Taula de continguts
25 les relacions: Al·legoria de la caverna, Carles Miralles i Solà, Ciència, Col·lecció Fundació Bernat Metge, Democràcia, Estat sobirà, Filosofia, Justícia, Legislació, Literatura, Manuel Balasch i Recort, Montserrat Jufresa i Muñoz, Natura, Occident, Oligarquia, Plató, Política, Polis, Projecte Gutenberg, Sòcrates, Societat, Sofística, Timocràcia, Tirania, Utopia.
- Diàlegs de Plató
- Justícia
Al·legoria de la caverna
Al·legoria de la caverna. A l'esquerra (de dalt a baix): sol, coses naturals, ombres de coses naturals, foc, objectes artificials, ombres d'objectes artificials, nivell d'al·legoria.A la dreta (de dalt a baix): «bona» idea, idees, objectes matemàtics, llum, criatures i objectes, imatge, analogia del sol i analogia de la línia dividida.
Veure La República (Plató) і Al·legoria de la caverna
Carles Miralles i Solà
Carles Miralles i Solà (Barcelona, 25 de maig de 1944 – Barcelona, 29 de gener de 2015) fou un poeta, hel·lenista i crític literari català.
Veure La República (Plató) і Carles Miralles i Solà
Ciència
La ciència (del llatí scientia) és, etimològicament, un conjunt de coneixements dels principis i les causes obtingudes per mitjà del raonament.
Veure La República (Plató) і Ciència
Col·lecció Fundació Bernat Metge
La Col·lecció Fundació Bernat Metge és una col·lecció de llibres iniciada el 1923 i promoguda fins al 2017 per la Fundació Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Cambó, que en fou l'artífex i promotor inicial.
Veure La República (Plató) і Col·lecció Fundació Bernat Metge
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure La República (Plató) і Democràcia
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure La República (Plató) і Estat sobirà
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure La República (Plató) і Filosofia
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Veure La República (Plató) і Justícia
Legislació
La legislació és el conjunt de lleis que regulen un aspecte de la vida d'una comunitat.
Veure La República (Plató) і Legislació
Literatura
La literatura és l'art d'escriure.
Veure La República (Plató) і Literatura
Manuel Balasch i Recort
Manuel Balasch i Recort (Cornellà de Llobregat, 13 de maig de 1928 - ibídem, 13 de febrer de 2009) fou un eclesiàstic i hel·lenista català.
Veure La República (Plató) і Manuel Balasch i Recort
Montserrat Jufresa i Muñoz
és una catedràtica catalana de la Universitat de Barcelona, especialitzada en Filologia Grega, en ètica i en l'estudi del paper de la dona al llarg de la història.
Veure La República (Plató) і Montserrat Jufresa i Muñoz
Natura
La natura, naturalesa o naturalea inclou tot allò físic que existeix en l'Univers, i que no és artificial o imaginat.
Veure La República (Plató) і Natura
Occident
Occident, o món occidental, és des del punt de vista sociològic i històric un terme ambigu que s'utilitza per significar el conjunt de cultures en un principi ubicades a Europa (cultura occidental) i expandides a partir de l'edat moderna cap a Austràlia, Nova Zelanda, Estats Units i el Canadà, contraposades a les cultures d'Orient.
Veure La República (Plató) і Occident
Oligarquia
Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).
Veure La República (Plató) і Oligarquia
Plató
Plató (Plato, en àrab Aflatun; ca. 21 de maig del 427 aC - 347 aC) va ser un dels filòsofs més influents de l'antiga Grècia.
Veure La República (Plató) і Plató
Política
La política (del grec πολιτική "política", i aquest de πόλις "ciutat") és el procés de presa de decisions en grups humans, els mètodes per guanyar i conservar el suport de les persones per a dur a terme una acció en un grup determinat.
Veure La República (Plató) і Política
Polis
A la Grècia clàssica, la polis (πόλις) era la ciutat estat, el marc essencial on es desenvolupà i s'expandí la civilització grega fins a l'època arcaica.
Veure La República (Plató) і Polis
Projecte Gutenberg
El Projecte Gutenberg (PG) és una base de dades de llibres electrònics en domini públic, i per això poden ser reutilitzats sense restriccions.
Veure La República (Plató) і Projecte Gutenberg
Sòcrates
Sòcrates (en; Atenes, ca. 470 aC - 399 aC) fou un filòsof de l'antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit.
Veure La República (Plató) і Sòcrates
Societat
Relacions humanes amb gent de diferents societats ètniques La societat és el conjunt d'individus que comparteixen fins, conductes i cultura, i que es relacionen interaccionant entre si, cooperativament, per a constituir un grup o una comunitat.
Veure La República (Plató) і Societat
Sofística
Sofística prové del mot grec sophos que significa 'saviesa' o 'experiència' en un camp del coneixement.
Veure La República (Plató) і Sofística
Timocràcia
En la filosofia política de l'antiga Grècia, la timocràcia era una forma de govern en la qual els únics que participen en el govern són els ciutadans que posseeixen un determinat cabal o un cert tipus de propietats; i la recerca de l'honor és un dels fonaments del règim polític.
Veure La República (Plató) і Timocràcia
Tirania
Representació d'un tirà, d'Ambrogio Lorenzetti Un tirà (del llatí tyrannis i aquest del grec τύραννος týrannos) és un individu que té poder absolut per mitjà del poble d'un estat o una organització.
Veure La República (Plató) і Tirania
Utopia
l'obra homònima (1516) Utopia (del grec οὐ, «no» i τόπος, «indret», literalment: «enlloc») és un neologisme inventat per Thomas More al per a descriure una illa imaginària que acull una societat perfecta en tots els sentits.
Veure La República (Plató) і Utopia
Vegeu també
Diàlegs de Plató
- Alcibíades I
- Alcibíades II
- Apologia de Sòcrates
- Càrmides
- Clitofont
- Cràtil (diàleg)
- Crítias (diàleg)
- Critó (diàleg platònic)
- Demòdoc (diàleg)
- El Polític
- El Sofista
- El convit
- Epínomis
- Eutífron
- Eutidem (diàleg)
- Fedó
- Fedre (diàleg)
- Fileb
- Gòrgias (diàleg)
- Hípias major
- Hípias menor
- Hiparc (diàleg)
- Ió (Plató)
- La República (Plató)
- Laques (diàleg)
- Les Lleis
- Lisis (Plató)
- Menó (diàleg)
- Menexen
- Minos (diàleg)
- Parmènides (diàleg)
- Protàgoras (diàleg)
- Rivals d'amor
- Sísif (diàleg)
- Tèages
- Teetet
- Timeu (diàleg)
Justícia
- Ètica de les virtuts
- Autocontrol
- Crítica social
- Dret
- Justícia
- Justícia distributiva
- Justícia global
- Justícia retributiva
- Justícia social
- La República (Plató)
- Progressisme
- Reparació
- Seguretat ciutadana
- Vae victis
També conegut com La República, República (Plató).