Accés més ràpid que el navegador!
32 les relacions: Adıyaman, An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, Aq Qoyunlu, Armenis, Şanlıurfa, Commagena, Comtat d'Edessa, Diyarbakır, Emir, Enciclopèdia de l'Islam, Església Ortodoxa Siríaca, Gregori Bar Hebreu, Heskîf, Imperi Otomà, Kara Arslan, Kharpurt, Mamelucs, Monofisisme, Mont Nemrut, Nàssir-ad-Din Mahmud, Nur-ad-Din Muhàmmad, Ortúkides, Província d'Adıyaman, Qalàwun, Segle XV, Soldanat de Rum, Sultà, Turc, Turcmans, 1150, 1280, 1516.
Adıyaman
Districtes de la província Adıyaman (Semsûr, zazaqui: Semsur, armeni: Բերա, Bera, al costat de l'antiga Perre o Pordonnium, després Hisn Mansur, en turc Hüsnümansur) és una ciutat de Kurdistan del Nord situada al sud-est de Turquia, capital de la província d'Adıyaman.
Nou!!: Kahta і Adıyaman · Veure més »
An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun
Al-Màlik an-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun, més conegut simplement com a an-Nàssir Muhàmmad, fou soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1293-1294, 1299-1309 i 1310-1341).
Nou!!: Kahta і An-Nàssir Muhàmmad ibn Qalàwun · Veure més »
Aq Qoyunlu
Els Aq Qoyunlu (xai blanc) foren un grup o federació de tribus turcmanes que va governar Diyar Bakr i després la major part de Pèrsia, fins al 1502.
Nou!!: Kahta і Aq Qoyunlu · Veure més »
Armenis
Els armenis (en armeni Հայեր, Hayer) són un grup humà i nació originari de la zona del Caucas i l'Altiplà d'Armènia. La seva distribució actual es troba al voltant d'Armènia, Geòrgia, Rússia i altres petites comunitats en la diàspora armènia (especialment després del genocidi armeni perpetrat per l'Imperi Otomà a principis del segle XX). La seva població actual es calcula en uns 8-10 milions d'habitants. Fins al setembre del 2023, els armenis també van ser la majoria de la població de la República d'Artsakh. La religió majoritària dels armenis és el cristianisme, i és la primera nació que la va abraçar oficialment (vers l'any 301); practiquen una branca pròpia d'aquesta religió, l'Església Apostòlica Armènia i la religió i les seves institucions tenen un paper rellevant en les seves comunitats. Els armenis s'autodenominen hay, en honor del fundador mític del seu poble, Haik. Descendeixen dels indoeuropeus, alguns historiadors els associen amb la branca original i uns altres amb els hitites. Haurien arribat a Armènia cap al. Els armenis parlen deu dialectes diferents, intercomprensibles: l'armeni oriental és usat a Armènia, al Caucas i a l'Iran, i l'armeni occidental s'usa a la resta del món. Situats entre Europa i l'Àsia, la nació armènia és posseidora d'una cultura única que ha perdurat al llarg dels temps. La dansa i música armènies són de les més antigues del món, i encara són practicades avui en dia. La seva cuina, tan antiga com el seu poble, és una rica combinació de diversos ingredients i aromes provinents de l'Altiplà d'Armènia.
Nou!!: Kahta і Armenis · Veure més »
Şanlıurfa
Şanlıurfa (‘Urfa la Gloriosa’, en turc), sovint simplement Urfa, nom que es fa servir en el llenguatge diari, és una ciutat de Turquia, al lloc de l'antiga Edessa.
Nou!!: Kahta і Şanlıurfa · Veure més »
Commagena
La Commagena (en llatí Commagene, en grec antic Κομμαγηνή) va ser una regió situada al sud-oest d'Armènia i al nord de Síria, a la zona al sud de la ciutat turca de Melitene fins al riu Eufrates.
Nou!!: Kahta і Commagena · Veure més »
Comtat d'Edessa
El Comtat d'Edessa fou el primer estat croat, fundat l'any 1098 a conseqüència de la Primera Croada.
Nou!!: Kahta і Comtat d'Edessa · Veure més »
Diyarbakır
Diyarbakır (nom oficial en turc) o Amed (en kurd) és una ciutat del Kurdistan, capital d'una província homònima de Turquia, i principal ciutat del nord.
Nou!!: Kahta і Diyarbakır · Veure més »
Emir
Un emir és un cap militar, governador o príncep d'un país islàmic.
Nou!!: Kahta і Emir · Veure més »
Enciclopèdia de l'Islam
LEnciclopèdia de l'islam (Encyclopaedia of Islam) és l'enciclopèdia estàndard de la disciplina acadèmica dels estudis islàmics i la considerada de referència en llengua anglesa.
Nou!!: Kahta і Enciclopèdia de l'Islam · Veure més »
Església Ortodoxa Siríaca
L'Església Ortodoxa Siríaca és una de les esglésies ortodoxes orientals, que van rebutjar el Concili de Calcedònia el 451.
Nou!!: Kahta і Església Ortodoxa Siríaca · Veure més »
Gregori Bar Hebreu
Gregori Bar Hebreu (Malatya, 1226 - Maragha, 30 de juliol de 1286) fou un religiós, escriptor i historiador siríac.
Nou!!: Kahta і Gregori Bar Hebreu · Veure més »
Heskîf
Heskîf (en turc i oficialment: Hasankeyf, en grec antic Kiphas; en llatí: Cepha; en arameu i àrab: Hisn Kayfa; en kurd: Heskîf) és una ciutat i districte de Turquia a la vora del Tigris a la província de Batman.
Nou!!: Kahta і Heskîf · Veure més »
Imperi Otomà
L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.
Nou!!: Kahta і Imperi Otomà · Veure més »
Kara Arslan
Moneda encunyada per Kara Arslan. Kara Arslan fou emir ortúkida de Hisn Kayfa i Khartpert, successor del seu pare Rukn al-Dawla Daud el 1144.
Nou!!: Kahta і Kara Arslan · Veure més »
Kharpurt
Kharpurt o Khartpurt fou una fortalesa armènia a l'Anzitene o Hanzith que després fou seu d'un petit emirat.
Nou!!: Kahta і Kharpurt · Veure més »
Mamelucs
200x200px Els mamelucs (literalment ‘posseïts (per)’, ‘esclaus’) van ser uns soldats d'origen esclau convertits a l'islam que servien els califes i els soldans aiúbides durant l'edat mitjana.
Nou!!: Kahta і Mamelucs · Veure més »
Monofisisme
El monofisisme va ser un corrent cristològic que considerava que l'única natura de Crist és la divina.
Nou!!: Kahta і Monofisisme · Veure més »
Mont Nemrut
El mont Nemrut és una muntanya de 2.134 metres d'altitud del sud-oest de Turquia, destacable per una sèrie de grans estàtues erigides al seu cim al voltant del que se suposa que és una tomba reial del primer segle aC.
Nou!!: Kahta і Mont Nemrut · Veure més »
Nàssir-ad-Din Mahmud
Nàssir-ad-Din Mahmud fou emir zengita de Mossul del 1219 a una data entre 1222 i 1233.
Nou!!: Kahta і Nàssir-ad-Din Mahmud · Veure més »
Nur-ad-Din Muhàmmad
Nur-ad-Din Muhàmmad (1175? - juny de 1185) fou emir ortúquida de Hisn Kayfa i Khartpert i més tard també emir d'Amida.
Nou!!: Kahta і Nur-ad-Din Muhàmmad · Veure més »
Ortúkides
Els artúqides o dinastia artúqida (o o;, pl.), també anomenats ortúkides, artúkides, urtúkides, ortòkides, artúquides, urtúquides i ortòquides, foren una dinastia turcmana que va governar el Diyar Bakr del final del al començament del.
Nou!!: Kahta і Ortúkides · Veure més »
Província d'Adıyaman
Adıyaman és una província del centre-sud de Turquia.
Nou!!: Kahta і Província d'Adıyaman · Veure més »
Qalàwun
Al-Màlik al-Mansur Sayf-ad-Din Qalàwun al-Alfí as-Salihí an-Najmí al-Alaí ——, més conegut simplement com al-Mansur Qalàwun o com Qalàwun, (país kiptxak, actualment Ucraïna, vers 1222 - el Caire, 11 de novembre de 1290), soldà mameluc bahrita o kiptxak del Caire (1279-1290).
Nou!!: Kahta і Qalàwun · Veure més »
Segle XV
El segle XV, que inclou els anys compresos entre 1401 i 1500, suposa la transició entre l'edat mitjana i l'edat moderna.
Nou!!: Kahta і Segle XV · Veure més »
Soldanat de Rum
El Soldanat de Rum fou un soldanat establert el 1077 per membres del clan musulmà dels seljúcides després d'independitzar-se de l'Imperi Seljúcida.
Nou!!: Kahta і Soldanat de Rum · Veure més »
Sultà
Un soldà o sultà (de l'àrab, i aquest de, ‘poder’) és un monarca que governa un país islàmic.
Nou!!: Kahta і Sultà · Veure més »
Turc
El turc (Türkçe AFI) és un idioma que és parlat com a primera llengua per més de 63 milions de persones arreu del món, i és la llengua turquesa més parlada.
Nou!!: Kahta і Turc · Veure més »
Turcmans
Els turcmans és un terme col·lectiu que designa als pobles turcs nòmades de l'Àsia Central.
Nou!!: Kahta і Turcmans · Veure més »
1150
Sense descripció.
Nou!!: Kahta і 1150 · Veure més »
1280
;Països Catalans.
Nou!!: Kahta і 1280 · Veure més »
1516
;Països Catalans;Resta del món.
Nou!!: Kahta і 1516 · Veure més »
