Accés més ràpid que el navegador!
46 les relacions: Albert Einstein, Alfa del Centaure, Apollo 11, Astrònom, Astre, Astronomia, El·lipse, Estrella binària, Evecció, Física, George William Hill, Gran Enciclopèdia Catalana, Gravetat, Gravitó, Hipèrbola, Isaac Newton, Johannes Kepler, John Couch Adams, Llei científica, Lleis de Kepler, Lluna, Mart (planeta), Mecànica clàssica, Mercuri (planeta), Moviments de la Terra, Neptú (planeta), Objecte astronòmic, Ona gravitacional, Paràbola, París, Púlsar, Periheli, Planeta, Planeta doble, Plutó (planeta nan), Problema dels dos cossos, Problema dels n cossos, Problema dels tres cossos, Relativitat general, Simon Newcomb, Sol, Teoria de la relativitat, Terra, Tycho Brahe, Urà (planeta), Urbain Le Verrier.
Albert Einstein
, AFI, fou un físic d'origen alemany, nacionalitzat posteriorment suís i estatunidenc.
Nou!!: Mecànica celeste і Albert Einstein · Veure més »
Alfa del Centaure
Alfa del Centaure (α Centauri) és l'estel més brillant de la constel·lació del Centaure i el tercer estel més brillant del cel nocturn.
Nou!!: Mecànica celeste і Alfa del Centaure · Veure més »
Apollo 11
La missió lunar nord-americana Apollo 11 va ser la primera a posar una persona a la superfície de la Lluna.
Nou!!: Mecànica celeste і Apollo 11 · Veure més »
Astrònom
Galileo Galilei és sovint referit com el pare de l'astronomia moderna. ''L'Astrònom'' (c. 1668), de Johannes Vermeer Un astrònom o una astrònoma és un científic amb una àrea d'investigació i estudi que s'anomena astronomia.
Nou!!: Mecànica celeste і Astrònom · Veure més »
Astre
Un astre o esfera celeste és qualsevol cos celeste amb forma definida i que pot individualitzar-se dels altres cossos de l'Univers.
Nou!!: Mecànica celeste і Astre · Veure més »
Astronomia
Mosaic gegant del telescopi espacial Hubble de la nebulosa del Cranc, un romanent de supernova La Via Làctia vista des de l'Observatori de La Silla L'astronomia és la ciència natural que estudia els cossos i fenòmens celestes i en descriu l'origen i l'evolució mitjançant les matemàtiques, la física i la química.
Nou!!: Mecànica celeste і Astronomia · Veure més »
El·lipse
El·lipse El·lipse Una el·lipse és el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la suma de les distàncies a dos punts interiors fixos denominats focus, que regeixen l'excentricitat de l'el·lipse: L'equació d'una el·lipse centrada en el punt (0,0) és: on a és la semidistància de l'eix d'abscisses de l'el·lipse, mentre que b és la semidistància sobre l'eix d'ordenades.
Nou!!: Mecànica celeste і El·lipse · Veure més »
Estrella binària
Hubble de Sírius, un sistema binari, en la qual Sírius B es pot veure clarament (a baix a l'esquerra) Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra.
Nou!!: Mecànica celeste і Estrella binària · Veure més »
Evecció
Evecció és la pertorbació periòdica sobre la longitud celeste de la Lluna causada pels canvis que el Sol provoca sobre l'excentricitat de l'òrbita lunar.
Nou!!: Mecànica celeste і Evecció · Veure més »
Física
La física (del grec φυσικός (phusikos), 'natural' i φύσις (phusis), 'natura') és la ciència que estudia la natura en el seu sentit més ampli, ocupant-se del comportament de la matèria i l'energia, i de les forces fonamentals de la natura que governen les interaccions entre les partícules.
Nou!!: Mecànica celeste і Física · Veure més »
George William Hill
George William Hill (3 de març de 1838 – 16 d'abril, de 1914), fou un astrònom i matemàtic nord-americà.
Nou!!: Mecànica celeste і George William Hill · Veure més »
Gran Enciclopèdia Catalana
Primer volum de la Gran Enciclopèdia Catalana (1970) La Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) és una enciclopèdia general escrita en català.
Nou!!: Mecànica celeste і Gran Enciclopèdia Catalana · Veure més »
Gravetat
La gravetat és la força d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa.
Nou!!: Mecànica celeste і Gravetat · Veure més »
Gravitó
El gravitó és bosó intermediari hipotètic, una partícula elemental que permetria de quantitzar la força gravitatòria de la mateixa manera que els fotons ho fan amb l'electromagnètica, els bosons ''W'' i ''Z'' per a la nuclear feble, i els gluons per a la nuclear forta.
Nou!!: Mecànica celeste і Gravitó · Veure més »
Hipèrbola
Hipèrbola Una hipèrbola o hipèrbole es defineix com el lloc geomètric dels punts del pla per als quals és constant la diferència de les distàncies a dos punts fixos denominats focus.
Nou!!: Mecànica celeste і Hipèrbola · Veure més »
Isaac Newton
Sir Isaac Newton FRS (Woolsthorpe-by-Colsterworth, Lincolnshire, Anglaterra, 25 de desembre de 1642 - Kensington, Middlesex, Regne d'Anglaterra, 20 de març de 1727)En l'època de Newton, a Europa s'utilitzaven dos calendaris: el julià («estil antic»), en regions protestantistes i ortodoxes, incloent-hi Gran Bretanya; i el gregorià («estil nou»), a l'Europa catòlica romana.
Nou!!: Mecànica celeste і Isaac Newton · Veure més »
Johannes Kepler
Johannes Kepler (Weil der Stadt, Sacre Imperi, 27 de desembre de 1571-Ratisbona, 15 de novembre de 1630), va ser astrònom i matemàtic alemany figura clau de la revolució científica.
Nou!!: Mecànica celeste і Johannes Kepler · Veure més »
John Couch Adams
John Couch Adams (Laneast, Anglaterra, 5 de juny de 1819 – Cambridge, Anglaterra, 21 de gener de 1892), va ser un matemàtic i astrònom anglès.
Nou!!: Mecànica celeste і John Couch Adams · Veure més »
Llei científica
Una llei científica és una proposició científica que afirma una relació constant entre dues o més variables, cadascuna de les quals representa (almenys parcial i indirectament) una propietat de sistemes concrets.
Nou!!: Mecànica celeste і Llei científica · Veure més »
Lleis de Kepler
Els temps d'òrbita totals pels planetes 1 i 2 segueixen la proporció \left(\fraca_1a_2\right)^\frac32. En astronomia, les lleis de Kepler són tres lleis científiques que descriuen el moviment dels planetes al voltant del Sol.
Nou!!: Mecànica celeste і Lleis de Kepler · Veure més »
Lluna
La Lluna és l'únic satèl·lit natural de la Terra, juntament amb la qual forma el sistema satel·litari Terra-Lluna.
Nou!!: Mecànica celeste і Lluna · Veure més »
Mart (planeta)
Mart és el quart planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el segon més petit, després de Mercuri.
Nou!!: Mecànica celeste і Mart (planeta) · Veure més »
Mecànica clàssica
Una taula en equilibri amb les forces gravitatòries. En física la mecànica clàssica, de vegades també anomenada mecànica newtoniana, és una de les grans subdivisions de la mecànica, es refereix a un conjunt de lleis físiques que descriuen el comportament dels cossos sotmesos a l'acció d'un sistema de forces, descriu de manera força precisa gran part dels fenòmens mecànics que podem observar directament a la nostra vida quotidiana.
Nou!!: Mecànica celeste і Mecànica clàssica · Veure més »
Mercuri (planeta)
Mercuri és el primer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i el més petit de tots.
Nou!!: Mecànica celeste і Mercuri (planeta) · Veure més »
Moviments de la Terra
La Terra gira al voltant d'un eix imaginari en el sentit oposat al de les agulles del rellotge. Triga 24 hores a fer una volta completa sobre si mateixa, en un moviment anomenat ''rotació'' Moviment de rotació de la Terra La Terra gira al voltant d'un eix (a la figura en vermell) diferent a l'eix (en negre) perpendicular al pla sobre el qual es desplaça, en un moviment de translació, en forma d'el·lipse al voltant del Sol rotació''', '''R''') envers un eix (en verd i línia contínua) que té un cert angle respecte a la perpendicular del moviment de translació (perpendicular dibuixada com una recta negra de punts). Aquest eix de rotació no és fix, sinó que, mantenint un angle constant amb la línia de punts, gira al seu voltant: és el moviment de '''precessió''' ('''P''') de la Terra. Per la seva banda, aquest gir P no és pur, sinó que se li afegeix un moviment de vaivé cap a l'exterior i a l'interior, que sumat fa que la línia oscil·li com si es tractés d'una sinusoide irregular. Aquest moviment endins i enfora de P és la '''nutació''' ('''N''') Els moviments de la Terra són els moviments parcials bàsics en els quals podem descompondre el moviment, resultant de la seva addició, que realitza el planeta Terra en el sistema solar, en el qual es comporta com un sòlid rígid.
Nou!!: Mecànica celeste і Moviments de la Terra · Veure més »
Neptú (planeta)
Neptú és el vuitè i últim planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Mecànica celeste і Neptú (planeta) · Veure més »
Objecte astronòmic
Un objecte astronòmic és una entitat física significativa, una associació o estructura que la ciència ha confirmat que existeix en l'univers.
Nou!!: Mecànica celeste і Objecte astronòmic · Veure més »
Ona gravitacional
Representació de l'ona gravitacional generada per dues estrelles de neutrons en òrbita recíproca. En física, les ones gravitacionals són definides com a deformacions de l'espaitemps, creades per l'acceleració d'una massa en aquest, que es propaguen en forma d'ones a la velocitat de la llum.
Nou!!: Mecànica celeste і Ona gravitacional · Veure més »
Paràbola
320x320pxUna paràbola és un tipus de corba plana oberta amb un eix de simetria.
Nou!!: Mecànica celeste і Paràbola · Veure més »
París
París (en francès: Paris) és la capital i la ciutat més gran de la República Francesa i de la regió de l'Illa de França, també coneguda com a regió Parisenca, creuada pel Sena; és una de les aglomeracions urbanes més grans d'Europa, amb una població de 13.067.000 habitants, dels quals resideixen al municipi de París.
Nou!!: Mecànica celeste і París · Veure més »
Púlsar
Imatge del púlsar de la nebulosa planetària de Cranc. Es poden apreciar els gasos nebulars essent agitats pel camp magnètic i la radiació del púlsar. Aquesta imatge és un fotomuntatge a partir d'una imatge òptica obtinguda amb el telescopi espacial Hubble (en roig) i l'observatori de raigs-X Chandra (en blau). Un púlsar (nom creat a partir de la contracció de les paraules angleses pulsating radio source) és un estel de neutrons en rotació altament magnetitzada que emet feixos de radiació electromagnètica fora dels seus pols magnètics.
Nou!!: Mecànica celeste і Púlsar · Veure més »
Periheli
Al present esquema el '''perigeu''' és designat per la lletra '''F ''' El periheli (del grec peri.
Nou!!: Mecànica celeste і Periheli · Veure més »
Planeta
Un planeta és un objecte astronòmic que orbita al voltant d'un estel o romanent estel·lar, té prou massa perquè la seva gravetat li doni una forma esfèrica, no té prou massa per iniciar una reacció de fusió termonuclear i, segons la definició aprovada per la Unió Astronòmica Internacional (UAI), que no ha estat acceptada per tots els científics planetaris, ha netejat el seu veïnatge immediat de planetesimals.
Nou!!: Mecànica celeste і Planeta · Veure més »
Planeta doble
Un planeta doble és el terme informal, o no oficial, utilitzat per a descriure a dos planetes que s'orbiten mútuament al voltant d'un centre de masses comú que no es troba localitzat a l'interior de cap dels dos cossos celestes.
Nou!!: Mecànica celeste і Planeta doble · Veure més »
Plutó (planeta nan)
Plutó (designació de planeta menor: (134340) Plutó) és el planeta nan més gros del sistema solar (2.370 km de diàmetre, 44 km més que 136199 Eris) i, després d'Eris, el segon més massiu del sistema solar, cosa que en fa el novè objecte més gros i el desè més massiu que gira directament al voltant del Sol.
Nou!!: Mecànica celeste і Plutó (planeta nan) · Veure més »
Problema dels dos cossos
Dos cossos orbitant al voltant del seu centre de masses en òrbites el·líptiques. Caront. En mecànica clàssica, el problema dels dos cossos té per objectiu determinar el moviment de dues partícules puntuals que només interactuen entre si.
Nou!!: Mecànica celeste і Problema dels dos cossos · Veure més »
Problema dels n cossos
En mecànica clàssica i astrodinàmica, el problema dels n cossos té per objectiu l'obtenció dels moviments individuals d'un grup d'objectes astronòmics que interactuen entre si gravitacionalment.
Nou!!: Mecànica celeste і Problema dels n cossos · Veure més »
Problema dels tres cossos
Moviment caòtic de tres cossos en un camp de forces aïllat El problema dels tres cossos consisteix a determinar el moviment que seguiran tres cossos puntuals sotmesos només a la seva mútua interacció gravitatòria, si són conegudes les posicions i velocitats dels cossos en un moment inicial.
Nou!!: Mecànica celeste і Problema dels tres cossos · Veure més »
Relativitat general
Representació bidimensional de la distorsió espaitemps. La presència de matèria modifica la geometria de l'espaitemps. La relativitat general, també coneguda com a teoria de la relativitat general, és una teoria geomètrica de la gravitació publicada per Albert Einstein el 1915 com a segona part de la seva teoria de la relativitat.
Nou!!: Mecànica celeste і Relativitat general · Veure més »
Simon Newcomb
Simon Newcomb (Wallace, Nova Escòcia, 12 de març de 1835 - Washington DC, 11 de juliol de 1909) fou un astrònom estatunidenc d'origen canadenc.
Nou!!: Mecànica celeste і Simon Newcomb · Veure més »
Sol
El Sol és un estel situat al centre del sistema solar.
Nou!!: Mecànica celeste і Sol · Veure més »
Teoria de la relativitat
En física, el terme relativitat s'utilitza per a referir-se a les transformacions matemàtiques que cal aplicar per a descriure els fenòmens en diferents sistemes de referència.
Nou!!: Mecànica celeste і Teoria de la relativitat · Veure més »
Terra
La Terra és el tercer planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol i l'únic astre que se sap que té vida.
Nou!!: Mecànica celeste і Terra · Veure més »
Tycho Brahe
Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601) va ser un astrònom danès.
Nou!!: Mecànica celeste і Tycho Brahe · Veure més »
Urà (planeta)
Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva proximitat al Sol.
Nou!!: Mecànica celeste і Urà (planeta) · Veure més »
Urbain Le Verrier
Urbain Jean Joseph Le Verrier (Saint-Lô, 11 de març de 1811 – París, 23 de setembre de 1877), va ser un matemàtic francès especialitzat en mecànica celeste i un astrònom.
Nou!!: Mecànica celeste і Urbain Le Verrier · Veure més »
Redirigeix aquí:
Mecànica Celest, Mecànica celest, Mecànica orbital.
