrat de metà

L'hidrat de metà flameja a causa del seu contingut en metà. L'estructura molecular representada és un clatrat. L'hidrat de metà o clatrat de metà és un clatrat on majoritàriament el metà ocupa les cavitats que formen les molècules d'aigua.

Veure Neptú (planeta) і Hidrat de metà

Hidrogen

Lhidrogen és l'element químic de símbol H i nombre atòmic 1.

Veure Neptú (planeta) і Hidrogen

Hidrogensulfur d'amoni

Estructura Ió hidrogensulfur L'hidrogensulfur d'amoni és un compost químic amb la fórmula química (NH₄)SH.

Veure Neptú (planeta) і Hidrogensulfur d'amoni

Infraroig

Esquema de l'espectre electromagnètic L'infraroig, radiació infraroja o llum infraroja (IR) és la part de l'espectre electromagnètic amb una longitud d'ona més llarga que la llum visible però més curta que la radiació de microones.

Veure Neptú (planeta) і Infraroig

Institut Tecnològic de Califòrnia

L'Institut Tecnològic de Califòrnia (en anglès, California Institute of Technology, generalment coneguda com a Caltech) és una universitat privada situada a Pasadena, a l'estat de Califòrnia dels Estats Units.

Veure Neptú (planeta) і Institut Tecnològic de Califòrnia

James Challis

James Challis FRS (12 de desembre de 1803 – 3 de desembre de 1882) va ser un astrònom, físic i clergue anglès.

Veure Neptú (planeta) і James Challis

Júpiter (planeta)

Júpiter és el cinquè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més gros de tots.

Veure Neptú (planeta) і Júpiter (planeta)

Jet Propulsion Laboratory

Pasadena, Califòrnia. El Jet Propulsion Laboratory (o Laboratori de Propulsió a Raig, JPL per els seves sigles en anglès), ubicat a La Cañada Flintridge, a prop de Los Angeles, Califòrnia, EUA, construeix i opera sondes espacials no tripulades per a la National Aeronautics and Space Administration.

Veure Neptú (planeta) і Jet Propulsion Laboratory

Johann Gottfried Galle

Johann Gottfried Galle (9 de juny de 1812 – 10 de juliol de 1910) va ser un astrònom alemany de l'Observatori de Berlín qui, amb l'ajuda de l'estudiant Heinrich Louis d'Arrest, va descobrir el planeta Neptú el 23 de setembre de 1846.

Veure Neptú (planeta) і Johann Gottfried Galle

John Couch Adams

John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.

Veure Neptú (planeta) і John Couch Adams

Kelvin

El kelvin (símbol: K) és la unitat de temperatura del sistema internacional i n'és una de les seves set unitats bàsiques.

Veure Neptú (planeta) і Kelvin

Larissa (satèl·lit)

Larissa, també anomenat Neptú VII, és un satèl·lit natural del vuitè i últim planeta, Neptú.

Veure Neptú (planeta) і Larissa (satèl·lit)

Límit de Roche

En astronomia, el límit de Roche és la distància a la qual un objecte que orbita un cos massiu mantenint la seua estructura únicament per la seva pròpia gravetat comença a desintegrar-se a causa de les forces de marea de l'objecte principal.

Veure Neptú (planeta) і Límit de Roche

Magnetosfera

vents solars bufen de esquerra a dreta. Una magnetosfera és una regió al voltant d'un objecte astronòmic on el seu camp magnètic actua com escut modificant o organitzant les partícules carregades d'alta energia procedents del Sol.

Veure Neptú (planeta) і Magnetosfera

Magnitud aparent

La magnitud aparent d'un astre és una mesura de la seva lluminositat aparent vista per un observador a la Terra, això és, la quantitat de llum rebuda de l'objecte.

Veure Neptú (planeta) і Magnitud aparent

Metà

El metà és un hidrocarbur saturat, el més senzill de la sèrie dels alcans.

Veure Neptú (planeta) і Metà

Meteorit

meteorit Willamette, descobert a l'estat nord-americà d'Oregon Un meteorit o aeròlitLa paraula aeròlit pot ser sinònim de meteorit o bé designar un meteorit de caràcter petri.

Veure Neptú (planeta) і Meteorit

Metonímia

La metonímia (del grec meta, 'més enllà', i -ònim, 'denominació') és la identificació d'un terme amb el nom d'un altre no perquè s'assemblen formalment sinó per una relació semàntica basada en el veïnatge conceptual, és a dir, en la contigüitat.

Veure Neptú (planeta) і Metonímia

Migració planetària

Imatge artística d'Upsilon Andromedae b, un planeta del tipus Júpiter calent. La migració planetària és un fenomen astronòmic que té lloc quan un planeta interacciona amb un disc de gas o amb planetesimals, produint l'alteració dels paràmetres orbitals del planeta, sobretot el seu semieix major.

Veure Neptú (planeta) і Migració planetària

Mitologia grecoromana

Jònics 117 dC La mitologia grega i la romana són esmentades sovint com una única cosa, fet que es va iniciar a partir de la convivència amb els veïns grecs, la conquesta romana del territori grec i es va anar consolidant amb el pas dels segles.

Veure Neptú (planeta) і Mitologia grecoromana

Mitologia romana

Júpiter(Museo del Prado, Madrid) Júpiter'' (Rubens) La mitologia romana representa el conjunt de déus i creences de procedència diversa que integraven el pensament religiós a l'antiga Roma.

Veure Neptú (planeta) і Mitologia romana

Model de Niça

format.

Veure Neptú (planeta) і Model de Niça

Moviment circular

Esquema d'un moviment circular A cinemàtica, un moviment circular és un model de moviment en el pla, on el cos que es mou té una trajectòria circular al voltant d'un centre o eix de gir.

Veure Neptú (planeta) і Moviment circular

Moviment retrògrad i prògrad

Òrbita retrògrada: el satèl·lit (vermell) orbita en sentit oposat a la rotació del seu primari (blau/negre). En astronomia, el moviment retrògrad indica, en general, el moviment orbital o rotacional d'un cos en sentit oposat a la rotació del seu primari.

Veure Neptú (planeta) і Moviment retrògrad i prògrad

NASA

La National Aeronautics and Space Administration (NASA; en català: 'Administració Nacional d'Aeronàutica i l'Espai') és l'agència governamental dels Estats Units fundada el 1958 responsable del programa espacial, investigació i exploració espacial.

Veure Neptú (planeta) і NASA

Nàiade (satèl·lit)

Nàiade, és un satèl·lit de Neptú, també anomenat Neptú III.

Veure Neptú (planeta) і Nàiade (satèl·lit)

Níquel

El níquel és l'element químic de símbol Ni i nombre atòmic 28.

Veure Neptú (planeta) і Níquel

Neptú (mitologia)

Neptú se sol representar amb un trident, com en aquesta obra homònima (1802), de Nicolau Travé. El grup escultòric es completa amb les dues figures de les nereides d'Antoni Solà. Barcelona: Llotja de Mar. Neptú (en llatí: Neptūnus) era un déu de la religió romana invocat per protegir les persones de la calor estival el qual enviava les pluges.

Veure Neptú (planeta) і Neptú (mitologia)

Nereida (satèl·lit)

Nereida és un satèl·lit de Neptú, també conegut com a Neptú II.

Veure Neptú (planeta) і Nereida (satèl·lit)

Nicholas Kollerstrom

Nicholas Kollerstrom (nascut el 13 de desembre de 1946) és un escriptor i historiador de la ciència anglès.

Veure Neptú (planeta) і Nicholas Kollerstrom

Nucli planetari

Nuclis de diferents planetes En geologia, el nucli (d'un planeta) és el conjunt de les seves capes més internes, que pot ser líquid o sòlid.

Veure Neptú (planeta) і Nucli planetari

Observatori

L'Observatori Fabra, el quart en actiu més antic del món, en una imatge de 1907 amb Barcelona als seus peus. El notable edifici és obra de l'arquitecte Josep Domènech i Estapà. Un observatori és un lloc apropiat per a fer-hi observacions, siguin terrestres o celestes.

Veure Neptú (planeta) і Observatori

Observatori Reial de Greenwich

L'Observatori Reial L'Observatori Reial de Greenwich, localitzat a la ciutat de Greenwich, Anglaterra, suburbi de Londres, (abans oficialment, l'Observatori Reial de Greenwich) és un observatori astronòmic, la construcció del qual fou comissionada el 1675 pel rei Carles II d'Anglaterra; la primera pedra es col·locà el 10 d'agost.

Veure Neptú (planeta) і Observatori Reial de Greenwich

Olin J. Eggen

Olin Jeuck Eggen (1919 – 1998) va ser un astrònom estatunidenc.

Veure Neptú (planeta) і Olin J. Eggen

Part per milió

Parts per milió (abreujat com ppm) és la unitat de mesura de concentració, que no forma part del sistema internacional d'unitats, utilitzada usualment per quantificar la presència de substàncies en petites quantitats (traça) en una barreja.

Veure Neptú (planeta) і Part per milió

Periheli

Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.

Veure Neptú (planeta) і Periheli

Petita Taca Fosca

La Gran Taca Fosca (a dalt), el Scooter (núvol blanc del mig) i la Petita Taca Fosca (a baix). A high-resolution view of the Small Dark Spot La Petita Taca Fosca (en anglès Small Dark Spot), de vegades anomenada Taca Fosca 2, va ser un cicló del planeta Neptú.

Veure Neptú (planeta) і Petita Taca Fosca

Planeta

Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.

Veure Neptú (planeta) і Planeta

Planeta extrasolar

Exoplanetes detectats per any.Un planeta extrasolar o exoplaneta és un planeta que orbita al voltant de qualsevol estrella que no sigui el Sol i, per tant, forma part de sistemes planetaris que no és el sistema solar.

Veure Neptú (planeta) і Planeta extrasolar

Planeta gegant

Els quatre planetes gegants del Sistema Solar sobre el Sol, a escala Masses relatives dels planetes gegants del Sistema Solar Un planeta gegant és qualsevol planeta massiu.

Veure Neptú (planeta) і Planeta gegant

Planeta nan

Un planeta nan és un objecte de massa planetària que gira directament al voltant del Sol i té prou massa perquè les forces gravitatòries li facin adoptar una forma en equilibri hidroestàtic, generalment un esferoide, però que no ha estat capaç d'escombrar altres objectes comparables de l'entorn de la seva òrbita.

Veure Neptú (planeta) і Planeta nan

Plutí

Els plutins o plutinos són objectes del cinturó de Kuiper que presenten ressonància orbital 3:2 amb Neptú.

Veure Neptú (planeta) і Plutí

Plutó (planeta nan)

Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.

Veure Neptú (planeta) і Plutó (planeta nan)

Posidó

En la mitologia grega, Posidó (Ποσειδῶν), fill de Cronos i de Rea, és un dels Olímpics i déu dels oceans.

Veure Neptú (planeta) і Posidó

Pressió atmosfèrica

Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.

Veure Neptú (planeta) і Pressió atmosfèrica

Proteu (satèl·lit)

Proteu, també anomenat Neptú VIII, és un satèl·lit natural del vuitè planeta del sistema solar.

Veure Neptú (planeta) і Proteu (satèl·lit)

Public Broadcasting Service

Public Broadcasting Service (PBS) és una cadena estatunidenca de televisió pública creada el 1969 assumint moltes de les funcions de la seva predecessora la National Educational Television (NET).

Veure Neptú (planeta) і Public Broadcasting Service

Punt de Lagrange

Un punt de Lagrange (també anomenat punt lagrangià, punt L o punt de libració) és qualsevol de les cinc posicions de l'espai respecte a dos cossos en què un tercer, afectat només per la gravetat, pot estar-ne estacionari respecte als altres dos.

Veure Neptú (planeta) і Punt de Lagrange

Quilòmetre

Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.

Veure Neptú (planeta) і Quilòmetre

Quilogram

El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).

Veure Neptú (planeta) і Quilogram

Radi (geometria)

Imatge d'un cercle amb la seva circumferència, el seu radi i el seu diàmetre En geometria clàssica, el radi d'un cercle o esfera és qualsevol segment lineal que va del centre a la circumferència.

Veure Neptú (planeta) і Radi (geometria)

Ràdio

receptor de ràdio clàssic Emissora de ràdio. La ràdio és la transmissió de senyals mitjançant la modulació d'ones electromagnètiques amb freqüències per sota de les de la llum visible.

Veure Neptú (planeta) і Ràdio

Ressonància orbital

En mecànica celeste, es diu que hi ha ressonància orbital quan l'òrbita de dos cossos celestes tenen períodes de translació que, en ser dividits entre ells, el resultat és una fracció de nombres enters simples.

Veure Neptú (planeta) і Ressonància orbital

Rotació diferencial

La rotació diferencial s'observa quan diferents parts d'un objecte en rotació es mouen amb diferents velocitats angulars a diferents latituds i/o profunditats.

Veure Neptú (planeta) і Rotació diferencial

Rotació síncrona

La Lluna triga exactament una òrbita a fer un gir sobre el seu eix; els habitants del planeta mai podran veure el costat verd de la Lluna. En astronomia, la rotació síncrona o sincrònica és un terme utilitzat per descriure el moviment d'un cos que tarda el mateix temps a girar sobre si mateix que a completar una òrbita al voltant del cos central; per tant, manté sempre el mateix hemisferi apuntant cap al cos al qual orbita.

Veure Neptú (planeta) і Rotació síncrona

Satèl·lit irregular

Febe, el satèl·lit irregular més gran de Saturn En astronomia, un satèl·lit irregular és un satèl·lit natural que segueix una òrbita distant, inclinada i sovint excèntrica i retrògrada.

Veure Neptú (planeta) і Satèl·lit irregular

Satèl·lit natural

Principals satèl·lits naturals del sistema solar. Cliqueu la imatge per ampliar-la Un satèl·lit natural és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un objecte més gran, generalment un planeta.

Veure Neptú (planeta) і Satèl·lit natural

Satèl·lits de Neptú

Tritó (a sota), tres dies després del sobrevol de la ''Voyager 2'' el 1989 Es coneixen 14 satèl·lits de Neptú, que són anomenats en referència a deïtats aquàtiques menors de la mitologia grega.

Veure Neptú (planeta) і Satèl·lits de Neptú

Satèl·lits galileans

Cal·listo Comparació dels satèl·lits del sistema solar. Els satèl·lits galileans són els de la quarta columna Els satèl·lits galileans són els quatre satèl·lits de Júpiter descoberts per Galileo Galilei.

Veure Neptú (planeta) і Satèl·lits galileans

Saturn (planeta)

Saturn és el sisè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més gros, després de Júpiter.

Veure Neptú (planeta) і Saturn (planeta)

Science

Science ('Ciència') és la revista de l'Associació Americana per a l'Avenç de la Ciència (American Association for the Advancement of Science, AAAS), la major societat científica del món.

Veure Neptú (planeta) і Science

Silicat

Un silicat és un compost químic que conté un silici en forma d'anió.

Veure Neptú (planeta) і Silicat

Simbologia astronòmica

La simbologia astronòmica usa símbols per a representar diversos objectes celestes, construccions teòriques i esdeveniments observats en astronomia.

Veure Neptú (planeta) і Simbologia astronòmica

Sistema solar

El sistema solar és el sistema estel·lar que es compon del Sol i els objectes que orbiten al seu voltant de manera directa o indirecta.

Veure Neptú (planeta) і Sistema solar

Sol

El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.

Veure Neptú (planeta) і Sol

Talassa (satèl·lit)

Talassa, també conegut amb el sobrenom de Neptú IV, és el segon satèl·lit més proper del gegant gasós, Neptú.

Veure Neptú (planeta) і Talassa (satèl·lit)

Telescopi

Telescopi refractor de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena. Telescopi refractor. Un telescopi és un sistema òptic que permet veure objectes llunyans, tot ampliant-ne la seva mida angular i la seva lluminositat aparents.

Veure Neptú (planeta) і Telescopi

Telescopi espacial Hubble

El telescopi espacial Hubble (HST, per les seues sigles angleses de Hubble Space Telescope) és un telescopi robòtic localitzat a les vores exteriors de l'atmosfera, en òrbita circular al voltant de la Terra a 593 quilòmetres sobre el nivell del mar, amb un període orbital d'entre 96 i 97 minuts.

Veure Neptú (planeta) і Telescopi espacial Hubble

Telescopi refractor

Telescopi de 68 cm en l'observatori de la universitat de Viena Un telescopi refractiu és un telescopi òptic que forma imatges d'objectes llunyans utilitzant un sistema de lents convergents en els quals la llum es refracta.

Veure Neptú (planeta) і Telescopi refractor

Temperatura

Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.

Veure Neptú (planeta) і Temperatura

Termosfera

Capes de l'atmosfera: troposfera i tropopausa, estratosfera i estratopausa, mesosfera i mesopausa, i '''termosfera''' La termosfera és una de les capes de l'atmosfera terrestre anomenada així per la seva elevada temperatura, causada per la ionització dels gasos (per això, també s'anomena ionosfera), Si el Sol està actiu, les temperatures a la termosfera poden arribar a 1.500 °C.

Veure Neptú (planeta) і Termosfera

Terra

La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.

Veure Neptú (planeta) і Terra

Trident

Trident és una llança de tres puntes.

Veure Neptú (planeta) і Trident

Tritó (satèl·lit)

Tritó és el satèl·lit natural més gros del planeta Neptú, així com el primer satèl·lit neptúnic a ser descobert.

Veure Neptú (planeta) і Tritó (satèl·lit)

Troià de Neptú

Troians de Neptú L₄ amb plutins de referència. Un troià de Neptú (anomenat així per analogia amb els asteroides troians de Júpiter) és un cos similar als objectes del cinturó de Kuiper en òrbita solar que té el mateix període orbital que Neptú i segueix aproximadament el mateix camí orbital.

Veure Neptú (planeta) і Troià de Neptú

Tropopausa

La tropopausa marca el límit dins l'atmosfera terrestre entre la troposfera i l'estratosfera.

Veure Neptú (planeta) і Tropopausa

Troposfera

La troposfera és la capa inferior de l'atmosfera, que es troba en contacte amb la superfície terrestre.

Veure Neptú (planeta) і Troposfera

Twotinos

Els twotinos són objectes del cinturó de Kuiper que estan en ressonància orbital 1:2 amb Neptú.

Veure Neptú (planeta) і Twotinos

Ull nu

Ull "A ull nu" és un modisme que fa referència a la percepció visual no ajudada per equipament, com pot ser un telescopi o uns prismàtics.

Veure Neptú (planeta) і Ull nu

Ultraviolat

L'ultraviolat, radiació ultraviolada o llum ultraviolada (UV) és la radiació electromagnètica amb una longitud d'ona menor que la de la llum visible i major que la dels raigs X. La seva longitud d'ona fa aproximadament de 400 a 15 nanòmetres i presenta energies d'entre 3 i 124 eV.

Veure Neptú (planeta) і Ultraviolat

Unió Astronòmica Internacional

En verd, els països membres. La Unió Astronòmica Internacional (International Astronomical Union, en anglès, o Union Astronomique Internationale en francès) està formada per 9.040 membres individuals i 63 membres nacionals en tot el món.

Veure Neptú (planeta) і Unió Astronòmica Internacional

Unitat astronòmica

La unitat astronòmica (símbol ua o, en anglès, au; de vegades també UA o AU) és una unitat de longitud del sistema astronòmic que correspon aproximadament a la distància que separa la Terra del Sol.

Veure Neptú (planeta) і Unitat astronòmica

Universitat de Melbourne

La Universitat de Melbourne és una institució educativa australiana ubicada a Melbourne (Victoria).

Veure Neptú (planeta) і Universitat de Melbourne

University College de Londres

L'Escola Universitària de Londres (en anglès University College of London), també coneguda com a UCL és una universitat situada a Londres, Regne Unit.

Veure Neptú (planeta) і University College de Londres

Urà (planeta)

Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.

Veure Neptú (planeta) і Urà (planeta)

Urbain Le Verrier

Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.

Veure Neptú (planeta) і Urbain Le Verrier

William Herschel

William Herschel (Hannover, Ducat de Brunsvic-Lüneburg, Sacre Imperi romanogermànic, 15 de novembre de 1738 - Slough, Anglaterra, Regne Unit, 25 d'agost de 1822), va ser músic i l'astrònom més famós de la seva època.

Veure Neptú (planeta) і William Herschel

William Lassell

William Lassell FRS (Bolton, 18 de juny del 1799 - Maidenhead, 5 d'octubre del 1880), va ser un mercant i astrònom anglès.

Veure Neptú (planeta) і William Lassell

(2) Pal·les

(2) Pal·les (del grec Παλλάς) és el segon asteroide més gros i el segon a ser descobert (el primer fou (1) Ceres) que posteriorment va ser com reassignat com Ceres, planeta nan.

Veure Neptú (planeta) і (2) Pal·les

(3) Juno

Juno fou el tercer asteroide descobert, l'1 de setembre de 1804 per l'astrònom alemany Karl Ludwig Harding.

Veure Neptú (planeta) і (3) Juno

(4) Vesta

Vesta és el tercer major asteroide del cinturó d'asteroides, amb 468 km de diàmetre, i el quart que fou descobert.

Veure Neptú (planeta) і (4) Vesta

(6) Hebe

(6) Hebe és un asteroide molt gran del cinturó d'asteroides.

Veure Neptú (planeta) і (6) Hebe

(7) Iris

(7) Iris és un dels majors asteroides del cinturó d'asteroides.

Veure Neptú (planeta) і (7) Iris

1846

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Neptú (planeta) і 1846

1989

1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.

Veure Neptú (planeta) і 1989

25 d'agost

El 25 d'agost és el dos-cents trenta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents trenta-vuitè en els anys de traspàs.

Veure Neptú (planeta) і 25 d'agost

29 de desembre

El 29 de desembre és el tres-cents seixanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents seixanta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Neptú (planeta) і 29 de desembre

Vegeu també

Gegants gasosos

Neptú

També conegut com Planeta Neptú, Sol 8.

, Gran Taca Vermella, Grau Celsius, Grau sexagesimal, Gravetat, Gravetat superficial, Heidi Hammel, Heinrich Louis d'Arrest, Heli, Hidrat de metà, Hidrogen, Hidrogensulfur d'amoni, Infraroig, Institut Tecnològic de Califòrnia, James Challis, Júpiter (planeta), Jet Propulsion Laboratory, Johann Gottfried Galle, John Couch Adams, Kelvin, Larissa (satèl·lit), Límit de Roche, Magnetosfera, Magnitud aparent, Metà, Meteorit, Metonímia, Migració planetària, Mitologia grecoromana, Mitologia romana, Model de Niça, Moviment circular, Moviment retrògrad i prògrad, NASA, Nàiade (satèl·lit), Níquel, Neptú (mitologia), Nereida (satèl·lit), Nicholas Kollerstrom, Nucli planetari, Observatori, Observatori Reial de Greenwich, Olin J. Eggen, Part per milió, Periheli, Petita Taca Fosca, Planeta, Planeta extrasolar, Planeta gegant, Planeta nan, Plutí, Plutó (planeta nan), Posidó, Pressió atmosfèrica, Proteu (satèl·lit), Public Broadcasting Service, Punt de Lagrange, Quilòmetre, Quilogram, Radi (geometria), Ràdio, Ressonància orbital, Rotació diferencial, Rotació síncrona, Satèl·lit irregular, Satèl·lit natural, Satèl·lits de Neptú, Satèl·lits galileans, Saturn (planeta), Science, Silicat, Simbologia astronòmica, Sistema solar, Sol, Talassa (satèl·lit), Telescopi, Telescopi espacial Hubble, Telescopi refractor, Temperatura, Termosfera, Terra, Trident, Tritó (satèl·lit), Troià de Neptú, Tropopausa, Troposfera, Twotinos, Ull nu, Ultraviolat, Unió Astronòmica Internacional, Unitat astronòmica, Universitat de Melbourne, University College de Londres, Urà (planeta), Urbain Le Verrier, William Herschel, William Lassell, (2) Pal·les, (3) Juno, (4) Vesta, (6) Hebe, (7) Iris, 1846, 1989, 25 d'agost, 29 de desembre.