Accés més ràpid que el navegador!Similituds entre Antioquia de l'Orontes і Imperi Sassànida
Antioquia de l'Orontes і Imperi Sassànida tenen 26 coses en comú (en Uniopèdia): Alexandre el Gran, Ammià Marcel·lí, Anatòlia, Úmar ibn al-Khattab, Constantinoble, Cristianisme, Croades, Dioclecià, Ecbàtana, Egipte, Felip l'Àrab, Galeri, Gordià III, Heracli, Imperi Aquemènida, Imperi Romà d'Orient, Jerusalem, Justinià I, Marc Aureli Car, Mossul, Província romana de Síria, Ruta de la seda, Sapor I, Susiana, Turquia, Valerià.
Alexandre el Gran
Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.
Alexandre el Gran і Antioquia de l'Orontes · Alexandre el Gran і Imperi Sassànida ·
Ammià Marcel·lí
Ammià Marcel·lí o Amià Marcel·lí va ser un militar i historiador romà del, el darrer ciutadà que va escriure una història profana en llatí, Res Gestae.
Ammià Marcel·lí і Antioquia de l'Orontes · Ammià Marcel·lí і Imperi Sassànida ·
Anatòlia
miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.
Anatòlia і Antioquia de l'Orontes · Anatòlia і Imperi Sassànida ·
Úmar ibn al-Khattab
Úmar ibn al-Khattab, també anomenat Úmar I o Úmar el Gran (la Meca, vers el 581 - Medina, 4 de novembre de 644), va ser entre els anys 634 a 644 el segon califa de l'islam, successor d'Abu-Bakr as-Siddiq, i primer califa a dur el títol damir al-muminín (‘príncep dels creients’).
Úmar ibn al-Khattab і Antioquia de l'Orontes · Úmar ibn al-Khattab і Imperi Sassànida ·
Constantinoble
Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.
Antioquia de l'Orontes і Constantinoble · Constantinoble і Imperi Sassànida ·
Cristianisme
Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F. Albright, From the Stone Age to Christianity; H. Richard Niebuhr; About.com,; Kirsch, God Against the Gods; Woodhead, An Introduction to Christianity; The Columbia Electronic Encyclopedia; The New Dictionary of Cultural Literacy,; New Dictionary of Theology,, pp.
Antioquia de l'Orontes і Cristianisme · Cristianisme і Imperi Sassànida ·
Croades
Història d'Ultramar'' de Guillem de Tir) Les croades foren una sèrie de guerres de religió iniciades, predicades i ocasionalment dirigides per l'Església Llatina en l'edat mitjana.
Antioquia de l'Orontes і Croades · Croades і Imperi Sassànida ·
Dioclecià
Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).
Antioquia de l'Orontes і Dioclecià · Dioclecià і Imperi Sassànida ·
Ecbàtana
Ecbàtana fou la capital de l'Imperi mede, capital d'estiu dels perses aquemènides, i seu de la satrapia de Mèdia durant el període aquemènida, part i sassànida.
Antioquia de l'Orontes і Ecbàtana · Ecbàtana і Imperi Sassànida ·
Egipte
Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.
Antioquia de l'Orontes і Egipte · Egipte і Imperi Sassànida ·
Felip l'Àrab
Marc Juli Felip (c. 204 - 249) més conegut com a Felip l'Àrab, fou emperador romà entre els anys 244 i 249.
Antioquia de l'Orontes і Felip l'Àrab · Felip l'Àrab і Imperi Sassànida ·
Galeri
Gai Galeri Valeri Maximià o Maximià II (en Gaius Galerius Valerius Maximianus) fou emperador romà del 305 al 311 i nomenat cèsar el 293.
Antioquia de l'Orontes і Galeri · Galeri і Imperi Sassànida ·
Gordià III
Marc Antoni Gordià, conegut generalment com a Gordià III, fou emperador des del maig del 238 per aclamació popular, quan només tenia 13 anys, la gent pretenia així satisfer la seva frustració per no haver gaudit del govern real de dos membres de la seva família: Gordià I i Gordià II.
Antioquia de l'Orontes і Gordià III · Gordià III і Imperi Sassànida ·
Heracli
Heracli - Flavius Heraclius Augustus en llatí, Hērakleios, en grec - (Capadòcia, vers 575 - Constantinoble, 11 de febrer de 641) va ser emperador romà d'Orient des del 5 d'octubre de 610 fins a la seva mort el 641.
Antioquia de l'Orontes і Heracli · Heracli і Imperi Sassànida ·
Imperi Aquemènida
LImperi Aquemènida o dels aquemènides fou el primer i més extens imperi dels perses, el qual es va estendre pels territoris dels actuals estats de l'Iran, l'Iraq, el Turkmenistan, l'Afganistan, l'Uzbekistan, Turquia, Xipre, Síria, el Líban, Israel-Palestina i Egipte.
Antioquia de l'Orontes і Imperi Aquemènida · Imperi Aquemènida і Imperi Sassànida ·
Imperi Romà d'Orient
L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.
Antioquia de l'Orontes і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Imperi Sassànida ·
Jerusalem
Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món. Es considera sagrada per les tres grans religions abrahàmiques: judaisme, cristianisme i islam. Israelians i palestins reclamen Jerusalem com la seva capital tal com ho ha va ser històricament, ja que Israel manté les seves institucions governamentals primàries allà de forma il·legal segons la llei internacional. Palestina reclama la capitalitat d'acord amb la resolució 242 del consell de seguretat de l'ONU i la declaració d'independència de Palestina de l'any 1988 l'OAP l'inclou efectivament com a capital. Avui en dia, l'estatus de Jerusalem segueix sent un dels temes centrals en el conflicte palestí-israelià. Durant la guerra araboisraeliana de 1948 o Guerra d'Independència, Jerusalem Oest va ser una de les zones capturades i posteriorment annexat per Israel, mentre que Jerusalem oriental, inclosa la Ciutat Vella, va ser capturat i posteriorment annexada per Jordània. Israel va capturar Jerusalem oriental de Jordània durant la Guerra dels Sis Dies de 1967 que posteriorment es va annexar a Jerusalem Oest, juntament amb el territori circumdant addicional. Una de les lleis fonamentals d'Israel, la Llei de 1980 de Jerusalem, es refereix a Jerusalem com a capital indivisible del país, vulnerant les resolucions de l'ONU que no reconeixen aquesta annexió del territori ocupat. Totes les branques del govern israelià es troben a Jerusalem, inclosa la Knesset (parlament israelià), les residències del primer ministre i el president, i el Tribunal Suprem. Mentre que la comunitat internacional va rebutjar l'annexió i tracta a Jerusalem Est com a "territori palestí ocupat per Israel", Israel té més dret a la sobirania sobre Jerusalem Oest. La comunitat internacional no reconeix Jerusalem com a capital d'Israel, i els amfitrions de la ciutat no hi ha ambaixades estrangeres. Jerusalem és també la llar d'algunes institucions israelianes no governamentals d'importància nacional, com ara la Universitat Hebrea i el Museu d'Israel, amb el seu Santuari del Llibre. El 2011, Jerusalem tenia un total de 801.000 habitants: 497.000 jueus (62% del total), 281.000 musulmans (35%), 14.000 cristians (2%) i 9.000 persones sense adscripció religiosa (1%). La ciutat antiga de Jerusalem i les seves muralles van ser declarades l'any 1981 patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Antioquia de l'Orontes і Jerusalem · Imperi Sassànida і Jerusalem ·
Justinià I
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.
Antioquia de l'Orontes і Justinià I · Imperi Sassànida і Justinià I ·
Marc Aureli Car
Marc Aureli Car (Marcus Aurelius Carus) fou un emperador romà del 282 al 283.
Antioquia de l'Orontes і Marc Aureli Car · Imperi Sassànida і Marc Aureli Car ·
Mossul
Mapa de Mossul i els seus districtes Mossul és una ciutat de l'Iraq, capital de la governació (muḥāfaẓa) de Nínive.
Antioquia de l'Orontes і Mossul · Imperi Sassànida і Mossul ·
Província romana de Síria
La província romana de Síria fou establerta el 64 aC amb els antics territoris selèucides i comprenia nombroses ciutats lliures i tetrarquies o petits principats.
Antioquia de l'Orontes і Província romana de Síria · Imperi Sassànida і Província romana de Síria ·
Ruta de la seda
La ruta de la seda, coneguda per ser la primera ruta mundial de la història, era una xarxa de rutes comercials entre Àsia i Europa que s'estenia per més de 8.000 km des de Chang'an (actualment Xi'an) a la Xina, Antioquia a Síria i Constantinoble (actualment Istanbul, Turquia), a les portes d'Europa.
Antioquia de l'Orontes і Ruta de la seda · Imperi Sassànida і Ruta de la seda ·
Sapor I
Sapor I o Xapur I (215-272) va ser el segon Rei de reis (240-270) de la dinastia sassànida.
Antioquia de l'Orontes і Sapor I · Imperi Sassànida і Sapor I ·
Susiana
Susiana (Σουσιανή) fou una regió i satrapia de l'Imperi Persa i després selèucida que limitava al nord amb la Mèdia; a l'est amb les muntanyes Parachoathras i el riu Oroatis; al sud el golf Pèrsic; i a l'oest les planes de Babilònia.
Antioquia de l'Orontes і Susiana · Imperi Sassànida і Susiana ·
Turquia
Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa.
Antioquia de l'Orontes і Turquia · Imperi Sassànida і Turquia ·
Valerià
Publi Licini Valerià (en llatí) (200-260) fou emperador romà del 253 al 260.
Antioquia de l'Orontes і Valerià · Imperi Sassànida і Valerià ·
La llista anterior respon a les següents preguntes
- En què s'assemblen Antioquia de l'Orontes і Imperi Sassànida
- Què tenen en comú Antioquia de l'Orontes і Imperi Sassànida
- Semblances entre Antioquia de l'Orontes і Imperi Sassànida
Comparació entre Antioquia de l'Orontes і Imperi Sassànida
Antioquia de l'Orontes té 187 relacions, mentre que Imperi Sassànida té 356. Com que tenen en comú 26, l'índex de Jaccard és 4.79% = 26 / (187 + 356).
Referències
En aquest article es mostra la relació entre Antioquia de l'Orontes і Imperi Sassànida. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:
