Taula de continguts
26 les relacions: Administració provincial romana, Alps, Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill, Danubi, Declinació gramatical, Dolomites, Engiadinès, Friül, Friül - Venècia Júlia, Furlà, Graziadio Isaia Ascoli, Grisons, Itàlia, Ladí, Llatí, Llengües romàniques, Llibre Roig de Llengües Amenaçades, Qüestió ladina, Rècia, Romanx, Sobreselvà, Sotaselvà, Suïssa, Surmiran, UNESCO, Vocal.
Administració provincial romana
L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.
Veure Llengües retoromàniques і Administració provincial romana
Alps
Els Alps (Alpen en alemany, Alpes en francès i Ârpes en francoprovençal, Alpi en italià, Alpe en eslovè, Alps en furlà, occità i romanx, Alp en llombard i piemontès) són una cadena de muntanyes situada a l'Europa central.
Veure Llengües retoromàniques і Alps
Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
LAtles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill (en anglès, UNESCO Interactive Atlas of the World's Languages in Danger) és un informe de la UNESCO mitjançant el qual es pretén alertar els legisladors, les comunitats de parlants i el públic en general sobre les llengües en perill i la necessitat de protegir la diversitat lingüística mundial.
Veure Llengües retoromàniques і Atles interactiu UNESCO de les llengües del món en perill
Danubi
El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.
Veure Llengües retoromàniques і Danubi
Declinació gramatical
En lingüística, declinació és la flexió nominal, és a dir, la de substantius, pronoms i adjectius per tal d'indicar categories gramaticals com ara nombre, cas, gènere,...
Veure Llengües retoromàniques і Declinació gramatical
Dolomites
Les Dolomites (en italià Dolomiti, en alemany Dolomiten, en ladí Dolomites, en friülès Dolomitis) són una secció dels Alps.
Veure Llengües retoromàniques і Dolomites
Engiadinès
Lengiadinès és format per dos dels cinc dialectes del romanx, l'aplec de parlars romanxos orientals que comprèn l'alt engiadinès i el baix engiadinès.
Veure Llengües retoromàniques і Engiadinès
Friül
El Friül (Friûl i Patrie dal Friûl en furlà, Friùli en italià, Furlanija en eslovè, Friul en vènet, Friaul en alemany) és una regió històrica i geogràfica del nord-est de l'Estat italià que correspon a les províncies d'Udin, Pordenon i Gurize (actualment transformades en sengles "ens de descentralització regional", EDR) i a un petit sector de la de Venècia.
Veure Llengües retoromàniques і Friül
Friül - Venècia Júlia
El Friül-Venècia Júlia (en italià Friuli-Venezia Giulia, en furlà Friûl-Vignesie Julie, en eslovè Furlanija-Julijska krajina, en alemany Friaul-Julisch Venetien) és una regió amb Estatut Especial (una regió teòricament autònoma) del nord-est de l'Estat italià, voltada per la regió del Vèneto, les repúbliques d'Àustria i Eslovènia i el mar Adriàtic.
Veure Llengües retoromàniques і Friül - Venècia Júlia
Furlà
Identificació del domini lingüístic '''furlà''' en el marc general d'Europa Bandera històrica del Friül El furlà (a voltes conegut com a friülès, friülés o friülà, forma basada en la denominació italiana), en furlà furlan i lenghe furlane, és una llengua romànica que pertany a la branca lingüística retoromànica (vegeu qüestió ladina), i que es parla al Friül (Friûl, nord-est de l'estat italià, a la regió autònoma del Friül-Venècia Júlia).
Veure Llengües retoromàniques і Furlà
Graziadio Isaia Ascoli
Graziadio Isaia Ascoli (Gorizia, 16 de juliol de 1829 – Milà, 21 de gener de 1907) fou un filòleg i lingüista italià d'origen furlà.
Veure Llengües retoromàniques і Graziadio Isaia Ascoli
Grisons
Els Grisons o el cantó dels Grisons (romanx: Grischun o chantun Grischun, alemany: Graubünden, italià: Grigioni, llombard: Grison, francès: Grisons) és un cantó de Suïssa, l'únic on es parla el romanx (vegeu romanx i llengües retoromàniques), un dels 4 idiomes oficials de Suïssa.
Veure Llengües retoromàniques і Grisons
Itàlia
Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.
Veure Llengües retoromàniques і Itàlia
Ladí
El ladí (en ladí ladin), o ladí dolomític (ladin dolomitan), és una llengua romànica de la branca retoromànica, parlada a les valls de les Dolomites, al voltant del massís de Sela, dins l'Estat italià.
Veure Llengües retoromàniques і Ladí
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Llengües retoromàniques і Llatí
Llengües romàniques
Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).
Veure Llengües retoromàniques і Llengües romàniques
Llibre Roig de Llengües Amenaçades
El Llibre Roig de les Llengües Amenaçades ha estat recollit per Tapani Salminen i publicat per la UNESCO, i recull una llista exhaustiva de llengües d'arreu del món amenaçades d'extinció.
Veure Llengües retoromàniques і Llibre Roig de Llengües Amenaçades
Qüestió ladina
Qüestió ladina és el terme amb què es coneix tradicionalment el debat científic sobre la categorització dels parlars retoromànics; en concret, prova de dilucidar si romanx, ladí i furlà constitueixen sengles grups dialectals d'una sola llengua (el rètic), o bé si es tracta de tres llengües pròpiament dites, i llavors el retoromànic seria merament una branca classificatòria del grup romànic.
Veure Llengües retoromàniques і Qüestió ladina
Rècia
Rècia (Rhaetia o Raetia) va ser una província romana situada al nord-oest de la península Itàlica.
Veure Llengües retoromàniques і Rècia
Romanx
El romanx (en romanx: rumantsch,,, rumàntsch), a voltes anomenat grisó, és una llengua romànica que es parla en diverses zones del cantó muntanyós dels Grisons (Suïssa) i que forma part de la branca retoromànica conjuntament amb el ladí i el furlà.
Veure Llengües retoromàniques і Romanx
Sobreselvà
El sobreselvà (sursilvan en romanx, sursilvaun en sobreselvà) és una varietat del romanx pròpia de la vall del Rin Anterior (Surselva), a la part occidental del cantó suís dels Grisons.
Veure Llengües retoromàniques і Sobreselvà
Sotaselvà
El sotaselvà és un dels cinc dialectes del romanx, la variant pròpia de la Vall del Rin Posterior (Sutselva), a la part central del cantó suís del Grisons.
Veure Llengües retoromàniques і Sotaselvà
Suïssa
Suïssa (romanx: Svizra), oficialment la Confederació Suïssa (alemany: Schweizerische Eidgenossenschaft; francès: Confédération Suisse; italià: Confederazione Svizzera; romanx: Confederaziun svizra; llatí: Confœderatio Helvetica), és un Estat alpí sense accés al mar localitzat a Europa central, i amb una superfície de 41.285 km².
Veure Llengües retoromàniques і Suïssa
Surmiran
El surmiran és un dels cinc dialectes del romanx, la variant pròpia de la vall de l'Albula i d'Oberhalbstein, a la part central del cantó suís dels Grisons.
Veure Llengües retoromàniques і Surmiran
UNESCO
LOrganització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (en francès: Organisation des Nations unies pour l'éducation, la science et la culture; en anglès: United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, UNESCO), fou establerta per les Nacions Unides el 1946 per promoure la col·laboració internacional en educació, ciència, cultura i comunicació.
Veure Llengües retoromàniques і UNESCO
Vocal
Les vocals són els sons de la parla que s'articulen exclusivament amb la vibració de les cordes vocals, sense que el pas de l'aire per les cavitats superiors de l'aparell fonador (la faringe, la cavitat bucal i la cavitat nasal) hi afegeixin cap altre element sonor.
Veure Llengües retoromàniques і Vocal
També conegut com Llengües reto-romàniques, Reto-romànic, Retoromànic, Retroromanx.