Logo
Uniopèdia
Comunicació
Disponible a Google Play
Nou! Descarregar Uniopèdia al dispositiu Android™!
Gratis
Accés més ràpid que el navegador!
 

Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè

Accessos directes: Diferències, Similituds, Similitud de Jaccard Coeficient, Referències.

Diferència entre Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè

Imperi Romà d'Orient vs. Romà I Lecapè

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453. Romà I Lecapè (en grec:, Romanós I Lekapinós;Documentat igualment com a Λακαπηνός (Lakapinós). ca. 870 – 15 de juny del 948) fou emperador romà d'Orient entre el 920 i el seu derrocament el 16 de desembre del 944.

Similituds entre Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè

Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè tenen 16 coses en comú (en Uniopèdia): Basili I el Macedoni, Bòsfor, Bulgària, Cambridge University Press, Constantinoble, Danubi, Grec medieval, Imperi Romà d'Orient, Lleó VI el Filòsof, Llista d'emperadors romans d'Orient, Longobards, Malatya, Patriarca de Constantinoble, Simeó I el Gran, Tessalònica, Tràcia.

Basili I el Macedoni

Basili I el Macedoni (grec: Βασίλειος ὁ Μακεδών, Vassílios o Makedon; nascut el 811, el 830, el 835 o el 836 i mort el 29 d'agost del 886) fou emperador romà d'Orient entre el 867 i el 886 com a primer emperador de la dinastia macedònia.

Basili I el Macedoni і Imperi Romà d'Orient · Basili I el Macedoni і Romà I Lecapè · Veure més »

Bòsfor

El Bòsfor (en turc Boğaziçi o İstanbul Boğazı, literalment 'l'Estret' o 'l'Estret d'Istanbul') és un estret que separa la part europea de Turquia (la Trakya) de la part asiàtica (l'Anatòlia), i connecta la mar de Màrmara amb la mar Negra.

Bòsfor і Imperi Romà d'Orient · Bòsfor і Romà I Lecapè · Veure més »

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Bulgària і Imperi Romà d'Orient · Bulgària і Romà I Lecapè · Veure més »

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Cambridge University Press і Imperi Romà d'Orient · Cambridge University Press і Romà I Lecapè · Veure més »

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Constantinoble і Imperi Romà d'Orient · Constantinoble і Romà I Lecapè · Veure més »

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre. Tanmateix, la font del Danubi és la del Breg, de manera que el seu primer afluent és el Brigach. La conca hidrogràfica del Danubi té una superfície d'uns 801.463 km² i abasta nombrosos països de l'Europa central i oriental. El Danubi creua Europa d'oest a est, i adquireix els següents noms pels països per on passa: Donau (a Alemanya i Àustria), Dunaj (a Eslovàquia), Duna (a Hongria), Dunav (a Croàcia), Дунав (Dúnav, a Sèrbia i Bulgària), Dunărea (a Romania) i Дунай (Dunai, a Ucraïna). Històricament, el Danubi va ser una de les fronteres de l'Imperi Romà. Des de fa segles, és una important via fluvial; és navegable per a grans vaixells fins a la ciutat de Brãila (Romania) i per a vaixells més petits fins a Ulm (Alemanya) a 2.575 km de la mar. Travessa importants capitals com ara Viena, Bratislava, Budapest i Belgrad. A la seva desembocadura a la mar Negra forma el delta del Danubi entre Romania i Ucraïna, un paratge natural que és considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Danubi і Imperi Romà d'Orient · Danubi і Romà I Lecapè · Veure més »

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Grec medieval і Imperi Romà d'Orient · Grec medieval і Romà I Lecapè · Veure més »

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Imperi Romà d'Orient і Imperi Romà d'Orient · Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè · Veure més »

Lleó VI el Filòsof

Lleó VI el Filòsof o el Savi (grec: Λέων ο Σοφός, Léon o Sofós; 865-911) fou emperador romà d'Orient del 886 al 911.

Imperi Romà d'Orient і Lleó VI el Filòsof · Lleó VI el Filòsof і Romà I Lecapè · Veure més »

Llista d'emperadors romans d'Orient

Llista d'emperadors de l'Imperi Romà d'Orient.

Imperi Romà d'Orient і Llista d'emperadors romans d'Orient · Llista d'emperadors romans d'Orient і Romà I Lecapè · Veure més »

Longobards

Els longobards (llatí: Langobardi; grec: Λαγγοβάρδοι, Λογγοβάρδοι, Λαγγοβάρδαι o Λογγοβάρδαι) van ser un poble germànic originat en el poble dels sueus, dels quals constituïen probablement una de les tribus, i que va habitar diverses zones de la península Itàlica com la Llombardia (regió entre els Alps i el riu Po), o el Benevent al sud.

Imperi Romà d'Orient і Longobards · Longobards і Romà I Lecapè · Veure més »

Malatya

Malatya — Melid en llengua hitita, Μαλάτεια, Malateia en grec, Մալաթիա, en armeni Malat'ya, antigament Melitealkhé, Melitene en llatí — és una ciutat al centre de la Turquia oriental, capital de la província del mateix nom.

Imperi Romà d'Orient і Malatya · Malatya і Romà I Lecapè · Veure més »

Patriarca de Constantinoble

El Patriarca Ecumènic (Η Αυτού Θειοτάτη Παναγιότης, ο Αρχιεπίσκοπος Κωνσταντινουπόλεως, Νέας Ρώμης και Οικουμενικός Πατριάρχης, I Aftoú Theiotáti Panagiótis, o Archiepískopos Konstantinoupóleos, Néas Rómis kai Oikoumenikós Patriárchis, "Sa Santedat, l'Arquebisbe de Constantinoble, Nova Roma i Patriarca Ecumènic") és l'Arquebisbe de Constantinoble - Nova Roma i se situa com a primus inter pares (primer entre iguals) a l'Església Ortodoxa de Constantinoble, i és considerat com el líder espiritual dels 300 milions de cristians ortodoxos a tot el món.

Imperi Romà d'Orient і Patriarca de Constantinoble · Patriarca de Constantinoble і Romà I Lecapè · Veure més »

Simeó I el Gran

El tsar Simeó el Gran enmig dels erudits. Simeó I el Gran (Симеон I Велики., trans. Simeon I Veliki antic búlgar, Сѷмєѡнъ А҃ Вєликъ; 864 / 865 - 27 maig de 927), Kan dels búlgars (893-927).

Imperi Romà d'Orient і Simeó I el Gran · Romà I Lecapè і Simeó I el Gran · Veure més »

Tessalònica

Tessalònica o Tessalonica (Θεσσαλονίκη), dita també Salònica o, en català medieval, Salonic, és una ciutat de Grècia, capital de la regió de Macedònia central i cap del nomós de Tessalònica.

Imperi Romà d'Orient і Tessalònica · Romà I Lecapè і Tessalònica · Veure més »

Tràcia

Tràcia és una regió del sud-est d'Europa situada al nord-est de Grècia, sud de Bulgària, nord-oest de Turquia i separada d'Àsia pels canals del Bòsfor i Çanakkale Bogazi.

Imperi Romà d'Orient і Tràcia · Romà I Lecapè і Tràcia · Veure més »

La llista anterior respon a les següents preguntes

Comparació entre Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè

Imperi Romà d'Orient té 465 relacions, mentre que Romà I Lecapè té 59. Com que tenen en comú 16, l'índex de Jaccard és 3.05% = 16 / (465 + 59).

Referències

En aquest article es mostra la relació entre Imperi Romà d'Orient і Romà I Lecapè. Per accedir a cada article de la qual es va extreure la informació, si us plau visiteu:

Hey! Estem a Facebook ara! »