Imperi Romà

L'Imperi Romà (llatí: Imperium Romanum; grec: Βασιλεία Ῥωμαίων, Vassilia Roméon), successor de la República Romana, va controlar el món mediterrani i bona part de l'Europa occidental a partir del.

Taula de continguts

397 les relacions: Administració provincial romana, Agricultura, Alexandre el Gran, Alexandre Sever, Alexandria, Almirall, Altar, Amfiteatre, Amon, Anatòlia, Anglès, Animals, Antic Egipte, Antiga Grècia, Antiga Roma, Antiguitat clàssica, Antoní Pius, Any dels cinc emperadors, Aqüeducte, Arada, Arc de triomf, Arcàgat (metge), Armadura, Armini, Arquitectura romana antiga, Art romà d'Orient, Art romànic, Asclepi, Ase, Atis (déu), Atletisme, August, Aureus, Aventí, Òstia, Àfrica (província romana), Àsia, Àsia (província romana), Baixa edat mitjana, Basílica, Batalla d'Antioquia (218), Batalla d'Àccium, Batalla d'Issos (194), Batalla de Lugdúnum, Batalla de Nisibis (217), Batalla del bosc de Teutoburg, Bètica, Bel·lona, Belisari, Betriacum, ... Ampliar l'índex (347 més) » « Shrink índex
Història antiga d'Itàlia

Administració provincial romana

L'administració provincial romana es va crear quan la Primera Guerra Púnica va portar a l'expansió del territori de Roma, bàsicament a les illes mediterrànies.

Veure Imperi Romà і Administració provincial romana

Agricultura

Camps de conreu: ja s'ha acabat de segar, al centre unes bales de palla, al fons, el que pareixen edificis blancs són hivernacles miniatura Lagricultura, en un sentit ampli, és el conjunt de coneixements i d'activitats que tenen per objecte l'explotació del medi natural, per mitjà del conreu de certes plantes.

Veure Imperi Romà і Agricultura

Alexandre el Gran

Alexandre III de Macedònia (grec antic: Αλέξανδρος ὁ Μακεδών, Aléxandros ho Makedon; nascut a Pel·la el 21 de juliol del 356 aC i mort a Babilònia el 10 de juny del 323 aC), conegut habitualment com a Alexandre el Gran o Alexandre Magne, fou un rei argèada del Regne de Macedònia, a l'antiga Grècia.

Veure Imperi Romà і Alexandre el Gran

Alexandre Sever

Marc Aureli Sever Alexandre (Marcus Aurelius Severus Alexandrus; Arca Caesarea, Judea, 1 d'octubre del 208 – Moguntiacum, Germània Superior, 18 de març del 235), dit popularment Alexandre Sever, fou el darrer emperador romà (222-235) de la Dinastia Severa.

Veure Imperi Romà і Alexandre Sever

Alexandria

Alexandria (antic egipci: raqedum) és una ciutat d'Egipte, capital de la governació d'Alexandria.

Veure Imperi Romà і Alexandria

Almirall

Almirall és el grau militar, o part del nom del rang, amb què es coneixen els caps d'una flota o marina de guerra.

Veure Imperi Romà і Almirall

Altar

Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola Un altar és una estructura damunt de la qual se celebren rituals religiosos com ara sacrificis, ofrenes, etc.

Veure Imperi Romà і Altar

Amfiteatre

El Colosseu, a Roma. Un amfiteatre és una gran edificació descoberta de l'arquitectura romana clàssica, on es realitzaven espectacles públics com lluites entre gladiadors (ludi o munera); lluites entre feres o la seva cacera (venatio); i la mort de les persones que les autoritats havien condemnat a la pena capital (vivicomburium).

Veure Imperi Romà і Amfiteatre

Amon

En la mitologia egípcia, Amon o Ammó (en egipci: jmn, 'l'ocult'; en Ἄμμων Ámmōn; en copte: ⲁⲙⲟⲩⲛ Amun) és un déu, espòs de Mut o d'Ipet i pare de Chons en la Tríada de Tebes.

Veure Imperi Romà і Amon

Anatòlia

miniatura Anatòlia (del grec Anatolē, ανατολή, que significa literalment 'orient' o 'llevant') (en català medieval: Natolí), també coneguda com a Àsia Menor, que era com l'anomenaven els antics romans (del llatí Asia Minor), és una península del sud-oest d'Àsia.

Veure Imperi Romà і Anatòlia

Anglès

L'anglès o anglés (English) és una llengua germànica occidental de la família de les llengües indoeuropees.

Veure Imperi Romà і Anglès

Animals

Els animals (Animalia) conformen un regne d'organismes eucariotes multicel·lulars.

Veure Imperi Romà і Animals

Antic Egipte

Les piràmides de Gizeh es troben entre els símbols més coneguts de la civilització de l'antic Egipte. Lantic Egipte fou una civilització del nord-est d'Àfrica que es desenvolupà al voltant del curs mitjà i inferior del riu Nil, en el territori que avui en dia correspon a Egipte i el nord del Sudan.

Veure Imperi Romà і Antic Egipte

Antiga Grècia

Lantiga Grècia és el període de la història de Grècia que té gairebé un mil·lenni, fins a la mort d'Alexandre el Gran, també conegut com a Alexandre Magne, esdeveniment que marcaria el començament del període hel·lenístic subsegüent.

Veure Imperi Romà і Antiga Grècia

Antiga Roma

Imperi Romà d'Orient (405-1453) Lantiga Roma és l'estat fundat per la ciutat de Roma en l'edat antiga i la civilització que en sorgí, basada en la cultura llatina.

Veure Imperi Romà і Antiga Roma

Antiguitat clàssica

L'antiguitat clàssica és un terme general per referir-se a un període cultural històric del Mediterrani que va començar amb la primera poesia grega de la qual es té constància (Homer, al) i continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident (al), que acabaria amb la dissolució de la cultura clàssica i el començament de l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà і Antiguitat clàssica

Antoní Pius

Tit Aureli Fulvus Boioni Arri Antoní (Titus Aurelius Fulvus Boionius Arrius Antoninus), més conegut com a Antoní Pius (Antoninus Pius), era un senador romà de mitjana edat originari de Nimes, que fou adoptat per un moribund Adrià i li va succeir com emperador romà el 138, sent un dels Cinc bons emperadors van exercir el seu poder durant el zenit de la prosperitat que va assolir l'imperi a la Pax Romana.

Veure Imperi Romà і Antoní Pius

Any dels cinc emperadors

L'Any dels cinc emperadors fa referència l'any 193, en el qual hi hagué cinc diferents emperadors o pretendents al tron.

Veure Imperi Romà і Any dels cinc emperadors

Aqüeducte

''pont de'' ''les Ferreres'' o ''del Diable'': 217 metres de llarg i 27 d'alçada, format per 11 arcades inferiors i 25 al pis superiorAqüeducte del Mühlenkanal damunt del Krummes Wasser a Einbeck L'aqüeducte romà era un conducte artificial que permetia transportar l'aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d'arcs aeris.

Veure Imperi Romà і Aqüeducte

Arada

Arada tradicional tirada per iacs al Tibet. Una arada, aladre, arreu o llaura és una eina utilitzada per a llaurar la terra obrint-hi solcs.

Veure Imperi Romà і Arada

Arc de triomf

303x303pxL'arc de triomf o arc honorífic és una estructura monumental amb un o més passatges en forma d'arc.

Veure Imperi Romà і Arc de triomf

Arcàgat (metge)

Arcàgat (en Archagatus) fou un metge grec fill de Lisànies.

Veure Imperi Romà і Arcàgat (metge)

Armadura

Soldat romà amb '''armadura''' L'armadura és una vestidura composta per peces metàl·liques o d'altres materials resistents (com ara el cuir) que s'utilitza per protegir el cos en el combat.

Veure Imperi Romà і Armadura

Armini

Estàtua d'Armini Armini (Arminius o, de vegades, Armenius; 18 aC- 19 dC), conegut en la tradició germànica com a Hermann el Querusc, fou un cabdill germànic fill de Segimer, cabdill de la tribu dels queruscs que vivien al nord de les muntanyes de l'Hartz.

Veure Imperi Romà і Armini

Arquitectura romana antiga

Nîmes, un exemple clàssic d'arquitectura romanaL'arquitectura romana és probablement el testimoni més significatiu de la civilització romana.

Veure Imperi Romà і Arquitectura romana antiga

Art romà d'Orient

XII L'art romà d'Orient és l'art produït a l'Imperi Romà d'OrientConegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà і Art romà d'Orient

Art romànic

Sant Climent de TaüllTolosa, de la fi del segle X Pau i Treva, davant del campanar de la catedral de Vic, Osona Lart romànic es va desenvolupar a l'Europa Occidental des de mitjans de al XIII, després de la descomposició de l'Imperi carolingi.

Veure Imperi Romà і Art romànic

Asclepi

En la mitologia grega, Asclepi (en Asklepiόs; els romans l'anomenaven Esculapi, en Aesculapius) era el déu de la medicina.

Veure Imperi Romà і Asclepi

Ase

L'ase, burro o ruc (Equus asinus) és un mamífer de la família dels èquids.

Veure Imperi Romà і Ase

Atis (déu)

s dC, Louvre Atis (Atys, Attys, Ates, Attis o Attin) fou una deïtat grega pàredra de la deessa Cíbele, fill de Nana.

Veure Imperi Romà і Atis (déu)

Atletisme

Diferents competicions atlètiques. Latletisme és un esport que agrupa diverses disciplines.

Veure Imperi Romà і Atletisme

August

August (llatí: Imperator Caesar divi filius Augustus; nascut el 23 de setembre del 63 aC i mort el 19 d'agost del 14) fou un home d'estat i líder militar romà que esdevingué el primer emperador de l'Imperi Romà entre el 27 aC i la seva mort el 14.

Veure Imperi Romà і August

Aureus

'''Aureus''' de Lugdúnum, 2 aC-4 dC. Laureus o auri fou una moneda romana d'or que va circular durant el període imperial.

Veure Imperi Romà і Aureus

Aventí

LAventí (en Aventino) és un dels set turons de Roma; és el més meridional, i en part està voltat pel riu Tíber.

Veure Imperi Romà і Aventí

Òstia

Òstia (Ostia Ὠστία) va ser una ciutat del Latium situada a la desembocadura del Tíber, a la seva riba esquerra, a uns 25 km de Roma, i enllaçava amb la capital per la via Ostiense.

Veure Imperi Romà і Òstia

Àfrica (província romana)

Províncies romanes. Àfrica ressaltada La província d'Àfrica fou una província romana, centrada a l'actual Tunis i nord d'Algèria, establerta el 146 aC amb la caiguda de l'Imperi Cartaginès al final de la Tercera Guerra Púnica.

Veure Imperi Romà і Àfrica (província romana)

Àsia

LÀsia és un continent situat a l'hemisferi nord que forma la part oriental del supercontinent d'Euràsia.

Veure Imperi Romà і Àsia

Àsia (província romana)

Àsia fou una província romana que abraçava la part occidental d'Anatòlia, des del mar Egeu fins a Filomeli.

Veure Imperi Romà і Àsia (província romana)

Baixa edat mitjana

La baixa edat mitjana o baixmedieval és el terme utilitzat per descriure la història europea dels segles a. Aquest període va ser precedit per l'alta edat mitjana, i va ser succeït per l'edat moderna (el Renaixement).

Veure Imperi Romà і Baixa edat mitjana

Basílica

Basílica Major de Sant Pere, Vaticà, seu del Papa de l’Església Catòlica. És un edifici de planta central amb una nau basilical allargada Avui dia una basílica és una església catòlica rellevant per algun motiu i que gaudeix d'un estatus especial atorgat pel Papa de Roma.

Veure Imperi Romà і Basílica

Batalla d'Antioquia (218)

La batalla d'Antioquia va ser lliurada el 8 de juny de 218 els voltants d'Antioquia de l'Orontes (Síria), entre l'exèrcit romà de l'emperador Macrí i el del pretendent Elagàbal.

Veure Imperi Romà і Batalla d'Antioquia (218)

Batalla d'Àccium

La segona batalla naval d'Àccium o Àctium es va produir el 2 de setembre de l'any 31 aC entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià (el futur August), dirigida per Agripa, i la de Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII.

Veure Imperi Romà і Batalla d'Àccium

Batalla d'Issos (194)

La batalla d'Issos va ser un enfrontament que va teir lloc l'any 194 entre les forces de l'emperador Septimi Sever i el seu rival i pretendent al tron, Pescenni Níger, durant l'Any dels cinc emperadors.

Veure Imperi Romà і Batalla d'Issos (194)

Batalla de Lugdúnum

La Batalla de Lugdúnum, també anomenada Batalla de Lió, va ser un enfrontament militar que va tenir lloc el 19 de febrer de l'any 197, a la localitat de Lugdúnum (actualment Lió, França), entre els exèrcits de l'emperador romà Septimi Sever i l'usurpador Clodi Albí.

Veure Imperi Romà і Batalla de Lugdúnum

Batalla de Nisibis (217)

La batalla de Nisibis fou un combat lluitat entre l'Imperi Romà i l'Imperi Part l'estiu del 217.

Veure Imperi Romà і Batalla de Nisibis (217)

Batalla del bosc de Teutoburg

La batalla del bosc de Teutoburg és una batalla que tingué lloc a la província romana de la Germània Magna (Germania Magna, actual oest d'Alemanya) entre un exèrcit romà i una confederació de pobles germànics.

Veure Imperi Romà і Batalla del bosc de Teutoburg

Bètica

La Bètica (en llatí Baetica) era una província de l'Imperi Romà i visigoda d'Hispània.

Veure Imperi Romà і Bètica

Bel·lona

'''Bel·lona''', segons la representació de Rembrandt (1633, Metropolitan Museum of Art) En la mitologia romana, Bel·lona (llatí Bellona) és la deessa de la guerra, equivalent a la grega Enio.

Veure Imperi Romà і Bel·lona

Belisari

Flavi Belisari (llatí: Flavius Belisarius; grec: Φλάβιος Βελισάριος, Flàvios Velissàrios; nascut cap al 500 i mort el 13 de març del 565), sovint conegut simplement com a Belisari, fou el general més destacat de l'Imperi Romà d'Orient en l'antiguitat tardana.

Veure Imperi Romà і Belisari

Betriacum

Betriacum o Bedriacum era una ciutat de la Gàl·lia Cisalpina entre Verona i Cremona.

Veure Imperi Romà і Betriacum

Bisexualitat

La bisexualitat és l'orientació sexual que fa referència al desig sexual o romàntic cap a les persones independentment del seu gènere, no necessàriament de la mateixa forma, amb la mateixa intensitat ni al mateix temps.

Veure Imperi Romà і Bisexualitat

Bisturí

El bisturí o escalpel, també anomenat llanceta o ganivet de cirurgià, és un instrument en forma de ganivet petit, de fulla fina i punxeguda, d'un o dos marges tallants, que s'usa des de fa milers d'anys en rituals de curació o religiosos, procediments de cirurgia, disseccions anatòmiques, autòpsies o viviseccions.

Veure Imperi Romà і Bisturí

Bou

Els bous o toros (Bos primigenius taurus) són mamífers quadrúpedes remugants criats com a bestiar.

Veure Imperi Romà і Bou

Britànnia

La Britànnia romana cap al 410 Britànnia fou la província romana que abraçava els dos terços del sud de l'illa de la Gran Bretanya.

Veure Imperi Romà і Britànnia

Budicca

Budicca, Boudica o Boudicca (segons els romans, Boadicea, en gal·lès Buddug) (~30 - 61) era una reina celta-britona de la tribu dels icens.

Veure Imperi Romà і Budicca

Bulgària

Bulgària (búlgar: България, Balgària), oficialment la República de Bulgària,búlgar: Република България, Repúblika Balgària és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans.

Veure Imperi Romà і Bulgària

Caiguda de Constantinoble

La caiguda de Constantinoble (‘Conquesta de Constantinoble’) fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient,Conegut igualment pel nom anacrònic d'«Imperi Bizantí».

Veure Imperi Romà і Caiguda de Constantinoble

Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd) La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480.

Veure Imperi Romà і Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident

Calígula

Gai Juli Cèsar August Germànic (llatí: Gaius Iulius Caesar Augustus Germanicus; nascut el 31 d'agost del 12 i mort el 24 de gener del 41), més conegut com a Calígula (Caligula), fou el tercer emperador de l'Imperi Romà entre el 37 i el 41.

Veure Imperi Romà і Calígula

Cambridge University Press

Cambridge University Press és l'editorial de la Universitat de Cambridge, considerada la més antiga del món encara activa (va ser fundada el 1534) i sense interrupcions.

Veure Imperi Romà і Cambridge University Press

Campània

La Campània (Campania en italià i en napolità) és una regió d'Itàlia meridional, amb capital a Nàpols.

Veure Imperi Romà і Campània

Caracal·la

Caracal·la (Caracalla), conegut formalment com a Marc Aureli Antoní (Marcus Aurelius Antoninus) (Lugdúnum, Gàl·lia Celta, Imperi Romà, 4 d'abril de 188 - Haran, Imperi Romà, 8 d'abril de 217) fou emperador romà entre el 198 i la seva mort el 217.

Veure Imperi Romà і Caracal·la

Cardo

El cardo (nom llatí) era el carrer que anava en sentit nord-sud a les ciutats romanes basades en un esquema urbanístic ortogonal, és a dir dividides en blocs o illes quadrangulars uniformes, en particular pel que fa a les fundacions colonials.

Veure Imperi Romà і Cardo

Careta

Pulcinella, el personatge de la comèdia de l'art que dona nom als putxinel·lis, amb la seva màscara Una careta, màsquera o màscara és una peça de material, generalment opac o translúcid, usada per a cobrir la cara.

Veure Imperi Romà і Careta

Carlemany

Carlemany (llatí: Carolus Magnus o Karolus Magnus; alemany: Karl der Große; francès: Charlemagne; nascut probablement el 2 d'abril del 742 prop de Lieja i mort el 28 de gener del 814 a Aquisgrà) fou rei dels francs entre el 768 i el 814 (fins al 771 conjuntament amb el seu germà Carloman I).

Veure Imperi Romà і Carlemany

Cartago

Cartago va ser una antiga ciutat del nord d'Àfrica, a l'actual Tunísia (a uns disset quilòmetres al nord-est de la capital d'aquest país), fundada per emigrants fenicis de Tir a finals del, segons la datació moderna més acceptada, i segons la llegenda, per la princesa fenícia Dido.

Veure Imperi Romà і Cartago

Casc

'''Casc''' d'alpinisme o escalada. S'hi aprecia el segell d'homologació de la Unió Internacional d'Associacions d'Alpinisme El casc o elm o elmet és una peça de material més o menys sòlid que cobreix i protegeix el cap de les persones quan realitzen tasques que puguin comportar un perill de lesions per cops violents.

Veure Imperi Romà і Casc

Catèter

Catèter de via venosa perifèrica Un catèter en medicina és un tub que es pot inserir dins una cavitat del cos, conducte, o vas sanguini.

Veure Imperi Romà і Catèter

Cató el Censor

Marc Porci Cató (Marcus Porcius M. f. M. n. Cato; Túsculum, -) va ser un polític, militar i escriptor romà de família plebea.

Veure Imperi Romà і Cató el Censor

Cavall

El cavall (Equus caballus) és un mamífer ungulat de la família dels èquids.

Veure Imperi Romà і Cavall

Cavaller romà

Els cavallers romans, també anomenats equites o classe eqüestre, foren una classe social dominant de l'antiga Roma, per darrere dels senadors.

Veure Imperi Romà і Cavaller romà

Cavalleria

La cavalleria són aquelles tropes que munten a cavall o altres muntures.

Veure Imperi Romà і Cavalleria

Cèsar

Cèsar (en llatí Caesar) va ser el nom de família de la gens Júlia, una de les més antigues gens patrícies de l'antiga Roma, que remuntava els seus orígens a Iulus, el fill d'Eneas.

Veure Imperi Romà і Cèsar

Cíbele

La Cíbele de Nicea a Bitínia Cíbele (en Kybélē) era la principal divinitat frígia i l'única coneguda de caràcter femení en aquella regió.

Veure Imperi Romà і Cíbele

Còmmode

Marc Aureli Còmmode Antoní (inicialment Luci Eli Aureli Còmmode) (31 d'agost del 161 - 31 de desembre del 192) fou un emperador romà de la dinastia Antonina que va governar del 180 fins al 192.

Veure Imperi Romà і Còmmode

Cònsol romà

Els cònsols (llatí: consules) eren magistrats romans que, amb noms i atribucions diferents segons el període, desenvoluparen les seves funcions des dels primers anys de la República Romana, cap al principi del, fins que l'emperador romà d'Orient Lleó VI el Filòsof abolí el càrrec a la darreria del.

Veure Imperi Romà і Cònsol romà

Còrsega

Còrsega (en cors, Corsica; en francès, Corse) és una illa mediterrània de 8.748 km², situada en latituds —entre 41º i 43º de latitud nord— sensiblement idèntiques a les dels Pirineus i de la part mitjana dels Apenins.

Veure Imperi Romà і Còrsega

Cúria romana

Representació idealitzada de la ciutat de Roma durant els temps de la república (gravat de Friedrich Polack, 1896) Cúria era l'edifici on es reunia el més alt òrgan de l'estat a les ciutats llatines i gregues.

Veure Imperi Romà і Cúria romana

Centúria (unitat militar)

La centúria era una unitat bàsica de la infanteria de l'exèrcit romà.

Veure Imperi Romà і Centúria (unitat militar)

Cereal

Blat amb flors Els cereals (de la deessa romana del gra; Ceres) són plantes que s'aprofiten pel gra, que botànicament s'anomena cariopsi, la qual té l'endosperma amb midó que es pot transformar en farina que es presta a diverses preparacions alimentàries (pa, pasta, coca, etc.) i són la matèria primera per a la fabricació de begudes alcohòliques (cervesa, whisky, sake) també del germen dels cereals a més del seu ús dietètic i en alimentació animal, se'n treu oli, especialment del blat de moro.

Veure Imperi Romà і Cereal

Cereàlia

Pintuara a l'oli de Lawrence Alma-Tadema (1894), que mostra la celebració de la Cereàlia als carrers de Roma Cereàlia (en llatí Cerialia) era un festival que durava set dies celebrat a l'antiga Roma en honor de Ceres, Unes dones vestides de blanc desfilant amb torxes de foc representaven els laments de la deessa per la seva filla perduda Prosèrpina.

Veure Imperi Romà і Cereàlia

Ceres (mitologia)

''Salve a la natura, (Ave natura!)'' 1910, obra que representa una processó romana dedicada a Ceres, deessa del blat. Cesare Saccaggi, de Tortona en la mitologia romana, Ceres (Ceres) era la deessa de l'agricultura, les collites i la fecunditat.

Veure Imperi Romà і Ceres (mitologia)

Cilícia

El regne armeni de Cilícia, 1199-1375. Mapa de les diverses regions tradicionals d'Àsia Menor. Cilícia fou una regió del sud-est d'Àsia Menor.

Veure Imperi Romà і Cilícia

Cinema

Projector antic El cinema (del grec kíνημα, moviment), cínema, cine o cinematografia (de kíνημα, moviment, i γράφειν, gravar) és l'art de fer films cinematogràfics.

Veure Imperi Romà і Cinema

Circ Màxim

Localització del Circ Màxim en l'antiga Roma- El Circ Màxim de Roma és una construcció monumental on s'hi durien a terme les curses de bigues i quadrigues.

Veure Imperi Romà і Circ Màxim

Circ romà

Ruïnes del circ romà de Tarragona El circ romà (circus en llatí) era un edifici d'oci romà que servia per a fer curses de cavalls i carros (bigues, quadrigues) (no s'hi feien lluites de gladiadors, que se celebraven a l'amfiteatre) Era un edifici rectangular amb un costat curt semicircular.

Veure Imperi Romà і Circ romà

Cirurgia

La cirurgia (del grec χειρουργιά - lit. "treball manual") és una pràctica terapèutica que implica manipulació i que pressuposa l'accés a l'interior de l'organisme a través de perforació o incisió a la pell.

Veure Imperi Romà і Cirurgia

Cistell

Cistell d'anar a caçar bolets fet de canya i vímet Mostra de cistell egipci, conservat a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, Vilanova i la Geltrú Un cistell (o cavanya en alguerés) és un recipient portàtil fet de canyes, vímet, margalló, o d'altres plantes fibroses, entreteixides, de base oval o rectangular amb una nansa travessera a la meitat de la seua llargària.

Veure Imperi Romà і Cistell

Ciutat del Vaticà

El Vaticà (el nom oficial és Estat de la Ciutat del Vaticà; en llatí: Status Civitatis Vaticanæ .

Veure Imperi Romà і Ciutat del Vaticà

Claudi

nascut Tiberi Claudi Drus i més tard conegut com a Tiberi Claudi Neró Germànic, va ser el quart emperador romà.

Veure Imperi Romà і Claudi

Claudi Tiberi Germànic Britànic

Claudi Tiberi Germànic (en llatí Tiberius Claudius Caesar Germanicus), conegut amb el nom de Britànic (Britannicus) va ser fill de l'emperador Claudi i la seva dona Valèria Messalina.

Veure Imperi Romà і Claudi Tiberi Germànic Britànic

Cleòpatra

Cleòpatra VII Filopàtor va ser la darrera reina d'Egipte, de la dinastia hel·lènica dels Ptolemeu, que va ser creada per Ptolemeu I Soter, general d'Alexandre el Gran.

Veure Imperi Romà і Cleòpatra

Cohort (unitat militar)

Una cohort (del llatí cohors, en plural cohortis) era la unitat tàctica d'una legió romana després de les reformes de Gai Mari el 107 aC.

Veure Imperi Romà і Cohort (unitat militar)

Colom (ocell)

El colom, colom de roca, colom roquer i colom salvatge, colom de cova, colom surita a les Balears (Columba livia), també conegut com a colom asiàtic roquer, colom asiàtic domèstic o colom domèstic, és una espècie d'au columbiforme de la família dels colúmbids nativa de sud d'Euràsia i de nord d'Àfrica.

Veure Imperi Romà і Colom (ocell)

Colosseu

El Colosseu o Coliseu (llatí: Colosseum; italià: Colosseo) fou el major amfiteatre de l'Imperi Romà.

Veure Imperi Romà і Colosseu

Comèdia

La comèdia (del llatí comoedĭa, aquest mot prové alhora del grec antic κωμῳδία, kōmōidía) és un dels gèneres clàssics del teatre, a partir del qual s'ha estès a d'altres arts escèniques com ara el cinema.

Veure Imperi Romà і Comèdia

Comicis romans

Els comicis (en llatí comitia) eren les votacions assembleàries on es prenien les decisions a l'antiga Roma.

Veure Imperi Romà і Comicis romans

Conill

Els conills són un grup de mamífers de la família dels lepòrids que no correspon a cap tàxon en concret.

Veure Imperi Romà і Conill

Conreu

Camp de creïlles Cano d'Alginet, 1949, País Valencià El conreu és fer al sòl i a les plantes les tasques necessàries perquè fruitin.

Veure Imperi Romà і Conreu

Constantí

Constantí és una vila i municipi de la comarca del Tarragonès.

Veure Imperi Romà і Constantí

Constantinoble

Mapa de Constantinoble Constantinoble (en llatí: Constantinopolis; en grec: Κωνσταντινούπολις o Κωνσταντινούπολη) és el nom antic de l'actual ciutat d'Istanbul, a Turquia.

Veure Imperi Romà і Constantinoble

Corinti

Il·lustració d'un capitell corinti. L'ordre corinti és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el jònic).

Veure Imperi Romà і Corinti

Cristianisme

Branques del cristianisme El cristianisme (del grec: Xριστός, Khristós, Crist, literalment, 'ungit') és una religió abrahàmica monoteistaLa descripció del cristianisme com a religió monoteista prové de diverses fonts: Catholic Encyclopedia (article «»); William F.

Veure Imperi Romà і Cristianisme

Cristianisme nicè

emperador Constantí (centre) i els Pares de l'Església del Primer Concili de Nicea (325) sostenint el credo nicè-constantinopolità del 381 El cristianisme nicè és el corrent del cristianisme primitiu sorgit del Primer Concili de Nicea.

Veure Imperi Romà і Cristianisme nicè

Culte imperial (antiga Roma)

A l'antiga Roma el culte imperial consistia en una sèrie de veneracions oficials que es realitzaven cap a l'emperador romà quan (generalment) ja havia mort, i passava a tots els efectes a considerar-se un déu del panteó romà.

Veure Imperi Romà і Culte imperial (antiga Roma)

Cultura

La cultura és el conjunt de valors, aptituds, teories, ideologies, normes i béns materials creats per l'ésser humà.

Veure Imperi Romà і Cultura

Cursus honorum

Cursus honorum en llatí, que significa la 'carrara política de magistrat', era la successió de càrrecs públics que podia assolir una persona a l'antiga Roma, tant en l'època republicana com durant l'Imperi.

Veure Imperi Romà і Cursus honorum

Dalmàcia (província romana)

IV La província romana de Dalmàcia (Dalmatia) fou una divisió administrativa de Roma formada al llarg de la costa de la mar Adriàtica.

Veure Imperi Romà і Dalmàcia (província romana)

Dansa

Dos ballarins fent dansa contemporània La dansa és un art consistent a expressar-se mitjançant desplaçaments i moviments del cos.

Veure Imperi Romà і Dansa

Danubi

El Danubi és un riu de l'Europa central, el segon en longitud després del Volga. Neix a la Selva Negra (Alemanya), el nom s'aplica a partir de la unió del Brigach i el Breg a Donaueschingen, i recorre 2.860 km abans d'arribar a les costes romaneses i ucraïneses del mar Negre.

Veure Imperi Romà і Danubi

Dàcia

El país dels dacis A l'antiguitat, especialment a les fonts romanes, la Dàcia era el país de l'Europa centreoriental habitat pels dacis, que els grecs anomenaven getes.

Veure Imperi Romà і Dàcia

Déu

200x200px Un déu o divinitat és un ésser superior, no humà, que representa el sagrat.

Veure Imperi Romà і Déu

Déu del Sol

El déu (o deessa) del sol és la personificació del sol, que adopta la forma de la divinitat en moltes mitologies.

Veure Imperi Romà і Déu del Sol

Dòric

Estries o canaletes. 19. Estilòbata. L'estil dòric és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega, juntament amb el jònic i el corinti.

Veure Imperi Romà і Dòric

De facto

De facto és una expressió llatina que vol dir 'de fet' o 'pràcticament', i fa referència a situacions que no estan compreses en una llei però que es donen de fet, fent omissió de qualsevol contracte, llei, o situació legal.

Veure Imperi Romà і De facto

De iure

De iure és una locució llatina que significa 'de dret', és a dir, amb reconeixement jurídic, legalment.

Veure Imperi Romà і De iure

Deci (emperador romà)

Gai Messi Quint Trajà Deci (Gaius Messius Quintus Traianus Decius) fou l'emperador romà del període 249-251, elegit per l'exèrcit revoltat a Mèsia.

Veure Imperi Romà і Deci (emperador romà)

Decumanus

Vista del '''''decumanus maximus''''' de Palmira, a Síria El decumanus (nom llatí) era, en la planificació urbanística romana, un carrer orientat en direcció est-oest en un campament militar (oppidum) o en una colònia.

Veure Imperi Romà і Decumanus

Diòcesi

Una diòcesi o bisbat és un districte o territori de l'església catòlica on té, i hi exerceix jurisdicció espiritual, un prelat: arquebisbe, bisbe, etc.

Veure Imperi Romà і Diòcesi

Dictador romà

El dictador és un magistrat extraordinari de la República Romana.

Veure Imperi Romà і Dictador romà

Dinastia Antonina

La Dinastia Antonina va ser la quarta dinastia que governà l'Imperi Romà després de la breu Dinastia Flàvia.

Veure Imperi Romà і Dinastia Antonina

Dinastia Flàvia

La dinastia Flàvia va ser la tercera dinastia de l'Imperi Romà fundada per l'emperador Vespasià que va governar de l'any 69 al 79, continuada amb els seus dos fills Titus (del 79 al 81) i Domicià (del 81 al 96).

Veure Imperi Romà і Dinastia Flàvia

Dinastia julioclàudia

La dinastia julioclàudia és la línia dinàstica dels cinc primers emperadors romans: Cèsar August, Tiberi, Calígula, Claudi i Neró.

Veure Imperi Romà і Dinastia julioclàudia

Dinastia ptolemaica

Els ptolemeus, ptolomeus, dinastia làgida o dels làgides (/ˌtɒlɪˈmeɪ.ɪk/; grec antic: Πτολεμαῖοι, Ptolemaioi),governà Egipte entre el 323 aC i el 30 aC.

Veure Imperi Romà і Dinastia ptolemaica

Dinastia Severa

La dinastia Severa o dinastia dels Severs va ser una dinastia que va governar l'Imperi Romà entre el 193 i el 235.

Veure Imperi Romà і Dinastia Severa

Dinastia teodosiana

La dinastia teodosiana va governar l'Imperi Romà d'Occident de l'any 379 fins al 455.

Veure Imperi Romà і Dinastia teodosiana

Dioclecià

Dioclecià, (c.22 de desembre del 244–3 de desembre del 311), amb nom de naixement Diocles (grec), fou emperador romà des del 20 de novembre del 284 fins al primer de maig del 305 amb el nom llatí Dioclecià posà fi al període habitualment conegut entre els historiadors com a crisi del segle III (235-284).

Veure Imperi Romà і Dioclecià

Dioscòrides Pedaci

Dioscòrides Pedaci o Pedani (en llatí Dioscorides Pedacius o Pedanius, en grec Διοσκορίδης Πεδάκιος o Πεδάνιος) va ser un metge, farmacòleg, botànic grec i autor de De Materia Medica (Sobre els materials de la medicina), una enciclopèdia grega de 5 volums sobre herbes medicinals i substàncies medicinals relacionades (una farmacopea), que es va llegir àmpliament durant més de 1.500 anys.

Veure Imperi Romà і Dioscòrides Pedaci

Domici Ahenobarb

Els Domici Ahenobarb (en Domitii Ahenobarbi) foren una família de la branca plebea de la gens Domícia que portava el cognomen Ahenobarb ('barba roja', probablement una característica del primer portador del cognom).

Veure Imperi Romà і Domici Ahenobarb

Domicià

Domicià - Titus Flavius Domicianus - (Roma, 24 d'octubre del 51 - 18 de setembre del 96) fou Emperador romà (81-96).

Veure Imperi Romà і Domicià

Dramatúrgia

La dramatúrgia a les arts escèniques és la teoria general de les ciències de l'espectacle i alhora la creació d'un espectacle dramàtic.

Veure Imperi Romà і Dramatúrgia

Ducenari

Ducenari (en llatí ducenarius, plural ducenarii) va ser el nom de diversos magistrats durant el període imperial romà.

Veure Imperi Romà і Ducenari

Dux bellorum

Dux (en plural, duces) és un terme utilitzat en llatí per fer referència a un líder, l'etimologia deriva del verb ducere, el significat del qual és liderar.

Veure Imperi Romà і Dux bellorum

Edat antiga

Ledat antiga o antiguitat és el període de la història entre el naixement de l'escriptura i la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476, que marca l'inici de l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà і Edat antiga

Edat mitjana

Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.

Veure Imperi Romà і Edat mitjana

Edil romà

Ledil (en llatí, aedilis) era una magistratura romana.

Veure Imperi Romà і Edil romà

Efes

Biblioteca de Cels Nice (filla d'Estix) Efes (Ephesus; Altolloc en català medieval) era una de les dotze ciutats de Jònia, prop de la desembocadura del riu Caïstre, i a la seva riba.

Veure Imperi Romà і Efes

Egipte

Egipte ((sahídic) o (bohàiric); egipci antic: Kemet), oficialment República Àrab d'Egipte, és un estat de l'Àfrica nord-oriental.

Veure Imperi Romà і Egipte

Egipte (província romana)

La província romana d'Egipte (Aegyptus) va ser el nom amb què van denominar la regió d'Egipte durant l'Imperi Romà.

Veure Imperi Romà і Egipte (província romana)

El Bierzo

El Bierzo (en gallec: O Bierzo, en lleonès: El Bierzu) és una comarca de l'oest de la província de Lleó, dins la comunitat autònoma de Castella i Lleó.

Veure Imperi Romà і El Bierzo

Elagàbal

Elagàbal o, ocasionalment, Heliogàbal (Ĕlăgăbălus o Hēlĭŏgăbălus; Roma, c. 203 – 11 de març de 222), nascut Vari Avit Bassià (Varius Avitus Bassianus) i també conegut amb el nom de Vari Avit Bassià Marc Antoní, fou un emperador romà de la dinastia Severa o dels Severs que va regnar del 218 fins al 222.

Veure Imperi Romà і Elagàbal

Elba (riu)

Infografia dels afluents de l'Elba. L'Elba (en txec, Labe; en sòrab, Łobjo; en polonès, Łaba; en baix alemany, Elv; en alemany, Elbe; en hongarès, Elba) és un riu de l'Europa central que té el seu origen a Bohèmia (República Txeca), a la cara sud dels Sudets.

Veure Imperi Romà і Elba (riu)

Els cinc bons emperadors

Els cinc bons emperadors van ser els governants romans Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, i Marc Aureli.

Veure Imperi Romà і Els cinc bons emperadors

Emperador romà

L'emperador romà fou el governant de l'Imperi Romà entre el 27 aC i el 1453.

Veure Imperi Romà і Emperador romà

Enterrament

L'enterrament o inhumació és l'acte de dipositar un cadàver sota terra, sovint amb uns ritus específics que segueixen a la mort de la persona (a vegades aquests ritus s'estenen a animals de companyia o objectes amb un alt valor simbòlic).

Veure Imperi Romà і Enterrament

Equirria

Soldat roma a cavall LEquirria (de vegades escrit Ecurria) era una festivitat celebrada dues vegades a l'any a l'antiga Roma en honor del déu Mart, el 24 de febrer i el 14 de març.

Veure Imperi Romà і Equirria

Esclavitud

''L'esclavitud al Brasil'', per Jean-Baptiste Debret (1768-1848) Lesclavitud, esclavisme o esclavatge (totes del grec medieval sklábos que al seu torn prové d'eslau, per ser els eslaus els esclaus més freqüents quan es va encunyar el terme) és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció.

Veure Imperi Romà і Esclavitud

Església Catòlica Romana

Branques del cristianisme LEsglésia Catòlica Romana o, simplement, Església Catòlica és la principal església i denominació religiosa del cristianisme.

Veure Imperi Romà і Església Catòlica Romana

Església estatal de l'Imperi Romà

església estatal de l'Imperi Romà. L'església estatal de l'Imperi Romà fou fundada el 27 de febrer del 380 per l'Edicte de Tessalònica, en el qual l'emperador Teodosi I establí el cristianisme nicè com a única religió autoritzada en tot l'imperi.

Veure Imperi Romà і Església estatal de l'Imperi Romà

Espanya

Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.

Veure Imperi Romà і Espanya

Espasa

Espases L'espasa és una arma blanca de doble tallant composta d'una fulla dreta de metall equipada si és necessari amb una canal o canaleta (depressió longitudinal), d'un mànec dit puny, braç o mantí de la creu, i d'un protector que protegeix la mà.

Veure Imperi Romà і Espasa

Etruscs

Els etruscs eren una civilització que va habitar la Itàlia central tirrena des del al al país conegut amb el nom d'Etrúria.

Veure Imperi Romà і Etruscs

Eufrates

LEufrates (en turc i en;, Furât; en arameu, en l'Antic Testament, Prath; en assiri Pu-rat-tu; en persa antic Ufratu;, Frot o) és un riu que en gran part discorre per l'Iraq.

Veure Imperi Romà і Eufrates

Europa

Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.

Veure Imperi Romà і Europa

Exèrcit romà

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc), i 117 dC (verd). Lexèrcit romà era l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure Imperi Romà і Exèrcit romà

Fabi Dossè

Fabi Dossè o Fabi Dorsè (en llatí Fabius Dossennus o Fabius Dorsennus) va ser un dramaturg còmic romà.

Veure Imperi Romà і Fabi Dossè

Fasti

Fragments dels ''Fasti Praenestini''. Fasti eren calendaris en els quals s'indicaven els dies d'obligat compliment religiós i els dies marcats per a commemorar esdeveniments oficials.

Veure Imperi Romà і Fasti

Fòrceps

Fòrceps odontològics. El fòrceps és un instrument en forma de tenalles per agafar i sostenir objectes.

Veure Imperi Romà і Fòrceps

Fòrum Romà

Mapa del centre de Roma durant l'època imperial El Fòrum Romà (en italià Foro Romano) era en el centre de la ciutat i era com la zona de les botigues.

Veure Imperi Romà і Fòrum Romà

Flavi Honori

Flavi Honori (en Flavius Honorius - 9 de setembre de 384 – 15 d'agost de 423) fou el primer emperador de l'Imperi Romà d'Occident, del 395 al 423.

Veure Imperi Romà і Flavi Honori

Forces armades

Soldats de l'Exèrcit alemany. Les forces armades d'un estat són el conjunt d'institucions oficials, permanents i regulars encarregades d'aplicar la política de defensa nacional, així com la política exterior, per via armada.

Veure Imperi Romà і Forces armades

Formatge

Formatges en un mercat a Basilea, Suïssa El formatge és un aliment fresc o madurat, sòlid o semisòlid, obtingut per separació del sèrum després de la coagulació de la llet sencera, o bé desnatada totalment o parcialment, de la nata, del sèrum d'elaborar mantega o d'una barreja d'alguns o de tots d'aquests productes per l'acció del quall o altres coagulants apropiats, amb hidròlisi prèvia de la lactosa o sense.

Veure Imperi Romà і Formatge

Galè

Claudi Galè (Grec: Γαληνός, Galēnos; Llatí: Claudius Galenus; 129 – aprox. 200 o 216), també conegut simplement com Galè, fou un metge molt important de l'època clàssica.

Veure Imperi Romà і Galè

Gal·lits

Els gal·lits (en llatí Gallites o Gallitae) eren un poble gal alpí que suposadament vivia a la regió on s'uneixen el riu Estéron i el Var.

Veure Imperi Romà і Gal·lits

Galba

Servi Sulpici Galba (en llatí Lucius Livius Ocella Servius Sulpicius Galba i després de ser coronat, Servius Galba Imperator Caesar Augustus) (Terracina, 24 de desembre de l'any 3 aC - Roma, 15 de gener del 69) va ser emperador de Roma del 68 al 69.

Veure Imperi Romà і Galba

Galera

Martínez-Hidalgo Model de la mateixa galera. Una galera és qualsevol tipus de vaixell impulsat principalment mitjançant rems, tot i que moltes galeres també tenien veles per aprofitar el vent.

Veure Imperi Romà і Galera

Gall

El gall (Gallus gallus domesticus) és un ocell domèstic; la femella s'anomena gallina; els mascles capats, capons, i els galls joves, especialment els destinats al consum, pollastres.

Veure Imperi Romà і Gall

Gàl·lia

La Gàl·lia o les Gàl·lies fou una regió d'Europa occidental actualment ocupada per França, Bèlgica, l'oest de Suïssa i les zones dels Països Baixos i d'Alemanya a l'oest del Rin.

Veure Imperi Romà і Gàl·lia

Genius

s, en forma de ''paterfamilias''. Genius, en plural genii, en la religió romana, eren els esperits inherents a cada ésser i objecte.

Veure Imperi Romà і Genius

Germània (regió)

II). Germània fou el nom donat pels romans a una regió centreeuropea, equivalent a grans trets a l'actual Alemanya, poblada pels germànics.

Veure Imperi Romà і Germània (regió)

Germànic Cèsar

Germànic Juli Cèsar (Germanicus Iulius Caesar; nascut el 24 de maig del 15 aC i mort el 10 d'octubre del 19) va ser el fill gran de Drus el vell (Neró Claudi Drus).

Veure Imperi Romà і Germànic Cèsar

Gladius

La Gladius va ser una de les espases més utilitzades per l'exèrcit romà, la paraula prové del llatí i significa espasa.

Veure Imperi Romà і Gladius

Gliceri

Gliceri (en llatí) fou emperador romà (473-474).

Veure Imperi Romà і Gliceri

Grau militar

El grau militar o graduació militar indica el rang (la posició jeràrquica) que ocupa el militar a la jerarquia de comandament (l'escalafó) de l'exèrcit.

Veure Imperi Romà і Grau militar

Grècia

Grècia (en grec modern: Ελλάδα, El·lada; en grec antic: Ἑλλάς, Hel·làs), oficialment la República Hel·lènica (en grec, Ελληνική Δημοκρατία El·linikí Dimokratia) és un estat del sud-est d'Europa, situat a la punta meridional de la península Balcànica.

Veure Imperi Romà і Grècia

Grec antic

El grec antic és el grec que es parlava a la Grècia antiga i a les seves colònies (segles XI aC a III aC).

Veure Imperi Romà і Grec antic

Grec medieval

El grec medieval, també conegut com a grec bizantí, és un terme per a cobrir totes les formes de la llengua grega que es van parlar o escriure durant l'Imperi Romà d'Orient.

Veure Imperi Romà і Grec medieval

Hades

En la mitologia grega, Hades (grec Αδης o Αἵδης) (invisible) era el nom del món dels morts i alhora el del déu d'aquest món subterrani (corresponent al déu romà Dis Pater o Orc, i al déu etrusc Aita).

Veure Imperi Romà і Hades

Hadrià

Hadrià o Adrià, nom complet Publi Eli Trajà Hadrià, (Publius Aelius Traianus Hadrianus) (Itàlica, Hispània, 24 de gener del 76 - Baia, 10 de juliol del 138) fou emperador de l'Imperi Romà del 117 al 138.

Veure Imperi Romà і Hadrià

Hèrcules

Estàtua dedicada Hèrcules del Teatre de Pompeia. Hèrcules és el nom a la mitologia romana de l'heroi de la mitologia grega Hèracles, sent una metàtesi del nom grec.

Veure Imperi Romà і Hèrcules

Henoteisme

Lhenoteisme és creença en diversos déus entre els quals en destaca un, o bé la creença en un únic Déu admetent l'existència o possible existència d'altres divinitats.

Veure Imperi Romà і Henoteisme

Hispània

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 aC (vermell), 44 aC (taronja), 14 dC (groc) i 117 dC (verd). Hispània era el nom donat durant l'Imperi Romà a la península Ibèrica.

Veure Imperi Romà і Hispània

Hispània Tarraconense

La Hispània Tarraconense (en llatí: Provincia Hispania Tarraconensis) va ser una província romana de la Diòcesi Hispaniarum amb capital a Tàrraco (Tarragona) en l'època del Baix Imperi Romà (284-486).

Veure Imperi Romà і Hispània Tarraconense

Histàmenon

Histàmenon de l'emperador Constantí VIII (r. 1025–1028) Histàmenon (grec: ἱστάμενον, '' estàndard') fou el nom donat al sòlid romà d'Orient després del tetartiron, una moneda una mica més lleugera, a la dècada del 960.

Veure Imperi Romà і Histàmenon

Història de la regió mediterrània

La regió mediterrània. La història de la regió mediterrània és la de la interacció entre les cultures i la gent de les terres que envolten el mar Mediterrani, la via principal de transport per a l'intercanvi comercial i cultural entre els diversos pobles fins a l'arribada del ferrocarril i el transport aeri.

Veure Imperi Romà і Història de la regió mediterrània

Homosexualitat

figures vermelles, 480 aC (Boston, Museu de Belles Arts). Lhomosexualitat és l'interès i l'atracció sexual, emocional, romàntica i afectiva cap a les persones del mateix sexe.

Veure Imperi Romà і Homosexualitat

Idus de març

Al calendari romà les idus de març queien en el 15 del mes de Martius.

Veure Imperi Romà і Idus de març

Imperi

Un imperi és un gran estat multiètnic, on el poder polític està dominat per una part o una persona, habitualment l'emperador, que té poder absolut.

Veure Imperi Romà і Imperi

Imperi Otomà

L'Imperi Otomà (1299-1923) va ser un estat multiètnic i multiconfessional governat per la Dinastia d'Osman, la forma catalanitzada històrica de la qual dona otomà.

Veure Imperi Romà і Imperi Otomà

Imperi Part

L'Imperi Part fou un regne d'estructura feudal que va existir aproximadament des del 249 aC fins a l'any 231 dC.

Veure Imperi Romà і Imperi Part

Imperi Romà d'Occident

L'Imperi Romà d'Occident fou la part occidental de l'Imperi Romà durant el període en el qual era administrada per una cort imperial pròpia, especialment entre el 395 i el 476, quan les províncies occidentals i les orientals eren governades per dues corts diferents, cadascuna amb la seva pròpia successió imperial.

Veure Imperi Romà і Imperi Romà d'Occident

Imperi Romà d'Orient

L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble (actualment Istanbul i antigament Bizanci), que després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.

Veure Imperi Romà і Imperi Romà d'Orient

Imperi Sassànida

LImperi Sassànida és el període de govern del segon Imperi Persa (226 - 651) per part de la dinastia sassànida (quarta dinastia iraniana).

Veure Imperi Romà і Imperi Sassànida

Infanteria

Infanteria dels Fusellers Reials Irlandesos en una trinxera durant la Batalla del Somme de la Primera Guerra Mundial. La infanteria és la part de l'exèrcit que combat a peu.

Veure Imperi Romà і Infanteria

Inframon

L'inframon és l'indret on van a parar les ànimes de les persones que moren, a un país situat sota terra, d'aquí el nom.

Veure Imperi Romà і Inframon

Invasions bàrbares

Invasions bàrbares. Tots els pobles assenyalats, excepte els huns, són germànics Les invasions bàrbares van ser un gran moviment migratori de poblacions de l'est i del sud que van envair l'Imperi Romà des de l'inici del fins al: els vàndals, els huns, els visigots, els francs, els angles i els saxons.

Veure Imperi Romà і Invasions bàrbares

Isis

Estàtua d'Isis Isis (versió grega; en egipci, Aset) és la deessa de la maternitat i la fertilitat a l'antic Egipte.

Veure Imperi Romà і Isis

Itàlia

Itàlia (en italià: Italia), oficialment la República Italiana (en italià: Repubblica Italiana), és un Estat europeu situat a la península Itàlica i que inclou les dues illes més grans de la mar Mediterrània, Sicília i Sardenya.

Veure Imperi Romà і Itàlia

Itàlica

Itàlica (llatí Italica) fou una ciutat de la Bètica fundada per Publi Corneli Escipió Africà Major en el lloc de l'antiga ciutat de Sancios el 206 aC i fou poblada amb veterans de la batalla d'Ilipa.

Veure Imperi Romà і Itàlica

Jònic

L'estil jònic (del llatí Ionicus, al seu torn del grec Ἰωνικός 'de Jònia') és un dels tres ordres clàssics de l'arquitectura grega (els altres dos són el dòric i el corinti).

Veure Imperi Romà і Jònic

Júpiter (mitologia)

Estàtua de Júpiter. En la mitologia romana Júpiter (Iuppiter en llatí, genitiu Iovis) és el déu suprem del cel, cap del panteó i déu del llamp.

Veure Imperi Romà і Júpiter (mitologia)

Jerusalem

Jerusalem (lit. ‘Jerusalem la Santa’, o, senzillament,;;, o — és la capital d'Israel per als jueus i de Palestina per als àrabs. Situada en un altiplà en les muntanyes de Judea entre la Mediterrània i la Mar Morta, és una de les ciutats més antigues del món.

Veure Imperi Romà і Jerusalem

Jocs romans

Relleu del segle II representant una cursa de carros, un dels ''ludi'' preferits pels romans Els jocs romans (ludi romani) foren jocs i espectacles públics que es realitzaven a la ciutat de Roma, preferentment al circ Màxim i en diferents llocs de l'Imperi Romà.

Veure Imperi Romà і Jocs romans

Jocs Seculars

Els Jocs Seculars (Ludi Saeculares) foren uns jocs romans que pel seu nom només s'haurien d'haver celebrat una vegada cada segle (saeculum), però no fou així ni en la república ni en l'Imperi.

Veure Imperi Romà і Jocs Seculars

Judaisme

El judaisme és la religió del poble jueu.

Veure Imperi Romà і Judaisme

Judea

Regne de Moab Judea fou un antic regne i província romana, format a partir de l'encara més antic regne de Judà i situat en la actual Palestina.

Veure Imperi Romà і Judea

Juli Cèsar

Gai Juli Cèsar (Gaius Iulius Caesar), més conegut com a, va ser un líder polític i militar de l'era tardorepublicana.

Veure Imperi Romà і Juli Cèsar

Juli Nepot

Juli Nepot (en llatí) fou el penúltim emperador romà d'Occident de facto (del 474 al 475) i l'últim de iure (fins al 480).

Veure Imperi Romà і Juli Nepot

Juno

En la mitologia romana, Juno era l'esposa de Júpiter.

Veure Imperi Romà і Juno

Justinià I

Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565.

Veure Imperi Romà і Justinià I

Legió romana

La legió romana (del llatí legio, 'lleva') era la unitat militar bàsica de la Roma antiga.

Veure Imperi Romà і Legió romana

Legionari

III. El legionari (en llatí legionarius) era un integrant de la legió, la principal unitat militar de l'exèrcit de l'antiga Roma.

Veure Imperi Romà і Legionari

Lió

Lió (antigament Lleó (del Roine)), en francès: Lyon, en arpità: Liyon) és una ciutat francesa, capital de la Metròpoli de Lió i de la regió d'Alvèrnia-Roine-Alps. La ciutat és la tercera més gran de França, amb 506.615 habitants, i l'àrea metropolitana és la segona després de París, amb 2.214.068 habitants.

Veure Imperi Romà і Lió

Llatí

El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.

Veure Imperi Romà і Llatí

Llatí vulgar

El llatí vulgar (llatí clàssic: sermō vulgāris) és la varietat del llatí parlada per la gent de l'Imperi Romà, incloent-hi els seus legionaris.

Veure Imperi Romà і Llatí vulgar

Llebre

Les llebres (Lepus) són un gènere d'animals de l'ordre dels lagomorfs i dins la família dels lepòrids.

Veure Imperi Romà і Llebre

Llengües indoeuropees

Les llengües indoeuropees d'Europa Les llengües indoeuropees són les que pertanyen a una mateixa gran família lingüística derivades d'una antiga llengua reconstruïda per l'historiocomparatisme i que hom anomena protoindoeuropeu.

Veure Imperi Romà і Llengües indoeuropees

Llengües itàliques

Les llengües itàliques són un grup centum del grup del nord-oest de les llengües indoeuropees.

Veure Imperi Romà і Llengües itàliques

Llengües romàniques

Les llengües romàniques o neollatines són llengües que històricament deriven del llatí vulgar (entès en el sentit etimològic de «popular», «parlat pel poble», com a oposat al llatí clàssic i literari).

Veure Imperi Romà і Llengües romàniques

Llet

La llet és un líquid blanc i ric en glúcids, greixos i caseïna secretat per les glàndules mamàries de les femelles dels mamífers per nodrir les cries.

Veure Imperi Romà і Llet

Llista de vies romanes

Via romana a Àger. El següent article mostra una llista de les vies romanes principals.

Veure Imperi Romà і Llista de vies romanes

Lorica segmentata

Legionari romà amb ''lorica segmentata''. La lorica segmentata era un tipus d'armadura personal utilitzada principalment per les legions de l'exèrcit romà durant els primers segles del Principat.

Veure Imperi Romà і Lorica segmentata

Luci Acci

Luci Acci (Pisaure, actualment Pesaro, Itàlia, 170 aC — ?, aprox. 85 aC) va ser un poeta tràgic llatí, a qui Horaci va qualificar amb l'adjectiu altus (elevat, il·lustre).

Veure Imperi Romà і Luci Acci

Lupercals

Escultura en bronze representant el cap d'un llop, s.I Les Lupercals (en llatí: Lupercalia) eren una festa de l'antiga Roma coneguda com la festa del llop (lupus).

Veure Imperi Romà і Lupercals

Macrí

Marc Opel·li Macrí (Marcus Opellius Macrinus; c. 165 - 218), conegut simplement com a Macrí, va ser emperador romà durant catorze mesos entre el 217 i el 218.

Veure Imperi Romà і Macrí

Madrid

Madrid (IPA: (oc.) o (or.), en català; en castellà local) és un municipi i ciutat d'Espanya, capital de l'Estat i de la Comunitat de Madrid.

Veure Imperi Romà і Madrid

Manes

III. Les lletres ''D.M.'' a la part superior són l'abreviació de ''Diis Manibus'', que vol dir «als esperits dels morts» En la mitologia romana, els Manes eren les ànimes dels éssers estimats que havien mort.

Veure Imperi Romà і Manes

Mar Mediterrània

La mar Mediterrània, també anomenada mar Mediterrani, és una mar continental situada entre Europa (al nord –part occidental– i a l'oest), l'Àfrica (al sud) i Àsia (al nord –part oriental– i a l'est).

Veure Imperi Romà і Mar Mediterrània

Marc Antoni

Marc Antoni, en llatí Marcus Antonius (Roma, 20 d'abril vers 83 aC - Alexandria, 30 aC), va ser un militar i polític romà de l'època final de la República.

Veure Imperi Romà і Marc Antoni

Marc Aureli

Marc Aureli, per casament Marcus Annius Verus (26 d'abril del 121 - 17 de març del 180) fou emperador romà del 161 al 180, que succeí a Antoní Pius, juntament amb son germà, i fill adoptiu d'Antoní Pius, Luci Aureli Ver.

Veure Imperi Romà і Marc Aureli

Marc Salvi Otó

Marc Salvi Otó (Marcus Salvius Otho) també anomenat a vegades Marc Otó Cèsar August i més comunament conegut com a Otó (Ferentinum, 25 d'abril del 32 - Bedriacum, 16 d'abril del 69) fou emperador romà l'any 69, fill de Luci Salvi Otó (Lucius Salvius Otho).

Veure Imperi Romà і Marc Salvi Otó

Marc Terenci Varró

Marc Terenci Varró (Marcus Terentius Varro; Reate, -) va ser un polígraf, escriptor, militar i magistrat romà, i es considera un dels erudits més grans de la història de Roma segons Quintilià.

Veure Imperi Romà і Marc Terenci Varró

Marina romana

Trirrem romà representat en un mosaic. La marina romana (en llatí classis, literalment flota) era la força naval de la Roma Antiga.

Veure Imperi Romà і Marina romana

Marina romana d'Orient

XIV La marina romana d'Orient va ser la força naval de l'exèrcit romà d'Orient.

Veure Imperi Romà і Marina romana d'Orient

Mart (mitologia)

Mart era el déu romà de la guerra, fill de Juno i una flor màgica.

Veure Imperi Romà і Mart (mitologia)

Mauritània

miniatura Mauritània, oficialment la República Islàmica de Mauritània, és un estat situat al nord-oest de l'Àfrica.

Veure Imperi Romà і Mauritània

Món grecoromà

Mar Mediterrània i Mar Negre (a la part superior dreta). El món grecoromà, cultura grecoromana o el terme grecoromà, quan s'utilitza com un adjectiu, com l'entenen els estudiosos i escriptors moderns, es refereix a les regions geogràfiques i països que culturalment (i també històricament) van ser directament, prolongadament i íntimament influïts per la llengua, cultura, govern i religió dels antics grecs i romans.

Veure Imperi Romà і Món grecoromà

Medicina

Vara d'Esculapi, símbol de la medicina. La medicina és la branca de les ciències de la salut que s'ocupa de la prevenció, diagnòstic i tractament de les alteracions des del punt de vista de l'homeòstasi de les persones.

Veure Imperi Romà і Medicina

Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)

Mediolànum (en grec antic Μεδιόλανον o Μεδιολάνιον) va ser la ciutat principal dels ínsubres a la Gàl·lia Cisalpina, i durant molt de temps la capital d'aquella regió.

Veure Imperi Romà і Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina)

Mesopotàmia

Mesopotàmia al Creixent Fèrtil. Mesopotàmia (del grec antic, Me.so.po.taˈmi.a, ‘entre dos rius’) és l'antiga denominació de la regió situada entre l'Eufrates i el Tigris, que era dividida en dues parts: la Baixa Mesopotàmia, entre el golf Pèrsic i el punt on els dos rius s'acostaven a la mínima distància, anomenada sovint Babilònia o Sumer, i l'Alta Mesopotàmia, on es va desenvolupar la civilització semita d'Accàdia (Accad) i posterior d'Assíria, la civilització hurrita amb el regne de Mitanni, i va florir després el regne d'Assíria.

Veure Imperi Romà і Mesopotàmia

Minerva

Minerva en una pintura de prop de l'any 1500. Minerva era la deessa de la saviesa i de les arts en la religió romana.

Veure Imperi Romà і Minerva

Mitologia egípcia

Nun, l'encarnació de les aigües primordials, eleva l'escorça del déu sol Ra al cel en el moment de la creació. La mitologia egípcia és la col·lecció de mites de l'antic Egipte, que descriuen les accions dels déus egipcis com una manera d'entendre el món que els envolta.

Veure Imperi Romà і Mitologia egípcia

Mitologia grega

La mitologia grega (Ελληνική μυθολογία en grec; Mythologia Graeca en llatí) és un conjunt de mites i llegendes pertanyents a la religió de l'antiga Grècia que tracten dels seus déus i herois, la naturalesa del món, els orígens i significat dels seus cultes i les pràctiques rituals.

Veure Imperi Romà і Mitologia grega

Mitraisme

''Mitra i el brau'', pintura al fresc trobada a la ciutat de Marí (Itàlia). A cada banda i en mida desproporcionada estan Cautes i Cautopates els portadors de les torxes. A la part superior esquerra està el déu Sol amb cara humana, presenciant l'esdeveniment.

Veure Imperi Romà і Mitraisme

Monoteisme

El monoteisme (del Grec μόνος "únic" i θεός "déu") és la creença que només hi ha una deïtat, un ésser suprem que es coneix universalment com a Déu,Cross, F.L.; Livingstone, E.A., eds.

Veure Imperi Romà і Monoteisme

Mul

Un mul El mul o matxoTant el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans com el Diccionari Normatiu Valencià donen com a sinònims matxo i mul, però l'entrada de l'Enciclopèdia Catalana el defineix només com a l'híbrid de cavall i somera, que en aquest article s'anomena mul somerí, seguint l'expressió recollida al DIEC.

Veure Imperi Romà і Mul

Municipi romà

Un municipi romà (en llatí municipium) era el nom que prenia cada una de les ciutats romanes amb dret de ciutadania.

Veure Imperi Romà і Municipi romà

Munus

''Munera Gladiatoria'': Mosaic representant la celebració d'un ''munus'' Munus és una paraula llatina (plural: ''munera'') que designava un sacrifici en honor dels manes, els esperits dels difunts, una tradició dels antics romans, però que també es practicava entre els grecs i altres pobles del Mediterrani.

Veure Imperi Romà і Munus

Museus Capitolins

El Palazzo Nuovo, un dels edificis dels Museus Capitolins, a la plaça del Capitoli de Roma. Els Museus Capitolins (en italià Musei Capitolini) és el museu municipal més important de la ciutat de Roma.

Veure Imperi Romà і Museus Capitolins

Narsès

Narsès (Narses, Ναρσῆς) (472-568) fou un general i home d'estat romà d'Orient.

Veure Imperi Romà і Narsès

Nàpols

Nàpols (en italià Napoli) és la ciutat més poblada del sud d'Itàlia i la ciutat amb més densitat de població del país.

Veure Imperi Romà і Nàpols

Neró

Neró Claudi Cèsar August Germànic (Nero Claudius Caesar Augustus Germanicus; Antium, 15 de desembre del 37 - 9 de juny del 68), nascut Luci Domici Ahenobarb (Lucius Domitius Ahenobarbus), fou el darrer emperador romà de la dinastia julioclàudia.

Veure Imperi Romà і Neró

Nerva

Nerva, de nom complet Marc Cocceu Nerva (Marcus Cocceius Nerva) (8 de novembre del 30 - 27 de gener del 98), fou emperador de Roma de l'any 96 al 98.

Veure Imperi Romà і Nerva

Nicomèdia

Nicomèdia (llatí Nicomedeia; grec: Νικομήδεια, Nikomèdia) va ser la capital de Bitínia.

Veure Imperi Romà і Nicomèdia

Notari romà

Un notari romà (llatí notarius, plural notarii) era un escriptor a mà romà, generalment esclau o llibert, que aixecava les actes públiques del senat romà a diferència de l'actuari que recollia la resta d'actes públiques.

Veure Imperi Romà і Notari romà

Odoacre

Odoacre o Odovacar (del germànic *ˈˀaʊ̯ðaˌwakraz, gòtic *Audawakrs, 'el que vigila la riquesa', en llatí Odoacer, Odovacer, Odoacar, Odovacar o Odovacrius, en grec) (Pannònia, vers 433 – Ravenna, 15 de març de 493), va ser el primer rei d'Itàlia bàrbar (476-493), després de deposar Ròmul Augústul, el darrer dels emperadors de l'Imperi Romà d'Occident.

Veure Imperi Romà і Odoacre

Oftalmologia

Oftalmoscopi per emprar en oftalmologia. L'oftalmologia és la branca de la medicina que s'encarrega de les malalties i de la cirurgia de les vies visuals, incloent-hi l'ull i el cervell.

Veure Imperi Romà і Oftalmologia

Oligarquia

Loligarquia (del grec Ὀλιγαρχία, oligarkhía) és una forma de govern o d'organització social en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat (sovint els més poderosos en virtut de llur riquesa, llur posició familiar, llur poder militar o llur influència política).

Veure Imperi Romà і Oligarquia

Olivera

Lolivera (Olea europaea L., del llatí oleum, 'oli', i Europaeus, 'd'Europa') és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània.

Veure Imperi Romà і Olivera

Om

Els oms (Ulmus), són un gènere de plantes angiospermes de la família de les ulmàcies.

Veure Imperi Romà і Om

Oracle

Oracle de bambú Un oracle (del llatí oraculum, derivat de ōrāre 'parlar') fou la paraula emprada en l'època clàssica per a designar les revelacions dels déus a les persones i el lloc on aquestes revelacions eren fetes, i també la persona que podia fer les prediccions.

Veure Imperi Romà і Oracle

Orient

Orient prové del llatí orior, aixecar-se, néixer, d'on prové oriens, matí, lloc d'on surt el Sol (Est).

Veure Imperi Romà і Orient

Osiris

Estàtua d'Osiris al museu egipci del Caire A la mitologia egípcia Osiris o Usiris era un dels déus més importants.

Veure Imperi Romà і Osiris

Osona

La comarca d'Osona, situada a l'extrem nord-est de la depressió central Catalana, està envoltada pel prepirineu (al nord) la serralada transversal al nord-est, la serralada prelitoral al sud-est, i al nord-est la Depressió Central.

Veure Imperi Romà і Osona

Ovella

Les ovelles o bens (Ovis aries) són mamífers quadrúpedes remugants mantinguts com a bestiar.

Veure Imperi Romà і Ovella

Ovidi

Publi Ovidi Nasó (Publius Ovidius Naso; Sulmona, al país dels pelignes, el 20 de març del 43 aC - Tomis, actual Constanța, l'any 17 o 18), conegut simplement com a Ovidi, fou un poeta romà que va escriure sobre temes d'amor, dones abandonades i transformacions mitològiques.

Veure Imperi Romà і Ovidi

Paganisme

Vesta. El paganisme (del llatí pagus, 'el camp') és la religió de persones abans de l'arribada del cristianisme, o que refusaven convertir-se.

Veure Imperi Romà і Paganisme

Pagus

Un pagus (plural pagi) fou un lloc fortificat dels territoris romans exteriors a la ciutat on el poble i la tropa es podia retirar en cas d'un atac, però sense defenses emmurallades.

Veure Imperi Romà і Pagus

Pala (eina)

Pales. Una pala és una eina per a excavar o moure material poc cohesionat com carbó, grava, neu, terra, o sorra.

Veure Imperi Romà і Pala (eina)

Palatí

El turó del '''Palatí''' des del Fòrum Romà El Palatí (en Palatino (en Palatinus) és un dels set turons de Roma, situat entre el Fòrum Romà i el Circ Màxim. La mitologia fa del Palatí, o més pròpiament del Velabrum, la vall a la vessant occidental, el lloc on vivia Luperca, la lloba que va alletar Ròmul i Rem.

Veure Imperi Romà і Palatí

Pales

Pales és la deessa romana patrona dels pastors i els ramats.

Veure Imperi Romà і Pales

Parentalia

Per la Parentàlia els romans visitaven els cementiris, com aquest d'Ostia Antica Les festes parentals o Parentalia eren festes fúnebres que se celebraven a l'antiga Roma tots els anys del 13 al 21 de febrer en honor dels difunts d'una família (parentiu), que també va adquirir un vessant col·lectiu, en memòria de tots els morts del país.

Veure Imperi Romà і Parentalia

Parts

Els parts (en llatí: parthi o parthyaei, en grec antic Πάρθοι), originàriament anomenats parnis o aparnis (Πάρνοι, 'Parnoi', Ἄπαρνοι, 'Aparnoi') van ser un poble indoeuropeu establert a la zona del nord-est del modern Iran.

Veure Imperi Romà і Parts

Pasqua de Resurrecció

Icona russa de la resurrecció La Pasqua de Resurrecció, Pasqua Florida, primera Pasqua, diumenge de Pasqua, diumenge de Glòria i antigament Pasqua de flors (nom que es conserva encara a l'Alguer però passant a designar la pasqua de Pentecosta), o simplement Pasqua, en el calendari cristià, és la commemoració de la resurrecció de Jesucrist tres dies després de morir a la creu.

Veure Imperi Romà і Pasqua de Resurrecció

Pàrtia

La regió de Pàrtia (en groc), durant l'Imperi romà (en morat) any 200 aC. Pàrtia va ser el nom d'una regió d'Àsia, més coneguda per haver estat la base política i cultural de la dinastia Arsàcida, els governants de l'Imperi Part.

Veure Imperi Romà і Pàrtia

Pèrsia

Pèrsia, modernament Iran, és el país dels perses, originats a l'antiga regió de Perside (després Fars).

Veure Imperi Romà і Pèrsia

Peditata

La cohort peditata (en llatí, cohors peditata) va ser un cos de tropes auxiliars de l'exèrcit romà, composta només d'infanteria, a diferència de la cohort equitata.

Veure Imperi Romà і Peditata

Peixos

Els peixos són animals craniats de vida aquàtica que tenen brànquies i manquen d'extremitats amb dits.

Veure Imperi Romà і Peixos

Pensament religiós

El Pensament religiós és el pensament que tracta temes religiosos o que s'inspira en l'experiència religiosa i, alhora, el pensament cultivat i expressat per homes i dones religiosos.

Veure Imperi Romà і Pensament religiós

Període hel·lenístic

El període hel·lenístic o època hel·lenística (del al), llevat dels seus personatges importants com ara Alexandre Magne i Cleòpatra VII, es considera un període de transició, potser fins i tot de declivi o de decadència, entre l'esplendor del període clàssic de Grècia i el poder de l'Imperi Romà que li succeiria.

Veure Imperi Romà і Període hel·lenístic

Període romà a Catalunya

El període romà a Catalunya és el període següent al període iber.

Veure Imperi Romà і Període romà a Catalunya

Període romà als Països Catalans

Segona divisió provincial de la Hispània romana; els Països Catalans estan compresos dins la ''Tarraconensis''. El període romà als Països Catalans durà set segles.

Veure Imperi Romà і Període romà als Països Catalans

Perpra

Perpra de Manuel I Comnè La perpra (en grec ὑπέρπυρον, hipérpiron, 'molt refinada'), era una moneda romana d'Orient utilitzada durant l'edat mitjana.

Veure Imperi Romà і Perpra

Petroni Màxim

Petroni Màxim (nom complet en llatí probablement Petronius Anicius Maximus, l'Anicius dubtós, ja que va regnar amb el nom Flavius Petronius Maximus) (vers 396-455) fou emperador romà del 17 de març al 31 de maig del 455.

Veure Imperi Romà і Petroni Màxim

Pi (arbre)

''Araucaria araucana'' Pi és el nom comú de nombroses espècie d'arbres, principalment coníferes de diversos gèneres de la família de les pinàcies, per bé que espècies d'altres famílies que també es coneixen popularment com a pins.

Veure Imperi Romà і Pi (arbre)

Pilum

Reconstrucció d'un ''pilum'' després de les Reformes de Màrius El pilum (en plural pila) era una javelina pesant utilitzada per l'exèrcit romà en l'antiguitat.

Veure Imperi Romà і Pilum

Plaute

va ser un autor còmic llatí d'entre els segles III aC i II aC.

Veure Imperi Romà і Plaute

Plini el Jove

Gai Plini Cecili Segon (en llatí Caius Plinius Caecilius Secundus; Como, 61 – Nicomèdia, 113) va ser un polític i escriptor llatí anomenat Plini el Jove, per distingir-lo de l'oncle homònim Plini el Vell.

Veure Imperi Romà і Plini el Jove

Plini el Vell

o Gai Plini Segon va ser un escriptor llatí, científic, naturalista i militar romà.

Veure Imperi Romà і Plini el Vell

Polibi

Estela de Polibi Polibi (Polybius), fill de Licortes, nascut a Megalòpolis, fou un historiador grec que visqué al voltant dels anys 205 a 120 aC, famós per la seva obra Història, que cobreix amb detall el període del 264 aC al 146 aC.

Veure Imperi Romà і Polibi

Porc

El porc (Sus scrofa domestica) és una subespècie domèstica del senglar.

Veure Imperi Romà і Porc

Prefecte

Prefecte francès.

Veure Imperi Romà і Prefecte

Prefecte del pretori

El prefecte del pretori (en llatí Praefectus Praetorio, en grec antic ἔπαρχος/ὕπαρχος τῶν πραιτωρίων) era el nom del càrrec que ostentava el comandant de les tropes encarregades de la custòdia personal dels emperadors (guàrdies pretorians).

Veure Imperi Romà і Prefecte del pretori

Prefectura

El terme prefectura ha estat emprat per denominar un òrgan de govern o àrea territorial des dels temps de l'emperador romà Constantí I, el qual va dividir l'imperi en quatre prefectures, cadascuna dividida en diòcesi.

Veure Imperi Romà і Prefectura

Pretor

El pretor (en llatí praetor) era un magistrat de la República de Roma, encarregat principalment de l'administració de justícia.

Veure Imperi Romà і Pretor

Primera Guerra Púnica

La Primera Guerra Púnica fou la primera de les tres guerres entre la República Romana i Cartago, les dues potències dominants de la Mediterrània occidental a l'albada del, que des del 264 fins al 241 aC es disputaren l'hegemonia en allò que acabaria sent el conflicte ininterromput més llarg i la major guerra naval de l'edat antiga.

Veure Imperi Romà і Primera Guerra Púnica

Principat

Un principat és un territori històric sota la jurisdicció d'un príncep, com ara Andorra.

Veure Imperi Romà і Principat

Procés de romanització

La romanització és el procés pel qual els pobles indígenes adoptaven, de grat o per força, la llengua i la cultura de Roma un cop conquerits.

Veure Imperi Romà і Procés de romanització

Procònsol

Procònsol (en llatí proconsul) era un magistrat romà que actuava al lloc del cònsol, sense exercir l'ofici mateix de cònsol.

Veure Imperi Romà і Procònsol

Procopi Antemi

Procopi Antemi (Procopius Anthemius) conegut com a Antemi (vers 420-472) fou emperador romà d'Occident del 467 al 472.

Veure Imperi Romà і Procopi Antemi

Província senatorial

L'Imperi Romà l'any 117. En color rosat, les províncies senatorials. Una província senatorial (en llatí, provincia populi Romani, "província del poble romà") era una província durant el Principat on el Senat hi tenia el dret de designar el governador (procònsol).

Veure Imperi Romà і Província senatorial

Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Corneli Escipió Africà Major (llatí: Publius Cornelius Scipio Africanus Maior; nascut el 236 aC/235 aC i mort el 183 aC) fou un general i polític de l'antiga Roma que fou cònsol el 205 aC i el 194 aC.

Veure Imperi Romà і Publi Corneli Escipió Africà Major

Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)

Publi Quintili Var (en llatí Publius Quintilius Varus) va ser un magistrat romà.

Veure Imperi Romà і Publi Quintili Var (cònsol 13 aC)

Publi Septimi Geta

Publi Septimi Geta (Publius Septimius Geta) fou el segon fill de l'emperador Septimi Sever i de l'emperadriu Júlia Domna.

Veure Imperi Romà і Publi Septimi Geta

Pugio

Reconstrucció d'una Pugio: un soldat romà de l'any 70 dC El pugio era un punyal petit utilitzat pels soldats romans com una arma auxiliar, però van trobar-li molts usos, especialment com a ganivet.

Veure Imperi Romà і Pugio

Ramaderia

bestiar. La ramaderia és l'activitat humana consistent en la domesticació i explotació d'animals per obtenir-ne aliment, productes derivats (llana, cuir, etc.), o serveis (animals de tir, animals de bast, amb finalitats recreatives, animals per a laboratori, etc.). El conjunt d'animals així emprats s'anomena «bestiar».

Veure Imperi Romà і Ramaderia

Rapte de les sabines

El rapte de les sabines'', de Nicolas Poussin El rapte de les sabines és un episodi mitològic de la història de Roma.

Veure Imperi Romà і Rapte de les sabines

Ravenna

Ravenna —Ravêna en emilià-romanyol— és una ciutat d'Itàlia a l'Emília-Romanya, província de Ravenna.

Veure Imperi Romà і Ravenna

Rímini

Rímini (en italià Rimini, en romanyol Rémin o Remne) és una ciutat d'Itàlia a la regió de l'Emília-Romanya, a la costa de la mar Adriàtica, i capital de la província de Rímini.

Veure Imperi Romà і Rímini

Ròmul Augústul

Flavi Ròmul August, nascut el 461, va ser el penúltim emperador romà d'Occident (475-476).

Veure Imperi Romà і Ròmul Augústul

Ròmul i Rem

En la mitologia romana, els bessons Ròmul i Rem (llatí: Romulus et Remus) foren els fundadors de la ciutat de Roma.

Veure Imperi Romà і Ròmul i Rem

Reformes de Dioclecià

Les reformes de Dioclecià en l'establiment del Dominat (de Dominus.

Veure Imperi Romà і Reformes de Dioclecià

Regió de Frígia

El nucli de Frígia (groc) i la major extensió aproximada del Regne frigi Frígia (en llatí Phrygia, en grec antic Φρυγία) (també mencionat com a Regne de Muska) va ser una regió del centre de l'Àsia Menor habitada pels frigis (phryges Φρύξ) dels que se'n sap poc dels seus orígens.

Veure Imperi Romà і Regió de Frígia

Religió a l'antiga Roma

La religió a l'antiga Roma consistia en diverses pràctiques religioses que eren seguides tant pel poble de Roma com per aquells pobles que van quedar sota el seu domini.

Veure Imperi Romà і Religió a l'antiga Roma

República Romana

La República de Roma o República Romana fou el període de la civilització romana en què la forma de govern era la república.

Veure Imperi Romà і República Romana

Repetundae

Repetundae (restitució, o res repetundae, restitució de la propietat) va ser en sentit estricte una pena imposada als culpables d'extorsió.

Veure Imperi Romà і Repetundae

Rin

El riu Rin és un dels rius més llargs d'Europa.

Veure Imperi Romà і Rin

Roma

Roma és la capital i la ciutat més gran i més poblada d'Itàlia, de la regió del Laci i de la ciutat metropolitana homònima.

Veure Imperi Romà і Roma

Routledge

Routledge (AFI) és una empresa editorial britànica que ha operat al llarg de la seva història sota una llarga successió de noms empresarials i que últimament actua fonamentalment en el camp de l'edició acadèmica.

Veure Imperi Romà і Routledge

Sabins

Territori dels sabins i els pobles veïns. Els sabins (en llatí) eren un poble que habitava el centre de la península Itàlica durant la prehistòria i que van ser absorbits per l'antiga Roma, la unió entre ambdós pobles es remunta als inicis de Roma, alguns reis romans eren immigrants sabins.

Veure Imperi Romà і Sabins

Sacre Imperi Romanogermànic

El Sacre Imperi Romanogermànic (alemany: Heiliges Römisches Reich; llatí: Sacrum Romanum Imperium) fou un imperi medieval amb terres a l'Europa occidental, central i meridional i governat per un sobirà investit amb el títol d'«emperador dels romans».

Veure Imperi Romà і Sacre Imperi Romanogermànic

Sala de reunions

Sala de reunions Una sala de reunions és una habitació habilitada per a reunions singulars com ara les de negocis.

Veure Imperi Romà і Sala de reunions

Sandàlia

Diana calçant-se una '''sandàlia''' en un quadre cèlebre de François Boucher (1745) La sandàlia és un tipus de calçat consistent en una sola i una sèrie de tires o vetes que hi subjecten el peu entre els dits i pel taló, de manera que es deixen a la vista els dits i gran part del peu.

Veure Imperi Romà і Sandàlia

Sardenya

Sardenya (Sardigna, Sardinna o Sardinnia en sard; Sardegna en italià) és la segona illa més gran de la Mediterrània, situada al sud de Còrsega i que pertany a l'estat italià, del qual és una regió autònoma.

Veure Imperi Romà і Sardenya

Saturnalia tupiniquim

Saturnalia tupiniquim és una espècie de sauropodomorf que visqué a principis al Triàsic del Brasil.

Veure Imperi Romà і Saturnalia tupiniquim

Saturnals

Les saturnals (en llatí Saturnalia) eren unes festes romanes dedicades al déu Saturn, que se celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Veure Imperi Romà і Saturnals

Sàhara

El Sàhara (literalment ‘el Gran Desert’; o Tiniri) és un desert de tipus càlid situat al nord de l'Àfrica.

Veure Imperi Romà і Sàhara

Sèneca

Bust representant Sèneca el jove, Museu del Prado Luci Anneu Sèneca (en llatí Lucius Anneus Seneca) usualment conegut com a Sèneca o Sèneca el Jove (Corduba, actual Còrdova, 4 aC - Roma, 65) va ser un escriptor romà, filòsof, polític, dramaturg i, en una obra, humorista, de l'edat d'argent de la literatura llatina.

Veure Imperi Romà і Sèneca

Síria

La República Àrab Siriana o, senzillament, Síria és un estat de l'Orient Mitjà situat al sud de Turquia, a l'oest de l'Iraq i al nord de Jordània, Israel i el Líban.

Veure Imperi Romà і Síria

Sòlid (moneda)

El sòlid és una unitat de moneda.

Veure Imperi Romà і Sòlid (moneda)

Scutum (arma)

Scutum era el terme en llatí per a referir-se a l'escut, encara que en temps més moderns ha derivat a un terme per fer referència a l'escut estàndard i amb forma semicilíndrica que portaven els legionaris romans.

Veure Imperi Romà і Scutum (arma)

Segle

Un segle és un període de cent anys.

Veure Imperi Romà і Segle

Segle V

El segle V és un període que inclou els anys compresos entre el 401 i el 500.

Veure Imperi Romà і Segle V

Senat Romà

El Senat Romà fou una institució de l'antiga Roma que va sorgir com a contrapès a la institució reial.

Veure Imperi Romà і Senat Romà

Septimi Sever

Luci Septimi Sever (11 d'abril de 146, Leptis Magna – 4 de febrer de 211, Eboracum, Britània) fou emperador romà fundador de la dinastia Severa.

Veure Imperi Romà і Septimi Sever

Sesterci

Un sesterci d'Adrià El sesterci (en llatí sestertius) fou una moneda romana de plata, de vegades anomenada també nummus.

Veure Imperi Romà і Sesterci

Sevilla

Sevilla (tradicionalment, Sibília o Xibília) és un municipi i ciutat andalusa, capital de la província homònima i d'Andalusia.

Veure Imperi Romà і Sevilla

Sicília

Sicília (Sicìlia en sicilià i Sicilia en italià) és l'illa més gran de la Mediterrània, al sud de Nàpols, entre la mar Tirrena i la Jònica, que pertany a l'estat italià i en forma una regió amb estatut especial.

Veure Imperi Romà і Sicília

Sol Invictus

Veure Imperi Romà і Sol Invictus

Split

Split (coneguda també pel seu nom italià, Spalato) és la ciutat més gran de Dalmàcia a Croàcia, capital de la comarca de Split-Dalmàcia.

Veure Imperi Romà і Split

Suetoni

Gai Suetoni Tranquil, en llatí Gaius Suetonius Tranquillus (70 - 126), fou un escriptor llatí de l'època imperial, exponent fonamental del gènere biogràfic.

Veure Imperi Romà і Suetoni

Susa (Iran)

Localització de '''Susa''' a Mesopotàmia Susa (elamita: Ŝuŝan, Ŝuŝun, cuneiforme:;,; persa mitjà: o; persa antic) fou una antiga ciutat que va ser capital del Regne d'Elam i residència del senyor suprem del país.

Veure Imperi Romà і Susa (Iran)

Taxonomia

La taxonomia (del grec antic τάξις, taxis, que significa 'ordenament', i -νομία, -nomia, que significa 'mètode') és la ciència que tracta de la classificació, la nomenclatura i la identificació (circumscripció) dels organismes en grups basant-se en els seus trets comuns.

Veure Imperi Romà і Taxonomia

Tàcit

Publi o Gaius Corneli Tàcit (en llatí Publius o Caius Cornelius Tacitus) (56 - 120), historiador romá que va ser un senador, cònsol i governador romà.

Veure Imperi Romà і Tàcit

Túnica

Dibuix de túnica romana La túnica (en llatí Tunica) va ser una peça de vestir comuna entre els antics grecs i romans.

Veure Imperi Romà і Túnica

Teatre

Escenari de teatre El teatre o art dramàtic és un art espectacular que produeix obres teatrals presentades directament davant o amb el públic, en un mateix espai i en directe.

Veure Imperi Romà і Teatre

Tel·lus

Tel·lus era una deessa, la personificació, a la mitologia romana, de la terra nodridora.

Veure Imperi Romà і Tel·lus

Temple de Júpiter Capitolí

El turó del Capitoli de Roma durant l'època republicana. Il·lustració extreta del llibre " Geschichtsbilder" publicat el 1896 per Friedrich Polack El Temple de Júpiter Capitolí, també conegut com a Temple de Júpiter Optimus Maximus,Jupiter Optimus Maximus vol dir el millor i el més gran.

Veure Imperi Romà і Temple de Júpiter Capitolí

Temple romà

'''Temple romà''' d'August a Pula, Croàcia El temple romà era l'edifici consagrat al culte típic de la religió romana, i d'altres eren, per exemple, els altars i els lararium (petits altars dedicats als lars).

Veure Imperi Romà і Temple romà

Tercera Guerra Civil Romana

La Tercera Guerra Civil Romana fou la guerra Civil romana desencadenada arran de l'assassinat de Juli Cèsar (44 aC).

Veure Imperi Romà і Tercera Guerra Civil Romana

Terenci

Publi Terenci Àfer (Publius Terentius Afer), conegut simplement com a Terenci (Cartago, c. 184 aC - Estimfal, Arcàdia, ~159 aC), va ser un comediògraf en llatí d'origen amazic.

Veure Imperi Romà і Terenci

Tiberi

Tiberi (Tiberius; nascut el 16 de novembre del 42 aC i mort el 16 de març del 37), nascut Tiberi Claudi Neró (Tiberius Claudius Nero), fou un líder militar romà i segon emperador de l'Imperi Romà entre el 14 i la seva mort el 37.

Veure Imperi Romà і Tiberi

Tit (emperador)

Tit Flavi Sabí Vespasià conegut com a Tit (30 de desembre de 39 - 13 de setembre de 81) fou emperador romà de l'any 79 fins a la seua mort al 81.

Veure Imperi Romà і Tit (emperador)

Titó

Àngel Navarro Romero, conegut com el Titó és un MC i productor de Sabadell (Barcelona), component del grup Falsalarma juntament amb el seu germà El Santo (David Navarro Romero, MC).

Veure Imperi Romà і Titó

Titini (dramaturg)

Titini (en Vettius Titinius) va ser un dramaturg romà les produccions del qual pertanyen a la classe de la Comoedia Togata.

Veure Imperi Romà і Titini (dramaturg)

Toga

Toga és un municipi del valencià de la comarca de l'Alt Millars, a la província de Castelló.

Veure Imperi Romà і Toga

Tragèdia

Tragèdia en termes generals es refereix a una obra literària usualment teatral que té un final desesperat o trist que el diferència així del drama en el qual el desenllaç pot ser feliç.

Veure Imperi Romà і Tragèdia

Trajà

Marc Ulpi Trajà (Marcus Ulpius Traianus; Itàlica, 18 de setembre del 53 - Selinunt, 9/11 d'agost del 117) fou emperador romà entre el 98 i el 117.

Veure Imperi Romà і Trajà

Tribú

Tribú (en llatí tribunus) és el nom de diverses magistratures electives i altres càrrecs governamentals i militars de la República Romana i l'Imperi.

Veure Imperi Romà і Tribú

Troia

Troia (en luvi Taruisa/*Tarhuisa pel nom del déu hitita Taru/Tahui; en grec Τροία o Τροίας; també anomenada Ílion, en grec Ίλιον o Ίλιος; Ílium, en llatí Īlium, i Wilusa en hitita) és una ciutat tant històrica com llegendària, on es va desenvolupar la Guerra de Troia, descrita a la Ilíada, un poema èpic de l'antiga Grècia.

Veure Imperi Romà і Troia

Truculent

Truculent és una comèdia del dramaturg romà Plaute (Titus Maccius Plautus), en què s'expliquen les relacions entre unes cortesanes i els seus clients més habituals.

Veure Imperi Romà і Truculent

Urologia i andrologia

Urologia i andrologia La urologia i andrologia és una especialitat medico-quirúrgica que s'ocupa de l'estudi, diagnòstic i tractament de les patologies que afecten l'aparell urinari i retroperitoneu d'ambdós sexes i a l'aparell reproductor masculí, sense cap límit d'edat.

Veure Imperi Romà і Urologia i andrologia

Vaixell

Transbordador Martin i Soler, utilitzat en la ruta entre Barcelona i les Illes Balears. Metaner, vaixell especialitzat en el transport de gas natural. Un vaixell, una nau o un navili, un bastiment (ant. fusta, lleny i altres) és una embarcació que per dimensions, construcció i equipament és capaç de fer navegacions llargues per mars, llacs o rius o de realitzar-hi activitats útils: transport de mercaderies o passatgers, pesca, rescat, etc.

Veure Imperi Romà і Vaixell

Valetudinarium

Els Valetudinaris eren els espais auxiliars militars (hospitals) durant l'època de l'Emperador August de la guerra en l'època republicana.

Veure Imperi Romà і Valetudinarium

Vassallatge

El vassallatge era un pacte en el qual un vassall jurava fidelitat, ajuda militar i consell en el govern al rei.

Veure Imperi Romà і Vassallatge

Vàndals

Invasions bàrbares de l'Imperi Romà: les fletxes blaves representen les invasions vàndales Els vàndals foren un poble del centre d'Europa, un dels pobles indoeuropeus de família germànica, que habitaven les regions riberenques de la mar Bàltica (en la zona de les actuals Alemanya i Polònia).

Veure Imperi Romà і Vàndals

Venatio

Mosaic romà representant una ''venatio'' Venatio o Bestiarium (en català: Bestiari) era el nom que es donava a l'antiga Roma a un espectacle on els protagonistes eren els animals salvatges.

Veure Imperi Romà і Venatio

Vespasià

Tit Flavi Vespasià (Titus Flavius Vespasianus; nascut el 17 de novembre del 9 i mort el 24 de juny del 79), conegut simplement com a Vespasià, fou emperador romà entre el 69 i el 79 després de ser proclamat per les seves tropes i imposar-se en la guerra civil de l'any dels quatre emperadors.

Veure Imperi Romà і Vespasià

Vesuvi

El Vesuvi (en Vesuvio; en Vesuvius) és una muntanya volcànica de la Campània (Itàlia), situada a uns 12 km al sud-est de Nàpols.

Veure Imperi Romà і Vesuvi

Vicari (eclesiàstic)

Un vicari és un terme utilitzat en l'àmbit religiós per designar una persona que exerceix les funcions d'una altra, i la pot substituir per temps definit o indefinit.

Veure Imperi Romà і Vicari (eclesiàstic)

Vigintisexviri

Vigintisexviri (cada un era un vigintisexvir) va ser un col·legi de vint-i-sis magistrats menors durant la República Romana.

Veure Imperi Romà і Vigintisexviri

Villicus

Villicus era un esclau de l'antiga Roma encarregat de la direcció d'una granja o finca rústica i de tots els afers en relació amb ella, excepte els ramats que estaven sota direcció del magister pecoris.

Veure Imperi Romà і Villicus

Vinàlia

Mosaic romà representant la verema, trobada a Sersell, antiga província romana de ''Mauretania'' Vinàlia (en llatí Vinalia) fou el nom de dues festes celebrades pels romans: la Vinàlia urbana o priòria i la Vinàlia rústica o altera; en honor de Júpiter i Venus.

Veure Imperi Romà і Vinàlia

Vinya

La vinya és una planta del gènere Vitis originària d'Àsia.

Veure Imperi Romà і Vinya

Vitel·li

Aulus o Aule Vitel·li Germànic (Aulus Vitellius Germanicus Imperator Augustus, Roma, 24 de setembre del 15- 22 de desembre del 69) fou emperador romà, aclamat per les legions de Germània l'any 68.

Veure Imperi Romà і Vitel·li

Vocabulari

El vocabulari o lèxic és el conjunt de paraules d'un llenguatge, que pot ser artístic o també el d'una llengua o idioma.

Veure Imperi Romà і Vocabulari

Xiprer

El xiprer (Cupressus sempervirens) és una espècie de conífera, de la família de les cupressàcies (Cupressaceae), originària de l'orient del Mediterrani, sent una de les espècies arbòries de fulla perenne més longeves del planeta.

Veure Imperi Romà і Xiprer

11 de maig

L'11 de maig és el cent trenta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-dosè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 11 de maig

117

Mapa de l'Imperi Romà a l'any 133 AC (vermell), 44 AC (taronja), 14 DC (groc), i '''117''' D (verd).

Veure Imperi Romà і 117

13 de maig

El 13 de maig és el cent trenta-tresè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trenta-quatrè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 13 de maig

1453

; Països Catalans; Resta del món.

Veure Imperi Romà і 1453

146

El 146 (CXLVI) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.

Veure Imperi Romà і 146

15 d'abril

El 15 d'abril és el cent cinquè dia de l'any del calendari gregorià i el cent sisè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 15 d'abril

180

El 180 (CLXXX) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià del calendari julià.

Veure Imperi Romà і 180

1872

;Països Catalans.

Veure Imperi Romà і 1872

19 d'abril

El 19 d'abril és el cent novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent desè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 19 d'abril

21 d'abril

El 21 d'abril és el cent onzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dotzè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 21 d'abril

21 de febrer

El 21 de febrer és el cinquanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià.

Veure Imperi Romà і 21 de febrer

23 d'abril

El 23 d'abril és el cent tretzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent catorzè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 23 d'abril

23 de març

El 23 de març és el vuitanta-dosè dia de l'any del calendari gregorià i el vuitanta-tresè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 23 de març

25 d'abril

El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 25 d'abril

267 aC

El 267 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Imperi Romà і 267 aC

311 aC

El 311 aC fou un any del calendari romà prejulià.

Veure Imperi Romà і 311 aC

68

;Països Catalans;Resta del món.

Veure Imperi Romà і 68

69

; Països Catalans.

Veure Imperi Romà і 69

9 de maig

El 9 de maig és el cent vint-i-novè dia de l'any del calendari gregorià i el cent trentè en els anys de traspàs.

Veure Imperi Romà і 9 de maig

96

El 96 (XCVI) fou un any de traspàs començat en divendres del calendari julià.

Veure Imperi Romà і 96

Vegeu també

Història antiga d'Itàlia

També conegut com Administració romana els segles III i II aC, Imperi de Roma, Roma imperial, Ta-tsin.

, Bisexualitat, Bisturí, Bou, Britànnia, Budicca, Bulgària, Caiguda de Constantinoble, Caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Calígula, Cambridge University Press, Campània, Caracal·la, Cardo, Careta, Carlemany, Cartago, Casc, Catèter, Cató el Censor, Cavall, Cavaller romà, Cavalleria, Cèsar, Cíbele, Còmmode, Cònsol romà, Còrsega, Cúria romana, Centúria (unitat militar), Cereal, Cereàlia, Ceres (mitologia), Cilícia, Cinema, Circ Màxim, Circ romà, Cirurgia, Cistell, Ciutat del Vaticà, Claudi, Claudi Tiberi Germànic Britànic, Cleòpatra, Cohort (unitat militar), Colom (ocell), Colosseu, Comèdia, Comicis romans, Conill, Conreu, Constantí, Constantinoble, Corinti, Cristianisme, Cristianisme nicè, Culte imperial (antiga Roma), Cultura, Cursus honorum, Dalmàcia (província romana), Dansa, Danubi, Dàcia, Déu, Déu del Sol, Dòric, De facto, De iure, Deci (emperador romà), Decumanus, Diòcesi, Dictador romà, Dinastia Antonina, Dinastia Flàvia, Dinastia julioclàudia, Dinastia ptolemaica, Dinastia Severa, Dinastia teodosiana, Dioclecià, Dioscòrides Pedaci, Domici Ahenobarb, Domicià, Dramatúrgia, Ducenari, Dux bellorum, Edat antiga, Edat mitjana, Edil romà, Efes, Egipte, Egipte (província romana), El Bierzo, Elagàbal, Elba (riu), Els cinc bons emperadors, Emperador romà, Enterrament, Equirria, Esclavitud, Església Catòlica Romana, Església estatal de l'Imperi Romà, Espanya, Espasa, Etruscs, Eufrates, Europa, Exèrcit romà, Fabi Dossè, Fasti, Fòrceps, Fòrum Romà, Flavi Honori, Forces armades, Formatge, Galè, Gal·lits, Galba, Galera, Gall, Gàl·lia, Genius, Germània (regió), Germànic Cèsar, Gladius, Gliceri, Grau militar, Grècia, Grec antic, Grec medieval, Hades, Hadrià, Hèrcules, Henoteisme, Hispània, Hispània Tarraconense, Histàmenon, Història de la regió mediterrània, Homosexualitat, Idus de març, Imperi, Imperi Otomà, Imperi Part, Imperi Romà d'Occident, Imperi Romà d'Orient, Imperi Sassànida, Infanteria, Inframon, Invasions bàrbares, Isis, Itàlia, Itàlica, Jònic, Júpiter (mitologia), Jerusalem, Jocs romans, Jocs Seculars, Judaisme, Judea, Juli Cèsar, Juli Nepot, Juno, Justinià I, Legió romana, Legionari, Lió, Llatí, Llatí vulgar, Llebre, Llengües indoeuropees, Llengües itàliques, Llengües romàniques, Llet, Llista de vies romanes, Lorica segmentata, Luci Acci, Lupercals, Macrí, Madrid, Manes, Mar Mediterrània, Marc Antoni, Marc Aureli, Marc Salvi Otó, Marc Terenci Varró, Marina romana, Marina romana d'Orient, Mart (mitologia), Mauritània, Món grecoromà, Medicina, Mediolànum (Gàl·lia Cisalpina), Mesopotàmia, Minerva, Mitologia egípcia, Mitologia grega, Mitraisme, Monoteisme, Mul, Municipi romà, Munus, Museus Capitolins, Narsès, Nàpols, Neró, Nerva, Nicomèdia, Notari romà, Odoacre, Oftalmologia, Oligarquia, Olivera, Om, Oracle, Orient, Osiris, Osona, Ovella, Ovidi, Paganisme, Pagus, Pala (eina), Palatí, Pales, Parentalia, Parts, Pasqua de Resurrecció, Pàrtia, Pèrsia, Peditata, Peixos, Pensament religiós, Període hel·lenístic, Període romà a Catalunya, Període romà als Països Catalans, Perpra, Petroni Màxim, Pi (arbre), Pilum, Plaute, Plini el Jove, Plini el Vell, Polibi, Porc, Prefecte, Prefecte del pretori, Prefectura, Pretor, Primera Guerra Púnica, Principat, Procés de romanització, Procònsol, Procopi Antemi, Província senatorial, Publi Corneli Escipió Africà Major, Publi Quintili Var (cònsol 13 aC), Publi Septimi Geta, Pugio, Ramaderia, Rapte de les sabines, Ravenna, Rímini, Ròmul Augústul, Ròmul i Rem, Reformes de Dioclecià, Regió de Frígia, Religió a l'antiga Roma, República Romana, Repetundae, Rin, Roma, Routledge, Sabins, Sacre Imperi Romanogermànic, Sala de reunions, Sandàlia, Sardenya, Saturnalia tupiniquim, Saturnals, Sàhara, Sèneca, Síria, Sòlid (moneda), Scutum (arma), Segle, Segle V, Senat Romà, Septimi Sever, Sesterci, Sevilla, Sicília, Sol Invictus, Split, Suetoni, Susa (Iran), Taxonomia, Tàcit, Túnica, Teatre, Tel·lus, Temple de Júpiter Capitolí, Temple romà, Tercera Guerra Civil Romana, Terenci, Tiberi, Tit (emperador), Titó, Titini (dramaturg), Toga, Tragèdia, Trajà, Tribú, Troia, Truculent, Urologia i andrologia, Vaixell, Valetudinarium, Vassallatge, Vàndals, Venatio, Vespasià, Vesuvi, Vicari (eclesiàstic), Vigintisexviri, Villicus, Vinàlia, Vinya, Vitel·li, Vocabulari, Xiprer, 11 de maig, 117, 13 de maig, 1453, 146, 15 d'abril, 180, 1872, 19 d'abril, 21 d'abril, 21 de febrer, 23 d'abril, 23 de març, 25 d'abril, 267 aC, 311 aC, 68, 69, 9 de maig, 96.

Uniopèdia és un mapa conceptual o xarxa semàntica organitzada com una enciclopèdia o diccionari. Es dóna una breu definició de cada concepte i les seves relacions.

Aquest és un mapa mental en línia gegant que serveix com a base per a diagrames de conceptes. És lliure d'utilitzar i cada article o document es pot descarregar. És una eina, de recursos o de referència per a l'estudi, la investigació, l'educació, l'aprenentatge o l'ensenyament, que pot ser utilitzat per professors, educadors, alumnes o estudiants; per al món acadèmic: per a l'escola, primària, secundària, batxillerat, secundària, universitat, grau tècnic, escola, universitat, de llicenciatura, mestratge o doctorat; per als papers, informes, projectes, idees, documents, enquestes, resums, o tesi. Aquí està la definició, l'explicació, la descripció o el significat de cada significativa sobre la qual necessita informació, i una llista dels seus conceptes associats com un glossari. Disponible en català, anglès, espanyol, portuguès, japonès, xinès, francès, alemany, italià, polonès, holandès, rus, àrab, hindi, suec, ucraïnesa, hongaresa, txec, hebreu, danès, finlandès, indonesi, noruec, romanès, turc, vietnamita, coreana, tailandesa, grega, búlgara, croata, eslovaca, lituània, filipina, letònia, estònia і eslovè. Més idiomes aviat.

La informació es basa en articles de Wikipedia i altres projectes de Wikimedia, i està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement-CompartirIgual.

Uniopèdia no està avalada ni afiliada a la Fundació Wikimedia.

Google Play, Android i el logotip de Google Play són marques comercials de Google Inc.

Política de privacitat

Idiomes

Imperi Romà

Taula de continguts