Taula de continguts
311 les relacions: Abarsam, Abarshahr, Aden, Adiabene, Adur Anahid, Afganistan, Ahura Mazda, Aix-Xakiriyya, Alexandre el Gran, Ammià Marcel·lí, Amudarià, Anahita, Anatòlia, Angra Mainyu, Antiga Grècia, Antiguitat clàssica, Antioquia de l'Orontes, Apostasia, Arameu, Aranzel, Aràbia, Arbela, Arcbotant, Ardaixir I, Ardaixir II, Ardaixir III, Argent, Armènia, Arsàcides, Artavasdes VII d'Armènia, Artàban V de Pàrtia, Úmar ibn al-Khattab, Assíria, Atropatene, Avesta, Axum, Índia, Ésser humà, Àfrica, Ària (Pèrsia), Àsia Central, Àsia Occidental, Babilònia, Backgammon, Bactriana, Bahrain, Bahram I, Bahram II, Bahram III, Bahram IV, ... Ampliar l'índex (261 més) »
- Història antiga de l'Azerbaidjan
- Història d'Abkhàzia
- Història de l'Àsia central
Abarsam
Abarsam fou un alt càrrec de la cort sassànida amb el rei Ardashir I de Pèrsia, del que després fou suposadament ministre en cap.
Veure Imperi Sassànida і Abarsam
Abarshahr
Abarshahr fou el nom d'una província de l'imperi sassànida que tenia per capital la ciutat del mateix nom, que després, sota domini musulmà fou Nishapur al Khorasan.
Veure Imperi Sassànida і Abarshahr
Aden
Aden és una ciutat del Iemen, actualment una zona de comerç lliure.
Veure Imperi Sassànida і Aden
Adiabene
Adiabene fou el nom clàssic de l'antiga regió anomenada també Assíria, entre Armènia (al nord), el Tigris (al sud i sud-oest), Susiana (al sud-est), i Atropatene (a l'est).
Veure Imperi Sassànida і Adiabene
Adur Anahid
Adur Anahid (segle III) fou una reina sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Adur Anahid
Afganistan
L'Afganistan, oficialment l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, és un estat sense litoral situat a la cruïlla de l'Àsia Central i de l'Àsia Meridional, a l'altiplà iranià, a la zona de transició entre l'Himàlaia i les regions de la mar Càspia.
Veure Imperi Sassànida і Afganistan
Ahura Mazda
Ahura Mazda, anomenat més tard Ormazd, fou el déu suprem de l'antiga religió politeista persa, que possiblement provenia d'un tronc comú amb la filosofia vèdica, confonent-se a l'origen amb Mitra-Varuna citats al Rigveda (on Varuna és anomenat a vegades Asura, "el Senyor", d'on derivaria Ahura).
Veure Imperi Sassànida і Ahura Mazda
Aix-Xakiriyya
Aix-Xakiriyya (en àrab ax-Xākiriyya) foren unes milícies privades que lluitaven al servei de prínceps de les famílies omeia i abbàssida.
Veure Imperi Sassànida і Aix-Xakiriyya
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Veure Imperi Sassànida і Alexandre el Gran
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Veure Imperi Sassànida і Ammià Marcel·lí
Amudarià
LAmudarià (Amudarià;, Omudarió o darioi Omu;;; en turcman: Amyderýa) és un riu de l'Àsia Central, conegut antigament com a Oxus.
Veure Imperi Sassànida і Amudarià
Anahita
Anahita Anahita o Anāhitā en llengua avèstica, és el nom d'una figura cosmològica indoirànica, venerada com la divinitat de les aigües (Aban), associada amb la fertilitat, la sanació i la saviesa.
Veure Imperi Sassànida і Anahita
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Veure Imperi Sassànida і Anatòlia
Angra Mainyu
Angra Mainyu (en avèstic) o Ahriman (en persa) és una divinitat del zoroastrisme que representa la força maligna que intenta arrossegar l'home cap a l'error.
Veure Imperi Sassànida і Angra Mainyu
Antiga Grècia
Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.
Veure Imperi Sassànida і Antiga Grècia
Antiguitat clàssica
L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.
Veure Imperi Sassànida і Antiguitat clàssica
Antioquia de l'Orontes
Antioquia fou la capital de l'Imperi Selèucida i més tard capital regional de l'Imperi Romà i l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Imperi Sassànida і Antioquia de l'Orontes
Apostasia
Logotip de la campanya per l'apostasia col·lectiva a Espanya, que demana la defecció de l'Església catòlica Estats amb pena de mort per apostasia Lapostasia (del grec αποστασία, "desertar" o "revoltar-se", de απο, apo, "fora, a part", στασις, stasis, "posició") és l'acte de renunciar a la religió que hom professa (o a la que està reconegut).
Veure Imperi Sassànida і Apostasia
Arameu
Larameu és una llengua semítica parlada al Pròxim Orient actualment per unes 500.000 persones en els seus diferents dialectes, sobretot entre els assiris i els caldeus, i en greu perill d'extinció. És important perquè va arribar a ser la llengua de comunicació més important de la regió i l'idioma de Jesús (i d'alguns escrits de la Bíblia).
Veure Imperi Sassànida і Arameu
Aranzel
Un aranzel és un impost que cobra l'Estat sobre les mercaderies en els productes exportats i importats.
Veure Imperi Sassànida і Aranzel
Aràbia
Aràbia (‘la península Aràbiga’, tot i que tradicionalment se l'ha anomenada simplement, literalment ‘l'illa Aràbiga’) és una península del sud-oest d'Àsia, a la confluència amb Àfrica.
Veure Imperi Sassànida і Aràbia
Arbela
Arbela (assiri Arbairu/Arbail, persa Arbaira, grec Arbela, àrab Erbil o Irbil, kurd Erbel o Hawler) és una ciutat de Mesopotàmia, entre els dos Zab; administrativament forma part del Kurdistan (Iraq).
Veure Imperi Sassànida і Arbela
Arcbotant
1.
Veure Imperi Sassànida і Arcbotant
Ardaixir I
Relleu d'Ardaixir I prop de Persèpolis, Iran. Ardaixir I, del grec Artaxerxes (? - 240), fou el primer Xahanxà (Rei dels reis) de la dinastia sassànida, i rei dels reis de Pèrsia des de l'any 226, quan prengué el poder a Artaban V de Pàrtia (rei de l'Imperi Part) fins a l'any 240.
Veure Imperi Sassànida і Ardaixir I
Ardaixir II
Ardaixir II fou rei sassànida de Pèrsia del 379 al 383.
Veure Imperi Sassànida і Ardaixir II
Ardaixir III
Monedes amb l'efígie d'Ardaixir III. Ardaixir III fou un rei sassànida que va governar del setembre del 628 al 29 d'abril del 629.
Veure Imperi Sassànida і Ardaixir III
Argent
Largent, conegut igualment com a plata, és l'element químic de símbol Ag i nombre atòmic 47.
Veure Imperi Sassànida і Argent
Armènia
La República d'Armènia o simplement Armènia (en armeni, Հայաստանի Հանրապետություն, Haiastaní Hanrapetutiún; o Հայաստան, Haiastan; Armínia, en Ramon Muntaner) és un país del Caucas, del 1990 ençà una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica.
Veure Imperi Sassànida і Armènia
Arsàcides
Els arsàcides van ser una dinastia de reis de Pàrtia que va regnar a l'Iran creant l'imperi part, que substituí el dels selèucides.
Veure Imperi Sassànida і Arsàcides
Artavasdes VII d'Armènia
Artavasdes VII (en arménien Արտավազդ) fou rei d'Armènia del 252 al 283 i nominalment fins al 287.
Veure Imperi Sassànida і Artavasdes VII d'Armènia
Artàban V de Pàrtia
Artàban V fou rei de Pàrtia des del 209 al 226 Es va rebel·lar el 209 contra son germà Vologès VI de Pàrtia i es va apoderar de la part occidental de l'Imperi, singularment Mesopotàmia, la Mèdia del sud i l'Atropatene.
Veure Imperi Sassànida і Artàban V de Pàrtia
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Veure Imperi Sassànida і Úmar ibn al-Khattab
Assíria
Escultura assíria. Assíria (siríac) fou un Imperi hegemònic de la zona de Mesopotàmia que derivava el seu nom de la primera capital, Assur.
Veure Imperi Sassànida і Assíria
Atropatene
Atropatene o Media Atropatene (originalment conegut com a Atropatkan i Atorpatkan) és el nom amb què es va conèixer al període clàssic la regió que equival a l'actual Azerbaidjan independent i a l'Azerbaidjan iranià, i el Kurdistan iranià.
Veure Imperi Sassànida і Atropatene
Avesta
Traducció francesa de l'Avesta per Ignaci Pietraszewski. Berlín, 1858 LAvesta és el conjunt de llibres sagrats de la religió iraniana preislàmica predicada per Zoroastre, el zoroastrisme o mazdaisme, i actualment seguida encara pels anomenats parsis.
Veure Imperi Sassànida і Avesta
Axum
Axum és una ciutat del nord de la moderna Etiòpia, a la regió Tigre, que fou capital del Regne d'Axum o Aksum (-), sovint anomenat Etiòpia.
Veure Imperi Sassànida і Axum
Índia
LÍndia (Bhārat), oficialment la República de l'Índia (Bhārat Gaṇarājya), és un estat del sud de l'Àsia.
Veure Imperi Sassànida і Índia
Ésser humà
Els éssers humans o homes (Homo sapiens) són una espècie de primats bípedes de la família dels homínids.
Veure Imperi Sassànida і Ésser humà
Àfrica
LÀfrica és un dels cinc continents, el tercer més gran del món.
Veure Imperi Sassànida і Àfrica
Ària (Pèrsia)
Ària (en persa antic 'Haraiva', en avèstic 'Haraeuua' en grec antic Ἀρεία o Ἀρείων γῆ) va ser una satrapia de l'Imperi Persa situada entre l'Hazaradjat al nord, que la separava de la Hircània i la Margiana, les muntanyes Bagous (Ghor) a l'est, Carmània al sud; i les muntanyes Masdoranos i Pàrtia a l'oest.
Veure Imperi Sassànida і Ària (Pèrsia)
Àsia Central
L'Àsia Central és una de les regions geogràfiques menys clarament definides del món i el seu terme varia considerablement segons els criteris geogràfics, lingüístics, culturals o polítics que s'adoptin.
Veure Imperi Sassànida і Àsia Central
Àsia Occidental
Àsia Occidental. Àsia Occidental és una regió d'Àsia que agrupa els països més propers al Mediterrani i és un terme adoptat per l'ONU per eliminar l'etnocentrisme de denominacions com Orient Mitjà, que agrupa la majoria d'Estats considerats com a integrants d'Àsia Occidental.
Veure Imperi Sassànida і Àsia Occidental
Babilònia
Babilònia era un antic estat de Mesopotàmia (actualment l'Iraq).
Veure Imperi Sassànida і Babilònia
Backgammon
Tauler de backgammon, i posició de les peces a l'inici de la partida El backgammon és un joc de tauler que combina estratègia i atzar on dos jugadors fan córrer cada un les seves 15 peces en una "cursa d'obstacles" per un tauler de 24 posicions o fletxes, segons els punts que marquen les tirades de dos daus.
Veure Imperi Sassànida і Backgammon
Bactriana
La Bactriana o Bactris (Bāxtriš) fou una satrapia de l'Imperi Persa i després de l'Imperi Selèucida, que tenia per capital Bactra, que correspon a la moderna Balkh.
Veure Imperi Sassànida і Bactriana
Bahrain
Bahrain, oficialment el Regne de Bahrain, és un estat insular del sud-oest d'Àsia, format per un arxipèlag d'unes 30 illes situat al Golf Pèrsic, prop de la costa de l'Aràbia Saudita, a la qual la uneix un dic artificial de 24 km; les illes principals són Al-Bahrayn i Al-Muharraq, unides també per un dic.
Veure Imperi Sassànida і Bahrain
Bahram I
Bahram I fou rei sassànida de Pèrsia, fill de Shapur I, i successor d'Ormazd I. Va regnar del juny del 271 al setembre del 274.
Veure Imperi Sassànida і Bahram I
Bahram II
Bahram II fou rei sassànida de Pèrsia que va regnar del 274 al 291 succeint al seu pare Bahram I. El gran sacerdot Karder fou el seu mentor; Karder va rebre el títol de "Savi de l'ànima de Bahram", fou elevat a noble (wuzurg), nomenat guardià del santuari d'Adur Anahid a Estakr i jutge suprem de l'Imperi.
Veure Imperi Sassànida і Bahram II
Bahram III
Bahram III o Varanes III fou rei sassànida de Pèrsia, fill gran i successor de Bahram II.
Veure Imperi Sassànida і Bahram III
Bahram IV
Bahram IV o Varanes IV fou rei sassànida de Pèrsia successor de Sapor III, que va regnar del 388 al 399.
Veure Imperi Sassànida і Bahram IV
Bahram V
Bahram V o Varanes V, més conegut com a Bahram Gor (Gor.
Veure Imperi Sassànida і Bahram V
Bahram VI
Bahram VI o Varanes VI, conegut com a Bahram Txobin pel seu aspecte (també se l'anomena Bahram l'Usurpador, ja que no era de la casa sassànida) fou rei de Pèrsia del 590 al 591.
Veure Imperi Sassànida і Bahram VI
Balash
Balash (Vologès, part Walagash, persa mitjà Walaxsh, Pahlavi Walash, Balash o Golash, armeni Valarsh, siríac Walgash, Walgesh i Wologesh, grec Vologaisos o Vologesos o Vologeses, Bologaisos, Bologesos, Olagasos, Ologasos, etc., i llatí Vologaesus, Vologessus, Vologeses, etc.) fou rei sassànida de Pèrsia (484 a 488) fill de Yezdegerd II i portat al tron pels magnats del regne a la mort del seu pare en una expedició contra els huns heftalites.
Veure Imperi Sassànida і Balash
Balcans
Els Balcans és el nom històric i geogràfic que s'utilitza per a designar el sud-est d'Europa (vegeu més avall la secció Definició política actual).
Veure Imperi Sassànida і Balcans
Balkh
Balkh és una ciutat de l'Afganistan a la província de Balkh, a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amudarià.
Veure Imperi Sassànida і Balkh
Bamian
Bamian o Bamiyan (Bāmiān) és una ciutat de l'Afganistan, capital de la província de Bamiyan i principal ciutat del Hazarajat.
Veure Imperi Sassànida і Bamian
Batalla d'al-Qadisiyya
La batalla d'al-Qadisiyya (també Qadisiya, Qadisiyyah, Kadisiya, Kadisiyya) fou un combat entre l'exèrcit àrab musulmà del primer califat i l'exèrcit de la Pèrsia sassànida en el primer període d'expansió dels musulmans.
Veure Imperi Sassànida і Batalla d'al-Qadisiyya
Batalla d'Edessa
La batalla d'Edessa es va lluitar entre els exèrcits de l'Imperi Romà i l'exèrcit de l'Imperi Sassànida el 259.
Veure Imperi Sassànida і Batalla d'Edessa
Batalla d'Hormizdegan
La Batalla d'Hormizdegan fou una batalla lliurada el 28 d'abril del 224 a Hormazan (Pèrsia) entre l'Imperi Part i els sassànides, amb victòria sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Batalla d'Hormizdegan
Batalla de Nínive
La Batalla de Nínive del 627 (Ἡ μάχη τῆς Νινευί) va ser la batalla culminant de l'última guerra romano-sassànida (602-628), que va donar el cop de gràcia als sassànides i va restaurar breument les fronteres romanes en l'Orient Pròxim.
Veure Imperi Sassànida і Batalla de Nínive
Batalla del Pont
La Batalla del Pont es va mantenir entre els àrabs musulmans dirigits per Abu Ubaid Thaqfi, i les forces de l'Imperi Sassànida dirigides per Bahman Jaduya.
Veure Imperi Sassànida і Batalla del Pont
Beduïns
Petra, Jordània Els beduïns són àrabs nòmades que viuen als deserts del Nègueb, Sinaí, Sàhara i altres regions del nord d'Àfrica.
Veure Imperi Sassànida і Beduïns
Belisari
Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.
Veure Imperi Sassànida і Belisari
Bixapur
Bixapur (o Bishâpûr) és una antiga ciutat de l'Iran, de la que resten les ruïnes al sud de la moderna Faliyan, a l'antiga ruta entre Persis i Elam.
Veure Imperi Sassànida і Bixapur
Budisme
Estàtua representant Siddharta Gautama Pagoda a Lumbini (Nepal) Siddharta Gautama amb els seus cinc deixebles La Dharmatxakra (''Roda Dharma'') representa el noble camí dels vuit passos El budisme és una doctrina filosòfica basada en els ensenyaments de Siddharta Gautama (el Buda històric).
Veure Imperi Sassànida і Budisme
Bukharà
Bukharà és una de les ciutats principals de l'Uzbekistan.
Veure Imperi Sassànida і Bukharà
Califat Omeia
El Califat Omeia (o) (661-750) va ser el segon dels quatre principals califats establerts després de la mort de Mahoma.
Veure Imperi Sassànida і Califat Omeia
Calila i Dimna
Manuscrit del ''Calila e Dimna'' castellà Calila i Dimna (en àrab: کـَـلیله وَ دِمـنه Kalila wa-Dimna) és el títol de la versió àrab d'una col·lecció de faules d'origen indi, algunes de les quals coincideixen amb diverses faules del Panchatantra.
Veure Imperi Sassànida і Calila i Dimna
Canceller
El títol de canceller (del llatí cancellarius) és un títol oficial utilitzat en diverses nacions i en diferents etapes de la història occidental des de l'antiga Roma.
Veure Imperi Sassànida і Canceller
Catafracta
Catafracta part lluitant amb un lleó. Museu Britànic Un catafracta (del grec κατάφρακτος, 'katàfraktos') és un tipus de cavalleria pesant, fortament armada i protegida, utilitzada a l'antiguitat pels pobles del món hel·lenístic i, més rarament, també per la República Romana amb els seus aliats; posteriorment la van utilitzar els romans durant l'època de l'Imperi i pels romans d'Orient fins a l'alta edat mitjana.
Veure Imperi Sassànida і Catafracta
Caucas
Mapa administratiu de la regió del Caucas de l'URSS, 1952-1991 Les muntanyes del Caucas, a vista de satèl·lit El Caucas, de vegades Cauques, és una regió natural a l'est d'Europa i a l'oest d'Àsia, entre la mar Negra i la mar Càspia.
Veure Imperi Sassànida і Caucas
Cavalleria
La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.
Veure Imperi Sassànida і Cavalleria
Centralisme
Els estats unitaris es mostren en blau Un Estat unitari o Estat centralitzat és un Estat o país governat constitucionalment com una sola unitat, sovint amb només una assemblea legislativa, només un sistema judicial que supervisa els sistemes judicials locals, i només una constitució.
Veure Imperi Sassànida і Centralisme
Clibanaris
Els Clibanarii (en llatí clibanarii, en grec κλιβανοφόροι Klibanoforoi, "els que porten forns", de la paraula grega κλίβανος klibanos que significa "forn de campament", i potser es deia en sentit irònic) eren una unitat militar de cavalleria pesant originàriament d'origen persa què fou també utilitzada per l'Imperi Romà i pel Romà d'Orient molt semblants a les catafractes, de fet, alguns historiadors diuen què eren una variant d'aquestes.
Veure Imperi Sassànida і Clibanaris
Comerç
Contenidors al port Elizabeth de Nova Jersey. El comerç és el conjunt d'activitats de compravenda de béns o serveis, sia pel seu ús, venda, o transformació.
Veure Imperi Sassànida і Comerç
Constanci II
Flavi Juli Constanci (en llatí: Flavius Iulius Constantius, 7 d'agost del 317 – 3 de novembre del 361) fou un emperador romà (337-361), anomenat Constanci II per distingir-lo del seu avi.
Veure Imperi Sassànida і Constanci II
Constantí I el Gran
Constantí I el Gran (Naissus, Dàcia, 27 de febrer de 272 - Ancicrona, Pont, 22 de maig de 337), fou el primer emperador romà que professà el cristianisme.
Veure Imperi Sassànida і Constantí I el Gran
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Veure Imperi Sassànida і Constantinoble
Cosroes I
Cosroes I el Just —Khusraw I Anushirwan— va ser un dels reis més importants de la dinastia sassànida durant el Segon Imperi Persa.
Veure Imperi Sassànida і Cosroes I
Cosroes II
Cosroes II, Khosro II o Khusraw II (també anomenat Parviz o Parwiz, 'el victoriós'; en persa خسرو پرویز), fou un emperador sassànida, fill d'Ormazd IV (579-590), nebot de Bistam i net de Cosroes I (531-579), que va governar entre els anys 590 i 628.
Veure Imperi Sassànida і Cosroes II
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.
Veure Imperi Sassànida і Cristianisme
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Veure Imperi Sassànida і Croades
Ctesifont
Ctesifont (Ktēsiphōn; persa sassànida: 𐭲𐭩𐭮𐭯𐭥𐭭, tysfwn; تیسفون; ܩܛܝܣܦܘܢ) fou la capital de l'Imperi part i després de l'imperi dels perses sassànides.
Veure Imperi Sassànida і Ctesifont
Damasc
Damasc (en català medieval: Domàs) és la capital de Síria i una de les ciutats més antigues del món.
Veure Imperi Sassànida і Damasc
Dinastia merovíngia
L'extensió de l'Imperi franc La dinastia merovíngia és la família d'estirp germànica que va governar els territoris que comprenen l'actual França, Bèlgica i part d'Alemanya entre els segles V i VIII.
Veure Imperi Sassànida і Dinastia merovíngia
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Veure Imperi Sassànida і Dioclecià
Dracma
La dracma (en grec modern δραχμή, drakhmí; en plural δραχμές, drakhmés, o δραχμαί, drakhmé, fins a 1980) és el nom d'una antiga unitat monetària i de pes de moltes ciutats i territoris de l'antiga Grècia i d'alguns regnes de l'Orient Pròxim durant l'època hel·lenística, i també la moneda de la Grècia moderna, introduïda el 1832 i substituïda per l'euro el 2001 a efectes legals, i definitivament el 2002, a raó de 340,750 dracmes per euro.
Veure Imperi Sassànida і Dracma
Dvin
Dvin fou una ciutat d'Armènia, de la qual fou capital des de vers el 332 fins al tomb de l'any 700.
Veure Imperi Sassànida і Dvin
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Ecbàtana
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Imperi Sassànida і Egipte
Elefants
Els elefants són grans mamífers terrestres de l'ordre dels proboscidis.
Veure Imperi Sassànida і Elefants
Epònim
Un epònim és un terme, nom comú o indret, que prové (coincideix o és un derivat) d'un nom propi.
Veure Imperi Sassànida і Epònim
Erevan
Erevan (o;; de vegades escrit Ierevan o Yerevan; antigament anomenada Erivan i Erebuni) és la capital d'Armènia i la ciutat principal del país.
Veure Imperi Sassànida і Erevan
Erzurum
Erzurum és una ciutat de la part oriental de Turquia, capital de la província homònima.
Veure Imperi Sassànida і Erzurum
Eslaus
Els pobles eslaus són una branca ètnica i lingüística dels pobles indoeuropeus, establerta principalment a Europa, continent on formen el grup etnolingüístic més gran.
Veure Imperi Sassànida і Eslaus
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Imperi Sassànida і Espanya
Estat sobirà
Un Estat sobirà, en el dret internacional, és una entitat política representada per un govern centralitzat que té sobirania en una àrea geogràfica.
Veure Imperi Sassànida і Estat sobirà
Etiòpia
Mapa d'Etiòpia Etiòpia és una república democràtica federal de l'Àfrica nord-oriental.
Veure Imperi Sassànida і Etiòpia
Eufrates
LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.
Veure Imperi Sassànida і Eufrates
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Imperi Sassànida і Europa
Europa Occidental
Els estats de l'Europa occidental Europa durant la Guerra Freda - blocs La divisió d'Europa en dues meitats, una d'occidental i una altra d'oriental, és causada per raons històriques i no pas geogràfiques.
Veure Imperi Sassànida і Europa Occidental
Expansió de l'islam
Expansió durant el califat omeia, 661-750 Lexpansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient.
Veure Imperi Sassànida і Expansió de l'islam
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Veure Imperi Sassànida і Felip l'Àrab
Filosofia
La filosofia (del grec Φιλοσοφία filossofia, 'amor per la saviesa') és un camp d'estudi que cerca, per mitjà d'arguments raonats, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa la persona a la naturalesa.
Veure Imperi Sassànida і Filosofia
Firuzabad
Firuzabad (sassànida Ardasher-Khwarrah o Ardahsir-Khurra اردشيرخوره, o la Glòria d'Ardashir; àrab Fīrūzābād فيروزآباد,; abans Piruzabad i més abans Gur o Čur) és una ciutat de l'Iran a la província de Fars al sud de Xiraz, capital de comtat de Firuzabad.
Veure Imperi Sassànida і Firuzabad
Fortificació
revellins de Bourtange, província de Groningen, Països Baixos. Restaurat al seu estat de 1750 La fortificació és la pràctica d'incrementar la capacitat defensiva d'un lloc per mitjà d'obres de protecció, tant simples com una barricada o parapet o tan elaborades com una ciutadella.
Veure Imperi Sassànida і Fortificació
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Imperi Sassànida і França
François-André Vincent
François-André Vincent (París, 30 de desembre de 1746 - París, 4 d'agost de 1816) fou un pintor francès.
Veure Imperi Sassànida і François-André Vincent
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Veure Imperi Sassànida і Galeri
Geòrgia
Geòrgia (საქართველო, transcrit Sakàrtvelo i pronunciat) és un estat de l'Europa de l'Est.
Veure Imperi Sassànida і Geòrgia
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Veure Imperi Sassànida і Gordià III
Gran Khorasan
El Gran Khorasan és el nom convencional donat a la regió del Khorasan.
Veure Imperi Sassànida і Gran Khorasan
Guerra romano-sassànida del 572-591
La guerra romano-sassànida del 572-591 fou un conflicte militar entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Guerra romano-sassànida del 572-591
Guerra romano-sassànida del 602-628
La guerra romano-sassànida del 602-628 fou l'última, la més llarga i la més devastadora de la successió de guerres entre l'Imperi Romà d'Orient i l'Imperi Sassànida.Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».
Veure Imperi Sassànida і Guerra romano-sassànida del 602-628
Guerres romano-perses
Les guerres romano-perses van ser una sèrie de conflictes militars que van enfrontar l'Imperi Romà primer amb l'Imperi Part i després amb l'Imperi Sassànida entre els segles i. Les dues potències més importants de l'Antiguitat tardana a la mediterrània i el pròxim orient van combatre gairebé contínuament durant aquest període, encara que hi va haver períodes llargs de coexistència pacífica (sobretot durant el).
Veure Imperi Sassànida і Guerres romano-perses
Gundixapur
Gundixapur (Gund-ī Šāh Pūr, també transcrita com a Gondexapur, Jondishapur, Gundishapur, Jund-e Shapur o altres variants; anomenada en pahlavi com Weh-Andiôk-Šâbuhr, en siríac Beth Lapat, en grec Bendosabora i en àrab Jundaysabur o Jundisabur) fou una antiga ciutat persa, centre intel·lectual de l'Imperi Sassànida i seu de l'acadèmia de Gundixapur.
Veure Imperi Sassànida і Gundixapur
Hamadan
Mausoleu de la ciutat Hamadan o Hamadhan (assiri: Abdadana;;;, Ecbàtana) és una ciutat de l'Iran situada en una plana al sud de la muntanya Alwand.
Veure Imperi Sassànida і Hamadan
Harran
Harran, antigament Haran o Carres, és una ciutat del nord de Mesopotàmia, a l'est de l'Eufrates, a la vall del Balikh.
Veure Imperi Sassànida і Harran
Harun ar-Raixid
Abu-Jàfar Harun ar-Raixid, més conegut simplement com a Harun ar-Raixid (Rayy, 27 de març del 763 o febrer del 766 - Tus, 24 de març del 809), fou el cinquè califa de la dinastia abbàssida de Bagdad.
Veure Imperi Sassànida і Harun ar-Raixid
Hatra
Hatra fou una antiga ciutat en ruïnes de l'Iraq a la governació de Nínive, a la regió de la Jazira.
Veure Imperi Sassànida і Hatra
Heftalites
Els heftalites, també anomenats huns blancs, segons una teoria foren una horda turcomongola amb predomini mongol originada possiblement a les muntanyes Kin-chan (massís de l'Altai), des d'on haurien baixat a les estepes de l'antic Turquestan rus.
Veure Imperi Sassànida і Heftalites
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Veure Imperi Sassànida і Heracli
Herat
Herat (en farsi: هرات, clàssica Aria) és una ciutat del nord-oest de l'Afganistan, capital de la província d'Herat, situada a la vall del riu Hari (que passa a 5 km al sud de la ciutat).
Veure Imperi Sassànida і Herat
Heretgia
Galileo Galilei condemnat per heretge Una heretgia (del llatí haeresis) és una creença o teoria controvertida o nova, especialment religiosa, que entra en conflicte amb el dogma establert.
Veure Imperi Sassànida і Heretgia
Hira
Al-Hira o, a vegades, Hira fou una antiga ciutat al sud de Kufa a la part central del sud de l'Iraq al límit entre les terres agrícoles mesopotàmiques i el desert d'Aràbia.
Veure Imperi Sassànida і Hira
Honor
L'honor (del llatí honor o honos) és una qualitat personal que reporta l'estimació i el respecte de la comunitat per les pròpies virtuts i la conducta.
Veure Imperi Sassànida і Honor
Huns
Els huns eren un poble nòmada de l'estepa que, a partir de finals del dC, va fer profundes incursions per Europa i Àsia i fins a l'Índia.
Veure Imperi Sassànida і Huns
Iemen
El Iemen o República del Iemen és una república de la península d'Aràbia, al sud-oest d'Àsia, que forma part de l'Orient Pròxim.
Veure Imperi Sassànida і Iemen
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Veure Imperi Sassànida і Imperi Aquemènida
Imperi Gupta
LImperi Gupta (sànscrit गुप्त साम्राज्य, Gupta Sāmrājya) fou un antic imperi indi que va existir aproximadament des del 320 al 550 de la nostra era, i ocupà bona part del subcontinent indi.
Veure Imperi Sassànida і Imperi Gupta
Imperi Kuixan
L'Imperi kuixan (Kušān) fou un estat que, en el seu apogeu, aproximadament els anys 105-250 dC, s'estengué des del Tadjikistan fins a l'Afganistan, el Pakistan i la vall del Ganges al nord de l'Índia.
Veure Imperi Sassànida і Imperi Kuixan
Imperi Mede
L'imperi Mede o també Mèdia (en grec Μηδία, en persa antic Māda) fou la regió poblada pels medes, avui dia a l'Iran a l'Altiplà Iranià entre la mar Càspia al nord, i els rius de Mesopotàmia a l'oest entre els segles VIII i VI aC.
Veure Imperi Sassànida і Imperi Mede
Imperi Part
L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.
Veure Imperi Sassànida і Imperi Part
Imperi Persa
Imperi Persa és la denominació convencional per anomenar diversos imperis de l'antiguitat en general i més pròpiament pels regits per dinasties perses originades a Pèrsia (aquemènida i sassànida).
Veure Imperi Sassànida і Imperi Persa
Imperi Romà
L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.
Veure Imperi Sassànida і Imperi Romà
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Veure Imperi Sassànida і Imperi Romà d'Orient
Imperi Sassànida
LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).
Veure Imperi Sassànida і Imperi Sassànida
Iran
La República Islàmica de lIran, anomenat simplement lIran, és un país de l'Orient Mitjà.
Veure Imperi Sassànida і Iran
Iraq
LIraq o Irac, o el seu nom oficial República de l'Iraq, és un país majoritàriament musulmà de l'Orient Pròxim, situat al nord de la península aràbiga.
Veure Imperi Sassànida і Iraq
Isfahan
Plaça Naqsh-e Jahan Isfahan o Ispahan, localitzada a 340 kilòmetres al sud de Teheran, és la capital de la província d'Isfahan i la tercera ciutat més gran de l'Iran (després de la mateixa Teheran i Mashad).
Veure Imperi Sassànida і Isfahan
Islam
La Kaba, a la Meca, és el punt central de l'islam vers el qual tots els fidels del món s'orienten per pregar Lislam ('submissió ')Entrada Islam a Encarta ® 2007.
Veure Imperi Sassànida і Islam
Ispahbudhan
miniatura La Casa d'Ispahbudhan o la Casa d'Aspahbadh va ser un dels set Grans clans o Cases de l'Imperi Sassànida originaris de la Pàrtia.
Veure Imperi Sassànida і Ispahbudhan
Japó
El Japó (en japonès 日本, Nihon o Nippon; oficialment 日本国, Nihon-koku o Nipon-koku o Estat del Japó) és un país insular de l'Àsia Oriental.
Veure Imperi Sassànida і Japó
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.
Veure Imperi Sassànida і Jerusalem
Jizya
La jizya fou l'impost personal que sota el domini de l'islam havien de pagar els ciutadans que no eren musulmans.
Veure Imperi Sassànida і Jizya
Jordània
Jordània, oficialment el Regne Haiximita de Jordània, és un país de l'Àsia situat a l'Orient Pròxim.
Veure Imperi Sassànida і Jordània
Judaisme
El judaisme és la religió del poble jueu.
Veure Imperi Sassànida і Judaisme
Justí II el Jove
Justí II el Jove (en llatí: va ser emperador romà d'Orient des de l'any 565 fins al 578, tot succeint en el tron al seu oncle Justinià I. Es va casar amb Sofia, neboda de Teodora, l'anterior emperadriu, i va ser membre de l'anomenada dinastia justiniana.
Veure Imperi Sassànida і Justí II el Jove
Justícia
Al·legoria de la justícia La justícia és un concepte moral que implica tractar a cada persona i afer d'una manera imparcial.
Veure Imperi Sassànida і Justícia
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Veure Imperi Sassànida і Justinià I
Karínides
La dinastia karínida o dels karínides fou una nissaga del Tabaristan que va regnar sobre parts de les regions muntanyoses des de temps del rei sassànida Cosroes I (551-579) fins al 840.
Veure Imperi Sassànida і Karínides
Kerman
La porta de Masjid per la qual va entrar Agha Mohammad Khan. Kerman és una ciutat de l'Iran.
Veure Imperi Sassànida і Kerman
Khàlid ibn al-Walid
Khàlid ibn al-Walid ibn al-Mughira al-Makhzumí al-Quraixí, també conegut senzillament com a Khàlid ibn al-Walid (mort el 642) fou un general àrab del primer període de les conquestes islàmiques.
Veure Imperi Sassànida і Khàlid ibn al-Walid
Khàzar
El khàzar fou la llengua dels khàzars.
Veure Imperi Sassànida і Khàzar
Khorasan (província del Califat)
Khorasan o Khurasan fou una província del califat omeia sobre la qual exerciren el poder efectiu del al principi del.
Veure Imperi Sassànida і Khorasan (província del Califat)
Khuzestan
Comtats de Khuzestan Khuzestān (خوزستان) és una de les 31 províncies de l'Iran al sud-oest del país, a la frontera amb Iraq (província de Bàssora) i el golf Pèrsic.
Veure Imperi Sassànida і Khuzestan
Khwarizm
Khwarizm, Khwarazm, Khorazm, Khwarezm o Khorezm anomenada Khivà al període post mongol, és una regió de la part inferior de l'Amudarià (Oxus).
Veure Imperi Sassànida і Khwarizm
Kix
Kix i Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC Kix (en sumeri Kiš, en cuneïforme 𒆧𒆠, en accadi kiššatu) va ser una ciutat estat de Mesopotàmia.
Veure Imperi Sassànida і Kix
Kobad I
Kobad I (també Kaveh, Kavadh o Qobad, en Cobades, en Κοβάδης) fou rei sassànida de Pèrsia del 488 al 531, fill de Peroz I i successor del seu oncle Balash.
Veure Imperi Sassànida і Kobad I
Kobad II
Shērōē (també transcrit com Shīrūya), més conegut pel seu nom dinàstic de Kavadh II (en, Qobād o Qabād), fou rei de l'Imperi Sassànida breument el 628.
Veure Imperi Sassànida і Kobad II
Kutxan
Kutxan (قوچان, també romanitzat com a Quchan, Qūchān, Quĉān, Quçan,Gochan o Küčan; nom antic Khabushan o Khudjan) és el nom d'una vila i d'un districte (comtat) iranià al nord de la província de Razavi Khorasan.
Veure Imperi Sassànida і Kutxan
Lazika
Lazika fou un principat creat cap a l'any 100 per les tribus laz (lazis, llatí lazi) d'origen georgià a la part occidental de l'actual Geòrgia.
Veure Imperi Sassànida і Lazika
Líban
El Líban oficialment la República libanesa, és un estat de l'Orient Mitjà que fa frontera al nord i a l'est amb Síria, al sud amb Israel i Palestina, i a l'oest és banyat pel Mediterrani.
Veure Imperi Sassànida і Líban
Llista de reis sassànides
Aquesta és la llista dels reis de la dinastia sassànida que van governar l'Imperi.
Veure Imperi Sassànida і Llista de reis sassànides
Mahoma
Mahoma o Muhàmmad (de l'àrab), de nom complet Abu-l-Qàssim Muhàmmad ibn Abd-Al·lah ibn Abd-al-Múttalib ibn Haixim ibn Abd-Manaf ibn Qussayy, fou un líder religiós, social i polític àrab i fundador de l'islam, una de les religions mundials.
Veure Imperi Sassànida і Mahoma
Mamikonian
Vardan Mamikonian a la Batalla d'Avarayr (451) Expansió dels Mamikonian Mamikonian (en armeni: Մամիկոնյան; en llatí: Mamiconius) va ser una antiga família de nakharark (senyors hereditaris) d'Armènia, que van governar en diferents moments sobre les regions de Beznunik, Taron, Bidlis, Sassun, Bagrevand i d'altres (c.
Veure Imperi Sassànida і Mamikonian
Mani
Mani (vers el 216 a Mardinu - 277, Gundixapur, Imperi Sassànida) va ser un profeta i predicador de l'antiga Pèrsia d'origen part, fundador del maniqueisme. La seva doctrina gnòstica i sincrètica (barreja dels ensenyaments cristià, mazdeista i budista), va assolir una gran difusió, encara que avui dia s'hagi extingit.
Veure Imperi Sassànida і Mani
Maniqueisme
Maniqueus El maniqueisme és una religió dualista i gnosticista fundada per Mani a l'antiga Pèrsia durant el segle III.
Veure Imperi Sassànida і Maniqueisme
Mar Negra
La mar Negra (o mar Negre; vegeu la secció sobre el nom), a l'antiguitat anomenada Pont Euxí (Euxinus Pontus), és una mar continental situada entre Europa i Àsia que comunica amb la mar Mediterrània (a través de la mar de Màrmara) pel Bòsfor, i amb la mar d'Azov per l'estret de Kertx.
Veure Imperi Sassànida і Mar Negra
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Veure Imperi Sassànida і Marc Aureli Car
Margiana
Margiana (llatí Margiana, grec: Μαργιανή, i en persa antic Margu o Marguš) fou una satrapia sassànida i després selèucida.
Veure Imperi Sassànida і Margiana
Mazdak
Mazdak, Mazdaq, Masdak fou el nom assignat a un cap religiós revolucionari a la Pèrsia sassànida sota Kobad I (488-497 i 499-531).
Veure Imperi Sassànida і Mazdak
Merv
Merv o Merw (xinès: 木鹿, Mulu; per distingir-la de l'altra ciutat amb el mateix nom, Marw al-Rudh, els àrabs la van anomenar Marw aix-Xahijan), antigament centre de la satrapia de Margiana, i posteriorment Alexandria i Antioquia Margiana), fou una antiga ciutat situada a l'actual Turkmenistan, situada en un important oasi a l'Àsia Central, a la històrica ruta de la Seda, prop de l'actual Mary.
Veure Imperi Sassànida і Merv
Mesopotàmia
Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.
Veure Imperi Sassànida і Mesopotàmia
Mihran
Mihran o Mehrān (en persa mitjà: 𐭬𐭨𐭥𐭠𐭭, en farsi مهران) va ser una de les set grans cases que van existir durant l'Imperi Persa i l'Imperi Sassànida, anomenades el set clans parts.
Veure Imperi Sassànida і Mihran
Monarquia
Cristià IV de Dinamarca, avui dia és al Palau de Rosenborg de Copenhaguen. La monarquia és la forma d'estat en què una persona té dret, generalment per via hereditària, a regnar com a cap d'estat.
Veure Imperi Sassànida і Monarquia
Monopoli
fixar el preu fent ús del seu poder de mercat. Un monopoli (del grec μόνος monos un, i πωλεῖν pōlein vendre) és una situació de privilegi legal o fallada de mercat en la qual, per a una indústria que té un producte, un bé, un recurs o un servei determinat i diferenciat, hi ha un productor (monopolista) oferent que té un gran poder de mercat i és l'únic de la indústria que el posseeix.
Veure Imperi Sassànida і Monopoli
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Veure Imperi Sassànida і Mossul
Musulmà
260x260px Població musulmana mundial per percentatge (Pew Research Center, 2009). Un musulmà és qui professa l'islam, una religió abrahàmica monoteista basada en l'Alcorà, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu revelada al profeta Mahoma, i, amb menor autoritat que l'Alcorà, els ensenyaments i pràctiques atribuïts tradicionalment a Mahoma.
Veure Imperi Sassànida і Musulmà
Naqsh-e Rostam
Naqsh-e Rostam, prop de Xiraz Naqsh-e Rostam o Nakhsh-i-Rostam, o Naqs-i-Rustam (persa: نقش رستم, Naqš-i Rostam), és un jaciment arqueològic situat a uns 3 km al nord-oest de Persèpolis, a la província de Fars, a l'Iran.
Veure Imperi Sassànida і Naqsh-e Rostam
Narsès
Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.
Veure Imperi Sassànida і Narsès
Narsès de Pèrsia
Narsès de Pèrsia Narsès, o també Narseh o Narseus(en pahlavi 𐭭𐭥𐭮𐭧𐭩), va ser rei d'Armènia (de l'any 272 al 292 i rei sassànida de Pèrsia del 292 al 302. Era fill de Sapor I. Abans de ser rei va ser príncep a Sakastana (Sistan), Sind i altres llocs.
Veure Imperi Sassànida і Narsès de Pèrsia
Neoplatonisme
El neoplatonisme és una doctrina que existí entre els segles i. Tot i que, ben clarament, el neoplatonisme és una doctrina basada en pensadors anteriors (Filó d'Alexandria, Hipàcia d'Alexandria, Apol·loni de Tíana i els pensadors del platonisme mitjà, per exemple), hom pot dir que el creador (o sistematitzador) del neoplatonisme és Plotí.
Veure Imperi Sassànida і Neoplatonisme
Nestorianisme
El nestorianisme és una doctrina cristològica iniciada al per Nestori, patriarca de Constantinoble.
Veure Imperi Sassànida і Nestorianisme
Nihawand
Nihawand (Nahavand, Nehavand o Nihavand, farsi: نهاوند Nahâvand; altres variants del nom: Nahavend, Nahawand, Nahaavand, Nehavend, i antigament Mah-Nahavand) és una ciutat de l'Iran a la província de Hamadan al sud de la ciutat d'Hamadan, a l'est de Malayer i al nord-oest de Borujerd (Burudjird), a la zona de les muntanyes Zagros a l'antic Djibal.
Veure Imperi Sassànida і Nihawand
Nisibis
Nisibis (o, actualment,;, després Nisibis, Nizibis, Nísibe o Nisibe i Nisibin) és una ciutat a la província de Mardin, al sud-est de Turquia, i situada a 128 km al sud-est de Diyarbakır.
Veure Imperi Sassànida і Nisibis
Noblesa
La noblesa o noblea és un estat hereditari tradicional que existeix avui en alguns països (principalment actuals o anteriors monarquies).
Veure Imperi Sassànida і Noblesa
Oceà Índic
L'oceà Índic (en àrab, Bahr al-Hind) és la tercera massa d'aigua més gran del món, i cobreix aproximadament el 20% de la superfície de la Terra.
Veure Imperi Sassànida і Oceà Índic
Odenat
Septimi Odenat (Septimius Odaenathus; Odènathos, /oˈðɛnaθos/; arameu palmirià: 50x50px,; tr) va ser el marit de la famosa reina Zenòbia, i rei de Palmira dels anys 252 al 267.
Veure Imperi Sassànida і Odenat
Oman
El Sultanat d'Oman és un estat d'Àsia situat a l'Orient Mitjà, a la punta sud-est de la península d'Aràbia.
Veure Imperi Sassànida і Oman
Omeies
Els Banu Umayya o omeies van ser un llinatge àrab que va exercir el poder califal primer a Orient, amb capital a Damasc, i després a Al-Àndalus, amb capital a Còrdova.
Veure Imperi Sassànida і Omeies
Orient
Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).
Veure Imperi Sassànida і Orient
Orient Pròxim
L'Orient Pròxim en un sentit més ampli LOrient Pròxim o Pròxim Orient és un terme geogràfic que serveix per a designar diferents territoris segons geògrafs, arqueòlegs i historiadors, per una banda, i politòlegs, economistes i periodistes per l'altra.
Veure Imperi Sassànida і Orient Pròxim
Ormazd II
Ormazd II fou un rei (xa) de l'Imperi Sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Ormazd II
Ormazd III
va ser Rei de Pèrsia, del 457 al 459, després de succeir el seu pare Yezdegerd II.
Veure Imperi Sassànida і Ormazd III
Ormazd IV
Ruïnes d'una ciutat fantasma sassànida a Izadkhast Ormazd IV fou un sobirà de l'imperi sassànida, fill d'Anushirvan, al qual succeí l'any 579 de la nostra era.
Veure Imperi Sassànida і Ormazd IV
Pahlavi
El pahlavi o pehlevi, també anomenat persa mitjà o persa sassànida, és una antiga llengua indoeuropea occidental parlada a Pèrsia, que va constituir l'idioma oficial, religiós i literari de l'Imperi Sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Pahlavi
Pakistan
La República Islàmica del Pakistan o el Pakistan (en urdú: پاکستان) és un estat ubicat al centre-sud d'Àsia.
Veure Imperi Sassànida і Pakistan
Palestina
Mapa actual de l'estat d'Israel Palestina (Pléixet - Palestina, o, Eretz Israel) és una regió històrica del Pròxim Orient compresa entre el mar Mediterrani i el Jordà, on actualment es troben l'estat d'Israel i els Territoris Palestins, sota l'Autoritat Nacional Palestina.
Veure Imperi Sassànida і Palestina
Pamir
Pic Korzhenevskoi. Les muntanyes del Pamir, situades a l'Àsia Central, formen un altiplà de prop de 100.000 km² a entre 3.000 i 4.000 m de mitjana sobre el nivell del mar.
Veure Imperi Sassànida і Pamir
Pèrsia
Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).
Veure Imperi Sassànida і Pèrsia
Pèrsida
Persis o Pèrsida (Perside) (''Parsa''.) fou una regió de l'antiga Pèrsia, a l'Iran, considerada el cor de Pèrsia i el districte que dona nom al poble dels perses entre les muntanyes Zagros o el llac Urmia.
Veure Imperi Sassànida і Pèrsida
Peroz I
Peroz I, (Peirozes, Priscus, fr. 33; Procop. Pers 1.3 i Agath. Iv. 27; la forma moderna del nom és Feroç, Firouz) va ser un emperador sassànida que va regnar del 457 al 484.
Veure Imperi Sassànida і Peroz I
Persèpolis
Persèpolis (literalment ‘la ciutat persa’; en persa antic: Pārsa; en persa modern, Takht-i Jamshid, ‘el tron de Jamxid') va ser la capital de l'Imperi Persa durant l'època aquemènida.
Veure Imperi Sassànida і Persèpolis
Persecució dels cristians
''Una Dirce cristiana'', per Henryk Siemiradzki. Una dona cristiana és martiritzada durant el govern de Neró en aquesta recreació del mite de Dirce (pintat per Henryk Siemiradzki, 1897, Museu Nacional de Varsòvia). La persecució dels cristians és un fet constatable tant històricament com en l'era actual.
Veure Imperi Sassànida і Persecució dels cristians
Pesta
La pesta és una malaltia infecciosa causada pel bacteri Yersinia pestis, (bacil aerobi i gramnegatiu).
Veure Imperi Sassànida і Pesta
Província de Fars
Ruïnes de Persèpolis Fars (Fârs) és una de les trenta-un províncies de l'Iran al sud del país, coneguda en època clàssica com Pèrsida (Perside) o Persis.
Veure Imperi Sassànida і Província de Fars
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Veure Imperi Sassànida і Província romana de Síria
Raça ària
Raça ària és un concepte que va influir històricament en la cultura europea durant el període de finals del i el començament del.
Veure Imperi Sassànida і Raça ària
Rabí
Un rabí El rabí (en hebreu modern: rav, en hebreu asquenazita: rov o rouv; pronunciat ribbí per alguns sefardites; de l'hebreu, «gran») és un mestre o doctor de la llei jueva.
Veure Imperi Sassànida і Rabí
Rayy
Rayy, Ray o Rey (Rayy) és una antiga ciutat iraniana de lostan o província de Teheran.
Veure Imperi Sassànida і Rayy
Rússia
Rússia (Россия, Rossia) o Federació de Rússia (Рoсси́йская Федера́ция, Rossíiskaia Federàtsia,, abreujadament РФ, RF) és un estat transcontinental d'Euràsia.
Veure Imperi Sassànida і Rússia
Rei dels reis
Rei dels reis (xahanxà), fou un títol principalment persa originat durant la dinastia aquemènida.
Veure Imperi Sassànida і Rei dels reis
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Veure Imperi Sassànida і Ruta de la seda
Sacerdot
Un sacerdot catòlic durant un baptisme Sacerdot o sacerdotessa és una persona dedicada a ser el mitjancer entre les persones i la divinitat.
Veure Imperi Sassànida і Sacerdot
Samarcanda
Samarcanda és la segona ciutat més gran de l'Uzbekistan, a la província de Samarcanda, amb una població 412.300 (2005).
Veure Imperi Sassànida і Samarcanda
Samànides
X La dinastia samànida o dels samànides fou una nissaga persa que va regnar a la Transoxiana i després al Khorasan, primer nominalment com a dependents dels governadors del Khorasan i els tahírides del Khorasan (819-875), i després com a sobirans autònoms nominalment dependents del califat (875 al 1003).
Veure Imperi Sassànida і Samànides
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Sapor I
Sapor II
Sapor II o Xapur II (de vegades anomenat 'el gran') va ser un governant de l'Imperi Sassànida a partir del 309 fins al 379.
Veure Imperi Sassànida і Sapor II
Sapor III
Sapor III (Shapur III) fou rei sassànida de Pèrsia del 383 al 388.
Veure Imperi Sassànida і Sapor III
Sassan
Sassan II va ser rei de Fars (Pèrsia) fundador de la dinastia sassànida, que regirà l'Imperi Persa a partir del seu net Ardaixir I. Segons les cròniques d'Ardaixir, Sassan era un pastor o un soldat al servei o acollit pel rei i astròleg Papak II que descendia dels aquemènides, encara que ho mantenia en secret.
Veure Imperi Sassànida і Sassan
Síria
La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.
Veure Imperi Sassànida і Síria
Servei militar
Sense dades El servei militar (popularment també dit mili) és una prestació de serveis en un exèrcit o organització militar, tant com a resultat d'haver-ho triat com a feina (servei militar professional), d'haver-s'hi apuntat espontàniament (servei militar voluntari) o d'un reclutament forçós (servei militar obligatori).
Veure Imperi Sassànida і Servei militar
Sionisme
El sionisme (en hebreu: הציונות) (transliterat: HaTzionut) és un moviment nacionalista que va sorgir al segle XIX per permetre l'establiment d'una pàtria per al poble jueu a Palestina, regió que es correspon aproximadament amb la Terra d'Israel en la tradició jueva.
Veure Imperi Sassànida і Sionisme
Sistan
Sistan fou una regió de Pèrsia.
Veure Imperi Sassànida і Sistan
Sogdiana
Sogdiana, cap al 300 aC. La Sogdiana o Sògdia (en grec antic Σογδιανή, en persa antic Suguda) va ser una regió i satrapia de l'Imperi persa aquemènida que va conquerir Cir el Gran.
Veure Imperi Sassànida і Sogdiana
Sogdians
Els sogdians o sogdis (sogdii o sogdiani) van ser un antic poble de llengua irànica que vivia a la Sogdiana, veïns dels bactrians, sotmesos a domini de l'Imperi Persa.
Veure Imperi Sassànida і Sogdians
Suren
Els Suren o Surena (en part:; en persa mitjà) foren una família noble de Pàrtia, famosa durant el període de domini de l'Imperi Part.
Veure Imperi Sassànida і Suren
Susa (Iran)
Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.
Veure Imperi Sassànida і Susa (Iran)
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Veure Imperi Sassànida і Susiana
Tadjiks
Nenes tadjiks Els tadjiks (en persa: تاجيک tājīk; en tadjik: Тоҷик; en rus: Таджики; en pinyin: tâjíkè zú) són un poble de l'Àsia Central que parla el tadjik, una llengua irànica considerada un dialecte oriental del persa.
Veure Imperi Sassànida і Tadjiks
Taixkent
Taixkent (Toshkent; Ташкент, Taixkent) és la capital de l'Uzbekistan.
Veure Imperi Sassànida і Taixkent
Taq-e Bostan
Aquest gravat de Taq-e Bostan presenta unes dones tocant l'arpa persa Taq-e Bostan (farsi:, طاق بستان, 'arc del jardí') és un lloc que conté una sèrie de relleus en la roca de l'època de l'Imperi sassànida a l'Iran, la dinastia iraniana que governà l'Àsia occidental del 226 al 650.
Veure Imperi Sassànida і Taq-e Bostan
Tèxtil
Teler primitiu La paraula tèxtil (que prové del llatí "textilis" que, al seu torn, ho fa del mot "texere" -teixir-) s'aplica a tota classe de teles fabricades per mitjà de trama o teixit.
Veure Imperi Sassànida і Tèxtil
Teocràcia
La teocràcia (del grec θεός, ‘Deu’ y κράτος, ‘poder’, ‘govern: «govern de Deu») és una forma de govern que estableix que l'autoritat per governar, dirigir i decidir, no pertany al poble, com en el cas de la democràcia, sinó que pertany a Déu, i per tant, als seus representants ací a la Terra.
Veure Imperi Sassànida і Teocràcia
Teodosi II el Jove
Teodosi II (en llatí Flavius Theodosius; abril del 401 – 28 de juliol del 450) fou emperador romà d'Orient del 408 al 450.
Veure Imperi Sassànida і Teodosi II el Jove
Tigris
El Tigris (en persa antic Tigr; en arameu Deqlath;; en turc i; en hebreu, en textos bíblics, חִדֶּקֶל, Hiddéqel; en grec antic Τίγρης, Tigres, i en) és, juntament amb l'Eufrates, un dels dos grans rius que defineixen la Mesopotàmia; és el més oriental de tots dos i travessa l'Iraq des de les muntanyes de l'Anatòlia.
Veure Imperi Sassànida і Tigris
Tiridates II
Tiridates II fou rei d'Armènia des del 216 fins almenys el 238, potser fins al 252.
Veure Imperi Sassànida і Tiridates II
Transoxiana
La Transoxiana (literalment ‘més enllà de l'Oxus’) és una denominació històrica per a l'àrea geogràfica delimitada pels rius Amudarià (antigament Oxus) i Sirdarià, que incloïa la Sogdiana i part de la Bactriana, i que correspon bàsicament a l'Uzbekistan actual.
Veure Imperi Sassànida і Transoxiana
Turcs
Els turcs (en turc, Türkler) són una nació i el poble de Turquia (p. 378) així com una ètnia, les localitzacions principals de la qual es troben a Turquia, Xipre i Europa del Sud-est.
Veure Imperi Sassànida і Turcs
Turcs Orientals
kanat Turc Occidental i en blau, el Kanat Turc Oriental El kanat dels turcs orientals (també coneguts com a Göktürks o Kök Türks) fou un estat turc que es va formar el 552.
Veure Imperi Sassànida і Turcs Orientals
Turkmenistan
El Turkmenistan, oficialment la República de Turkmenistan (en turcman Türkmenistan Respublikasi, en rus Туркменистан), és un estat de l'Àsia Central que limita al nord amb el Kazakhstan i l'Uzbekistan, al sud-est amb l'Afganistan, al sud amb l'Iran i a l'oest amb la mar Càspia.
Veure Imperi Sassànida і Turkmenistan
Turquestan
El Turquestan (en turc Türkistan) és una regió de l'Àsia Central, habitada majoritàriament per pobles turquesos i limitada a l'oest per la mar Càspia, les estepes siberianes al nord, les muntanyes de l'Altai i el desert de Gobi a l'est i les serralades de l'Hindu Kush, el Pamir i el Kunlun al sud.
Veure Imperi Sassànida і Turquestan
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Veure Imperi Sassànida і Turquia
Ustandar
Ustandar era el títol del governador d'una província a la persa sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Ustandar
Uzbekistan
Zones de parla persa a l'Uzbekistan. La República de l'Uzbekistan o simplement l’Uzbekistan és un estat de l'Àsia Central.
Veure Imperi Sassànida і Uzbekistan
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Veure Imperi Sassànida і Valerià
Vassallatge
El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.
Veure Imperi Sassànida і Vassallatge
Vologès VI de Pàrtia
Vologès VI fou rei de Pàrtia del 208 o 209 al 228.
Veure Imperi Sassànida і Vologès VI de Pàrtia
Xahrbaraz
Xarvaraz, el nom real del qual era Farrokhan, († 9 de juny del 630) va ser general i 25è monarca sassànida.
Veure Imperi Sassànida і Xahrbaraz
Xatranj
El xatranj és el resultat de l'evolució de l'antic joc de tauler indi del xaturanga, que hom creu que va arribar a Pèrsia provinent de l'Índia cap al 530, esdevenint el xatranj.
Veure Imperi Sassànida і Xatranj
Xaturanga
El xaturanga és un antic joc indi que es considera l'antecessor comú dels escacs, el shogi i el makruk, i està relacionat amb el xiangqi i el janggi.
Veure Imperi Sassànida і Xaturanga
Xina
La Xina (en xinès simplificat 中国, en xinès tradicional 中國, en pinyin Zhōngguó, literalment 'el País del Mig') és un territori històric asiàtic d'orígens mil·lenaris que va ser un puntal de saviesa en l'antiguitat.
Veure Imperi Sassànida і Xina
Yezdegerd I
Yezdegerd I (etimològicament, en persa Izdegerdes o "fet per Déu" equivalent a l'iranià Bagkart, o al grec Theokistos; en pahlavi el nom és Yazdekert, en siríac Izdegerd i Yazdegerd, en grec Isdigerdes, en talmúdic Izedeger i Azger, en àrab Yazdeijerd, i en armeni Yazkert), va ser rei de l'imperi Sassànida de Pèrsia del 399 al 421, és a dir 22 anys.
Veure Imperi Sassànida і Yezdegerd I
Yezdegerd II
Yezdegerd II (etimològicament, en persa, Izdegerdes o "fet per Déu") va ser rei de Pèrsia del 438 al 457.
Veure Imperi Sassànida і Yezdegerd II
Yezdegerd III
Yezdegerd III (en persa یزدگرد سوم"fet per Déu") fou el darrer rei de la dinastia sassànida a Pèrsia.
Veure Imperi Sassànida і Yezdegerd III
Zamasp
Zamasp o Djamasp fou rei sassànida de Pèrsia del 496 al 498.
Veure Imperi Sassànida і Zamasp
Zoroastrisme
L'atar, el foc sagrat, és un concepte fonamental del zoroastrisme. El zoroastrisme, mazdaisme o mazdeisme és una de les religions més antigues del món.
Veure Imperi Sassànida і Zoroastrisme
205
El 205 (CCV) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 205
212
El 212 (CCXII) fou un any de traspàs començat en dimecres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 212
216
El 216 (CCXVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 216
222
El 222 (CCXXII) fou un any comú començat en dimarts de l'edat antiga.
Veure Imperi Sassànida і 222
224
El 224 (CCXXIV) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 224
226
El 226 (CCXXVI) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 226
241
El 241 (CCXLI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 241
244
El 244 (CCXLIV) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 244
253
El 253 (CCLIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 253
258
El 258 (CCLVIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 258
259
El 259 (CCLIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 259
263
El 263 (CCLXIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 263
272
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Imperi Sassànida і 272
273
L'any 273 (CCLXXIII en nombres romans) va ser un any comú que va començar un Dimecres del calendari julià, en vigor a aquella data.
Veure Imperi Sassànida і 273
28 d'abril
El 28 d'abril és el cent divuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dinovè en els anys de traspàs.
Veure Imperi Sassànida і 28 d'abril
293
El 293 (CCXCIII) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 293
301
El 301 (CCCI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 301
302
El 302 fou un any comú començat en dijous segons els còmputs del calendari gregorià (implantat, però, segles després).
Veure Imperi Sassànida і 302
305
El 305 (CCCV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 305
309
El 309 (CCCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 309
310
El 310 (CCCX) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 310
311
El 311 (CCCXI) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 311
337
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Imperi Sassànida і 337
359
En l'Imperi romà l'any va ser anomenat com "el del consulat d'Eusebi i Hipati" o, menys comunament, com el 1112 Ab urbe condita.
Veure Imperi Sassànida і 359
399
El 399 (CCCXCIX) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 399
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 409
421
El 421 (CDXXI) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 421
427
El 427 (CDXXVII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 427
428
El 428 (CDXXVIII) fou un any de traspàs començat en diumenge del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 428
438
El 438 (CDXXXVIII) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 438
441
El 441 (CDXLI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 441
443
El 443 (CDXLIII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 443
459
El 459 (CDLIX) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 459
496
El 496 (CDXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 496
498
El 498 (CDXCVIII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 498
502
El 502 és un any comú començat en dimarts del, segons la cronologia establerta pel calendari gregorià.
Veure Imperi Sassànida і 502
503
El 503 (DIII) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 503
525
El 525 (DXXV) va ser un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 525
530
El 530 (DXXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 530
531
El 531 (DXXXI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 531
565
El 565 (DLXV) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 565
577
El 577 (DLXXVII) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 577
588
El 588 (DLXXXVIII) fou un any de traspàs començat en dijous del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 588
590
El 590 (DXC) fou un any comú començat en diumenge del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 590
602
El 602 és l'any comú començat en dilluns del segons el calendari gregorià, malgrat llavors estava vigent encara el calendari julià i per tant el còmput cronològic era diferent.
Veure Imperi Sassànida і 602
603
El 603 (DCIII) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 603
622
El 622 (DCXII) fou un any comú començat en divendres que marca l'inici del calendari islàmic.
Veure Imperi Sassànida і 622
626
El 626 (DCXXVI) fou un any comú començat en dimecres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 626
627
El 627 (DCXXVII) fou un any comú començat en dijous del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 627
632
El 632 fou un any de traspàs començat en dimecres i pertany als inicis de l'edat mitjana.
Veure Imperi Sassànida і 632
634
El 634 (DCXXXIV) fou un any comú començat en dissabte del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 634
656
El 656 (DCLVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 656
670
El 670 (DCLXX) fou un any comú començat en dimarts del calendari julià.
Veure Imperi Sassànida і 670
Vegeu també
Història antiga de l'Azerbaidjan
- Gardman
- Imperi Sassànida
- Regne d'Armènia (antiguitat)
- Uti
Història d'Abkhàzia
- Abasgues
- Apsiles
- Bandera d'Abkhàzia
- Conflicte d'Abkhàzia
- Genocidi circassià
- Història d'Abkhàzia
- Imperi Sassànida
- República Socialista Soviètica Autònoma d'Abkhàzia
- Samurzakano
Història de l'Àsia central
- Bactriana
- Dinastia jànida
- Dinastia timúrida
- Guerra dels Cavalls Celestials
- Història de l'Afganistan
- Història de l'Uzbekistan
- Història del Kazakhstan
- Història del Kirguizstan
- Història del Tadjikistan
- Història del Turkmenistan
- Imperi Sassànida
- Migració túrquica
- Primer califat
- Saces
- Sogdiana
- Transoxiana
- Turan (país)
- Usruixana
També conegut com Dinastia sassànida, Emperador sassànida, Imperi Persa Sassànida, Pèrsia Sassànida, Sassànida, Sassànides, Sasànides, Shahrdaran, Xahrdaran.
, Bahram V, Bahram VI, Balash, Balcans, Balkh, Bamian, Batalla d'al-Qadisiyya, Batalla d'Edessa, Batalla d'Hormizdegan, Batalla de Nínive, Batalla del Pont, Beduïns, Belisari, Bixapur, Budisme, Bukharà, Califat Omeia, Calila i Dimna, Canceller, Catafracta, Caucas, Cavalleria, Centralisme, Clibanaris, Comerç, Constanci II, Constantí I el Gran, Constantinoble, Cosroes I, Cosroes II, Cristianisme, Croades, Ctesifont, Damasc, Dinastia merovíngia, Dioclecià, Dracma, Dvin, Ecbàtana, Egipte, Elefants, Epònim, Erevan, Erzurum, Eslaus, Espanya, Estat sobirà, Etiòpia, Eufrates, Europa, Europa Occidental, Expansió de l'islam, Felip l'Àrab, Filosofia, Firuzabad, Fortificació, França, François-André Vincent, Galeri, Geòrgia, Gordià III, Gran Khorasan, Guerra romano-sassànida del 572-591, Guerra romano-sassànida del 602-628, Guerres romano-perses, Gundixapur, Hamadan, Harran, Harun ar-Raixid, Hatra, Heftalites, Heracli, Herat, Heretgia, Hira, Honor, Huns, Iemen, Imperi Aquemènida, Imperi Gupta, Imperi Kuixan, Imperi Mede, Imperi Part, Imperi Persa, Imperi Romà, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Iran, Iraq, Isfahan, Islam, Ispahbudhan, Japó, Jerusalem, Jizya, Jordània, Judaisme, Justí II el Jove, Justícia, Justinià I, Karínides, Kerman, Khàlid ibn al-Walid, Khàzar, Khorasan (província del Califat), Khuzestan, Khwarizm, Kix, Kobad I, Kobad II, Kutxan, Lazika, Líban, Llista de reis sassànides, Mahoma, Mamikonian, Mani, Maniqueisme, Mar Negra, Marc Aureli Car, Margiana, Mazdak, Merv, Mesopotàmia, Mihran, Monarquia, Monopoli, Mossul, Musulmà, Naqsh-e Rostam, Narsès, Narsès de Pèrsia, Neoplatonisme, Nestorianisme, Nihawand, Nisibis, Noblesa, Oceà Índic, Odenat, Oman, Omeies, Orient, Orient Pròxim, Ormazd II, Ormazd III, Ormazd IV, Pahlavi, Pakistan, Palestina, Pamir, Pèrsia, Pèrsida, Peroz I, Persèpolis, Persecució dels cristians, Pesta, Província de Fars, Província romana de Síria, Raça ària, Rabí, Rayy, Rússia, Rei dels reis, Ruta de la seda, Sacerdot, Samarcanda, Samànides, Sapor I, Sapor II, Sapor III, Sassan, Síria, Servei militar, Sionisme, Sistan, Sogdiana, Sogdians, Suren, Susa (Iran), Susiana, Tadjiks, Taixkent, Taq-e Bostan, Tèxtil, Teocràcia, Teodosi II el Jove, Tigris, Tiridates II, Transoxiana, Turcs, Turcs Orientals, Turkmenistan, Turquestan, Turquia, Ustandar, Uzbekistan, Valerià, Vassallatge, Vologès VI de Pàrtia, Xahrbaraz, Xatranj, Xaturanga, Xina, Yezdegerd I, Yezdegerd II, Yezdegerd III, Zamasp, Zoroastrisme, 205, 212, 216, 222, 224, 226, 241, 244, 253, 258, 259, 263, 272, 273, 28 d'abril, 293, 301, 302, 305, 309, 310, 311, 337, 359, 399, 409, 421, 427, 428, 438, 441, 443, 459, 496, 498, 502, 503, 525, 530, 531, 565, 577, 588, 590, 602, 603, 622, 626, 627, 632, 634, 656, 670.