129 les relacions: Acadèmia Francesa de les Ciències, Alacant, Albert Abraham Michelson, Anglaterra, Antoine Lavoisier, Arc (geometria), Arc de meridià, Àngstrom, Barcelona, Buit, Castell de Bellver, Castell de Montjuïc, Catedral, Centímetre, Christiaan Huygens, Christopher Wren, Científic, Cinta mètrica, Conferència General de Pesos i Mesures, Constant física, Convenció del Metre, Criptó, Diàmetre, Domènec Francesc Joan Aragó, Dunkerque, Eivissa, El Masnou, Espectre, Filosofia, Força, Fortalesa de la Ciutadella, França, Francès, Fusió (canvi d'estat), Giovanni Cassini, Glaç, Grau Celsius, Gravetat, Grec, Guerra del Francès, Guerra Gran, Illes Balears, Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia, Interferòmetre, Interferometria, Iridi, Jean Picard, Jean-Baptiste Joseph Delambre, Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, John Wilkins, ..., Joseph Needham, Kriptó, Línia equatorial, Línia espectral, Llautó, Llum, Longitud, Longitud d'ona, Mallorca, Mare de Déu del Mont, Matagalls, Meridià, Meridià verd, Metre, Micròmetre, Muntanya de Rocacorba, Nanòmetre, Nicolas de Condorcet, Nivell d'energia, Notació científica, Ocata (barri del Masnou), Oficina Internacional de Pesos i Mesures, Ona, París, Pèndol, Període d'oscil·lació, Perpinyà, Pierre François André Méchain, Pierre-Simon Laplace, Platí, Pol Nord, Polzada, Pressió atmosfèrica, Puig de l'Estela, Puigsacalm, Quilòmetre, Quilogram, Radiació electromagnètica, Rellotge atòmic, Roig, Rosselló, Salses, Sèvres, Segon, Sistema Imperial d'Unitats, Sistema Internacional d'Unitats, Taronja, Temperatura, Temps, Terra, Torre del Rellotge (Barceloneta), Unitat bàsica del Sistema Internacional, Unitat de longitud, Velocitat de la llum, 10 de desembre, 1668, 1669, 1675, 1718, 1739, 1790, 1791, 1792, 1795, 1798, 1799, 1806, 1808, 1889, 1927, 1983, 1992, 20 d'octubre, 21 d'octubre, 22 de juny, 26 de març, 28 de setembre, 6 d'octubre, 8 de maig. Ampliar l'índex (79 més) »
Acadèmia Francesa de les Ciències
LAcadèmia Francesa de les Ciències (Académie des sciences) és una societat científica, fundada el 1666 pel Rei Lluís XIV de França per iniciativa de Jean-Baptiste Colbert.
Nou!!: Metre і Acadèmia Francesa de les Ciències · Veure més »
Alacant
Alacant (IPA), en castellà Alicante i oficialment, Alicante/Alacant és una ciutat del sud del País Valencià; la segona en població, capital de la comarca de l'Alacantí i de la demarcació provincial homònima.
Nou!!: Metre і Alacant · Veure més »
Albert Abraham Michelson
Albert Abraham Michelson (Strzelno, Confederació Germànica 1852 - Pasadena, Estats Units 1931) fou un físic nord-americà d'ascendència judeo-polonesa, guanyador del Premi Nobel de Física l'any 1907 i conegut pels seus treballs sobre la velocitat de la llum.
Nou!!: Metre і Albert Abraham Michelson · Veure més »
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Nou!!: Metre і Anglaterra · Veure més »
Antoine Lavoisier
Antoine Laurent Lavoisier (París, 26 d'agost de 1743 - 8 de maig de 1794), conegut com a Antoine Lavoisier després de la Revolució Francesa, va ser un químic francès.
Nou!!: Metre і Antoine Lavoisier · Veure més »
Arc (geometria)
Ombrejat en verd, un sector circular de longitud L al llarg del perímetre del cercle En geometria euclidiana, un arc és un segment tancat d'una corba en un pla bidimensional; per exemple, un arc circular és un segment de la circumferència d'un cercle.
Nou!!: Metre і Arc (geometria) · Veure més »
Arc de meridià
En geodèsia, el mesurament d'un arc meridià és una determinació molt precisa de la distància entre dos punts amb la mateixa longitud.
Nou!!: Metre і Arc de meridià · Veure més »
Àngstrom
Un ångström o àngstrom (Å) és una unitat de longitud equivalent a 0,1 nanòmetres o 1 × 10−10 metres.
Nou!!: Metre і Àngstrom · Veure més »
Barcelona
Barcelona (pronunciat en català central) és una ciutat i metròpoli a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
Nou!!: Metre і Barcelona · Veure més »
Buit
Una cambra de buit En física clàssica, el concepte de buit s'aplica a un espai sense aire o d'altres fluids i, en general, mancat de qualsevol tipus de matèria, però en el qual es poden propagar els camps.
Nou!!: Metre і Buit · Veure més »
Castell de Bellver
El castell de Bellver és un castell d'estil gòtic català del principi del situat a uns 2,5 quilòmetres al sud-oest de la ciutat de Palma, dalt d'un puig de devers 112 m. Té vistes panoràmiques damunt la ciutat, el seu port principal i el de Portopí, la serra de Tramuntana i el pla central de Mallorca, les quals li donen el nom (del català medieval "bell veer").
Nou!!: Metre і Castell de Bellver · Veure més »
Castell de Montjuïc
El Castell de Montjuïc de Barcelona fou una fortalesa militar i, després de la guerra civil, va ser un museu militar.
Nou!!: Metre і Castell de Montjuïc · Veure més »
Catedral
Catedral de Tarragona Una catedral o una seu episcopal és una església cristiana que fa la funció de ser l'església principal d'una diòcesi.
Nou!!: Metre і Catedral · Veure més »
Centímetre
El centímetre (símbol cm) és una unitat de longitud que equival a una centèsima part d'un metre.
Nou!!: Metre і Centímetre · Veure més »
Christiaan Huygens
Christiaan Huygens (l'Haia, 14 d'abril del 1629 - l'Haia, 8 de juny o 8 de juliol del 1695) va ser un matemàtic, físic i astrònom neerlandès, del, i un dels científics més influents en la seva època.
Nou!!: Metre і Christiaan Huygens · Veure més »
Christopher Wren
Sir Christopher Wren (East Knoyle, 20 d'octubre de 1632 - Hampton Court, 25 de febrer de 1723), va ser un científic i arquitecte del, famós pels seus treballs de reconstrucció de les esglésies de Londres després del gran incendi de 1666.
Nou!!: Metre і Christopher Wren · Veure més »
Científic
Un científic o científica és la persona que es dedica professionalment a algun camp de la ciència utilitzant les matemàtiques o el mètode científic per a cercar nous coneixements.
Nou!!: Metre і Científic · Veure més »
Cinta mètrica
Cinta mètrica extensible. Una cinta mètrica és un instrument de mesura que consisteix en una cinta flexible graduada i que es pot enrotllar, fent que el transport sigui més fàcil.
Nou!!: Metre і Cinta mètrica · Veure més »
Conferència General de Pesos i Mesures
La Conferència General de Pesos i Mesures (CGPM, Conférence générale des poids et mesures) és l'òrgan decisori de la Convenció del Metre (Convention du Mètre), encarregat de prendre les decisions en matèria de metrologia, en particular sobre el Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Metre і Conferència General de Pesos i Mesures · Veure més »
Constant física
En ciència, una constant física és una magnitud física que té un valor numèric fix, que no canvia a mesura que passa el temps.
Nou!!: Metre і Constant física · Veure més »
Convenció del Metre
La Convenció del Metre (Convention du Mètre) és un tractat internacional signat el 20 de maig del 1875 a París per 17 estats amb el propòsit d'establir una autoritat mundial en el camp de la metrologia.
Nou!!: Metre і Convenció del Metre · Veure més »
Criptó
El criptó és l'element químic de símbol Kr i nombre atòmic 36.
Nou!!: Metre і Criptó · Veure més »
Diàmetre
Diàmetre d'una circumferència. En geometria, donada una circumferència, cercle, el·lipse, esfera, el·lipsoide, etc., el diàmetre (del grec diairo.
Nou!!: Metre і Diàmetre · Veure més »
Domènec Francesc Joan Aragó
Domènec Francesc Joan Aragó i Roig (en francès, Dominique François Jean Arago Roig), conegut als Països Catalans com a Francesc Aragó i internacionalment com a François Arago (Estagell, Rosselló, 26 de febrer del 1786 - París, 2 d'octubre del 1853), fou un matemàtic, físic, astrònom i polític.
Nou!!: Metre і Domènec Francesc Joan Aragó · Veure més »
Dunkerque
Dunkerque o Dunquerca (en neerlandès Duinkerke, en flamenc occidental Duunkerke) és una ciutat portuària del nord de França, al departament del Nord i a la regió dels Alts de França.
Nou!!: Metre і Dunkerque · Veure més »
Eivissa
Situació d'Eivissa respecte als Països Catalans L'illa d'Eivissa és la més gran de les illes Pitiüses i la més occidental de les illes de l'arxipèlag Balear, al centre-oest de la Mediterrània occidental.
Nou!!: Metre і Eivissa · Veure més »
El Masnou
El Masnou és una vila i municipi de la comarca del Maresme.
Nou!!: Metre і El Masnou · Veure més »
Espectre
L'espectre electromagnètic és el conjunt de totes les possibles ones electromagnètiques, des de les de major freqüència, com els raigs gamma i raigs X, fins a les de menor freqüència, com les ones de ràdio.
Nou!!: Metre і Espectre · Veure més »
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Nou!!: Metre і Filosofia · Veure més »
Força
En física, una força (habitualment simbolitzada com F) és una acció que provoca una pertorbació en la quantitat de moviment d'un cos.
Nou!!: Metre і Força · Veure més »
Fortalesa de la Ciutadella
La Ciutadella de Barcelona fou una fortalesa construïda després de la guerra de Successió Espanyola amb la intenció de reprimir els barcelonins.
Nou!!: Metre і Fortalesa de la Ciutadella · Veure més »
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Nou!!: Metre і França · Veure més »
Francès
El francès o francés (français o la langue française és una llengua romànica occidental també coneguda com a llengua d'oïl -encara que no ho és, només és una llengua que prové de la llengua d'oïl- (per la manera de dir el mot «sí», i en oposició a l'occità, que empra «òc»). Es va originar a l'àrea de París i es va estendre per tot França, imposada primer com a llengua de la reialesa. La República Francesa en va fer un element d'homogeneïtzació social i cultural en detriment de les altres llengües de l'Estat francès (occità, bretó, basc, català, alsacià, cors, etc.) i les altres llengües d'oïl (altres variants lingüístiques emparentades amb el mateix francès: picard, való, normand, gal·ló, etc.). Amb el colonialisme, el seu ús es va estendre arreu del món, sobretot a l'Àfrica i en alguns punts d'Amèrica (fonamentalment Louisiana i el Quebec) i Oceania, on encara es conserva, i d'Àsia, on el seu ús com a llengua colonial és en reculada. A Europa, gaudeix de reconeixement oficial, a més de França, a Bèlgica (Valònia i Brussel·les), a Suïssa (cantons occidentals), a Itàlia (Vall d'Aosta), a Luxemburg i a Mònaco. Es calcula que parlen francès uns 80 milions de persones al món com a llengua materna, i uns 220 milions en total si s'hi inclouen els qui el parlen com a segona llengua.
Nou!!: Metre і Francès · Veure més »
Fusió (canvi d'estat)
Seqüència d'imatges accelerada per a visualitzar el procés de fusió de glaçons dins d'un got La fusió és un procés físic que consisteix en el canvi d'estat de la matèria de l'estat sòlid a l'estat líquid.
Nou!!: Metre і Fusió (canvi d'estat) · Veure més »
Giovanni Cassini
Giovanni Domenico Cassini (Perinaldo, 8 de juny de 1625 - París, 11 de setembre de 1712), fou un astrònom genovès, el nom del qual està principalment unit a l'anomenada divisió de Cassini.
Nou!!: Metre і Giovanni Cassini · Veure més »
Glaç
Glaçons dins d'un got de vidre. El glaç, o gel, és l'estat sòlid de l'aigua (H₂O), el qual es forma quan aquest es troba en una temperatura inferior a 0 °C (273,15 K), que és el seu punt de congelació.
Nou!!: Metre і Glaç · Veure més »
Grau Celsius
Anders Celsius, creador del grau amb el seu nom El grau Celsius, representat com a ℃ (°C), és una unitat de temperatura que deu el seu nom a l'astrònom suec Anders Celsius (1701-1744), que proposà per primera vegada una escala de temperatura el 1742, dos anys abans de morir.
Nou!!: Metre і Grau Celsius · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Metre і Gravetat · Veure més »
Grec
La llengua grega (en grec modern: ελληνική γλώσσα, o, simplement, ελληνικά) constitueix la seva pròpia branca dins de les llengües indoeuropees.
Nou!!: Metre і Grec · Veure més »
Guerra del Francès
La Guerra del Francès (també coneguda com a Campanya d'Espanya, Guerra de la Independència Espanyola, o Guerra Peninsular) fou un conflicte bèl·lic entre Espanya i el Primer Imperi Francès que s'inicià el 1808 amb l'entrada de les tropes napoleòniques, i que conclogué el 1814, amb el retorn de Ferran VII d'Espanya al poder.
Nou!!: Metre і Guerra del Francès · Veure més »
Guerra Gran
La Guerra Gran, també coneguda com la Guerra dels Pirineus, Guerra del Rosselló o la Guerra de la Convenció, un episodi de les Guerres de la Revolució Francesa, fou un conflicte bèl·lic en què s'enfrontaren el Regne d'Espanya i la República Francesa, entre el 1793 i el 1795.
Nou!!: Metre і Guerra Gran · Veure més »
Illes Balears
Taula de Torralba d'en Salort Les Illes Balears són un arxipèlag de la Mediterrània occidental, format per quatre grans illes (Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) i diversos illots.
Nou!!: Metre і Illes Balears · Veure més »
Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia
L'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology), que s'anomenava entre 1901 i 1988 Oficina Nacional de Normes (NBS de National Bureau of Standards), és una agència de l'Administració de Tecnologia del Departament de Comerç dels Estats Units.
Nou!!: Metre і Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia · Veure més »
Interferòmetre
Esquema d'un interferòmetre de Jamin. L'interferòmetre és un instrument de mesura que utilitza la interferència de les ones de llum per mesurar amb gran precisió longituds d'ona de la llum mateixa.
Nou!!: Metre і Interferòmetre · Veure més »
Interferometria
Figura 1. La trajectòria de la llum a través d'un interferòmetre de Michelson. Els dos raigs de llum amb una font comuna es combinen en el mirall semitransparent per buscar el detector. O bé pot interferir de manera constructiva (consolidant en la intensitat) si les seves ones de llum arriben en fase, o interferir destructivament (debilitament de la intensitat) si arriben fora de fase, depenent de les distàncies exactes entre els tres miralls. La interferometria és la tècnica de combinar dues o més ones, de les quals es diu que interfereixen l'una amb l'altra.
Nou!!: Metre і Interferometria · Veure més »
Iridi
L'iridi és l'element químic de símbol Ir i nombre atòmic 77.
Nou!!: Metre і Iridi · Veure més »
Jean Picard
Jean Picard (La Flèche, Sarthe, 21 de juliol de 1620 - París, 12 de juliol de 1682) va ser un astrònom francès del segle XVII conegut per haver fet una mesura molt precisa del radi de la Terra.
Nou!!: Metre і Jean Picard · Veure més »
Jean-Baptiste Joseph Delambre
Jean Baptiste Joseph, chevalier Delambre (Amiens, 19 de setembre de 1749 – París, 19 d'agost de 1822) va ser un matemàtic i astrònom francès.
Nou!!: Metre і Jean-Baptiste Joseph Delambre · Veure més »
Jocs Olímpics d'Estiu de 1992
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 1992, oficialment Jocs Olímpics de la XXV Olimpíada, es van celebrar a la ciutat de Barcelona entre els dies 25 de juliol i 9 d'agost de 1992.
Nou!!: Metre і Jocs Olímpics d'Estiu de 1992 · Veure més »
John Wilkins
John Wilkins John Wilkins (1 de gener de 1614, Fawsley, Northamptonshire - 19 de novembre de 1672, Londres) va ser pastor protestant i autor de diversos treballs científics.
Nou!!: Metre і John Wilkins · Veure més »
Joseph Needham
Noel Joseph Terence Montgomery Needham CH FRS, FBA (Londres, 9 de desembre de 1900 - Cambridge, 24 de març de 1995), també conegut com a Li Yuese (xinès tradicional 李約瑟, simplificat 李约瑟, pinyin Lǐ Yuēsè Wade-Giles Li Yüeh-Sê) va ser un bioquímic britànic, però fou més conegut en la seva faceta d'historiador preeminent de la ciència i la tecnologia a la Xina.
Nou!!: Metre і Joseph Needham · Veure més »
Kriptó
Kriptó és el planeta originari de Superman.
Nou!!: Metre і Kriptó · Veure més »
Línia equatorial
Mapamundi amb la línia de l'equador La línia equatorial, línia equinoccial o equador (del llatí aequātōris: 'igualador') és una línia imaginària que fa la volta a un planeta (o a qualsevol altre cos celeste) equidistant dels dos pols.
Nou!!: Metre і Línia equatorial · Veure més »
Línia espectral
Línes espectrals del cesi Una línia espectral és una línia fosca o clara en un espectre òptic, resultant d'un excés o deficiència de fotons en un rang de freqüències estret.
Nou!!: Metre і Línia espectral · Veure més »
Llautó
El llautó és un aliatge de coure i zinc.
Nou!!: Metre і Llautó · Veure més »
Llum
Llum filtrant-se a través d'unes finestres La llum és la porció de l'espectre electromagnètic visible per a l'ull humà, però en física el terme també pot ser utilitzat per a altres formes de radiació electromagnètica visible o no.
Nou!!: Metre і Llum · Veure més »
Longitud
Imatge de la barra de platí-iridi utilitzada com a patró del '''metre''' entre 1889 i 1960. La longitud és la dimensió que correspon a la llargària d'un objecte; la llargada d'una cosa, d'una superfície.
Nou!!: Metre і Longitud · Veure més »
Longitud d'ona
Aquesta imatge mostra la mesura de la longitud d'ona entre dos punts d'equilibri i l'equivalent sobre dues crestes consecutives. La longitud d'ona és la magnitud física que indica la distància entre el principi i el final d'una ona completa (cicle).
Nou!!: Metre і Longitud d'ona · Veure més »
Mallorca
Mallorca és una illa de la Mediterrània, la més gran de les Illes Balears —per això també s'anomena la Balear Major—, i és lloc d'origen dels mallorquins.
Nou!!: Metre і Mallorca · Veure més »
Mare de Déu del Mont
La Mare de Déu del Mont és un santuari marià del bisbat de Girona, sobre el pic culminant de la serra del Mont (també coneguda com el Mont o, popularment, la Mare de Déu del Mont), a l'extrem meridional de l'antic municipi de Bassegoda, actualment agregat al d'Albanyà (Alt Empordà).
Nou!!: Metre і Mare de Déu del Mont · Veure més »
Matagalls
El Matagalls és una muntanya de 1.698 metres del massís del Montseny que es troba entre els municipis del Brull i Viladrau a Osona, i el del Montseny al Vallès Oriental.
Nou!!: Metre і Matagalls · Veure més »
Meridià
Convergència de dos meridians. Un meridià (o línia de longitud) és una línia imaginària que fa mitja volta a la Terra, de Pol Nord a Pol Sud.
Nou!!: Metre і Meridià · Veure més »
Meridià verd
Sala Meridiana de l'Observatori de París Plaques en homenatge a Francesc Aragó El meridià verd és una iniciativa per commemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre.
Nou!!: Metre і Meridià verd · Veure més »
Metre
El metre (m) és la unitat fonamental de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures.
Nou!!: Metre і Metre · Veure més »
Micròmetre
El micròmetre (símbol µm) és una unitat de longitud equivalent a la milionèsima part d'un metre (o cosa que és el mateix, una mil·lèsima part d'un mil·límetre).
Nou!!: Metre і Micròmetre · Veure més »
Muntanya de Rocacorba
La Muntanya de Rocacorba és una serra situada al municipi de Canet d'Adri a la comarca del Gironès, amb una elevació màxima de 991 metres.
Nou!!: Metre і Muntanya de Rocacorba · Veure més »
Nanòmetre
Un nanòmetre (símbol nm) equival a 10-9 metres.
Nou!!: Metre і Nanòmetre · Veure més »
Nicolas de Condorcet
Marie-Jean-Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, França, 17 de setembre de 1743 - Bourg-la-Reine, 29 de març de 1794) fou un matemàtic, filòsof i polític francès del i un dels personatges més influents de la Il·lustració francesa.
Nou!!: Metre і Nicolas de Condorcet · Veure més »
Nivell d'energia
Fig.1 Nivells d'energia Un nivell d'energia o nivell energètic és una quantitat estable d'energia, que un sistema físic pot tenir; el terme s'utilitza més comunament fent referència a la configuració electrònica d'electrons, en àtoms o molècules.
Nou!!: Metre і Nivell d'energia · Veure més »
Notació científica
La notació científica, també denominada patró o notació en forma exponencial és una forma d'escriure els nombres que tenen valors massa grans (100000000000) o massa petits (0,00000000001) per a ser escrits de manera convencional.
Nou!!: Metre і Notació científica · Veure més »
Ocata (barri del Masnou)
Ocata és un barri litoral del Masnou (Maresme), amb el qual forma un continuum urbà, a llevant del centre de la vila.
Nou!!: Metre і Ocata (barri del Masnou) · Veure més »
Oficina Internacional de Pesos i Mesures
L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (Bureau international des poids et mesures, BIPM, en francès), és una organització internacional, a través de la qual els seus 59 estats membres actuen sobre estàndards de mesura en quatre àrees: química, radiacions ionitzants, metrologia física, així com el temps universal coordinat.
Nou!!: Metre і Oficina Internacional de Pesos i Mesures · Veure més »
Ona
miniatura Una ona és una pertorbació que es propaga transportant energia i quantitat de moviment, però sense transport de matèria.
Nou!!: Metre і Ona · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Metre і París · Veure més »
Pèndol
Trajectòria d'un pèndol simple amb la descomposició de forces Un pèndol és un sistema físic ideal construït per un sòlid sotmès a l'acció de la gravetat i subjectat de manera que pot girar lliurement sobre un eix que no passa pel seu centre de gravetat.
Nou!!: Metre і Pèndol · Veure més »
Període d'oscil·lació
sinusoidal el període del qual va creixent En física, el període d'oscil·lació és el temps transcorregut entre dos punts equivalents de l'oscil·lació o cicle d'una ona (en la mateixa fase).
Nou!!: Metre і Període d'oscil·lació · Veure més »
Perpinyà
Perpinyà (en francès, Perpignan) és la ciutat capital del Rosselló i de la Catalunya del Nord.
Nou!!: Metre і Perpinyà · Veure més »
Pierre François André Méchain
Pierre François André Méchain, nascut a Laon el 16 d'agost de 1744 i mort a Castelló de la Plana (comarca de la Plana Alta) el 20 de setembre de 1804, va ser un astrònom i geògraf francès.
Nou!!: Metre і Pierre François André Méchain · Veure més »
Pierre-Simon Laplace
Pierre-Simon Laplace (Beaumont-en-Auge, Normandia, 23 o 28 de març del 1749 - París, 5 de març del 1827), fou un brillant matemàtic, astrònom i físic francès.
Nou!!: Metre і Pierre-Simon Laplace · Veure més »
Platí
El platí és l'element químic de símbol Pt i nombre atòmic 78.
Nou!!: Metre і Platí · Veure més »
Pol Nord
El '''pol Nord''' geogràfic El pol Nord és el punt de la superfície més al nord del planeta Terra i, per tant, està situat a latitud 90° N. Estrictament aquesta és la definició del pol Nord geogràfic, la més utilitzada habitualment, però poden definir-se altres pols nords en funció de diferents conceptes geogràfics i geofísics.
Nou!!: Metre і Pol Nord · Veure més »
Polzada
La polzada (abreviat ″) és una mesura de longitud antropomètrica que equivalia a la longitud de la primera falange, en concret la distal, d'un dit polze.
Nou!!: Metre і Polzada · Veure més »
Pressió atmosfèrica
Un baròmetre aneroide La pressió atmosfèrica és la pressió que exerceix l'atmosfera terrestre sobre la Terra a causa del pes de l'aire sobre la superfície.
Nou!!: Metre і Pressió atmosfèrica · Veure més »
Puig de l'Estela
El Puig de l'Estela, o puig de l'Estella és un pic del massís del Canigó de 1.778 metres,situat a l'est del seu cim.
Nou!!: Metre і Puig de l'Estela · Veure més »
Puigsacalm
El Puigsacalm és una muntanya de 1.515 metres que es troba al municipi de la Vall d'en Bas a la Garrotxa.
Nou!!: Metre і Puigsacalm · Veure més »
Quilòmetre
Un quilòmetre o kilòmetre (símbol km) és una unitat de longitud equivalent a 1.000 metres.
Nou!!: Metre і Quilòmetre · Veure més »
Quilogram
El quilogram, kilogram o abreviat quilo (símbol: kg) és la unitat base de massa del Sistema Internacional d'Unitats (SI).
Nou!!: Metre і Quilogram · Veure més »
Radiació electromagnètica
La radiació electromagnètica és un conjunt d'ones electromagnètiques que es propaguen a l'espai amb un component elèctric i un component magnètic.
Nou!!: Metre і Radiació electromagnètica · Veure més »
Rellotge atòmic
Rellotge atòmic comercial de cesi, utilitzat per donar el temps legal a França els anys 80, i com a referència per al rellotge parlant, exposat a l'observatori de París. S'anomena rellotge atòmic a aquell rellotge que es basa en la freqüència d'una vibració atòmica.
Nou!!: Metre і Rellotge atòmic · Veure més »
Roig
El vermell o roig és el color amb la freqüència més baixa de llum que pot discernir l'ull humà.
Nou!!: Metre і Roig · Veure més »
Rosselló
Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Rosselló és una comarca històrica catalana administrativament a l'extrem sud-oriental de l'estat francès.
Nou!!: Metre і Rosselló · Veure més »
Salses
Salses (oficialment en francès, Salses-le-Château), és una vila i comuna de 3.275 habitants de la comarca del Rosselló, a la Catalunya del Nord.
Nou!!: Metre і Salses · Veure més »
Sèvres
Sèvres és un municipi francès, situat al departament dels Alts del Sena i a la regió de l'Illa de França.
Nou!!: Metre і Sèvres · Veure més »
Segon
Un rellotge atòmic del 1997 a Alemanya. El segon (s) és una unitat de temps i una de les set unitats base del Sistema Internacional.
Nou!!: Metre і Segon · Veure més »
Sistema Imperial d'Unitats
L'antiga oficina de Pesos i Mesures a Seven Sisters, Londres. Estàndards Imperials de longitud el 1876 a Trafalgar Square, Londres. El Sistema Imperial d'Unitats (en anglès: Imperial units o imperial system, també conegut com a British Imperial) és el sistema d'unitats definit a la llei britànica anomenada Weights and Measures Act de 1824, que més tard es va refinar i reduir.
Nou!!: Metre і Sistema Imperial d'Unitats · Veure més »
Sistema Internacional d'Unitats
Estats Units. El Sistema Internacional d'Unitats, abreujat SI (del francès Système international d'unités) és el sistema d'unitats més utilitzat al món, tant en ciència com a la vida diària (comerç), i és l'evolució del sistema mètric decimal.
Nou!!: Metre і Sistema Internacional d'Unitats · Veure més »
Taronja
Taronja Taronja La taronja és el fruit del taronger, arbre que pertany al gènere Citrus, de la família de les rutàcies.
Nou!!: Metre і Taronja · Veure més »
Temperatura
Simulació de la vibració tèrmica d'un segment d'una proteïna, l'amplitud de la vibració s'incrementa amb la temperatura. La temperatura és una magnitud física variable de la matèria que expressa quantitativament les nocions comunes de calor i fred.
Nou!!: Metre і Temperatura · Veure més »
Temps
Deu segons en un rellotge ''Montinari Milano'' El temps és un concepte físic que tots experimentem quotidianament, però que resulta difícil de definir formalment.
Nou!!: Metre і Temps · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Metre і Terra · Veure més »
Torre del Rellotge (Barceloneta)
La Torre del Rellotge és un edifici del municipi de Barcelona protegit com a bé cultural d'interès local.
Nou!!: Metre і Torre del Rellotge (Barceloneta) · Veure més »
Unitat bàsica del Sistema Internacional
Les 7 unitats del Sistema Internacional i les interdependències de les seves definicions Una unitat bàsica o unitat base és una unitat de mesura del Sistema Internacional considerada com a primordial, ja que serveix per definir totes les altres unitats derivades.
Nou!!: Metre і Unitat bàsica del Sistema Internacional · Veure més »
Unitat de longitud
Una unitat de longitud és una manera de mesurar longituds o distàncies.
Nou!!: Metre і Unitat de longitud · Veure més »
Velocitat de la llum
La velocitat de la llum en el buit, comunament representada amb la lletra c, és una constant física universal important en molts camps de la física.
Nou!!: Metre і Velocitat de la llum · Veure més »
10 de desembre
El 10 de desembre és el tres-cents quaranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el tres-cents quaranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Metre і 10 de desembre · Veure més »
1668
Sense descripció.
Nou!!: Metre і 1668 · Veure més »
1669
Sense descripció.
Nou!!: Metre і 1669 · Veure més »
1675
Sense descripció.
Nou!!: Metre і 1675 · Veure més »
1718
La Rectoria Vella, Castellcir (Moianès).
Nou!!: Metre і 1718 · Veure més »
1739
;Països catalans;Resta del món.
Nou!!: Metre і 1739 · Veure més »
1790
Sense descripció.
Nou!!: Metre і 1790 · Veure més »
1791
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Metre і 1791 · Veure més »
1792
;Països catalans.
Nou!!: Metre і 1792 · Veure més »
1795
;Països Catalans.
Nou!!: Metre і 1795 · Veure més »
1798
;Països Catalans.
Nou!!: Metre і 1798 · Veure més »
1799
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Metre і 1799 · Veure més »
1806
Plànol de Barcelona, l'any 1806.
Nou!!: Metre і 1806 · Veure més »
1808
Aquest any és popularment conegut com l'any de la vinguda del francès.
Nou!!: Metre і 1808 · Veure més »
1889
''La nit estrellada'', quadre de Vincent van Gogh de 1889;Països Catalans.
Nou!!: Metre і 1889 · Veure més »
1927
;Països Catalans.
Nou!!: Metre і 1927 · Veure més »
1983
1983 (MCMLXXXIII) fou un any començat en dissabte.
Nou!!: Metre і 1983 · Veure més »
1992
1992 (MCMXCII) fon un any bixest segons el calendari gregorià, començat en dimecres.
Nou!!: Metre і 1992 · Veure més »
20 d'octubre
El 20 d'octubre és el dos-cents noranta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Metre і 20 d'octubre · Veure més »
21 d'octubre
El 21 d'octubre és el dos-cents noranta-quatrè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents noranta-cinquè en els anys de traspàs.
Nou!!: Metre і 21 d'octubre · Veure més »
22 de juny
El 22 de juny és el cent setanta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setanta-quatrè en els anys de traspàs.
Nou!!: Metre і 22 de juny · Veure més »
26 de març
El 26 de març és el vuitanta-cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-sisè en els anys de traspàs.
Nou!!: Metre і 26 de març · Veure més »
28 de setembre
El 28 de setembre és el dos-cents setanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-dosè en els anys de traspàs.
Nou!!: Metre і 28 de setembre · Veure més »
6 d'octubre
El 6 d'octubre és el dos-cents setanta-novè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vuitantè els anys de traspàs.
Nou!!: Metre і 6 d'octubre · Veure més »
8 de maig
El 8 de maig és el cent vint-i-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vint-i-novè en els anys de traspàs.
Nou!!: Metre і 8 de maig · Veure més »
Redirigeix aquí:
Attòmetre, Decàmetre, Decímetre, Exàmetre, Femtòmetre, Fermi (unitat), Fermis, Gigametre, Gigàmetre, Hectòmetre, Hectòmetre cúbic, Hm³, Megàmetre, Metre patró, Metres, Mil.límetre, Milimetre, Mil·limetre, Mil·límetre, Mil·límetres, Milímetre, Mil•límetre, Miriàmetre, Miŀlímetre, Mm, Petàmetre, Picòmetre, Picòmetres, Teràmetre, Yoctòmetre, Yottàmetre, Zeptòmetre, Zettàmetre.