Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Jaume el Just і Sanç I de Mallorca

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Jaume el Just і Sanç I de Mallorca

Jaume el Just vs. Sanç I de Mallorca

Corts de Barcelona Jaume el Just, anomenat també Jaume II d'Aragó i Jaume II de Catalunya-Aragó (València, Regne de València, 10 d'agost del 1267 - Barcelona, Principat de Catalunya, 2 de novembre del 1327; en aragonès: Chaime, en llatí: Jacobus), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i de València (1291-1327), i també rei de Sicília (1285-1296), de Mallorca (1291-1295) i de Sardenya (1324-1327). Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Similituds entre Jaume el Just і Sanç I de Mallorca

Jaume el Just і Sanç I de Mallorca tenen 33 coses en comú (en Uniopèdia): Agnès d'Antioquia, Alfons el Cast, Andreu II d'Hongria, Béla III d'Hongria, Carles II d'Anjou, Casa reial d'Aragó, Casal de Barcelona, Comtat de Cerdanya, Comtat de Conflent, Comtat del Rosselló, Corona d'Aragó, Eudòxia Comnena, Felip I de Tàrent, Guillem VIII de Montpeller, Jaume el Conqueridor, Jaume II de Mallorca, Llista de comtes de Rosselló, Llista de reis de Mallorca, Maria de Montpeller, Papa, Pere el Catòlic, Pere II de Courtenay, Regne de Mallorca, Sanç I de Mallorca, Sança de Castella i de Polònia, Sardenya, Senyoria d'Omeladès, Senyoria de Montpeller, Vallespir, Violant d'Hongria, ..., Violant de Courtenay, Violant de Flandes, 26 d'abril. Ampliar l'índex (3 més) »

Agnès d'Antioquia

Agnès d'Antioquia (1154 – 1184) o, també, de Châtillon, pel cognom del seu pare, i també Anna, després del seu bateig ortodox, fou reina consort d'Hongria i àvia de la reina Violant d'Hongria, esposa de Jaume I el Conqueridor.

Agnès d'Antioquia і Jaume el Just · Agnès d'Antioquia і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Alfons el Cast

Alfons el Cast o el Trobador, anomenat també Alfons II d'Aragó i Alfons I de Catalunya-Aragó (Osca, març de 1157 - Perpinyà, 25 d'abril de 1196; en aragonès Alifonso, en occità Anfós i en llatí IldefonsusDiccionari d'Història de Catalunya; p. 23; ed. 62; Barcelona; 1998), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona, rei d'Aragó i menors de comte de Girona, Osona, Besalú i de Cerdanya (1162-1196).

Alfons el Cast і Jaume el Just · Alfons el Cast і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Andreu II d'Hongria

Andreu II d'Hongria (c. 1175 - 26 d'octubre de 1235) (en hongarès II. Andras), rei d'Hongria i de Croàcia entre 1205 i 1235 i del Regne de Galítsia i Lodomèria.

Andreu II d'Hongria і Jaume el Just · Andreu II d'Hongria і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Béla III d'Hongria

Bela III (vers 1148 - 23 d'abril de 1196) va ser rei d'Hongria des de 1172 fins a la seva mort.

Béla III d'Hongria і Jaume el Just · Béla III d'Hongria і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Carles II d'Anjou

Carles II d'Anjou, dit El coix (1254 - Nàpols 1309), fou rei de Nàpols i Jerusalem (titular) i comte de Provença (1285-1309).

Carles II d'Anjou і Jaume el Just · Carles II d'Anjou і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Casa reial d'Aragó

Armes heràldiques de la Casa reial d'Aragó, provinents de l'emblema personal de Ramon Berenguer IV La Casa reial d'Aragó o Casa d'Aragó és la institució que regí l'organització de la cort dels reis d'Aragó.

Casa reial d'Aragó і Jaume el Just · Casa reial d'Aragó і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Casal de Barcelona

El casal de Barcelona fou el principal llinatge nobiliari de la Corona catalano-aragonesa.

Casal de Barcelona і Jaume el Just · Casal de Barcelona і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Comtat de Cerdanya

El Comtat de Cerdanya fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Comtat de Cerdanya і Jaume el Just · Comtat de Cerdanya і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Comtat de Conflent

El Comtat de Conflent fou un dels comtats catalans que es constituí en el territori de la GòtiaSabaté 1998, pàg.

Comtat de Conflent і Jaume el Just · Comtat de Conflent і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Comtat del Rosselló

El comtat de Rosselló fou un dels comtats catalans que es constituí durant l'alta edat mitjana en el territori de la Gòtia, que alguns cronistes francs del denominaren marca hispànica.

Comtat del Rosselló і Jaume el Just · Comtat del Rosselló і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Corona d'Aragó

La Corona d'Aragó coneguda també per altres denominacions com ara Corona catalanoaragonesa, fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó des del 1162 fins al 1715.

Corona d'Aragó і Jaume el Just · Corona d'Aragó і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Eudòxia Comnena

Eudòxia Comnena (en grec: Ευδοκία Κομνηνή, Evdokia Komniní) (1150/1152-1203), noble romana d'Orient.

Eudòxia Comnena і Jaume el Just · Eudòxia Comnena і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Felip I de Tàrent

Felip I de Tàrent (Nàpols, 10 de novembre, 1278 - 26 de desembre del 1331) de la primera dinastia Capet d'Anjou-Sicília va ser príncep de Tàrent, senyor del Regne d'Albània-Durazzo (Felip I d'Albània) i príncep d'Acaia (Felip II d'Acaia); també va ser pretendent com a dèspota de l'Epir i emperador llatí (Felip II de Constantinoble).

Felip I de Tàrent і Jaume el Just · Felip I de Tàrent і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Guillem VIII de Montpeller

Guillem VIII de Montpeller (1157-1203) va ser senyor de Montpeller, fill i successor de Guillem VII de Montpeller i de Matilda de Borgonya.

Guillem VIII de Montpeller і Jaume el Just · Guillem VIII de Montpeller і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Jaume el Conqueridor

Jaume el Conqueridor, anomenat també Jaume I d'Aragó (Montpeller, Senyoria de Montpeller, 2 de febrer del 1208 - Alzira, Regne de València, 27 de juliol del 1276; en castellà Jaime o Jacobo i Santiago, en occità i català antic Jacme, en aragonès modern Chaime i en llatí Iacobus, tots provenen del nom hebreu Iaakov, que significa 'que Déu protegeixi'), fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de rei d'Aragó, rei de Mallorca, rei de València, comte de Barcelona, comte d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276).

Jaume el Conqueridor і Jaume el Just · Jaume el Conqueridor і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Jaume II de Mallorca

Jaume II de Mallorca, dit el Bon Rei (Montpeller, 1243 - ciutat de Mallorca, 29 de maig del 1311), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya i senyor de Montpeller (1276-1311).

Jaume II de Mallorca і Jaume el Just · Jaume II de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Llista de comtes de Rosselló

Llista cronològica dels comtes regnants al comtat de Rosselló, des de la seva creació el 812 fins a la seva integració definitiva a la Corona d'Aragó el 1375.

Jaume el Just і Llista de comtes de Rosselló · Llista de comtes de Rosselló і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Llista de reis de Mallorca

El que segueix és la llista de reis de Mallorca des de la creació del Regne de Mallorca per Jaume I ''el Conqueridor'' el 1229 fins a la promulgació dels Decrets de Nova Planta el 1715.

Jaume el Just і Llista de reis de Mallorca · Llista de reis de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Maria de Montpeller

Escut dels Senyors de Montpeller Maria de Montpeller, (ca. 1182 - Roma, 21 de gener del 1213) fou senyora baronessa de Montpeller, muller del rei Pere I i mare del rei Jaume I. Era filla de Guilhèm VIII de Montpeller i d'Eudòxia Comnena de Constantinoble.

Jaume el Just і Maria de Montpeller · Maria de Montpeller і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Papa

El papa (del llatí: papa i del grec: πάππας, papas, una fórmula infantil per anomenar el «pare») és el bisbe de Roma i el cap de l'Església Catòlica.

Jaume el Just і Papa · Papa і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Pere el Catòlic

Pere el Catòlic, anomenat també Pere II d'Aragó i Pere I de Catalunya-Aragó (?, 1177 - Muret, Comtat de Tolosa, 13 de setembre de 1213; en aragonès Pero, en occità Pèire i en llatí Petrus) fou sobirà de la Corona d'Aragó amb els títols principals de comte de Barcelona i rei d'Aragó (1196 - 1213), i senyor de Montpeller (1204 - 1213).

Jaume el Just і Pere el Catòlic · Pere el Catòlic і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Pere II de Courtenay

Pere II de Courtenay o I de Constantinoble (~1165 -1219) fou emperador llatí nominalment del 1216 al 1219.

Jaume el Just і Pere II de Courtenay · Pere II de Courtenay і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Regne de Mallorca

El Regne de Mallorca (o Regne de Mallorques) va ser l'entitat política formada després de la conquesta de Mallorca (1229) i la proclamació de les franqueses per Jaume I el Conqueridor.

Jaume el Just і Regne de Mallorca · Regne de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sanç I de Mallorca

Sanç I de Mallorca, dit el Pacífic, i II de Cerdanya (1276 – Formiguera, 1324), fou rei de Mallorca, comte de Rosselló i Cerdanya, vescomte de Carladés, baró d'Omelàs i senyor de Montpeller (1311 – 1324).

Jaume el Just і Sanç I de Mallorca · Sanç I de Mallorca і Sanç I de Mallorca · Veure més »

Sança de Castella i de Polònia

Sança de Castella (1154 - Sigena 1208), infanta de Castella, reina consort d'Aragó i comtessa consort de Barcelona (1174-1206).

Jaume el Just і Sança de Castella i de Polònia · Sanç I de Mallorca і Sança de Castella i de Polònia · Veure més »

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Jaume el Just і Sardenya · Sanç I de Mallorca і Sardenya · Veure més »

Senyoria d'Omeladès

La senyoria d'Omeladès fou una jurisdicció feudal centrada a la ciutat d'Omelàs, prop de Montpeller.

Jaume el Just і Senyoria d'Omeladès · Sanç I de Mallorca і Senyoria d'Omeladès · Veure més »

Senyoria de Montpeller

La senyoria de Montpeller fou una jurisdicció feudal del Llenguadoc amb centre a la ciutat de Montpeller.

Jaume el Just і Senyoria de Montpeller · Sanç I de Mallorca і Senyoria de Montpeller · Veure més »

Vallespir

Mapa de Catalunya i de les comarques històriques El Vallespir és una comarca de la Catalunya del Nord, amb capital a Ceret.

Jaume el Just і Vallespir · Sanç I de Mallorca і Vallespir · Veure més »

Violant d'Hongria

Violant d'Hongria, de nom Violant Árpád (en hongarès Árpád-házi Jolánta; Esztergom, Hongria, ca. 1216 - Osca, Aragó, 12 d'octubre de 1251), fou princesa reial hongaresa i, com a cònjuge de Jaume I el Conqueridor, reina consort d'Aragó, de Mallorca i de València, comtessa consort de Barcelona, senyora de Montpeller i de la baronia d'Omeladès i vescomtessa de Millau (1235-1251).

Jaume el Just і Violant d'Hongria · Sanç I de Mallorca і Violant d'Hongria · Veure més »

Violant de Courtenay

Violant de Courtenay —en francès Yolande de Courtenay, en hongarès Courtenay Jolánta— (1200 – 1233) fou la segona esposa del rei Andreu II d'Hongria, i per tant reina consort d'aquest estat.

Jaume el Just і Violant de Courtenay · Sanç I de Mallorca і Violant de Courtenay · Veure més »

Violant de Flandes

Violant de Namur o Violant d'Hainaut esmentada a vegades com Violant de Flandes (1175-1219) fou comtessa-marquesa de Namur (1212-1216) i regent de l'Imperi Llatí en absència del seu marit Pere II de Courtenay de 1217 a 1219.

Jaume el Just і Violant de Flandes · Sanç I de Mallorca і Violant de Flandes · Veure més »

26 d'abril

El 26 d'abril és el cent setzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dissetè en els anys de traspàs.

26 d'abril і Jaume el Just · 26 d'abril і Sanç I de Mallorca · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Jaume el Just і Sanç I de Mallorca

Jaume el Just té 228 relacions, mentre que Sanç I de Mallorca té 82. Com que tenen en comú 33, l'índex de Jaccard és 10.65% = 33 / (228 + 82).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Jaume el Just і Sanç I de Mallorca. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »