Obrir a Google MapsTaula de continguts
142 les relacions: Aeroport de Sant Sebastià, Alfons VIII de Castella, Altiplà, Anglaterra, Anxova, Aquitània, Assumpció de Maria, Atenes, Àlaba, Baiona, Bandera de La Concha, Basc, Basquetbol, Bàrbar, Bidasoa, Bonítol, Bordeus, Brussel·les, Cap Higuer, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, Castell de Carles V (Hondarribia), Castella, Castellà, Comunitat Autònoma del País Basc, Convent dels Caputxins, Democràcia, Edat del bronze, Edat del ferro, Edat glacial, Edat mitjana, Espanya, Europa, Felip II de Castella, França, Francesc d'Assís, Francesc I de França, Frédéric Chopin, Futbolista, Getaria, Glaciacions würmianes, Golf, Golf de Biscaia, Govern Basc, Guerra Civil espanyola, Guerra de Successió Espanyola, Guerra dels Trenta Anys, Guerres Carlines, Guipúscoa, Handbol, Hendaia, ... Ampliar l'índex (92 més) »
Aeroport de Sant Sebastià
LAeroport de Sant Sebastià (codi IATA: EAS, codi OACI: LESO) és un aeroport espanyol a 22 km de la ciutat de Sant Sebastià, en el municipi d'Hondarribia, Guipúscoa, al costat de la frontera entre Espanya i França.
Veure Hondarribia і Aeroport de Sant Sebastià
Alfons VIII de Castella
Alfons VIII de Castella, anomenat el Noble (Sòria, 1155 - Gutierre-Muñoz, 1214) fou rei de Castella (1158-1214).
Veure Hondarribia і Alfons VIII de Castella
Altiplà
L'altiplà de Putorana, a l'extrem nord-oest de l'altiplà de la Sibèria Central Un altiplà és una superfície relativament plana elevada sobre el terreny que l'envolta.
Veure Hondarribia і Altiplà
Anglaterra
Anglaterra (England en anglès, Pow Sows en còrnic, Lloegr en gal·lès) és una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, la més gran en extensió i població.
Veure Hondarribia і Anglaterra
Anxova
Venedor d'anxoves al Piemont, Itàlia, 1971 L’anxova és un aliment preparat a partir de peixos marins petits i comuns de la família dels engràulids que s'utilitzen com a aliment humà i esquer per a peixos.
Veure Hondarribia і Anxova
Aquitània
Aquitània fou una regió administrativa al sud-oest de França, dins del territori d'Occitània (part de Gascunya, el Bearn) i l'Iparralde.
Veure Hondarribia і Aquitània
Assumpció de Maria
L'Assumpció de Maria o Assumpció de la Mare de Déu és la creença, d'acord amb la tradició i teologia de l'Església Ortodoxa i de l'Església Catòlica, que el cos i ànima de la Mare de Déu van ser duts al cel després d'acabar els seus dies en la terra.
Veure Hondarribia і Assumpció de Maria
Atenes
Atenes (Αθήνα, Athina; Ἀθῆναι; en català medieval Cetines) és la capital de Grècia, la capital de la regió grega de l'Àtica i la ciutat més gran del país.
Veure Hondarribia і Atenes
Àlaba
Situació d'Àlaba al conjunt d'Euskal Herria. Àlaba (en basc, Araba; en castellà, Álava; oficials tots dos topònims) és una província del País Basc i un lurralde (territori històric) del País Basc.
Veure Hondarribia і Àlaba
Baiona
Baiona (en basc i en gascó Baiona, en francès Bayonne) és una ciutat, seu de la Comunitat d'Aglomeració del País Basc, situada a la confluència dels rius Niva i Ador en el departament dels Pirineus Atlàntics.
Veure Hondarribia і Baiona
Bandera de La Concha
Badia de la ''Kontxa'', a Sant Sebastià La Bandera de La Concha (en basc: Kontxako Bandera) és una competició de rem amb traineres que es disputa els dos primers caps de setmana de setembre a la badia de La Concha de Sant Sebastià (País Basc).
Veure Hondarribia і Bandera de La Concha
Basc
El basc, també anomenat èuscar o eusquera (en basc euskara o, segons el dialecte, euskera, eskuara, eskara, uskara o üskara), és una llengua aïllada (sense relació amb cap família lingüística coneguda) parlada actualment en bona part de la Comunitat Autònoma del País Basc i part de Navarra, a Espanya, i al País Basc del Nord (departament de Pirineus Atlàntics, Aquitània, a França).
Veure Hondarribia і Basc
Basquetbol
El basquetbol, popularment conegut com a bàsquet, és un esport practicat entre dos equips de cinc jugadors en joc cadascun, que cerquen d'introduir una pilota dins de la cistella defensada per l'equip contrari, amb l'objectiu d'aconseguir més punts que l'adversari, tot respectant les regles del joc.
Veure Hondarribia і Basquetbol
Bàrbar
Els huns, els bàrbars arquetípics, entrant a sac dins el món civilitzat Els bàrbars (del mot grec βάρβαρος) eren els no grecs, aquells que no empraven el grec com a idioma matern.
Veure Hondarribia і Bàrbar
Bidasoa
El Bidasoa és un riu basc conegut per la pesca de truita i salmó.
Veure Hondarribia і Bidasoa
Bonítol
El bonítol o bonyítol (Sarda sarda) és un peix teleosti, perciforme, de la família dels escòmbrids, que forma grans moles que s'acosten a la costa per a fresar.
Veure Hondarribia і Bonítol
Bordeus
Bordeus (Bordèu en occità; Bordeaux en francès)Martínez Arrieta, Santiago, & Sumien, Domergue (2006) "Els lligams entre català i occità: alguns problemes de representació, descripció i estandardització", in Miscel·lània Joan Veny, vol.
Veure Hondarribia і Bordeus
Brussel·les
Brussel·les (en francès: Bruxelles, en neerlandès: Brussel en való Brussèle i en alemany Brüssel) és la capital de Bèlgica, de la regió del mateix nom i la principal seu de les institucions de la Unió Europea i l'OTAN.
Veure Hondarribia і Brussel·les
Cap Higuer
El cap Higuer (basc: Higer lurmuturra) és un cap del golf de Biscaia, el més oriental de la mar Cantàbrica, que sobresurt al final de la serra de Jaizkibel al municipi d'Hondarribia.
Veure Hondarribia і Cap Higuer
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic (Gant, comtat de Flandes, Països Baixos dels Habsburg, Països Baixos espanyols, 24 de febrer de 1500 - Monestir de Yuste (Cuacos de Yuste, municipi), Càceres, 21 de setembre de 1558), també conegut abans del seu ascens com a Carles de Gant, fou emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556), rei de Castella i Lleó, rei d'Aragó, rei de València, rei de Mallorca i Sicília i comte de Barcelona; rei de Nàpols (1516-1554); arxiduc d'Àustria (1519-1522); i, finalment, príncep d'Astúries (1504-1516).
Veure Hondarribia і Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic
Castell de Carles V (Hondarribia)
El castell de Carles V és una fortificació localitzada al municipi d'Hondarribia (Guipúscoa), al País Basc, actualment destinat a parador i considerat un dels edificis més significatius de la ciutat.
Veure Hondarribia і Castell de Carles V (Hondarribia)
Castella
Corona de Castella a partir del 1492. Castella és un país de la península Ibèrica, i antigament regne.
Veure Hondarribia і Castella
Castellà
El castellà o espanyol és un idioma nascut a l'antic Regne de Castella; segons Ramón Menéndez Pidal va néixer en una zona que comprèn el centre i est de l'actual Cantàbria, l'oest de Biscaia i d'Àlaba, La Rioja, i el nord de la província de Burgos.
Veure Hondarribia і Castellà
Comunitat Autònoma del País Basc
Donòstia o Sant Sebastià Euskadi o el País Basc (Euskal Herria en basc, País Vasco en castellà i Euskadi en tots dos idiomes) és una nacionalitat històrica d'acord amb l'article 1 de l'Estatut de Guernica de 1979, constituït com una comunitat autònoma d'Espanya.
Veure Hondarribia і Comunitat Autònoma del País Basc
Convent dels Caputxins
* Convent dels Caputxins o Caputxins d'Igualada, comunitat dels caputxins que es va instal·lar a Igualada el 1609.
Veure Hondarribia і Convent dels Caputxins
Democràcia
La democràcia és una forma de govern en la qual la titularitat de l'autoritat política resideix en tota la comunitat i el procediment de presa de decisions té en la mateixa consideració a tots els seus membres.
Veure Hondarribia і Democràcia
Edat del bronze
L'edat del bronze és un període del desenvolupament de la civilització caracteritzat pel fet que la metal·lúrgia més avançada ha desenvolupat les tècniques d'extracció del coure dels minerals i en fa aliatges per a aconseguir bronze.
Veure Hondarribia і Edat del bronze
Edat del ferro
L'edat del ferro és l'últim període principal de la tradicional divisió de les tres edats, establerta el 1820 per Christian Jürgensen (que establí una classificació segons els materials emprats en cada període), i és posterior a l'edat del bronze.
Veure Hondarribia і Edat del ferro
Edat glacial
CO₂, mesurat en mostres de gel. Les edats de gel o glaciacions són períodes gelògics de la Terra durant els quals el glaç polar va envair la superfície dels continents.
Veure Hondarribia і Edat glacial
Edat mitjana
Berenguer de Palou i els magnats Bernat de Centelles i Gilabert de Cruïlles durant la conquesta de Mallorca (1229) (frescos del Palau Aguilar de Barcelona, MNAC) L'edat mitjana o edat medieval és el període de la història d'Europa que va des del fins al.
Veure Hondarribia і Edat mitjana
Espanya
Espanya o el Regne d'Espanya (en castellà i gallec: Reino de España, en basc: Espainiako Erresuma, en asturià: Reinu d'España, en occità: Reialme d'Espanha, en aragonès: Reino d'Espanya) és un estat del sud-oest d'Europa, que ocupa la major part de la península Ibèrica, la qual comparteix amb Andorra, França (l'Alta Cerdanya), Gibraltar i Portugal.
Veure Hondarribia і Espanya
Europa
Europa (del nom de la princesa fenícia Europa que, d'acord amb la mitologia grega, va ser segrestada per Zeus) és un dels continents de la Terra.
Veure Hondarribia і Europa
Felip II de Castella
Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598.
Veure Hondarribia і Felip II de Castella
França
França, oficialment la República Francesa, és un estat constituït per una metròpoli i per territoris d'ultramar.
Veure Hondarribia і França
Francesc d'Assís
Francesc d'Assís (en italià: Francesco d'Assisi, nascut Giovanni di Pietro Bernardone; Assís, 1181 / 1182-ibidem, 3 d'octubre de 1226) (data de la mort de Giovanni de Bernardone) (en castellà).
Veure Hondarribia і Francesc d'Assís
Francesc I de França
Francesc I de França, Francesc I d'Angulema o Francesc de Valois i d'Angulema (Cognac, 12 de setembre de 1494 - Rambouillet, 31 de juliol de 1547) fou comte d'Angulema (1496-1515), duc de Valois (1498-1515), duc de Milà (1515-1521) i rei de França (1515-1547).
Veure Hondarribia і Francesc I de França
Frédéric Chopin
és generalment considerat el millor compositor polonès de la història i un dels millors compositors de piano, instrument per al qual va compondre quasi exclusivament.
Veure Hondarribia і Frédéric Chopin
Futbolista
Un futbolista (també admès, en masculí, futboliste) és un esportista que juga un dels diferents tipus de futbol.
Veure Hondarribia і Futbolista
Getaria
Getaria és un municipi de la província de Guipúscoa, País Basc.
Veure Hondarribia і Getaria
Glaciacions würmianes
Les glaciacions würmianes són fases climàtiques de la Terra de tipus glacial en el paleolític mitjà i en el paleolític superior.
Veure Hondarribia і Glaciacions würmianes
Golf
El golf és un esport de pilota que té per finalitat d'introduir en una sèrie de forats (normalment 18) una bola mitjançant una successió de cops realitzats amb un pal, en el menor nombre de cops possible.
Veure Hondarribia і Golf
Golf de Biscaia
El golf de Biscaia (en castellà: Golfo de Vizcaya, en basc: Bizkaiko golkoa, en francès: golfe de Gascogne, en gallec: O golfo de Biscaia, en occità: golf de Gasconha, en bretó: Pleg-mor Gwaskogn) és un ampli golf de l'oceà Atlàntic Nord localitzat a la part occidental d'Europa.
Veure Hondarribia і Golf de Biscaia
Govern Basc
Govern Basc (en euskera Eusko Jaurlaritza i en castellà Gobierno Vasco) és el govern d'Euskadi.
Veure Hondarribia і Govern Basc
Guerra Civil espanyola
La Guerra Civil espanyolaEl conflicte que es va desenvolupar a Espanya també ha estat anomenada Guerra d'Espanya, i segons els bàndols bel·ligerants per als uns va ser el Alzamiento Nacional i per als altres la Rebel·lió Feixista.
Veure Hondarribia і Guerra Civil espanyola
Guerra de Successió Espanyola
La Guerra de Successió Espanyola (1701 –1715) va ser un conflicte bèl·lic internacional que, a més d'afectar el conjunt d'Europa, va incloure la Guerra de la reina Anna a l'Amèrica del Nord, com també accions de pirates i corsaris a les costes de l'Amèrica espanyola.
Veure Hondarribia і Guerra de Successió Espanyola
Guerra dels Trenta Anys
La guerra dels Trenta Anys (1618 - 1648) fou un conflicte europeu que modificà contínuament les fronteres de nombrosos estats i que es prolongà entre França i la monarquia hispànica fins al 1659.
Veure Hondarribia і Guerra dels Trenta Anys
Guerres Carlines
«La toma de la Seu de Urgell pel general Rafael Tristany», quadre d'Augusto Ferrer-Dalmau Punts calents de la primera guerra carlina Les Guerres Carlines (dites també popularment en català carlinades) foren tres guerres que tingueren lloc a Espanya al com a expressió militar del moviment polític carlí i que al llarg del van enfrontar els carlins o carlistes, partidaris de Carles Maria Isidre de Borbó i els seus descendents, i titllats d'absolutistes per la propaganda anticarlina, contra els anomenats liberals, partidaris d'Isabel II d'Espanya.
Veure Hondarribia і Guerres Carlines
Guipúscoa
Situació de Guipúscoa al conjunt d'Euskal Herria. Guipúscoa (en basc i únic topònim oficial Gipuzkoa i en castellà Guipúzcoa) és una província de la Comunitat autònoma del País Basc i alhora un territori del País Basc, sent la seva capital Sant Sebastià.
Veure Hondarribia і Guipúscoa
Handbol
Logotip olímpic de l'handbol. Lhandbol és un esport de conjunt que es practica amb les mans entre dos equips.
Veure Hondarribia і Handbol
Hendaia
Hendaia (en francès i oficialment Hendaye) és una localitat francesa del departament dels Pirineus Atlàntics en el territori basc de Lapurdi al País Basc del Nord.
Veure Hondarribia і Hendaia
Iker Martínez de Lizarduy Lizárribar
Iker Martínez de Lizarduy Lizárribar (16 de juny de 1977 a Sant Sebastià, Guipúscoa) és un esportista basc que competeix en l'esport vela esportiva.
Veure Hondarribia і Iker Martínez de Lizarduy Lizárribar
Irun
Irun (nom èuscar oficial) és un municipi de la província de Guipúscoa, al País Basc.
Veure Hondarribia і Irun
Jaume el Major
Jaume conegut com a Jaume el Major (Betsaida, Galilea ? - Jerusalem, v.44 dC), segons el Nou Testament, fou un dels dotze apòstols de Jesús de Natzaret.
Veure Hondarribia і Jaume el Major
Javier Busto Sagrado
Javier Busto (Hondarribia, Guipúscoa, 13 de novembre de 1949) és un compositor basc.
Veure Hondarribia і Javier Busto Sagrado
Jesús de Natzaret
Jesús de Natzaret (7-2 aC – 30-33 dC) és la figura central del cristianisme, en el qual també se l'anomena «Fill de Déu».
Veure Hondarribia і Jesús de Natzaret
Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
Els Jocs Olímpics d'Estiu de 2004 o Jocs Olímpics d'Atenes 2004, oficialment denominats Jocs de la XXVIII Olimpíada van ser els primers Jocs Olímpics del tercer mil·lenni i es van celebrar a la ciutat d'Atenes (Grècia) entre els dies 13 i 29 d'agost de l'any 2004.
Veure Hondarribia і Jocs Olímpics d'Estiu de 2004
José Echenagusia Errazquin
Palau de la Diputació Foral de Biscaia a Bilbao, que ''Echena'' va decorar amb les seves millors obres. José Echenagusia Errazquin, anomenat Echena (Hondarribia, Guipúscoa, 1844 - Roma, 1912), fou un pintor basc situat estilísticament entre l'academicisme i el preciosisme.
Veure Hondarribia і José Echenagusia Errazquin
José María Olazábal Manterola
José María Olazábal Manterola, més conegut com a Txema Olázabal, (Hondarribia, 5 de febrer de 1966) és un golfista basc.
Veure Hondarribia і José María Olazábal Manterola
Joseba Llorente Etxarri
Joseba Llorente Etxarri (Hondarribia, 24 de novembre de 1979) és un futbolista basc, que actualment juga a la Reial Societat, equip en el qual es va formar.
Veure Hondarribia і Joseba Llorente Etxarri
Juan Adelarpe Alonso
Juan Adelarpe Alonso Aristiaguirre (Hondarribia, 13 de desembre de 1928 - 8 de setembre de 1994) va ser un porter basc que va desenvolupar la major part de la seva carrera al Reial Madrid CF.
Veure Hondarribia і Juan Adelarpe Alonso
Juan de Alcega
Juan de Alcega fou un sastre basc conegut per haver difós l'ús de la geometria en l'ofici de la sastreria.
Veure Hondarribia і Juan de Alcega
Juan Sebastián Elcano
Juan Sebastián Elcano,Some sources state that he was born on 1476.
Veure Hondarribia і Juan Sebastián Elcano
Llatí
El llatí és una llengua indoeuropea de la branca itàlica, parlada antigament pels romans.
Veure Hondarribia і Llatí
Lluç
El lluç és el nom comú de diversos peixos de mar, de l'ordre dels gadiformes.
Veure Hondarribia і Lluç
Mar Cantàbrica
La mar Cantàbrica, també anomenada mar Cantàbric, és una mar litoral de l'oceà Atlàntic que banya la costa nord de la península Ibèrica i la costa sud-oest de França.
Veure Hondarribia і Mar Cantàbrica
Mesolític
El mesolític és un període cultural al final del paleolític superior, com a transició entre aquesta època i el període neolític, i la seva datació és aproximadament de cap al 9000 aC fins al 6000 aC.
Veure Hondarribia і Mesolític
Ministeri d'Informació i Turisme d'Espanya
El Ministeri d'Informació i Turisme fou un departament ministerial creat a Espanya durant el franquisme, encarregat de controlar la informació, la censura de premsa i de ràdio.
Veure Hondarribia і Ministeri d'Informació i Turisme d'Espanya
Navarra
Navarra és una autonomia d'Espanya amb la denominació de comunitat foral, i per tant, hom la coneix també com a Comunitat Foral de Navarra (en basc: Nafarroako Foru Komunitatea, i en castellà: Comunidad Foral de Navarra).
Veure Hondarribia і Navarra
Neolític
El neolític (del grec νέος, néos, 'nou', i λίθος, líthos, 'pedra') és un període de la prehistòria proposat per l'arqueòleg John Lubbock el 1865 per definir la segona part de l'edat de pedra, essent la primera part, i molt més llarga, el paleolític.
Veure Hondarribia і Neolític
Nostra Senyora de Guadalupe
Reina de Mèxic i Emperadriu d'Amèrica La nostra Senyora de Guadalupe és una advocació mariana de la religió catòlica, la imatge de la qual es venera en la basílica de Guadalupe, al nord de la Ciutat de Mèxic.
Veure Hondarribia і Nostra Senyora de Guadalupe
Oiartzun
Oiartzun és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Donostialdea.
Veure Hondarribia і Oiartzun
País Basc
El País Basc ('país de llengua basca') és un país europeu.
Veure Hondarribia і País Basc
Paleolític mitjà
El paleolític mitjà és la segona subdivisió del Paleolític, que abraça entre els anys 350.000 i 33.000 aC.
Veure Hondarribia і Paleolític mitjà
Parador de Turisme
Els Paradores de Turisme o Paradores són un conjunt d'hotels d'alta categoria distribuïts per tota Espanya, localitzats a edificis emblemàtics o emplaçaments destacables que han estat seleccionats pel seu interès històric, artístic o cultural.
Veure Hondarribia і Parador de Turisme
Península Ibèrica
La península Ibèrica és una gran península del sud-oest d'Europa, entre els Pirineus i el nord d'Àfrica, entre el mar Mediterrani i l'oceà Atlàntic.
Veure Hondarribia і Península Ibèrica
Pirineus
Els Pirineus o Pirineu (Pyrénées en francès, Pirenèus en occità, Pireneus en aragonès, Pirinioak en èuscar, Pirineos en castellà) són una serralada situada al nord de la península Ibèrica que recorre tot l'istme que uneix la península amb la resta d'Europa.
Veure Hondarribia і Pirineus
Protoindoeuropeus
Els protoindoeuropeus són una hipotètica població prehistòrica d'Euràsia que parlava el protoindoeuropeu (PIE), l'avantpassat de les llengües indoeuropees segons la reconstrucció lingüística.
Veure Hondarribia і Protoindoeuropeus
Real Sociedad de Fútbol
La Real Sociedad de Fútbol, també coneguda en català com a Reial Societat, és un club de futbol de la ciutat de Sant Sebastià, al País Basc, que juga a la Primera divisió.
Veure Hondarribia і Real Sociedad de Fútbol
Regne de Navarra
El Regne de Navarra fou un regne pirinenc aparegut a l'alta edat mitjana en l'antic territori dels vascons que conformà un dels nuclis de resistència cristiana davant de la dominació islàmica de la península Ibèrica, anàleg al Regne d'Aragó i als comtats catalans, o al Regne d'Astúries a la serralada Cantàbrica.
Veure Hondarribia і Regne de Navarra
Reial Madrid Club de Futbol
El Reial Madrid Club de Futbol (castellà: Real Madrid Club de Fútbol) és un club esportiu de la ciutat de Madrid, Espanya.
Veure Hondarribia і Reial Madrid Club de Futbol
Reis Catòlics
Ferran i Isabel de Castella en una pintura atribuïda a Fernando Gallego (1490-95). Ferran i la seva esposa Isabel de Castella Escut dels Reis Catòlics en una clau de volta del claustre de Sant Jeroni de la Murtra, a Badalona. Els Reis Catòlics és el nom que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França.
Veure Hondarribia і Reis Catòlics
Rem (esport)
Dos sense timoner. miniatura El rem és un esport nàutic que té dues modalitats: banc fix i banc mòbil i consisteix en la propulsió d'una embarcació que es desplaça utilitzant com a palanca els rems que es recolzen sempre en un bot.
Veure Hondarribia і Rem (esport)
Ryder Cup
Imatge de la copa. La Copa Ryder o Ryder Cup és un torneig biennal de golf que, actualment, enfronta als equips d'Europa i dels Estats Units.
Veure Hondarribia і Ryder Cup
Sanç VI de Navarra
esmalt els seus successors. Sanç VI de Navarra dit «el Savi» (1132 - Pamplona, 27 de juny de 1194) fou rei de Navarra succeint son pare al tron de Navarra (1150-1194).
Veure Hondarribia і Sanç VI de Navarra
Sanç VII de Navarra
Sanç VII dit “el Fort” (c. 1170 - Tudela, 1234) fou rei de Navarra (1194 - 1234).
Veure Hondarribia і Sanç VII de Navarra
Sancho de Echevarría
Ermita de la Mare de Déu de l'Ermitana de Peníscola, construïda per desig de Sancho de Echevarría. Sancho de Echevarría (Hondarribia, segle XVII- Vinaròs, 1714) fou un militar d'origen basc, governador militar de la vila de Peníscola durant el setge que van dur a terme les tropes de l'Arxiduc Carles en la Guerra de Successió espanyola.
Veure Hondarribia і Sancho de Echevarría
Sant Sebastià
Sant Sebastià (Donostia en basc, pronunciat segons Joan Coromines, San Sebastián en castellà, i oficialment Donostia / San Sebastián) és una ciutat costanera de 180.000 habitants, capital del territori foral històric de Guipúscoa (País Basc).
Veure Hondarribia і Sant Sebastià
Santander
Santander (en càntabre: Sanander) és la capital de la comunitat autònoma i província de Cantàbria.
Veure Hondarribia і Santander
Segona guerra carlina
La segona guerra carlina o guerra dels matiners fou una guerra civil espanyola del, emmarcada en el context de l'enfrontament originat en el conflicte de successió dinàstica a la corona d'Espanya conegut genèricament com les guerres carlines i que tingué lloc entre el 1846/47 i el 1849.
Veure Hondarribia і Segona guerra carlina
Setge d'Hondarribia (1638)
El setge d'Hondarribia fou un dels combats de la Guerra dels Trenta Anys entre els Regnes de les Espanyes i el regne de França.
Veure Hondarribia і Setge d'Hondarribia (1638)
Setmana Santa
Imatge de la mort de Jesucrist ''María Santísima de la Amargura'' en una processó a Arcos de la Frontera. La Setmana Santa és el moment més important de l'any litúrgic cristià.
Veure Hondarribia і Setmana Santa
Sorell
El sorell o sorell blau (Trachurus trachurus) és un peix de la família Carangidae de molta importància comercial.
Veure Hondarribia і Sorell
Teresa de Jesús
Teresa de Cepeda y Ahumada (Gotarrendura, Regne de Castella, 28 de març 1515 - Alba de Tormes, 4/15 d'octubre de 1582Morí en una hora de la nit del 4 al 15 d'octubre de 1582, la nit de la transició del calendari julià al gregorià a Espanya.), també coneguda com a Santa Teresa de Jesús o Santa Teresa d'Àvila, fou una monja carmelita, reformadora de l'orde carmelita amb la fundació de les carmelites descalces i els carmelites descalços i autora d'obres de gran valor teològic, místic i literari.
Veure Hondarribia і Teresa de Jesús
Toledo
Toledo (en català antic Tolèdol) és la capital de la província de Toledo i al mateix temps de la comunitat autònoma de Castella-La Manxa.
Veure Hondarribia і Toledo
Tonyina
Tonyina La tonyina o tonyina rosa o tonyina vermella (Thunnus thynnus) és una espècie de peix teleosti de la família dels escòmbrids i de l'ordre dels perciformes.
Veure Hondarribia і Tonyina
Traïnya
Una traïnya al port de Castro-Urdiales (Cantàbria). Una traïnya és originalment una embarcació pròpia de la costa cantàbrica, impulsada a rem, i de vegades vela, antigament dedicada a la pesca, però avui dia a l'esport de regates.
Veure Hondarribia і Traïnya
Unai Emery Etxegoien
Unai Emery Etxegoien (Hondarribia, 1971) és un exfutbolista i entrenador de futbol basc, actual entrenador de l'Aston Villa.
Veure Hondarribia і Unai Emery Etxegoien
Unión Deportiva Almería
La Unión Deportiva Almería és un club de futbol de la ciutat d'Almeria, a Andalusia.
Veure Hondarribia і Unión Deportiva Almería
Verat
El verat (Scomber scombrus), anomenat cavalla al País Valencià i caval·lo a l'Alguer, és un peix teleosti que pertany a la família dels escòmbrids, ordre dels perciformes.
Veure Hondarribia і Verat
1190
El 1190 (MCXC) fou un any comú començat en dilluns del calendari julià.
Veure Hondarribia і 1190
1361
El 1361 (MCCCLXI) fou un any comú començat en divendres.
Veure Hondarribia і 1361
1474
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Hondarribia і 1474
1476
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Hondarribia і 1476
1498
; Països Catalans; Resta del món.
Veure Hondarribia і 1498
15 d'agost
El 15 d'agost és el dos-cents vint-i-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents vint-i-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Hondarribia і 15 d'agost
1502
El 1502 (MDII) fou un any comú començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Hondarribia і 1502
1521
;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1521
1526
;Països Catalans La revolta de l'Espadà fou una insurrecció protagonitzada pels moriscos a la serra d'Espadà entre els mesos de març i de setembre de l'any 1526.
Veure Hondarribia і 1526
1694
Façana d'una casa del carrer de l'Església de la Pobla de Lillet.
Veure Hondarribia і 1694
1731
;Països Catalans;Resta del món.
Veure Hondarribia і 1731
1740
;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1740
1844
;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1844
1879
199x199px;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1879
1899
1899 (MDCCCXCIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Hondarribia і 1899
1900
;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1900
1912
;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1912
1928
Enderroc de les Quatre Columnes. Placa de la casa de la vila de Santa Pau Terrassa, Can Vinyals, al carrer Major, el 1928;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1928
1937
;Països Catalans: Bitllet del Consell Municipal de Reus, de '''1937'''.
Veure Hondarribia і 1937
1949
1949 (MCMXLIX) fou un any començat en dissabte.
Veure Hondarribia і 1949
1950
1950 (MCML) fon un any començat en diumenge, corresponent a l'any 2900 del calendari amazic i al 6700 del calendari assiri.
Veure Hondarribia і 1950
1961
;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1961
1966
Catalunya.
Veure Hondarribia і 1966
1970
1970 (MCMLXX) fon un any començat en dijous.
Veure Hondarribia і 1970
1971
;Països Catalans.
Veure Hondarribia і 1971
1977
1977 (MCMLXXVII) fon un any normal començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Hondarribia і 1977
1979
1979 (MCMLXXIX) fon un any començat en dilluns.
Veure Hondarribia і 1979
1980
1980 (MCMLXXX) fon un any de traspàs del calendari gregorià començat en dimarts.
Veure Hondarribia і 1980
1984
1984 (MCMLXXXIV) fon un any bixest començat en diumenge, corresponent en part al 1700 del calendari copte.
Veure Hondarribia і 1984
1989
1989 (MCMLXXXIX) fou un any començat en diumenge.
Veure Hondarribia і 1989
1996
1996 (MCMXCVI) fou un any de traspàs començat en dilluns segons el calendari gregorià.
Veure Hondarribia і 1996
1998
1998 (MCMXCVIII) fon un any normal començat en dijous segons el calendari gregorià, i parcialment corresponent al 5100 del calendari Kali Yuga.
Veure Hondarribia і 1998
2000
2000 (MM, també anomenat 2K) fou un any de traspàs començat un dissabte.
Veure Hondarribia і 2000
2001
2001 (MMI) fon un any normal del calendari gregorià començat en dilluns.
Veure Hondarribia і 2001
2003
2003 fon un any normal començat en dimecres segons el calendari gregorià.
Veure Hondarribia і 2003
2004
2004 fon un any de traspàs començat en dijous, segons el calendari gregorià.
Veure Hondarribia і 2004
2005
2005 fou un any normal, començat en dissabte segons el calendari gregorià.
Veure Hondarribia і 2005
2006
2006 fou un any normal, començat en diumenge segons el calendari gregorià i declarat Any internacional dels deserts i la desertització per l'Assemblea General de les Nacions Unides.
Veure Hondarribia і 2006
25 d'abril
El 25 d'abril és el cent quinzè dia de l'any del calendari gregorià i el cent setzè en els anys de traspàs.
Veure Hondarribia і 25 d'abril
25 de juliol
El 25 de juliol és el dos-cents sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent dos-cents setè en els anys de traspàs.
Veure Hondarribia і 25 de juliol
4 d'octubre
El 4 d'octubre és el dos-cents setanta-setè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents setanta-vuitè en els anys de traspàs.
Veure Hondarribia і 4 d'octubre
409
El 409 (CDIX) fou un any comú començat en divendres del calendari julià.
Veure Hondarribia і 409
8 de setembre
El 8 de setembre és el dos-cents cinquanta-unè dia de l'any del calendari gregorià i el dos-cents cinquanta-dosè en els anys de traspàs.
Veure Hondarribia і 8 de setembre