Taula de continguts
395 les relacions: Adrià Gual i Queralt, Alemanya, Alexandre Cortada i Serra, Alexandre de Riquer i Ynglada, Alfons Juyol i Bach, Alt Camp, Alt Penedès, Anarquisme, Antoni Gaudí i Cornet, Antoni Maria Gallissà i Soqué, Apel·les Mestres i Oñós, Arc de Triomf de Barcelona, Argentona, Arquitectura, Arquitectura de Barcelona, Arquitectura gòtica, Arquitectura medieval, Art Brut, Art de Catalunya, Art públic de Barcelona, Artesania, Arts, Arts and Crafts, Arts aplicades, Arts decoratives, Astorga, Auguste Rodin, Avantguardisme, Àustria, Bages, Baix Camp, Baix Llobregat, Barcelona, Barcelonès, Bèlgica, Bé cultural d'interès nacional, Berguedà, Bohèmia, Brussel·les, Burgesia, Camí de llum, Can Negre, Canet de Mar, Carles Mani i Roig, Cartellisme modernista català, Casa Amatller, Casa Antoni Barraquer, Casa Barbey (la Garriga), Casa Batlló, Casa Calvet, ... Ampliar l'índex (345 més) »
- Arquitectura de Catalunya
- Estils arquitectònics
- Modernisme
Adrià Gual i Queralt
Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 8 de desembre de 1872 - 21 de desembre de 1943) fou un dramaturg, escenògraf i empresari teatral català, impulsor i director de l'Escola Catalana d'Art Dramàtic (ECAD), pintor i pioner del cinema.
Veure Modernisme català і Adrià Gual i Queralt
Alemanya
Alemanya (en alemany Deutschland), anomenat oficialment República Federal d'Alemanya (en alemany Bundesrepublik Deutschland), és un estat de l'Europa central que forma part de la Unió Europea.
Veure Modernisme català і Alemanya
Alexandre Cortada i Serra
Alexandre Cortada i Serra (Barcelona, 1865 - Barcelona, 1935) fou un periodista i musicòleg català.
Veure Modernisme català і Alexandre Cortada i Serra
Alexandre de Riquer i Ynglada
Alexandre de Riquer i Ynglada ("Inglada", segons algunes fonts), comte de Casa Dávalos (Calaf, l'Anoia, 3 de maig de 1856 - Palma, Mallorca, 13 de novembre de 1920) fou un intel·lectual i polifacètic artista català: dissenyador, dibuixant, pintor, gravador, bibliòfil, exlibrista, escriptor i poeta, essent una de les figures més importants del modernisme a Catalunya.
Veure Modernisme català і Alexandre de Riquer i Ynglada
Alfons Juyol i Bach
Alfons Juyol i Bach (Barcelona, 10 de maig de 1862 - 29 de setembre de 1917) fou un escultor modernista especialitzat en la decoració d'elements arquitectònics.
Veure Modernisme català і Alfons Juyol i Bach
Alt Camp
L'Alt Camp és una comarca de Catalunya a la vegueria del Camp de Tarragona.
Veure Modernisme català і Alt Camp
Alt Penedès
L'Alt Penedès és una comarca a la regió del Penedès, i és una de les quatre comarques en què quedà dividida la vegueria del Penedès en la divisió territorial de Catalunya de 1936 i en la restitució comarcal de 1987.
Veure Modernisme català і Alt Penedès
Anarquisme
El símbol tradicional de l'anarquisme, representat per una "A" circumscrita dins un cercle. L'anarquisme pot ser percebut de dues maneres: a) Com un impuls llibertari o una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat i s'ha manifestat de formes diverses, com ara els escrits de Lao Tsé i dels taoistes; el mutualisme de les societats fonamentades en el parentesc; lethos de diverses sectes religioses; moviments agraris com els diggers a Anglaterra o els zapatistes a Mèxic; les col·lectivitzacions de l'Espanya de la Guerra Civil; el pensament de la Grècia Clàssica, i molts altres moviments.
Veure Modernisme català і Anarquisme
Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms,Existeix una certa polèmica sobre si va néixer a Reus o a Riudoms, localitat molt propera a Reus d'on era originària la seva família paterna. Tanmateix, gran part dels especialistes s'inclinen per Reus: «Gaudí va néixer, segons gran part de les versions, al carrer de Sant Joan, al costat de la plaça Prim de Reus (…) Tanmateix, més tard Gaudí va deixar maliciosament obertes aquelles portes en donar a entendre que, de fet, podia haver nascut al taller del seu pare, situat tot just entrant al límit municipal de Riudoms».
Veure Modernisme català і Antoni Gaudí i Cornet
Antoni Maria Gallissà i Soqué
Antoni Maria Gallissà i Soqué (Barcelona, 10 de setembre de 1861 - Barcelona, 17 d'abril de 1903) fou un arquitecte modernista català.
Veure Modernisme català і Antoni Maria Gallissà i Soqué
Apel·les Mestres i Oñós
Caricatura d''''Apel·les Mestres''' Popular il·lustració d'Apel·les MestresMonument a Apel·les Mestres al parc de la Font del RacóApeles Mestres (Barcelona, 28 d'octubre de 1854, –o 29– - 19 de juliol de 1936), també anomenat Apel·les Mestres segons la grafia fabriana, malgrat que ell s'ofenia profundament quan algú li corregia el nom, va ser un artista polifacètic dedicat al dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria.
Veure Modernisme català і Apel·les Mestres i Oñós
Arc de Triomf de Barcelona
LArc de Triomf és un monument de Barcelona que es troba a la confluència entre el Passeig de Lluís Companys (antic Saló de Sant Joan), el Passeig de Sant Joan i la ronda de Sant Pere.
Veure Modernisme català і Arc de Triomf de Barcelona
Argentona
Argentona és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Veure Modernisme català і Argentona
Arquitectura
'''El somni de l'arquitecte''', Oli sobre tela, 1840. Thomas Cole, Toledo Museum of Art. Toledo (Ohio), Estats Units Larquitectura és l'art de projectar o construir edificis i d'altres estructures físiques.
Veure Modernisme català і Arquitectura
Arquitectura de Barcelona
consulta.
Veure Modernisme català і Arquitectura de Barcelona
Arquitectura gòtica
La catedral de Palma, edifici gòtic, vist pel darrere L'arquitectura gòtica és la forma artística sobre la qual es va formar el moviment cultural de l'art gòtic, l'estil artístic comprès entre el romànic i el renaixement, que es va desenvolupar a Europa Occidental —cristiandat llatina— a la baixa edat mitjana, des de finals del fins al, encara que més enllà d'Itàlia les pervivències gòtiques van continuar fins a començaments del.
Veure Modernisme català і Arquitectura gòtica
Arquitectura medieval
Arquitectura medieval és una expressió historiogràfica que engloba la producció arquitectònica de l'art medieval.
Veure Modernisme català і Arquitectura medieval
Art Brut
Adolf Wölfli, 1910 El terme anglès outsider art (art marginal) va ser encunyat pel crític d'art Roger Cardinal el 1972, traslladant a l'anglès el concepte d'art brut concebut per l'artista francès Jean Dubuffet per a descriure l'art creat fora dels límits de la cultura oficial; l'interès de Dubuffet es dirigia especialment cap a les manifestacions artístiques portades a terme per pacients d'hospitals psiquiàtrics, però no només.
Veure Modernisme català і Art Brut
Art de Catalunya
Pantocràtor'' de Sant Climent de Taüll, al MNAC Lart de Catalunya ha tingut una evolució paral·lela a la de la resta de l'art europeu, seguint de manera diversa les múltiples tendències que s'han anat produint en el context de la història de l'art occidental.
Veure Modernisme català і Art de Catalunya
Art públic de Barcelona
''Poema visual Bàrcino'' (1994), de Joan Brossa, Plaça Nova de Barcelona. El conjunt de monuments i escultures a l'aire lliure de Barcelona constitueix una destacada mostra d'art públic que atorga a la capital catalana, en conjunció amb altres elements com la seva arquitectura, la seva xarxa de museus o el seu conjunt de parcs i jardins, un inconfusible segell artístic, ja que la ciutat comtal sempre ha apostat per l'art i la cultura com una de les seves principals característiques identitàries.
Veure Modernisme català і Art públic de Barcelona
Artesania
Artesania Ferro forjat a la Torre Luengo d'AlginetL'artesania és la capacitat de què disposem els humans de produir objectes amb les mans o amb l'ajut d'utillatges o màquines simples.
Veure Modernisme català і Artesania
Arts
Hans Rottenhammer - Al·legoria de les Arts Les arts són la teoria, l'aplicació i l'expressió física de la creativitat humana de les cultures i societats a través de les habilitats i la imaginació per produir objectes, entorns i experiències.
Veure Modernisme català і Arts
Arts and Crafts
El moviment Arts and Crafts va ser un moviment artístic lligat al disseny i les arts decoratives.
Veure Modernisme català і Arts and Crafts
Arts aplicades
Tirador de porta Lart aplicada és l'aplicació de l'estètica als objectes de la vida quotidiana, és a dir, l'art que té com a objectiu principal la utilitat i la decoració, i no l'espiritual o intel·lectual.
Veure Modernisme català і Arts aplicades
Arts decoratives
Les arts decoratives es defineixen tradicionalment com el conjunt d'arts ornamental i funcional de les obres en ceràmica, fusta, vidre, metall, tèxtil.
Veure Modernisme català і Arts decoratives
Astorga
Astorga és un municipi i ciutat espanyola de la província de Lleó (Castella i Lleó), situada al sud-est de la capital, a una altitud de 868m sobre el nivell del mar.
Veure Modernisme català і Astorga
Auguste Rodin
François-Auguste-René Rodin (París, 12 de novembre de 1840 - Meudon, 17 de novembre de 1917), fou un dels més reconeguts escultors de tots els temps, considerat el fundador de l'escultura moderna.
Veure Modernisme català і Auguste Rodin
Avantguardisme
Lavantguardisme és la tendència, en una obra d'art qualsevol, o d'un artista, a introduir elements innovadors respecte de les formes tradicionals o convencionals.
Veure Modernisme català і Avantguardisme
Àustria
Àustria (en alemany Österreich), oficialment la República d'Àustria (en alemany Republik Österreich), és un estat sense litoral a l'Europa central.
Veure Modernisme català і Àustria
Bages
La comarca del Bages es troba al centre de Catalunya.
Veure Modernisme català і Bages
Baix Camp
El Baix Camp és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Veure Modernisme català і Baix Camp
Baix Llobregat
Cal Felip al fons El Baix Llobregat és una comarca situada al sud de la província de Barcelona.
Veure Modernisme català і Baix Llobregat
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Veure Modernisme català і Barcelona
Barcelonès
El Barcelonès és una comarca de Catalunya, la capital de la qual és Barcelona.
Veure Modernisme català і Barcelonès
Bèlgica
Bèlgica (België en neerlandès, Belgique en francès, Belgien en alemany), oficialment el Regne de Bèlgica (Koninkrijk België en neerlandès, Royaume de Belgique en francès, Königreich Belgien en alemany) és un estat de l'Europa occidental.
Veure Modernisme català і Bèlgica
Bé cultural d'interès nacional
Vil·la romana de Can Llauder, a Mataró, un BCIN zona arqueològica. Castell de Maldà a l'Urgell, un BCIN monument històric Un bé cultural d'interès nacional (abreviat BCIN) és una categoria de protecció legal dels béns més rellevants del patrimoni cultural català, tant mobles com immobles o immaterials, atorgada per l'Administració de la Generalitat, que l'ha d'inscriure al Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional.
Veure Modernisme català і Bé cultural d'interès nacional
Berguedà
El Berguedà és una comarca de Catalunya.
Veure Modernisme català і Berguedà
Bohèmia
Bohèmia (Čechy en txec, Böhmen en alemany) és una de les tres regions històriques que componen la República Txeca, que anteriorment era una part de Txecoslovàquia, mentre que les altres dues regions són Moràvia (Morava en txec, Mähren en alemany) i Silèsia (Slezsko en txec, Schlesien en alemany).
Veure Modernisme català і Bohèmia
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Modernisme català і Brussel·les
Burgesia
Una burgesa catalana retratada al voltant de 1572 La burgesia (antigament també burguesia) és una classe social, tal com l'entenen l'economia política i el marxisme, que acostuma a estar caracteritzada per posseir els mitjans de producció, sobretot el capital, en les relacions econòmiques.
Veure Modernisme català і Burgesia
Camí de llum
Camí de llum és una novel·la de Miquel de Palol publicada el 1909.
Veure Modernisme català і Camí de llum
Can Negre
Can Negre és una masia situada a Sant Joan Despí (Baix Llobregat).
Veure Modernisme català і Can Negre
Canet de Mar
Canet de Mar és un municipi de la costa del Maresme que es troba a uns 40 km al nord-est de Barcelona ciutat, a la província homònima, i a 15 km de la capital comarcal, Mataró.
Veure Modernisme català і Canet de Mar
Carles Mani i Roig
Carles Mani i Roig (Móra d'Ebre o Tarragona, 1866 - Barcelona, 1911) va ser un escultor català que va seguir el dictat d'un estil propi apartant-se de l'escultura catalana que es feia en el seu temps.
Veure Modernisme català і Carles Mani i Roig
Cartellisme modernista català
Ramon Casas, cartell per a l'espectacle "Petite fête flamenca oferte à Vincent d'Indy par ses amis et admirateurs" (Barcelona, 1898) El cartellisme modernista català va ser una de les disciplines artístiques més reeixides durant l'època modernista, iniciada vers l'any 1896.
Veure Modernisme català і Cartellisme modernista català
Casa Amatller
La casa Amatller és un edifici modernista del passeig de Gràcia, a Barcelona, projectat per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1898 i 1900.
Veure Modernisme català і Casa Amatller
Casa Antoni Barraquer
Casa Antoni Barraquer és una obra del municipi de la Garriga (Vallès Oriental).
Veure Modernisme català і Casa Antoni Barraquer
Casa Barbey (la Garriga)
Casa Barbey és un edifici del municipi de la Garriga (Vallès Oriental).
Veure Modernisme català і Casa Barbey (la Garriga)
Casa Batlló
La Casa Batlló és un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaudí, màxim representant del modernisme català, entre 1904 i 1907.
Veure Modernisme català і Casa Batlló
Casa Calvet
La Casa Calvet és un edifici al carrer de Casp, 48 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Casa Calvet
Casa Coll i Regàs
La casa Coll i Regàs és un edifici modernista de Mataró (Maresme), creat per l'arquitecte català Josep Puig i Cadafalch l'any 1898 per encàrrec de l'empresari Joaquim Coll i Regàs, un important fabricant tèxtil de Mataró.
Veure Modernisme català і Casa Coll i Regàs
Casa Comalat
La casa Comalat és un edifici modernista situat a l'Avinguda Diagonal i el carrer de Còrsega de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Modernisme català і Casa Comalat
Casa Enric Pavillard
La casa Enric Pavillard, o simplement casa Pavillard, és un edifici d'estil modernista de Badalona (Barcelonès) protegit com a bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Casa Enric Pavillard
Casa Fuster
La Casa Fuster és un edifici modernista projectat per Lluís Domènech i Montaner al capdamunt del passeig de Gràcia de Barcelona, catalogat com Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Modernisme català і Casa Fuster
Casa Garí
La Casa Garí és una obra modernista d'Argentona (Maresme) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Casa Garí
Casa Garriga Nogués
La casa Garriga Nogués és un edifici situat al carrer de la Diputació, 250 de Barcelona, dins d'el Quadrat d'Or, i està catalogat com a Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Modernisme català і Casa Garriga Nogués
Casa Isabel Pomar
La casa Isabel Pomar és un edifici modernista situat al carrer de Girona, 86 de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Modernisme català і Casa Isabel Pomar
Casa Lleó i Morera
La Casa Lleó i Morera és un edifici modernista situat al passeig de Gràcia, 35 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Modernisme català і Casa Lleó i Morera
Casa Llopis Bofill
La Casa Llopis Bofill és un edifici al xamfrà dels carrers de València i Bailèn al barri de la Dreta de l'Eixample de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Modernisme català і Casa Llopis Bofill
Casa Masramon
La Casa Masramon és una obra d'Olot (Garrotxa) protegida com a bé cultural d'interès local.
Veure Modernisme català і Casa Masramon
Casa Milà
La Casa Milà, també coneguda com «la Pedrera», és un edifici modernista que es troba a la cantonada del passeig de Gràcia i el carrer de Provença de Barcelona.
Veure Modernisme català і Casa Milà
Casa Navàs
La Casa Navàs és un dels més importants edificis modernistes de la ciutat de Reus, que fou projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner.
Veure Modernisme català і Casa Navàs
Casa Puig i Cadafalch
Casa Puig i Cadafalch és una casa modernista d'Argentona (Maresme) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Casa Puig i Cadafalch
Casa Ramos
La Casa Ramos és un edifici d'habitatges modernista situat a la Plaça de Lesseps de Barcelona, declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Casa Ramos
Casa Roura
La casa Roura, també coneguda com a Ca La Bianga, és un edifici modernista situat a la la Riera de Sant Domènec de Canet de Mar, declarat Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Modernisme català і Casa Roura
Casa Rull
La Casa Rull és un edifici modernista de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner de la ciutat de Reus, Baix Camp.
Veure Modernisme català і Casa Rull
Casa Sayrach
La Casa Sayrach és un edifici situat a l'avinguda Diagonal 423 formant xamfrà amb el carrer Enric Granados, al barri Esquerra de l'Eixample de Barcelona.
Veure Modernisme català і Casa Sayrach
Casa Serra
Casa Serra o Can Serra és un edifici a la ciutat de Barcelona obra de Josep Puig i Cadafalch.
Veure Modernisme català і Casa Serra
Casa Solà Morales
La Casa Solà Morales és una obra d'Olot (Garrotxa) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Casa Solà Morales
Casa Terradas
La Casa Terrades o de les Punxes és un edifici modernista situat als carrers del Rosselló, Bruc i l'Avinguda Diagonal a l'Eixample de Barcelona, declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Veure Modernisme català і Casa Terradas
Casa Thomas
La Casa Thomas és un edifici situat al carrer de Mallorca de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.
Veure Modernisme català і Casa Thomas
Casa Tosquella
Casa Tosquella és un edifici modernista resultat d'una reforma feta el 1907 per Eduard Maria Balcells i Buïgas.
Veure Modernisme català і Casa Tosquella
Casa Vicens
La Casa Vicens és un edifici modernista situat a Barcelona, al districte de Gràcia.
Veure Modernisme català і Casa Vicens
Casino de Manresa
El Casino de Manresa és un edifici modernista situat al punt més cèntric del passeig de Pere III de Manresa (Bages), obra d'Ignasi Oms i Ponsa.
Veure Modernisme català і Casino de Manresa
Castell dels Tres Dragons
Estat de construcció a l'abril de 1888 El Castell dels Tres Dragons és el nom popular que rep l'edifici modernista de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, construït per ser el Cafè-Restaurant de l'Exposició Universal de 1888, per encàrrec de l'alcalde de Barcelona Rius i Taulet a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona que s'acabava d'inaugurar.
Veure Modernisme català і Castell dels Tres Dragons
Castellar de n'Hug
Castellar de n'Hug és un municipi de la comarca del Berguedà, al límit amb el Ripollès.
Veure Modernisme català і Castellar de n'Hug
Catalanisme
Les Quatre Columnes són un monument que simbolitza les quatre barres de la Bandera de Catalunya. Fou bastit el 1919 per Puig i Cadafalch i es convertí en un dels símbols del catalanisme durant el govern de la Mancomunitat de Catalunya, però fou enderrocat el 1928 per la dictadura de Primo de Rivera.
Veure Modernisme català і Catalanisme
Catalans
Els catalans són un poble europeu pirinenc i mediterrani que té les seves arrels als Pirineus orientals i territoris adjacents.
Veure Modernisme català і Catalans
Catalònia
Catalònia era una revista de caràcter quinzenal – o semi-mensual –, de contingut artístic i literari, que va veure la llum per primer cop a Barcelona el 25 de febrer de 1898, en el si d'una Catalunya en plena efervescència cultural a tots els nivells, cosa que contrastava amb la decadència que es vivia a Espanya, que al llarg de tot el havia perdut les seves colònies d'ultramar.
Veure Modernisme català і Catalònia
Catalunya
Situació de Catalunya respecte als Països Catalans Catalunya és un país europeu situat a la Mediterrània occidental, constituït com a comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Modernisme català і Catalunya
Catenària
Una catenària és la corba que descriu una cadena suspesa pels seus extrems i que es troba sotmesa a un camp gravitatori uniforme.
Veure Modernisme català і Catenària
Caterina Albert i Paradís
, coneguda pel nom de ploma Víctor Català, fou una escriptora catalana, autora de la novel·la Solitud (1905), una de les obres literàries cabdals del modernisme.
Veure Modernisme català і Caterina Albert i Paradís
Caves Codorniu
Les caves Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català que té la qualificació de monument historicoartístic nacional.
Veure Modernisme català і Caves Codorniu
Cèsar Martinell i Brunet
Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888 - Barcelona, 19 de novembre de 1973) fou un arquitecteCOAC Llistat complet d'obres i català a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme.
Veure Modernisme català і Cèsar Martinell i Brunet
Celler Cooperatiu de Falset
El Celler Cooperatiu de Falset és un edifici modernista de Cèsar Martinell a Falset (Priorat) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Celler Cooperatiu de Falset
Celler Cooperatiu de Gandesa
El Celler Cooperatiu de Gandesa és un edifici modernista situat a Gandesa (Terra Alta), obra de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet.
Veure Modernisme català і Celler Cooperatiu de Gandesa
Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt
El Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt és un monument obra de Cèsar Martinell i Brunet començat a construir el 1918 al municipi de Rocafort de Queralt (Conca de Barberà) declarat bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt
Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
El Celler Cooperatiu de Pinell de Brai és un edifici modernista situat al municipi del Pinell de Brai (Terra Alta) que fou encarregat a Cèsar Martinell i Brunet.
Veure Modernisme català і Celler Cooperatiu del Pinell de Brai
Celler del Sindicat de Barberà de la Conca
El Celler del Sindicat de Barberà de la Conca, o celler del Sindicat Agrícola (com deien a Barberà de la Conca, per distingir-lo del Celler de la Societat Agrícola està situat a migdia del poble, vora la carretera. Va ser construït entre 1920 i 1921 (l'any 1929 s'acabava la torre de l'aigua) per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, per encàrrec de la secció de viticultura del Sindicat Agrícola de Barberà, amb l'ajut econòmic del Banc de Valls.
Veure Modernisme català і Celler del Sindicat de Barberà de la Conca
Celler Güell
El Celler Güell és una edificació modernista al nucli de Garraf, en el municipi de Sitges (comarca del Garraf).
Veure Modernisme català і Celler Güell
Cementiri d'Arenys de Mar
El cementiri d'Arenys de Mar, també conegut com a cementiri de Sinera, és el cementiri municipal d'Arenys de Mar.
Veure Modernisme català і Cementiri d'Arenys de Mar
Charles Rennie Mackintosh
Charles Rennie Mackintosh (7 de juny de 1868 - 10 de desembre de 1928) era un arquitecte escocès, dissenyador i aquarel·lista.
Veure Modernisme català і Charles Rennie Mackintosh
Cinema català
El cinema català és el que es fa als Països Catalans, generalment amb equip i mitjans catalans i, preferentment, en llengua catalana.
Veure Modernisme català і Cinema català
Col·legi de les Teresianes
El Col·legi de les Teresianes o Col·legi Santa Teresa-Ganduxer és una escola al carrer de Ganduxer a l'antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles, i actualment al barri de les Tres Torres del districte de Sarrià - Sant Gervasi de Barcelona.
Veure Modernisme català і Col·legi de les Teresianes
Comillas
Comillas és un municipi de Cantàbria.
Veure Modernisme català і Comillas
Conca de Barberà
La Conca de Barberà és una comarca de Catalunya situada al nord del Camp de Tarragona.
Veure Modernisme català і Conca de Barberà
Conrad Roure i Bofill
Portada de la primera traducció completa al català de la ''Ilíada'', en prosa, a càrrec de Conrad Roure. Conrad Roure i Bofill (Barcelona, setembre de 1841 - 18 d'abril de 1928) va ser un dramaturg, periodista, publicista i advocat català.
Veure Modernisme català і Conrad Roure i Bofill
Constantin Meunier
Constantin Émile Meunier (Etterbeek, Bèlgica, 12 d'abril de 1831 - Ixelles, Bèlgica, 4 d'abril de 1905) pintor i escultor realista belga.
Veure Modernisme català і Constantin Meunier
Cooperativa Obrera Mataronesa
Nau de la Cooperativa, amb arcs parabòlics La Cooperativa Obrera Mataronesa, Mataronense, MataroninaPomés i Rodriguez (nota 1, pàg.15, 1997) van trobar la denominació «La Obrera Mataronesa» durant els deu primers anys de la cooperativa i a partir de 1875 només «La Obrera Mataronense» en castellà.
Veure Modernisme català і Cooperativa Obrera Mataronesa
Crítica de l'art
''Fugint de la Crítica'', obra de Pere Borrell del Caso de 1874 La crítica de l'art és l'efecte d'avualuar una obra d'art.
Veure Modernisme català і Crítica de l'art
Cripta de la Colònia Güell
La cripta de la Colònia Güell és una obra modernista d'Antoni Gaudí, construïda entre 1908 i 1915 per encàrrec de l'empresari Eusebi Güell com a edifici religiós per als seus treballadors de la Colònia Güell, situada a Santa Coloma de Cervelló (Baix Llobregat).
Veure Modernisme català і Cripta de la Colònia Güell
Cultura
La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.
Veure Modernisme català і Cultura
Dècada del 1920
La dècada del 1920 és la dècada compresa entre l'1 de gener de 1920 i el 31 de desembre de 1929.
Veure Modernisme català і Dècada del 1920
Desconsol
Desconsol és una escultura realitzada per Josep Llimona i actualment conservada al Museu Nacional d'Art de Catalunya.
Veure Modernisme català і Desconsol
Diario de Barcelona
El Diario de Barcelona és una publicació periòdica en castellà (durant la Guerra del Francès es va publicar en català i francès) fundada el 1792 per Pere Pau Husson de Lapazaran i adquirida el 1814 per Antoni Brusi i Mirabent, el que li valgué el nom popular d'El Brusi.
Veure Modernisme català і Diario de Barcelona
Disseny
Disseny assistit per ordinador El disseny és un mètode o mètodes de treball, consistent en diverses etapes (començant per la redacció d'especificacions, detecció d'incongruències o de millores a fer, formulació de problemes a resoldre o bé de la millora a implementar, etc.), que solen tenir noms diferents segons diferents camps d'actuació, encaminar a concebre un producte o sistema nou o bé una millora d'un d'existent.
Veure Modernisme català і Disseny
Drames rurals
Drames rurals (1902) és un recull de dotze contes de Víctor Català (Caterina Albert), cinc dels quals ja havien estat publicats individualment en la revista Joventut: "L'enveja", "L'explosió", "Agonia", "Idil·li xorc" i "La vella".
Veure Modernisme català і Drames rurals
Eclecticisme
Eclecticisme en arquitectura Eclecticisme (del grec eklegein, 'escollir') és, en filosofia, l'escola de pensament que es caracteritza per escollir (sense principis determinats) concepcions filosòfiques, punts de vista, idees i valoracions entre altres escoles, combinant-les i barrejant-les de forma sovint contraposada, encara que no arribi a formar-se un tot orgànic.
Veure Modernisme català і Eclecticisme
Edgar Degas
Edgar Degas (París, 19 de juliol de 1834 - 27 de setembre de 1917) fou un mestre francès que destacà com a pintor, gravador, escultor i fotògraf.
Veure Modernisme català і Edgar Degas
Edifici Montaner i Simon
Ledifici Montaner i Simon està situat al carrer d'Aragó, 255 de l'Eixample de Barcelona i fou declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1997.
Veure Modernisme català і Edifici Montaner i Simon
Eduard Vidal i de Valenciano
Eduard Vidal i de Valenciano (Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1838 - Barcelona, 25 de febrer de 1899) fou un dramaturg i llibretista de sarsueles, polític i escriptor.
Veure Modernisme català і Eduard Vidal i de Valenciano
Eixample de Barcelona
L'Eixample és un dels deu districtes de la ciutat de Barcelona.
Veure Modernisme català і Eixample de Barcelona
El Capricho
La Villa Quijano, popularment coneguda com El Capricho, és un edifici modernista situat en la localitat càntabra de Comillas.
Veure Modernisme català і El Capricho
El Pinell de Brai
El Pinell de Brai és una vila i municipi de la comarca de la Terra Alta.
Veure Modernisme català і El Pinell de Brai
El Poble Català
Un dels exemplars de la col·lecció de llibres que crearen: Biblioteca de El Poble Català. En aquest cas ''Nàufrags'' de Prudenci Bertrana de l'any 1907 El Poble Català (1904-1918) fou primer un setmanari i després un diari polític, òrgan del Centre Nacionalista Republicà, que va néixer a Barcelona, com a continuació del setmanari del mateix nom, dirigit per Joan Ventosa i Calvell.
Veure Modernisme català і El Poble Català
Electricitat
El llamp és un fenomen natural productor d'electricitat En física, l'electricitat és un terme genèric que engloba tot un conjunt de fenòmens que són la manifestació de la presència d'un moviment de càrregues elèctriques.
Veure Modernisme català і Electricitat
Elies Rogent i Amat
fou un arquitecte català del.
Veure Modernisme català і Elies Rogent i Amat
Eliseu Meifrèn i Roig
Eliseu Meifrèn i Roig (Barcelona, 28 de desembre de 1857 – ibid., 5 de febrer de 1940) va ser un pintor català que va viure de ple l'etapa del modernisme, tot i que a la seva obra és més marcada la influència de l'impressionisme francès.
Veure Modernisme català і Eliseu Meifrèn i Roig
Els Quatre Gats
Els Quatre Gats fou una cerveseria cabaret inaugurat a Barcelona el 12 o el 14 de juny de 1897, situat al carrer de Montsió, als baixos de la Casa Martí, edifici modernista de Josep Puig i Cadafalch (1896).
Veure Modernisme català і Els Quatre Gats
Els sots feréstecs
Església de sant Pau de Montmany el 2002 Els sots feréstecs (1901),Castellanos - 1983, pàg.
Veure Modernisme català і Els sots feréstecs
Enric Clarasó i Daudí
Enric Clarasó i Daudí (Sant Feliu del Racó, 14 d'octubre de 1857 - Barcelona, 1941) fou un escultor modernista català l'estil del qual transita entre el costumisme i el simbolisme.
Veure Modernisme català і Enric Clarasó i Daudí
Enric Nieto i Nieto
Enric Nieto i Nieto (Barcelona, 6 d'octubre de 1880 - Melilla, 5 de gener de 1954) fou un arquitecte català nascut a Barcelona, fill de Joan Nieto i Viola un mestre d'obres i de Josefa Nieto Casas tots dos de Barcelona.
Veure Modernisme català і Enric Nieto i Nieto
Enric Sagnier i Villavecchia
Enric Sagnier i Villavecchia, marquès de Sagnier (Barcelona, 21 de març de 1858 – 1 de setembre de 1931),Barjau 1992, pàg.
Veure Modernisme català і Enric Sagnier i Villavecchia
Escòcia
Escòcia (en scots i anglès: Scotland; en gaèlic escocès: Alba) és el més septentrional dels quatre països constituents del Regne Unit.
Veure Modernisme català і Escòcia
Escenografia
Reproducció de l'escenografia de l'òpera dels moments Norma L'escenografia és el conjunt d'elements visuals que conformen una escenificació, siguin materials (decorat, utillatge teatral), la il·luminació o la caracterització dels personatges (vestuari, maquillatge, perruqueria), ja sigui l'escenificació destinada a presentació en viu (teatre, dansa), cinematogràfica, audiovisual, expositiva o destinada a altres esdeveniments.
Veure Modernisme català і Escenografia
Escola luminista de Sitges
''Platja de Sitges'' (1882), d'Antoni Almirall i Romagosa, col·lecció particular LEscola luminista de Sitges va ser un moviment pictòric principalment paisatgista actiu a Sitges (Garraf) entre 1878 i 1892.
Veure Modernisme català і Escola luminista de Sitges
Escola Mallorquina
LEscola mallorquina fou un grup d'illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.
Veure Modernisme català і Escola Mallorquina
Església del Sagrat Cor de Vistabella
Lesglésia del Sagrat Cor és una església modernista del nucli de Vistabella al terme municipal de la Secuita, al Tarragonès.
Veure Modernisme català і Església del Sagrat Cor de Vistabella
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Modernisme català і Espanya
Estètica
L'estètica (del grec: aisthèsis: sensació) és la branca de la filosofia que s'ocupa d'analitzar els conceptes i resoldre els problemes que es plantejen quan observem objectes bells i/o estètics, o per altra banda, pot ésser una doctrina filosòfica sobre la bellesa, l'art i, més en general, les sensacions.
Veure Modernisme català і Estètica
Estiueig
Vilassar de Mar, un dels antics llocs tradicionals d'estiueig de les classes benestants de Barcelona La Bombonera, casa d'estiueig a la Garriga L'Estiueig (calc del castellà veraneo) o estiuadaEstada en un indret durant l'estiu és l'acció de passar l'estiu a una residència diferent de l'habitual.
Veure Modernisme català і Estiueig
Estuc
jesuïtes, Viena, d'Andrea Pozzo L'estuc, és una pasta de gra fi composta per algeps, pols de marbre (a vegades) i cola, que s'endurix quan s'asseca i s'utilitza sobretot per a lluir parets i sostres cobrint materials menys atractius visualment de construcció com ara ciment, pedra, rajola, fang o atovó.
Veure Modernisme català і Estuc
Estucat al foc
Paret realitzada amb estuc de calç planxat al foc. Església de Sant Miquel, a Santa Fe (Nou Mèxic) Decoració realitzada amb estuc de calç planxat al foc LEstucat al foc és una variant de la tècnica de l'estucat que fa servir una pasta de gra fi composta de calç apagada, marbre polvoritzat i pigments naturals, que s'endureix per reacció química en entrar en contacte el carbonat de calci de la calç amb el diòxid de carboni (CO₂) i s'utilitza sobretot en els acabats de parets i sostres, fins i tot s'ha fet servir com acabat de parets exteriors.
Veure Modernisme català і Estucat al foc
Eugène Grasset
Eugène Grasset (Lausana, Suïssa, 25 de maig de 1845 - Sceaux, prop de París, 23 d'octubre de 1917) va ser un escultor, pintor i il·lustrador franc-suís de la Belle Époque i pioner del Modernisme.
Veure Modernisme català і Eugène Grasset
Eugène Viollet-le-Duc
Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (París, França, 27 de gener de 1814 – Lausana, Suïssa, 17 de setembre de 1879) va ser un arquitecte francès, restaurador, teòric i docent afí al moviment medievalista del.
Veure Modernisme català і Eugène Viollet-le-Duc
Eugeni d'Ors i Rovira
Eugeni d'Ors i Rovira (Barcelona, 28 de setembre de 1881 - Vilanova i la Geltrú, el Garraf, 25 de setembre de 1954) fou un escriptor i filòsof català casat amb l'escultora Maria Pérez i Peix.
Veure Modernisme català і Eugeni d'Ors i Rovira
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Modernisme català і Europa
Europa del Sud
Europa del Sud o també coneguda com Europa Meridional és la regió meridional del continent europeu.
Veure Modernisme català і Europa del Sud
Eusebi Arnau i Mascort
Eusebi Arnau i Mascort (Barcelona, 8 de setembre de 1863 - 2 de juliol de 1933) fou un escultor català que destacà sobretot en l'escultura aplicada a l'arquitectura, així com en escultura exempta, la joieria i l'espai funerari.
Veure Modernisme català і Eusebi Arnau i Mascort
Exposició Internacional de Barcelona
LExposició Internacional de Barcelona tingué lloc del 20 de maig de 1929 al 15 de gener de 1930 a Barcelona i va ser la segona exposició universal a Barcelona.
Veure Modernisme català і Exposició Internacional de Barcelona
Exposició universal
Una exposició universal és una exposició de gran envergadura celebrada des de la segona meitat del en localitzacions arreu del món.
Veure Modernisme català і Exposició universal
Exposició Universal de Barcelona
LExposició Universal de 1888 es va celebrar a la ciutat de Barcelona entre el 8 d'abril i el 9 de desembre de 1888, i va rebre un total de 400.000 visitants procedents de tot el món.
Veure Modernisme català і Exposició Universal de Barcelona
Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera
La Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera és un edifici modernista projectat per l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet a Cervera.
Veure Modernisme català і Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera
Farinera Teixidor
La Farinera Teixidor és un edifici modernista projectat per Rafael Masó i Valentí l'any 1910 al carrer Santa Eugènia, 42, de Girona.
Veure Modernisme català і Farinera Teixidor
Fàbrica Casaramona
La Fàbrica Casaramona (també escrit Casarramona) és un conjunt arquitectònic modernista que ocupa tota una illa de cases al peu de la muntanya de Montjuïc, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.
Veure Modernisme català і Fàbrica Casaramona
Fàbrica de Ciment Asland
La Fàbrica de Ciment Asland, actualment convertida en Museu del Ciment Asland, és una fàbrica modernista del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug (Berguedà).
Veure Modernisme català і Fàbrica de Ciment Asland
Felip Cortiella i Ferrer
Felip Cortiella i Ferrer (Barcelona, 9 de novembre de 1871 - 1937) va ser un dramaturg, poeta, narrador i tipògraf anarquista i catalanista.
Veure Modernisme català і Felip Cortiella i Ferrer
Ferro colat
Les columnes i altres peces del Mercat del Born són de ferro colat. Pont de ferro colat (The Ironbridge) sobre el riu Severn. Una peça de fosa o ferro colat és un aliatge de ferro amb més d'un 2% de carboni.
Veure Modernisme català і Ferro colat
Ferro forjat
Ferro forjat a la porta de la Torre Luengo Enreixat de ferro forjat El ferro forjat és un material derivat del ferro que posseeix la propietat de poder ser forjat al roig, i s'endureix refredant-se ràpidament.
Veure Modernisme català і Ferro forjat
Ferrocarril
Ferrocarril de vapor alemany Ferrocarril modern a Birmingham Tren creuant un viaducte a l'Argentina El ferrocarril és un mitjà de transport que circula entre carrils, normalment d'acer, compost per un o més vagons o cotxes arrossegats per una locomotora.
Veure Modernisme català і Ferrocarril
Festes modernistes de Sitges
Portada del llibre del certamen literari de les festes modernistes Festes modernistes de Sitges fou el nom donat al conjunt dels cinc actes culturals promoguts per Santiago Rusiñol i celebrats a Sitges del 1892 al 1899.
Veure Modernisme català і Festes modernistes de Sitges
Finca Güell
* Pavellons de la Finca Güell.
Veure Modernisme català і Finca Güell
Foment de les Arts i el Disseny
El Foment de les Arts i del Disseny (FAD), anteriorment anomenada Foment de les Arts Decoratives, és una associació privada, independent i sense ànim de lucre amb l'objectiu de promoure el disseny, l'arquitectura dins la vida econòmica i cultural del país.
Veure Modernisme català і Foment de les Arts i el Disseny
Forma (revista)
Forma és una revista artística editada entre 1904 i 1908 dirigida pel Miquel Utrillo.
Veure Modernisme català і Forma (revista)
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Modernisme català і França
Francesc Berenguer i Mestres
Francesc d'Assís Berenguer i Mestres (Reus, 21 de juliol de 1866- Barcelona, 8 de febrer de 1914) va ser un arquitecte modernista català.
Veure Modernisme català і Francesc Berenguer i Mestres
Francesc Gimeno i Arasa
Francesc Gimeno i Arasa (Tortosa, 4 de febrer de 1858 - Barcelona, 22 de novembre de 1927) fou un pintor i dibuixant català.
Veure Modernisme català і Francesc Gimeno i Arasa
Francesc Pujols i Morgades
Francesc Pujols i Morgades (Barcelona, 11 d'agost de 1882 - Martorell, 13 de febrer de 1962) fou un escriptor i filòsof català.
Veure Modernisme català і Francesc Pujols i Morgades
Francesc Vidal i Jevellí
Francesc Vidal i Jevellí (Barcelona, 1 de gener de 1848 - Barcelona, 11 d'octubre de 1914) va ser un dels ebenistes, tan moblista com decorador, més destacats de la ciutat de Barcelona a finals del vuit-cents pel fet de ser un dels primers professionals a potenciar l'artesania en el si del naixent esteticisme i modernisme català, format a lÉcole des Beaux-Arts de Paris.
Veure Modernisme català і Francesc Vidal i Jevellí
Frederic Soler i Hubert
Frederic Soler i Hubert (Barcelona, 9 d'octubre de 1839 - Barcelona, 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral.
Veure Modernisme català і Frederic Soler i Hubert
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche (Röcken bei Lützen, 15 d'octubre de 1844 - Weimar, 25 d'agost de 1900) fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del.
Veure Modernisme català і Friedrich Wilhelm Nietzsche
Fundació Antoni Tàpies
La Fundació Antoni Tàpies és un museu i centre cultural situat a la ciutat de Barcelona.
Veure Modernisme català і Fundació Antoni Tàpies
Gabriel Alomar i Villalonga
Gabriel Alomar i VillalongaDiccionari d'Història de Catalunya; ed.
Veure Modernisme català і Gabriel Alomar i Villalonga
Gandesa
Gandesa és una ciutat i municipi de Catalunya, capital de la comarca de la Terra Alta, amb el títol de "Molt lleial, heroica i immortal Ciutat", que a més ocupa el seu centre geogràfic.
Veure Modernisme català і Gandesa
Garraf
El Garraf és una de les comarques en què es dividí Catalunya en la divisió comarcal de 1936.
Veure Modernisme català і Garraf
Garrot vil (quadre)
Garrot vil és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1894 a Barcelona i que actualment s'exposa al Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofia de Madrid.
Veure Modernisme català і Garrot vil (quadre)
Garrotxa
La Garrotxa és una comarca catalana prepirinenca que limita amb les comarques del Ripollès, Osona, la Selva, el Gironès, el Pla de l'Estany, l'Alt Empordà i el Vallespir.
Veure Modernisme català і Garrotxa
Gaspar Homar i Mezquida
Imatge identificativa del taller d'ebenisteria Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola, Mallorca, 11 de setembre de 1870 – Barcelona, 5 de gener de 1953) fou un moblista, ensemblier i antiquari, considerat un dels representants més genuïns del moviment modernista català en el camp de la decoració i la creació de mobles.
Veure Modernisme català і Gaspar Homar i Mezquida
Generalitat de Catalunya
La Generalitat de Catalunya és el sistema institucional en què s'organitza políticament l'autogovern de Catalunya.
Veure Modernisme català і Generalitat de Catalunya
Girona
Girona és una ciutat i un municipi del nord-est de Catalunya, capital de la comarca del Gironès, de la vegueria de Girona i de la província de Girona.
Veure Modernisme català і Girona
Glasgow
Glasgow (en gaèlic escocès: Glaschu, en escocès: Glesca) és una ciutat d'Escòcia, al Regne Unit.
Veure Modernisme català і Glasgow
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Modernisme català і Guerra Civil espanyola
Gustave Flaubert
Gustave Flaubert (Rouen, 12 de desembre de 1821 - Croisset, Canteleu (Sena Marítim), 8 de maig de 1880) fou un escriptor francès de reconeguda influència.
Veure Modernisme català і Gustave Flaubert
Henri de Toulouse-Lautrec
Henri Marie Raymond de Toulouse-Lautrec (Hôtel du Bosc a Albi, França, 24 de novembre del 1864 - Sent Andriu dau Bòsc, França, 9 de setembre del 1901) fou un artista pertanyent al moviment postimpressionista.
Veure Modernisme català і Henri de Toulouse-Lautrec
Henrik Ibsen
'''Henrik Ibsen''' Henrik Ibsen (Skien, Noruega, 20 de març de 1828 - Kristiania, actualment Oslo, 23 de maig de 1906) fou un dramaturg noruec.
Veure Modernisme català і Henrik Ibsen
Hiperboloide
L'hiperboloide és la superfície de revolució generada per la rotació d'una hipèrbola al voltant d'un dels seus dos eixos de simetria.
Veure Modernisme català і Hiperboloide
Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
LHospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt modernista situat a la ciutat de Barcelona que fou projectat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner.
Veure Modernisme català і Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Ignasi Iglésias i Pujadas
Monument a '''Ignasi Iglésias''', a la Plaça de les Palmeres, prop d'on nasqué Ignasi Iglésias i Pujadas (Sant Andreu de Palomar, 19 d'agost de 1871 – Barcelona, 9 d'octubre de 1928) fou un dramaturg i poeta vinculat al moviment modernista.
Veure Modernisme català і Ignasi Iglésias i Pujadas
Impressionisme
Impressió: sol naixent'', obra que donà nom al moviment impressionista. Limpressionisme és un moviment pictòric, nascut a França, que es va manifestar sobretot de 1874 a 1886 i que va marcar la ruptura de l'art modern amb l'academicisme.
Veure Modernisme català і Impressionisme
Indústria
Burés al 1905, prop d'Anglès (la Selva). La indústria és el procés d'elaboració de productes a partir de primeres matèries com les instal·lacions i sistemes associats.
Veure Modernisme català і Indústria
Individu
L'individu és l'ésser únic, diferenciat dels seus iguals quant a característiques i conducta.
Veure Modernisme català і Individu
Institut Pere Mata
LInstitut Pere Mata de Reus és l'hospital psiquiàtric de la ciutat, encara que dona servei a una regió molt més gran.
Veure Modernisme català і Institut Pere Mata
Intel·lectual
Un intel·lectual és la persona que es dedica a la crítica pública, a l'exercici del pensament i l'anàlisi del seu entorn amb la raó.
Veure Modernisme català і Intel·lectual
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Modernisme català і Itàlia
Jacint Verdaguer i Santaló
fou un prevere i destacat poeta en llengua catalana.
Veure Modernisme català і Jacint Verdaguer i Santaló
James McNeill Whistler
James Abbott McNeill Whistler (Lowell, Massachusetts, Estats Units, 11 de juliol de 1834 – Londres, 17 de juliol de 1903) fou un pintor nord-americà que va viure sobretot entre França i Anglaterra.
Veure Modernisme català і James McNeill Whistler
Jaume Brossa i Roger
Jaume Brossa i Roger (Sant Andreu de Palomar, 1868, 1869 o 1875 - Barcelona, 1919) fou un dramaturg i articulista català.
Veure Modernisme català і Jaume Brossa i Roger
Jaume Massó i Torrents
Jaume Massó i Torrents (Barcelona, 9 de novembre de 1863 - Barcelona, 11 de setembre de 1943) fou un editor, escriptor i erudit català, fundador i director de la revista catalanista L'Avenç.
Veure Modernisme català і Jaume Massó i Torrents
Jeroni Zanné i Rodríguez
Jeroni Zanné i Rodríguez (Barcelona, 27 de novembre de 1873- Buenos Aires, Argentina, 16 de juny de 1934), fou un poeta i escriptor català modernista.
Veure Modernisme català і Jeroni Zanné i Rodríguez
Joan Brull i Vinyoles
Joan Brull i Vinyoles (Barcelona, 25 de gener de 1863 - 3 de febrer de 1912) fou un pintor català de finals del, representant del simbolisme català juntament amb altres artistes com Adrià Gual, Josep Maria Tamburini o Alexandre de Riquer.
Veure Modernisme català і Joan Brull i Vinyoles
Joan Fuster i Ortells
Joan Fuster i Ortells (Sueca, 23 de novembre de 1922 - Sueca, 21 de juny de 1992) fou un escriptor valencià en llengua catalana.
Veure Modernisme català і Joan Fuster i Ortells
Joan Maragall i Gorina
Joan Maragall i Gorina (Barcelona, 10 d'octubre de 1860 - 20 de desembre de 1911) fou un poeta i escriptor català, figura cabdal dins la poesia modernista del canvi de al.
Veure Modernisme català і Joan Maragall i Gorina
Joan Puig i Ferreter
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, el Baix Camp, 5 de febrer de 1882 - París, França, 2 de febrer de 1956) va ser un dramaturg, escriptor i polític català.
Veure Modernisme català і Joan Puig i Ferreter
Joan Rubió i Bellver
va ser un arquitecte modernista català.
Veure Modernisme català і Joan Rubió i Bellver
Joan Sardà i Lloret
Il·lustració Catalana Joan Sardà i Lloret (Sant Quintí de Mediona, l'Alt Penedès, 16 de juliol de 1851 - Barcelona, 4 de desembre de 1898) fou un traductor i crític literari, pare de Francesc Sardà i Ladico.
Veure Modernisme català і Joan Sardà i Lloret
Joan Torrendell i Escalas
''Els dos esperits. Drama en quatre actes'', 1902. Joan Torrendell i Escalas (Ciutat de Mallorca, 1869 – Buenos Aires, 1937) fou un escriptor i periodista mallorquí.
Veure Modernisme català і Joan Torrendell i Escalas
Joaquim Casas i Carbó
Joaquim Casas i Carbó, també conegut com a Joaquim Casas-Carbó, (Barcelona, 22 de febrer de 1858 - 10 de maig de 1943) fou un advocat, editor i escriptor català.
Veure Modernisme català і Joaquim Casas i Carbó
Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Ruyra i Oms (Girona, 27 de setembre del 1858 - Barcelona, 15 de maig del 1939) fou un escriptor, poeta i traductor català, considerat una figura clau de la literatura catalana moderna i un dels grans narradors del.
Veure Modernisme català і Joaquim Ruyra i Oms
Joaquim Vancells i Vieta
Joaquim Vancells i Vieta (Barcelona, el Barcelonès, 28 de juny de 1866. - 26 de desembre de 1942) fou un pintor català pertanyent al corrent modernista, i artífex de l'escola pictòrica de Terrassa.
Veure Modernisme català і Joaquim Vancells i Vieta
Johann Wolfgang von Goethe
Johann Wolfgang von Goethe (Frankfurt del Main, 28 d'agost del 1749 - Weimar, 22 de març de 1832), va ser un pensador i literat alemany, funcionari de la Cort de Weimar.
Veure Modernisme català і Johann Wolfgang von Goethe
John Hassall
John Hassall (Walmer, Kent, 21 de maig de 1868 - 8 de març de 1948) va ser un pintor, il·lustrador, xilògraf i cartellista anglès.
Veure Modernisme català і John Hassall
John Ruskin
John Ruskin (Londres, 8 de febrer de 1819 - Brantwood, 20 de gener de 1900) fou un escriptor, crític d'art i sociòleg anglès, un dels grans mestres de la prosa anglesa.
Veure Modernisme català і John Ruskin
Josafat (novel·la)
Josafat és una novel·la escrita per Prudenci Bertrana l'any 1906 en plena època del modernisme català.
Veure Modernisme català і Josafat (novel·la)
Josep Domènech i Estapà
Josep Domènech i Estapà (Tarragona, 7 d'octubre de 1858 - Cabrera de Mar, 5 de setembre de 1917) fou un arquitecte català.
Veure Modernisme català і Josep Domènech i Estapà
Josep Llimona i Bruguera
Josep Llimona i Bruguera (Barcelona 8 d'abril de 1863 - 27 de febrer de 1934), fou un escultor, considerat un dels millors representants de l'escultura modernista catalana.
Veure Modernisme català і Josep Llimona i Bruguera
Josep Maria Arnau i Pascual
Josep Maria Arnau i Pascual (Arenys de Mar, 7 de setembre de 1831 - 4 d'agost de 1913), advocat i dramaturg, pioner en la Renaixença catalana.
Veure Modernisme català і Josep Maria Arnau i Pascual
Josep Maria Jujol i Gibert
fou un arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor modernista català.
Veure Modernisme català і Josep Maria Jujol i Gibert
Josep Maria Tamburini i Dalmau
Hivern'', al Museu Víctor Balaguer. Josep Maria Tamburini i Dalmau (Barcelona, 4 de desembre de 1856 - Barcelona, 1932) fou un pintor i crític d'art català.
Veure Modernisme català і Josep Maria Tamburini i Dalmau
Josep Pijoan i Soteras
Josep Pijoan i Soteras (Barcelona, 22 d'agost de 1879Segons l'entrada número 4.269 del Registre Civil de Barcelona: https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Pijoan-registre.jpg a l'IEC. Data de naixement: 22 d'agost de 1881, altres fonts: 28 agost 1879 (Archives cantonales vaudoises PP 771/1034-1037).
Veure Modernisme català і Josep Pijoan i Soteras
Josep Pous i Pagès
Josep Pous i Pagès (Figueres, Alt Empordà, 1 de febrer de 1873 - Barcelona, 15 de febrer de 1952) fou un escriptor, periodista i polític català.
Veure Modernisme català і Josep Pous i Pagès
Josep Puig i Cadafalch
fou un arquitecte modernista, historiador de l'art, arqueòleg i polític català.
Veure Modernisme català і Josep Puig i Cadafalch
Josep Vilaseca i Casanovas
Josep Vilaseca i Casanovas (Barcelona, 10 d'octubre de 1848 – 19 de febrer de 1910) fou un arquitecte, dibuixant i aquarel·lista català.
Veure Modernisme català і Josep Vilaseca i Casanovas
Josep Yxart i de Moragas
Josep Yxart i de Moragas (o Josep Ixart i de Moragues) (Tarragona, 10 de setembre del 1852 - Tarragona, 25 de maig del 1895) fou un crític literari català.
Veure Modernisme català і Josep Yxart i de Moragas
Joventut (revista)
Joventut va ser una revista setmanal de tendència modernista dedicada a la literatura, les arts i les ciències.
Veure Modernisme català і Joventut (revista)
Jules Chéret
Jules Chéret (31 de maig de 1836 - 23 de setembre de 1932) va ser un pintor i litògraf francès que es convertiria en un mestre del cartellisme.
Veure Modernisme català і Jules Chéret
Juli Vallmitjana i Colomines
Juli Vallmitjana i Colomines (o Colominas) (Barcelona, 1873 - gener del 1937) va ser un orfebre, escriptor i dramaturg català.
Veure Modernisme català і Juli Vallmitjana i Colomines
L'auca del senyor Esteve
Santiago Rusiñol, versió teatral, comèdia en cinc actes i deu quadres, publicada a Barcelona cap a l'any 1920 L'auca del senyor Esteve és una novel·la de Santiago Rusiñol publicada el 1907 de la qual l'autor feu posteriorment una versió teatral que s'estrenà amb gran èxit de públic i de crítica el 12 de maig de 1917 al Teatre Victòria de Barcelona.
Veure Modernisme català і L'auca del senyor Esteve
L'Avenç (1881-1893)
L'Avenç, o originalment L'Avens, fou una revista cultural fundada l'any 1881 per Jaume Massó, amb el propòsit de desenvolupar les idees radicals defensades pel Diari Català de Valentí Almirall, però amb la incorporació de nous escriptors.
Veure Modernisme català і L'Avenç (1881-1893)
La Bombonera (la Garriga)
La Bombonera és una obra del municipi de la Garriga (Vallès Oriental) declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і La Bombonera (la Garriga)
La Colònia Güell
La Colònia Güell és un nucli poblacional (entitat singular, segons IDESCAT) situat a la comarca del Baix Llobregat.
Veure Modernisme català і La Colònia Güell
La Garriga
La Garriga és un municipi català de la comarca del Vallès Oriental.
Veure Modernisme català і La Garriga
La Renaixensa
La Renaixensa va ser un diari de tendència catalanista conservadora nascut a Barcelona l'1 de gener de 1881, amb el mateix nom que el setmanari que el va precedir i que sortia des de 1871.
Veure Modernisme català і La Renaixensa
La Secuita
La Secuita és un municipi de la comarca del Tarragonès.
Veure Modernisme català і La Secuita
La Vanguardia
La Vanguardia és un diari publicat a Barcelona en llengua catalana i castellana.
Veure Modernisme català і La Vanguardia
La Veu de Catalunya
La Veu de Catalunya va ser un diari en català fundat per Enric Prat de la Riba que es publicà a Barcelona des del primer de gener de 1899 fins al 8 de gener de 1937, amb dues edicions diàries.
Veure Modernisme català і La Veu de Catalunya
La vida i la mort d'en Jordi Fraginals
La vida i la mort d'en Jordi Fraginals (1912) és una novel·la de Josep Pous i Pagès.
Veure Modernisme català і La vida i la mort d'en Jordi Fraginals
Laureà Barrau i Buñol
Laureà Barrau i Buñol (Barcelona, 27 de desembre de 1863 - Santa Eulàlia del Riu, Eivissa, 21 d'octubre de 1957) fou un pintor català.
Veure Modernisme català і Laureà Barrau i Buñol
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure Modernisme català і Literatura
Literatura modernista
Portada del primer número de l'Avenç La literatura modernista o el Modernisme literari és un moviment que es donà a Catalunya a la darrera dècada del i durant la primera del.
Veure Modernisme català і Literatura modernista
Lleó (Castella i Lleó)
Catedral de Lleó Lleó (en castellà i oficialment León, en lleonès Llión) és la capital de la província de Lleó i capital històrica de l'antic Regne de Lleó.
Veure Modernisme català і Lleó (Castella i Lleó)
Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Priorat
Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Priorat inscrits en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional (BCIN) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per a la comarca del Priorat.
Veure Modernisme català і Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Priorat
Llorenç Matamala i Piñol
Escultura de Sant Jordi i el drac, a la Casa de los Botines, obra de Llorenç Matamala Llorenç Matamala i Piñol (Sant Fruitós de Bages, 1856 - Barcelona, 29 de juliol de 1927) fou un escultor català.
Veure Modernisme català і Llorenç Matamala i Piñol
Lluís Domènech i Montaner
La data atribuïda és la que figura al Registre Civil de l'Ajuntament de Barcelona, ja que històricament ha existit una disparitat de versions sobre aquesta dada.
Veure Modernisme català і Lluís Domènech i Montaner
Lluís Graner i Arrufí
Lluís Graner i Arrufí (Barcelona, 5 de febrer de 1863 - Barcelona, 7 de maig de 1929) fou un pintor realista català.
Veure Modernisme català і Lluís Graner i Arrufí
Lluís Muncunill i Parellada
fou un arquitecte modernista català.
Veure Modernisme català і Lluís Muncunill i Parellada
Lluís Rigalt i Farriols
Lluís Rigalt i Farriols (Barcelona, 25 d'agost de 1814 - 18 d'abril de 1894) fou un pintor, dibuixant, gravador escenògraf i teòric de les arts aplicades català.
Veure Modernisme català і Lluís Rigalt i Farriols
Maó
Maó (segons la pronuncia menorquina) és un municipi i la capital de l'illa de Menorca, situat a l'est de l'illa; i és la seu actual del Consell Insular de Menorca.
Veure Modernisme català і Maó
Maó (construcció)
El maó és una peça generalment de forma de paral·lelepípede feta d'argila assecada i cuita en una bòbila.
Veure Modernisme català і Maó (construcció)
Madrid
Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.
Veure Modernisme català і Madrid
Manuel Feliu de Lemus
Manuel Feliu de Lemus (Barcelona, 1865- París, 1922) fou un dibuixant i pintor català emmarcat dins del realisme anecdòtic.
Veure Modernisme català і Manuel Feliu de Lemus
Manuel Raventós i Domènech
Manuel Raventós i Domènech (Sant Sadurní d'Anoia, 8 de setembre de 1862 - Barcelona, 10 de gener de 1930) fou un empresari i polític català, diputat a les Corts Espanyoles durant la restauració borbònica.
Veure Modernisme català і Manuel Raventós i Domènech
Manuel Sayrach i Carreras
La casa Sayrach, a la Diagonal Vestíbul de la casa Sayrach amb formes d'inspiració anatòmica Manuel Sayrach i Carreras, (Sants, 10 de gener de 1886 - Sant Feliu de Llobregat, 22 de gener de 1937) fou un arquitecte modernista català.
Veure Modernisme català і Manuel Sayrach i Carreras
Mare de Déu de Montserrat de Montferri
El santuari de la Mare de Déu de Montserrat de Montferri és un monument protegit com a bé cultural d'interès local del municipi de Montferri (Alt Camp).
Veure Modernisme català і Mare de Déu de Montserrat de Montferri
Maresme
El Maresme és una de les comarques de Catalunya.
Veure Modernisme català і Maresme
Masia Freixa
La Masia Freixa és un edifici modernista de la ciutat de Terrassa situat al parc de Sant Jordi, antics jardins i terreny adjacent a la masia, ubicat al barri de Ca n'Aurell.
Veure Modernisme català і Masia Freixa
Mataró
Mataró és una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Maresme.
Veure Modernisme català і Mataró
Maurice Maeterlinck
Maurice Polydore Marie Bernard Maeterlinck (Gant, Bèlgica, 1862 - Niça, França, 1949) fou un dramaturg, poeta i assagista belga en llengua francesa, principal exponent del teatre simbolista, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1911.
Veure Modernisme català і Maurice Maeterlinck
Màquina de vapor
Animació de la màquina de Newcomen Màquina de Murray funcionant. Una màquina de vapor és una màquina tèrmica de funcionament alternatiu que utilitza el vapor d'aigua com a fluid de treball i que transforma una part de l'energia interna del vapor en energia mecànica; és a dir, un motor de combustió externa que transforma l'energia d'una certa quantitat de vapor d'aigua en treball mecànic.
Veure Modernisme català і Màquina de vapor
Música
La música és l'art que mitjançant l'ordenació dels sons en el temps, produeix un efecte estètic i/o emotiu en l'oient.
Veure Modernisme català і Música
Melilla
Melilla (o, en la pronunciació actual i local, Mlila; en amazic Tamlilt; Rusadir) és una ciutat autònoma d'Espanya situada al nord d'Àfrica.
Veure Modernisme català і Melilla
Miquel Blay i Fàbrega
Miquel Blay i Fàbrega (Olot, La Garrotxa, 1866 - Madrid 1936) fou un escultor català.
Veure Modernisme català і Miquel Blay i Fàbrega
Miquel de Palol i Felip
Miquel de Palol i Felip (Girona, 1885 - Girona, 1965) fou un escriptor català, fill del poeta i periodista Pere de Palol i Poch, pare de l'arqueòleg Pere de Palol i Salellas i avi de l'arquitecte, poeta i narrador Miquel de Palol i Muntanyola.
Veure Modernisme català і Miquel de Palol i Felip
Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Placa a Miquel dels Sants Oliver, a la façana de l'Ateneu Barcelonès ''Illa Daurada - La ciutat de Mallorques'', publicat l'any 1906 Miquel dels Sants Oliver i Tolrà (Campanet, Mallorca, 4 de maig de 1864 - Barcelona, 9 de gener de 1920) fou un periodista, assagista, poeta i ideòleg del regionalisme, membre fundador de l'Institut d'Estudis Catalans i director del Diari de Barcelona i de La Vanguardia.
Veure Modernisme català і Miquel dels Sants Oliver i Tolrà
Miquel Utrillo i Morlius
Miquel Utrillo i Morlius (Barcelona, 16 de febrer de 1862 - Sitges, el Garraf, 20 de gener de 1934) fou enginyer, pintor, decorador, crític d'art i promotor artístic.
Veure Modernisme català і Miquel Utrillo i Morlius
Modernisme
Palau de la ''Sezession'' a Viena. The Summit,'' 1912, obra modernista del pintor Cesare Saccaggi, de Tortona El modernisme va ser un moviment cultural, literari i artístic produït a Occident a la fi del i al començament del.
Veure Modernisme català і Modernisme
Modernisme valencià
El Modernisme valencià és la denominació historiogràfica donada a un moviment artístic i literari associat amb el Modernisme al País Valencià.
Veure Modernisme català і Modernisme valencià
Modernitat
obra.
Veure Modernisme català і Modernitat
Montferri
Montferri (anomenat Puigtinyós fins al 1917) és un municipi de la comarca de l’Alt Camp.
Veure Modernisme català і Montferri
Montmartre
''Boulevard Montmartre.'' (1897), pintura de Camille Pissarro del bulevard que condueix a Montmartre vist des de la finestra de la seua habitació. Montmartre és un tossal de 130 m d'altitud, al nord de París situat al divuitè districte, una part del marge dret del riu Sena.
Veure Modernisme català і Montmartre
Museu d'Orsay
El museu d'Orsay és un museu que es troba a París, França, dedicat a les arts plàstiques.
Veure Modernisme català і Museu d'Orsay
Museu del Cau Ferrat
El Cau Ferrat és un museu del municipi de Sitges (Garraf).
Veure Modernisme català і Museu del Cau Ferrat
Museu del Modernisme Català
El Museu del Modernisme Català (MMCAT) –també anomenat Museu del Modernisme de Barcelona (MMBCN)– és un museu inaugurat l'any 2010 i dedicat íntegrament al modernisme català.
Veure Modernisme català і Museu del Modernisme Català
Museu Nacional d'Art de Catalunya
El Museu Nacional d'Art de Catalunya, també conegut per les seves sigles MNAC, és un museu d'art de la ciutat Barcelona que agrupa totes les arts amb la missió de conservar i exhibir la col·lecció d'art català més important del món, mostrant-lo tot des del romànic fins a l'actualitat.
Veure Modernisme català і Museu Nacional d'Art de Catalunya
Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
El Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, també conegut amb l'acrònim MNACTEC, és un museu que té com a missió promoure el coneixement de la cultura científica, tècnica i industrial i, a la vegada, conservar, estudiar i mostrar l'evolució dels avenços científics i tècnics a Catalunya, fent especial atenció a la seva aplicació industrial i la seva incidència social.
Veure Modernisme català і Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya
Museu Reina Sofia
El Museu Nacional Centre d'Art Reina Sofia (MNCARS) (en castellà: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, MNCARS), més conegut com a Museu Reina Sofia, és el museu nacional espanyol d'art del i contemporani, amb seu a Madrid.
Veure Modernisme català і Museu Reina Sofia
Nancy
Nancy és un municipi francès, situat al departament de Meurthe i Mosel·la i a la regió de Gran Est.
Veure Modernisme català і Nancy
Narrativa modernista catalana
La narrativa modernista catalana va néixer durant l'última dècada del.
Veure Modernisme català і Narrativa modernista catalana
Naturalisme
El naturalisme va ser un moviment nascut al voltant de 1880 en la literatura i en menor mesura a les altres arts a França.
Veure Modernisme català і Naturalisme
Neoclassicisme
Antonio Canova, ''Les Tres Gràcies'', castell de Belvoir, Leicestershire El Neoclassicisme és un estil artístic inspirat en l'art clàssic (el grecoromà) i desenvolupat durant el i principis del, com a reacció a les exageracions del Barroc i el Rococó.
Veure Modernisme català і Neoclassicisme
Noucentisme
Paseo del Prado de Madrid (1963). El noucentisme va ser un moviment cultural i ideològic molt present a la Catalunya dels primers trenta anys del.
Veure Modernisme català і Noucentisme
Novalis
, pseudònim de Georg Friedrich Philipp von Hardenberg, fou un escriptor romàntic, filòsof i enginyer de mines.
Veure Modernisme català і Novalis
Novelda
Novelda és una ciutat del sud del País Valencià a la comarca del Vinalopó Mitjà, coneguda per la seua viticultura i el comerç d'espècies i marbre.
Veure Modernisme català і Novelda
Nulles
Nulles és un municipi de la comarca de l'Alt Camp.
Veure Modernisme català і Nulles
Olot
Olot (pronunciat) és un municipi i ciutat de Catalunya, capital de la comarca de la Garrotxa i cap del partit judicial d'Olot.
Veure Modernisme català і Olot
Orfeó Català
L'Orfeó Català és una societat coral fundada el 15 de setembre de l'any 1891 per Lluís Millet, Amadeu Vives i Aureli Capmany i va ser un orfeó capdavanter dins el panorama musical català.
Veure Modernisme català і Orfeó Català
Palau (arquitectura)
El Palau dels Reis de Mallorca, a Perpinyà Un palau és la residència del cap d'estat o de qualsevol personatge de relleu; el mot s'usa també en general per a qualsevol mena d'edifici sumptuós, d'ús públic o privat.
Veure Modernisme català і Palau (arquitectura)
Palau de la Música Catalana
El Palau de la Música Catalana és un auditori de música del barri de Sant Pere de Barcelona, declarat Patrimoni Comú de la Humanitat per la UNESCO (1997).
Veure Modernisme català і Palau de la Música Catalana
Palau del Baró de Quadras
El Palau del Baró de Quadras és un edifici modernista declarat Bé Cultural d'Interès Nacional que es troba a l'Avinguda Diagonal i el carrer del Rosselló de Barcelona, dins l'anomenat Quadrat d'Or.
Veure Modernisme català і Palau del Baró de Quadras
Palau Güell
Treballs de forja a l'entrada El Palau Güell és un edifici situat al carrer Nou de la Rambla, 3-5 del Raval de Barcelona, declarat Monument historicoartístic el 1969 per l'Estat espanyol i Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984 per la seva contribució i influències en les tècniques i les formes en la construcció moderna del.
Veure Modernisme català і Palau Güell
Palau Macaya
El Palau Macaya és un edifici modernista al Passeig de Sant Joan, 108 de Barcelona, declarat monument nacional pel Ministeri d'Educació i Ciència el 9 de gener del 1976, juntament amb altres obres de Puig i Cadafalch.
Veure Modernisme català і Palau Macaya
Palau Montaner
El Palau Montaner és un edifici modernista situat al carrer de Mallorca, 278 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.
Veure Modernisme català і Palau Montaner
Paraboloide
Paraboloide de revolució. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal produeixen cercles. Paraboloide hiperbòlic. En aquesta posició, les seccions per qualsevol pla vertical produeixen paràboles i per qualsevol pla horitzontal hipèrboles.
Veure Modernisme català і Paraboloide
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Veure Modernisme català і Paràbola
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Veure Modernisme català і París
Parc Güell
El Parc Güell (originalment Park Güell) és un gran jardí amb elements arquitectònics de Barcelona, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1984.
Veure Modernisme català і Parc Güell
Passatge del Patriarca
El Passatge del Patriarca és un conjunt arquitectònic del carrer de Montsió de Barcelona que inclou la Casa Martí, catalogada com a bé cultural d'interès nacional, i la Casa Carreras, catalogada com a bé cultural d'interès local.
Veure Modernisme català і Passatge del Patriarca
Passeig de Gràcia
XX, des del Portal de l'Àngel El Passeig de Gràcia és una de les avingudes principals de Barcelona i també una de les seves àrees comercials i de negocis més importants.
Veure Modernisme català і Passeig de Gràcia
Patrimoni de la Humanitat
La Casa Milà, a Barcelona. La Llotja de la Seda, a València. El Patrimoni de la Humanitat (en anglès World Heritage) és un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO), a través de la "Convenció sobre la Protecció del Patrimoni Mundial Cultural i Natural", aprovat el 1972.
Veure Modernisme català і Patrimoni de la Humanitat
Pavellons de la Finca Güell
Els Pavellons de la Finca Güell són una sèrie d'edificacions situades al barri de Pedralbes de Barcelona, obra d'Antoni Gaudí i construïts entre 1884 i 1887.
Veure Modernisme català і Pavellons de la Finca Güell
Paviment hidràulic
Casa Burés (Barcelona). date.
Veure Modernisme català і Paviment hidràulic
Pèl & Ploma
Pèl & Ploma va ser una revista artística i literària que va editar 100 números del 3 de juny de 1899 al desembre de 1903.
Veure Modernisme català і Pèl & Ploma
Pere Coromines i Montanya
Pere Coromines i Montanya (Barcelona, 6 de maig de 1870 - Buenos Aires, 30 de novembre de 1939) fou un escriptor, polític i economista català, marit de la pedagoga Celestina Vigneaux i Cibils i pare del filòleg Joan Coromines i Vigneaux, del matemàtic Ernest Coromines i Vigneaux, de la psicòloga Júlia Coromines i Vigneaux i de cinc fills més.
Veure Modernisme català і Pere Coromines i Montanya
Pinya de rosa (llibre)
Nus pinya de rosa. Pinya de rosa és un llibre de Joaquim Ruyra publicat el 1920.
Veure Modernisme català і Pinya de rosa (llibre)
Plaça d'Espanya (Barcelona)
La plaça d'Espanya és una gran plaça circular situada a la intersecció viària de la Gran Via de les Corts Catalanes, els carrers de Tarragona i de la Creu Coberta, i les avingudes de la Reina Maria Cristina i del Paral·lel.
Veure Modernisme català і Plaça d'Espanya (Barcelona)
Plein air (Casas)
Plein air (Aire lliure) és una pintura a l'oli realitzada per Ramon Casas el 1890 i actualment exposada al Museu Nacional d'Art de Catalunya de Barcelona.
Veure Modernisme català і Plein air (Casas)
Poesia
La poesia, a l'art en general, és una manera d'utilitzar qualsevol llenguatge artístic en accions, situacions o objectes que inspiren sensacions, estats, bellesa, nous punts de vista o noves relacions entre conceptes.
Veure Modernisme català і Poesia
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot, conegut de vegades com Peius o Pompeyus Gener (Barcelona, 23 de juny de 1846 - 15 de novembre de 1920), fou un periodista, assagista, autor teatral, bohemi, d'idees progressistes i catalanistes que residí llargues temporades a París.
Veure Modernisme català і Pompeu Gener i Babot
Porta i tanca de la Finca Miralles
La porta i tanca de la finca Miralles és una obra d'Antoni Gaudí declarada bé cultural d'interès nacional.
Veure Modernisme català і Porta i tanca de la Finca Miralles
Positivisme
El positivisme és el sistema de filosofia basat en l'experiència i en el coneixement empíric dels fenòmens naturals.
Veure Modernisme català і Positivisme
Prerafaelitisme
''Ecce Ancilla Domini!'', de Dante Gabriel Rossetti (1849-1850). Tate Gallery, Londres. El Prerafaelitisme (Pre-Raphaelites) és un corrent artístic anglès sorgit entorn d'un grup de pintors, poetes i crítics, fundat el 1848 per John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Fraternitat Prerafaelita (Pre-Raphaelite Brotherhood).
Veure Modernisme català і Prerafaelitisme
Primitivisme
Museu de l'Ermitage, Sant Petersburg El primitivisme és un moviment artístic occidental que manlleva formes visuals de pobles no occiedentals o prehistòrics, tals com les inclusions de motius tahitians de Paul Gauguin en pintures i ceràmiques.
Veure Modernisme català і Primitivisme
Priorat
El Priorat és una comarca al bell mig de la Serralada Prelitoral Catalana a cavall entre el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre, que limita amb les comarques del Baix Camp, la Ribera d'Ebre, les Garrigues i la Conca de Barberà.
Veure Modernisme català і Priorat
Prudenci Bertrana i Comte
Fundació Rafael Masó. Fundació Rafael Masó de Girona. Prudenci Bertrana i Comte (Tordera, el Maresme, 19 de gener de 1867 – Barcelona, 21 de novembre de 1941) fou un escriptor modernista català, conegut sobretot per la seva novel·la Josafat (1906).
Veure Modernisme català і Prudenci Bertrana i Comte
Pseudònim
Banksy és el nom artístic d'un grafiter El pseudònim o nom artístic és un nom fals utilitzat per un artista per signar les obres sense ser reconegut.
Veure Modernisme català і Pseudònim
Quatre Gats
Quatre Gats va ser un setmanari artístic i literari català; en van aparèixer quinze números, des de la segona setmana de febrer fins al 25 de maig del 1899.
Veure Modernisme català і Quatre Gats
Racionalisme (filosofia)
El racionalisme és un corrent de pensament, una actitud filosòfica que considera que l'única manera vertadera de conèixer, comprendre o interpretar la realitat és per mitjà de la raó, ja que els sentits són insuficients i fins i tot poden ser enganyosos.
Veure Modernisme català і Racionalisme (filosofia)
Racionalisme arquitectònic
Exposició Internacional de Barcelona del 1929 El racionalisme arquitectònic (en anglès: rationalism, functionalism, international style o tot simplement modern architecture, o modernist architecture) és un corrent sorgit a Europa després de la Primera Guerra Mundial que defensa el funcionalisme dels edificis, l'absència de decoració, la ruptura amb els valors històrics i la influència de la producció industrial.
Veure Modernisme català і Racionalisme arquitectònic
Rafael Masó i Valentí
va ser un dels arquitectes catalans més destacats de principis del, un precursor del moviment del Noucentisme.
Veure Modernisme català і Rafael Masó i Valentí
Raimon Casellas i Dou
Raimon Casellas i Dou (Barcelona, 7 de gener de 1855 - Sant Joan de les Abadesses, el Ripollès, 2 de novembre de 1910) fou un periodista, crític d'art, narrador modernista i col·leccionista català.
Veure Modernisme català і Raimon Casellas i Dou
Rajola
Enrajolat de fantasia carioca en l'escala Selaron de Rio de Janeiro Una rajola, rajol o cairó és una llosa o lloseta manufacturada, fabricada en diferents tipus i tècniques de ceràmica, o també de pedra, cautxú, suro, vidre, metall, plàstic, etc.
Veure Modernisme català і Rajola
Ramon Casas i Carbó
Ramon Casas i Carbó (Barcelona, 4 de gener de 1866 - Barcelona, 29 de febrer de 1932) fou un pintor, dibuixant i cartellista vinculat a l'impressionisme i un dels impulsors del modernisme català.
Veure Modernisme català і Ramon Casas i Carbó
Ramon Domènec Perés i Perés
Ramon Domènec Perés i Perés (Matanzas, Cuba, 1863 - Barcelona, 25 d'octubre de 1956) fou un escriptor i periodista cubà.
Veure Modernisme català і Ramon Domènec Perés i Perés
Ramon Vinyes i Cluet
fou un escriptor d'obres de teatre, poesia i contes.
Veure Modernisme català і Ramon Vinyes i Cluet
Regne Unit
El Regne Unit (en anglès: The United Kingdom) oficialment, el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord (en anglès: The United Kingdom of Great Britain and Northern Ireland) és un estat insular sobirà localitzat al nord-oest d'Europa.
Veure Modernisme català і Regne Unit
Renaixença
La Renaixença fou un moviment cultural i literari del català del (1833-1892).
Veure Modernisme català і Renaixença
Reus
Reus és un municipi i una ciutat de Catalunya, capital de la comarca del Baix Camp, situat a l'oest del Camp de Tarragona i a uns 10 km de la mar Mediterrània.
Veure Modernisme català і Reus
Sabadell
Sabadell és una ciutat de Catalunya, cocapital de la comarca del Vallès Occidental juntament amb Terrassa.
Veure Modernisme català і Sabadell
Sala Parés
La Sala Parés és una galeria d'art situat al carrer de Petrixol, 5 de Barcelona.
Veure Modernisme català і Sala Parés
Salvador Valeri i Pupurull
Casa Comalat. Façana del carrer de Còrsega. Salvador Valeri i Pupurull (Barcelona, 30 de maig de 1873 - 22 d'abril de 1954) fou un arquitecte modernista català.
Veure Modernisme català і Salvador Valeri i Pupurull
Sant Andreu de Palomar
Plaça Orfila amb l'església de Sant Andreu de Palomar al fons Sant Andreu de Palomar és un barri del districte de Sant Andreu de Barcelona.
Veure Modernisme català і Sant Andreu de Palomar
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès és un municipi de Catalunya, situat a la comarca del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola, fins a l'inici de la depressió Prelitoral.
Veure Modernisme català і Sant Cugat del Vallès
Sant Joan Despí
Sant Joan Despí és un municipi dins de la comarca del Baix Llobregat, situat al pla del Llobregat, a l'esquerra del riu.
Veure Modernisme català і Sant Joan Despí
Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia és un poble i municipi de la comarca de l'Alt Penedès.
Veure Modernisme català і Sant Sadurní d'Anoia
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Cervelló és un municipi de la comarca del Baix Llobregat.
Veure Modernisme català і Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Gramenet
Escut no oficial usat per l'ajuntament de Santa Coloma de Gramenet. Santa Coloma de Gramenet (anteriorment, Gramenet de Besòs) és un municipi de la comarca del Barcelonès, dins l'àrea metropolitana de Barcelona.
Veure Modernisme català і Santa Coloma de Gramenet
Santiago Rusiñol i Prats
va ser un pintor, escriptor, col·leccionista, periodista i dramaturg català.
Veure Modernisme català і Santiago Rusiñol i Prats
Sebastià Junyent Sans
Sebastià Junyent Sans (Barcelona, 1865 - 1908) va ésser un pintor i il·lustrador modernista que es va formar a Llotja sota el mestratge d'Antoni Caba i es donà a conèixer pels seus tapissos.
Veure Modernisme català і Sebastià Junyent Sans
Secessió de Viena
Detall del Pavelló de la ''Sezession'' La Secessió de Viena, Sezession o Sezessionsstil, forma part del moviment anomenat Art Nouveau que a Catalunya es va denominar modernisme.
Veure Modernisme català і Secessió de Viena
Segarra
La Segarra és una comarca de l'interior de Catalunya, la capital de la qual és Cervera i es troba a l'àmbit funcional territorial de Ponent.
Veure Modernisme català і Segarra
Segle XX
El segle XX comprèn el període d'anys entre l'1 de gener de 1901 fins al 31 de desembre de 2000, tots dos inclosos.
Veure Modernisme català і Segle XX
Segona revolució industrial
convertidor Bessemer. L'aire buidat a través dels forats del fons del convertidor crea una reacció violenta en el ferro colat fos que oxida l'excés de carboni, convertint el ferro colat en ferro o acer pur, depenent del carboni residual. La Segona Revolució Industrial, també coneguda com a Revolució Tecnològica, va ser una fase d'industrialització ràpida entre finals del i principis del.
Veure Modernisme català і Segona revolució industrial
Setmana Tràgica
Es coneix com a Setmana Tràgica les revoltes populars que succeïren a Barcelona, i altres ciutats industrials catalanes, entre el 26 de juliol i el 2 d'agost de 1909.
Veure Modernisme català і Setmana Tràgica
Simbolisme
344x344px El simbolisme va ser un moviment artístic de les darreries del, d'origen francès i belga, en la poesia i altres arts.
Veure Modernisme català і Simbolisme
Sitges
Sitges és una vila i municipi de Catalunya a la comarca del Garraf (que forma part del territori històric del Penedès).
Veure Modernisme català і Sitges
Solitud
Solitud és una novel·la escrita per Caterina Albert i Paradís sota el pseudònim de «Víctor Català» i publicada en fulletons inclosos en la revista ''Joventut'' entre el març del 1904 i el maig del 1905.
Veure Modernisme català і Solitud
Tarragona
Tarragona és una ciutat del sud de Catalunya, capital de la comarca del Tarragonès i de la província de Tarragona.
Veure Modernisme català і Tarragona
Tarragonès
El Tarragonès és una de les tres comarques en què va quedar dividit el Camp de Tarragona en la divisió comarcal de 1936.
Veure Modernisme català і Tarragonès
Teatre
Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.
Veure Modernisme català і Teatre
Teatre Íntim
Cartell d'estrena al Teatre Íntim de l'obra ''La Culpable'' d'Adrià Gual l'any 1899 El Teatre Íntim va ser una companyia de teatre barceloní fundada per Adrià Gual i Queralt el 1898, amb l'objectiu de donar nous aires al teatre català de l'època.
Veure Modernisme català і Teatre Íntim
Teatre Metropol (Tarragona)
El Teatre Metropol és un teatre cobert de la ciutat de Tarragona, en l'actualitat ubicat al número 46 de la Rambla Nova.
Veure Modernisme català і Teatre Metropol (Tarragona)
Teatre modernista
El teatre modernista són aquelles produccions teatrals que es van realitzar durant el període conegut com a modernisme català.
Veure Modernisme català і Teatre modernista
Temple Expiatori de la Sagrada Família
Reconstrucció de les escoles NA.
Veure Modernisme català і Temple Expiatori de la Sagrada Família
Temple Expiatori del Sagrat Cor
Temple Expiatori del Sagrat Cor. El Temple Expiatori del Sagrat Cor és una església catòlica romana situada a la muntanya del Tibidabo, a Barcelona, obra de l'arquitecte Enric Sagnier i Villavecchia i finalitzada pel seu fill Josep Maria Sagnier i Vidal.
Veure Modernisme català і Temple Expiatori del Sagrat Cor
Terra Alta
La Terra Alta és una de les comarques de Catalunya, amb capital a Gandesa.
Veure Modernisme català і Terra Alta
Terrassa
Terrassa és una ciutat de Catalunya situada al Vallès Occidental que, juntament amb Sabadell, exerceix la capitalitat de la comarca.
Veure Modernisme català і Terrassa
Torre Bellesguard
La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per l'arquitecte modernista Antoni Gaudí i construïda entre 1900 i 1909, encara que diversos treballs secundaris es van prolongar fins 1916, finalitzats ja pels ajudants de Gaudí.
Veure Modernisme català і Torre Bellesguard
Torre de la Creu
La Torre de la Creu és un edifici d'estil modernista a Sant Joan Despí a la comarca del Baix Llobregat construïda per Josep Maria Jujol entre els anys 1913 i 1916.
Veure Modernisme català і Torre de la Creu
Torre Iris
La Torre Iris, construïda el 1910, és una casa de la Garriga (Vallès Oriental), obra de Joaquim Raspall.
Veure Modernisme català і Torre Iris
Trencadís
Drac de trencadís del Parc Güell El trencadís és una mena de mosaic format per trossos irregulars de ceràmica, marbre o vidre, generalment de disseny abstracte, típic de l'arquitectura modernista.
Veure Modernisme català і Trencadís
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Modernisme català і UNESCO
Valentí Almirall i Llozer
fou un advocat, periodista i polític català, considerat un dels pares del catalanisme modern i, més concretament, d'un catalanisme d'esquerres fèrriament federalista.
Veure Modernisme català і Valentí Almirall i Llozer
Vallès
Localització del Vallès (límits fins a abril de 2015) El Vallès és un territori històric de Catalunya que en la divisió comarcal de 1936 quedà subdividit en les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.
Veure Modernisme català і Vallès
Vallès Oriental
El Vallès Oriental és una comarca de Catalunya.
Veure Modernisme català і Vallès Oriental
Vapor Aymerich, Amat i Jover
El Vapor Aymerich, Amat i Jover és una antiga fàbrica tèxtil situada a la Rambla d'Ègara de Terrassa, construïda entre 1907 i 1908, que actualment allotja el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
Veure Modernisme català і Vapor Aymerich, Amat i Jover
Vicenç Bosch i Grau
Vicenç Bosch i Grau (Badalona, 1845 – Badalona, 13 de març de 1907), també conegut com a Vicente Bosch en castellà, fou un empresari i fabricant de licors i aiguardents català.
Veure Modernisme català і Vicenç Bosch i Grau
Viena
Viena (en alemany Wien) és la capital d'Àustria, alhora que un dels seus nou estats federats (Bundesland Wien, Land Wien).
Veure Modernisme català і Viena
Volta catalana
Sarrià, BarcelonaLa volta catalana o de maó de pla és una tècnica de construcció tradicional catalana que consisteix a cobrir l'espai mitjançant una volta de maons col·locats per la part plana, és a dir, per la cara de superfície més gran que formen el llarg i el través del maó, en lloc de fer-ho per qualsevol de les cares gruixudes.
Veure Modernisme català і Volta catalana
William Henry Bradley
William Henry Bradley (Boston, 1868 – Nova Jersey, 1962) fou un il·lustrador i artista modernista estatunidenc.
Veure Modernisme català і William Henry Bradley
William Morris
William Morris (Walthamstow, Anglaterra, 24 de març de 1834 - 3 d'octubre de 1896) va ser un artesà, dissenyador, impressor, poeta, escriptor, activista polític, pintor i dissenyador anglès, fundador del moviment Arts and Crafts.
Veure Modernisme català і William Morris
Xavier Viura i Rius
Xavier Viura i Rius (Barcelona, 1 de desembre de 1882 - abril de 1947) fou un poeta i autor teatral català.
Veure Modernisme català і Xavier Viura i Rius
1833
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1833
1859
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1859
1880
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1880
1881
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1881
1883
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1883
1885
Font de Sant Roc de la plaça de les Coromines de la Pobla de Lillet;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1885
1886
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1886
1887
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1887
1888
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1888
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1889
1890
Terrassa, la Rambla d'Ègara, el '''1890'''.
Veure Modernisme català і 1890
1891
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1891
1896
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1896
1900
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1900
1901
209x209px;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1901
1902
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1902
1903
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1903
1905
Cartell de l'Exposició Universal de Lieja el 1905.
Veure Modernisme català і 1905
1906
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1906
1907
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1907
1908
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1908
1909
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1909
1910
1910 (MCMX) fou un any començat en dissabte.
Veure Modernisme català і 1910
1913
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1913
1914
Europa l'any 1914. Les potències en lletra majúscula.
Veure Modernisme català і 1914
1915
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1915
1917
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1917
1918
1918 (MCMXVIII) fon un any normal dels calendaris gregorià i julià, començat un dimarts i marcat per la fi de la Primera Guerra Mundial.
Veure Modernisme català і 1918
1920
Estació del Nord de Terrassa el '''1920'''.
Veure Modernisme català і 1920
1923
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1923
1926
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1926
1929
Exposició Internacional de 1929, a Barcelona Finalitza la reforma de l'Estació de França de Barcelona fou una de les principals estacions ferroviàries fins a la construcció de l'Estació de Sants;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1929
1930
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1930
1931
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1931
1961
;Països Catalans.
Veure Modernisme català і 1961
Vegeu també
Arquitectura de Catalunya
- Catalunya en Miniatura
- Joaquim Mir i Trinxet
- Maristes Valldemia
- Modernisme català
- TecnoCampus Mataró-Maresme
- Volta catalana
Estils arquitectònics
- Arquitectura barroca
- Arquitectura carolíngia
- Arquitectura colonial
- Arquitectura copta
- Arquitectura de la Xina
- Arquitectura del Renaixement
- Arquitectura eclèctica
- Arquitectura fàl·lica
- Arquitectura gòtica
- Arquitectura georgiana
- Arquitectura inca
- Arquitectura longobarda
- Arquitectura neoclàssica
- Arquitectura neoromanesa
- Arquitectura otomana
- Arquitectura romànica
- Arquitectura romana d'Orient
- Arquitectura tallada en la roca a l'Índia
- Art asturià
- Art mudèjar
- Arts and Crafts
- Barroc Narixkin
- Barroc sicilià
- Biedermeier
- Constructivisme (art)
- Cosmatesc
- De Stijl
- Escola d'Amsterdam (arquitectura)
- Estil Imperi
- Estil Lluís XV
- Estil Lluís XVI
- Estil Tudor
- Estil arquitectònic
- Estil directori
- Estil neoegipci
- Gòtic llenguadocià
- Manierisme
- Manuelí
- Metabolisme (arquitectura)
- Modernisme català
- Modernitat
- Neogòtic
- Neomudèjar
- Noucentisme
- Nova Escola de la Haia
- Pal·ladianisme
- Plateresc
- Romànic llombard
- Rundbogenstil
Modernisme
- Émile Gallé
- Belle Époque
- Col·legi de les Teresianes
- Dandi
- Dia Mundial del Modernisme
- Jove Polònia
- Liberty (estil)
- Little Nemo in Slumberland
- Modernisme
- Modernisme català
- Secessió de Viena
També conegut com Modernista, Modernistes.
, Casa Coll i Regàs, Casa Comalat, Casa Enric Pavillard, Casa Fuster, Casa Garí, Casa Garriga Nogués, Casa Isabel Pomar, Casa Lleó i Morera, Casa Llopis Bofill, Casa Masramon, Casa Milà, Casa Navàs, Casa Puig i Cadafalch, Casa Ramos, Casa Roura, Casa Rull, Casa Sayrach, Casa Serra, Casa Solà Morales, Casa Terradas, Casa Thomas, Casa Tosquella, Casa Vicens, Casino de Manresa, Castell dels Tres Dragons, Castellar de n'Hug, Catalanisme, Catalans, Catalònia, Catalunya, Catenària, Caterina Albert i Paradís, Caves Codorniu, Cèsar Martinell i Brunet, Celler Cooperatiu de Falset, Celler Cooperatiu de Gandesa, Celler Cooperatiu de Rocafort de Queralt, Celler Cooperatiu del Pinell de Brai, Celler del Sindicat de Barberà de la Conca, Celler Güell, Cementiri d'Arenys de Mar, Charles Rennie Mackintosh, Cinema català, Col·legi de les Teresianes, Comillas, Conca de Barberà, Conrad Roure i Bofill, Constantin Meunier, Cooperativa Obrera Mataronesa, Crítica de l'art, Cripta de la Colònia Güell, Cultura, Dècada del 1920, Desconsol, Diario de Barcelona, Disseny, Drames rurals, Eclecticisme, Edgar Degas, Edifici Montaner i Simon, Eduard Vidal i de Valenciano, Eixample de Barcelona, El Capricho, El Pinell de Brai, El Poble Català, Electricitat, Elies Rogent i Amat, Eliseu Meifrèn i Roig, Els Quatre Gats, Els sots feréstecs, Enric Clarasó i Daudí, Enric Nieto i Nieto, Enric Sagnier i Villavecchia, Escòcia, Escenografia, Escola luminista de Sitges, Escola Mallorquina, Església del Sagrat Cor de Vistabella, Espanya, Estètica, Estiueig, Estuc, Estucat al foc, Eugène Grasset, Eugène Viollet-le-Duc, Eugeni d'Ors i Rovira, Europa, Europa del Sud, Eusebi Arnau i Mascort, Exposició Internacional de Barcelona, Exposició universal, Exposició Universal de Barcelona, Farinera del Sindicat Agrícola de Cervera, Farinera Teixidor, Fàbrica Casaramona, Fàbrica de Ciment Asland, Felip Cortiella i Ferrer, Ferro colat, Ferro forjat, Ferrocarril, Festes modernistes de Sitges, Finca Güell, Foment de les Arts i el Disseny, Forma (revista), França, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Gimeno i Arasa, Francesc Pujols i Morgades, Francesc Vidal i Jevellí, Frederic Soler i Hubert, Friedrich Wilhelm Nietzsche, Fundació Antoni Tàpies, Gabriel Alomar i Villalonga, Gandesa, Garraf, Garrot vil (quadre), Garrotxa, Gaspar Homar i Mezquida, Generalitat de Catalunya, Girona, Glasgow, Guerra Civil espanyola, Gustave Flaubert, Henri de Toulouse-Lautrec, Henrik Ibsen, Hiperboloide, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Ignasi Iglésias i Pujadas, Impressionisme, Indústria, Individu, Institut Pere Mata, Intel·lectual, Itàlia, Jacint Verdaguer i Santaló, James McNeill Whistler, Jaume Brossa i Roger, Jaume Massó i Torrents, Jeroni Zanné i Rodríguez, Joan Brull i Vinyoles, Joan Fuster i Ortells, Joan Maragall i Gorina, Joan Puig i Ferreter, Joan Rubió i Bellver, Joan Sardà i Lloret, Joan Torrendell i Escalas, Joaquim Casas i Carbó, Joaquim Ruyra i Oms, Joaquim Vancells i Vieta, Johann Wolfgang von Goethe, John Hassall, John Ruskin, Josafat (novel·la), Josep Domènech i Estapà, Josep Llimona i Bruguera, Josep Maria Arnau i Pascual, Josep Maria Jujol i Gibert, Josep Maria Tamburini i Dalmau, Josep Pijoan i Soteras, Josep Pous i Pagès, Josep Puig i Cadafalch, Josep Vilaseca i Casanovas, Josep Yxart i de Moragas, Joventut (revista), Jules Chéret, Juli Vallmitjana i Colomines, L'auca del senyor Esteve, L'Avenç (1881-1893), La Bombonera (la Garriga), La Colònia Güell, La Garriga, La Renaixensa, La Secuita, La Vanguardia, La Veu de Catalunya, La vida i la mort d'en Jordi Fraginals, Laureà Barrau i Buñol, Literatura, Literatura modernista, Lleó (Castella i Lleó), Llista de Béns Culturals d'Interès Nacional del Priorat, Llorenç Matamala i Piñol, Lluís Domènech i Montaner, Lluís Graner i Arrufí, Lluís Muncunill i Parellada, Lluís Rigalt i Farriols, Maó, Maó (construcció), Madrid, Manuel Feliu de Lemus, Manuel Raventós i Domènech, Manuel Sayrach i Carreras, Mare de Déu de Montserrat de Montferri, Maresme, Masia Freixa, Mataró, Maurice Maeterlinck, Màquina de vapor, Música, Melilla, Miquel Blay i Fàbrega, Miquel de Palol i Felip, Miquel dels Sants Oliver i Tolrà, Miquel Utrillo i Morlius, Modernisme, Modernisme valencià, Modernitat, Montferri, Montmartre, Museu d'Orsay, Museu del Cau Ferrat, Museu del Modernisme Català, Museu Nacional d'Art de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, Museu Reina Sofia, Nancy, Narrativa modernista catalana, Naturalisme, Neoclassicisme, Noucentisme, Novalis, Novelda, Nulles, Olot, Orfeó Català, Palau (arquitectura), Palau de la Música Catalana, Palau del Baró de Quadras, Palau Güell, Palau Macaya, Palau Montaner, Paraboloide, Paràbola, París, Parc Güell, Passatge del Patriarca, Passeig de Gràcia, Patrimoni de la Humanitat, Pavellons de la Finca Güell, Paviment hidràulic, Pèl & Ploma, Pere Coromines i Montanya, Pinya de rosa (llibre), Plaça d'Espanya (Barcelona), Plein air (Casas), Poesia, Pompeu Gener i Babot, Porta i tanca de la Finca Miralles, Positivisme, Prerafaelitisme, Primitivisme, Priorat, Prudenci Bertrana i Comte, Pseudònim, Quatre Gats, Racionalisme (filosofia), Racionalisme arquitectònic, Rafael Masó i Valentí, Raimon Casellas i Dou, Rajola, Ramon Casas i Carbó, Ramon Domènec Perés i Perés, Ramon Vinyes i Cluet, Regne Unit, Renaixença, Reus, Sabadell, Sala Parés, Salvador Valeri i Pupurull, Sant Andreu de Palomar, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Sadurní d'Anoia, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Santiago Rusiñol i Prats, Sebastià Junyent Sans, Secessió de Viena, Segarra, Segle XX, Segona revolució industrial, Setmana Tràgica, Simbolisme, Sitges, Solitud, Tarragona, Tarragonès, Teatre, Teatre Íntim, Teatre Metropol (Tarragona), Teatre modernista, Temple Expiatori de la Sagrada Família, Temple Expiatori del Sagrat Cor, Terra Alta, Terrassa, Torre Bellesguard, Torre de la Creu, Torre Iris, Trencadís, UNESCO, Valentí Almirall i Llozer, Vallès, Vallès Oriental, Vapor Aymerich, Amat i Jover, Vicenç Bosch i Grau, Viena, Volta catalana, William Henry Bradley, William Morris, Xavier Viura i Rius, 1833, 1859, 1880, 1881, 1883, 1885, 1886, 1887, 1888, 1889, 1890, 1891, 1896, 1900, 1901, 1902, 1903, 1905, 1906, 1907, 1908, 1909, 1910, 1913, 1914, 1915, 1917, 1918, 1920, 1923, 1926, 1929, 1930, 1931, 1961.